Taula de continguts
221 les relacions: Abaqa, Abu-l-Fidà, Aguilar del Río Alhama, Alfons X de Castella, Almagro (Castella-La Manxa), Amadeu V de Savoia, Andrònic II Paleòleg, Anna d'Hongria (consort d'Andrònic II), Aqüeducte de Santa Llúcia, Aqüeducte dels Arquets, Argun Aga, Arquebisbat catòlic d'Atenes, Arquebisbat d'Agrigent, Arquebisbat d'Ais de Provença, Arquebisbat d'Esztergom-Budapest, Arquebisbat d'Hamburg, Arquebisbat de Camerino-San Severino Marche, Arquebisbat de Catània, Arquebisbat de Chambéry, Saint-Jean-de-Maurienne i Tarentèsa, Arquebisbat de Crotona-Santa Severina, Arquebisbat de Fermo, Arquebisbat de Florència, Arquebisbat de Glasgow, Arquebisbat de Lió, Arquebisbat de Palerm, Arquebisbat de Patres, Arquebisbat de Riga, Arquebisbat de Salern-Campagna-Acerno, Arquebisbat de Sant Andreu i Edimburg, Arquebisbat de Sant'Angelo dei Lombardi-Conza-Nusco-Bisaccia, Arquebisbat de Siena-Colle di Val d'Elsa-Montalcino, Arquebisbat de Trento, Arquebisbat de Vercelli, Úmar ibn Mandil, Awlad Mandil, Èric el Sant, Balduí II de Courtenay, Baronia de Montclús, Bartolomeo Zorzi, Bàybars I, Beatriu d'Ornacieux, Beatriu I de Provença, Beniopa, Bergara, Bernat VI de Comenge, Beyoğlu, Bisbat antic de Londres, Bisbat d'Angulema, Bisbat d'Aosta, Bisbat d'Estrasburg, ... Ampliar l'índex (171 més) »
Abaqa
Abaqa (1234 - 1282) fou el segon kan mongol de Pèrsia (il-kan), successor del seu pare Hulegu.
Veure 1273 і Abaqa
Abu-l-Fidà
Al-Màlik al-Muàyyad Abu-l-Fidà Ismaïl Imad-ad-Din ibn (al-Àfdal) Alí ibn (al-Mudhàfar) Mahmud ibn (al-Mansur) Muhàmmad ibn Taqí-d-Din Úmar ibn Xàhanxah ibn Ayyub ——, més conegut simplement com a Abu-l-Fidà (Damasc, novembre del 1273 - Hamat, 27 d'octubre de 1331), fou un príncep i historiador aiúbida sirià.
Veure 1273 і Abu-l-Fidà
Aguilar del Río Alhama
Aguilar del Río Alhama és un municipi de la Rioja, a la regió de la Rioja Baixa.
Veure 1273 і Aguilar del Río Alhama
Alfons X de Castella
Alfons X el Savi i la seva cort. Alfons X de Castella, dit el Savi (Toledo, 23 de novembre de 1221 - Sevilla, 4 d'abril de 1284), fou rei de Castella (1252-1284).
Veure 1273 і Alfons X de Castella
Almagro (Castella-La Manxa)
Almagro és un municipi de la província de Ciudad Real a la comunitat autònoma de Castella-la Manxa.
Veure 1273 і Almagro (Castella-La Manxa)
Amadeu V de Savoia
Amadeu V de Savoia, dit «el Gran», (Castell del Bourget, Savoia, 1249 - Avinyó, 16 d'octubre de 1323) fou el comte de Savoia entre 1285 i 1323.
Veure 1273 і Amadeu V de Savoia
Andrònic II Paleòleg
Andrònic II Paleòleg (grec: Ἀνδρόνικος Παλαιολόγος, Andrónikos Paleologos; nascut el 25 de març del 1259 i mort el 13 de febrer del 1332) fou emperador romà d'Orient entre el 1282 i el 1328 com a segon emperador de la dinastia Paleòleg.
Veure 1273 і Andrònic II Paleòleg
Anna d'Hongria (consort d'Andrònic II)
Anna d'Hongria, que va néixer cap al 1260 i va morir potser el 1281, era una princesa d'Hongria i Croàcia, filla d'Esteve V d'Hongria i d'Isabel Cumana.
Veure 1273 і Anna d'Hongria (consort d'Andrònic II)
Aqüeducte de Santa Llúcia
L'aqüeducte de Santa Llúcia també conegut com a aqüeducte de Morella o séquia Reial, se situa al municipi de Morella, a la comarca dels Ports.
Veure 1273 і Aqüeducte de Santa Llúcia
Aqüeducte dels Arquets
Laqüeducte dels Arquets o aqüeducte dels Arcs situat a Manises a la comarca de l'Horta Oest, és un aqüeducte que permet salvar la séquia de Quart, el barranc del Salt d'Aigua.
Veure 1273 і Aqüeducte dels Arquets
Argun Aga
Argun Aga (Arghun Agha, mongol Arqun Aqa) (mort 1275) fou un administrador mongol de l'Iran (1243-1255), de la tribu oirat, fill de Taidju, comandant mongol de deu mil soldats.
Veure 1273 і Argun Aga
Arquebisbat catòlic d'Atenes
Larquebisbat d'Atenes (grec: Ιερά Αρχιεπισκοπή Καθολικών Αθηνών, llatí: Archidioecesis Atheniensis) és una seu de l'Església Catòlica a Grècia, immediatament subjecta a la Santa Seu.
Veure 1273 і Arquebisbat catòlic d'Atenes
Arquebisbat d'Agrigent
Larquebisbat d'Agrigent (italià: Arcidiocesi di Agrigento; llatí: Archidioecesis Agrigentina) és una seu metropolitana de l'Església catòlica que pertany a la regió eclesiàstica Sicília.
Veure 1273 і Arquebisbat d'Agrigent
Arquebisbat d'Ais de Provença
Vista del baptisteri al claustre de la catedral catedral del Santíssim Salvador. XII. l'abadia, l'església abacial de la qual, dedicada a la Immaculada Concepció, que té el títol de basílica menor. Larquebisbat d'Ais de Provença (francès: Archidiocèse d'Aix-en-Provence et Arles, llatí: Archidioecesis Aquensis in Gallia) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Marsella.
Veure 1273 і Arquebisbat d'Ais de Provença
Arquebisbat d'Esztergom-Budapest
Larquebisbat d'Esztergom-Budapest (hongarès: Esztergom-Budapesti Főegyházmegye; llatí: Archidioecesis Strigoniensis-Budapestinensis) és una seu metropolitana de l'Església catòlica. El 2013 tenia 1.254.000 batejats d'un total de 2.088.000 habitants.
Veure 1273 і Arquebisbat d'Esztergom-Budapest
Arquebisbat d'Hamburg
Larquebisbat d'Hamburg (alemany: Erzbistum Hamburg; llatí: Archidioecesis Hamburgensis) és una seu metropolitana de l'Església catòlica a Alemanya, que pertany a la regió eclesiàstica Hamburg.
Veure 1273 і Arquebisbat d'Hamburg
Arquebisbat de Camerino-San Severino Marche
Larquebisbat de Camerino-San Severino Marche (italià: arcidiocesi di Camerino-San Severino Marche; llatí: Archidioecesis Camerinensis-Sancti Severini in Piceno) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Fermo, que pertany a la regió eclesiàstica Marques.
Veure 1273 і Arquebisbat de Camerino-San Severino Marche
Arquebisbat de Catània
Larquebisbat de Catània (italià: Arcidiocesi di Catania; llatí: Archidioecesis Catanensis) és una seu metropolitana de l'Església catòlica que pertany a la regió eclesiàstica Sicília.
Veure 1273 і Arquebisbat de Catània
Arquebisbat de Chambéry, Saint-Jean-de-Maurienne i Tarentèsa
La catedral de San Pere a Moûtiers. La catedral de Sant Joan Baptista a Saint-Jean-de-Maurienne. XII. XII. Reliquie de Sant Joan Baptista exposades a la catedral de Saint-Jean-de-Maurienne. Larquebisbat de Chambéry, Saint-Jean-de-Maurienne i Tarantasia (francès: Archidiocèse de Chambéry, Maurienne et Tarentaise, llatí: Archidioecesis Camberiensis, Maurianensis et Tarantasiensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Lió.
Veure 1273 і Arquebisbat de Chambéry, Saint-Jean-de-Maurienne i Tarentèsa
Arquebisbat de Crotona-Santa Severina
Larquebisbat de Crotona-Santa Severina (italià: arcidiocesi di Crotone-Santa Severina; llatí: Archidioecesis Crotonensis-Sanctae Severinae) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Catanzaro-Squillace, que pertany a la regió eclesiàstica Calàbria.
