Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Descarregar
Accés més ràpid que el navegador!
 

1268

Índex 1268

;Països catalans.

261 les relacions: Abadia de Cava, Abaqa, Abu-Xama al-Maqdissí, Abu-Zayd, Adrià V, Agnès de Montepulciano, Al-Hàkim I, Alan II d'Avaugour, Alcalalí, Alfons III de Portugal, Alix de Borgonya-Auxerre, Almogàver, Alta Lusàcia, Antioquia, Antioquia de l'Orontes, Arbela, Arnolfo di Cambio, Arquebisbat catòlic d'Atenes, Arquebisbat d'Albi, Arquebisbat d'Oristany, Arquebisbat de Bari-Bitonto, Arquebisbat de Besançon, Arquebisbat de Breslau, Arquebisbat de Corint, Arquebisbat de Crotona-Santa Severina, Arquebisbat de Glasgow, Arquebisbat de Lecce, Arquebisbat de Lió, Arquebisbat de Malta, Arquebisbat de Palerm, Arquebisbat de París, Arquebisbat de Pesaro, Arquebisbat de Pescara-Penne, Arquebisbat de Sorrento-Castellammare di Stabia, Arquebisbat de Vercelli, Art de l'Índia, Arxidiòcesi de Nidaros, Ayas, Štefanovičová, Švábovce, Òtranto, Àlvar I d'Urgell, Bagras, Baronia de Polop, Basílica de Sant Joan i Sant Pau, Batalla de Benevent, Batalla de Tagliacozzo, Bàybars al-Mansurí, Bàybars I, Beatriu d'Anglaterra, ..., Beatriu d'Este (1268-1334), Beatriu de Castella i de Guzmán, Benet de Rocabertí, Berardo Trinci, Bergara, Bisbat d'Aire i Dacs, Bisbat d'Angulema, Bisbat d'Apt, Bisbat de Cerignola-Ascoli Satriano, Bisbat de Concordia-Pordenone, Bisbat de Dorpat, Bisbat de Dubrovnik, Bisbat de Graz-Seckau, Bisbat de Győr, Bisbat de Lamezia Terme, Bisbat de Latina-Terracina-Sezze-Priverno, Bisbat de Lectoure, Bisbat de les Fèroe, Bisbat de Lescar, Bisbat de Massa Marittima-Piombino, Bisbat de Màntua, Bisbat de Molfetta-Ruvo-Giovinazzo-Terlizzi, Bisbat de Nimes, Bisbat de Perigús, Bisbat de Tarba, Bisbat de Trebinje-Mrkan, Bisbat de Valença, Bisbat de Verona, Bisbat de Würzburg, Bisbat de Winchester, Blanca de Navarra (duquessa de Bretanya), Bohemond VI d'Antioquia, Brutovce, Bugey, Bystrany, Call Jueu de Montblanc, Callosa d'en Sarrià, Carles I d'Anjou, Carniola (regió eslovena), Castell de Beaufort, Castell de Benicàssim, Castell de Caerphilly, Castell de Rupià, Castell de Warwick, Catí, Catedral de Barcelona, Catedral de Braga, Câmpia Turzii, Cecília de Foix, Cesena, Climent IV, Comtat d'Albi, Comtat d'Alençon, Comtat de Clermont-en-Beauvaisis, Comtat de Ligny, Comtat de Richmond, Conclave, Conradí de Sicília, Corrado I Trinci, Correggio, Crònica d'Espanya, David VI de Geòrgia, Despotat de l'Epir, Dinastia marínida, Dinastia Savoia, Dison, Dolné Semerovce, Domaniža, Ducat de Màntua, Ducat de Suàbia, Durrës, El Castellet de Castelló (la Ribera Alta), El Genovés, Elisabet d'Aragó i d'Hongria, Elisabet de Baviera (reina d'Alemanya), Els ambaixadors, Enric II de Bar, Eric Magnusson, Ermengol X d'Urgell, Església parroquial de la Mare de Déu (Albuixec), Estats croats, Família Levis, Felip I de Savoia, Felip III de França, Felip IV de França, Fontainebleau, França Occidental, França Oriental, Gallipoli (ciutat d'Itàlia), Güelfs i gibel·lins, Gesta Comitum Barchinonensium, Gozo, Gran Companyia Catalana, Gravesend, Gregori X, Gros (moneda), Guilhem Fabre, Guillem II d'Acaia, Harichovce, Hethum I, Història de Còrsega, Història de Marràqueix, Història de Roma, Història del Marroc, Historiografia catalana de l'edat mitjana, Hohenstaufen, Hug IV de Borgonya, Iža, Il-kanat, Illa de Malta, Invasions mongoles del Japó, Jafa, Jaume el Conqueridor, Joan de Pròixida, Joan I de Chalon, Joan I de Tessàlia, Joan I el Roig, Joan II de Bretanya, Joan Tristany de França, Jueus catalans, Klížska Nemá, Knochenhauer-Amtshaus, Kolárovo, Lavello, Lleó de Venècia, Lleó III d'Armènia, Llista d'anys, Llista de batles de Santa Maria del Camí, Llista de Consellers en Cap de Barcelona, Llista de duxs de Venècia, Llista de governants de Bretanya, Llista de monestirs femenins catalans, Llista de reis de Jerusalem, Lluís I Gonzaga, Lod, Malatesta da Verucchio, Maragha, Marca de picapedrer, Marco Polo, Margarida de Borgonya (reina de Sicília), Margat, Maria de Montferrat, Marquesat de Clavesana, Marquesat de Gorzegno, Matilde d'Artois (1268–1329), Meinard II de Gorízia-Tirol, Miquel II Àngel-Comnè Ducas, Miraflores de la Sierra, Mliana, Mlynica, Mogadiscio, Nižný Lánec, Nicèfor I Àngel, Nichiren, Novena Croada, Nucli històric de Catí, Okoč, Onil, Orde de Sant Jaume per a la Fe i la Pau, Ordizia, Patriarca Copte d'Alexandria, Patriarca Llatí d'Antioquia, Pere del Rei, Pere el Cerimoniós, Pere el Gran, Pere I d'Alençon, Pere II de Savoia, Pere Ribera de Perpinyà, Piazza della Signoria, Piazzola sul Brenta, Principat d'Antioquia, Rúbaň, Regne de Tessalònica, Regne de Xipre, Robert de França i de Provença, Robert II d'Artois, Roger Bacon, Rupià, Sadaijin, Salomé de Galítsia, Samogítia, Santa Eugènia (Mallorca), Seľany, Senyoria dels Baus, Set Sants Fundadors, Setge d'Acre, Setge d'Antioquia (1268), Sinucello de Cinarca, Sokoľany, Sordello, Spišská Nová Ves, Svrbice, Tadeu II Montefeltro, Tôň, Tomàs I de Savoia, Trinci, Tvarožná, Txulapain, Vaišvilkas, Veľké Kosihy, Veľký Meder, Vescomtat d'Albi, Vescomtat d'Àger, Vescomtat de Carlat, Violant d'Aragó i d'Hongria, Vlkovce, Vrbová nad Váhom, 11 d'agost, 1231, 1305, 4 d'abril. Ampliar l'índex (211 més) »

Abadia de Cava

L'abadia de Cava o de la Santíssima Trinitat, formalment abadia territorial de la Santissima Trinità di Cava de' Tirreni - Abbazia territoriale di Santissima Trinità di Cava de' Tirreni; Abbatia Territorialis Sanctissimae Trinitatis Cavensis - és una abadia benedictina al terme comunal de Cava de' Tirreni i alhora una seu episcopal de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Salern-Campagna-Acerno, que pertany a la regió eclesiàstica de la Campània.

Nou!!: 1268 і Abadia de Cava · Veure més »

Abaqa

Abaqa (1234 - 1282) fou el segon kan mongol de Pèrsia (il-kan), successor del seu pare Hulegu.

Nou!!: 1268 і Abaqa · Veure més »

Abu-Xama al-Maqdissí

Xihab-ad-Din Abu-l-Qàssim Abd-ar-Rahman ibn Ismaïl al-Maqdissí ——, conegut com a Abu-Xama —— (Damasc, 10 de gener del 1203-13 de juny de 1268) fou un historiador àrab nascut a Damasc, a Síria, on va viure tota la vida excepte un període en què va estudiar a Egipte i un parell de peregrinacions a la Meca.

Nou!!: 1268 і Abu-Xama al-Maqdissí · Veure més »

Abu-Zayd

Segell de ''sàyyid'' Abu-Zayd Abu-Zayd o sàyyid Abu-Zayd (?-1268), conegut en les cròniques cristianes com a «moro Seit»Diccionari d'Història de Catalunya.

Nou!!: 1268 і Abu-Zayd · Veure més »

Adrià V

Adrià V (Gènova, (1205) - † Viterbo, 18 d'agost de 1276) va ser Papa de l'Església Catòlica a partir del 1276.

Nou!!: 1268 і Adrià V · Veure més »

Agnès de Montepulciano

Agnès Segni de Montepulciano (Gracciano, "frazione" de Montepulciano, ca. 1268 - Montepulciano, 20 d'abril de 1317) fou una religiosa italiana, del Segon Orde de Sant Domènec.

Nou!!: 1268 і Agnès de Montepulciano · Veure més »

Al-Hàkim I

Abu-l-Abbàs Àhmad al-Hàkim bi-amr Al·lah ——, més conegut pel seu làqab com a al-Hàkim I (?-1302), fou califa abbàssida del Caire (1268-1302), sota la tutela dels mamelucs d'Egipte.

Nou!!: 1268 і Al-Hàkim I · Veure més »

Alan II d'Avaugour

Alain II d'Avaugour (nascut el 1224 mort cap a 1267) hereu d'Avaugour i del Goëlo, senyor de Dinan.

Nou!!: 1268 і Alan II d'Avaugour · Veure més »

Alcalalí

Alcalalí, també coneguda com a Alcanalí, és una població i municipi del País Valencià, dins de la Vall de Pop, a la comarca de la Marina Alta.

Nou!!: 1268 і Alcalalí · Veure més »

Alfons III de Portugal

Alfons III de Portugal, dit el de Boulogne (Coïmbra, 1210 - ibíd., 1279), fou rei de Portugal (1247-1279) i comte de Boulogne (1235-1253).

