Comunicació

362 les relacions: Ajuntament, Alfons el Franc, Alfons XII d'Espanya, Antoni Furió i Sastre, Antoni Riera i Melis, Aragó, Aragó (cognom), Argelers, Arnau Campredon, Arnau d'Erill i de Mur, Arnau de Banyuls, Arqueta de Sant Cugat, Arquitectura romànica, Artal II d'Alagón, Artal II de Foces, Article salat, Arxiu de la Corona d'Aragó, Assalt al castell d'Alaró, Astrolabi marí, Atac a Tudela, Avingudes de Palma, Álvaro Santamaría Arández, Òbol, Baixa Cerdanya, Baltasar Escrivà d'Íxer i Montsoriu, Bandera de Mallorca, Banderes de Catalunya, Baronia de Nyer, Barxeta, Batalla de Blanchetaque, Batalla de Crécy, Batalla de Llucmajor, Batalla de Manolada, Batalla de Nájera, Batalla naval de Barcelona (1714), Batle de Mallorca, Batlle, Bàndols a Mallorca, Berenguer Durfort, Bernat de Berriac, Bernat de Mallorca, Bernat de Santa Eugènia de Berga, Bernat Oliver, Berriac, Bonaventura Serra i Ferragut, Botifarra (Mallorca), Cabrit i Bassa, Cadastre, Calce, Call Jueu de Montblanc, ..., Calvià, Camp de sa Batalla, Cançó de gesta, Capità general de Mallorca, Carladès, Carles de Pomar, Carles II d'Anjou, Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic, Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic, Carròs (cavaller), Carta de Franquesa de Mallorca, Cartografia portolana, Cas dels catalans, Casa d'Olesa, Casa de Berga, Casa de Cotoner, Casa de Dameto, Casa de Moragues, Casa de Safortesa, Casa de Sureda, Casa de Verí, Casal d'Aragó, Casal de Barcelona, Castell d'Èvol, Castell d'Eus, Castell de Calce, Castell de Llívia, Castell de Ribes de Freser, Castell de Sant Elm, Castell Reial de Cotlliure, Castellà a Catalunya, Català oriental, Catedral de Mallorca, Cúria de la Governació, Cúria del batle, Cimera Reial, Comerç, Compromís de Casp, Comtat de Caltabellotta, Comtat de Cerdanya, Comtat del Rosselló, Comtats de Rosselló i Cerdanya, Confiscació del Regne de Mallorca, Conquesta catalanoaragonesa de Menorca, Conquesta de Mallorca, Conquesta del Principat d'Acaia, Conquesta feudal hispànica, Consell insular, Consell Reial, Consolat de Mar (Mallorca), Consort Britànica, Conveni per a l'evacuació de Catalunya, Convent de Santa Margalida (Palma), Corona d'Aragó, Corona de Mallorca, Corts Catalanes, Corts de Montsó (1289), Corts de València (1325), Corts de Vila-real-València (1373-1374), Costums de Perpinyà, Crònica de Pere el Cerimoniós, Creu d'Alcoraç, Creu patriarcal, Cristòfol Cladera Company, Croada contra la Corona d'Aragó, Croades, Cronologia de la història de Catalunya, Daniel Tosi, Decadència, Decrets de Nova Planta, Denominacions de la llengua catalana, Diada de les Illes Balears, Dinastia dels Habsburg, Dobler, Donzell (estament militar), Dret de conquesta, Edat moderna als Països Catalans, Edat moderna de Catalunya, Eixample de Barcelona, El Pertús, Elisabet de Mallorca, Elisabet de Mallorca i de Foix, Era Hispànica, Es Pagos, Esclarmonda de Foix i de Cardona, Esclavitud a Mallorca, Escola cartogràfica mallorquina, Escut de les Illes Balears, Escut de Torreblanca, Església de Santa Eulària (Palma), Espanya, Estaments, Eus, Felanitx, Felip de Mallorca, Felip II de Castella, Felip V d'Espanya, Ferran de Mallorca, Ferran de Mallorca (vescomte d'Omelàs), Ferran el Catòlic, Festa de l'Estendard, Fortalesa de Sant Carles, Francesc Berenguer de Blanes, Francesc Burgues, Francesc Vila i Lleó, Gastó I de Foix, Gòtic mediterrani, Gilabert de Centelles i de Castellet, Governació, Governació dels comtats de Rosselló i Cerdanya, Governador general de Mallorca, Gran Companyia Catalana, Gran i General Consell, Gremi, Guanxe (Tenerife), Guerau IV de Cabrera, Guerra Civil catalana, Guerra de Jaume IV de Mallorca, Guerra de Successió al Principat de Catalunya, Guerra de Successió Espanyola, Guerra dels catalans, Guerra dels Cent Anys, Guerra franco-espanyola (1635-1659), Guerra sardo-catalana, Guillem de Rocafull, Guillem Sagrera, Història d'Espanya, Història de Catalunya, Història de l'Aragó, Història de la Catalunya del Nord, Història de les Illes Balears, Història de les monedes, Història de les vegueries, Història de Mallorca, Història dels Països Catalans, Història medieval del País Valencià, Illes Balears, Inés Padrosa i Gorgot, Inquisició espanyola, Institucions del Regne de València, Jaciment romà de Can Maiol, Jacob ben David Bonjorn, Jaume de Mallorca (fill de Jaume II), Jaume Domènec, Jaume el Conqueridor, Jaume el Just, Jaume I d'Urgell, Jaume II de Mallorca, Jaume III de Mallorca, Jeroni Alemany i Moragues, Joan Bestard i Terrassa, Joan Dameto i Cotoner, Joan de Cardona i Requesens, Joan de Gènova, Joan Dusai i Durall, Joan el Caçador, Joan Francesc de Verneda, Joaquim Maria Bover de Rosselló, Jordi Barre, Jordi de Villalonga i Fortuny, José Luis Espejo Pérez, Josep Antoni de Rubí i de Boixadors, Josep Maria Camps i Arnau, Jueus mallorquins, Julià-Bernat Alart, Juraments del sobirà de la Corona d'Aragó, Jurat (administració), Jurat en cap, Jurats de la Ciutat i Regne de Mallorca, Les Fonts (Calce), Les Illes, Llívia, Llibre del Repartiment, Llibre dels fets, Llista de comtes de Barcelona, Llista de comtes de Cerdanya, Llista de comtes de Rosselló, Llista de membres de l'Acadèmia dels Desconfiats, Llista de reis de Castella, Llista de reis de Mallorca, Llista de reis de València, Lloctinent general del Regne de Mallorca, Lluís de Sanç i Manegat, Majordom del Regne d'Aragó, Mallorca, Mallorca (desambiguació), Mansura (Algèria), Manuel de Sentmenat-Oms de Santa Pau i de Lanuza, Manuel Desvalls i de Vergós, Maria de Nàpols, Maulets (1705), Menorca, Menorca sota domini britànic, Mestre artesà, Miquel de Salbà i de Vallgornera, Miquel Malonda i Ponç de la Parra, Monarquia d'Espanya, Monestir, Monument a Jaume III, Morabatí, Murades de Palma, Noms de la ciutat de Mallorca, Noms de les Illes Balears, Nord-catalans, Ocupació de Menorca (1798), Oficial (ofici), Orba, Orde del Temple, Ordinals dels reis d'Aragó, Orgue de la parròquia de Sant Nicolau, Països Catalans, Pagà de Mallorca, Palau de les Corts, Palau dels Reis de Mallorca, Palau Llobera, Palma, Parc Arqueològic del Puig de la Morisca, Pariatge, Parva Hannibalis, Pau d'Anagni, Peguera (Calvià), Pere d'Aragó i d'Anjou, Pere de Xèrica, Pere Descatlar i de Santa Coloma, Pere el Cerimoniós, Pere el Gran, Pere II el Gran al coll de Panissars, Perpinyà, Pintura gòtica de la Corona d'Aragó, Pintures murals de la conquesta de Mallorca, Política de redreç de Ferran el Catòlic, Poliorcètica, Ponç de Saguàrdia, Portada/article maig 2, Portada/article maig 9, Portvendres, Presa austriacista de Mallorca, Presa borbònica de Mallorca, Presa de Squillace, Primera Guerra Civil castellana, Principat de Catalunya, Privilegi de Gaeta, Privilegi de Sant Feliu de Guíxols, Procuració Reial de Mallorca, Prohom, Ramon Ballester, Ramon d'Abella, Ramon Galceran de Pinós i Montcada, Ramon II d'Urtx, Ramon Llull, Ratpenat (heràldica), Rec Reial de Tuïr, Reformisme borbònic, Regne de Sicília, Relacions entre la Corona d'Aragó i l'Imperi Romà d'Orient, Repartiment, Requesens, Revolta de Perpinyà, Revolta mallorquina de 1391, Riambau de Corbera, Román Piña Homs, Sanç I de Mallorca, Sança de Mallorca, Sant Girvès de Castellnou de Carcolze, Sant Joan Baptista de Perpinyà, Sant Roc, Santa Eugènia de Soanyes, Santa Maria de Panissars, Síndic forà, Seca de Mallorca, Sentència arbitral de 1512, Senyoria de Montpeller, Setge d'Elna, Setge de Khalandritsa, Setge de Salses (1285), Sindicatura de Comptes de les Illes Balears, Sistema de vigilància i defensa de la costa de Mallorca, Sistema monetari mallorquí, Situació del català a la Catalunya Nord, Taifa, Talaia d'Albercutx, Terra regis, Tomás González Carvajal, Torre de la Maçana, Tractat de Perpinyà (1279), Tractat dels Pirineus, Tres Comuns de Catalunya, Treseta, Unió de València, Universal Consignació, Universitat d'Eivissa, Universitat de Solsona, Vall de Querol, Vallsera, Víctor Balaguer i Cirera, Vescomtat d'Èvol, Vescomtat d'Urtx, Vi del Rosselló, Vicenç Mut i Armengol, Vila de Vinçà, Vila fortificada de Vilafranca de Conflent, Vilafranca de Conflent, Vilatge de Panissars, Virrei de Mallorca, 1276, 1279, 1342, 1349, 2 d'agost, 20 de gener, 22 de juny, 25 d'octubre. Ampliar l'índex (312 més) » « Shrink índex

Ajuntament

Ajuntament d'Elda L'ajuntament a Sandomierz, Polònia L'ajuntament a Kuopio, Finlàndia Lajuntament (dit també actualment consistori, comú, consell, paeria, batllia o batlia i antigament universitat) o seu del govern local, casa del comú, casa del poble, casa consistorial, casa de la vila o casa de la ciutat; és la institució local que té per funció el govern local i l'administració dels interessos del veïnat d'un municipi.

Nou!!: Regne de Mallorca і Ajuntament · Veure més »

Alfons el Franc

Alfons el Franc o el Liberal, anomenat també Alfons III d'Aragó i Alfons II de Catalunya-Aragó (València, Regne de València, 1265 - Barcelona, Principat de Catalunya, 1291Diccionari d'Història de Catalunya; ed. 62; Barcelona; 1998;; p. 24), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, de València i comte de Barcelona (1285-1291) i rei de Mallorca (1286-1291).

Nou!!: Regne de Mallorca і Alfons el Franc · Veure més »

Alfons XII d'Espanya

Alfons XII d'Espanya (Madrid, 28 de novembre de 1857 - El Pardo, 25 de novembre de 1885), fou rei d'Espanya (1875-1885).

Nou!!: Regne de Mallorca і Alfons XII d'Espanya · Veure més »

Antoni Furió i Sastre

Antoni Furió i Sastre (Palma, 1798—1853) va ser un cronista i historiador local mallorquí.

Nou!!: Regne de Mallorca і Antoni Furió i Sastre · Veure més »

Antoni Riera i Melis

Antoni Riera i Melis (Sant Llorenç des Cardassar, Mallorca, 1 de desembre de 1944) és un historiador especialista en història medieval, que ha estat vicepresident de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC).

Nou!!: Regne de Mallorca і Antoni Riera i Melis · Veure més »

Aragó

Aragó, o l'Aragó (en castellà, en aragonès i oficialment Aragón), és un país constituït com a comunitat autònoma espanyola, descendent de l'antic Regne d'Aragó, i actualment regit per un estatut d'autonomia.

Nou!!: Regne de Mallorca і Aragó · Veure més »

Aragó (cognom)

Aragó és un nom de família dels descendents del reis d'Aragó i comtes de Barcelona.

Nou!!: Regne de Mallorca і Aragó (cognom) · Veure més »

Argelers

Argelers, de vegades anomenada Argelers de la Marenda (Argelès-sur-Mer), és una vila i municipi de 9.914 habitants, de la comarca del Rosselló, a la Catalunya Nord.

Nou!!: Regne de Mallorca і Argelers · Veure més »

Arnau Campredon

Arqueta de Sant Cugat, obra de Arnau Campredon i Joan de Gènova Arnau Campredon (Perpinyà, - Illes Balears?), escultor i orfebre documentat en Perpinyà a començaments del i també a Palma com aprenent de l'escultor francès Pierre de Guines.

Nou!!: Regne de Mallorca і Arnau Campredon · Veure més »

Arnau d'Erill i de Mur

Arnau d'Erill i de Mur (? - 1355), militar català i governador general del Regne de Mallorca.

Nou!!: Regne de Mallorca і Arnau d'Erill i de Mur · Veure més »

Arnau de Banyuls

Arnau III de Banyuls (finals del - començaments del segle XIV) fou un guerrer català, cavaller de l'Orde del Temple, comandant de la casa de Gardeny (diòcesi de Lleida) i comandant de Peníscola.

Nou!!: Regne de Mallorca і Arnau de Banyuls · Veure més »

Arqueta de Sant Cugat

LArqueta de Sant Cugat és un reliquiari d'orfebreria de principi del.

Nou!!: Regne de Mallorca і Arqueta de Sant Cugat · Veure més »

Arquitectura romànica

Ermita de la Mare de Déu de Pedrui, consagrada el 5 de novembre de 972 pel bisbe Odesind de Ribagorça Larquitectura romànica és l'estil de construcció desenvolupat a l'Europa cristiana propi de l'art romànic.

Nou!!: Regne de Mallorca і Arquitectura romànica · Veure més »

Artal II d'Alagón

Artal II d'Alagón (? - ~1213) va ser un cavaller aragonès del llinatge dels Alagón, Alferes del regne d'Aragó, Majordom del regne d'Aragó, 5r Senyor d'Alagón.

Nou!!: Regne de Mallorca і Artal II d'Alagón · Veure més »

Artal II de Foces

Artal II de Foces, castlà de Cabrera i de Voltregà, governador del Regne de Mallorca, va estar casat amb Esclarmunda de Mallorca, neta de Ferran de Mallorca i filla de Sanç de Mallorca, germanastre de Jaume III de Mallorca, i de Saura de Rosselló, filla de Ferrer de Rosselló.

Nou!!: Regne de Mallorca і Artal II de Foces · Veure més »

Article salat

Exemple de recuperació identitària "'''es''' teu poble" de l'article salat a Sa Riera (Begur) Article salat és el nom que rep un tipus d'article determinat emprat a diversos indrets de la Romània que es caracteritza perquè el nucli del seu morfema és una sibilant o, més precisament, perquè deriva del demostratiu llatí ipse; per aquest motiu, en àmbit científic també és conegut com a article (derivat d') ipse.

Nou!!: Regne de Mallorca і Article salat · Veure més »

Arxiu de la Corona d'Aragó

L'Arxiu de la Corona d'Aragó (ACA), originalment Arxiu Reial de Barcelona, és un arxiu històric que conté el fons documental de les institucions de l'antiga Corona d'Aragó i actualment conté, a més, d'altres fons històrics.

Nou!!: Regne de Mallorca і Arxiu de la Corona d'Aragó · Veure més »

Assalt al castell d'Alaró

L'assalt al castell d'Alaró va ser una de les batalles de la Croada contra la Corona d'Aragó, amb el resultat de la derrota mallorquina i la confiscació del Regne de Mallorca per Pere el Gran.

Nou!!: Regne de Mallorca і Assalt al castell d'Alaró · Veure més »

Astrolabi marí

Tres astrolabis de Mariner al Museu del Fort da Ponta da Bandeira; Lagos, Portugal L' astrolabi nàutic, o astrolabi marí, era un inclinòmetre utilitzat per determinar la latitud d'un vaixell al mar mesurant l'altitud del migdia del sol (declinació) o l'altitud meridiana d'una estrella de declinació coneguda.