Veure 1273 і Arquebisbat de Crotona-Santa Severina
Arquebisbat de Fermo
Larquebisbat de Fermo - Arquebisbat de Fermo, Archidioecesis Firmana - és una seu metropolitana de l'Església catòlica que pertany a la regió eclesiàstica Marques.
Veure 1273 і Arquebisbat de Fermo
Arquebisbat de Florència
Larquebisbat de Florència —Arcidiocesi di Firenze; Archidioecesis Florentina — és una seu metropolitana de l'Església catòlica que pertany a la regió eclesiàstica de la Toscana.
Veure 1273 і Arquebisbat de Florència
Arquebisbat de Glasgow
Larquebisbat de Glasgow (anglès: Archdiocese of Glasgow; llatí: Archidioecesis Glasguensis) és una seu metropolitana de l'Església Catòlica a Escòcia.
Veure 1273 і Arquebisbat de Glasgow
Arquebisbat de Lió
El arquebisbat de Lió (francès: archidiocèse de Lyon, llatí: Archidioecesis Lugdunensis) és una jurisdicció eclesiàstica de l'Església Catòlica a França centrada a Lió.
Veure 1273 і Arquebisbat de Lió
Arquebisbat de Palerm
Larquebisbat de Palerm (italià: Arcidiocesi di Palermo; llatí: Archidioecesis Panormitana) és una seu metropolitana de l'Església catòlica que pertany a la regió eclesiàstica Sicília.
Veure 1273 і Arquebisbat de Palerm
Arquebisbat de Patres
basílica de Sant Andreu Apòstol de Patres. Larquebisbat de Patres (grec: Αρχιεπισκοπική Λατινική Βαρωνία της Πάτρας, llatí: Archidioecesis Patracensis o Patrensis) és una seu suprimida i titular de l'Església Catòlica a Grècia.
Veure 1273 і Arquebisbat de Patres
Arquebisbat de Riga
Mapa del principat eclesiàstico de Riga el 1260 (en groc) Larquebisbat de Riga (letó:Rīgas arhidiecēze, llatí: Archidioecesis Rigensis) és una seu metropolitana de l'Església Catòlica a Letònia.
Veure 1273 і Arquebisbat de Riga
Arquebisbat de Salern-Campagna-Acerno
arquebisbe Niccolò d'Aiello Orgue a tubs realitzat al 1759 de la Basílica cocatedral de Santa Maria della Pace de Campagna cocatedral de San Donato d'Acerno Larquebisbat de Salern-Campagna-Acerno (italià: arcidiocesi di Salerno-Campagna-Acerno; llatí: Archidioecesis Salernitana-Campaniensis-Acernensis) és una seu metropolitana de l'Església catòlica que pertany a la regió eclesiàstica Campània.
Veure 1273 і Arquebisbat de Salern-Campagna-Acerno
Arquebisbat de Sant Andreu i Edimburg
Runes de la catedral de Sant Andreu L'arquebisbat de Sant Andreu i Edimburg (anglès: Archdiocese of Saint Andrews and Edinburgh; llatí: Archidioecesis Sancti Andreae et Edimburgensis) és una seu metropolitana de l'Església catòlica a Escòcia.
Veure 1273 і Arquebisbat de Sant Andreu i Edimburg
Arquebisbat de Sant'Angelo dei Lombardi-Conza-Nusco-Bisaccia
La Cocatedral de Nusco. Larquebisbat de Sant'Angelo dei Lombardi-Conza-Nusco-Bisaccia (italià: arcidiocesi di Sant'Angelo dei Lombardi-Conza-Nusco-Bisaccia; llatí: Archidioecesis Sancti Angeli de Lombardis-Compsana-Nuscana-Bisaciensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Benevent, que pertany a la regió eclesiàstica Campània.
Veure 1273 і Arquebisbat de Sant'Angelo dei Lombardi-Conza-Nusco-Bisaccia
Arquebisbat de Siena-Colle di Val d'Elsa-Montalcino
Larquebisbat de Siena-Colle di Val d'Elsa-Montalcino (italià: Arquebisbat de Siena-Colle di Val d'Elsa-Montalcino; llatí: Archidioecesis Senensis-Collensis-Ilcinensis) és una seu metropolitana de l'Església catòlica, que pertany a la regió eclesiàstica Toscana.
Veure 1273 і Arquebisbat de Siena-Colle di Val d'Elsa-Montalcino
Arquebisbat de Trento
El Palau Episcopal a la Piazza Fiera de Trento Larquebisbat de Trento (italià: arcidiocesi di Trento; alemany: Erzbistum Trient; llatí: Archidioecesis Tridentina) és una seu metropolitana de l'Església catòlica que pertany a la regió eclesiàstica Triveneto.
Veure 1273 і Arquebisbat de Trento
Arquebisbat de Vercelli
El seminari arxiepiscopal de Vercelli. basílica de Sant'Andrea. Larquebisbat de Vercelli (italià: arcidiocesi di Vercelli; llatí: Archidioecesis Vercellensis) és una seu metropolitana de l'Església catòlica, que pertany a la regió eclesiàstica Piemont.
Veure 1273 і Arquebisbat de Vercelli
Úmar ibn Mandil
Úmar ibn Mandil fou emir dels Awlad Mandil del Chelif.
Veure 1273 і Úmar ibn Mandil
Awlad Mandil
Els Awlad Mandil o Banu Mandil (o) van ser una família dels Maghrawa que va dominar algunes regions del Magrib central en el període comprès aproximadament entre el 1160 i el 1372.
Veure 1273 і Awlad Mandil
Èric el Sant
Erik Jedvardsson (Västergötland, Suècia, ca. 1120 - Uppsala, 18 de maig de 1160), conegut com a Eric el Sant fou rei de Suècia entre 1156 i 1160.
Veure 1273 і Èric el Sant
Balduí II de Courtenay
Balduí II de Constantinoble o Balduí II de Courtenay (1217-1273) fou el darrer emperador llatí.
Veure 1273 і Balduí II de Courtenay
Baronia de Montclús
La Baronia de Montclús va ser una jurisdicció senyorial creada al pels Montseny.
Veure 1273 і Baronia de Montclús
Bartolomeo Zorzi
Bartolomeo Zorzi va ser un trobador venecià en llengua provençal, del.
Veure 1273 і Bartolomeo Zorzi
Bàybars I
Al-Màlik adh-Dhàhir Rukn-ad-Din Bàybars al-Bunduqdarí as-Salihí, més conegut simplement com a adh-Dhàhir Bàybars o com Bàybars I (nord de la mar Negra, 1223-Damasc, Síria, 1 de juliol de 1277), fou soldà mameluc bahrita o kiptxak del Caire (1260-1277).
Veure 1273 і Bàybars I
Beatriu d'Ornacieux
Beatrix o Beatriu d'Ornacieux (1260-1303), va ser una monja cartoixana, fundadora d'un monestir.
Veure 1273 і Beatriu d'Ornacieux
Beatriu I de Provença
Beatriu I de Provença (vers el 1229 - Nocera, Itàlia 1267), comtessa de Provença i Forcalquer (1245 - 1267), com també Comtessa d'Anjou i Maine, i reina consort de Nàpols i Sicília (1266-1267) gràcies al seu casament amb Carles I d'Anjou.
Veure 1273 і Beatriu I de Provença
Beniopa
Beniopa és una població del terme municipal de Gandia, situada al nord-oest de la ciutat de Gandia amb la qual forma un sol nucli urbà.
Veure 1273 і Beniopa
Bergara
Bergara és un municipi de Guipúscoa, al País Basc.
Veure 1273 і Bergara
Bernat VI de Comenge
Bernat VI de Comenge (? - entre 1295-1300) va ser comte de Comenge de 1241 al 1295.
Veure 1273 і Bernat VI de Comenge
Beyoğlu
Beyoğlu és un districte d'Istanbul, Turquia, situat en la part europea de la ciutat i separat del nucli antic (península històrica) pel Corn d'Or.
Veure 1273 і Beyoğlu
Bisbat antic de Londres
Saint Peter-on-the-Wall'',Utilitzada com a localització d'un videoclip de https://www.youtube.com/watch?v.
Veure 1273 і Bisbat antic de Londres
Bisbat d'Angulema
El bisbat d'Angulema (francès: Diocèse d'Angoulême, llatí: Dioecesis Engolismensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Poitiers.
Veure 1273 і Bisbat d'Angulema
Bisbat d'Aosta
El bisbat d'Aosta (italià: diocesi di Aosta; llatí: Dioecesis Augustana) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Torí, que pertany a la regió eclesiàstica Piemont.