Nou!!: 1268 і Alfons III de Portugal · Veure més »

Alix de Borgonya-Auxerre

Alix de Borgonya-Auxerre, nascuda el 1251, morta el 1290, fou comtessa d'Auxerre de 1262 a 1290, filla d'Eudes de Borgonya i de Matilde de Borbó-Dampierre, comte de Nevers, d'Auxerre i de Tonnerre.

Nou!!: 1268 і Alix de Borgonya-Auxerre · Veure més »

Almogàver

Almogàvers era la denominació que reberen els soldats autònoms en forma de companyies d'infanteria lleugera alçades a la corona d'Aragó (on es podien dir miquelets) i a la corona de Castella (on també s'anomenaven peones) durant l'edat mitjana, entre els segles  i.Diccionari d'Història de Catalunya; ed.

Nou!!: 1268 і Almogàver · Veure més »

Alta Lusàcia

L'Alta Lusàcia (alemany Oberlausitz, alt sòrab Hornja Łužica, baix sòrab Górna Łužyca, polonès Łużyce Górne) és una regió històrica que ocupa la part meridional de la Lusàcia.

Nou!!: 1268 і Alta Lusàcia · Veure més »

Antioquia

Antioquia (en turc Antakya, en grec Αντιόχεια; en àrab انطاكيا, Anṭākiyā) és una ciutat al sud de Turquia, prop de la frontera amb Síria, a la riba de l'Orontes, capital (merkez ilce) de la província de Hatay.

Nou!!: 1268 і Antioquia · Veure més »

Antioquia de l'Orontes

Antioquia fou la capital de l'Imperi Selèucida i més tard capital regional de l'Imperi Romà i l'Imperi Romà d'Orient.

Nou!!: 1268 і Antioquia de l'Orontes · Veure més »

Arbela

Arbela (assiri Arbairu/Arbail, persa Arbaira, grec Arbela, àrab Erbil o Irbil, kurd Erbel o Hawler) és una ciutat de Mesopotàmia, entre els dos Zab; administrativament forma part del Kurdistan (Iraq).

Nou!!: 1268 і Arbela · Veure més »

Arnolfo di Cambio

Arnolfo di Cambio (Colle di Val d'Elsa, c. 1240 – 1300/1310) va ser un arquitecte i escultor italià.

Nou!!: 1268 і Arnolfo di Cambio · Veure més »

Arquebisbat catòlic d'Atenes

Larquebisbat d'Atenes (grec: Ιερά Αρχιεπισκοπή Καθολικών Αθηνών, llatí: Archidioecesis Atheniensis) és una seu de l'Església Catòlica a Grècia, immediatament subjecta a la Santa Seu.

Nou!!: 1268 і Arquebisbat catòlic d'Atenes · Veure més »

Arquebisbat d'Albi

L' arquebisbat d'Albi és una divisió eclesiàstica de França que té com a capçalera la ciutat d'Albi i comprèn el departament del Tarn.

Nou!!: 1268 і Arquebisbat d'Albi · Veure més »

Arquebisbat d'Oristany

Larquebisbat d'Oristrano (italià: arcidiocesi di Oristano; llatí: Archidioecesis Arborensis) és una seu metropolitana de l'Església catòlica que pertany a la regió eclesiàstica Sardenya.

Nou!!: 1268 і Arquebisbat d'Oristany · Veure més »

Arquebisbat de Bari-Bitonto

Larquebisbat de Bari-Bitonto - Arcidiocesi di Bari-Bitonto; Archidioecesis Barensis-Bituntina és un arquebisbat metropolità de l'Església catòlica que pertany a la regió eclesiàstica de la Pulla.

Nou!!: 1268 і Arquebisbat de Bari-Bitonto · Veure més »

Arquebisbat de Besançon

Larquebisbat de Besançon és una seu metropolitana de l'Església Catòlica a França.

Nou!!: 1268 і Arquebisbat de Besançon · Veure més »

Arquebisbat de Breslau

Larquebisbat de Breslau —Archidiecezja wrocławska; Erzbistum Breslau; Arcidiecéze vratislavská; Archidioecesis Vratislaviensis — és una seu metropolitana de l'Església Catòlica a Polònia.

Nou!!: 1268 і Arquebisbat de Breslau · Veure més »

Arquebisbat de Corint

Larquebisbat de Corint (llatí: Archidioecesis Corinthiensis) és una seu titular de l'Església Catòlica a Grècia.

Nou!!: 1268 і Arquebisbat de Corint · Veure més »

Arquebisbat de Crotona-Santa Severina

Larquebisbat de Crotona-Santa Severina (italià: arcidiocesi di Crotone-Santa Severina; llatí: Archidioecesis Crotonensis-Sanctae Severinae) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Catanzaro-Squillace, que pertany a la regió eclesiàstica Calàbria.

Nou!!: 1268 і Arquebisbat de Crotona-Santa Severina · Veure més »

Arquebisbat de Glasgow

Larquebisbat de Glasgow (anglès: Archdiocese of Glasgow; llatí: Archidioecesis Glasguensis) és una seu metropolitana de l'Església Catòlica a Escòcia.

Nou!!: 1268 і Arquebisbat de Glasgow · Veure més »

Arquebisbat de Lecce

Palau episcopal Seminari Larquebisbat de Lecce (italià: arcidiocesi di Lecce; llatí: Archidioecesis Lyciensis) és una seu metropolitana de l'Església catòlica, que pertany a la regió eclesiàstica Pulla.

Nou!!: 1268 і Arquebisbat de Lecce · Veure més »

Arquebisbat de Lió

El arquebisbat de Lió (francès: archidiocèse de Lyon, llatí: Archidioecesis Lugdunensis) és una jurisdicció eclesiàstica de l'Església Catòlica a França centrada a Lió.

Nou!!: 1268 і Arquebisbat de Lió · Veure més »

Arquebisbat de Malta

cocatedral de Sant Joan Baptista a La Valletta Larquebisbat de Malta és una seu metropolitana de l'Església catòlica a Malta. Al 2020 tenia 361.372 batejats d'un total de 428.091 habitants. Actualment està regida per l'arquebisbe metropolità Charles Jude Scicluna.

Nou!!: 1268 і Arquebisbat de Malta · Veure més »

Arquebisbat de Palerm

Larquebisbat de Palerm (italià: Arcidiocesi di Palermo; llatí: Archidioecesis Panormitana) és una seu metropolitana de l'Església catòlica que pertany a la regió eclesiàstica Sicília.

Nou!!: 1268 і Arquebisbat de Palerm · Veure més »

Arquebisbat de París

La Basílica del Sacré Cœur a Montmartre, iniciada al 1873 i consagrada al 1919. XI. VII, conserva al seu interior les tombes de molts dels reis de França. Panteó. L'arquebisbat de París (llatí: Archidioecesis Parisiensis) és una seu metropolitana de l'Església Catòlica Romana.

Nou!!: 1268 і Arquebisbat de París · Veure més »

Arquebisbat de Pesaro

Larquebisbat de Pesaro (italià: arquebisbat de Pesaro; llatí: Archidioecesis Pisaurensis) és una seu metropolitana de l'Església catòlica, que pertany a la regió eclesiàstica Marques.

Nou!!: 1268 і Arquebisbat de Pesaro · Veure més »

Arquebisbat de Pescara-Penne

Larquebisbat de Pescara-Penne (italià: arcidiocesi di Pescara-Penne; llatí: Archidioecesis Piscariensis-Pinnensis) és una seu metropolitana de l'Església catòlica, que pertany a la regió eclesiàstica Abruços-Molise.

Nou!!: 1268 і Arquebisbat de Pescara-Penne · Veure més »

Arquebisbat de Sorrento-Castellammare di Stabia

Castellammare di Stabia. diòcesi de Vico Equense Larquebisbat de Sorrento-Castellammare di Stabia (italià: arcidiocesi di Sorrento-Castellammare di Stabia; llatí: Archidioecesis Surrentina-Castri Maris o Stabiensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Nàpols, que pertany a la regió eclesiàstica Campània.

Nou!!: 1268 і Arquebisbat de Sorrento-Castellammare di Stabia · Veure més »

Arquebisbat de Vercelli

El seminari arxiepiscopal de Vercelli. basílica de Sant'Andrea. Larquebisbat de Vercelli (italià: arcidiocesi di Vercelli; llatí: Archidioecesis Vercellensis) és una seu metropolitana de l'Església catòlica, que pertany a la regió eclesiàstica Piemont.

Nou!!: 1268 і Arquebisbat de Vercelli · Veure més »

Art de l'Índia

s L'art de l'Índia es caracteritza principalment per ser un reflex de la complexa societat índia, multiètnica i multicultural; tanmateix, l'art de l'Índia té un caràcter principalment religiós i ha servit com a mitjà de transmissió d'idees per part de les diverses religions que han format l'Índia al llarg de la seva història: hinduisme, budisme, islam, cristianisme, etc.

Nou!!: 1268 і Art de l'Índia · Veure més »

Arxidiòcesi de Nidaros

Larxidiòcesi de Nidaros fou l'antic districte catòlic que englobava Noruega a l'acabament de l'edat mitjana.

Nou!!: 1268 і Arxidiòcesi de Nidaros · Veure més »

Ayas

Ayaş o Aiàs (en català, Aiàs, i també en català modern, o com a mínim en català medieval, Al·leàs, en turc Ayaş) és una petita vila del districte de Yumurtalık, a la província d'Adana, a Turquia a l'est de la desembocadura del riu Ceyhan.

Nou!!: 1268 і Ayas · Veure més »

Štefanovičová

Štefanovičová és un poble i municipi d'Eslovàquia que es troba a la regió de Nitra, al sud-oest del país.

Nou!!: 1268 і Štefanovičová · Veure més »

Švábovce

Švábovce és un poble i municipi d'Eslovàquia.

Nou!!: 1268 і Švábovce · Veure més »

Òtranto

Otranto La ciutat moderna i la seva platja. Òtranto és un municipi i ciutat d'Itàlia situat a la província de Lecce, a la regió de la Pulla.

Nou!!: 1268 і Òtranto · Veure més »

Àlvar I d'Urgell

Àlvar I de Cabrera i Urgell, també conegut per Rodrigo (Burgos, 1239 - Foix, Llenguadoc, 1268), fou comte d'Urgell i vescomte d'Àger (1243-1268) com a hereu del seu germà Ermengol IX,Diccionari d'Història de Catalunya; ed.