Nou!!: Regne de Mallorca і Astrolabi marí · Veure més »

Atac a Tudela

El Setge de Tudela de 1283 fou una de les batalles de la Croada contra la Corona d'Aragó.

Nou!!: Regne de Mallorca і Atac a Tudela · Veure més »

Avingudes de Palma

Les Avingudes de Palma són un conjunt d'avingudes que circumval·len el centre de Palma i que reben diferents noms al llarg de llur recorregut.

Nou!!: Regne de Mallorca і Avingudes de Palma · Veure més »

Álvaro Santamaría Arández

Álvaro Santamaría Arández (Borriol, Plana Alta, 1917 - Palma, 13 de desembre 2004) fou un mestre i historiador valencià.

Nou!!: Regne de Mallorca і Álvaro Santamaría Arández · Veure més »

Òbol

Òbol (en grec antic ὀβελός, "obelós" i en àtic ὀβολός, "obolós", pl. ὀβολόι, «fermall», en llatí obolus) era la més petita de les quatre principals denominacions del pes i del diner entre els grecs.

Nou!!: Regne de Mallorca і Òbol · Veure més »

Baixa Cerdanya

Estany de Puigcerdà, cap de comarca de la Baixa Cerdanya Vista de la serra del Cadí des del cantó cerdà La Baixa Cerdanya és una comarca pirinenca que comprèn gran part de la plana de la Cerdanya i que limita amb les comarques de l'Alt Urgell, el Berguedà, el Ripollès, l'Alta Cerdanya i amb el Principat d'Andorra.

Nou!!: Regne de Mallorca і Baixa Cerdanya · Veure més »

Baltasar Escrivà d'Íxer i Montsoriu

Baltasar Escrivà d'Íxer i Montsoriu (València 9 de juny de 1673 – 31 de gener de 1738) III comte de l'Alcúdia, V comte de Xestalgar i XI baró d'Estivella, entre altres títols, fou un destacat aristòcrata valencià, notable erudit i dues vegades virrei del regne de Mallorca.

Nou!!: Regne de Mallorca і Baltasar Escrivà d'Íxer i Montsoriu · Veure més »

Bandera de Mallorca

La bandera de Mallorca és el símbol oficial utilitzat pel Consell de Mallorca.

Nou!!: Regne de Mallorca і Bandera de Mallorca · Veure més »

Banderes de Catalunya

Les banderes que han representat Catalunya a través de la història són diverses, i s'han utilitzat per a diverses funcions.

Nou!!: Regne de Mallorca і Banderes de Catalunya · Veure més »

Baronia de Nyer

Armes de la família de Banyuls de Montferrer La Baronia de Nyer era una baronia del Vescomtat de Conflent, que pertanyia, a l'alta edat mitjana a la família de Sa Roca, o La Roca (Ça Rocha).

Nou!!: Regne de Mallorca і Baronia de Nyer · Veure més »

Barxeta

Barxeta és una població del País Valencià a la comarca de la Costera.

Nou!!: Regne de Mallorca і Barxeta · Veure més »

Batalla de Blanchetaque

La Batalla de Blanchetaque o Blanchetacque es va produir a 1346, sent la segona de les tres batalles de la campanya de Crécy d'Eduard III d'Anglaterra, després de la captura de Normandia i l'acostament de l'exèrcit anglès a París, durant els primers anys de la Guerra dels Cent Anys.

Nou!!: Regne de Mallorca і Batalla de Blanchetaque · Veure més »

Batalla de Crécy

La batalla de Crécy, que es va lliurar el 26 d'agost del 1346 fou la segona gran batalla de la Guerra dels Cent Anys després del combat naval de Sluys, sent primera batalla terrestre important de la guerra.

Nou!!: Regne de Mallorca і Batalla de Crécy · Veure més »

Batalla de Llucmajor

La batalla de Llucmajor (25 d'octubre de 1349) és la batalla que tingué lloc a Llucmajor (Mallorca), en la qual les tropes de Pere Cerimoniós, dirigides pel governador de Mallorca Gilabert de Centelles i reforçades amb tropes sardes sota el comandament de Riambau de Corbera, derrotaren les tropes de Jaume III de Mallorca, que intentava recuperar el Regne de Mallorca.

Nou!!: Regne de Mallorca і Batalla de Llucmajor · Veure més »

Batalla de Manolada

La batalla de Manolada es va lliurar el 5 de juliol del 1316 a Manolada, en les planes d'Elis al Peloponès entre les tropes de Lluís de Borgonya i les de l'infant Ferran de Mallorca, que reclamaven els drets de les seves esposes al Principat d'Acaia.

Nou!!: Regne de Mallorca і Batalla de Manolada · Veure més »

Batalla de Nájera

La Batalla de Nájera (algunes vegades anomenada Batalla de Navarrete) va ser un episodi de la Primera Guerra Civil Castellana que enfrontava el rei Pere I de Castella amb el seu germanastre Enric de Trastàmara, que pretenia el tron, i es va lliurar el 3 d'abril de 1367 en les proximitats de Nájera, en una línia paral·lela al camí que anava al nord des d'Alesón a Huércanos i Uruñuela, a la Comunitat Autònoma de La Rioja.

Nou!!: Regne de Mallorca і Batalla de Nájera · Veure més »

Batalla naval de Barcelona (1714)

La batalla naval de Barcelona fou un dels episodis del setge de Barcelona durant la Guerra dels Catalans (1713-1714), la darrera campanya militar de la Guerra de Successió Espanyola a Catalunya.

Nou!!: Regne de Mallorca і Batalla naval de Barcelona (1714) · Veure més »

Batle de Mallorca

El Batle de Mallorca és de les primeres institucions amb què el Rei dotà el nou Regne de Mallorca després de la conquesta de Jaume I. En els primers moments era l'únic batle reial de tota l'illa i exercia funcions de caràcter administratiu i judicial en primera instància.

Nou!!: Regne de Mallorca і Batle de Mallorca · Veure més »

Batlle

miniatura El batlle, batle o alcalde (vegeu altres denominacions) és la màxima autoritat d'un municipi, és qui presideix la corporació, dirigeix l'administració local i representa l'ajuntament.

Nou!!: Regne de Mallorca і Batlle · Veure més »

Bàndols a Mallorca

Els bàndols o banderies són els enfrontaments civils que se succeïren a Mallorca des del fins al i enfrontaren diferents faccions nobiliàries, amb la participació de sectors populars lligats de manera clientel·lar a cada una d'elles.

Nou!!: Regne de Mallorca і Bàndols a Mallorca · Veure més »

Berenguer Durfort

Berenguer Durfort era ciutadà de Barcelona i pertanyia a la Casa del rei d'Aragó.

Nou!!: Regne de Mallorca і Berenguer Durfort · Veure més »

Bernat de Berriac

Bernat de Berriac (Rosselló, vers 1270 - Barcelona, 1348), metge dels reis de Mallorca i traductor en català, de família originària de Berriac.

Nou!!: Regne de Mallorca і Bernat de Berriac · Veure més »

Bernat de Mallorca

Bernat de Mallorca fou un noble català (segle XIV).

Nou!!: Regne de Mallorca і Bernat de Mallorca · Veure més »

Bernat de Santa Eugènia de Berga

Bernat de Santa Eugènia de Berga, també anomenat Bernat de Santaeugènia o Bernat de Montgrí i de Santa Eugènia, (Torroella de Montgrí, ? - Torroella de Montgrí, 1269) va ser cavaller, governador del Regne de Mallorques i conseller del rei Jaume I d'Aragó.

Nou!!: Regne de Mallorca і Bernat de Santa Eugènia de Berga · Veure més »

Bernat Oliver

Bernat Oliver (València, finals del - Tortosa, Baix Ebre, 1348) fou un teòleg i religiós agustí natural de la ciutat de València que encapçalà diversos bisbats de la Corona d'Aragó.

Nou!!: Regne de Mallorca і Bernat Oliver · Veure més »

Berriac

Berriac és un municipi francès, situat al departament de l'Aude i a la regió d'Occitània.

Nou!!: Regne de Mallorca і Berriac · Veure més »

Bonaventura Serra i Ferragut

Bonaventura Serra i Ferragut (Mallorca, 1728-1784), va ser un erudit, historiador, botànic i pintor.

Nou!!: Regne de Mallorca і Bonaventura Serra i Ferragut · Veure més »

Botifarra (Mallorca)

Botifarra és el nom popular que rep a Mallorca qualsevol membre de l'antiga noblesa mallorquina.

Nou!!: Regne de Mallorca і Botifarra (Mallorca) · Veure més »

Cabrit i Bassa

Guillem Cabrit i Guillem Bassa foren dos personatges, a mig camí de la història i la llegenda, que varen defensar la fortificació del Castell d'Alaró quan les tropes catalanes de l'infant Alfons ocuparen l'illa de Mallorca i sobre la torre del qual continuava onejant la senyera de Jaume II de Mallorca.

Nou!!: Regne de Mallorca і Cabrit i Bassa · Veure més »

Cadastre

El cadastre o la recana (del grec κατάστιχον, registre) immobiliari és un registre administratiu dependent de l'Estat en el qual es descriuen els béns immobles rústics, urbans i de característiques especials.

Nou!!: Regne de Mallorca і Cadastre · Veure més »

Calce

Calce és un poble, cap de la comuna del mateix nom, de 216 habitants, de la comarca del Rosselló, a la Catalunya del Nord.

Nou!!: Regne de Mallorca і Calce · Veure més »

Call Jueu de Montblanc

El Call de Montblanc fou un dels principals barris jueus dels Països Catalans durant l'edat mitjana.

Nou!!: Regne de Mallorca і Call Jueu de Montblanc · Veure més »

Calvià

Calvià és una vila i municipi costaner de la serra de Tramuntana de Mallorca.

Nou!!: Regne de Mallorca і Calvià · Veure més »

Camp de sa Batalla

El camp de sa Batalla és un indret de la plana de Llucmajor (Mallorca), on tingué lloc el 1349 la batalla de Llucmajor que enfrontà les tropes del rei Jaume III de Mallorca amb les de Pere IV el Cerimoniós i en la qual Jaume III perdé la vida i el Regne de Mallorca.

Nou!!: Regne de Mallorca і Camp de sa Batalla · Veure més »

Cançó de gesta

Cançó de Rotllà'' Les cançons de gesta són epopeies medievals europees en llengua romànica, redactades en vers i transmeses originalment per joglars que narren incidents llegendaris, sovint basats en fets reals, que fan èmfasi en els combats entre cristians i sarraïns.

Nou!!: Regne de Mallorca і Cançó de gesta · Veure més »

Capità general de Mallorca

El capità general de Mallorca fou un càrrec creat en lloc del Virrei de Mallorca a la fi de la Guerra de Successió en aplicació dels Decrets de Nova Planta que substituïren les lleis i institucions del Regne de Mallorca i la resta de la Corona d'Aragó.

Nou!!: Regne de Mallorca і Capità general de Mallorca · Veure més »

Carladès

El Carladès (en occità Carladés, en francès Carladez o Carladés) és un territori històric occità, a l'Alvèrnia, amb capital a Orlhac, que en l'actualitat constitueix el departament de Cantal.

Nou!!: Regne de Mallorca і Carladès · Veure més »

Carles de Pomar

Carles de Pomar (Aragó ? - Ciutat de Mallorca, 1533), lloctinent general del Regne de Mallorca (juliol de 1525 - setembre de 1533).

Nou!!: Regne de Mallorca і Carles de Pomar · Veure més »

Carles II d'Anjou

Carles II d'Anjou, dit El coix (1254 - Nàpols 1309), fou rei de Nàpols i Jerusalem (titular) i comte de Provença (1285-1309).

Nou!!: Regne de Mallorca і Carles II d'Anjou · Veure més »

Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic

Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic (Gant, comtat de Flandes, Països Baixos dels Habsburg, Països Baixos espanyols, 24 de febrer de 1500 - Monestir de Yuste (Cuacos de Yuste, municipi), Càceres, 21 de setembre de 1558), també conegut abans del seu ascens com a Carles de Gant, fou emperador del Sacre Imperi Romanogermànic (1519-1556), rei de Castella i Lleó, rei d'Aragó, rei de València, rei de Mallorca i Sicília i comte de Barcelona; rei de Nàpols (1516-1554); arxiduc d'Àustria (1519-1522); i, finalment, príncep d'Astúries (1504-1516).

Nou!!: Regne de Mallorca і Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »

Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic

Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic (Viena, Sacre Imperi Romanogermànic, 1 d'octubre de 1685 - 20 d'octubre de 1740) fou emperador del Sacre Imperi (1711-1740).

Nou!!: Regne de Mallorca і Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »

Carròs (cavaller)

és el nom amb què es coneix a les fonts cristianes el cavaller d'origen germànic, fill del genovès Alamanno Costa que originà el llinatge valencià dels Carròs.

Nou!!: Regne de Mallorca і Carròs (cavaller) · Veure més »

Carta de Franquesa de Mallorca

La Carta de Franquesa de Mallorca és una carta de franquesa feta per Jaume I l'1 de març de 1230 que concedeix drets als habitants del Regne de Mallorca amb la finalitat d'atreure-hi pobladors.

Nou!!: Regne de Mallorca і Carta de Franquesa de Mallorca · Veure més »

Cartografia portolana

La cartografia portolana és una tècnica baixmedieval d'elaboració de mapes nàutics; d'abast regional; basada en la localització dels ports sobre una línia de costa realista, tot i que exagerant els accidents litorals; obtinguda de manera empírica; amb indicació dels punts cardinals; realitzada a escala basant-se en una sèrie de projeccions azimutals "superposades" corresponent el centre de cada una d'elles a la rosa de rumbs nàutics més propera, formant així una xarxa de rumbs orientats respecte al pol magnètic, i; que tracta el territori com una superfície plana.

Nou!!: Regne de Mallorca і Cartografia portolana · Veure més »

Cas dels catalans

Catalunya i la traïció d'Utrecht.Albareda Salvadó, Joaquim; El Cas dels Catalans. La conducta dels aliats arran de la Guerra de Successió (1705-1742) Cas dels catalans va ser la denominació utilitzada a les cancelleries europees per referir-se al conjunt de debats i acords sobre la destinació política del Principat de Catalunya en el context de la Pau d'Utrecht (1712-1714) que va posar fi a la Guerra de Successió Espanyola iniciada el 1701.

Nou!!: Regne de Mallorca і Cas dels catalans · Veure més »

Casa d'Olesa

La Casa d'Olesa és una de les principals famílies aristocràtiques de Mallorca i de l'extint Regne de Mallorca.

Nou!!: Regne de Mallorca і Casa d'Olesa · Veure més »

Casa de Berga

La casa de Berga fou una casa nobiliària del Regne de Mallorca originària de Berga i que formava part de les Nou Cases.

Nou!!: Regne de Mallorca і Casa de Berga · Veure més »

Casa de Cotoner

Escut d'armes de Rafael i Nicolau Cotoner, 59è i 60è Gran Mestre de l'Orde de Sant Joan de Jerusalem: quarterat, en 1r i 4t de la Religió; en 2n i 3r, un cotoner d'or esquinçat, de cinc branques de sinople, cada branca florida de plata al final. XV. Bernat Lluís, Inquisidor del regne d'Aragó (Segle XVII) Fra Rafael (Segle XVII) Fra Nicolau (Segle XVII) I marquès d'Ariany (Segle XVIII) I marquès de La Sénia (Segle XIX) La casa de Cotoner és una casa nobiliària mallorquina els orígens de la qual es remunten a Siena, Itàlia). Quan la família Cotoner va créixer en nombre, alguns dels seus descendents van abandonar la Toscana, establint cases solars en altres punts. Uns van ser a Ascoli on van fundar i van construir el Castell de Monte Pastillo, uns altres a Sicília on van gaudir del principat de Castelnuovo i Santa Catalina, conservant sempre la memòria d'haver estat amos de la Senyoria del Cotoné en l'estat de Siena. Uns altres van passar al Regne de Mallorca la branca del qual ha arribat al servint amb distinció a la Corona d'Espanya. Bressol de molts homes eminents en les armes i en les lletres divines i humanes; d'especial rellevància és el vincle històric amb l'ínclita, sacra i militar Orde de Sant Joan de Jerusalem a conseqüència de l'ascensió en el segle XVII de Rafael Cotoner i d'Olesa i Nicolau Cotoner i d'Olesa respectivament a la dignitat sobirana de Gran Mestre. El els Cotoner foren una de les famílies fundadores de les Nou Cases, que agrupava les famílies més distingides de l'antic regne. La casa pairal de la família, dita Can Cotoner o Can Ariany (pel títol de marquès d'Ariany), estava situada al nombre 6 del carrer de Sant Jaume, entre Can Armengol i Can Rutlan i davant Can San Simon. Més tard, per unió amb els Chacón passà a la família Can Chacón, a la plaça de la Drassana. Per altra banda, les nombroses possessions que la família ha tengut per Mallorca al llarg de la història han deixat la seva empremta en la toponímia; en són exemples les possessions de Son Cotoner a Puigpunyent i la barriada de Son Cotoner, a Palma, sorgida d'una antiga possessió.

