Taula de continguts
27 les relacions: Almogàver, Aragó, Aragó!, Bernat de Rocafort, Bernat de Sarrià, Calàbria, Caltabellotta, Carles II d'Anjou, Catedral de Palerm, Croada contra la Corona d'Aragó, Cronologia de la història de Catalunya, Desperta Ferro!, Els Aragó de Sicília, Felip I de Tàrent, Frederic II de Sicília, Gran Companyia Catalana, Gualter V de Brienne, Guerra de les Vespres Sicilianes, Guerra de Sicília (1296-1302), Guillem Galceran de Cartellà, Guillem Ramon de Montcada i de Pinós, Història de Sardenya, Honori IV, Jaume el Just, Pere II de Sicília, Ramon Muntaner, Relacions entre la Corona d'Aragó i l'Imperi Romà d'Orient, 1302.
Almogàver
Almogàvers era la denominació que reberen els soldats autònoms en forma de companyies d'infanteria lleugera alçades a la corona d'Aragó (on es podien dir miquelets) i a la corona de Castella (on també s'anomenaven peones) durant l'edat mitjana, entre els segles i.Diccionari d'Història de Catalunya; ed.
Veure Pau de Caltabellotta і Almogàver
Aragó, Aragó!
'''«C'''ridaven Aragón! Aragón!» Batalla de Cibistra (1304)Crònica de Ramon Muntaner(Còdex del 1342) El crit Aragó, Aragó! (en aragonès: Aragón, Aragón!) fou el crit de guerra principal que proferien les hosts militars del Casal d'Aragó; la raó és que era el cognom dels sobirans i era bramat unànimement per aragonesos, catalans, mallorquins, valencians i sicilians, tots súbdits del Casal d'Aragó.
Veure Pau de Caltabellotta і Aragó, Aragó!
Bernat de Rocafort
Bernat de Rocafort (o Berenguer de Rocafort) (Morella?/Barcelona? - Aversa, 1309) fou un militar valencià o català, cabdill dels almogàvers.
Veure Pau de Caltabellotta і Bernat de Rocafort
Bernat de Sarrià
Escut de l'antic poble de Sarrià, així com de la família Sarrià Bernat de Sarrià (Sarrià, 1266 - Xàtiva, 31 de desembre de 1335) va ser un important cavaller al servei dels reis de la Corona d'Aragó, per als quals va exercir diverses funcions diplomàtiques i militars.
Veure Pau de Caltabellotta і Bernat de Sarrià
Calàbria
Calàbria (en calabrès: Calàbbria, en italià: Calabria, en grecano o griko: Calavría, en grec: Καλαβρíα, en albanès Kalabria) és una regió d'Itàlia meridional.
Veure Pau de Caltabellotta і Calàbria
Caltabellotta
Localització de Caltabellotta Caltabellotta (sicilià Cataviddotta) és un municipi italià, dins de la província d'Agrigent.
Veure Pau de Caltabellotta і Caltabellotta
Carles II d'Anjou
Carles II d'Anjou, dit El coix (1254 - Nàpols 1309), fou rei de Nàpols i Jerusalem (titular) i comte de Provença (1285-1309).
Veure Pau de Caltabellotta і Carles II d'Anjou
Catedral de Palerm
La catedral de Palerm és l'església principal de Palerm i està situada al corso Vittorio Emmanuele, xamfrà amb via Matteo Bonello.
Veure Pau de Caltabellotta і Catedral de Palerm
Croada contra la Corona d'Aragó
La Croada contra la Corona d'Aragó (o Croada contra Catalunya) fou un conflicte bèl·lic que va durar del 1283 al 1285.
Veure Pau de Caltabellotta і Croada contra la Corona d'Aragó
Cronologia de la història de Catalunya
Els articles de la Viquipèdia referents a la Història de Catalunya, tant al nord com al sud dels pirineus, estan agrupats en les següents etapes de la Història de Catalunya.
Veure Pau de Caltabellotta і Cronologia de la història de Catalunya
Desperta Ferro!
El crit Desperta Ferro!, que en català medieval era Desperta Ferres!, fou un dels crits de guerra emprat pels almogàvers.
Veure Pau de Caltabellotta і Desperta Ferro!
Els Aragó de Sicília
Els Aragó de Sicília van ser un branca menor de la nissaga reial catalano-aragonesa de la Casa d'Aragó fundada al segle XIII.
Veure Pau de Caltabellotta і Els Aragó de Sicília
Felip I de Tàrent
Felip I de Tàrent (Nàpols, 10 de novembre, 1278 - 26 de desembre del 1331) de la primera dinastia Capet d'Anjou-Sicília va ser príncep de Tàrent, senyor del Regne d'Albània-Durazzo (Felip I d'Albània) i príncep d'Acaia (Felip II d'Acaia); també va ser pretendent com a dèspota de l'Epir i emperador llatí (Felip II de Constantinoble).