Nou!!: 1268 і Àlvar I d'Urgell · Veure més »

Bagras

Baghras (vista de la part oest) Bagras o Pagres (en llatí Pagrae, en grec antic Πάγπαι) era una ciutat de Síria al districte de Pièria prop de les Portes Síries, segons diu Ptolemeu, o al districte d'Antioquia prop de les Portes Amanides o Síries, segons precisa Estrabó.

Nou!!: 1268 і Bagras · Veure més »

Baronia de Polop

La Baronia de Polop fou una jurisdicció senyorial a l'entorn del Castell de Polop que fou concedida vers el 1268 a Berenguela Alfonso, i vers 1275 a Bertran de Bellpuig.

Nou!!: 1268 і Baronia de Polop · Veure més »

Basílica de Sant Joan i Sant Pau

Basílica de Sant Joan i Sant Pau Façana exterior de l'església Interior de l'església La basílica de Sant Joan i Sant Pau (en italià: Basilica dei Santi Giovanni e Paolo) és una de les esglésies més grans de Venècia (Itàlia) i té l'estatus de basílica menor.

Nou!!: 1268 і Basílica de Sant Joan i Sant Pau · Veure més »

Batalla de Benevent

La batalla de Benevent es va lliurar prop de Benevent, al sud d'Itàlia el 26 de febrer de 1266, entre les tropes de Carles d'Anjou i Manfred de Sicília.

Nou!!: 1268 і Batalla de Benevent · Veure més »

Batalla de Tagliacozzo

La Batalla de Tagliacozzo va tenir lloc el 23 d'agost de 1268 amb la victòria de Carles d'Anjou, rei de Sicília, sobre Conradí, duc de Suàbia.

Nou!!: 1268 і Batalla de Tagliacozzo · Veure més »

Bàybars al-Mansurí

Bàybars al-Mansurí fou un general i historiador mameluc del s. XIII.

Nou!!: 1268 і Bàybars al-Mansurí · Veure més »

Bàybars I

Al-Màlik adh-Dhàhir Rukn-ad-Din Bàybars al-Bunduqdarí as-Salihí, més conegut simplement com a adh-Dhàhir Bàybars o com Bàybars I (nord de la mar Negra, 1223-Damasc, Síria, 1 de juliol de 1277), fou soldà mameluc bahrita o kiptxak del Caire (1260-1277).

Nou!!: 1268 і Bàybars I · Veure més »

Beatriu d'Anglaterra

Beatriu d'Anglaterra (Bordeus, 25 de juny de 1242 - 24 de març de 1275, Londres) fou una princesa d'Anglaterra, filla del rei Enric III Plantagenet i d'Elionor de Provença.

Nou!!: 1268 і Beatriu d'Anglaterra · Veure més »

Beatriu d'Este (1268-1334)

Beatriu d'Este (Ferrara 1268 - Milà, Senyoriu de Milà 1334) fou una noble italiana que fou senyora consort de Milà pel seu matrimoni.

Nou!!: 1268 і Beatriu d'Este (1268-1334) · Veure més »

Beatriu de Castella i de Guzmán

Beatriu de Castella (?, ca. 1244 - Almoster, 7 d'agost de 1306) va ser una noble castellana, filla natural del rei Alfons X. Va ser reina consort de Portugal (1253-1279) com a esposa d'Alfons III.

Nou!!: 1268 і Beatriu de Castella i de Guzmán · Veure més »

Benet de Rocabertí

Benet de Rocabertí (? 1200 - Tarragona 1268) va ser un sacerdot català, arquebisbe de Tarragona.

Nou!!: 1268 і Benet de Rocabertí · Veure més »

Berardo Trinci

Berardo Trinci, era fill de Corrado Trinci i fou un cap gibel·lí de Foligno que el 1268 es va passar al partit dels güelfs.

Nou!!: 1268 і Berardo Trinci · Veure més »

Bergara

Bergara és un municipi de Guipúscoa, al País Basc.

Nou!!: 1268 і Bergara · Veure més »

Bisbat d'Aire i Dacs

La cocatedral de Sant Joan Baptista a Aire-sur-l'Adour. L'''Hôtel de la ville'' d'Aire-sur-l'Adour; fins al 1927 era el palau episcopal de la diòcesi. L'església de l'abadia de Saint-Sever. L'antiga abadia ''Saint-Jean-de-la-Castelle'', avui situada al municipi de Duhort-Bachen. El bisbat d'Aire i Dacs (francès: Diocèse d'Aire et Dax, llatí: Dioecesis Aturensis et Aquae Augustae) és una jurisdicció eclesiàstica de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Bordeus.

Nou!!: 1268 і Bisbat d'Aire i Dacs · Veure més »

Bisbat d'Angulema

El bisbat d'Angulema (francès: Diocèse d'Angoulême, llatí: Dioecesis Engolismensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Poitiers.

Nou!!: 1268 і Bisbat d'Angulema · Veure més »

Bisbat d'Apt

El bisbat d'Apt (francès: Diocèse d'Apt, llatí: Dioecesis Aptensis) és una seu suprimida i titular de l'Església Catòlica a França.

Nou!!: 1268 і Bisbat d'Apt · Veure més »

Bisbat de Cerignola-Ascoli Satriano

El bisbat de Cerignola-Ascoli Satriano (italià: Diocesi di Cerignola-Ascoli Satriano; llatí: Dioecesis Ceriniolensis-Asculana Apuliae) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Foggia-Bovino, que pertany a la regió eclesiàstica Pulla.

Nou!!: 1268 і Bisbat de Cerignola-Ascoli Satriano · Veure més »

Bisbat de Concordia-Pordenone

cocatedral de san Marco a Pordenone El bisbat de Concordia-Pordenone (italià: diocesi di Concordia-Pordenone; llatí: Dioecesis Concordiensis-Portus Naonis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània del Patriarcat de Venècia, que pertany a la regió eclesiàstica Triveneto.

Nou!!: 1268 і Bisbat de Concordia-Pordenone · Veure més »

Bisbat de Dorpat

Escut de la diòcesi La diòcesi de Dorpat (estonià: Tartu piiskopkond; llatí: Dioecesis Tarbatensis) és una seu suprimida de l'Església catòlica a Estònia.

Nou!!: 1268 і Bisbat de Dorpat · Veure més »

Bisbat de Dubrovnik

El bisbat de Dubrovnik - Dubrovačka biskupija; Dioecesis Ragusina - és una seu de l'Església catòlica a Croàcia, sufragània de l'arquebisbat de Split-Makarska.

Nou!!: 1268 і Bisbat de Dubrovnik · Veure més »

Bisbat de Graz-Seckau

Escut de la diòcesi El bisbat de Graz-Seckau (alemany: Bistum Graz-Seckau; llatí: Dioecesis Graecensis-Seccoviensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Salzburg.

Nou!!: 1268 і Bisbat de Graz-Seckau · Veure més »

Bisbat de Győr

El bisbat de Győr (hongarès: Győri egyházmegye, llatí: Dioecesis Iaurinensis) és una seu de l'Església Catòlica a Hongria, sufragània de l'arquebisbat de Esztergom-Budapest.

Nou!!: 1268 і Bisbat de Győr · Veure més »

Bisbat de Lamezia Terme

El bisbat de Lamezia Terme (italià: diocesi di Lamezia Terme; llatí: Dioecesis Neocastrensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Catanzaro-Squillace, que pertany a la regió eclesiàstica Calàbria.

Nou!!: 1268 і Bisbat de Lamezia Terme · Veure més »

Bisbat de Latina-Terracina-Sezze-Priverno

El bisbat de Latina-Terracina-Sezze-Priverno (en italià diocesi di Latina-Terracina-Sezze-Priverno; en llatí: Dioecesis Latinensis-Terracinensis-Setina-Privernensis) és una seu de l'Església catòlica, immediatament subjecta a la Santa Seu, que pertany a la regió eclesiàstica Laci.

Nou!!: 1268 і Bisbat de Latina-Terracina-Sezze-Priverno · Veure més »

Bisbat de Lectoure

L'antic palau episcopal de Lectoure, avui '' Hôtel de ville''. El bisbat de Leitora (francès: Diòcese de Lectoure, occità: Diocèsi de Leitora llatí: Dioecesis Lectorensis) és una seu suprimida de l'Església Catòlica a França.

Nou!!: 1268 і Bisbat de Lectoure · Veure més »

Bisbat de les Fèroe

El bisbe Erlendur de les Fèroe. El bisbat de les Fèroe (danès: Kirkjubø bispedømme; llatí: Dioecesis Fareyensis) és una seu suprimida de l'Església catòlica a Dinamarca.

Nou!!: 1268 і Bisbat de les Fèroe · Veure més »

Bisbat de Lescar

La ''torre del bisbe'' és tot el que resta de l'antic palau episcopal de Lescar, destruït durant la revolució francesa. L'església de Sant Julià de Lescar, edificada el 1649 sobre les restes d'una església més antiga, destruïda pels protestants i que es remuntava al 1030. catedral de l'Assumpció de Lescar, on està indicat el nom del bisbe Guiu de Lons: ''Dominus Guido, episcopus Lascurrensis, hoc fieri jussit pavimentum''. El bisbat de Lescara (francès: Diocèse de Lescar, llatí: Dioecesis Lascurrensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat d'Aush, suprimida el 29 de novembre de 1801, el territori de la qual, a partir d'aquella data, passà sota la jurisdicció de la diòcesi de Baiona.

Nou!!: 1268 і Bisbat de Lescar · Veure més »

Bisbat de Massa Marittima-Piombino

El bisbat de Massa Marittima-Piombino (italià: diocesi di Massa Marittima-Piombino; llatí: Dioecesis Massana-Plumbinensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Siena-Colle di Val d'Elsa-Montalcino, que pertany a la regió eclesiàstica Toscana.

Nou!!: 1268 і Bisbat de Massa Marittima-Piombino · Veure més »

Bisbat de Màntua

Basílica de Sant Andreu Apòstol a Màntua El bisbat de Màntua (italià: diocesi di Mantova; llatí: Dioecesis Mantuana) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Milà, que pertany a la regió eclesiàstica Llombardia.

Nou!!: 1268 і Bisbat de Màntua · Veure més »

Bisbat de Molfetta-Ruvo-Giovinazzo-Terlizzi

catedral de Santa Maria Assunta a Ruvo di Puglia catedral de San Michele arcangelo a Terlizzi El bisbat de Molfetta-Ruvo-Giovinazzo-Terlizzi (italià: diocesi di Molfetta-Ruvo-Giovinazzo-Terlizzi; llatí: Dioecesis Melphictensis-Rubensis-Iuvenacensis-Terlitiensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Bari-Bitonto, que pertany a la regió eclesiàstica Pulla.