Nou!!: Regne de Mallorca і Casa de Cotoner · Veure més »

Casa de Dameto

La casa de Dameto fou una casa nobiliària del Regne de Mallorca originària de Florença.

Nou!!: Regne de Mallorca і Casa de Dameto · Veure més »

Casa de Moragues

La Casa de Moragues és una casa nobiliària mallorquina del Regne de Mallorca fundada el 1230 per Guillem Moragues, provinent de Jaca (Aragó) per ajudar a Jaume el Conqueridor en la conquesta de la resta de l'illa a les muntanyes on els moros s'havien fet forts oposant seriosa resistència.

Nou!!: Regne de Mallorca і Casa de Moragues · Veure més »

Casa de Safortesa

La casa de Safortesa (sovint escrit de manera arcaica i prenormativa Zaforteza) fou una casa nobiliària del Regne de Mallorca de les més importants.

Nou!!: Regne de Mallorca і Casa de Safortesa · Veure més »

Casa de Sureda

La casa de Sureda fou una casa nobiliària del Regne de Mallorca originària de Catalunya.

Nou!!: Regne de Mallorca і Casa de Sureda · Veure més »

Casa de Verí

La casa de Verí fou una casa nobiliària del Regne de Mallorca arribada el que formava part de les Nou Cases.

Nou!!: Regne de Mallorca і Casa de Verí · Veure més »

Casal d'Aragó

senyal reial és aquell que era del comte de Barcelona». Casal d'Aragó és la denominació històrica que adoptà el llinatge dels comtes de Barcelona quan esdevingueren reis d'Aragó.

Nou!!: Regne de Mallorca і Casal d'Aragó · Veure més »

Casal de Barcelona

El casal de Barcelona fou el principal llinatge nobiliari de la Corona catalano-aragonesa.

Nou!!: Regne de Mallorca і Casal de Barcelona · Veure més »

Castell d'Èvol

El Castell d'Èvol és una antiga fortificació medieval de la comuna d'Oleta i Èvol, a la comarca del Conflent, de la Catalunya del Nord.

Nou!!: Regne de Mallorca і Castell d'Èvol · Veure més »

Castell d'Eus

El castell d'Eus és una antiga fortificació medieval de la comuna d'Eus, a la comarca del Conflent, de la Catalunya del Nord.

Nou!!: Regne de Mallorca і Castell d'Eus · Veure més »

Castell de Calce

El Castell de Calce és un castell medieval d'estil romànic dels segles XII-XIV situat en el poble de Calce, del terme comunal del mateix nom, a la comarca del Rosselló, de la Catalunya del Nord.

Nou!!: Regne de Mallorca і Castell de Calce · Veure més »

Castell de Llívia

El Castell de Llívia és una obra del municipi de Llívia (Cerdanya) declarada bé cultural d'interès nacional.

Nou!!: Regne de Mallorca і Castell de Llívia · Veure més »

Castell de Ribes de Freser

Castell de Ribes de Freser és una obra del municipi de Ribes de Freser (Ripollès) declarada bé cultural d'interès nacional.

Nou!!: Regne de Mallorca і Castell de Ribes de Freser · Veure més »

Castell de Sant Elm

El Castell de Sant Elm El Castell de Sant Elm, de vegades esmentat com a de Sant Telm, és una fortificació situada en el terme comunal de Cotlliure, a la comarca del Rosselló, a la Catalunya Nord.

Nou!!: Regne de Mallorca і Castell de Sant Elm · Veure més »

Castell Reial de Cotlliure

El Castell Reial de Cotlliure. Torre gòtica El Castell Reial de Cotlliure és un castell de la vila de Cotlliure, a la comarca del Rosselló (Catalunya del Nord).

Nou!!: Regne de Mallorca і Castell Reial de Cotlliure · Veure més »

Castellà a Catalunya

llengües peninsulars. El castellà a Catalunya és un dels idiomes cooficials d'aquest territori, al costat del català i l'occità en la seva variant aranesa.

Nou!!: Regne de Mallorca і Castellà a Catalunya · Veure més »

Català oriental

El català oriental o bloc oriental del català és el conjunt de dialectes del català parlats a l'est del Principat (províncies de Girona i Barcelona senceres i la vegueria de Tarragona), a la Catalunya Nord, a les Illes Balears i a l'Alguer.

Nou!!: Regne de Mallorca і Català oriental · Veure més »

Catedral de Mallorca

La catedral de Mallorca, dita també Seu de Mallorca (popularment la Seu), és la seu episcopal de la diòcesi de Mallorca, i està situada a la ciutat de Palma.

Nou!!: Regne de Mallorca і Catedral de Mallorca · Veure més »

Cúria de la Governació

La Cúria de la Governació era, en el Regne de Mallorca la més alta magistratura judicial, en representació del poder reial.

Nou!!: Regne de Mallorca і Cúria de la Governació · Veure més »

Cúria del batle

La Cúria del batle, Cúria reial o simplement Cort, a les institucions pròpies de Mallorca, era la instància presidida pel batle reial que administrava justícia en els conflictes d'importància menor, i dictava sentència o imposava pau després d'haver escoltat el parer de dos homes honrats.

Nou!!: Regne de Mallorca і Cúria del batle · Veure més »

Cimera Reial

Cimera Reial La Cimera Reial, Cimera del Drac Pennat, Cimera del rei d'Aragó o Cimera del Casal de Barcelona fou la cimera que empraren els reis d'Aragó del llinatge dels comtes de Barcelona des de Pere IV d'Aragó el Cerimoniós (Pere terç).

Nou!!: Regne de Mallorca і Cimera Reial · Veure més »

Comerç

Contenidors al port Elizabeth de Nova Jersey. El comerç és el conjunt d'activitats de compravenda de béns o serveis, sia pel seu ús, venda, o transformació.

Nou!!: Regne de Mallorca і Comerç · Veure més »

Compromís de Casp

El Compromís de Casp (1412) fou una reunió de nou notables, representants del Regne d'Aragó, del Regne de València i del Principat de Catalunya (tres per estat), que tenien l'objectiu de decidir qui succeiria l'últim rei de la Corona d'Aragó, Martí l'Humà, mort el 1410.

Nou!!: Regne de Mallorca і Compromís de Casp · Veure més »

Comtat de Caltabellotta

El Comtat de Caltabellotta (en català, Comtat de Catalabellota) fou una entitat feudal del Regne de Sicília que va existir entre el segle XIV i principis del segle XIX, que es correspon amb l'actual vila de Caltabellotta, a la província d'Agrigent, Sicília.

Nou!!: Regne de Mallorca і Comtat de Caltabellotta · Veure més »

Comtat de Cerdanya

El Comtat de Cerdanya fou un dels comtats catalans que es constituí en el territori de la GòtiaSabaté 1998, pàg.

Nou!!: Regne de Mallorca і Comtat de Cerdanya · Veure més »

Comtat del Rosselló

El comtat de Rosselló fou un dels comtats catalans que es constituí durant l'alta edat mitjana en el territori de la Gòtia, que alguns cronistes francs del denominaren marca hispànica.

Nou!!: Regne de Mallorca і Comtat del Rosselló · Veure més »

Comtats de Rosselló i Cerdanya

Els Comtats de Rosselló i Cerdanya o senzillament Els Comtats van ser els territoris que estigueren sota la jurisdicció del rei de Mallorca des del 1276 i fins al 1344 formant part de la Corona de Mallorca.

Nou!!: Regne de Mallorca і Comtats de Rosselló i Cerdanya · Veure més »

Confiscació del Regne de Mallorca

Es coneix com la Confiscació del Regne de Mallorca l'operació bèl·lica per la qual el rei de Catalunya i Aragó, Pere el Gran, s'annexionà l'any 1285 el Regne de Mallorca en el context de la Croada contra la Corona d'Aragó.

Nou!!: Regne de Mallorca і Confiscació del Regne de Mallorca · Veure més »

Conquesta catalanoaragonesa de Menorca

La Conquesta de Menorca fou la invasió catalanoaragonesa de l'illa de Menorca en poder dels àrabs almohades, duta a terme en el marc de la campanya militar de confiscació del Regne de Mallorca, durant la Croada contra la Corona d'Aragó.

Nou!!: Regne de Mallorca і Conquesta catalanoaragonesa de Menorca · Veure més »

Conquesta de Mallorca

La conquesta de Mallorca o croada contra Al-Mayūrqa fou una croada comandada per Jaume I d'Aragó que va tenir com a conseqüència la destrucció del poder almohade a l'illa de Mallorca, l'esclavització de la població andalusina autòctona, el repoblament de l'illa amb població catalana sota un règim feudal i la creació del Regne de les Mallorques.

Nou!!: Regne de Mallorca і Conquesta de Mallorca · Veure més »

Conquesta del Principat d'Acaia

El 1306, Felip I del Piemont i Isabel I d'Acaia foren requerits a presentar-se davant de Carles II d'Anjou.

Nou!!: Regne de Mallorca і Conquesta del Principat d'Acaia · Veure més »

Conquesta feudal hispànica

La conquesta feudal hispànica és un relat historiogràfic que il·lustra les etapes en què els pobles cristians i catòlics del nord de la península Ibèrica van conquerir de forma intermitent, al llarg d'una època de set segles, tota la resta dels territoris hispànics cap al sud sota sobirania de l'Àndalus.

Nou!!: Regne de Mallorca і Conquesta feudal hispànica · Veure més »

Consell insular

Un consell insular és una institució pròpia de les illes de Mallorca, Menorca, Eivissa, arxipèlag de Cabrera, Formentera i illes adjacents amb la qual exerceixen un cert grau d'autogovern, amb unes competències establertes prèviament per l'Estatut d'Autonomia de les Illes Balears.

Nou!!: Regne de Mallorca і Consell insular · Veure més »

Consell Reial

El Consell Reial, Consell del rei o Cúria règia era, des de la baixa edat mitjana, l'organisme consultiu d'un sobirà de la corona d'Aragó.

Nou!!: Regne de Mallorca і Consell Reial · Veure més »

Consolat de Mar (Mallorca)

L'edifici del Consolat de Mar és un edifici públic situat Palma (Mallorca) que constitueix la seu de Presidència del Govern Autonòmic de les Illes Balears, i que rep el nom del Consolat de Mar, una institució de la Corona d'Aragó que, al Regne de Mallorca, tenia entitat pròpia.

Nou!!: Regne de Mallorca і Consolat de Mar (Mallorca) · Veure més »

Consort Britànica

Aquest títol fa referència a aquelles persones que van ser consorts dels sobirans dels regnes que van formar part del que actualment és el Regne Unit.

Nou!!: Regne de Mallorca і Consort Britànica · Veure més »

Conveni per a l'evacuació de Catalunya

date.

Nou!!: Regne de Mallorca і Conveni per a l'evacuació de Catalunya · Veure més »

Convent de Santa Margalida (Palma)

El convent de Santa Margalida fou un convent de monges agustines establert a la ciutat de Mallorca el i que existí fins al, quan fou desamortitzat i convertit en hospital militar.

Nou!!: Regne de Mallorca і Convent de Santa Margalida (Palma) · Veure més »

Corona d'Aragó

La Corona d'Aragó coneguda també per altres denominacions com ara Corona catalanoaragonesa, fou el conjunt de territoris que estigueren sota la jurisdicció del rei d'Aragó des del 1162 fins al 1715.

Nou!!: Regne de Mallorca і Corona d'Aragó · Veure més »

Corona de Mallorca

La Corona de Mallorca estigué formada pel conjunt de territoris procedents de la Corona d'Aragó que Jaume I el Conqueridor deixà com a herència al seu fill Jaume II de Mallorca amb el títol de rei de Mallorca.

Nou!!: Regne de Mallorca і Corona de Mallorca · Veure més »

Corts Catalanes

La Cort General de Catalunya o Corts Catalanes fou l'òrgan legislatiu del Principat de Catalunya des del fins al, les quals eren convocades pel rei d'Aragó i comte de Barcelona.

Nou!!: Regne de Mallorca і Corts Catalanes · Veure més »

Corts de Montsó (1289)

Les Corts de Montsó de 1289, foren convocades per Alfons el Franc el 24 d'abril, per a celebrar-se a Montsó el 24 de juny, dia de Sant Joan, on es cridaren els nobles, eclesiàstics i prohoms de les viles reials d'Aragó i Catalunya; i foren posposades pels conflictes armats amb el Regne de Castella i el Regne de França.

Nou!!: Regne de Mallorca і Corts de Montsó (1289) · Veure més »

Corts de València (1325)

Les Corts de València de 1325, Corts Generals del regne de València, foren convocades per Jaume II d'Aragó.

Nou!!: Regne de Mallorca і Corts de València (1325) · Veure més »

Corts de Vila-real-València (1373-1374)

Les Corts de Vila-real-València de 1373-1374, Corts Generals del regne de València, foren convocades per Pere el Cerimoniós per a celebrar-se a Sant Mateu el 15 de juny de 1373, però foren endarrerides i canviades a Vila-real, on començaren el 26 de juliol; i presidides per l'infant Joan, finalitzaren a València el 6 de juliol de 1374.

Nou!!: Regne de Mallorca і Corts de Vila-real-València (1373-1374) · Veure més »

Costums de Perpinyà

Els Costums de Perpinyà foren una compilació de Costums i Privilegis atorgats a la ciutat de Perpinyà feta entre el 1175 i el 1196.

Nou!!: Regne de Mallorca і Costums de Perpinyà · Veure més »

Crònica de Pere el Cerimoniós

enllaç.

Nou!!: Regne de Mallorca і Crònica de Pere el Cerimoniós · Veure més »

Creu d'Alcoraç

La Creu d'Alcoraç o «Armes Daragó» és un senyal heràldic territorial que representa «les armes del regne d'Aragó».

Nou!!: Regne de Mallorca і Creu d'Alcoraç · Veure més »

Creu patriarcal

Creu patriarcal Creu patriarcal al revers del reial d'or de Mallorca (1310-1387) La creu patriarcal, també denominada creu arquebisbal i creu de Lorena, és un tipus de creu d'origen bizantí caracteritzada per tenir doble travesser desigual, essent el superior de menor longitud que l'inferior i representant la cartel·la que Ponci Pilat feu posar a la creu de Jesucrist amb la inscripció INRI.

Nou!!: Regne de Mallorca і Creu patriarcal · Veure més »

Cristòfol Cladera Company

Cristòfol Cladera Company (Sa Pobla, 1760-1816) fou eclesiàstic, polític i erudit mallorquí.

Nou!!: Regne de Mallorca і Cristòfol Cladera Company · Veure més »

Croada contra la Corona d'Aragó

La Croada contra la Corona d'Aragó (o Croada contra Catalunya) fou un conflicte bèl·lic que va durar del 1283 al 1285.

Nou!!: Regne de Mallorca і Croada contra la Corona d'Aragó · Veure més »

Croades

Història d'Ultramar'' de Guillem de Tir) Les croades foren una sèrie de guerres de religió iniciades, predicades i ocasionalment dirigides per l'Església Llatina en l'edat mitjana.

Nou!!: Regne de Mallorca і Croades · Veure més »

Cronologia de la història de Catalunya

Els articles de la Viquipèdia referents a la Història de Catalunya, tant al nord com al sud dels pirineus, estan agrupats en les següents etapes de la Història de Catalunya.

Nou!!: Regne de Mallorca і Cronologia de la història de Catalunya · Veure més »

Daniel Tosi

Daniel Tosi (Perpinyà, 11 de juliol del 1953) és un compositor i director d'orquestra nord-català.

Nou!!: Regne de Mallorca і Daniel Tosi · Veure més »

Decadència

La Decadència és el període de la literatura catalana que comença amb l'Edat Moderna fins a la Renaixença catalana del.