Veure 1273 і Bisbat d'Aosta
Bisbat d'Estrasburg
Seu del bisbat del bisbat a ''Rue Brûlée'' Porta de la catedral. El seminari major d'Estrasburg. principat ecclesiàstic d'Estrasburg vers el 1547. El palau dels Rohan, fet construir entre el 1728 i el 1741 pel bisbe Armand I de Rohan-Soubise com a nou palau episcopal, avui seu de diverses institucions museístiques ciutadanes.
Veure 1273 і Bisbat d'Estrasburg
Bisbat de Calahorra i La Calzada-Logronyo
El bisbat de Calahorra i La Calzada-Logronyo és la seu episcopal que administra el territori de La Rioja.
Veure 1273 і Bisbat de Calahorra i La Calzada-Logronyo
Bisbat de Chalon
El palau de l'antiga abadia de La Ferté. abadia de Sant Filibert de Tournus. El bisbat de Chalon (francès: Diocèse de Chalon, llatí: Dioecesis Cabillonensis) és una seu suprimida de l'Església Catòlica a França.
Veure 1273 і Bisbat de Chalon
Bisbat de Châlons-en-Champagne
El bisbat de Châlons-en-Champagne fou una jurisdicció eclesiàstica centrada a la ciutat d'aquest nom a Xampanya, anomenada Catalaunum fins al 1373 i després Chalons en Champaigne.
Veure 1273 і Bisbat de Châlons-en-Champagne
Bisbat de Coserans
El palau episcopal de Saint-Lizier, avui seu del museu departamental de l'Ariège. Exterior de l'ex catedral ''Notre-Dame de la Sède''. El bisbat de Coserans (occità: Diocèsi de Coserans, llatí: Dioecesis Conseranensis) és una seu suprimida de l'Església Catòlica a França.
Veure 1273 і Bisbat de Coserans
Bisbat de Dunkeld
catedral medieval de Dunkeld, avui lloc de culta de l'Església d'Escòcia. Escut de l'antiga seu de Dunkeld El bisbat de Dunkeld (anglès: Roman Catholic Diocese of Dunkeld, llatí: Dioecesis Dunkeldensis) és una seu de l'Església Catòlica a Escòcia, sufragània de l'arquebisbat de Saint Andrews i Edimburg.
Veure 1273 і Bisbat de Dunkeld
Bisbat de Faenza-Modigliana
El bisbat de Faenza-Modigliana (italià: diocesi di Faenza-Modigliana; llatí: Dioecesis Faventina-Mutilensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Bolonya, que pertany a la regió eclesiàstica Emília-Romanya.
Veure 1273 і Bisbat de Faenza-Modigliana
Bisbat de la Spezia-Sarzana-Brugnato
El bisbat de la Spezia-Sarzana-Brugnato (italià: diocesi della Spezia-Sarzana-Brugnato; llatí: Dioecesis Spediensis-Sarzanensis-Brugnatensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Gènova, que pertany a la regió eclesiàstica Ligúria.
Veure 1273 і Bisbat de la Spezia-Sarzana-Brugnato
Bisbat de Lamezia Terme
El bisbat de Lamezia Terme (italià: diocesi di Lamezia Terme; llatí: Dioecesis Neocastrensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Catanzaro-Squillace, que pertany a la regió eclesiàstica Calàbria.
Veure 1273 і Bisbat de Lamezia Terme
Bisbat de Latina-Terracina-Sezze-Priverno
El bisbat de Latina-Terracina-Sezze-Priverno (en italià diocesi di Latina-Terracina-Sezze-Priverno; en llatí: Dioecesis Latinensis-Terracinensis-Setina-Privernensis) és una seu de l'Església catòlica, immediatament subjecta a la Santa Seu, que pertany a la regió eclesiàstica Laci.
Veure 1273 і Bisbat de Latina-Terracina-Sezze-Priverno
Bisbat de Molfetta-Ruvo-Giovinazzo-Terlizzi
catedral de Santa Maria Assunta a Ruvo di Puglia catedral de San Michele arcangelo a Terlizzi El bisbat de Molfetta-Ruvo-Giovinazzo-Terlizzi (italià: diocesi di Molfetta-Ruvo-Giovinazzo-Terlizzi; llatí: Dioecesis Melphictensis-Rubensis-Iuvenacensis-Terlitiensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Bari-Bitonto, que pertany a la regió eclesiàstica Pulla.
Veure 1273 і Bisbat de Molfetta-Ruvo-Giovinazzo-Terlizzi
Bisbat de Montepulciano-Chiusi-Pienza
El bisbat de Montepulciano-Chiusi-Pienza (italià: diocesi di Montepulciano-Chiusi-Pienza; llatí: Dioecesis Montis Politiani-Clusina-Pientina) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Siena-Colle di Val d'Elsa-Montalcino, que pertany a la regió eclesiàstica Toscana.
Veure 1273 і Bisbat de Montepulciano-Chiusi-Pienza
Bisbat de Nevers
s. La capella del convent ''Saint-Gildard'', on morí Bernadette Soubirous. Castell dels bisbes de Nevers a Prémery. El bisbat de Nevers (francès: Diocèse de Nevers, llatí: Dioecesis Nivernensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Dijon.
Veure 1273 і Bisbat de Nevers
Bisbat de Nuoro
Interior de la catedral El bisbat de Nuoro (italià: diocesi di Nuoro; llatí: Dioecesis Nuorensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Càller, que pertany a la regió eclesiàstica Sardenya.
Veure 1273 і Bisbat de Nuoro
Bisbat de Piacenza-Bobbio
El bisbat de Piacenza-Bobbio (italià: diocesi di Piacenza-Bobbio; llatí: Dioecesis Placentina-Bobiensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Mòdena-Nonantola, que pertany a la regió eclesiàstica Emília-Romanya.
Veure 1273 і Bisbat de Piacenza-Bobbio
Bisbat de Sion
El bisbat de Sion - Bistum Sitten, Évêché de Sion, Dioecesis Sedunensis - és una seu de l'Església Catòlica a Suïssa, immediatament subjecta a la Santa Seu.
Veure 1273 і Bisbat de Sion
Bisbat de Sulmona-Valva
El bisbat de Sulmona-Valva (italià: diocesi di Sulmona-Valva; llatí: Dioecesis Sulmonensis-Valvensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de l'Aquila, que pertany a la regió eclesiàstica Abruços-Molise.
Veure 1273 і Bisbat de Sulmona-Valva
Bisbat de Vallo della Lucania
El bisbat de Vallo della Lucania (italià: diocesi di Vallo della Lucania; llatí: Dioecesis Vallensis in Lucania) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Salern-Campagna-Acerno, que pertany a la regió eclesiàstica Campània.
Veure 1273 і Bisbat de Vallo della Lucania
Bisbat de Ventimiglia-Sanremo
cocatedral de San Siro a Sanremo El bisbat de Ventimiglia-Sanremo (italià: diocesi di Ventimiglia-Sanremo; llatí: Dioecesis Ventimiliensis-Sancti Romuli) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Gènova, que pertany a la regió eclesiàstica Ligúria.
Veure 1273 і Bisbat de Ventimiglia-Sanremo
Bisbat de Verdun
Escut de la diòcesi L'ex palau episcopal de Verdun, construït en temps del bisbe Charles-François d'Hallencourt (1725), seu dels bisbes fins al 1993; avui seu del ''Centre mondial de la Paix, des Libertés et des Droits de l'Homme''. XIV. El bisbat de Verdun (francès: Diocèse de Verdun, llatí: Dioecesis Virodunensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Besançon.
Veure 1273 і Bisbat de Verdun
Bisbat de Volterra
El bisbat de Volterra (italià: diocesi di Volterra; llatí: Dioecesis Volaterrana) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Pisa, que pertany a la regió eclesiàstica Toscana.
Veure 1273 і Bisbat de Volterra
Bisbat suburbicari d'Albano
El bisbat suburbicari d'Albano (italià:; llatí) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de la diòcesi de Roma, que pertany a la regió eclesiàstica Laci.
Veure 1273 і Bisbat suburbicari d'Albano
Bisbat suburbicari d'Òstia
El bisbat suburbicari d'Òstia és una seu de l'Església Catòlica sufragània de la diòcesi de Roma, pertanyent a la regió eclesiàstica Laci.
Veure 1273 і Bisbat suburbicari d'Òstia
Bisbat suburbicari de Frascati
El bisbat suburbicari de Frascati (italià: sede suburbicaria di Frascati; llatí: Dioecesis Tusculana) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de la diòcesi de Roma, que pertany a la regió eclesiàstica Laci.
Veure 1273 і Bisbat suburbicari de Frascati
Bisbat suburbicari de Palestrina
El bisbat suburbicari de Palestrina (italià: bisbat suburbicari de Palestrina; llatí: Dioecesis Palestrina) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de la diòcesi de Roma, que pertany a la regió eclesiàstica Laci.