Nou!!: 1268 і Bisbat de Molfetta-Ruvo-Giovinazzo-Terlizzi · Veure més »

Bisbat de Nimes

L'ex catedral de Sant Joan Baptista a Alès El Bisbat de Nimes (francès: Diocèse de Nîmes, llatí: Dioecesis Nemausensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat d'Avinyó.

Nou!!: 1268 і Bisbat de Nimes · Veure més »

Bisbat de Perigús

Vitrall que representa a Sant Frontó a l'església de Lalinde. La primitiva catedral de ''Saint-Étienne-de-la-Cité''. L'ex catedral de Sant Sacerdot a Sarlat-la-Canéda El bisbat de Perigús (francès: Diocèse de Périgueux, llatí: Dioecesis Petrocoricensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Bordeus.

Nou!!: 1268 і Bisbat de Perigús · Veure més »

Bisbat de Tarba

El santuari de la Mare de Déu de Lorda, el santuari marià més visitat del món. El bisbat de Tarba i Lorda (francès: diocèse de Tarbes et Lourdes; llatí: Dioecesis Tarbiensis et Lourdensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Tolosa.

Nou!!: 1268 і Bisbat de Tarba · Veure més »

Bisbat de Trebinje-Mrkan

El bisbat de Trebinje-Mrkan (bosnià: Trebinjsko-mrkanska biskupija; llatí: Dioecesis Tribuniensis-Marcanensis) és una seu de l'Església catòlica a Bòsnia i Hercegovina, sufragània de l'arquebisbat de Sarajevo.

Nou!!: 1268 і Bisbat de Trebinje-Mrkan · Veure més »

Bisbat de Valença

L'ex catedral de la Mare de Déu de Die L'ex catedral de l'Assumpció de la Mare de Déu de Saint-Paul-Trois-Châteaux El bisbat de Valença (francès: Diocèse de Valence, llatí: Dioecesis Valentinensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Lió.

Nou!!: 1268 і Bisbat de Valença · Veure més »

Bisbat de Verona

La basílica de San Zeno a Verona La façana del palau episcopal de Verona Una sèrie de retrats, obra de Domenico Riccio, dels bisbes de Verona, des d'Euprepius i fins al cardenal Agostino Valerio. Palau episcopal de Verona. El bisbat de Verona (italià: diocesi di Verona; llatí: Dioecesis Veronensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània del Patriarcat de Venècia, que pertany a la regió eclesiàstica Triveneto.

Nou!!: 1268 і Bisbat de Verona · Veure més »

Bisbat de Würzburg

La basílica menor de Sant Pere i Alexandre a Aschaffenburg. Entrada del seminari episcopal. Adam Friedrich, (1755-1779): Konventionstaler (1764). Escut de la diòcesi El bisbat de Würzburg (alemany: Bistum Würzburg, llatí: Dioecesis Herbipolensis) és una seu de l'Església Catòlica a Alemanya, sufragània de l'arquebisbat de Bamberg.

Nou!!: 1268 і Bisbat de Würzburg · Veure més »

Bisbat de Winchester

XII, seu de l'antiga catedral fundada pel bisbe Birino. Finestral de l'abadia de Dorchester, representant el bisbe Birino. El bisbat de Winchester (anglès: Diocese of Winchester; llatí: Dioecesis Wintoniensis) és una seu suprimida de l'Església catòlica a Anglaterra.

Nou!!: 1268 і Bisbat de Winchester · Veure més »

Blanca de Navarra (duquessa de Bretanya)

Blanca de Navarra (1226 - 1283) era filla de Teobald el Trobador, comte de Xampanya i rei de Navarra, i d'Agnès de Beaujeu, va ser duquessa de Bretanya per matrimoni.

Nou!!: 1268 і Blanca de Navarra (duquessa de Bretanya) · Veure més »

Bohemond VI d'Antioquia

Bohemond VI d'Antioquia (en francès: Bohémond VI d'Antioche; 1237 – 11 de març de 1275), príncep d'Antioquia des del 1252 fins al 1268 (després va conservar el títol i una ciutat) i comte de Trípoli des del 1252 fins al 1275, fill de Bohemond V d' Antioquia i Lucia de Segni.

Nou!!: 1268 і Bohemond VI d'Antioquia · Veure més »

Brutovce

Brutovce és un poble i municipi d'Eslovàquia.

Nou!!: 1268 і Brutovce · Veure més »

Bugey

Bugey és una regió geogràfica de França, situada al departament d'Ain a la regió d'Alvèrnia Roine-Alps.

Nou!!: 1268 і Bugey · Veure més »

Bystrany

Bystrany és un poble i municipi d'Eslovàquia.

Nou!!: 1268 і Bystrany · Veure més »

Call Jueu de Montblanc

El Call de Montblanc fou un dels principals barris jueus dels Països Catalans durant l'edat mitjana.

Nou!!: 1268 і Call Jueu de Montblanc · Veure més »

Callosa d'en Sarrià

Callosa d'en Sarrià és una població del País Valencià situada a la comarca històrica de la Marina situada a la vall de l'Algar.

Nou!!: 1268 і Callosa d'en Sarrià · Veure més »

Carles I d'Anjou

Carles I d'Anjou (- Foggia, Regne d'Itàlia, 1285) fou comte d'Anjou, Provença i Maine (1246 - 1285); rei de Sicília (1266 - 1282); rei de Nàpols (1266 -1285); rei titular d'Albània (1267-85); rei titular de Jerusalem (1278 - 85).

Nou!!: 1268 і Carles I d'Anjou · Veure més »

Carniola (regió eslovena)

La Carniola —Kranjska, Krain — és una regió d'Eslovènia al voltant de la capital eslovena Ljubljana.

Nou!!: 1268 і Carniola (regió eslovena) · Veure més »

Castell de Beaufort

Situació El castell de Beaufort (en àrab قلعة الشقيف, qalʿat ax-Xaqīf)— és una antiga fortalesa avui en ruïnes al Líban, a la governació de Nabatiye, al costat de la població d'Arnoun.

Nou!!: 1268 і Castell de Beaufort · Veure més »

Castell de Benicàssim

El Castell de Benicàssim, anomenat també Castell de Sentinella, es localitza en un turó (darrere de l'ajuntament) al costat del nucli urbà, realment al centre de l'actual nucli urbà de Benicàssim, a la comarca de la Plana Alta.

Nou!!: 1268 і Castell de Benicàssim · Veure més »

Castell de Caerphilly

El castell de Caerphilly (anomenat Caerffili en gal·lès) és una fortificació normanda, ubicada al centre de la petita ciutat de Sir Caerffili, a Gal·les del Sud.

Nou!!: 1268 і Castell de Caerphilly · Veure més »

Castell de Rupià

El castell de Rupià, antic palau episcopal, és un edifici notable del gòtic civil català i durant molts segles va ser un dels llocs de domini del bisbe de Girona.

Nou!!: 1268 і Castell de Rupià · Veure més »

Castell de Warwick

El Castell de Warwick, és un castell medieval desenvolupat a partir d'un original construït per Guillem el Conqueridor l'any 1068.

Nou!!: 1268 і Castell de Warwick · Veure més »

Catí

Catí és un municipi del País Valencià situat a la comarca de l'Alt Maestrat.

Nou!!: 1268 і Catí · Veure més »

Catedral de Barcelona

La catedral de la Santa Creu i Santa Eulàlia és una basílica gòtica seu de l'arquebisbat de Barcelona, declarada bé cultural d'interès nacional.

Nou!!: 1268 і Catedral de Barcelona · Veure més »

Catedral de Braga

Interior La catedral de Braga (en portuguès Sé de Braga) és un dels principals monuments de Braga, a Portugal.

Nou!!: 1268 і Catedral de Braga · Veure més »

Câmpia Turzii

Câmpia Turzii (en hongarès Aranyosgyéres, en alemany Jerischmarkt o Gieresch) és un municipi de la província de Cluj, Transsilvània (Romania).

Nou!!: 1268 і Câmpia Turzii · Veure més »

Cecília de Foix

Cecília de Foix (? - Foix, Llenguadoc, 1270) fou comtessa consort d'Urgell (1256-1268).

Nou!!: 1268 і Cecília de Foix · Veure més »

Cesena

Cesena és una ciutat d'Itàlia a la província de Forlì-Cesena (regió d'Emília-Romanya) amb prop de cent mil habitants.

Nou!!: 1268 і Cesena · Veure més »

Climent IV

Climent IV (Sant Geli, devers 1190/1200 - Viterbo, 29 de novembre de 1268) fou papa de l'Església Catòlica del 1265 al 1268.

Nou!!: 1268 і Climent IV · Veure més »

Comtat d'Albi

El comtat d'Albi fou una jurisdicció feudal d'Occitània amb centre a la ciutat d'Albi.

Nou!!: 1268 і Comtat d'Albi · Veure més »

Comtat d'Alençon

El comtat d'Alençon més tard Ducat d'Alençon fou una jurisdicció feudal del Regne de França centrada a Alençon; que va pertànyer als senyors de Bellême i Sonnois que van prendre el títol de comtes d'Alençon cap a l'any 1000.

Nou!!: 1268 і Comtat d'Alençon · Veure més »

Comtat de Clermont-en-Beauvaisis

El comtat de Clermont (Clermont-en-Beauvaisis) fou una jurisdicció feudal de França centrada a Clermont-de-l'Oise.

Nou!!: 1268 і Comtat de Clermont-en-Beauvaisis · Veure més »

Comtat de Ligny

Escut de Walerà I de Ligny escut el 1348 El comtat de Ligny fou una jurisdicció feudal de la Xampanya, inicialment una senyoria que es va transformar en comtat el 1367, centrada a Ligny-en-Barrois.

Nou!!: 1268 і Comtat de Ligny · Veure més »

Comtat de Richmond

El comtat de Richmond (o Richmondshire) és un districte del nord del Yorkshire a Anglaterra.

Nou!!: 1268 і Comtat de Richmond · Veure més »

Conclave

La Capella Sixtina és el lloc on se celebra el conclave El conclave o conclau és la reunió que celebra el Col·legi Cardenalici de l'Església Catòlica per a escollir un nou Bisbe de Roma, càrrec que duu aparellats el de Papa (Summe Pontífex i Pastor Suprem de l'Església Catòlica) i el de Cap d'estat de la Ciutat del Vaticà.