Nou!!: Regne de Mallorca і Decadència · Veure més »

Decrets de Nova Planta

Nieva (2004:53) Reial Audiència de Catalunya, que a partir d'aleshores quedà sota la seva presidència en tots els afers governatius i d'administració, convertint-lo en l'executor de la «reial voluntat» sobre el territori. Reial Cèdula de 16-III-1716 Nova Planta de la Reial Audiència del Regne de Mallorca. Els Decrets de Nova Planta són el conjunt de lleis sancionades i promulgades per Felip V a l'inici del seu regnat —el primer decret és del 1701, i el darrer del 1719— que implantaren el règim absolutista a la Monarquia d'Espanya.

Nou!!: Regne de Mallorca і Decrets de Nova Planta · Veure més »

Denominacions de la llengua catalana

Denominacions pròpies del català pels seus parlants. Les denominacions de la llengua catalana han estat molt diverses al llarg dels segles, també en cada un dels països de parla catalana: Catalunya, el País Valencià i les Illes.

Nou!!: Regne de Mallorca і Denominacions de la llengua catalana · Veure més »

Diada de les Illes Balears

La Diada de les Illes Balears, oficialment el Dia de les Illes Balears, és l'1 de març i se celebra cada any el primer diumenge de març, en commemoració de la data en què entrà en vigor l'Estatut d'Autonomia de 1983, que és també la mateixa que la del nou Estatut de 2007.

Nou!!: Regne de Mallorca і Diada de les Illes Balears · Veure més »

Dinastia dels Habsburg

Escut dels Habsburg La família dels Habsburg, també coneguda com a casa d'Àustria, van ser una de les grans famílies de l'aristocràcia europea, ja que des de 1291 fins a 1918 dominaren sobre grans extensions de l'Europa central (conegut com a Imperi Habsburg amb l'arxiducat d'Àustria com una de les seves principals possessions).

Nou!!: Regne de Mallorca і Dinastia dels Habsburg · Veure més »

Dobler

Dobler de Jaume III de Mallorca El dobler és una denominació genuïna del català per a designar la moneda de dos diners, valor que apareix per primera vegada a Mallorca amb la creació del sistema monetari mallorquí per part de Jaume II de Mallorca l'any 1300.

Nou!!: Regne de Mallorca і Dobler · Veure més »

Donzell (estament militar)

Un donzell era, a la baixa edat mitjana, al Principat de Catalunya, al Regne de ValènciaMadramany - 1788, pàg.

Nou!!: Regne de Mallorca і Donzell (estament militar) · Veure més »

Dret de conquesta

Felip V d'Espanya es va emparar en el dret de conquesta per a executar els Decrets de Nova Planta (1716).El Dret de conquesta és el dret d'un conqueridor d'un territori pres per la força de les armes.

Nou!!: Regne de Mallorca і Dret de conquesta · Veure més »

Edat moderna als Països Catalans

Els Països Catalans es van trobar durant l'edat moderna envoltats per la formació d'un poderós bloc feudal hispànic al sud-oest i la d'un poderós bloc feudal francès pel nord.

Nou!!: Regne de Mallorca і Edat moderna als Països Catalans · Veure més »

Edat moderna de Catalunya

L'edat moderna de Catalunya va ser un període de transformació política i social.

Nou!!: Regne de Mallorca і Edat moderna de Catalunya · Veure més »

Eixample de Barcelona

L'Eixample és un dels deu districtes de la ciutat de Barcelona.

Nou!!: Regne de Mallorca і Eixample de Barcelona · Veure més »

El Pertús

El Pertús ((/, oficialment en francès Le Perthus) o el Portús (forma oficial al Principat de Catalunya), és un poble i comuna nord-catalana del Vallespir, situada en el coll del mateix nom. Forma nucli urbà conjuntament amb el barri del Portús (antigament anomenat els Límits), del municipi alt-empordanès de la Jonquera. Juntament amb l'Albera i les Cluses constitueix l'extrem oriental de la comarca vallespirenca. Fins al 1836, el Pertús estava inclòs en els termes comunals de l'Albera i de les Cluses (el camí ral, l'actual carretera, formava el límit de les dues comunes), i hi havia l'única escola pública de tota la comuna de l'Albera.

Nou!!: Regne de Mallorca і El Pertús · Veure més »

Elisabet de Mallorca

Elisabet de Mallorca (1337 - 1404) fou infanta de Mallorca i reina titular de Mallorca amb el nom d'Elisabet I, comtessa nominal de Rosselló i la Cerdanya (1375 - 1404).

Nou!!: Regne de Mallorca і Elisabet de Mallorca · Veure més »

Elisabet de Mallorca i de Foix

Elisabet de Mallorca i de Foix (1280 - Alacant, 10 d'octubre de 1301) fou infanta del Regne de Mallorca.

Nou!!: Regne de Mallorca і Elisabet de Mallorca i de Foix · Veure més »

Era Hispànica

Lera hispànica o era del Cèsars és una variant del calendari julià difosa a Hispània probablement d'ençà el i emprada fins al, segons els regnes, que s'adoptà el sistema Anno Domini.

Nou!!: Regne de Mallorca і Era Hispànica · Veure més »

Es Pagos

Es Pagos és una possessió al nord-est de la vila de Porreres, Mallorca.

Nou!!: Regne de Mallorca і Es Pagos · Veure més »

Esclarmonda de Foix i de Cardona

Palau dels Reis de Mallorca (Perpinyà), residència habitual de la reina Esclarmonda de Foix (Comtat de Foix, 1260 - Perpinyà, 1316), fou reina del Regne de Mallorca (1276-1285) i infanta del comtat de Foix.

Nou!!: Regne de Mallorca і Esclarmonda de Foix i de Cardona · Veure més »

Esclavitud a Mallorca

''El mercat d'esclaus'', de Jean-Léon Gérôme (''c''. 1885) L'esclavitud a l'illa de Mallorca es remunta a temps immemorials i, igual que a la península Ibèrica amb la seua història esclavista, fou una pràctica habitual durant l'edat mitjana.

Nou!!: Regne de Mallorca і Esclavitud a Mallorca · Veure més »

Escola cartogràfica mallorquina

Detall de l'atles català, la primera rosa dels vents mostrada en un mapa. Observi's l'Estel Polar ajustat al N. Escola cartogràfica catalana o escola dels cartògrafs catalans és el terme encunyat per diferents autors, entre ells Leo Bagrow al seu llibre History of Cartography, (on Ramon Llull és definit com a català de Mallorca), en parlar dels portolans catalans i dels cartògrafs catalans, part important de la ciència medieval catalana: un grup de cartògrafs, cosmògrafs i constructors d'instruments de navegació catalans, dels segles XIII al XVII, molts d'ells jueus o jueus conversos (apart d'alguns cristians associats), que van florir i que van treballar a algun lloc del "Territori Català en general" o fins i tot al continent europeu (p.e. Marsella, Messina i Nàpols). Una prova palesa de l'ús acadèmic correcte del terme Cartografia Catalana és el nom d'Atles Català mantingut fins avui dia, per a definir un mapa que s'atribueix a un autor mallorquí.

Nou!!: Regne de Mallorca і Escola cartogràfica mallorquina · Veure més »

Escut de les Illes Balears

LEscut de les Illes Balears es constitueix de «quatre barres vermelles en sentit vertical sobre fons groc, creuades diagonalment, per una banda, blava col·locada des de l'angle superior dret a la part inferior oposada.

Nou!!: Regne de Mallorca і Escut de les Illes Balears · Veure més »

Escut de Torreblanca

L'escut de Torreblanca és un símbol representatiu oficial de Torreblanca, municipi del País Valencià, a la Plana Alta.

Nou!!: Regne de Mallorca і Escut de Torreblanca · Veure més »

Església de Santa Eulària (Palma)

L'església de Santa Eulària és una església parroquial gòtica de Mallorca que es troba a la plaça homònima.

Nou!!: Regne de Mallorca і Església de Santa Eulària (Palma) · Veure més »

Espanya

Espanya o el Regne d'Espanya (en castellà i gallec: Reino de España, en basc: Espainiako Erresuma, en asturià: Reinu d'España, en occità: Reialme d'Espanha, en aragonès: Reino d'Espanya) és un estat del sud-oest d'Europa, que ocupa la major part de la península Ibèrica, la qual comparteix amb Andorra, França (l'Alta Cerdanya), Gibraltar i Portugal.

Nou!!: Regne de Mallorca і Espanya · Veure més »

Estaments

XIII de l’ordre social tripartit de l'edat mitjana: ''Oratores'' ("els que resen"), ''Bellatores'' ("els que lluiten") i ''Laboratores'' ("els que treballen").Els estaments, els tres estaments, els tres estats o els tres braços (per al cas específic de la Corona d'Aragó) eren els grans ordres de jerarquia social utilitzats a la cristiandat (Europa cristiana) des de l'edat mitjana fins a l'inici de l'Europa moderna.

Nou!!: Regne de Mallorca і Estaments · Veure més »

Eus

Eus (IPA:, igual, oficialment, en francès) és una comuna nord-catalana de la comarca del Conflent.

Nou!!: Regne de Mallorca і Eus · Veure més »

Felanitx

Felanitx és una ciutat i municipi del sud-est de Mallorca que forma part de la comarca del Migjorn.

Nou!!: Regne de Mallorca і Felanitx · Veure més »

Felip de Mallorca

Felip de Mallorca (Perpinyà 1288- Nàpols 1340) fou infant de Mallorca i regent del regne de Mallorca (1324-1335).

Nou!!: Regne de Mallorca і Felip de Mallorca · Veure més »

Felip II de Castella

Felip II de Castella, dit el Prudent (Valladolid, 21 de maig de 1527 – L'Escorial, 13 de setembre de 1598), va ser monarca d'Espanya des de 1556 fins a 1598.

Nou!!: Regne de Mallorca і Felip II de Castella · Veure més »

Felip V d'Espanya

Felip IV d'Aragó i V de Castella (Versalles, 19 de desembre de 1683 - Madrid, 9 de juliol de 1746), anomenat oficiosament Felip V d'Espanya, tot i que mai es va intitular així, dit l'Animós, o el Socarrat en el País Valencià, va ser monarca d'Espanya de 1700 a 1746, amb una breu interrupció d'uns mesos el 1724, quan abdicà i va regnar el seu fill Lluís.

Nou!!: Regne de Mallorca і Felip V d'Espanya · Veure més »

Ferran de Mallorca

fou infant de Mallorca.

Nou!!: Regne de Mallorca і Ferran de Mallorca · Veure més »

Ferran de Mallorca (vescomte d'Omelàs)

Ferran de Mallorca (1316-1342) Baró d'Omelàs i Senyor del Vernet, territoris del Regne de Mallorca, era fill pòstum de Ferran de Mallorca i d'Isabel d'Ibelin.

Nou!!: Regne de Mallorca і Ferran de Mallorca (vescomte d'Omelàs) · Veure més »

Ferran el Catòlic

Ferran el Catòlic (Sos, Regne d'Aragó, 10 de març de 1452 - Madrigalejo, Regne de Castella, 23 de gener de 1516) fou un dels Reis Catòlics, juntament amb Isabel de Castella.

Nou!!: Regne de Mallorca і Ferran el Catòlic · Veure més »

Festa de l'Estendard

La Festa de l'Estendard és la diada nacional de Mallorca, que commemora l'entrada a la Madina Mayurqa de les tropes de la Corona d'Aragó del Rei en Jaume el 31 de desembre de 1229.

Nou!!: Regne de Mallorca і Festa de l'Estendard · Veure més »

Fortalesa de Sant Carles

La fortalesa de Sant Carles és una fortificació de la ciutat de Palma que defensa la rada de Portopí.

Nou!!: Regne de Mallorca і Fortalesa de Sant Carles · Veure més »

Francesc Berenguer de Blanes

Francesc Berenguer de Blanes i Berenguer (? - Ciutat de Mallorca, 1486), va ser lloctinent general del Regne de Mallorca (1469-1486).

Nou!!: Regne de Mallorca і Francesc Berenguer de Blanes · Veure més »

Francesc Burgues

Francesc Burgues (Ciutat de Mallorca, segle XV-1551), procurador reial del Regne de Mallorca (1506-1551).

Nou!!: Regne de Mallorca і Francesc Burgues · Veure més »

Francesc Vila i Lleó

Francesc Vila i Lleó fou un militar català que, després d'haver rebut les ordres de lliurament del castell de Montjuïc durant la Guerra de Successió Espanyola, decidí obrir els magatzems de Montjuïc i distribuir queviures entre la població per tal d'alleugerir la fam que hi havia a la Ciutat Comtal.

Nou!!: Regne de Mallorca і Francesc Vila i Lleó · Veure més »

Gastó I de Foix

Armes de Gastó I de Foix Revers del segell de Gastó I de Foix Gastó I de Foix i VIII de Bearn (1288 - Maubuisson, Aquitània 1315) fou comte de Foix i vescomte de Bearn, Marsan i Castellbò (1302-1315), baró de Castellví de Rosanes, Montcada, Vic, Muntanyola i Vacarisses, i cosenyor d'Andorra.

Nou!!: Regne de Mallorca і Gastó I de Foix · Veure més »

Gòtic mediterrani

Catedral de València El gòtic mediterrani és l'estil gòtic que trobem al sud de França i als territoris mediterranis de la Corona d'Aragó (Principat de Catalunya, Regne de València i Regne de Mallorca).

Nou!!: Regne de Mallorca і Gòtic mediterrani · Veure més »

Gilabert de Centelles i de Castellet

Gilabert de Centelles i de Castellet (? - 1368) fou Senyor de les baronies de Nules i de Centelles, fou un conseller del rei Pere III el Cerimoniós, militar i governador general de Mallorca.

Nou!!: Regne de Mallorca і Gilabert de Centelles i de Castellet · Veure més »

Governació

Una governació és una circumscripció territorial de caràcter subestatal anomenada així perquè està regida per un governador.

Nou!!: Regne de Mallorca і Governació · Veure més »

Governació dels comtats de Rosselló i Cerdanya

La Governació dels comtats de Rosselló i Cerdanya fou l'òrgan de govern dels Comtats de Rosselló i Cerdanya després de la reannexió del Regne de Mallorca.

Nou!!: Regne de Mallorca і Governació dels comtats de Rosselló i Cerdanya · Veure més »

Governador general de Mallorca

El governador general del Regne de Mallorca, fou la més alta magistratura reial al Regne de Mallorca i tenia un caràcter unipersonal.

Nou!!: Regne de Mallorca і Governador general de Mallorca · Veure més »

Gran Companyia Catalana

La Gran Companyia Catalana (Exercitus francorum, Societas exercitus catalanorum, Societas cathalanorum, Magna Societas Catalanorum) fou una companyia de mercenaris creada el 1303 per Roger de Flor i formada majoritàriament per almogàvers aragonesos i catalans veterans de la Guerra de Sicília.

Nou!!: Regne de Mallorca і Gran Companyia Catalana · Veure més »

Gran i General Consell

El Decret de Nova Planta va suprimir les institucions forals mallorquines. El Gran i General Consell era el màxim òrgan políticoadministratiu i de representació del Regne de Mallorca.

Nou!!: Regne de Mallorca і Gran i General Consell · Veure més »

Gremi

''Membres del Gremi de la Gran Ballesta de Malines -Gremi de Sant Jordi-'' (c.1500) pel mestre del gremi de Sant Jordi de Malines al Museu Reial de Belles Arts (Anvers). Un gremi o col·legi, antigament confraria és una agrupació de persones que fan el mateix ofici.

Nou!!: Regne de Mallorca і Gremi · Veure més »

Guanxe (Tenerife)

Guanxe foren els antics aborígens de l'illa de Tenerife (Canàries), els qui l'habitaven abans de la conquesta espanyola del 1496.

Nou!!: Regne de Mallorca і Guanxe (Tenerife) · Veure més »

Guerau IV de Cabrera

Escut d'armes del vescomtes d'Àger Escut d'armes dels comtes Cabrera-Urgell Guerau IV de Cabrera (1196-1229) fou vescomte de Cabrera i vescomte d'Àger (conegut com a Guerau III).

Nou!!: Regne de Mallorca і Guerau IV de Cabrera · Veure més »

Guerra Civil catalana

La guerra civil catalana fou un conflicte bèl·lic que tingué lloc entre 1462 i 1472 al Principat de Catalunya entre el rei Joan el Sense Fe i els remences, d'una part, i les institucions catalanes rebels encapçalades pel Consell del Principat i la Diputació del General, de l'altra, pel control polític del territori.