Veure 1273 і Bisbat suburbicari de Palestrina
Bisbat suburbicari de Sabina-Poggio Mirteto
abadia de Farfa. El bisbat suburbicari de Sabina-Poggio Mirteto (italià: sede suburbicaria di Sabina-Poggio Mirteto; llatí: Sabinensis-Mandelensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània del bisbat de Roma, que pertany a la regió eclesiàstica Laci.
Veure 1273 і Bisbat suburbicari de Sabina-Poggio Mirteto
Bisbat suburbicari de Velletri-Segni
El bisbat suburbicàri de Velletri-Segni (italià: sede suburbicaria di Velletri-Segni; llatí: Veliterna-Signina) és una seu de l'Església catòlica, sufragània del bisbat de Roma, que pertany a la Regió eclesiàstica Laci.
Veure 1273 і Bisbat suburbicari de Velletri-Segni
Blasco Eximénez d'Arenós
Blasco Eximénis d'Arenós dit "el Major" (?-1273/1274) va ser un cavaller del llinatge valencià dels Arenós, tercer senyor d'Arenós.
Veure 1273 і Blasco Eximénez d'Arenós
Bobrovník
Bobrovník és un poble i municipi d'Eslovàquia que es troba a la regió de Žilina, al centre-nord del país.
Veure 1273 і Bobrovník
Bonacolsi
Bonacolsi fou una família senyorial italiana que va exercir la senyoria a Màntua i a Mòdena, i el poder com a podestà a altres llocs.
Veure 1273 і Bonacolsi
Bonn
Bonn és una ciutat alemanya a la riba esquerra del Rin.
Veure 1273 і Bonn
Bukharà
Bukharà és una de les ciutats principals de l'Uzbekistan.
Veure 1273 і Bukharà
Carles I d'Anjou
Carles I d'Anjou (- Foggia, Regne d'Itàlia, 1285) fou comte d'Anjou, Provença i Maine (1246 - 1285); rei de Sicília (1266 - 1282); rei de Nàpols (1266 -1285); rei titular d'Albània (1267-85); rei titular de Jerusalem (1278 - 85).
Veure 1273 і Carles I d'Anjou
Carles II d'Anjou
Carles II d'Anjou, dit El coix (1254 - Nàpols 1309), fou rei de Nàpols i Jerusalem (titular) i comte de Provença (1285-1309).
Veure 1273 і Carles II d'Anjou
Carrícola
Carrícola és un municipi del País Valencià a la comarca de la Vall d'Albaida.
Veure 1273 і Carrícola
Carròs (cavaller)
és el nom amb què es coneix a les fonts cristianes el cavaller d'origen germànic, fill del genovès Alamanno Costa que originà el llinatge valencià dels Carròs.
Veure 1273 і Carròs (cavaller)
Castell d'Alcalà
El hisn al-Qala o castell d'Alcalà o castell de Benissili, situat a l'actual municipi de La Vall de Gallinera fou la residència d'Al-Azraq i el centre de les revoltes mudèjar que van seguir a la conquesta del Regne de València per Jaume el Conqueridor al.
Veure 1273 і Castell d'Alcalà
Castell de Cabrera (Anoia)
El Castell de Cabrera és dalt d'un turó a Cabrera d'Anoia (Anoia).
Veure 1273 і Castell de Cabrera (Anoia)
Castell de Castelnaud
El castell de Castelnaud, al departament de la Dordonya, Aquitània, apareix en la història en el context enterbolit de la croada albigesa.
Veure 1273 і Castell de Castelnaud
Castell dels Visconti
El castell dels Visconti és un edifici defensiu de la ciutat de Legnano (Itàlia), construït en època medieval sobre una illa del riu Olona, al sud de la vila.
Veure 1273 і Castell dels Visconti
Catedral d'Osca
La Santa Església Catedral de la Transfiguració del Senyor d'Osca, —també coneguda com a catedral de Santa Maria d'Osca—, construïda en estil gòtic, va ser iniciada a finals del i conclosa a principis del.
Veure 1273 і Catedral d'Osca
Catedral de Gamla Uppsala
La catedral de Gamla Uppsala (en suec, Gamla Uppsala kyrka) fou la primera catedral d'Upsala, a Suècia, abans que la ciutat canviara al seu emplaçament actual.
Veure 1273 і Catedral de Gamla Uppsala
Catedral de Lugo
La Catedral de Santa María és un temple catòlic, seu episcopal de la diòcesi de Lugo, situat a la ciutat del mateix nom, a Galícia, Espanya.
Veure 1273 і Catedral de Lugo
Catedral de Sant Just i Sant Pastor (Narbona)
Projecte original de la catedral, segons Viollet-le-Duc. Només la part marcada en negre es va arribar a construir. Vista interior La Catedral de Sant Just i Sant Pastor és una antiga catedral de França, a la ciutat de Narbona, dins el conjunt monumental del Palau dels Arquebisbes de Narbona.
Veure 1273 і Catedral de Sant Just i Sant Pastor (Narbona)
Cecco Angiolieri
Francesco Angiolieri, anomenat Cecco (Siena, 1260 circa – Siena, 1311/1313), fou un poeta i escriptor italià, contemporani de Dante Alighieri, que pertanyia a l'històric casal nobiliari dels Angiolieri.
Veure 1273 і Cecco Angiolieri
Civisme
XVIII. Civisme, del mot llatí civis, designa el respecte i la dedicació del ciutadà per la comunitat en què viu així com el respecte a les seves convencions i lleis.
Veure 1273 і Civisme
Clan Hōjō
Insigne del clan Hōjō El va ser una família de regents al Japó durant el Shogunat Kamakura procedents de la Província d'Izu.
Veure 1273 і Clan Hōjō
Comtat de Bliesgau
El comtat de Bliesgau (de Blies o Bleuve, i gau.
Veure 1273 і Comtat de Bliesgau
Comtat de Chiny
El comtat de Chiny fou una jurisdicció feudal del Sacre Imperi Romanogermànic originada en el comtat d'Yvois esmentat el 923 i 955.
Veure 1273 і Comtat de Chiny
Comtat de Porhoët
El comtat de Porhöet fou una jurisdicció feudal de Bretanya a l'oest del comtat de Rennes.
Veure 1273 і Comtat de Porhoët
Comtat de Vianden
El comtat de Vianden fou una jurisdicció feudal del Sacre Imperi Romanogermànic.
Veure 1273 і Comtat de Vianden
Comtat de Xampanya
Comtats de França vers 1030 Comtats de França vers 1180 El comtat de Xampanya fou una jurisdicció feudal de França, formada per la unió de diversos comtats de la casa de Blois (Meaux, Provins i Troyes, i diverses senyories; per un cert temps van dominar el comtat de Reims però finalment no el van conservar.
Veure 1273 і Comtat de Xampanya
Comtat del Maine
El comtat del Maine fou una jurisdicció feudal de França amb capital a Le Mans.
Veure 1273 і Comtat del Maine
Concejo de la Mesta
La Mesta, formalment en castellà "Honrado Concejo de la Mesta de pastores" era una agrupació de ramaders castellans que regulaven la transhumància en l'edat mitjana i edat moderna als regnes de la Península Ibèrica.
Veure 1273 і Concejo de la Mesta
Constança de Sicília
Constança de Sicília (Catània, Sicília 1249-Barcelona, 8 d'abril de 1302) fou reina consort d'Aragó i de València, comtessa de Barcelona (1276-1285) i reina de Sicília (1282-1302), casada amb el rei Pere el Gran.
Veure 1273 і Constança de Sicília
Creu d'Alcoraç
La Creu d'Alcoraç o «Armes Daragó» és un senyal heràldic territorial que representa «les armes del regne d'Aragó».
Veure 1273 і Creu d'Alcoraç
Dawan
El uadi Dawan o Du'an és un uadi del Iemen, el principal afluent del uadi Hadramaut per la part meridional.
Veure 1273 і Dawan
Degà del Col·legi Cardenalici
El degà del Col·legi de Cardenals de l'Església Catòlica és el president del Col·legi de Cardenals, que sempre té el títol de cardenal bisbe.
Veure 1273 і Degà del Col·legi Cardenalici
Despotat de l'Epir
El Despotat de l'Epir, conegut igualment com a Despotat d'Arta, va ser un dels estats successors sorgits després de l'ensulsiada de l'Imperi Romà d'Orient.
Veure 1273 і Despotat de l'Epir
Diòcesi de Ciudad Rodrigo
La diòcesi de Ciudad Rodrigo (llatí Dioecesis Civitatensis) té la seu en la localitat salmanquina de Ciudad Rodrigo, i és sufragània de l'arxidiòcesi de Valladolid; el seu territori abasta una superfície de 4.264 km², a la província de Salamanca.
Veure 1273 і Diòcesi de Ciudad Rodrigo
Dinastia
Una dinastia és una sèrie de governants d'un o diversos estats emparentats entre si, o provinents tots d'un mateix llinatge.
Veure 1273 і Dinastia
Dinastia dels Habsburg
Escut dels Habsburg La família dels Habsburg, també coneguda com a casa d'Àustria, van ser una de les grans famílies de l'aristocràcia europea, ja que des de 1291 fins a 1918 dominaren sobre grans extensions de l'Europa central (conegut com a Imperi Habsburg amb l'arxiducat d'Àustria com una de les seves principals possessions).
Veure 1273 і Dinastia dels Habsburg
Domingo Martínez
Domingo Martínez o Martín (m. 1273) va ser un religiós castellà.
Veure 1273 і Domingo Martínez
Ducat de Màntua
El Ducat de Màntua (en italià: Ducato di Mantova) fou una entitat sobirania de la península italiana des de l'any 1273 fins a l'any 1708.
Veure 1273 і Ducat de Màntua
Durrës
Durrës (en italià Durazzo, eslau i otomà Drač, Dirač o Durač) és una ciutat d'Albània, capital de l'antic districte (rrethi) de Durrës i des del 1993 de la nova divisió administrativa anomenada comtat (''qark'') de Durrës, situada al golf de Durrës a la mar Adriàtica.
Veure 1273 і Durrës
Elisabet de Baviera (reina d'Alemanya)
Elisabet de Baviera (h. 1227, Landshut, Alemanya-9 d'octubre de 1273) va ser la reina consort de Conrad IV d'Alemanya.
Veure 1273 і Elisabet de Baviera (reina d'Alemanya)
Enkenbach-Alsenborn
Enkenbach-Alsenborn és un municipi localitzat a 11 kilòmetres a l'est de Kaiserslautern situat al Districte de Kaiserslautern, a la regió del Palatinat de l'estat de Renània-Palatinat (Alemanya).
Veure 1273 і Enkenbach-Alsenborn
Enric I de Navarra
Enric I de Navarra i III de Xampanya el Gras (?, c. 1244 - Pamplona, 22 de juliol de 1274) fou rei de Navarra i comte de Xampanya (1270-1274).
Veure 1273 і Enric I de Navarra
Eric V
Erik Klipping (Laaland, 1249 - Finderup, 22 de novembre de 1286) fou rei de Dinamarca (Eric V, 1259-1286) i fill de Cristòfol I. Fins al 1264 governà sota els consells de la seva mare, la competent reina vídua Margarida Sambiria.
Veure 1273 і Eric V
Església de Sant Agustí (València)
L'església de Sant Agustí i Santa Caterina era l'antic temple del convent dels agustins a la ciutat de València, del qual només en resta aquesta.
Veure 1273 і Església de Sant Agustí (València)
Expansió de l'Antiga Confederació Suïssa
L'expansió de l'Antiga Confederació Suïssa és el període de la història de Suïssa que abasta aproximadament des de la creació de les primeres aliances entre regions, a 1291, fins a l'entrada de la Reforma Protestant en la ja madura Antiga Confederació Suïssa, el 1516.
Veure 1273 і Expansió de l'Antiga Confederació Suïssa
Felip de Courtenay
Felip I de Courtenay (1243 – 15 desembre 1283) fou reconegut emperador de Constantinoble (1273-1283) encara que va viure en l'exili, ja que aquest estat havia passat a formar part del restablert Imperi Romà d'Orient.
Veure 1273 і Felip de Courtenay
Franciscus Accursius
Franciscus Accursius (en italià: Francesco d'Accorso; 1225 – 1293) va ser un jurista italià, fill del cèlebre jurista i glosador Accursius (amb el qui és confós sovint).
Veure 1273 і Franciscus Accursius
Gran Companyia Catalana
La Gran Companyia Catalana (Exercitus francorum, Societas exercitus catalanorum, Societas cathalanorum, Magna Societas Catalanorum) fou una companyia de mercenaris creada el 1303 per Roger de Flor i formada majoritàriament per almogàvers aragonesos i catalans veterans de la Guerra de Sicília.
Veure 1273 і Gran Companyia Catalana
Gran Mestre de l'Orde Teutònic
Armes del gran mestre de l'Orde Teutònic. El Gran Mestre (Alemany: Hochmeister; llatí: Magister generalis) és la màxima autoritat de l'Orde Teutònic, orde militar de l'Església Catòlica Romana.
Veure 1273 і Gran Mestre de l'Orde Teutònic
Gregori X
Gregori X (Piacenza, vers 1210 - † Arezzo, 10 de gener de 1276) va ser papa de l'Església Catòlica del 1272 al 1276.
Veure 1273 і Gregori X
Gros (moneda)
Un gros era una moneda d'argent que normalment tenia una puresa de 12 diners de fi, per aquest motiu es pot trobar denominat com gros de 12 diners cosa que indica el seu grau de puresa, actualment 958 mil·lèsimes, i no la seva equivalència en diners circulants, que es determinava normativament i rebia el nom de for (per exemple en la creació del ral de Mallorca el rei fixa una "llei de 11 diners" i un valor de "16 diners menuts").
Veure 1273 і Gros (moneda)
Gubbio
Gubbio és una ciutat italiana a l'Úmbria, a la província de Perusa, amb 32.804 habitants l'any 2008.
Veure 1273 і Gubbio
Guillem de Beaujeu
Guillaume de Beaujeu, també anomenat Guillem de Beaujeu, va ser el vint-i-unè Gran Mestre de l'Orde del Temple des de (1273-1291).
Veure 1273 і Guillem de Beaujeu
Guillem de Montgrí
Guillem de Montgrí (Torroella de Montgrí, cap al 1195- 21 de juny de 1273) va ser un eclesiàstic català del.
Veure 1273 і Guillem de Montgrí
Guillem II de Montclús
Guillem II de Montclús (?-v.1276) va ser un noble català de la Baixa edat mitjana, baró de Montclús.
Veure 1273 і Guillem II de Montclús
Història d'Àustria
Escut d'Àustria La història d'Àustria designa la història de l'estat d'Europa central anomenat actualment Àustria.
Veure 1273 і Història d'Àustria
Història d'Hongria
(1) Il·luminat de ''Chronica Hungarorum''; (2) Fortalesa romana de Pannònia; (3) Escut d'armes d'Hongria; (4) Solimà I de l'Imperi Otomà; (5) Leopold I d'Habsburg; (6) Mapa posterior a la caiguda dels règims soviètics; (7) Pont de Budapest, representació de la recuperació hongaresa; (8) Bandera d'Hongria; (9) Francesc Rákóczi II en un bitllet de 500 florins; (10) Tanc alemany Königstiger al palau de Buda, Budapest, l'any 1944 La història d'Hongria contempla les mutacions socials, econòmiques i polítiques que hi ha hagut en territori hongarès des de la prehistòria fins hui.
Veure 1273 і Història d'Hongria
Història de Creta
frescs del palau de Cnossos. Civilització minoica Creta és l'illa més gran de Grècia i una de les més meridionals d'aquest país, estat del qual forma part des de 1913.
Veure 1273 і Història de Creta
Hofburg
Planta del palau '''Hofburg''' El Hofburg o antic Palau Imperial de Viena, és el primer entre els edificis de la capital austríaca per la seva magnificència i tradicions, que es remunta als temps de Rodolf d'Habsburg (1273-91).
Veure 1273 і Hofburg
Hug IV de Borgonya
Hug IV de Borgonya (1213 - Villaines-en-Duesmois 1271), duc de Borgonya (1218-1271).
Veure 1273 і Hug IV de Borgonya
Il-kanat
Lil-kanat va ser un kanat mongol establert a Pèrsia al, fruit de les campanyes de Genguis Khan a Khwarizm durant els anys 1219-1224.
Veure 1273 і Il-kanat
Imperi Llatí
LImperi Llatí o Imperi Llatí de Constantinoble (llatí: Imperium Constantinopolitanum) fou un estat titella de la República de Venècia fundat pels llatins a Constantinoble el 1204 en territoris que havien estat arrabassats a l'Imperi Romà d'Orient en la Quarta Croada i repartits en un tractat posterior.
Veure 1273 і Imperi Llatí
Innocenci V
Pierre de Tarentaise, conegut com a Innocenci V, (Champagny-en-Vanoise, prop de Moûtiers, Comtat de Savoia, 1225 – Roma, 22 de juny de 1276) durant quatre mesos va ser papa de l'Església Catòlica el 1276.
Veure 1273 і Innocenci V
Jaspert de Botonac i de Castellnou
Jaspert de Botonac i de Castellnou (?, - València, 1288) fou un eclesiàstic i jurista català, probablement germà de Pere Arnau de Botonac i pertanyent per part de pare a una família noble dels voltants de Narbona i per part de mare a l'alta nissaga dels Castellnou, radicada al Rosselló i al Vallespir.
Veure 1273 і Jaspert de Botonac i de Castellnou
Jaume Sarroca
Jaume Sarroca (o Jaume sa Roca) (?,? - Poblet, Conca de Barberà, 1289), prelat, Bisbe d'Osca.
Veure 1273 і Jaume Sarroca
Joan de Brienne
Coronació de Joan de Brienne com a Rei de Jerusalem amb Maria de Montferrat, a finals del s.XIII, al MS ''Histoire d'Outremer'' pintat a Acre. (''Biblioteca Medicea-Laurenziana'', Florència). Joan I de Brienne (nascut cap a 1170/1175 - mort el 27 de maç de 1237 a Constantinoble fou rei de Jerusalem de 1210 a 1225, i després emperador llatí de 1229 a 1237.
Veure 1273 і Joan de Brienne
Joan IV Ducas Làscaris
Joan IV Ducas Làscaris (en grec) (Nicea 1250 - Mar de Màrmara després del 1290).
Veure 1273 і Joan IV Ducas Làscaris
Joana I de Navarra
Joana I de Navarra (1273-Vincennes, França, 1305) fou reina de Navarra, comtessa de Xampanya (1274-1305) i reina consort de França (1285-1305).
Veure 1273 і Joana I de Navarra
Jordi Acropolita
Jordi Acropolita (en llatí Georgius Acropolita, en grec) (Constantinoble, 1220 - desembre del 1282) fou el fill del gran logoteta romà d'Orient Constantí Acropolita i va pertànyer a una família noble romana d'Orient que va tenir estreta relació amb la família imperial dels Ducas.
Veure 1273 і Jordi Acropolita
Kaixgar
Kaixgar (sent altres transcripcions Kaixcar o Khaixgar, en uigur: قەشقەر K̡ǝxk̡ǝr; en xinès: 喀什 Kāshí o 喀什噶尔 Kāshígéěr) és una ciutat oasi a la regió autònoma del Xinjiang, a la República Popular de la Xina.
Veure 1273 і Kaixgar
Konkan
Konkan (कोकण en marathi) o Costa de Konkan o Karavali, fou el nom regional donat al país sota els Ghats Occidentals al sud del riu Damanganga, la costa de Kanara del Nord, els estats natius de Janjira i Savantavadi, i el territori portuguès de Goa amb una superfície de 8.000 km² i una població el 1901 de 5.610.432 habitants.
Veure 1273 і Konkan
Lúčka (Levoča)
Lúčka és un poble i municipi d'Eslovàquia.
Veure 1273 і Lúčka (Levoča)
Les croades vistes pels àrabs
Les Croades vistes pels àrabs (original en francès Les croisades vues par les Arabes) és el títol d'una obra de l'escriptor libanès Amin Maalouf publicada (1a edició) el 1983.
Veure 1273 і Les croades vistes pels àrabs
Licari
Mapa de l'Imperi Romà d'Orient i dels Estats Llatins d'Orient, vers 1265. fou un almirall d'origen llombard del al servei de l'Imperi Romà d'Orient.
Veure 1273 і Licari
Liparits-Orbeliani
Els Liparit (plural Liparits o Liparítides o Lipàrides; en georgià: ლიპარიტები, Liparitisdzé, també Baghuashi (ბაღჳაში)) foren una família feudal (didebuli) de la Geòrgia medieval que podria derivar de la família armènia dels Mamikonian i que fou l'origen dels Orbelian (en armeni Օրբելիներ) o Orbeliani (en georgià).
Veure 1273 і Liparits-Orbeliani
Llista d'anys
Aquesta pàgina llista els anys.
Veure 1273 і Llista d'anys
Llista d'arquebisbes de Santiago de Compostel·la
Aquesta és una llista dels arquebisbes metropolitans de la Diòcesi de Santiago de Compostel·la.
Veure 1273 і Llista d'arquebisbes de Santiago de Compostel·la
Llista de comtes i ducs d'Anjou
Llista dels comtes d'Anjou, després ducs d'Anjou.
Veure 1273 і Llista de comtes i ducs d'Anjou
Llista de Consellers en Cap de Barcelona
El Conseller en Cap era un càrrec històric que provenia de la institució barcelonina del Consell de Cent.
Veure 1273 і Llista de Consellers en Cap de Barcelona
Llista de governants i prínceps de Transsilvània
XIX). El Principat de Transsilvània es va caracteritzar per ser una monarquia electiva on l'alta noblesa hongaresa dirigia aquesta unitat politicoadministrativa independent, que va existir entre els segles XVI i XVIII.
Veure 1273 і Llista de governants i prínceps de Transsilvània
Llista de monarques de Polònia
Polònia ha estat dirigida per ducs (v.962 - 1025, 1032 - 1076, 1079 - 1295, 1296 - 1300 i 1306 - 1320) i dels reis (1025 - 1032, 1076 - 1079, 1295 - 1296, 1300 - 1305 i 1320 - 1795).
Veure 1273 і Llista de monarques de Polònia
Llista de municipis portuguesos
Aquesta és una llista de municipis (concelhos) portuguesos ordenats alfabèticament.
Veure 1273 і Llista de municipis portuguesos
Llista de reis de Tessalònica
Els reis de Tessalònica foren els sobirans varen governar el Regne de Tessalònica després de la Conquesta de la Constantinoble durant la Quarta Croada.
Veure 1273 і Llista de reis de Tessalònica
Llista de reis germànics
Els reis germànics, també coneguts com a reis d'Alemanya, governaren el Regne d'Alemanya: estat creat amb la zona oriental de l'Imperi Carolingi pel Tractat de Verdun de 843 i que continuà ininterromput fins que el 1918 fou succeït per la república de Weimar.
Veure 1273 і Llista de reis germànics
Llista dels arquebisbes de Canterbury
Llista de tots els Arquebisbes a la catedral de Canterbury Escut de l'Arquebisbe de Canterbury Llista dels Arquebisbes de Canterbury, des de la seva fundació el 597.
Veure 1273 і Llista dels arquebisbes de Canterbury
Lod
Lod o Lydda és una ciutat d'Israel que es troba en la costa, a 16 km al sud de Tel Aviv.
Veure 1273 і Lod
Lugo
Lugo (en llatí anomenada Lucus Augusti) és un municipi i una ciutat gallega d'origen romà (tot i que algunes tesis sostenen que pot estar assentada sobre un nucli celta), fundada l'any 25 aC per Paul·le Fabi Màxim i banyada pel riu Miño.
Veure 1273 і Lugo
Maghrawa
Els maghrawa o maghrawes —en amazic imghrawn; en àrab المغراوة o المغراويون, al-maḡrāwa o al-maḡrāwiyyūn— foren una gran confederació tribal amaziga dels Butr, la més poderosa branca dels zenates, coneguts antigament com a gètuls.
Veure 1273 і Maghrawa
Malik Shams al-Din I
Malik Shams al-Din I Muhammad fou el primer malik (rei) de la dinastia Kart d'Herat.
Veure 1273 і Malik Shams al-Din I
Manuel Holòbol
Manuel Holòbol (en llatí Manuel Holobolus, en grec) fou un escriptor Imperi Romà d'Orient del.
Veure 1273 і Manuel Holòbol
Marca de picapedrer
Marques de picapedrer de l'Abadia de Fountains Marques de picapedrer en un viaducte Les marques de la ''francmaçoneria'' per sobre dels gravats al portal de ''Brunnenturm'' a Zúric Una marca de picapedrer és un símbol marcat en un carreu que sovint es troba als murs de pedra en edificis i altres estructures públiques.
Veure 1273 і Marca de picapedrer
Margarida, comtessa d'Anjou
Margarida d'Anjou (1273 - París, 31 de desembre de 1299) fou princesa de Nàpols i comtessa d'Anjou (1290-1299).
Veure 1273 і Margarida, comtessa d'Anjou
Maria Arpad d'Hongria
Maria Arpad d'Hongria (1257 - Nàpols, 25 de març de 1323) fou princesa d'Hongria i reina consort de Nàpols (1285-1309).
Veure 1273 і Maria Arpad d'Hongria
Maria de Xipre
Maria de Xipre o Maria de Lusignan (Nicòsia, Xipre 1273 a 1279 - Tortosa 1322), princesa de Xipre i reina consort de la Corona d'Aragó (1315-1322).
Veure 1273 і Maria de Xipre
Mata de Matha
Mata de Matha, morta entre 1270 i 1273, fou vescomtessa de Marsan del 1251 a la seva mort, i filla de Bosó de Matha, senyor de Conyac, i de Peronella de Comenge, comtessa de Bigorra i vescomtessa de Marsan.
Veure 1273 і Mata de Matha
Michaľany
Michaľany és un poble i municipi d'Eslovàquia.
Veure 1273 і Michaľany
Milas
Milas (antiga Milasa, Milaso, Milaxo, Melaso, Melaxo, clàssica Mylasa.
Veure 1273 і Milas
Miramar (Mallorca)
Miramar és una possessió situada a Valldemossa, just en el límit d'aquest municipi i Deià.
Veure 1273 і Miramar (Mallorca)
Mojzesovo
Mojzesovo és un poble i municipi d'Eslovàquia que es troba a la regió de Nitra, al sud-oest del país.
Veure 1273 і Mojzesovo
Monestir Matris Domini
El monestir Matris Domini (en llatí, literalment, la 'mare de Déu') és un monestir femení que acull el museu del mateix nom, situat a la ciutat de Bèrgam (Itàlia).
Veure 1273 і Monestir Matris Domini
Muhàmmad I al-Ghàlib
Abu-Abd-Al·lah Muhàmmad (I) al-Ghàlib bi-L·lah ibn Yússuf fou el primer rei nassarita de Granada.
Veure 1273 і Muhàmmad I al-Ghàlib
Muhàmmad II al-Faqih
Abu-Abd-Al·lah Muhàmmad (II) al-Faqih ibn Muhàmmad (1234-1302) fou rei musulmà de la dinastia nassarita de Granada del 1273 al 1302.
Veure 1273 і Muhàmmad II al-Faqih
Napoleó Torriani
Napoleó Torriani o Napoleó della Torre (? - Castell de Baradello, Como 1278) fou el senyor de Milà entre 1265 i 1277.
Veure 1273 і Napoleó Torriani
Nules
Nules es una ciutat del País Valencià situada a la comarca de la Plana Baixa.
Veure 1273 і Nules
Orde de Sant Jaume per a la Fe i la Pau
LOrde de Sant Jaume per a la Fe i la Pau o Orde de l'Espasa fou un orde militar fundat poc abans de 1231 a Gascunya i dissolta en 1273, amb l'objectiu de mantenir la pau als territoris de l'arquebisbat d'Aush.
Veure 1273 і Orde de Sant Jaume per a la Fe i la Pau
Orde de Santa Maria d'Espanya
LOrde de Santa Maria d'Espanya o Orde de l'Estrella fou un orde militar naval creada pel rei Alfons X de Castella en 1272.
Veure 1273 і Orde de Santa Maria d'Espanya
Orde del Temple
LOrde dels Pobres Cavallers de Crist i del Temple de Salomó, també anomenat l’Orde del Temple (Ordre du Temple en francès) en el qual els seus membres són normalment coneguts com a cavallers templers (templiers en francès), va ser un dels més famosos ordes militars cristians de l'edat mitjana.
Veure 1273 і Orde del Temple
Ottaviano degli Ubaldini
Ottaviano degli Ubaldini (1214-1273), anomenat també Attaviano, va ser un cardenal italià.
Veure 1273 і Ottaviano degli Ubaldini
Patriarcat d'Aquileia
El patriarcat d'Aquileia - Patriarcato di Aquileia; Patriarchatus Aquileiensis - és una seu metropolitana suprimida de l'Església catòlica a Itàlia.
Veure 1273 і Patriarcat d'Aquileia
Penitenciari major
Penitenciari major és el títol que rep el cardenal prefecte que presideix el Tribunal de la Penitenciaria Apostòlica, assistit per un regent, dos oficials és i un consell de prelats.
Veure 1273 і Penitenciari major
Pera (Constantinoble)
Mapa de les ciutats de Pera i de Constantinoble el 1422 Pera va ser una ciutat fundada com a colònia comercial per la República de Gènova després de la Conquesta de Constantinoble (1204) a mans dels croats occidentals durant la Quarta Croada.
Veure 1273 і Pera (Constantinoble)
Pere de Cadireta
Pere de Cadireta (Moià, Moianès - la Seu d'Urgell, 1277-1279), sovint anomenat també de la Cadireta, va ser un frare dominic.
Veure 1273 і Pere de Cadireta
Pere de Castellnou (bisbe)
Pere de Castellnou (? - Rupià, 20 de febrer de 1279) fou bisbe de Girona (1259-79).
Veure 1273 і Pere de Castellnou (bisbe)
Pere II de Savoia
Pere II de Savoia, el petit Carlemany, (Suze, Savoia 1203 - Pierre-Châtel 1268) fou comte de Savoia entre 1263 i 1268.
Veure 1273 і Pere II de Savoia
Pomar de Cinca
Pomar (o Pomar de Cinca) és un poble del municipi de Sant Miquel del Cinca, a la província d'Osca, a la dreta del riu Cinca, aigua avall de Montsó.
Veure 1273 і Pomar de Cinca
Quartó
Un quartó era la jurisdicció territorial vigent a Eivissa i Formentera des de la conquesta catalana (1235) fins als Decrets de Nova Planta (segle XVIII).
Veure 1273 і Quartó
Queralbs
Terres de Girona Queralbs és un municipi de la comarca del Ripollès, està situat a l'extrem nord de la regió de l'Alt Ter.
Veure 1273 і Queralbs
Regne de Tessalònica
El Regne de Tessàlonica fou un estat croat establert pels croats francs/llatins després de la destrucció de l'Imperi Romà d'Orient l'any 1204.
Veure 1273 і Regne de Tessalònica
Rodolf I d'Alemanya
Rodolf I d'Alemanya, conegut com a Rodolf d'Habsburg, (Limburg, 1 de maig de 1218 - Espira, 15 de juliol de 1291) va ser rei d'Alemanya (Rei dels Romans) de 1273 fins a la seva mort, i duc d'Àustria, Caríntia, Estíria i marcgravi de Carniola de 1276 al 1282.
Veure 1273 і Rodolf I d'Alemanya
Roger Bernat III de Foix
Roger Bernat III de Foix i II de Castellbò (? - 1302) fou comte de Foix i vescomte de Castellbò (1265-1302) i vescomte de Bearn (1290-1302).
Veure 1273 і Roger Bernat III de Foix
Roger de Llúria
Roger de Llúria, de nom de naixement Ruggiero di Lauria (també conegut per Roger de Lloria, Lòria, Llòria o Luria; Lauria o Scalea, Regne de Sicília, 17 de gener de 1250 – València, 19 de gener de 1305), fou un militar d'origen lucanès educat a la cort dels reis d'Aragó a Barcelona, on va arribar formant part del seguici de la reina Constança de Sicília, muller de Pere III d'Aragó «el Gran».
Veure 1273 і Roger de Llúria
Rumi
Jalal-ad-Din Muhàmmad Balkhí o Jalal-ad-Din Muhàmmad Rumi, o simplement Rumi, també conegut com a Mawlana (30 de setembre de 1207- Konya, 17 de desembre de 1273), fou un poeta, jurista, teòleg i místic sufí.
Veure 1273 і Rumi
Sacre Imperi Romanogermànic
El Sacre Imperi Romanogermànic (alemany: Heiliges Römisches Reich; llatí: Sacrum Romanum Imperium) fou un imperi medieval amb terres a l'Europa occidental, central i meridional i governat per un sobirà investit amb el títol d'«emperador dels romans».
Veure 1273 і Sacre Imperi Romanogermànic
Sant Domènec de la Seu d'Urgell
L'Església de Sant Domènec actualment és una sala d'exposicions de la ciutat pirinenca de La Seu d'Urgell (Alt Urgell).
Veure 1273 і Sant Domènec de la Seu d'Urgell
Santa Maria in Via Lata
L'església Santa Maria in Via Lata és una basílica menor dedicada a la Mare de Déu situada a Roma al rione de Pigna, a la Via del Corso.
Veure 1273 і Santa Maria in Via Lata
Santa Sabina (títol cardenalici)
El títol cardenalici de Santa Sabina fou erigit, o confirmat almenys, per Celestí I, al voltant de l'any 423.
Veure 1273 і Santa Sabina (títol cardenalici)
Secta dels assassins
La secta dels assassins va ser un moviment politicoreligiós de musulmans xiïtes ismaïlites, de la secta nizarita, i actiu entre els segles i, especialitzat a terroritzar la dinastia abbàssida mitjançant l'assassinat polític.
Veure 1273 і Secta dels assassins
Silahara
Els silahares foren una dinastia que va governar a Maharashtra, especialment el Konkan, entre el segle VIII i el sense interrupció.
Veure 1273 і Silahara
Sopron
Sopron és una ciutat hongaresa.
Veure 1273 і Sopron
Staré
Staré és un poble i municipi d'Eslovàquia.
Veure 1273 і Staré
Streda nad Bodrogom
Streda nad Bodrogom és un poble i municipi d'Eslovàquia.
Veure 1273 і Streda nad Bodrogom
Tadeu II Montefeltro
Tadeu II Montefeltro va ser fill de Montefeltrano II Montefeltro.
Veure 1273 і Tadeu II Montefeltro
Tercer Orde del Carmel
El Tercer Orde de la Mare de Déu del Carmel o dels Carmelites Laics és la branca seglar o tercer orde de l'Orde del Carmel, els membres dels quals són homes i dones laics que, fascinats per l'estil de vida evangèlic dels carmelites calçats, volen imitar-los i fer realitat aquesta vida en la seva quotidianitat.
Veure 1273 і Tercer Orde del Carmel
Thàbit ibn Mandil
Thàbit ibn Mandil fou emir dels Banu Mandil del Chelif.
Veure 1273 і Thàbit ibn Mandil
Thomas Bérard
Thomas Bérard (o Bérault o Béraud) és el vintè gran mestre de l'Orde del Temple.
Veure 1273 і Thomas Bérard
Torre àrab de l'Ermita de Sant Miquel
La Torre Àrab de l'Ermita de Sant Miquel de Corbera, es troba sobre un turó proper a la població, anomenat de Sant Miquel.
Veure 1273 і Torre àrab de l'Ermita de Sant Miquel
Torriani
Torriani o Della Torre fou una família italiana que va governar a Milà i altres llocs del nord de la península Itàlica.
Veure 1273 і Torriani
Torroella de Montgrí
Torroella de Montgrí és una vila i municipi de Catalunya que ocupa l'extrem nord-est de la comarca del Baix Empordà.
Veure 1273 і Torroella de Montgrí
Tractat de Viterbo
Tractat signat el 27 de maig del 1267 a la ciutat de Viterbo entre Carles I d'Anjou, Balduí II de Constantinoble i Guillem II d'Acaia, per tal de restituir l'Imperi Llatí.
Veure 1273 і Tractat de Viterbo
Transhumància a Espanya
Principals vies pecuàries d'Espanya. La trashumància a Espanya és el trasllat o 'pas' del bestiar pels seus pastors des de les deveses d'estiu a les d'hivern, i viceversa.
Veure 1273 і Transhumància a Espanya
Ubertí de Casale
Ubertino da Casale fou un religiós franciscà italià, nascut a Casale Monferrato en 1259, i mort en 1330.
Veure 1273 і Ubertí de Casale
Vescomtat de Pommiers
El vescomtat de Pommiers fou una jurisdicció feudal de França sorgida de la senyoria de Pommiers centrada al castell de Pommiers a les comunes de Vérac i de Villegouge al cantó de Fronsac a la Gironda.
Veure 1273 і Vescomtat de Pommiers
Vescomtat de Zuberoa
Escut de Zuberoa El vescomtat de Zuberoa o Soule fou una jurisdicció feudal de Gascunya, a França, centrada en Maule-Lextarre.
Veure 1273 і Vescomtat de Zuberoa
Veterná Poruba
Veterná Poruba és un poble i municipi d'Eslovàquia que es troba a la regió de Žilina, al centre-nord del país.
Veure 1273 і Veterná Poruba
Vilar de Canes
Vilar de Canes és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca de l'Alt Maestrat.
Veure 1273 і Vilar de Canes
Violant d'Aragó i de Sicília
Violant d'Aragó (1273 - Termini, Nàpols 1302), princesa d'Aragó.
Veure 1273 і Violant d'Aragó i de Sicília
, Bisbat de Calahorra i La Calzada-Logronyo, Bisbat de Chalon, Bisbat de Châlons-en-Champagne, Bisbat de Coserans, Bisbat de Dunkeld, Bisbat de Faenza-Modigliana, Bisbat de la Spezia-Sarzana-Brugnato, Bisbat de Lamezia Terme, Bisbat de Latina-Terracina-Sezze-Priverno, Bisbat de Molfetta-Ruvo-Giovinazzo-Terlizzi, Bisbat de Montepulciano-Chiusi-Pienza, Bisbat de Nevers, Bisbat de Nuoro, Bisbat de Piacenza-Bobbio, Bisbat de Sion, Bisbat de Sulmona-Valva, Bisbat de Vallo della Lucania, Bisbat de Ventimiglia-Sanremo, Bisbat de Verdun, Bisbat de Volterra, Bisbat suburbicari d'Albano, Bisbat suburbicari d'Òstia, Bisbat suburbicari de Frascati, Bisbat suburbicari de Palestrina, Bisbat suburbicari de Sabina-Poggio Mirteto, Bisbat suburbicari de Velletri-Segni, Blasco Eximénez d'Arenós, Bobrovník, Bonacolsi, Bonn, Bukharà, Carles I d'Anjou, Carles II d'Anjou, Carrícola, Carròs (cavaller), Castell d'Alcalà, Castell de Cabrera (Anoia), Castell de Castelnaud, Castell dels Visconti, Catedral d'Osca, Catedral de Gamla Uppsala, Catedral de Lugo, Catedral de Sant Just i Sant Pastor (Narbona), Cecco Angiolieri, Civisme, Clan Hōjō, Comtat de Bliesgau, Comtat de Chiny, Comtat de Porhoët, Comtat de Vianden, Comtat de Xampanya, Comtat del Maine, Concejo de la Mesta, Constança de Sicília, Creu d'Alcoraç, Dawan, Degà del Col·legi Cardenalici, Despotat de l'Epir, Diòcesi de Ciudad Rodrigo, Dinastia, Dinastia dels Habsburg, Domingo Martínez, Ducat de Màntua, Durrës, Elisabet de Baviera (reina d'Alemanya), Enkenbach-Alsenborn, Enric I de Navarra, Eric V, Església de Sant Agustí (València), Expansió de l'Antiga Confederació Suïssa, Felip de Courtenay, Franciscus Accursius, Gran Companyia Catalana, Gran Mestre de l'Orde Teutònic, Gregori X, Gros (moneda), Gubbio, Guillem de Beaujeu, Guillem de Montgrí, Guillem II de Montclús, Història d'Àustria, Història d'Hongria, Història de Creta, Hofburg, Hug IV de Borgonya, Il-kanat, Imperi Llatí, Innocenci V, Jaspert de Botonac i de Castellnou, Jaume Sarroca, Joan de Brienne, Joan IV Ducas Làscaris, Joana I de Navarra, Jordi Acropolita, Kaixgar, Konkan, Lúčka (Levoča), Les croades vistes pels àrabs, Licari, Liparits-Orbeliani, Llista d'anys, Llista d'arquebisbes de Santiago de Compostel·la, Llista de comtes i ducs d'Anjou, Llista de Consellers en Cap de Barcelona, Llista de governants i prínceps de Transsilvània, Llista de monarques de Polònia, Llista de municipis portuguesos, Llista de reis de Tessalònica, Llista de reis germànics, Llista dels arquebisbes de Canterbury, Lod, Lugo, Maghrawa, Malik Shams al-Din I, Manuel Holòbol, Marca de picapedrer, Margarida, comtessa d'Anjou, Maria Arpad d'Hongria, Maria de Xipre, Mata de Matha, Michaľany, Milas, Miramar (Mallorca), Mojzesovo, Monestir Matris Domini, Muhàmmad I al-Ghàlib, Muhàmmad II al-Faqih, Napoleó Torriani, Nules, Orde de Sant Jaume per a la Fe i la Pau, Orde de Santa Maria d'Espanya, Orde del Temple, Ottaviano degli Ubaldini, Patriarcat d'Aquileia, Penitenciari major, Pera (Constantinoble), Pere de Cadireta, Pere de Castellnou (bisbe), Pere II de Savoia, Pomar de Cinca, Quartó, Queralbs, Regne de Tessalònica, Rodolf I d'Alemanya, Roger Bernat III de Foix, Roger de Llúria, Rumi, Sacre Imperi Romanogermànic, Sant Domènec de la Seu d'Urgell, Santa Maria in Via Lata, Santa Sabina (títol cardenalici), Secta dels assassins, Silahara, Sopron, Staré, Streda nad Bodrogom, Tadeu II Montefeltro, Tercer Orde del Carmel, Thàbit ibn Mandil, Thomas Bérard, Torre àrab de l'Ermita de Sant Miquel, Torriani, Torroella de Montgrí, Tractat de Viterbo, Transhumància a Espanya, Ubertí de Casale, Vescomtat de Pommiers, Vescomtat de Zuberoa, Veterná Poruba, Vilar de Canes, Violant d'Aragó i de Sicília.