Nou!!: 1268 і Conclave · Veure més »

Conradí de Sicília

Conradí de Sicília, Conradí el Jove o Conrad V (castell de Wolfstein, Baviera 1252 - Nàpols 1268), duc de Suàbia, rei titular de Jerusalem i rei de Sicília (1254-1258).

Nou!!: 1268 і Conradí de Sicília · Veure més »

Corrado I Trinci

Corrado I Trinci fou fill de Corrado Trinci.

Nou!!: 1268 і Corrado I Trinci · Veure més »

Correggio

Els Correggio foren una família feudal italiana que va exercir sobirania sobre la senyoria de Parma i sobre la de Correggio, així com altres senyories menors i va exercir el govern a molts altres llocs com "podestà" o capitans.

Nou!!: 1268 і Correggio · Veure més »

Crònica d'Espanya

Crònica d'Espanya és el nom donat a l'adptació catalana escrita entre el 1267 i 1268 de l'obra De rebus Hispaniae de l'arquebisbe navarrès de Toledo Rodrigo Ximénez de Rada.

Nou!!: 1268 і Crònica d'Espanya · Veure més »

David VI de Geòrgia

David VI fou rei de Geòrgia des del 1246/1247 fins al 1270.

Nou!!: 1268 і David VI de Geòrgia · Veure més »

Despotat de l'Epir

El Despotat de l'Epir, conegut igualment com a Despotat d'Arta, va ser un dels estats successors sorgits després de l'ensulsiada de l'Imperi Romà d'Orient.

Nou!!: 1268 і Despotat de l'Epir · Veure més »

Dinastia marínida

Els benimerins o marínides (de l'àrab, o) foren una dinastia amaziga que va succeir els almohades al Magreb, des de mitjan a principis del.

Nou!!: 1268 і Dinastia marínida · Veure més »

Dinastia Savoia

Escut d'armes de la Casa de Savoia. La Dinastia Savoia o Casa de Savoia és una dinastia que tradicionalment tenia els seus dominis a Savoia, i que esdevingué la casa regnant del Regne d'Itàlia, des de la seva fundació l'any 1861 fins a la instauració de la República Italiana el 1946.

Nou!!: 1268 і Dinastia Savoia · Veure més »

Dison

Dison és un municipi belga de la província de Lieja.

Nou!!: 1268 і Dison · Veure més »

Dolné Semerovce

Dolné Semerovce és un poble i municipi d'Eslovàquia que es troba a la regió de Nitra, al sud-oest del país.

Nou!!: 1268 і Dolné Semerovce · Veure més »

Domaniža

Domaniža és un poble i municipi d'Eslovàquia que es troba a la regió de Trenčín.

Nou!!: 1268 і Domaniža · Veure més »

Ducat de Màntua

El Ducat de Màntua (en italià: Ducato di Mantova) fou una entitat sobirania de la península italiana des de l'any 1273 fins a l'any 1708.

Nou!!: 1268 і Ducat de Màntua · Veure més »

Ducat de Suàbia

Els Ducs de Suàbia varen governar al sud-oest d'Alemanya.

Nou!!: 1268 і Ducat de Suàbia · Veure més »

Durrës

Durrës (en italià Durazzo, eslau i otomà Drač, Dirač o Durač) és una ciutat d'Albània, capital de l'antic districte (rrethi) de Durrës i des del 1993 de la nova divisió administrativa anomenada comtat (''qark'') de Durrës, situada al golf de Durrës a la mar Adriàtica.

Nou!!: 1268 і Durrës · Veure més »

El Castellet de Castelló (la Ribera Alta)

El Castellet de Castelló (la Ribera Alta) és una antiga fortificació construïda als segles XIII o XIV.

Nou!!: 1268 і El Castellet de Castelló (la Ribera Alta) · Veure més »

El Genovés

El Genovés és un municipi del País Valencià a la comarca de la Costera.

Nou!!: 1268 і El Genovés · Veure més »

Elisabet d'Aragó i d'Hongria

Tomba d'Elisabet d'Aragó a la basílica de Saint-Denis Elisabet d'Aragó (?, 1245 - Cosenza, Calàbria, 1271) va ser reina de França del 1270 al 1271, gràcies al seu casament amb Felip III de França, i infanta d'Aragó.

Nou!!: 1268 і Elisabet d'Aragó i d'Hongria · Veure més »

Elisabet de Baviera (reina d'Alemanya)

Elisabet de Baviera (h. 1227, Landshut, Alemanya-9 d'octubre de 1273) va ser la reina consort de Conrad IV d'Alemanya.

Nou!!: 1268 і Elisabet de Baviera (reina d'Alemanya) · Veure més »

Els ambaixadors

El quadre Jean de Dinteville i Georges de Selve, més conegut com a Els ambaixadors, és una pintura de 1533 de Hans Holbein el Jove, actualment en la National Gallery de Londres, considerat un dels quadres més fascinants de la història de la pintura.

Nou!!: 1268 і Els ambaixadors · Veure més »

Enric II de Bar

Armes dels Bar Enric II de Bar (~1190 - Gaza, 13 de novembre de 1239) va ser comte de Bar de 1214 a 1239.

Nou!!: 1268 і Enric II de Bar · Veure més »

Eric Magnusson

Eric II —Eiríkr Magnússon; en nòrdic antic Eirik Magnusson en noruec— (1268 – 15 de juliol del 1299) fou Rei de Noruega del 1280 fins al 1299.

Nou!!: 1268 і Eric Magnusson · Veure més »

Ermengol X d'Urgell

Ermengol X d'Urgell, per conjunció Ermengol de Cabrera i Urgell (ca. 1254 — Camporrells, Llitera, 1314) fou comte d'Urgell (1268-1314) i vescomte d'Àger (1267-1268 i 1299-1314).

Nou!!: 1268 і Ermengol X d'Urgell · Veure més »

Església parroquial de la Mare de Déu (Albuixec)

L'església parroquial de la nostra Senyora és un temple catòlic situat a la plaça de l'Església, 2, en el municipi d'Albuixec.

Nou!!: 1268 і Església parroquial de la Mare de Déu (Albuixec) · Veure més »

Estats croats

L'Orient pròxim el 1135, amb els Estats Croats amb una creu vermella Els estats croats van ser quatre regnes catòlics del Llevant, fundats arran de la Primera Croada, que van existir del 1098 al 1291.

Nou!!: 1268 і Estats croats · Veure més »

Família Levis

La família Levis fou una nissaga aristocràtica del Regne de França que era vassalla dels Montfort; va esdevenir famosa quan al Guiu o Gui de Levis va participar en la croada albigesa i va rebre la senyoria de Miralpeix (Mirepoix) al Llenguadoc.

Nou!!: 1268 і Família Levis · Veure més »

Felip I de Savoia

Felip I de Savoia (Aiguebelle, Savoia 1207 - Roussillon 1285) fou el comte de Savoia entre 1268 i 1285 i pel seu casament comte de Borgonya entre 1267 i 1279.

Nou!!: 1268 і Felip I de Savoia · Veure més »

Felip III de França

Felip III de França, dit l'Ardit (Poissy 1245 - Perpinyà 1285), fou rei de França (1270-1285).

Nou!!: 1268 і Felip III de França · Veure més »

Felip IV de França

Felip IV de França el Bell (en francès Philippe IV le Bel) (Fontainebleau 1268 - íd. 1314), fou rei de França entre 1285 i 1314, rei de Navarra i comte de Xampanya entre 1284 i 1305.

Nou!!: 1268 і Felip IV de França · Veure més »

Fontainebleau

Fontainebleau és un municipi francès, situat al departament de Sena i Marne i a la regió de l'Illa de França.

Nou!!: 1268 і Fontainebleau · Veure més »

França Occidental

França Occidental o amb el seu nom llatí Francia Occidentalis va ser el territori sota control de Carles II el Calb (840-877) després del Tractat de Verdun de 843, que va dividir l'Imperi Carolingi dels francs en Oriental, Occidental i Mig.

Nou!!: 1268 і França Occidental · Veure més »

França Oriental

La França oriental fou la terra de Lluís el Germànic després del Tractat de Verdun de l'any 843, que dividí l'Imperi Carolingi dels francs entre l'est, l'oest i el mig.

Nou!!: 1268 і França Oriental · Veure més »

Gallipoli (ciutat d'Itàlia)

Gallipoli (pronunciat Gal·lípoli) és un municipi de la província de Lecce (regió de la Pulla italià).

Nou!!: 1268 і Gallipoli (ciutat d'Itàlia) · Veure més »

Güelfs i gibel·lins

El conflicte entre güelfs i gibel·lins enfronta les cases de Welf i Hohenstaufen, dues faccions que defensaven, respectivament, el papat i el Sacre Imperi Romà en un conflicte que van mantenir al centre i nord de península Itàlica durant els segles  i. La lluita pel poder entre el papat i l'imperi tenia els seus orígens en la disputa de les investidures al.

Nou!!: 1268 і Güelfs i gibel·lins · Veure més »

Gesta Comitum Barchinonensium

La Gesta Comitum Barchinonensium (en català Gestes dels comtes de Barcelona) és una crònica catalana escrita originàriament en llatí per monjos del monestir de Santa Maria de Ripoll a finals del, per bé que fou continuada posteriorment amb altres addicions.

Nou!!: 1268 і Gesta Comitum Barchinonensium · Veure més »

Gozo

Gozo, antigament Gozzo i, en català medieval, el Goi, és una illa de la mar Mediterrània entre Sicília i la costa d'Àfrica, separada per un estret de l'illa de Malta, amb la qual forma la República de Malta.

Nou!!: 1268 і Gozo · Veure més »

Gran Companyia Catalana

La Gran Companyia Catalana (Exercitus francorum, Societas exercitus catalanorum, Societas cathalanorum, Magna Societas Catalanorum) fou una companyia de mercenaris creada el 1303 per Roger de Flor i formada majoritàriament per almogàvers aragonesos i catalans veterans de la Guerra de Sicília.

Nou!!: 1268 і Gran Companyia Catalana · Veure més »

Gravesend

Gravesend (pronunciat /ˌɡreɪvzˈɛnd/) és una ciutat antiga situada al nord-est del comtat de Kent, Anglaterra.

Nou!!: 1268 і Gravesend · Veure més »

Gregori X

Gregori X (Piacenza, vers 1210 - † Arezzo, 10 de gener de 1276) va ser papa de l'Església Catòlica del 1272 al 1276.