Nou!!: Regne de Mallorca і Guerra Civil catalana · Veure més »

Guerra de Jaume IV de Mallorca

A principis del 1374, després del fracàs de Carles V de França en assegurar la pau a la península Ibèrica després de la guerra dels dos Peres, Eduard III d'Anglaterra, va pressionar Pere el Cerimoniós a canvi de suport a Sardenya, que tornava a estar agitada.

Nou!!: Regne de Mallorca і Guerra de Jaume IV de Mallorca · Veure més »

Guerra de Successió al Principat de Catalunya

La Guerra de Successió al Principat de Catalunya és el relat dels fets al Principat de Catalunya durant la Guerra de Successió Espanyola, en la qual Catalunya, com la resta d'estats de la Corona d'Aragó, es va decantar a favor de l'Arxiduc Carles, qui va ser reconegut a Barcelona el 1705 com a rei de la Monarquia Hispànica amb el títol de Carles III, i allí va situar la seva cort.

Nou!!: Regne de Mallorca і Guerra de Successió al Principat de Catalunya · Veure més »

Guerra de Successió Espanyola

La Guerra de Successió Espanyola (1701 –1715) va ser un conflicte bèl·lic internacional que, a més d'afectar el conjunt d'Europa, va incloure la Guerra de la reina Anna a l'Amèrica del Nord, com també accions de pirates i corsaris a les costes de l'Amèrica espanyola.

Nou!!: Regne de Mallorca і Guerra de Successió Espanyola · Veure més »

Guerra dels catalans

La Guerra dels catalans o Guerra particular de Catalunya fou la darrera campanya militar de la Guerra de Successió Espanyola a Catalunya.

Nou!!: Regne de Mallorca і Guerra dels catalans · Veure més »

Guerra dels Cent Anys

La Guerra dels Cent Anys és un conflicte intercalat amb treves més o menys llargues, que enfronta, des del 1337 al 1453 (o sigui, gairebé 116 anys) a la dinastia Plantagenet a la dels Valois i, a través d'ells, al regne d'Anglaterra i al de França.

Nou!!: Regne de Mallorca і Guerra dels Cent Anys · Veure més »

Guerra franco-espanyola (1635-1659)

La guerra Francoespanyola va tenir lloc entre 1635 i el 1659, any en què finalitza amb l'acord signat entre ambdues corones conegut com la Pau dels Pirineus.

Nou!!: Regne de Mallorca і Guerra franco-espanyola (1635-1659) · Veure més »

Guerra sardo-catalana

La guerra sardo-catalana va ser un conflicte medieval que va durar uns 70 anys (1353 - 1420) que va veure el Jutjat d'Arborea, aliat amb els Doria i Gènova i parcialment recolzat pel regne de Nàpols, i el regne de Sardenya s'oposaven a cadascun.

Nou!!: Regne de Mallorca і Guerra sardo-catalana · Veure més »

Guillem de Rocafull

Guillem de Rocafull (Oriola, País Valencià, - País Valencià), lloctinent general del Regne de Mallorca (1558-64).

Nou!!: Regne de Mallorca і Guillem de Rocafull · Veure més »

Guillem Sagrera

Catedral de Perpinyà. Voltes de la Llotja de Palma Castel Nuovo de Nàpols i pòrtic occidental de Francesco Laurana Sala dels Barons del Castell Nou de Nàpols. Guillem Sagrera (Felanitx, Mallorca, ca. 1380 — Nàpols, 1454) fou un arquitecte i escultor mallorquí de l'últim gòtic.

Nou!!: Regne de Mallorca і Guillem Sagrera · Veure més »

Història d'Espanya

La història d'Espanya és la pròpia d'un estat europeu, incloent tant el període comprès des de la prehistòria i la creació de la Hispània romana, passant per la Hispània visigoda, al-Àndalus, els regnes cristians, la Monarquia Hispànica i la formació i caiguda de l'Imperi Espanyol, fins a la formació del modern Estat nació i la instauració de l'actual Regne Constitucional espanyol.

Nou!!: Regne de Mallorca і Història d'Espanya · Veure més »

Història de Catalunya

Situació de Catalunya actual respecte els Països Catalans. Catalunya és un territori històric format originalment a partir dels comtats establerts pels francs, al nord-est de la península Ibèrica, en temps de Carlemany.

Nou!!: Regne de Mallorca і Història de Catalunya · Veure més »

Història de l'Aragó

Aragó Primer testimoni de l'escut d'Aragó. Fabricio Vagad, imprès a Saragossa el 1499 per Pablo Hurus. El territori d'Aragó ha tingut una presència històrica humana que data des de fa molts mil·lennis, tot i que, com la majoria de regions europees històriques, sorgeix a l'edat mitjana.

Nou!!: Regne de Mallorca і Història de l'Aragó · Veure més »

Història de la Catalunya del Nord

Partició de Catalunya el 1659. És evident que, abans del 1659, la història de la Catalunya del Nord correspon a la història del Principat de Catalunya.

Nou!!: Regne de Mallorca і Història de la Catalunya del Nord · Veure més »

Història de les Illes Balears

Mapa insular de les Illes Balears Les Illes Balears són un arxipèlag de la Mediterrània occidental, situat a l'est del País Valencià, al sud de Catalunya i el Golf de Lleó, a l'oest de Sardenya i al nord de l'Atles Tell, (Magreb), actualment són una comunitat autònoma d'Espanya.

Nou!!: Regne de Mallorca і Història de les Illes Balears · Veure més »

Història de les monedes

Moneda de Lídia. D'electre. Del 600 aC aproximadament. Denari romà mostrant eines d'encunyar per martellejat. La imatge i la inscripció corresponen a la deessa Juno Moneta. La història de les monedes s'estén des de temps molt antics fins a l'actualitat i està relacionada amb els diners, el comerç i l'economia en general.

Nou!!: Regne de Mallorca і Història de les monedes · Veure més »

Història de les vegueries

Les vuit vegueries i la Vall d'Aran no inclosa en cap vegueria Una vegueria és el territori sobre el qual tenia potestat un veguer, autoritat delegada del comte o vescomte, i posteriorment del rei, amb jurisdicció subsidiària en territoris de l'Església o baronies.

Nou!!: Regne de Mallorca і Història de les vegueries · Veure més »

Història de Mallorca

31 de desembre de 1229 Mallorca és una illa de la Mediterrània, que forma part de les Illes Balears, amb les quals ha compartit la seva història.

Nou!!: Regne de Mallorca і Història de Mallorca · Veure més »

Història dels Països Catalans

Amb Jaume el Conqueridor s'inicia la història dels Països Catalans. La història dels Països Catalans és la de la gent dels territoris on es parla la llengua catalana.

Nou!!: Regne de Mallorca і Història dels Països Catalans · Veure més »

Història medieval del País Valencià

Aquest article és una descripció de la història medieval corresponent a l'antic Regne de València, que actualment es correspon amb el País Valencià.

Nou!!: Regne de Mallorca і Història medieval del País Valencià · Veure més »

Illes Balears

Taula de Torralba d'en Salort Les Illes Balears són un arxipèlag de la Mediterrània occidental, format per quatre grans illes (Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera) i diversos illots.

Nou!!: Regne de Mallorca і Illes Balears · Veure més »

Inés Padrosa i Gorgot

Inés Padrosa Gorgot (Girona, 8 d'octubre de 1954) és una bibliotecària, bibliògrafa, investigadora i historiadora catalana.

Nou!!: Regne de Mallorca і Inés Padrosa i Gorgot · Veure més »

Inquisició espanyola

La tortura de la Inquisició, dibuix del 1700 El Tribunal del Sant Ofici de la Inquisició, comunament conegut com a Inquisició espanyola, va ser una institució fundada el 1478 pels Reis Catòlics que, sota el control directe de la Corona, estava encarregada de mantenir l'ortodòxia catòlica en els seus regnes.

Nou!!: Regne de Mallorca і Inquisició espanyola · Veure més »

Institucions del Regne de València

Regiment de la Cosa Pública'' Les institucions del Regne de València són el conjunt de lleis i institucions pròpies que van regir el Regne de València des de la seva fundació el 1238 pel rei d'Aragó i comte de Barcelona Jaume I fins a la seva desaparició el 1707 dels Decrets de Nova Planta de Felip V. Durant l'Edat mitjana el regne va formar part de la Corona d'Aragó, sorgida en el segle XII de la unió dinàstica del comtat de Barcelona i del Regne d'Aragó, i durant l'Edat Moderna, després de la unió dinàstica de la Corona d'Aragó amb la Corona de Castella, pel casament d'Isabel I de Castella i Ferran II d'Aragó, i va quedar integrat juntament amb la resta d'estats de la Corona d'Aragó, el regne d'Aragó, Principat de Catalunya, Regne de Mallorca, Regne de València i Regne de Sicília dins la Monarquia Hispànica.

Nou!!: Regne de Mallorca і Institucions del Regne de València · Veure més »

Jaciment romà de Can Maiol

El jaciment romà de Can Maiol és un jaciment arqueològic d'època romana situada en el terme municipal de Felanitx (Mallorca).

Nou!!: Regne de Mallorca і Jaciment romà de Can Maiol · Veure més »

Jacob ben David Bonjorn

Jacob ben David ben Bonjorn també conegut com a David Bonjorn del Barri o David ben Yom Tov (Cotlliure al voltant de 1300- Barcelona, probablement abans de 1361), fou un astrònom i astròleg jueu català.

Nou!!: Regne de Mallorca і Jacob ben David Bonjorn · Veure més »

Jaume de Mallorca (fill de Jaume II)

Jaume de Mallorca i Foix (1276 - vers 1330) fou infant del regne de Mallorca, fou el fill primogènit del rei Jaume II de Mallorca i d'Esclarmonda de Foix.

Nou!!: Regne de Mallorca і Jaume de Mallorca (fill de Jaume II) · Veure més »

Jaume Domènec

Jaume Domènec (també Jaume Domenge o Jaume Domenech) (Rosselló, ? - Saragossa?, 1384) va ser un historiador, traductor i teòleg català.

Nou!!: Regne de Mallorca і Jaume Domènec · Veure més »

Jaume el Conqueridor

Jaume el Conqueridor, anomenat també Jaume I d'Aragó (Montpeller, Senyoria de Montpeller, 2 de febrer del 1208 - Alzira, Regne de València, 27 de juliol del 1276; en castellà Jaime o Jacobo i Santiago, en occità i català antic Jacme, en aragonès modern Chaime i en llatí Iacobus, tots provenen del nom hebreu Iaakov, que significa 'que Déu protegeixi'), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, rei de Mallorca, rei de València, comte de Barcelona, comte d'Urgell, i senyor de Montpeller (1213-1276).

Nou!!: Regne de Mallorca і Jaume el Conqueridor · Veure més »

Jaume el Just

Corts de Barcelona Jaume el Just, anomenat també Jaume II d'Aragó i Jaume II de Catalunya-Aragó (València, Regne de València, 10 d'agost del 1267 - Barcelona, Principat de Catalunya, 2 de novembre del 1327; en aragonès: Chaime, en llatí: Jacobus), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de comte de Barcelona, rei d'Aragó i de València (1291-1327), i també rei de Sicília (1285-1296), de Mallorca (1291-1295) i de Sardenya (1324-1327).

Nou!!: Regne de Mallorca і Jaume el Just · Veure més »

Jaume I d'Urgell

Jaume I d'Aragó-Urgell i d'Entença, anomenat simplement Jaume I d'Urgell (Saragossa, 1321 - Barcelona, 15 de novembre de 1347) fou infant d'Aragó, comte d'Urgell, vescomte d'Àger, baró d'Antilló i d'Entença (1328-1347).

Nou!!: Regne de Mallorca і Jaume I d'Urgell · Veure més »

Jaume II de Mallorca

Jaume II de Mallorca, dit el Bon Rei (Montpeller, 1243 - ciutat de Mallorca, 29 de maig del 1311), fou rei de Mallorca, comte de Rosselló i Cerdanya i senyor de Montpeller (1276-1311).

Nou!!: Regne de Mallorca і Jaume II de Mallorca · Veure més »

Jaume III de Mallorca

Jaume III de Mallorca (Catània, Sicília 1315 - Llucmajor, 1349) fou rei de Mallorca, comte de Rosselló i Cerdanya i senyor de Montpeller (1324-1349).

Nou!!: Regne de Mallorca і Jaume III de Mallorca · Veure més »

Jeroni Alemany i Moragues

Jeroni Agustí Alemany i Moragues (Palma, 1693 — Madrid, 1753) va ser un jurista, escriptor i historiador mallorquí, cronista general del Regne de Mallorca.

Nou!!: Regne de Mallorca і Jeroni Alemany i Moragues · Veure més »

Joan Bestard i Terrassa

fou un pintor mallorquí.

Nou!!: Regne de Mallorca і Joan Bestard i Terrassa · Veure més »

Joan Dameto i Cotoner

Joan Dameto i Cotoner (Palma, 1554-1633) va ser un historiador mallorquí.

Nou!!: Regne de Mallorca і Joan Dameto i Cotoner · Veure més »

Joan de Cardona i Requesens

Joan de Cardona i Requesens (? - ?).

Nou!!: Regne de Mallorca і Joan de Cardona i Requesens · Veure més »

Joan de Gènova

Arqueta de Sant Cugat, obra de Joan de Gènova i Arnau Camprodon Joan de Gènova, conegut també com a Giovanni da Genova o Johannes de Genoa, va ser un orfebre i argenter que va treballar durant el i que es trobava establert a Perpinyà.

Nou!!: Regne de Mallorca і Joan de Gènova · Veure més »

Joan Dusai i Durall

Joan Dusai i Durall (Barcelona s.XV - Càller 1507) fou un advocat, representant reial a Mallorca i virrei a Sardenya.

Nou!!: Regne de Mallorca і Joan Dusai i Durall · Veure més »

Joan el Caçador

Joan el Caçador, el Descurat o l'Amador de la Gentilesa, anomenat també Joan I d'Aragó (Perpinyà, Principat de Catalunya, 27 de desembre del 1350 - Foixà, Principat de Catalunya, 19 de maig del 1396; en aragonès Juan i en llatí Johannes), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, de Mallorca, de València i de Sardenya i Còrsega, i comte de Barcelona, de Rosselló i de Cerdanya (1387-1396); i duc de Girona (1351-1397).

Nou!!: Regne de Mallorca і Joan el Caçador · Veure més »

Joan Francesc de Verneda

Joan Francesc de Verneda i Serarols fou un polític i notari que intervingué en la defensa de la Barcelona assetjada durant la Guerra dels catalans fins a l'11 de setembre de 1714.

Nou!!: Regne de Mallorca і Joan Francesc de Verneda · Veure més »

Joaquim Maria Bover de Rosselló

Joaquim Maria Bover de Rosselló (Sevilla, 1810 - Ciutat de Mallorca, 1865) va ser un polígraf mallorquí.

Nou!!: Regne de Mallorca і Joaquim Maria Bover de Rosselló · Veure més »

Jordi Barre

Jordi Barre durant el musical "Els Angelets de la Terra" Jordi Barre (Argelers, Rosselló, 7 d'abril del 1920 - Pontellà, 16 de febrer del 2011) fou un cantant nord-català i un dels cantautors més emblemàtics (juntament amb Pere Figueres i Joan Pau Giné) de la Nova Cançó a Catalunya del Nord.

Nou!!: Regne de Mallorca і Jordi Barre · Veure més »

Jordi de Villalonga i Fortuny

Jordi de Villalonga i Fortuny (1664 – Mallorca 1740) fou un noble mallorquí, cavaller de l'Ordre de Sant Joan de Jerusalem i comte de la Cova.

Nou!!: Regne de Mallorca і Jordi de Villalonga i Fortuny · Veure més »

José Luis Espejo Pérez

José Luis Espejo Pérez (Barcelona, 1965), és un escriptor en llengua castellana especialitzat en obres d'assaig històric.

Nou!!: Regne de Mallorca і José Luis Espejo Pérez · Veure més »

Josep Antoni de Rubí i de Boixadors

Josep Antoni de Rubí i de Boixadors (Barcelona, 14 de maig de 1669, Brussel·les, 31 de desembre de 1740), el marquès de Rubí, fou un militar català.

Nou!!: Regne de Mallorca і Josep Antoni de Rubí i de Boixadors · Veure més »

Josep Maria Camps i Arnau

Josep Maria Camps i Arnau (Sarrià, Barcelona, 29 d'octubre de 1879 - Barcelona, 6 de febrer de 1968) fou un escultor imatger.

Nou!!: Regne de Mallorca і Josep Maria Camps i Arnau · Veure més »

Jueus mallorquins

La comunitat jueva de Mallorca es remunta als temps romans.

Nou!!: Regne de Mallorca і Jueus mallorquins · Veure més »

Julià-Bernat Alart

Julià-Bernat Alart, més conegut en francès com a Julien-Bernard Alart, (Vinçà, 1 de març del 1824 - 3 de febrer del 1880) va ser un dels estudiosos més importants de la llengua catalana a la Catalunya del Nord al.

Nou!!: Regne de Mallorca і Julià-Bernat Alart · Veure més »

Juraments del sobirà de la Corona d'Aragó

Els Juraments del sobirà de la Corona d'Aragó eren els juraments que al llarg de les edats medieval i moderna, els reis d'Aragó havien de jurar a cada estat de la corona d'Aragó l'obediència de les lleis fonamentals respectives per tal de ser acceptats i coronats com a successors.

Nou!!: Regne de Mallorca і Juraments del sobirà de la Corona d'Aragó · Veure més »

Jurat (administració)

Els jurats eren magistrats municipals amb facultats rectores i executives, de les poblacions dels regnes de València, Mallorca i Aragó i en algunes del Principat de Catalunya (Girona, Vic, Vilafranca del Penedès) equivalent a conseller, cònsol, paer o procurador.

Nou!!: Regne de Mallorca і Jurat (administració) · Veure més »

Jurat en cap

El jurat en cap fou un càrrec polític del Regne de València i el Regne de Mallorca.

Nou!!: Regne de Mallorca і Jurat en cap · Veure més »

Jurats de la Ciutat i Regne de Mallorca

Els Jurats de la Ciutat i Regne de Mallorca, o Juraria de la Ciutat i Regne de Mallorca, eren la màxima representació de la ciutat i el regne, entès aquest com l'illa, constituint un òrgan col·legiat que s'encarregava del govern i l'administració, en les competències municipals de la ciutat i les conjuntes de l'illa que no fossin reials.

Nou!!: Regne de Mallorca і Jurats de la Ciutat i Regne de Mallorca · Veure més »

Les Fonts (Calce)

Pati de les Fonts, poble-castell Les Fonts és actualment un conjunt d'edificis anomenat Mas de les Fonts del poble rossellonès de Calce, a la Catalunya del Nord, vestigi de l'antic llogaret d'aquest nom.

Nou!!: Regne de Mallorca і Les Fonts (Calce) · Veure més »

Les Illes

Les Illes (oficialment en francès, las Illas) és un poble de la comuna de Morellàs i les Illes, a la comarca nord-catalana del Vallespir.

Nou!!: Regne de Mallorca і Les Illes · Veure més »

Llívia

Llívia (pronunciació local) és un municipi català de la Baixa Cerdanya, tot i que geogràficament pertany a l'Alta Cerdanya.

Nou!!: Regne de Mallorca і Llívia · Veure més »

Llibre del Repartiment

Els llibres de repartiment són registres de donacions reials després de les conquestes de terres d'al-Àndalus.

Nou!!: Regne de Mallorca і Llibre del Repartiment · Veure més »

Llibre dels fets

El Llibre dels fets (en català antic Llibre dels Feyts) o Crònica de Jaume I és la primera de ''Les quatre grans Cròniques''.

Nou!!: Regne de Mallorca і Llibre dels fets · Veure més »

Llista de comtes de Barcelona

240x240px Els comtes de Barcelona foren els sobirans del Comtat de Barcelona i més tard, per reconeixement i extensió, del Principat de Catalunya, des del fins al; posteriorment el títol l'ha ostentat el rei d'Espanya.

Nou!!: Regne de Mallorca і Llista de comtes de Barcelona · Veure més »

Llista de comtes de Cerdanya

Llista cronològica dels comtes regnants del comtat de Cerdanya des de la seva creació el 798 fins a la seva integració definitiva a la Corona d'Aragó el 1375.

Nou!!: Regne de Mallorca і Llista de comtes de Cerdanya · Veure més »

Llista de comtes de Rosselló

Llista cronològica dels comtes regnants al comtat de Rosselló, des de la seva creació el 812 fins a la seva integració definitiva a la Corona d'Aragó el 1375.

Nou!!: Regne de Mallorca і Llista de comtes de Rosselló · Veure més »

Llista de membres de l'Acadèmia dels Desconfiats

Emblema de l'Acadèmia dels Desconfiats (1701) El que segueix és la llista dels membres de l'Acadèmia dels Desconfiats de Barcelona (1700-1714).

Nou!!: Regne de Mallorca і Llista de membres de l'Acadèmia dels Desconfiats · Veure més »

Llista de reis de Castella

s El que segueix és una llista cronològica dels sobirans castellans, des de la formació vers l'any 930 del comtat de Castella fins a la posterior formació el 1029 com a regne de Castella; la formació de la corona de Castella el 1217, per la seva unió amb el regne de Lleó; i la unió dinàstica amb la Corona d'Aragó fins a Carles II.

Nou!!: Regne de Mallorca і Llista de reis de Castella · Veure més »

Llista de reis de Mallorca

El que segueix és la llista de reis de Mallorca des de la creació del Regne de Mallorca per Jaume I ''el Conqueridor'' el 1229 fins a la promulgació dels Decrets de Nova Planta el 1715.

Nou!!: Regne de Mallorca і Llista de reis de Mallorca · Veure més »

Llista de reis de València

El que segueix és la llista de reis de València des de la creació del Regne de València per Jaume I ''el Conqueridor'' el 1238 fins a la promulgació dels Decrets de Nova Planta el 1707.

Nou!!: Regne de Mallorca і Llista de reis de València · Veure més »

Lloctinent general del Regne de Mallorca

El lloctinent general del Regne de Mallorca fou la més alta magistratura reial al Regne de Mallorca, en funció d'àlter ego del rei.

Nou!!: Regne de Mallorca і Lloctinent general del Regne de Mallorca · Veure més »

Lluís de Sanç i Manegat

Lluís de Sanç i Manegat (Puigcerdà, 1547 – Barcelona, 1620) fou fill de Francesc Sanç i Caterina Manegat i Comelles, primer bisbe de Solsona Desenvolupà la seva tasca religiosa com a capellà a Puigcerdà i a Ur (Cerdanya).

Nou!!: Regne de Mallorca і Lluís de Sanç i Manegat · Veure més »

Majordom del Regne d'Aragó

Dins l'ordenació politicoadministrativa de la corona d'Aragó el majordom era el primer funcionari de la cort tot retenint el control sobre gran part dels serveis de la casa reial.

Nou!!: Regne de Mallorca і Majordom del Regne d'Aragó · Veure més »

Mallorca

Mallorca és una illa de la Mediterrània, la més gran de les Illes Balears —per això també s'anomena la Balear Major—, i és lloc d'origen dels mallorquins.

Nou!!: Regne de Mallorca і Mallorca · Veure més »

Mallorca (desambiguació)

* Geografia.

Nou!!: Regne de Mallorca і Mallorca (desambiguació) · Veure més »

Mansura (Algèria)

Al-Mansura (‘la Victoriosa’) fou una antiga ciutat-campament d'Algèria d'època marínida, actualment en ruïnes, situada uns 5 km a l'oest de Tlemcen.

Nou!!: Regne de Mallorca і Mansura (Algèria) · Veure més »

Manuel de Sentmenat-Oms de Santa Pau i de Lanuza

Manuel de Sentmenat-Oms de Santa Pau i de Lanuza (Barcelona, 1651 - Lima, 24 d'abril de 1710) va ser un militar, polític i diplomàtic català, marquès de Castelldosrius i vint-i-tresè virrei del Perú (1707-1710).

Nou!!: Regne de Mallorca і Manuel de Sentmenat-Oms de Santa Pau i de Lanuza · Veure més »

Manuel Desvalls i de Vergós

Manuel Desvalls i de Vergós (El Poal, 1674-Viena, c.1774).

Nou!!: Regne de Mallorca і Manuel Desvalls i de Vergós · Veure més »

Maria de Nàpols

Maria de Nàpols (1280 - 1350), princesa de Nàpols, reina consort de Mallorca i comtessa consort de Rosselló i Cerdanya (1311-1324).

Nou!!: Regne de Mallorca і Maria de Nàpols · Veure més »

Maulets (1705)

Felip V penjat cap avall al Museu de l'Almudí, a Xàtiva Placa a Xàtiva dedicada als maulets per la seua defensa de la ciutat el 1707 l'Eixample Els maulets van ser un grup partisà de valencians que donava suport a l'arxiduc Carles d'Àustria en la Guerra de Successió, i enemics dels botiflers, partidaris de Felip V de Borbó.

Nou!!: Regne de Mallorca і Maulets (1705) · Veure més »

Menorca

Situació de Menorca respecte als Països Catalans Menorca és l'illa més septentrional de les Balears, i lloc d'origen dels menorquins.

Nou!!: Regne de Mallorca і Menorca · Veure més »

Menorca sota domini britànic

Bandera del Regne de Gran Bretanya (1707-1801) Ciutadella, l'antiga capital. Menorca sota domini britànic és el període de gairebé un segle —el — de la història de Menorca durant el qual aquesta illa de l'arxipèlag de les Balears va estar sota la sobirania de la Gran Bretanya, des de la seva conquesta el 1708 per una esquadra anglo-holandesa en plena Guerra de Successió Espanyola —i que pel Tractat d'Utrecht de 1713 va passar a sobirania britànica així com Gibraltar— fins al Tractat d'Amiens de 1802 en què va tornar a la sobirania de la Monarquia d'Espanya, excepte durant la Guerra dels Set Anys (1756-1763) que va estar ocupada pels francesos.

Nou!!: Regne de Mallorca і Menorca sota domini britànic · Veure més »

Mestre artesà

«Artesà venent estoigs al costat d'un edifici de fusta de teca d'Ahmedabad», d'Edwin Lord Weeks (1895) El títol de mestre artesà, avui dia, és la qualificació professional més alta en les indústries artesanes.

Nou!!: Regne de Mallorca і Mestre artesà · Veure més »

Miquel de Salbà i de Vallgornera

Miquel de Salbà i de Vallgornera (Barcelona?, c. 1610 – Madrid, 1 de febrer de 1683) fou un noble català, senyor (després marquès) de Vilanant i del castell de Santiga i cavaller de Sant Jaume.

Nou!!: Regne de Mallorca і Miquel de Salbà i de Vallgornera · Veure més »

Miquel Malonda i Ponç de la Parra

Miquel Malonda i Ponç de la Parra (Binissalem, Mallorca, s. XVII-1736) fou un jurista, polític i escriptor mallorquí, partidari de Felip V en la Guerra de Successió Espanyola.

Nou!!: Regne de Mallorca і Miquel Malonda i Ponç de la Parra · Veure més »

Monarquia d'Espanya

El 1469 es va produir Valladolid la unió dinàstica entre les cases reials d'Aragó i Castella pel matrimoni entre Ferran II d'Aragó i Isabel I de Castella.

Nou!!: Regne de Mallorca і Monarquia d'Espanya · Veure més »

Monestir

Sant Benet, en la imatge la reconstrucció actual de després de la batalla de Monte Cassino. El monestir va ser construït sobre un antic emplaçament pagà, un temple d'Apol·lo que corona el turó, rodejat per un mur sobre la fortificació de la xicoteta ciutat de Cassino, i recentment saquejat pels gots. El primer pas de Benet va ser destruir l'escultura d'Apol·lo i l'altar. El temple va ser dedicat a Joan Baptista. Una vegada instal·lat allí, Benet mai el va deixar. A Monte Cassino, va escriure la Regla benedictina que es va convertir en el principi fundador del monaquisme occidental. A Monte Cassino, va rebre la visita de Tòtila, rei dels ostrogots, tal vegada en 543 (l'única data històrica per a Benet). Monestir de Sant Cugat Un monestir és un tipus d'edificació per a la reclusió dels religiosos, que hi viuen en comú un o diversos monjos.

Nou!!: Regne de Mallorca і Monestir · Veure més »

Monument a Jaume III

El monument a Jaume III de Mallorca està ubicat a la ciutat de Llucmajor, Mallorca.

Nou!!: Regne de Mallorca і Monument a Jaume III · Veure més »

Morabatí

El morabatí era un impost sobre el monedatge que es va aplicar a la Corona d'Aragó durant l'edat mitjana i l'edat moderna.

Nou!!: Regne de Mallorca і Morabatí · Veure més »

Murades de Palma

Plànol de Palma de 1644, on es veu el recinte de les murades. Les murades de Palma eren un conjunt d'elements defensius que envoltaven la ciutat, entre els quals hi havia bastions, revellins, portes, torres, un vall i el perímetre de la murada.

Nou!!: Regne de Mallorca і Murades de Palma · Veure més »

Noms de la ciutat de Mallorca

Panoràmica de la ciutat medieval La ciutat de Mallorca va ser fundada el pels romans i és la capital de l'illa homònima d'ençà de la destrucció de Pol·lèntia durant el Baix Imperi.

Nou!!: Regne de Mallorca і Noms de la ciutat de Mallorca · Veure més »

Noms de les Illes Balears

Les Illes Balears Les Illes Balears són un arxipèlag de la Mediterrània occidental situat entre Sardenya, la Península Ibèrica i la Barbaria.

Nou!!: Regne de Mallorca і Noms de les Illes Balears · Veure més »

Nord-catalans

Els nord-catalans o catalans del nord són un grup humà originari de la Catalunya del Nord (comarques del Conflent, el Vallespir, l'Alta Cerdanya, el Capcir i el Rosselló, i l'occitana Fenolleda), a França.

Nou!!: Regne de Mallorca і Nord-catalans · Veure més »

Ocupació de Menorca (1798)

LOcupació de Menorca fou una acció militar britànica que va tenir lloc el 1798 en el context de la Guerra angloespanyola (1796-1808), emmarcada dins de les Guerres revolucionàries franceses, on Espanya i França van declarar la guerra a Anglaterra.

Nou!!: Regne de Mallorca і Ocupació de Menorca (1798) · Veure més »

Oficial (ofici)

Oficials treballant en un taller d'enquadernació (França, segle XVIII) L'oficial era el membre del gremi que havia superat el període d'aprenentatge i que no havia aconseguit el grau de mestre, per la qual cosa treballava per a aquest a canvi d'un salari.

Nou!!: Regne de Mallorca і Oficial (ofici) · Veure més »

Orba

Orba és un municipi situat a l'interior de la comarca de la Marina Alta al País Valencià.

Nou!!: Regne de Mallorca і Orba · Veure més »

Orde del Temple

LOrde dels Pobres Cavallers de Crist i del Temple de Salomó, també anomenat l’Orde del Temple (Ordre du Temple en francès) en el qual els seus membres són normalment coneguts com a cavallers templers (templiers en francès), va ser un dels més famosos ordes militars cristians de l'edat mitjana.

Nou!!: Regne de Mallorca і Orde del Temple · Veure més »

Ordinals dels reis d'Aragó

Ceremonial d'autocoronació dels reis d'Aragó, ordenada pel rei Pere el Cerimoniós, qui s'intitulà a si mateix ''Pere terç'' (en català) i ''Pedro tercero'' (en aragonès): Manuscrit en aragonès: ''Ordinacion feyta por el muyt alto e muyt excellent princep e senyor el senyor don pedro tercero Rey daragon dela manera como los Reyes daragon se faran consagrar e ellos mismos se coronaran / '''N'''os don pedro por la gracia de dios Rey de aragon, de valencia, de mallorchas, de cerdenya e de corcega, e comte de barchina, de rossellon e de cerdanya.'' (Biblioteca del Museu Lázaro Galdiano, Madrid; ms. R.14.425) Els ordinals del reis d'Aragó són els ordinals que empra la historiografia a fi de distingir entre sobirans homònims i ordenar cronològicament els reis d'Aragó.

Nou!!: Regne de Mallorca і Ordinals dels reis d'Aragó · Veure més »

Orgue de la parròquia de Sant Nicolau

Orgue de la parròquia de Sant Nicolau L'orgue de la parròquia de Sant Nicolau està situat a aquesta parròquia al carrer d'Orfila a Palma.

Nou!!: Regne de Mallorca і Orgue de la parròquia de Sant Nicolau · Veure més »

Països Catalans

Els Països Catalans són els territoris de cultura catalana on la llengua autòctona és el català, o bé els territoris que formen part d'una unitat geogràfica, històrica, cultural i lingüística de predomini català.

Nou!!: Regne de Mallorca і Països Catalans · Veure més »

Pagà de Mallorca

Pagà de Mallorca, nascut, possiblement a Mallorca, abans de 1314 i morí a la Batalla de Llucmajor (Mallorca), el 1349.

Nou!!: Regne de Mallorca і Pagà de Mallorca · Veure més »

Palau de les Corts

El Palau de les Corts, a la plaça del seu mateix nom El Palau de les Corts, construït pel rei Sanç I de Mallorca al segle XIV, és l'edifici que havia allotjat en època medieval les corts del Regne de Mallorca a la ciutat de Perpinyà de la comarca del Rosselló.

Nou!!: Regne de Mallorca і Palau de les Corts · Veure més »

Palau dels Reis de Mallorca

El Palau dels Reis de Mallorca (o Castell Reial de Mallorca, o Castell Major) és un dels monuments més importants de la ciutat de Perpinyà, de la comarca del Rosselló i de la Catalunya Nord.

Nou!!: Regne de Mallorca і Palau dels Reis de Mallorca · Veure més »

Palau Llobera

El Palau Llobera (també conegut com a Palau d'En Llobera, els Dominics o el Seminari Vell) és un edifici d'estil gòtic de la primera meitat del, que forma part de l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic Català de la ciutat de Solsona (Solsonès).

Nou!!: Regne de Mallorca і Palau Llobera · Veure més »

Palma

Palma o Ciutat de Mallorca, antigament Mallorca, i col·loquialment només Ciutat, és un municipi i la capital de l'illa de Mallorca.

Nou!!: Regne de Mallorca і Palma · Veure més »

Parc Arqueològic del Puig de la Morisca

Vista del Puig de la Morisca El Parc Arqueològic del Puig de la Morisca és un parc arqueològic situat a la localitat calvianera de Santa Ponça entorn del Puig de la Morisca que engloba diversos jaciments arqueològics però també conjunts etnològics i atractius naturals i paisatgístics.

Nou!!: Regne de Mallorca і Parc Arqueològic del Puig de la Morisca · Veure més »

Pariatge

Un pariatge (escrit també pareatge) és un condomini d'un territori entre dos senyors.

Nou!!: Regne de Mallorca і Pariatge · Veure més »

Parva Hannibalis

Parva Hannibalis (en llatí, literalment, 'la Petita d'Anníbal') és el nom clàssic que, segons Plini el Vell, rebia una illa situada vora la badia de Palma, més enllà de Tiquadra: La tradició ha identificat aquest nom amb l'illa dels Conills, vora Cabrera, o amb la Conillera, vora Eivissa.

Nou!!: Regne de Mallorca і Parva Hannibalis · Veure més »

Pau d'Anagni

La Pau d'Anagni o Tractat d'Anagni del 1295 va posar fi a la Guerra de Sicília (1282–1294) entre el rei de la Corona d'Aragó Jaume el Just i el rei de Nàpols Carles II d'Anjou (protegit pel rei Felip IV de França i de l'anterior papa Nicolau IV).

Nou!!: Regne de Mallorca і Pau d'Anagni · Veure més »

Peguera (Calvià)

Peguera és un nucli turístic i residencial i una antiga possessió del terme de Calvià, a Mallorca.

Nou!!: Regne de Mallorca і Peguera (Calvià) · Veure més »

Pere d'Aragó i d'Anjou

Pere d'Aragó i d'Anjou o Pere I d'Empúries i IV de Ribagorça (Barcelona, 1305 - Pisa, República de Pisa, 4 de novembre de 1381) fou infant d'Aragó, comte de Ribagorça (1322-1381), comte d'Empúries (1325-1341), comte de les Muntanyes de Prades (1341-1381), senyor de la baronia d'Entença (1341-1381) i senyor de Gandia (1323-1359).

Nou!!: Regne de Mallorca і Pere d'Aragó i d'Anjou · Veure més »

Pere de Xèrica

Pere de Xèrica i de Llúria (? - Garci Muñoz, Andalusia, 1362)L'Enciclopèdia.cat fou un noble valencià, el quart de la dinastia al succeir el seu germà Jaume III de Xèrica.

Nou!!: Regne de Mallorca і Pere de Xèrica · Veure més »

Pere Descatlar i de Santa Coloma

Pere Descatlar i de Santa Coloma (Mallorca, ? — Mallorca, 1482) fou un cavaller mallorquí al servei d'Alfons el Magnànim, mestre de la seca de Mallorca i algutzir reial de Mallorca.

Nou!!: Regne de Mallorca і Pere Descatlar i de Santa Coloma · Veure més »

Pere el Cerimoniós

Pere el Cerimoniós o el del Punyalet, anomenat també Pere IV d'Aragó i Pere III de Catalunya-Aragó (Balaguer, Principat de Catalunya, 5 de setembre de 1319 - Barcelona, 5 de gener de 1387), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols de rei d'Aragó, de València, de Sardenya i comte de Barcelona (1336-1387).

Nou!!: Regne de Mallorca і Pere el Cerimoniós · Veure més »

Pere el Gran

anomenat també Pere III d'Aragó i Pere II de Catalunya-Aragó en aragonès Pero, i en llatí PetrusArxiu Jaume I), fou sobirà de la corona d'Aragó amb els títols de rei d'Aragó, de València, comte de Barcelona (1276-1285) i, després de la conquesta de l'illa, rei de Sicília (1282-1285). Començà a regnar a l'edat de 36 anys, regnà 9 anys i morí a l'edat de 45 anys. Està enterrat al Reial monestir de Santa Maria de Santes Creus, i la seva tomba és l'única d'un sobirà de la Corona d'Aragó que no ha estat mai profanada. Gràcies a la seva conquesta militar del Regne de Sicília el 1282 es feu famosa la frase de l'almirall Roger de Llúria, en què afirmava que cap peix no gosaria alçar-se sobre la mar Mediterrània, si no portava en la seva cua un escut o un senyal reial.

Nou!!: Regne de Mallorca і Pere el Gran · Veure més »

Pere II el Gran al coll de Panissars

Pere II el Gran al coll de Panissars és una obra d'art de Bartomeu Ribó pintada cap al 1866 i exposada actualment al Museu d'Història de Catalunya.

Nou!!: Regne de Mallorca і Pere II el Gran al coll de Panissars · Veure més »

Perpinyà

Perpinyà (en francès, Perpignan) és la ciutat capital del Rosselló i de la Catalunya del Nord.

Nou!!: Regne de Mallorca і Perpinyà · Veure més »

Pintura gòtica de la Corona d'Aragó

Retaule amb Sant Joan, Maria Magdalena, Sant Jaume i Sant Pau La pintura gòtica de la Corona d'Aragó és la pintura realitzada des de les darreres dècades del fins a finals del a les terres d'aquesta.

Nou!!: Regne de Mallorca і Pintura gòtica de la Corona d'Aragó · Veure més »

Pintures murals de la conquesta de Mallorca

Les Pintures murals de la conquesta de Mallorca estan formades per un conjunt de tres plafons de frescs que formen part d'un cicle narratiu sobre la conquesta de Mallorca pel rei Jaume el Conqueridor.

Nou!!: Regne de Mallorca і Pintures murals de la conquesta de Mallorca · Veure més »

Política de redreç de Ferran el Catòlic

Ferran el Catòlic La política de redreç o de redreçament del rei Ferran el Catòlic (1452-1516) és el conjunt de mesures impulsades per aquest monarca per tal de reactivar l'economia en els països de la Corona d'Aragó, reorganitzant l'administració, combatent les lluites entre faccions i, en general, augmentant el nivell d'intervenció del poder reial.

Nou!!: Regne de Mallorca і Política de redreç de Ferran el Catòlic · Veure més »

Poliorcètica

Muralla del castell de Salses La poliorcètica és la tècnica de protecció d'un indret contra atacs mitjançant elements constructius i altres disposicions relacionades amb l'espai.

Nou!!: Regne de Mallorca і Poliorcètica · Veure més »

Ponç de Saguàrdia

Ponç de Saguàrdia (Segle XIII - Cotlliure, 1300) fou un noble català i del Regne de Mallorca.

Nou!!: Regne de Mallorca і Ponç de Saguàrdia · Veure més »

Portada/article maig 2

Categoria:Articles del dia de maig de la portada 600k.

Nou!!: Regne de Mallorca і Portada/article maig 2 · Veure més »

Portada/article maig 9

Categoria:Articles del dia de maig de la portada 600k.

Nou!!: Regne de Mallorca і Portada/article maig 9 · Veure més »

Portvendres

Portvendres (estàndard, oficialment en francès Port-Vendres) és una vila, cap de la comuna del mateix nom, de 4.214 habitants, de la comarca del Rosselló a la Catalunya del Nord.

Nou!!: Regne de Mallorca і Portvendres · Veure més »

Presa austriacista de Mallorca

La presa austriacista de Mallorca va ser un episodi de la Guerra de Successió Espanyola que va tenir lloc el 27 de setembre de 1706 quan el Gran i General Consell del regne de Mallorca va decidir rendir-se davant la presència al port de Palma d'una flota angloholandesa de la Gran Aliança que recolzava a Carles III en les seves pretensions d'ocupar el tron de la Monarquia Hispànica, enfront del borbó Felip V, que havia estat designat com a successor per l'últim rei de la Casa d'Àustria, Carles II, un mes abans de la seva mort.

Nou!!: Regne de Mallorca і Presa austriacista de Mallorca · Veure més »

Presa borbònica de Mallorca

La presa borbònica de Mallorca va ser l'últim episodi de la Guerra de Successió Espanyola.

Nou!!: Regne de Mallorca і Presa borbònica de Mallorca · Veure més »

Presa de Squillace

La Presa de Squillace fou una de les batalles de la Guerra de Sicília.

Nou!!: Regne de Mallorca і Presa de Squillace · Veure més »

Primera Guerra Civil castellana

La Primera Guerra Civil castellana va ser un conflicte que es va produir el entre els partidaris del rei Pere I de Castella i els partidaris d'Enric II de Castella.

Nou!!: Regne de Mallorca і Primera Guerra Civil castellana · Veure més »

Principat de Catalunya

El Principat de Catalunya, per antonomàsia el Principat o també Catalunya, fou l'estat medieval i modernSesma 2000, pàg.

Nou!!: Regne de Mallorca і Principat de Catalunya · Veure més »

Privilegi de Gaeta

El Privilegi de Gaeta fou un privilegi promulgat pel rei d'Aragó Alfons el Magnànim el 17 de juny del 1439 a Gaeta (Regne de Nàpols) i que abolia el Privilegi de Sant Feliu de Guíxols (1365) En virtut del Privilegi de Gaeta s'atorgava que el regne de Mallorca "en res en lo món sia sotmès al Principat de Catalunya ne a la observància de llurs constitucions ne usatges".

Nou!!: Regne de Mallorca і Privilegi de Gaeta · Veure més »

Privilegi de Sant Feliu de Guíxols

El Privilegi de Sant Feliu de Guíxols fou un privilegi promulgat pel rei en Pere el Cerimoniós el 22 de juliol del 1365, que en confirmava un altre del rei d'Aragó Jaume el Conqueridor, i en virtut del qual es fixava l'estatut jurídic del Regne de Mallorca dins de la Corona d'Aragó.

Nou!!: Regne de Mallorca і Privilegi de Sant Feliu de Guíxols · Veure més »

Procuració Reial de Mallorca

La Procuració Reial era l'organisme encarregat de la gestió de les rendes i drets de la corona.

Nou!!: Regne de Mallorca і Procuració Reial de Mallorca · Veure més »

Prohom

Un prohom era, en l'àmbit dels països de llengua catalana, una persona digna d'especial consideració, que era elegible o exercia un càrrec representatiu, tant per les seves condicions personals com per la seva situació econòmica.

Nou!!: Regne de Mallorca і Prohom · Veure més »

Ramon Ballester

Ramon Ballester (fou un noble català i del Regne de Mallorca.

Nou!!: Regne de Mallorca і Ramon Ballester · Veure més »

Ramon d'Abella

Ramon d'Abella (abans de 1389-1401) fou un militar català i conseller reial durant els regnats de Joan el Caçador i Martí l'Humà.

Nou!!: Regne de Mallorca і Ramon d'Abella · Veure més »

Ramon Galceran de Pinós i Montcada

Ramon Galceran de Pinós i Montcada (?-1342), noble, senyor de Torà, Cellers i Ardèvol.

Nou!!: Regne de Mallorca і Ramon Galceran de Pinós i Montcada · Veure més »

Ramon II d'Urtx

Ramon II d'Urtx (Segle XIII - 1297) fou un noble català del llinatge dels Urtx.

Nou!!: Regne de Mallorca і Ramon II d'Urtx · Veure més »

Ramon Llull

Ramon Llull (fonètica en català: ; de vegades llatinitzat com a Raimundus o Raymundus Lullus; Palma, Mallorca, 1232 – Tunis, Tunísia, 1316) va ser un escriptor, filòsof, místic, teòleg, professor i missioner mallorquí del.

Nou!!: Regne de Mallorca і Ramon Llull · Veure més »

Ratpenat (heràldica)

Rat penat Escut de Barcelona al 1882. Com a símbol cultural i heràldic el ratpenat, ratapenada, ratapenera o ratapinyada té una important presència als territoris de l'antiga Corona d'Aragó.

Nou!!: Regne de Mallorca і Ratpenat (heràldica) · Veure més »

Rec Reial de Tuïr

El Rec Reial de Tuïr va ésser construït per iniciativa del rei de Mallorca, a l'inici del.

Nou!!: Regne de Mallorca і Rec Reial de Tuïr · Veure més »

Reformisme borbònic

El Reformisme borbònic fa referència al període de la història d'Espanya iniciat el 1700, en el qual Carles II, l'últim rei de la Casa d'Àustria de la Monarquia d'Espanya, va nomenar al seu testament, un mes abans de morir, Felip V de Borbó com el seu successor.

Nou!!: Regne de Mallorca і Reformisme borbònic · Veure més »

Regne de Sicília

El Regne de Sicília (sicilià: Regnu di Sicilia) fou un estat que existí al sud de la península Itàlica i, durant un temps, la regió d'Ifríqiya des de la seva fundació per Roger II de Sicília el 1130 fins al 1816.

Nou!!: Regne de Mallorca і Regne de Sicília · Veure més »

Relacions entre la Corona d'Aragó i l'Imperi Romà d'Orient

Les relacions entre la Corona d'Aragó i l'Imperi Romà d'Orient foren les relacions internacionals entre la Corona d'Aragó i l'Imperi Romà d'OrientConegut igualment pel nom anacrònic d'«Imperi Bizantí».

Nou!!: Regne de Mallorca і Relacions entre la Corona d'Aragó i l'Imperi Romà d'Orient · Veure més »

Repartiment

El repartiment era un sistema de donacions reials fetes després de les conquestes de terres de l'Àndalus especialment dins la Corona d'Aragó.

Nou!!: Regne de Mallorca і Repartiment · Veure més »

Requesens

Requesens és un veïnat del municipi altempordanès de la Jonquera, situat a l'extrem oriental del terme, a uns cinc-centsmetres sobre el nivell del mar (poble i castell).

Nou!!: Regne de Mallorca і Requesens · Veure més »

Revolta de Perpinyà

La Revolta de Perpinyà fou un dels episodis de la Croada contra la Corona d'Aragó.

Nou!!: Regne de Mallorca і Revolta de Perpinyà · Veure més »

Revolta mallorquina de 1391

La revolta mallorquina de 1391 tingué lloc aquell any amb l'assalt al call de Palma en el context de la revolta antijueva de 1391 als regnes cristians de la península Ibèrica.

Nou!!: Regne de Mallorca і Revolta mallorquina de 1391 · Veure més »

Riambau de Corbera

Riambau de Corbera (?, Barcelona - 1354, l'Alguer, Sardenya), militar i darrer governador general de Sardenya (1348-54).

Nou!!: Regne de Mallorca і Riambau de Corbera · Veure més »

Román Piña Homs

Román Piña Homs (Palma, 1937) és un jurista i historiador mallorquí.

Nou!!: Regne de Mallorca і Román Piña Homs · Veure més »

Sanç I de Mallorca

Sanç I de Mallorca, dit el Pacífic, i II de Cerdanya (1276 – Formiguera, 1324), fou rei de Mallorca, comte de Rosselló i Cerdanya, vescomte de Carladés, baró d'Omelàs i senyor de Montpeller (1311 – 1324).

Nou!!: Regne de Mallorca і Sanç I de Mallorca · Veure més »

Sança de Mallorca

Santa Chiara va ser el segon lloc d'enterrament de la reina Sança de Mallorca (Regne de Mallorca, 1284 - Nàpols 1345) va ser infanta de Mallorca, reina consort de Nàpols (1304-1343) i religiosa.

Nou!!: Regne de Mallorca і Sança de Mallorca · Veure més »

Sant Girvès de Castellnou de Carcolze

Sant Girvès de Castellnou de Carcolze és una obra del municipi del Pont de Bar (Alt Urgell) protegida com a bé cultural d'interès local.

Nou!!: Regne de Mallorca і Sant Girvès de Castellnou de Carcolze · Veure més »

Sant Joan Baptista de Perpinyà

Sant Joan Baptista de Perpinyà és l'església gòtica, actualment catedral i anteriorment parròquia principal de la ciutat de Perpinyà, a la comarca del Rosselló, de la Catalunya del Nord.

Nou!!: Regne de Mallorca і Sant Joan Baptista de Perpinyà · Veure més »

Sant Roc

Sant Roc (Montpeller, Regne de Mallorca, 1348 o ca. 1295 - Voghera, Itàlia, 16 d'agost de 1376-79 o 1317) va ser un pelegrí occità que va anar a Roma i va tenir cura de malalts de pesta.

Nou!!: Regne de Mallorca і Sant Roc · Veure més »

Santa Eugènia de Soanyes

Santa Eugènia de Soanyes (Sainte-Eugénie de Souanyas, en francès) és l'església parroquial del poble nord-català de Soanyes, a la comarca del Conflent.

Nou!!: Regne de Mallorca і Santa Eugènia de Soanyes · Veure més »

Santa Maria de Panissars

L'església de Santa Maria de Panissars Santa Maria de Panissars és una antic monestir a cavall del municipi altempordanès de la Jonquera i de la comuna vallespirenca del Pertús.

Nou!!: Regne de Mallorca і Santa Maria de Panissars · Veure més »

Síndic forà

Els síndics forans constituïen la representació permanent de La Universitat Forana, que era la comunitat de les viles de la Part Forana de Mallorca.

Nou!!: Regne de Mallorca і Síndic forà · Veure més »

Seca de Mallorca

La seca de Mallorca és un taller de moneda sota control públic on es va encunyar el numerari mallorquí.

Nou!!: Regne de Mallorca і Seca de Mallorca · Veure més »

Sentència arbitral de 1512

La Sentència arbitral de 1512 és la disposició del rei Ferran el Catòlic que establia la creació d'una comissió de sis persones perquè procedissin a una estimació general de tots els béns del Regne de Mallorca, a partir de la qual es podria fundar la distribució de les càrregues comunes de tota Mallorca.

Nou!!: Regne de Mallorca і Sentència arbitral de 1512 · Veure més »

Senyoria de Montpeller

La senyoria de Montpeller fou una jurisdicció feudal del Llenguadoc amb centre a la ciutat de Montpeller.

Nou!!: Regne de Mallorca і Senyoria de Montpeller · Veure més »

Setge d'Elna

El Setge d'Elna, entre el 22 i el 25 de maig del 1285, fou un dels episodis de la Croada contra la Corona d'Aragó.

Nou!!: Regne de Mallorca і Setge d'Elna · Veure més »

Setge de Khalandritsa

El Setge de Khalandritsa fou un dels combats de la conquesta del Principat d'Acaia.

Nou!!: Regne de Mallorca і Setge de Khalandritsa · Veure més »

Setge de Salses (1285)

El Setge de Salses fou un dels episodis de la Croada contra la Corona d'Aragó.

Nou!!: Regne de Mallorca і Setge de Salses (1285) · Veure més »

Sindicatura de Comptes de les Illes Balears

La Sindicatura de Comptes de les Illes Balears és l'òrgan al qual correspon la fiscalització externa de l'activitat econòmica, financera i comptable del sector públic de les Illes Balears.

Nou!!: Regne de Mallorca і Sindicatura de Comptes de les Illes Balears · Veure més »

Sistema de vigilància i defensa de la costa de Mallorca

Mapa de les principals fortificacions costaneres de Mallorca L'illa de Mallorca comptava amb un sistema de vigilància i defensa de la costa format per un conjunt nombrós de talaies i torres repartides entorn de tota la costa que tenien com a finalitat vigilar la presència d'enemics per estar preparats davant una possible invasió o, al més sovint, incursió pirata.

Nou!!: Regne de Mallorca і Sistema de vigilància i defensa de la costa de Mallorca · Veure més »

Sistema monetari mallorquí

Diner de Jaume II de Mallorca, creador del '''sistema monetari mallorquí''' (1300-1858) El sistema monetari mallorquí és l'organització monetària de que es va dotar el Regne de Mallorca a partir de l'any 1300, en que fou creat per Jaume II de Mallorca fins que fou definitivament abolit el 1858, tot i que des de finals del regnat de Felip V s'havien deixat de batre els seus valors a conseqüència de la Guerra de Successió, tot i dos breus períodes de batiments excepcionals en temps de Ferran VII.

Nou!!: Regne de Mallorca і Sistema monetari mallorquí · Veure més »

Situació del català a la Catalunya Nord

La situació del català a la Catalunya del Nord és un efecte dels esdeveniments al territori, que fa part de la Catalunya històrica.

Nou!!: Regne de Mallorca і Situació del català a la Catalunya Nord · Veure més »

Taifa

S'anomenen taifes (de l'àrab, ‘part’, ‘secció’, ‘grup’, ‘facció’) al seguit de Principats musulmans independents en què es va desintegrar el califat de Còrdova després que durant l'anomenada Fitna de l'Àndalus, fos destronat el califa Hixam II, de la dinastia dels omeies, l'any 1009.

Nou!!: Regne de Mallorca і Taifa · Veure més »

Talaia d'Albercutx

La Talaia d'Albercutx o Albercuix (anomenada també Talaia Major de Pollença i Talaia de Formentor) és una torre de guaita situada al cim d'un puig al cap de Formentor, al municipi de Pollença (Mallorca).

Nou!!: Regne de Mallorca і Talaia d'Albercutx · Veure més »

Terra regis

La terra regis o regis terres o territorium regni era al Regne d'Aragó el conjunt de terres dels regnum que formaven el patrimoni reial i havien de passar al successor.

Nou!!: Regne de Mallorca і Terra regis · Veure més »

Tomás González Carvajal

Tomás José González Carvajal, traductor, poeta, hebraista i polític espanyol (Sevilla, 21 de desembre de 1753 - Madrid, 9 de novembre de 1834), que no ha de confondre's amb Tomás González Carvajal (1780-1833) sacerdot i també escriptor.

Nou!!: Regne de Mallorca і Tomás González Carvajal · Veure més »

Torre de la Maçana

La Torre de la Maçana, també coneguda com a Torre de Perabona o de la Lleva, és al límit dels termes comunals d'Argelers de la Marenda i de Sureda, tots de la comarca del Rosselló, a la Catalunya del Nord.

Nou!!: Regne de Mallorca і Torre de la Maçana · Veure més »

Tractat de Perpinyà (1279)

El Tractat de Perpinyà fou l'acord signat entre Jaume II de Mallorca i el seu germà gran Pere el Gran de Catalunya i Aragó el dia 20 de gener 1279, mitjançant el qual el primer es reconeixia com a feudatari d'honor de l'altre.

Nou!!: Regne de Mallorca і Tractat de Perpinyà (1279) · Veure més »

Tractat dels Pirineus

geopolítics del Tractat dels Pirineus El Tractat dels Pirineus (o Pau dels Pirineus) va ser signat el 7 de novembre del 1659 per part dels representants de Felip IV de Castella i III d'Aragó, Luis Méndez de Haro i Pedro Coloma, i els de Lluís XIV de França, Cardenal Mazzarino i Hugues de Lionne, a l'illa dels Faisans del riu Bidasoa, als límits del País Basc del Nord, tot posant fi al litigi de la Guerra dels Trenta Anys.

Nou!!: Regne de Mallorca і Tractat dels Pirineus · Veure més »

Tres Comuns de Catalunya

Els assistents a les '''conferències''' dels Tres Comuns es reuniren sovint a l'actual Palau de la Generalitat de Catalunya. Els Tres Comuns de Catalunya és la denominació conjunta que tingueren les tres institucions més dinàmiques del sistema constitucional català modern a principis del.

Nou!!: Regne de Mallorca і Tres Comuns de Catalunya · Veure més »

Treseta

Treseta és el nom amb que són coneguts dos tipus de moneda de billó de valors i característiques diferents, però que prenen el seu nom del fet de ser múltiples de tres.

Nou!!: Regne de Mallorca і Treseta · Veure més »

Unió de València

La Unió de València era, com la Unió d'Aragó, un moviment principalment senyorial que es va constituir a València el maig de l'any 1347 en el regnat de Pere el Cerimoniós.

Nou!!: Regne de Mallorca і Unió de València · Veure més »

Universal Consignació

La Universal Consignació és el conveni establert l'any 1405 entre els Jurats de la Ciutat i Regne de Mallorca i els creditors censalistes, a partir del qual aquests creditors passaren a controlar tots els imposts del regne, que restaven consignats a pagar els interessos dels censals i amortitzar-los.

Nou!!: Regne de Mallorca і Universal Consignació · Veure més »

Universitat d'Eivissa

La Universitat d'Eivissa era l'òrgan d'administració territorial de les illes d'Eivissa i Formentera durant la baixa edat mitjana i l'edat moderna.

Nou!!: Regne de Mallorca і Universitat d'Eivissa · Veure més »

Universitat de Solsona

La Universitat Literària de Solsona va ser una institució d'ensenyament superior de Catalunya radicada a la ciutat de Solsona, que va funcionar entre 1620 i 1717.

Nou!!: Regne de Mallorca і Universitat de Solsona · Veure més »

Vall de Querol

La Vall de Querol és una vall de l'Alta Cerdanya, drenada pel Riu de Querol (o Riu d'Aravó), afluent per la dreta del Segre.

Nou!!: Regne de Mallorca і Vall de Querol · Veure més »

Vallsera

Vallsera era un poble, actualment despoblat, del terme comunal dels Angles, a la comarca del Capcir, de la Catalunya del Nord.

Nou!!: Regne de Mallorca і Vallsera · Veure més »

Víctor Balaguer i Cirera

Víctor Balaguer i Cirera (Barcelona, 11 de desembre de 1824 – Madrid, 14 de gener de 1901), autoanomenat Lo trobador de Montserrat, fou un polític liberal, periodista, escriptor romàntic, poeta, dramaturg i historiador català.

Nou!!: Regne de Mallorca і Víctor Balaguer i Cirera · Veure més »

Vescomtat d'Èvol

El vescomtat d'Èvol fou una jurisdicció feudal del Regne de Mallorca a la Cerdanya avui sota administració francesa i al Conflent.

Nou!!: Regne de Mallorca і Vescomtat d'Èvol · Veure més »

Vescomtat d'Urtx

El vescomtat d'Urtx (a l'edat mitjana, Urg) fou una jurisdicció feudal dels comtats de Cerdanya i Conflent.

Nou!!: Regne de Mallorca і Vescomtat d'Urtx · Veure més »

Vi del Rosselló

Vinyes a Ribesaltes amb el Canigó al fons Vinyes a Sant Genís de Fontanes, al peu de l'Albera La vinya i el vi del Rosselló constitueixen una regió vinícola amb uns trets marcats i coneguts des de l'Antiguitat.

Nou!!: Regne de Mallorca і Vi del Rosselló · Veure més »

Vicenç Mut i Armengol

Vicenç Mut i Armengol (Palma, 1614 - 1687), va ser astrònom, historiador, enginyer i militar.

Nou!!: Regne de Mallorca і Vicenç Mut i Armengol · Veure més »

Vila de Vinçà

Pany de muralles del nord-oest La Vila de Vinçà és la vila medieval de Vinçà, a la comarca del Conflent, de la Catalunya del Nord, formada per la cellera primigènia i el primer eixample medieval, fortificat.

Nou!!: Regne de Mallorca і Vila de Vinçà · Veure més »

Vila fortificada de Vilafranca de Conflent

La vila fortificada de Vilafranca de Conflent és la vila medieval de la vila i comuna d'aquest nom, a la comarca del Conflent, de la Catalunya del Nord.

Nou!!: Regne de Mallorca і Vila fortificada de Vilafranca de Conflent · Veure més »

Vilafranca de Conflent

Vilafranca de Conflent (oficialment en francès Villefranche-de-Conflent) és una vila i comuna nord-catalana de la comarca del Conflent.

Nou!!: Regne de Mallorca і Vilafranca de Conflent · Veure més »

Vilatge de Panissars

El Vilatge de Panissars és un despoblat antic a cavall del terme municipal alt-empordanès de la Jonquera i del terme comunal del Pertús, de la comarca nord-catalana del Vallespir.

Nou!!: Regne de Mallorca і Vilatge de Panissars · Veure més »

Virrei de Mallorca

El Virrei de Mallorca fou la més alta magistratura reial al Regne de Mallorca i tenia un caràcter unipersonal.

Nou!!: Regne de Mallorca і Virrei de Mallorca · Veure més »

1276

;Països Catalans.

Nou!!: Regne de Mallorca і 1276 · Veure més »

1279

Sense descripció.

Nou!!: Regne de Mallorca і 1279 · Veure més »

1342

Sense descripció.

Nou!!: Regne de Mallorca і 1342 · Veure més »

1349

;Països Catalans.

Nou!!: Regne de Mallorca і 1349 · Veure més »

2 d'agost

El 2 d'agost és el dos-cents catorzè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents quinzè en els anys de traspàs.

Nou!!: Regne de Mallorca і 2 d'agost · Veure més »

20 de gener

El 20 de gener és el vintè dia de l'any.

Nou!!: Regne de Mallorca і 20 de gener · Veure més »

22 de juny

El 22 de juny és el cent setanta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el cent setanta-quatrè en els anys de traspàs.

Nou!!: Regne de Mallorca і 22 de juny · Veure més »

25 d'octubre

El 25 d'octubre és el dos-cents noranta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents noranta-novè en els anys de traspàs.

Nou!!: Regne de Mallorca і 25 d'octubre · Veure més »

Redirigeix aquí:

Regne De Mallorca, Regne de Mallorques, Regne de les Mallorques, Rei De Mallorca.

Uniopèdia és un mapa conceptual o xarxa semàntica organitzada com una enciclopèdia o diccionari. Es dóna una breu definició de cada concepte i les seves relacions.

Aquest és un mapa mental en línia gegant que serveix com a base per a diagrames de conceptes. És lliure d'utilitzar i cada article o document es pot descarregar. És una eina, de recursos o de referència per a l'estudi, la investigació, l'educació, l'aprenentatge o l'ensenyament, que pot ser utilitzat per professors, educadors, alumnes o estudiants; per al món acadèmic: per a l'escola, primària, secundària, batxillerat, secundària, universitat, grau tècnic, escola, universitat, de llicenciatura, mestratge o doctorat; per als papers, informes, projectes, idees, documents, enquestes, resums, o tesi. Aquí està la definició, l'explicació, la descripció o el significat de cada significativa sobre la qual necessita informació, i una llista dels seus conceptes associats com un glossari. Disponible en català, anglès, espanyol, portuguès, japonès, xinès, francès, alemany, italià, polonès, holandès, rus, àrab, hindi, suec, ucraïnesa, hongaresa, txec, hebreu, danès, finlandès, indonesi, noruec, romanès, turc, vietnamita, coreana, tailandesa, grega, búlgara, croata, eslovaca, lituània, filipina, letònia, estònia і eslovè. Més idiomes aviat.

Tota la informació va ser extreta de Viquipèdia i està disponible sota la Llicència de Creative Commons Reconeixement i Compartir-Igual.

Uniopèdia no està avalada ni afiliada a la Fundació Wikimedia.

Google Play, Android i el logotip de Google Play són marques comercials de Google Inc.

Política de privacitat

SortintEntrant