Veure Pau de Caltabellotta і Felip I de Tàrent
Frederic II de Sicília
Frederic II de Sicília (Barcelona, Principat de Catalunya, 1272 - Paternò, Regne de Sicília, 25 de juny de 1337) fou rei de Sicília (1295-1337).
Veure Pau de Caltabellotta і Frederic II de Sicília
Gran Companyia Catalana
La Gran Companyia Catalana (Exercitus francorum, Societas exercitus catalanorum, Societas cathalanorum, Magna Societas Catalanorum) fou una companyia de mercenaris creada el 1303 per Roger de Flor i formada majoritàriament per almogàvers aragonesos i catalans veterans de la Guerra de Sicília.
Veure Pau de Caltabellotta і Gran Companyia Catalana
Gualter V de Brienne
Gualter V de Brienne o Gualter I d'Atenes (circa. 1275 - 15 de març, del 1311) nascut a Brienne-le-Château, Aube, Xampanya, França.
Veure Pau de Caltabellotta і Gualter V de Brienne
Guerra de les Vespres Sicilianes
La Guerra de Sicília o Guerra de les Vespres Sicilianes fou un llarg conflicte pel domini del Regne de Sicília i el control naval de la Mediterrània que tingué lloc entre els anys 1282 i 1302.
Veure Pau de Caltabellotta і Guerra de les Vespres Sicilianes
Guerra de Sicília (1296-1302)
La Guerra de Sicília o Guerra de les Vespres Sicilianes fou un llarg conflicte pel domini del Regne de Sicília i el control naval de la Mediterrània que tingué lloc entre els anys 1282 i 1302.
Veure Pau de Caltabellotta і Guerra de Sicília (1296-1302)
Guillem Galceran de Cartellà
Guillem Galceran de Cartellà (les Planes d'Hostoles, 1230 - 1306) fou el cap dels almogàvers durant la conquesta del regne de Sicília.
Veure Pau de Caltabellotta і Guillem Galceran de Cartellà
Guillem Ramon de Montcada i de Pinós
Guillem Ramon de Montcada i de Pinós (1279 ca. – 1328), va ser un diplomàtic i militar català que s'establí a Sicília.
Veure Pau de Caltabellotta і Guillem Ramon de Montcada i de Pinós
Història de Sardenya
Menhirs de Pranu Muttedu La història de Sardenya és molt antiga i rica, i comença des del paleolític inferior.
Veure Pau de Caltabellotta і Història de Sardenya
Honori IV
Honori IV (Roma, vers 1210 - mort el 3 d'abril de 1287) va ser papa de l'Església Catòlica del 1285 al 1287.
Veure Pau de Caltabellotta і Honori IV
Jaume el Just
Corts de Barcelona Jaume el Just, anomenat també Jaume II d'Aragó i Jaume II de Catalunya-Aragó (València, Regne de València, 10 d'agost del 1267 - Barcelona, Principat de Catalunya, 2 de novembre del 1327; en aragonès: Chaime, en llatí: Jacobus), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de comte de Barcelona, rei d'Aragó i de València (1291-1327), i també rei de Sicília (1285-1296), de Mallorca (1291-1295) i de Sardenya (1324-1327).
Veure Pau de Caltabellotta і Jaume el Just
Pere II de Sicília
Pere II de Sicília (Calascibbetta, 1304 - ibíd., 15 d'agost de 1342) fou rei de Sicília (1337-1342).
Veure Pau de Caltabellotta і Pere II de Sicília
Ramon Muntaner
Ramon Muntaner (Peralada, Alt Empordà, 1265 – Vila d'Eivissa, 1336) fou un militar, administrador, polític i cronista català, ciutadà de València i ciutadà de Mallorca.
Veure Pau de Caltabellotta і Ramon Muntaner
Relacions entre la Corona d'Aragó i l'Imperi Romà d'Orient
Les relacions entre la Corona d'Aragó i l'Imperi Romà d'Orient foren les relacions internacionals entre la Corona d'Aragó i l'Imperi Romà d'OrientConegut igualment pel nom anacrònic d'«Imperi Bizantí».
Veure Pau de Caltabellotta і Relacions entre la Corona d'Aragó i l'Imperi Romà d'Orient
1302
El 1302 (MCCCII) fou un any comú començat en dilluns.
Veure Pau de Caltabellotta і 1302
També conegut com Acord de Caltabellotta, Tractat de Caltabellota.