Nou!!: 1268 і Gregori X · Veure més »

Gros (moneda)

Un gros era una moneda d'argent que normalment tenia una puresa de 12 diners de fi, per aquest motiu es pot trobar denominat com gros de 12 diners cosa que indica el seu grau de puresa, actualment 958 mil·lèsimes, i no la seva equivalència en diners circulants, que es determinava normativament i rebia el nom de for (per exemple en la creació del ral de Mallorca el rei fixa una "llei de 11 diners" i un valor de "16 diners menuts").

Nou!!: 1268 і Gros (moneda) · Veure més »

Guilhem Fabre

Guillem Fabre (fl. mitjans) va ser un trobador i burgès de Narbona.

Nou!!: 1268 і Guilhem Fabre · Veure més »

Guillem II d'Acaia

Guillem II d'Acaia (en francès:; v.1211—1 de maig del 1278), fou el darrer príncep sobirà d'Acaia de la dinastia Villehardouin que va governar Acaia, car si bé la seva filla Isabel I n'esdevingué princesa, ho fou sota el vassallatge de Carles I d'Anjou.

Nou!!: 1268 і Guillem II d'Acaia · Veure més »

Harichovce

Harichovce és un poble i municipi d'Eslovàquia.

Nou!!: 1268 і Harichovce · Veure més »

Hethum I

Hethum I (armeni: Հեթում Ա) (vers 1200-1270) fou fill de Constantí de Barberon, de la dinastia hethumiana originada a Lampron, i d'Alícia o Alix de Lampron.

Nou!!: 1268 і Hethum I · Veure més »

Història de Còrsega

Còrsega és una illa de la Mediterrània, habitada des de temps neolítics.

Nou!!: 1268 і Història de Còrsega · Veure més »

Història de Marràqueix

La història de Marràqueix comença en època musulmana.

Nou!!: 1268 і Història de Marràqueix · Veure més »

Història de Roma

Imatge del Fòrum romà La història de la ciutat de Roma comprèn els dos mil vuit-cents anys transcorreguts des de la seva fundació, cap a mitjan.

Nou!!: 1268 і Història de Roma · Veure més »

Història del Marroc

Marroc i els territoris sahrauís ocupats Típic poble del sud de la serralada de l'Atles La història del Marroc es remunta a l'època del Capsià, entre el 10000 aC i el 6000 aC, en un moment en què el Magrib era menys àrid que avui.

Nou!!: 1268 і Història del Marroc · Veure més »

Historiografia catalana de l'edat mitjana

Comtats de la Marca hispànica a principis del segle IX Si ens remuntem als inicis de la historiografia catalana (pels volts de l'any 1000), trobarem que el monestir de Ripoll, amb la figura de l'abat Oliba, esdevé el centre historiogràfic "oficial" de la dinastia barcelonina.

Nou!!: 1268 і Historiografia catalana de l'edat mitjana · Veure més »

Hohenstaufen

Armes de la Casa de Hohenstaufen Els Hohenstaufen o els Staufer van ser una dinastia de reis germànics (1138-1254), i molts d'ells també van ser coronats Sacres Emperadors Romans i Ducs de Suàbia.

Nou!!: 1268 і Hohenstaufen · Veure més »

Hug IV de Borgonya

Hug IV de Borgonya (1213 - Villaines-en-Duesmois 1271), duc de Borgonya (1218-1271).

Nou!!: 1268 і Hug IV de Borgonya · Veure més »

Iža

Iža és un poble i municipi d'Eslovàquia que es troba a la regió de Nitra, al sud-oest del país.

Nou!!: 1268 і Iža · Veure més »

Il-kanat

Lil-kanat va ser un kanat mongol establert a Pèrsia al, fruit de les campanyes de Genguis Khan a Khwarizm durant els anys 1219-1224.

Nou!!: 1268 і Il-kanat · Veure més »

Illa de Malta

L'illa de Malta és la més gran de les tres illes que constitueixen l'arxipèlag i la República de Malta.

Nou!!: 1268 і Illa de Malta · Veure més »

Invasions mongoles del Japó

Les invasions mongols del Japó de 1274 i 1281 van ser esdeveniments de gran importància macro-històrica malgrat que foren fracassos.

Nou!!: 1268 і Invasions mongoles del Japó · Veure més »

Jafa

Jafa, també escrita Joppa, Ioppe, Yafo o Japho —; — és la part més antiga i meridional de Tel Aviv-Yafo, així com una antiga ciutat portuària a Palestina.

Nou!!: 1268 і Jafa · Veure més »

Jaume el Conqueridor

Jaume el Conqueridor, anomenat també Jaume I d'Aragó (Montpeller, Senyoria de Montpeller, 2 de febrer del 1208 - Alzira, Regne de València, 27 de juliol del 1276; en castellà Jaime o Jacobo i Santiago, en occità i català antic Jacme, en aragonès modern Chaime i en llatí Iacobus, tots provenen del nom hebreu Iaakov, que significa 'que Déu protegeixi'), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, rei de Mallorca, rei de València, comte de Barcelona, comte d'Urgell, i senyor de Montpeller (1213-1276).

Nou!!: 1268 і Jaume el Conqueridor · Veure més »

Joan de Pròixida

Joan de Pròixida o Giovanni da Procida (Salern, 1210 – Roma, 1299) fou una de les figures principals de la conspiració que portà a les Vespres Sicilianes (1282) i ajudà a la preparació militar de l'empresa aragonesa.

Nou!!: 1268 і Joan de Pròixida · Veure més »

Joan I de Chalon

Joan I de Chalon o més correctament Joan de Chalon I d'Auxerre (1243 - 1309) fou un noble francès senyor de Rochefort i de Chatelbelin.

Nou!!: 1268 і Joan I de Chalon · Veure més »

Joan I de Tessàlia

Joan I de Tessàlia o Joan Ducas el bastard, fou governant de Tessàlia, regió que el seu pare, Miquel II dèspota de l'Epir, li va deixar a la seva mort l'any 1266 o 1268.

Nou!!: 1268 і Joan I de Tessàlia · Veure més »

Joan I el Roig

Joan I el Roig Joan I el Roig -en bretó Yann Iañ ar Ruz, en francès Jean Ier le Roux- (1217 o 1218 - 8 d'octubre de 1286, Castell de l'Isle), fill de Pere I Mauclerc, batlle de Bretanya i d'Alix de Thouars, va ser duc de Bretanya entre 1221 i 1286 i comte de Richmond el 1268.

Nou!!: 1268 і Joan I el Roig · Veure més »

Joan II de Bretanya

Joan II de Bretanya (3 o 4 de gener de 1239 - 16 de novembre de 1305, Lió) va ser duc de Bretanya (1286- 1305), comte de Richmond (1268- 1305) i par de França.

Nou!!: 1268 і Joan II de Bretanya · Veure més »

Joan Tristany de França

Escut d'armes de Joan Tristany de França Joan anomenat Joan Tristany, nascut a Damiata el 8 d'abril de 1250, mort a Tunis el 3 d'agost de 1270, comte consort de Nevers (1265-1270) i de de Valois (1268-1270), quart fill de Lluís IX de França el Sant, rei de França i de Margarida de Provença.

Nou!!: 1268 і Joan Tristany de França · Veure més »

Jueus catalans

Els jueus catalans històrics són les poblacions de religió jueva que es varen desenvolupar a l'edat mitjana a Catalunya.

Nou!!: 1268 і Jueus catalans · Veure més »

Klížska Nemá

Klížska Nemá és un poble i municipi d'Eslovàquia que es troba a la regió de Nitra, al sud-oest del país.

Nou!!: 1268 і Klížska Nemá · Veure més »

Knochenhauer-Amtshaus

El Knochenhauer-Amtshaus (Gremi dels Carnissers) és un edifici històric de fusta a la Plaça del Mercat de Hildesheim, una ciutat situada al sud de l'estat federat de Baixa Saxònia (Alemanya).

Nou!!: 1268 і Knochenhauer-Amtshaus · Veure més »

Kolárovo

Kolárovo és una ciutat d'Eslovàquia.

Nou!!: 1268 і Kolárovo · Veure més »

Lavello

Lavello és un municipi de la província de Potenza, a Basilicata, Itàlia.

Nou!!: 1268 і Lavello · Veure més »

Lleó de Venècia

El Lleó de Venècia és una antiga escultura en bronze d'un lleó alat, situada a la plaça de Sant Marc, a Venècia, la qual simbolitza la ciutat.

Nou!!: 1268 і Lleó de Venècia · Veure més »

Lleó III d'Armènia

Lleó III o Levond III (armeni: Լեիոն Բ) (vers 1236-1289) fou rei del Regne Armeni de Cilícia, fill de Hethum I, que va succeir al seu pare quan va abdicar el 1269.

Nou!!: 1268 і Lleó III d'Armènia · Veure més »

Llista d'anys

Aquesta pàgina llista els anys.

Nou!!: 1268 і Llista d'anys · Veure més »

Llista de batles de Santa Maria del Camí

Relació dels batles de Santa Maria del Camí, s. XIII-XX.

Nou!!: 1268 і Llista de batles de Santa Maria del Camí · Veure més »

Llista de Consellers en Cap de Barcelona

El Conseller en Cap era un càrrec històric que provenia de la institució barcelonina del Consell de Cent.

Nou!!: 1268 і Llista de Consellers en Cap de Barcelona · Veure més »

Llista de duxs de Venècia

La següent llista té per objecte ordenar per anys de regnat els duxs de Venècia.

Nou!!: 1268 і Llista de duxs de Venècia · Veure més »

Llista de governants de Bretanya

Blasó de Pere I Mauclerc, batlle i duc de Bretanya, portat després pels dics de Bretanya fins al 1316 Joan III, portades després pels ducs de Bretanya fins al 1514. Regne de Bretanya Segons les èpoques els monarques o sobirans que van governar Bretanya foren reis i després ducs i pars de França.

Nou!!: 1268 і Llista de governants de Bretanya · Veure més »

Llista de monestirs femenins catalans

Els monestirs femenins a Catalunya són els monestirs on hi resideixen únicament monges en cada un dels ordres monàstics existents.

Nou!!: 1268 і Llista de monestirs femenins catalans · Veure més »

Llista de reis de Jerusalem

El Regne de Jerusalem fou creat pels prínceps cristians el 1099 al final de la Primera Croada després que s'haver-se apoderat de la ciutat.

Nou!!: 1268 і Llista de reis de Jerusalem · Veure més »

Lluís I Gonzaga

Gonzaga Lluís I Gonzaga o Lluís I de Màntua -en italià: Ludovico I Gonzaga- (? 1268 - Màntua, Senyoriu de Màntua, 18 de gener de 1360) fou un noble italià que va esdevenir Senyor de Màntua entre 1328 i 1360 i fou l'iniciador de la dinastia Gonzaga.

Nou!!: 1268 і Lluís I Gonzaga · Veure més »

Lod

Lod o Lydda és una ciutat d'Israel que es troba en la costa, a 16 km al sud de Tel Aviv.

Nou!!: 1268 і Lod · Veure més »

Malatesta da Verucchio

Malatesta I da Verrucchio, (1212-Rimini 1312) fou fill de Malatesta della Penna.

Nou!!: 1268 і Malatesta da Verucchio · Veure més »

Maragha

Mesquita Maragha o Maragheh és una ciutat del nord de l'Iran a la riba del riu Sufi Čay o Safi Čay i propera al riu Murdi Čay, de majoria àzeri i part de la província de l'Azerbaidjan oriental.

Nou!!: 1268 і Maragha · Veure més »

Marca de picapedrer

Marques de picapedrer de l'Abadia de Fountains Marques de picapedrer en un viaducte Les marques de la ''francmaçoneria'' per sobre dels gravats al portal de ''Brunnenturm'' a Zúric Una marca de picapedrer és un símbol marcat en un carreu que sovint es troba als murs de pedra en edificis i altres estructures públiques.

Nou!!: 1268 і Marca de picapedrer · Veure més »

Marco Polo

John Lloyd i John Mitchinson.

Nou!!: 1268 і Marco Polo · Veure més »

Margarida de Borgonya (reina de Sicília)

Margarita de Borgonya (?, 1250–Tonnerre, 4 de setembre de 1308), comtessa de Tonnerre, va ser la segona esposa de Carles I, comte d'Anjou, Maine, Provença i Forcalquier, que després es convertiria en rei de Sicília, Nàpols, Albània i Jerusalem.

Nou!!: 1268 і Margarida de Borgonya (reina de Sicília) · Veure més »

Margat

Margat, tal com era coneguda pels croats, o Màrqab, al-Markab o al-Marqab (literalment ‘castell de la Talaia’) és una fortalesa situada a uns 6 quilòmetres al sud del port de Balanea, a la costa de Síria, una de les majors places fortes dels hospitalers, a uns 2 km de la costa.

Nou!!: 1268 і Margat · Veure més »

Maria de Montferrat

Maria de Montferrat (1192 - 1212), que fou reina de Jerusalem (1205 - 1212) amb el nom de Maria I, fou la filla de Conrad I de Montferrat i d'Isabel I de Jerusalem.

Nou!!: 1268 і Maria de Montferrat · Veure més »

Marquesat de Clavesana

El marquesat de Clavesana fou un estat medieval d'Itàlia, sorgit de la fragmentació dels dominis del marquès dels aleramici, Bonifaci del Vasto.

Nou!!: 1268 і Marquesat de Clavesana · Veure més »

Marquesat de Gorzegno

El marquesat de Gorzegno fou un estat històric d'Itàlia d'una branca dels marquesos aleràmics del Carreto de Finale, originat en el Novello.

Nou!!: 1268 і Marquesat de Gorzegno · Veure més »

Matilde d'Artois (1268–1329)

Matilde d'Artois Matilde d'Artois (en francès: Mahaut d'Artois) (1268-París, 28 d'octubre de 1329), també coneguda com a Mathilda, va ser una noble francesa, filla única de Robert II d'Artois, comte d'Artois i Amicia de Courtenay.

Nou!!: 1268 і Matilde d'Artois (1268–1329) · Veure més »

Meinard II de Gorízia-Tirol

Meinard IV de Görz o Gorízia, II de Tirol (Gorízia-Tirol) i I de Caríntia (vers 1238 - finals d'octubre de 1295) de la casa dels Siegardings, fou comte de Gorízia (com Meinard IV) a partir de 1258-1271 i comte de Tirol des 1258 fins a la seva mort.

Nou!!: 1268 і Meinard II de Gorízia-Tirol · Veure més »

Miquel II Àngel-Comnè Ducas

Miquel II Àngel-Comnè o Miquel II Comnè Ducas, aproximadament l'any 1230 es va proclamar dèspota de l'Epir, l'estat que havia fundat el seu pare però que en aquell moment estava governat pel seu oncle Manuel.

Nou!!: 1268 і Miquel II Àngel-Comnè Ducas · Veure més »

Miraflores de la Sierra

Miraflores de la Sierra és un municipi de la Comunitat de Madrid.

Nou!!: 1268 і Miraflores de la Sierra · Veure més »

Mliana

Miliana, Mliana o Melyana és una ciutat d'Algèria de la Província d'Ain Defla, a 91 km al sud-oest d'Alger.

Nou!!: 1268 і Mliana · Veure més »

Mlynica

Mlynica és un poble i municipi d'Eslovàquia.

Nou!!: 1268 і Mlynica · Veure més »

Mogadiscio

Mogadiscio (o), popularment anomenada Xamar o Hamar, és una ciutat portuària del sud-est de Somàlia, capital del país i de la regió de Banaadir.

Nou!!: 1268 і Mogadiscio · Veure més »

Nižný Lánec

Nižný Lánec és un poble i municipi d'Eslovàquia.

Nou!!: 1268 і Nižný Lánec · Veure més »

Nicèfor I Àngel

Nicèfor Andrònic I o Nicèfor I Comnè Ducas, fou dèspota de l'Epir a la mort del seu pare Miquel II l'any 1266 o 1268, fins a la seva mort vers l'any 1297.

Nou!!: 1268 і Nicèfor I Àngel · Veure més »

Nichiren

Nichiren (en japonés: 日蓮), (16 de febrer de 1222-13 d'octubre de 1282) va ser un sacerdot budista japonés que va viure durant el període Kamakura (1185-1333).

Nou!!: 1268 і Nichiren · Veure més »

Novena Croada

La Novena Croada és sovint considerada com a part de la Vuitena Croada.

Nou!!: 1268 і Novena Croada · Veure més »

Nucli històric de Catí

El Conjunt Històric de Catí està situat al centre de la població de Catí, a la comarca de l'Alt Maestrat.

Nou!!: 1268 і Nucli històric de Catí · Veure més »

Okoč

Okoč és un poble i municipi d'Eslovàquia que es troba a la regió de Trnava, a l'oest del país.

Nou!!: 1268 і Okoč · Veure més »

Onil

Onil és una població del País Valencià situat a la comarca de l'Alcoià, concretament a la subcomarca de la Foia de Castalla.

Nou!!: 1268 і Onil · Veure més »

Orde de Sant Jaume per a la Fe i la Pau

LOrde de Sant Jaume per a la Fe i la Pau o Orde de l'Espasa fou un orde militar fundat poc abans de 1231 a Gascunya i dissolta en 1273, amb l'objectiu de mantenir la pau als territoris de l'arquebisbat d'Aush.

Nou!!: 1268 і Orde de Sant Jaume per a la Fe i la Pau · Veure més »

Ordizia

Ordícia (en èuscar i oficialment Ordizia) és un municipi de Guipúscoa, al País Basc.

Nou!!: 1268 і Ordizia · Veure més »

Patriarca Copte d'Alexandria

El patriarca copte d'Alexandria és el cap de l'Església Ortodoxa Copta, titulat Papa d'Alexandria i Patriarca de la Predicació de Sant Marc Evangelista i de tota l'Àfrica, amb seu a Alexandria.

Nou!!: 1268 і Patriarca Copte d'Alexandria · Veure més »

Patriarca Llatí d'Antioquia

El patriarca llatí d'Antioquia fou un càrrec creat per Bohemond I d'Antioquia, rei d'Antioquia, després de la Primera Croada, per tal de representar l'Església Catòlica Romana a l'antiga jurisdicció del Patriarcat d'Antioquia (ara Patriarcat Llatí d'Antioquia).

Nou!!: 1268 і Patriarca Llatí d'Antioquia · Veure més »

Pere del Rei

Pere del Rei (? - Lleida, 4 de setembre del 1308) Bisbe de Lleida i conseller de Jaume I. Fou canonge de Lleida (1268), prior de Sant Vicenç de València (1269) i bisbe de Lleida (1299-1308).

Nou!!: 1268 і Pere del Rei · Veure més »

Pere el Cerimoniós

Pere el Cerimoniós o el del Punyalet, anomenat també Pere IV d'Aragó i Pere III de Catalunya-Aragó (Balaguer, Principat de Catalunya, 5 de setembre de 1319 - Barcelona, 5 de gener de 1387), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols de rei d'Aragó, de València, de Sardenya i comte de Barcelona (1336-1387).

Nou!!: 1268 і Pere el Cerimoniós · Veure més »

Pere el Gran

anomenat també Pere III d'Aragó i Pere II de Catalunya-Aragó en aragonès Pero, i en llatí PetrusArxiu Jaume I), fou sobirà de la corona d'Aragó amb els títols de rei d'Aragó, de València, comte de Barcelona (1276-1285) i, després de la conquesta de l'illa, rei de Sicília (1282-1285). Començà a regnar a l'edat de 36 anys, regnà 9 anys i morí a l'edat de 45 anys. Està enterrat al Reial monestir de Santa Maria de Santes Creus, i la seva tomba és l'única d'un sobirà de la Corona d'Aragó que no ha estat mai profanada. Gràcies a la seva conquesta militar del Regne de Sicília el 1282 es feu famosa la frase de l'almirall Roger de Llúria, en què afirmava que cap peix no gosaria alçar-se sobre la mar Mediterrània, si no portava en la seva cua un escut o un senyal reial.

Nou!!: 1268 і Pere el Gran · Veure més »

Pere I d'Alençon

Pere de França o Pere d'Alençon (nascut el 29 de juny de 1251 a Castell-Pelegrí, a Palestina, mort el 6 d'abril de 1283 a Salern, a Itàlia fou un príncep de sang reial francès, cinquè fill de Sant Lluís, rei de França, i de Margarida de Provença. Fou comte d'Alençon de 1268 a 1283, comte de Blois, de Chartres i senyor de Guisa de 1272 a 1283.

Nou!!: 1268 і Pere I d'Alençon · Veure més »

Pere II de Savoia

Pere II de Savoia, el petit Carlemany, (Suze, Savoia 1203 - Pierre-Châtel 1268) fou comte de Savoia entre 1263 i 1268.

Nou!!: 1268 і Pere II de Savoia · Veure més »

Pere Ribera de Perpinyà

Pere Ribera de Perpinyà (-) fou un monjo, traductor i cronista català.

Nou!!: 1268 і Pere Ribera de Perpinyà · Veure més »

Piazza della Signoria

La plaça a una pintura de Bernardo Bellotto (es veu l'església de San Romolo a l'esquerra.) Vista de la piazza della Signoria. La Piazza della Signoria, és la plaça central de Florència, a la Toscana.

Nou!!: 1268 і Piazza della Signoria · Veure més »

Piazzola sul Brenta

miniatura Piazzola sul Brenta (Piasoea en idioma veneto) és un municipi (comune) de la província de Pàdua a Itàlia amb 10.947 habitants (2010) està situat al nord de Pàdua i com indica el seu nom, està a la riba del riu Brenta.

Nou!!: 1268 і Piazzola sul Brenta · Veure més »

Principat d'Antioquia

El Principat d'Antioquia fou el primer estat croat fundat l'any 1098 a conseqüència de la Primera Croada.

Nou!!: 1268 і Principat d'Antioquia · Veure més »

Rúbaň

Rúbaň és un poble i municipi d'Eslovàquia que es troba a la regió de Nitra, al sud-oest del país.

Nou!!: 1268 і Rúbaň · Veure més »

Regne de Tessalònica

El Regne de Tessàlonica fou un estat croat establert pels croats francs/llatins després de la destrucció de l'Imperi Romà d'Orient l'any 1204.

Nou!!: 1268 і Regne de Tessalònica · Veure més »

Regne de Xipre

El Regne de Xipre va ser un regne catòlic establert a l'illa de Xipre després de la Tercera Croada, al final de l'edat mitjana, entre el 1192 i el 1489.

Nou!!: 1268 і Regne de Xipre · Veure més »

Robert de França i de Provença

Dibuix de la tomba de Robert, comte de Clermont. Robert de França i de Provença o Robert de Clermont (1256 - París 1317), príncep de França i comte de Clermont (1268 - 1317).

Nou!!: 1268 і Robert de França i de Provença · Veure més »

Robert II d'Artois

Robert II d'Artois Robert II d'Artois, (setembre 1250 - 11 de juliol de 1302), fill pòstum de Robert I d'Artois i de Matilde de Brabant, fou des del seu naixement (set mesos després de la mort del pare) comte d'Artois.

Nou!!: 1268 і Robert II d'Artois · Veure més »

Roger Bacon

Roger Bacon (Ilchester, comtat de Somerset, v. 1220 - Oxford, 11 de juny de 1292) fou un filòsof, teòleg i reconegut científic anglès; va estudiar teologia a Oxford, i fou deixeble de Robert Grosseteste i d'Adam Marsh, i més tard es va traslladar a París.

Nou!!: 1268 і Roger Bacon · Veure més »

Rupià

Rupià és un municipi de la comarca del Baix Empordà.

Nou!!: 1268 і Rupià · Veure més »

Sadaijin

El sadaijin (左 大臣), traduït com el Ministeri de l'Esquerra, va ser una posició governamental al Japó a finals de l'era Nara i durant l'era Heian.

Nou!!: 1268 і Sadaijin · Veure més »

Salomé de Galítsia

Salomé o Salomea de Halicz o de Galítsia o de Cracòvia (1211/1212 - 1268) fou una princesa polonesa i, entre 1215 i 1219, reina consort de Galítsia-Volínia com a esposa de Colomà de Lodomèria.

Nou!!: 1268 і Salomé de Galítsia · Veure més »

Samogítia

Regions ètniques de Lituània. La '''Samogítia''' en verd Samogítia o Samogícia (en samogitià: Žemaitėjė, en lituà: Žemaitija, en llatí: Capitanatus Samogítiae) és el nom d'una regió etnohistòrica corresponent a la major part de l'occident de l'actual Lituània, a la vora del mar Bàltic; té com a límits, al sud el riu Neman, que la separa de la Borússia (actualment óblast de Kaliningrad), al nord el riu Venta, que la separa de la Curlàndia, mentre que els límits orientals amb la resta de Lituània mai no han estat totalment definits.

Nou!!: 1268 і Samogítia · Veure més »

Santa Eugènia (Mallorca)

Santa Eugènia és una vila i municipi del Pla de Mallorca.

Nou!!: 1268 і Santa Eugènia (Mallorca) · Veure més »

Seľany

Seľany és un poble i municipi d'Eslovàquia.

Nou!!: 1268 і Seľany · Veure més »

Senyoria dels Baus

Escut dels Senyors dels Baus Llista dels senyors dels Baus, de gran importància a l'edat mitjana a la zona de la Provença i que tenien com a seu el castell situat a l'actual poble de Baus.

Nou!!: 1268 і Senyoria dels Baus · Veure més »

Set Sants Fundadors

Els Set Sants Fundadors van ésser els set fundadors i primers membres de l'Orde dels Servents de Maria.

Nou!!: 1268 і Set Sants Fundadors · Veure més »

Setge d'Acre

El setge d'Acre també anomenat Caiguda d'Acre del 1291 resultà en la pèrdua del control de la ciutat d'Acre per part dels cristians.

Nou!!: 1268 і Setge d'Acre · Veure més »

Setge d'Antioquia (1268)

El setge d'Antioquia fou una de les batalles de la Guerra mameluco-croada, i va posar en 1268 la capital del Principat d'Antioquia en mans del Soldanat Mameluc.

Nou!!: 1268 і Setge d'Antioquia (1268) · Veure més »

Sinucello de Cinarca

Sinucello de Cinarca fou un senyor feudal de Còrsega del que va resistir a l'ocupació genovesa.

Nou!!: 1268 і Sinucello de Cinarca · Veure més »

Sokoľany

Sokoľany és un poble i municipi d'Eslovàquia.

Nou!!: 1268 і Sokoľany · Veure més »

Sordello

cançoner K Sordello, també conegut en occità com a Sordèl, (c. 1180, Goito, província de Màntua- c. 1268) va ser un trobador llombard del que escrigué poesia en occità.

Nou!!: 1268 і Sordello · Veure més »

Spišská Nová Ves

Spišská Nová Ves és una ciutat d'Eslovàquia.

Nou!!: 1268 і Spišská Nová Ves · Veure més »

Svrbice

Svrbice és un poble i municipi d'Eslovàquia.

Nou!!: 1268 і Svrbice · Veure més »

Tadeu II Montefeltro

Tadeu II Montefeltro va ser fill de Montefeltrano II Montefeltro.

Nou!!: 1268 і Tadeu II Montefeltro · Veure més »

Tôň

Tôň és un poble i municipi d'Eslovàquia que es troba a la regió de Nitra, al sud-oest del país.

Nou!!: 1268 і Tôň · Veure més »

Tomàs I de Savoia

Tomàs I de Savoia (Aiguebelle, Savoia, 1178 - Moncalieri, 1233) fou el comte de Savoia entre 1189 i 1233.

Nou!!: 1268 і Tomàs I de Savoia · Veure més »

Trinci

Els Trinci foren una família italiana que va governar Foligno del 1305 al 1439.

Nou!!: 1268 і Trinci · Veure més »

Tvarožná

Tvarožná és un poble i municipi d'Eslovàquia.

Nou!!: 1268 і Tvarožná · Veure més »

Txulapain

Txulapain (cooficialment en castellà Juslapeña) és un municipi de Navarra, a la comarca de Cuenca de Pamplona, dins la merindad de Pamplona.

Nou!!: 1268 і Txulapain · Veure més »

Vaišvilkas

Vaišvilkas o Vaišelg (també escrit com a Vojszalak, Vojšalk, Vaišalgas... assassinat el 9 de desembre de 1268) va ser el gran duc de Lituània des de 1264 a 1267.

Nou!!: 1268 і Vaišvilkas · Veure més »

Veľké Kosihy

Veľké Kosihy és un poble i municipi d'Eslovàquia que es troba a la regió de Nitra, al sud-oest del país.

Nou!!: 1268 і Veľké Kosihy · Veure més »

Veľký Meder

Veľký Meder és una ciutat d'Eslovàquia.

Nou!!: 1268 і Veľký Meder · Veure més »

Vescomtat d'Albi

El vescomtat d'AlbiLa forma Albi s'acorda amb el següent document de l'IEC:, punt 1.2.d, pàgina 160, «sense accent a la i, d'acord amb la pronúncia occitana que reflecteix.» fou una jurisdicció feudal d'Occitània centrada a la ciutat d'Albi.

Nou!!: 1268 і Vescomtat d'Albi · Veure més »

Vescomtat d'Àger

El vescomtat d'Àger fou una jurisdicció feudal creada el 1094 i vinculada sovint al comtat d'Urgell.

Nou!!: 1268 і Vescomtat d'Àger · Veure més »

Vescomtat de Carlat

El Vescomtat de Carlat fou una jurisdicció feudal d'Occitània que abraçava la regió de Carladès i tenia per capital la vila de Carlat.

Nou!!: 1268 і Vescomtat de Carlat · Veure més »

Violant d'Aragó i d'Hongria

Violant d'Aragó (?, 1236 - Roncesvalls, Regne de Navarra, 1301) va ser infanta d'Aragó i reina consort de Castella (1252-1284).

Nou!!: 1268 і Violant d'Aragó i d'Hongria · Veure més »

Vlkovce

Vlkovce és un poble i municipi d'Eslovàquia.

Nou!!: 1268 і Vlkovce · Veure més »

Vrbová nad Váhom

Vrbová nad Váhom és un poble i municipi d'Eslovàquia que es troba a la regió de Nitra, al sud-oest del país.

Nou!!: 1268 і Vrbová nad Váhom · Veure més »

11 d'agost

L11 d'agost és el dos-cents vint-i-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vint-i-quatrè en els anys de traspàs.

Nou!!: 1268 і 11 d'agost · Veure més »

1231

Resum dels esdeveniments de l'any 1231.

Nou!!: 1268 і 1231 · Veure més »

1305

;Països Catalans.

Nou!!: 1268 і 1305 · Veure més »

4 d'abril

El 4 d'abril és el noranta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el noranta-cinquè en els anys de traspàs.

Nou!!: 1268 і 4 d'abril · Veure més »

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »