Comunicació

2106 les relacions: Aín, Abadia de Cluny, Abaqa, Abat de Poblet, Abellola, Abu-Bakr ibn Hud, Abu-Muhàmmad al-Gharnatí, Abu-Uthman Saïd ibn al-Hàkam al-Quraixí, Abu-Yahya Muhàmmad ibn Alí ibn Abi-Imran at-Tinmalalí, Abu-Zayd, Acadèmia Valenciana de la Llengua, Adalil, Ademús, Agnès d'Antioquia, Agres, Agullent, Ahnentafel, Aiamans (Mallorca), Aiòder, Aielo de Malferit, Aielo de Rugat, Aigües, Aiora, Ais de Provença, Ajuntament de Barcelona, Al Tall, Al-Azraq, Alacant, Alacantí, Alaquàs, Alaró, Alí ibn Mujàhid Iqbal-ad-Dawla, Albaida, Albal, Albalat de la Ribera, Albalat dels Sorells, Albalat dels Tarongers, Albarrasí, Albenya, Alberic, Albert d'Alavanya, Albocàsser, Alboraia, Alboraig, Albuixec, Alcalalí, Alcalatén, Alcanar, Alcàntera de Xúquer, Alcàsser (Horta Sud), ..., Alcúdia, Alcoi, Alcosser, Aldaia, Alfafar, Alfara de Carles, Alfara de la Baronia, Alfarrasí, Alfarràs, Alfauir, Alfondeguilla, Alfons d'Aragó i Castella, Alfons el Benigne, Alfons el Cast, Alfons el Franc, Alfons Llorenç Gadea, Alfons VIII de Castella, Alfons X de Castella, Algaida, Algímia d'Almonesir, Algemesí, Alginet, Algirós, Alhama de Múrcia, Aliança francomongola, Almacelles, Almanjanec, Almassora, Almàssera, Almedíxer, Almenara, Almirall, Almodí de València, Almoradí, Almussafes, Alna, Alt Penedès, Alt Vinalopó, Altea, Altura (Alt Palància), Alzira, Amícia de Montfort, Anafil, Andreu Alfaro i Hernández, Andreu d'Albalat, Andreu II d'Hongria, Andreu Marçal de Sax, Anna, Annauir, Ansó, Antella, Antic hospital d'Anglesola, Antic sistema defensiu de Flix, Antiga església de Sant Miquel Arcàngel, Centre Cultural de Altura, Antiga torre defensiva d'Algar, Antoni Lloret i Martí, Antoni Maria Alcover i Sureda, Antoni Mut Tomàs, Antonio Lupián Zapata, Antonio Ubieto Arteta, Aplec del Puig, Aqüeducte de Santa Llúcia, Aqüeducte de Xalamera, Aqüeducte dels Arquets, Aragó (cognom), Aragonès medieval, Aranyel, Arbre de Sobrarbe, Arc de Sant Martí, Arc de Triomf de Barcelona, Arcs de les Salines, Ares del Bosc, Ares del Maestrat, Ares dels Oms, Arnau de Banyuls, Arnau de Cortsaví, Arnau de Gurb, Arnau de Peralta, Arnau de Romaní, Arnau de Timor, Arnau Roger I de Pallars Sobirà, Arquebisbat de Barcelona, Arquebisbat de Tarragona, Arquitectura romànica, Arrais, Ars Musicae, Art de Catalunya, Art públic de Barcelona, Art romànic a Catalunya, Artana, Artà, Artés, Artesa, Article salat, Arxidiòcesi de València, Arxiu Capitular de Barcelona, Arxiu de la Catedral de València, Arxiu de la Corona d'Aragó, Arxiu del Regne de Mallorca, Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona, Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona, Arxiu Municipal de Palma, Arxiu Municipal de València, Asp, Aspàreg de la Barca, Associació Protectora de l'Ensenyança Catalana, Atac a Albalat, Ataifor de Son Fornés, Ato I de Foces, Atzeneta d'Albaida, Atzeneta del Maestrat, Aurembiaix d'Urgell, Avalrí, Ayerbe, Águilas, Òpol i Perellós, Òrrius, Énguera, Àlvar I d'Urgell, Baile general d'Aragó, Baix Albaida, Baix Cinca (comarca històrica), Baixa Cerdanya, Balaguer, Balasc d'Alagó, Balànsiya, Balones, Bandera de Catalunya, Bandera de València, Banderes de Catalunya, Banu Mardanix, Banyeres de Mariola, Banyuls de la Marenda, Barbacana, Baronia d'Ayerbe, Baronia d'Erill, Baronia d'Herbers, Baronia de Castalla, Baronia de Castellar, Baronia de Castre, Baronia de la Granadella, Baronia de Linyola, Baronia de Lluçà, Baronia de Mur, Baronia de Nyer, Baronia de Ribelles, Barraques, Barri de les Corts, Barri de Sant Jaume (Perpinyà), Barri del Centre (Alcoi), Barri Vell de Llívia, Barxeta, Basílica de la Mare de Déu del Lledó, Basílica de la Mare de Déu dels Desemparats, Basílica de la Mercè, Basílica de Santa Maria de Vilafranca, Basílica del Salvador de Borriana, Basílica Menor de Santa Maria d'Elx, Batalla d'Alcoi, Batalla de Llucmajor, Batalla de Montjuïc (1641), Batalla de Muret, Batalla de Portopí, Batalla de Setla de Nunyes, Batalla del cap de l'Artaqui, Batalla del Puig de Santa Maria, Batle de Mallorca, Báguena, Bèlgida, Beat Jaume, Bec de Ferrutx, Begís, Bel (Rossell), Ben Abet, Benaguasil, Benasau, Benassal, Benavites, Bendinat, Beneixama, Benejússer, Benet d'Albalat, Benetússer, Benferri, Beniarjó, Beniarrés, Beniatjar, Benicarló, Benicàssim, Benicolet, Benidoleig, Benidorm, Benifaió, Benifairó de la Valldigna, Benifairó de les Valls, Benifallim, Benifaraig, Benigànim, Benigembla, Benimagrell, Benimeli, Benimodo, Beniopa, Benirabe, Benissa, Benissoda, Benitandús, Benlloc, Berbegal, Berenguela Alonso de Molina, Berenguer d'Erill, Berenguer de Cardona, Berenguer de Castellbisbal, Berenguer de Palou II, Berenguer de Rubí, Berenguer Durfort, Berenguer Gairan, Berenguer IV d'Entença, Berga, Bernardino Gómez Miedes, Bernart de Rovenac, Bernart Sicart de Maruèjols, Bernat d'Olivella, Bernat de Mur, Bernat de Santa Eugènia de Berga, Bernat de Sarrià, Bernat Guillem d'Entença, Bernat Guillem de Montpeller, Bernat, Gràcia i Maria d'Alzira, Berta d'Aragó, Bertran d'Alamanon, Betxí, Biar, Biblia Parva, Biblioteca d'Escriptors Mallorquins, Biblioteca Museu Víctor Balaguer, Biblioteca Torras i Bages, Bicorb, Biescas, Binissalem, Bisbat de Menorca, Bisbat de Sogorb-Castelló, Bixquert, Blanca d'Antillón, Blanca de Castella i d'Anglaterra, Blanca de França i de Provença, Blanca de Mallorca, Blanca Picany, Blasco Maça, Blasons i escuts d'Ares dels Oms, Bloc d'habitatges a la Gran Via Jaume I, 16 (Girona), Bloc d'habitatges Pérez Xifra, Bocairent, Bolbait, Bolulla, Bombers de Barcelona, Bonastruc ça Porta, Bonifaci VI de Castellana, Bonrepòs i Mirambell, Borbotó, Borrell II, Borriana, Borriol, Branques del casal de Barcelona, Bugarra, Bunyol, Busot, Ca de bestiar, Ca n'Aguilera, Cabanes (Plana Alta), Cabdet, Cabrera d'Anoia, Cal General (Vilagrasseta), Cal Xacó de Vilagrasseta, Calabuig, Calassanç (Osca), Call d'Inca, Call de Barcelona, Call Jueu de Montblanc, Callosa d'en Sarrià, Callosa de Segura, Calomart, Camí dels Reis (Mallorca), Cambrils, Campanar (districte de València), Campdàsens (Osca), Campmany, Canal de Bellús a Xàtiva, Canals, Cançó de gesta, Cancelleria, Cancelleria Reial, Canet d'en Berenguer, Canonges Regulars de Sant Antoni, Cant dels Angelets, Capcir, Capella de Sant Genís. Antic conjunt parroquial de Plegamans, Capocorb Vell, Carcaixent, Cardedeu, Carladès, Carles I de Valois, Carles Ros i Hebrera, Carlet, Carmel Pastor i Pla, Carmelina Sánchez-Cutillas i Martínez, Carpesa, Carrícola, Carròs (cavaller), Carrer d'Ataülf, Carrer de Mallorca, Carrer de Muntaner, Carrer de Sagunt, Carrer de Sant Miquel, Carrer de Sant Vicent Màrtir, Carrer de València, Carrer del 31 de Desembre, Carrer del Sotstinent Navarro, Carta de Comunió i Amistat, Carta de Franquesa de Mallorca, Carta de franqueses de 1241, Carta de Privilegis i Franqueses, Cartagena, Cartoixa de Porta Coeli, Casa Antoni Brusi i Ferrer, Casa Batlló, Casa Comte Zanoguera, Casa d'Olesa, Casa de Híxar, Casa de la Ciutat (Barcelona), Casa de la Ciutat (València), Casa de les Reixes d'Almassora, Casa de Moragues, Casa de Sureda, Casa del carrer de Salomó ben Adret, 7, Casa del Senyor del Mal Ús, Casa forta de la Rovira, Casa fortificada dels Templaris (Les Coves de Vinromà), Casa Golferichs, Casa pairal de l'Abat Escarré, Casa reial d'Aragó, Casa reial de Mallorca, Casafabre, Casal d'Aragó, Casal d'Urgell, Casal de Barcelona, Casal de Mont-rodon, Caserna General Terrestre d'Alta Disponibilitat, Cases Baixes, Castalla, Castejón del Puente, Castell d'Abenromà, Castell d'Ademús, Castell d'Alaró, Castell d'Albalat (Cabanes), Castell d'Alcalà, Castell d'Alfarb, Castell d'Alfàndec, Castell d'Ali Maimo, Castell d'Almenar, Castell d'Almizra, Castell d'Andilla, Castell d'Arenós, Castell d'Ares, Castell d'Argençola, Castell d'Atzeneta, Castell d'Èvol, Castell d'Òpol, Castell d'Eilean Donan, Castell d'El Toro, Castell d'Esponellà, Castell d'Eus, Castell d'Hostoles, Castell d'Onda, Castell d'Uixó, Castell d'Ulldecona, Castell de Baborers, Castell de Bàscara, Castell de Begís, Castell de Bellver, Castell de Benaguasil, Castell de Bendinat, Castell de Benicàssim, Castell de Benifallim, Castell de Biar, Castell de Blancafort (Gombrèn), Castell de Butsènit, Castell de Cabrera (Anoia), Castell de Cabrera (Collsacabra), Castell de Cabres, Castell de Calabuig, Castell de Caldes de Malavella, Castell de Calmella, Castell de Carbonera, Castell de Cardona, Castell de Casesnoves, Castell de Castelldefels, Castell de Castellet (Castellet i la Gornal), Castell de Castellnou de Sogorb, Castell de Castellolí, Castell de Castells, Castell de Castielfabib, Castell de Castro, Castell de Caudiers, Castell de Cervelló, Castell de Cervera del Maestrat, Castell de Clairà, Castell de Clarà (Moià), Castell de Clariana (Argençola), Castell de Corbó, Castell de Corbins, Castell de Creixenturri, Castell de Cubells, Castell de Fadrell, Castell de Fanzara, Castell de Fontova, Castell de Forna, Castell de Gaibiel, Castell de Gallinera, Castell de l'Alcalatén, Castell de l'Espluga Calba, Castell de la Bisbal, Castell de la Fullola, Castell de la Guàrdia Pilosa, Castell de la Morera de Montsant, Castell de la Palma d'Ebre, Castell de la Rodana, Castell de la Senyoria, Castell de la Solana, Castell de la Talaia, Castell de la Vilavella, Castell de Les, Castell de Llagostera, Castell de Lludient, Castell de Madrona de Dosaigües, Castell de Margarida, Castell de Masquefa, Castell de Menàrguens, Castell de Milmanda, Castell de Miravet (Cabanes), Castell de Mont-ros, Castell de Montant, Castell de Montesa, Castell de Montgai, Castell de Montornés (Benicàssim), Castell de Montsó, Castell de Montsoriu, Castell de Mura, Castell de Navès, Castell de Palafolls, Castell de Palma, Castell de Pals, Castell de Peníscola, Castell de Penyafort, Castell de Perputxent, Castell de Petrer, Castell de Plegamans, Castell de Polpís, Castell de Ponts, Castell de Puig-alder, Castell de Puig-reig, Castell de Puigbalador, Castell de Puigverd, Castell de Pujalt, Castell de Querbús, Castell de Querol (Porta), Castell de Quesa, Castell de Rebollet, Castell de Ribelles, Castell de Ribes de Freser, Castell de Rocabertí, Castell de Rubí, Castell de Rugat, Castell de Sallent, Castell de Sant Antolí, Castell de Sant Boi, Castell de Sant Llorenç de la Muga, Castell de Santa Oliva, Castell de Santueri, Castell de Segart, Castell de Seta, Castell de Sufera, Castell de Tagamanent, Castell de Talteüll (Massoteres), Castell de Tàrbena, Castell de Tàrrega, Castell de Torlanda, Castell de Torres (Torres de Segre), Castell de Torres Torres, Castell de Tous, Castell de Vallada, Castell de Vernet (Artesa de Segre), Castell de Vialeva (Torralba), Castell de Vilafamés, Castell de Vilafermosa, Castell de Vilamalur, Castell de Vilamarxant, Castell de Vilella, Castell de Xalans, Castell de Xarafull, Castell de Xàtiva, Castell de Xert, Castell de Xiu, Castell de Xodos, muralles, torre i el Callis, Castell del Boixar (la Pobla de Benifassà), Castell del Moro, Castell del Papiol, Castell del Piló, Castell del Puig, Castell dels Omells de na Gaia, Castell i muralles de Culla, Castell i muralles de Requena, Castell i muralles de Riba-roja de Túria, Castell i vila closa de Maials, Castell i vila de Bellver de Cerdanya, Castell i vilatge de Montclús, Castell i vilatge de Montessor, Castell o torre de la Torre d'en Besora, Castell Palau d'Albalat dels Tarongers, Castell Palau de Geldo, Castell Palau de la Baronia (Alcàsser), Castell Palau de Zayd Abu Zayd, Castell, aqüeducte i muralles (Sogorb), Castell, ermita de San Roc o de Santa Àgueda la Vella i cintes muràries, Castell-Palau del Senyor de Bicorb, Castell-Palau dels Boïl, Castellà del País Valencià, Castelló (la Ribera Alta), Castelló d'Empúries, Castelló de Farfanya, Castelló de la Plana, Castellet de Carrícola, Castellfabib, Castellfort, Castellnou (Alt Palància), Castells càtars, Castillet (Almedíxer), Catadau, Catalanisme, Català a la Regió de Múrcia, Català al món, Català antic, Català clàssic, Català contemporani, Catarisme, Catarroja, Catí, Catedral (districte de València), Catedral d'Eivissa, Catedral d'Osca, Catedral de Barcelona, Catedral de Lió, Catedral de Mallorca, Catedral de Múrcia, Catedral de Tarragona, Catedral de Toledo, Catedral de València, Catedral de Vic, Caudiel, Caudiers de Conflent, Cavall de guerra, Cavalleria (llinatge), Cavalleria (territori), Cavalleria del Temple a Aragó i Catalunya, Càrcer, Círculo Balear, Còmic en català, Cúria de la Governació, Cúria diocesana, Cecília de Foix, Centenar de la Ploma, Centre Arqueològic de l'Almoina, Ceràmica de Manises, Ceràmica de Paterna, Cercavila de l'Imaginari de Vilanova i la Geltrú, Cereria Subirà, Cervera, Cervera (llinatge), Cervera del Maestrat, Cerverí de Girona, Ceuta, Chabèrt de Barbairan, Cimera Reial, Cinc Claus, Ciutat Vella de València, Clairà, Clamor Amarga, Cleda, Clovis Dardentor, Cocatedral de Sant Nicolau de Bari, Cocentaina, Codo, Cofrents, Colada (espasa), Colònia de Sant Pere, Col·legiata de Santa Maria de Xàtiva, Coll de sa Batalla (Calvià), Comanda de Perpinyà, Comanda del Masdéu, Comandes catalanes de l'orde del Temple, Comarques Centrals del País Valencià, Comarques del Sud del País Valencià, Combat de Palafrugell, Comerç català medieval, Comtat d'Empúries, Comtat d'Urgell, Comtat de Carlet, Comtat de Cerdanya, Comtat de Comenge, Comtat de Gavaldà, Comtat de l'Alcúdia, Comtat de Pallars Sobirà, Comtat de Ribagorça, Comtat de Xestalgar, Comtat del Rosselló, Comtats catalans, Comtats de Rosselló i Cerdanya, Comte l'Arnau, Concòrdia d'Alcalá, Concili de Lió II, Concili provincial de Lleida, Conesa, Confraria de la Bóta de Sant Ferriol, Confrides, Congrés d'Història de la Corona d'Aragó, Conjunt d'habitatges al carrer Sant Francesc, 23-43 (Vic), Conjunt d'habitatges al carrer Sant Francesc, 73-81, Conjunt del carrer de Vic (Caldes de Montbui), Conjunt històric d'Albarrasí, Conjunt històric de Xèrica, Conquesta (desambiguació), Conquesta catalana d'Eivissa i Formentera, Conquesta catalanoaragonesa de Menorca, Conquesta d'Ares, Conquesta de la ciutat de Balansiya, Conquesta de la medina Laqant, Conquesta de Mallorca, Conquesta de Navarra, Conquesta del País Valencià, Conquesta del Regne de Múrcia (1265-1266), Conquesta del Regne de Múrcia (1296-1304), Conquesta feudal hispànica, Conreu de la palmera al camp d'Elx, Consell de Cent, Consell General de València, Consolat de catalans, Consolat de Mar, Constança d'Alagó, Constança d'Aragó i d'Entença, Constança d'Aragó i d'Hongria, Constança de Sicília, Constança II de Hohenstaufen, Constantí, Conveni de Calataiud, Conveni de Tàrrega, Convent de la Mercè (Barcelona), Convent de la Mercè de Perpinyà, Convent de la Mercè de València, Convent de Sant Antoni de Viana, Convent de Sant Domènec (Xàtiva), Convent de Sant Doménec (València), Convent de Sant Domingo de Palma, Convent de Sant Francesc (Vilafranca del Penedès), Convent de Sant Francesc de Barcelona, Convent de Sant Francesc de València, Convent de Santa Caterina (Barcelona), Convent de Santa Margalida (Palma), Convent del Carme (València), Corbeil-Essonnes, Corbera, Corona d'Aragó, Corona de Mallorca, Coronat (moneda), Coronela de Barcelona, Corredor del Mediterrani, Cortes d'Arenós, Corts Catalanes, Corts d'Aragó, Corts de Barcelona (1228), Corts de Navarra, Corts de Tortosa (1225), Corts de València (1261), Corts de València (1271), Corts de València (1329-1330), Corts del Regne d'Aragó, Corts forals valencianes, Corts Valencianes, Cos Militar de Sanitat, Costa Daurada, Costum de València, Costums de Tortosa, Costur, Cosuenda, Cotes, Cotlliure, Crònica de Bernat Desclot, Crònica de Ramon Muntaner, Creu d'Alcoraç, Crevillent, Cripta Arqueològica de Sant Vicent Màrtir, Crist de la Mar, Croada Albigesa, Croada contra la Corona d'Aragó, Croada de Jaume I, Croada pisano-catalana, Croat (guerrer), Cronicó de Perpinyà, Cronologia del catarisme, Cuirassat Jaime I, Cullera (Ribera Baixa), Cultura del País Valencià, Daia Vella, Dalmau V de Rocabertí, Dalmau VI de Rocabertí, Damas Calvet i de Budallès, Danses de Guadassuar, Daroca, Dècada del 1200, Dècada del 1220, Dècada del 1230, Dècada del 1240, Dècada del 1250, Dècada del 1260, Dècada del 1270, Dénia, Declaració d'Ares del Maestrat, Deià, Della Scala, Denominacions del País Valencià, Destre (mesura), Diada de Sant Jordi, Diada Nacional del País Valencià, Dimarts 13, Dinastia Làscaris, Diner (moneda), Dip, Diploma, Disputa de Barcelona, Dominació musulmana de Catalunya, Drac, Drassanes de Carceller, Drassanes Reials de Barcelona, Dret Civil de les Illes Balears, Dret civil valencià, Ducat de València, Eclipsi, Edat mitjana, Edat mitjana al País Valencià, Edat mitjana als Països Catalans, Edat mitjana de Catalunya, Edat moderna als Països Catalans, Edifici Jaume I, Eduard I d'Anglaterra, Eduard III d'Anglaterra, Eina (Cerdanya), Eivissa, Eix de l'Exposició de 1929 a Montjuïc, Eiximén de Foces, El Bellestar, El bord del rei d'Aragó, El Camp de Mirra, El Campello, El Carme (barri de València), El Carxe, El Castell (Olocau), El Castell de Guadalest, El Castellar-l'Oliveral, El Castillet, El Forcall, El Genovés, El Grau de Gandia, El Grau de València, El Justícia del Regne de València, El Mercat, El Palmar (barri de València), El Pinar dels Frares, El Poble-sec, El Puig de Santa Maria, El Ràfol d'Almúnia, El Rec d'Igualada, El Toro, El Verger, El Villar, Elda, Eldiarda d'Anglesola, Eleccions a Jurat de València, Elionor d'Anglaterra, Elionor de Castella i d'Anglaterra, Elisabet d'Aragó i d'Hongria, Elisabet de França (reina), Elisabet de Mallorca, Elisabet de Mallorca i de Foix, Elisabet de Portugal, Elisabet Safortesa Gual-Desmur, Els Canyelles de Sardenya (llinatge), Els Domenys, Els Nostres Clàssics, Elx, Emirat d'Alpont, Emirat de Balànsiya, Emirat de Dàniyya, Emirat de Mayūrqa, Emirat de Múrsiya, En guàrdia!, Enfrontament del vectigal, Enric Clarasó i Daudí, Epítet, Era Hispànica, Erillcastell, Ermita de la Mare de Déu de l'Horta d'Ademús, Ermita de la Mare de Déu de la Misericòrdia, Ermita de la Sang (Castalla), Ermita de Sant Antoni Abat (Llucena), Ermita de Sant Francesc de la Font (Castelló de la Plana), Ermita de Sant Jaume de Fadrell, Ermita de Santa Anna i Calvari, Ermita de Santa Magdalena d'Inca, Ermita del Bon Succés, Ermita fortificada d'Albalat (Cabanes), Ermitori de la Magdalena, Es Coscolls, Es Pantaleu, Es Rafal (Montuïri), Escola Valenciana, Escoles històriques de Barcelona, Escrivà d'Íxer, Escultures i monuments de Jaume I, Escut d'Albal, Escut d'Alboraia, Escut d'Alcoi, Escut d'Aldaia, Escut d'Almoradí, Escut d'Almudaina, Escut d'Anna, Escut d'Orba, Escut de Barcelona, Escut de Bétera, Escut de Belianes, Escut de Bellver de Cerdanya, Escut de Beniparrell, Escut de Bonrepòs i Mirambell, Escut de Canals, Escut de Cardedeu, Escut de Catarroja, Escut de Costur, Escut de Gorga, Escut de les Illes Balears, Escut de Lludient, Escut de Morella, Escut de Novelda, Escut de Paiporta, Escut de Palma, Escut de Quart de Poblet, Escut de Sagunt, Escut de Salou, Escut de Santa Magdalena de Polpís, Escut de Sedaví, Escut de Setaigües, Escut de Tibi, Escut de València, Escut de Vilanova i la Geltrú, Escut de Vinalesa, Escut del Conestable de Navarra sobre el portal de Santa Maria, Escut del País Valencià, Escut i bandera d'Alzira, Escut i bandera de Corbera, Escut i bandera de l'Alcúdia de Crespins, Escut i bandera de Pedreguer, Escut i bandera de Ròtova, Escut i bandera de Xèrica, Escut, bandera i estendard d'Altura, Escut, bandera i estendard de Caudiel, Església conventual de la Mercè, Església de la Guia, Església de la Mare de Déu de Gràcia (L'Énova), Església de la Mare de Déu de l'Assumpció de Butsènit, Església de la Puríssima Concepció (Bétera), Església de Sant Abdó i Sant Senent (València), Església de Sant Blai (Borriana), Església de Sant Esteve (València), Església de Sant Felip Neri de Palma, Església de Sant Francesc (Xàtiva), Església de Sant Joan Baptista (Múrcia), Església de sant Joan Baptista (Tales), Església de Sant Joan de l'Hospital, Església de Sant Joan del Mercat, Església de Sant Jordi (València), Església de Sant Jordi d'Alcoi, Església de Sant Martí (València), Església de Sant Miquel (Palma), Església de Sant Miquel Arcàngel de Gata de Gorgos, Església de Sant Miquel de Montblanc, Església de Sant Nicolau (València), Església de Sant Nicolau de Bari (Múrcia), Església de Sant Pere de Xàtiva, Església de Sant Vicent de la Roqueta, Església de Santa Caterina (València), Església de Santa Eulàlia (Múrcia), Església de Santa Maria de Peníscola, Església de Santa Marina de Jerusalem de Torre Baixa, Església del Salvador (València), Església i Palau del Temple, Església parroquial de l'Assumpció (la Pobla de Benifassà), Església parroquial de Nostra Senyora dels Àngels (Begís), Església parroquial de Sant Bartomeu de Sóller, Església parroquial de Sant Miquel de Vilafranca, Església parroquial de Sant Pere (Gaibiel), Església parroquial dels Sants Joans (Almenara), Eslida, Espanyolisme, Espasa de Vilardell, Espaser, Esquerra Independentista, Estavar, Estàtua del Rei En Jaume (Castelló de la Plana), Estubeny, Etimologia popular, Eudald Canivell i Masbernat, Eudòxia (prenom), Eudòxia Comnena, Eudòxia Làscaris, Eus, Eximén Pérez de Tarazona, Exportació, Exposició Internacional de Barcelona, Fanzara, Favara, Favara de Matarranya, Fàbrica de Murs i Valls, Felanitx, Felip d'Anjou-Nàpols, Felip de Mallorca, Felip III de França, Felip IV de França, Ferenc Oliver Brachfeld, Ferran d'Aragó (abat de Mont Aragón), Ferran de Mallorca, Ferran el Catòlic, Ferran III de Castella, Ferran Sanxis de Castre, Ferran Soldevila i Zubiburu, Ferran, fill de Jaume II de Mallorca, Ferrer de Santmartí, Ferriz II de Liçana, Festa de l'Estendard, Festa nacional, Festes de la ciutat de València, Festes del Rei en Jaume, Festival Terra de Trobadors, Figueres, Figuerola d'Orcau, Figuerola d'Orcau (antic municipi), Figueroles, Fillols, Finestrat, Fira Agrària de Sant Miquel, Fira Modernista de Terrassa, Flix, Foios, Folch de Tornell, Fonèvol, Font al carrer Sant Pere, Font d'en Baster, Font de Coanegra, Font de la Plaça d'Espanya, Font dels vint-i-cinc dolls, Fontanars dels Alforins, Fra Joan Ballester, Fraga, Francesc Basil i Oliveras, Francesc Coll i Turbau, Francesc de Montpesat, Francesc Miralles i Galaup, Frederic Marès i Deulovol, Furs d'Aragó, Furs de València, Gai, Gaianes, Gaibiel, Galceran IV de Pinós, Galceran Martorell, Galceran V de Pinós el Jove, Gandia, García Frontín I, García Frontín II, Garcia Miquel d'Ayerbe, Gastó VII de Montcada i de Bearn, Gata de Gorgos, Gavarda, Gàtova, Gèneres de la literatura catalana medieval, Gegant (folklore), Gegants de la Ciutat de Barcelona, Gegants de Sitges, Gelabert (cognom), Geldo, Genealogia del Casal d'Aragó, Generalitat de Catalunya, Gentil (Canigó), Geralda de Cardona, Gesta Comitum Barchinonensium, Gil Garcés d'Azagra, Gilabert III de Cruïlles, Gilet, Gloriosa ensenya de l'Oriol, Godella, Godelleta, Gonçal, Gonellisme, Gorga, Governació de Xàtiva, Gran Companyia Catalana, Granyén, Grau de Castelló, Gregori X, Gros (moneda), Guadasséquies, Guadassuar, Guardamar del Segura, Guerau IV de Cabrera, Guerau VI de Cabrera, Guerra de Successió Espanyola, Guifré el Pilós, Guilhem d'Autpol, Guilhem d'Azylach, Guilhem de Montanhagòl, Guillem de Barberà, Guillem de Cabanelles, Guillem de Claramunt, Guillem de Mont-rodon, Guillem de Montgrí, Guillem de Palafolls, Guillem de Sant Vicenç, Guillem I de Cardona, Guillem II de Montcada i de Bearn, Guillem IV de Cervera (senyor de Juneda i Castelldans), Guillem Ramon I de Bearn i de Montcada, Guillema de Cabrera, Habitatge al carrer Sant Francesc, 10 (Vic), Habitatge al carrer Sant Francesc, 114 (Vic), Habitatge al carrer Sant Francesc, 21 (Vic), Habitatge al carrer Sant Francesc, 71 (Vic), Habitatge al carrer Sant Pere, 22 (Vic), Habitatge al carrer Sant Pere, 26, Habitatge al carrer Sant Pere, 40-42 (Vic), Habitatges al carrer Sant Francesc, 104-106 (Vic), Història d'Alcoi, Història d'Andorra, Història d'Aran, Història d'Elx, Història de Barcelona, Història de Catalunya, Història de l'Església Catòlica a Catalunya, Història de l'espasa, Història de la Catalunya del Nord, Història de la Franja de Ponent, Història de la llengua catalana, Història de la pólvora als Països Catalans, Història de la Regió de Múrcia, Història de la televisió en català, Història de les armes de foc, Història de les Illes Balears, Història de Llagostera, Història de Lleida, Història de Mallorca, Història de Peníscola, Història de Sant Just Desvern, Història de València, Història de Vila-real, Història de Villena, Història del dret català, Història del País Valencià, Història dels Països Catalans, Història medieval del País Valencià, Història militar de Catalunya, Historiografia, Hodonímia de Barcelona, Home dels nassos, Honor regalis, Hort del Cura, Horta de Múrcia, Horta Nord, Hospital Municipal (Xàtiva), Host de Berenguer II de Palou a Mallorca, Host de Guillem II de Bearn i Montcada a Mallorca, Hostalric, Hotel Gòtic, Hug de Follalquer, Hug III de Xipre, Hug IV d'Empúries, Hug V d'Empúries, Hug V de Mataplana, Huguet de Mataplana, Humanisme, Hyam Maccoby, Iàtova, Ibi, Ibn al-Abbar, Ibn Hud, Ibn Sàlim al-Kalaí, Ifríqiya, Ignasi Pinazo i Camarlench, Il-kanat, Illes Balears, Illes Orientals d'al-Àndalus, Incursions mongoles a Palestina, Infant Ferran d'Aragó, Infanta Constança d'Aragó, Influència de l'Escola de Bolonya en el Règim Jurídic Català, Inquisició espanyola, Institucions del Regne de València, Institucions forals de la ciutat de València, Invasió de la Vall d'Aran (1283), Ishaq ibn Muhàmmad ibn Ghàniya, Jaciment arqueològic islàmic d'Almallutx, Jaciment arqueològic L'Ereta dels moros, Jaciment de Son Espases, Jacme Alaric, Jaufré, Jaume de Cervera (senyor de Gebut), Jaume de Mallorca, Jaume de Prades i de Foix, Jaume de Xèrica, Jaume el Conqueridor, Jaume el Just, Jaume I (desambiguació), Jaume I a cavall, Jaume II de Mallorca, Jaume III de Mallorca, Jaume IV de Mallorca, Jaume Ramon Vila, Jaume Sarroca, Jújols, Jerònima Galés, Jesús en el judaisme, Jesús Ernest Martínez Ferrando, Joan Andreu i Garriga, Joan de Grau i Ribó, Joan de Pròixida, Joan Gelabert i Rian, Joan Lloert, Joan Martínez d'Eslava, Joan Sarinyena, Joaquín María Arnau Miramón, Joaquim Garcia Girona, Joaquim Miret i Sans, Jofre III de Rocabertí, Jofre VI de Rocabertí, Johan Ferrández d'Heredia, Jordi Barre, Josa de Cadí, Josep Alamà Gil, Josep Bover i Mas, Josep Galtés i Cardús, Josep Gelabert (mestre picapedrer), Josep Maria Parra, Josep Maria Pujol i Sanmartín, Josep Maria Subirachs i Sitjar, Jovada, Juan Alfonso de la Cerda, Jueria de Sagunt, Jueus catalans, Jueus mallorquins, Juraments del sobirà de la Corona d'Aragó, Jurat (administració), Jurats de la Ciutat i Regne de Mallorca, Jurats de València, Jussiana d'Entença, Juz' d'Inkan, Kitāb Tā’rīẖ Mayūrqa, L'Abdet, L'Alcúdia, L'Alcúdia de Cocentaina, L'Alcúdia de Crespins, L'Alcúdia de Veo, L'alta naixença del rei En Jaume, L'Assumpció (Xilxes), L'Atzúbia, L'Énova, L'Espluga Calba, L'ocell de foc (Emili Teixidor), L'Olleria, L'Orxa, La Barcella, La Barraca d'Aigües Vives, La Cuirassa, La fada, La Fallera Calavera, La Guàrdia Pilosa, La Iessa, La Llosa, La Llosa de Camatxo, La Llosa de Ranes, La Llosa del Bisbe, La Menera, La Molsosa, La Nucia, La Pobla d'Arenós, La Pobla de Benifassà, La Pobla de Castre, La Pobla de Farnals, La Pobla de Vallbona, La Pobla del Duc, La Pobla Tornesa, La Porrassa, La Ral, La Ribera Alta, La Serra d'en Galceran, La Seu (barri de València), La Todolella, La Torre d'en Besora, La Torrecilla (Xelva), La Torreta de Canals, La Vall d'Alba, La Vall d'Almonesir, La Vall de Gallinera, La Vall de Laguar, La Vila Joiosa, La Vilavella, La Xerea, Les Alcubles, Les Alqueries, Les Coves de Vinromà, Les històries naturals, Les millors obres de la literatura catalana, Les Nou Cases, Les quatre grans Cròniques, Les Useres, Literatura catalana, Literatura hispanohebrea, Llagostera, Llança, Llaurí, Llíber, Llíria, Llívia, Lleida, Lleuda de Barcelona, Llibre del Consolat de Mar, Llibre del Repartiment de Mallorca, Llibre dels fets, Llinatge dels Bardaixí, Llinatge dels Cardona, Llista d'arquebisbes de Tarragona, Llista d'emirs de Balansiya, Llista d'escriptors en llengua catalana, Llista de batles de Campos, Llista de bisbes d'Urgell, Llista de bisbes de Mende, Llista de cavalls famosos, Llista de comtes d'Urgell, Llista de comtes de Barcelona, Llista de comtes de Cerdanya, Llista de comtes de Rosselló, Llista de Corts Catalanes, Llista de corts generals valencianes, Llista de fills il·lustres de Palma, Llista de llibres sobre el rei Artús, Llista de llocs d'enterrament als Països Catalans de sants i altres persones venerades, Llista de panteons i tombes de sobirans a Espanya, Llista de panteons i tombes de sobirans als Països Catalans, Llista de reis d'Aragó, Llista de reis de Mallorca, Llista de reis de València, Lloctinent general, Llombai, Llorenç Matheu i Sanç, Lluís Domènech i Montaner, Lluís II de Flandes, Lluís IX de França, Llubí, Llucena, Llucmajor, Llutxent, Locució llatina, Lope d'Albero, Loriguilla, Lucrècia Làscaris de Ventimiglia, Luna (llinatge), M. Carroça de Vilaragut, Maça de Liçana, Macastre, Madina Mayurqa, Maldà, Malilla, Malloles (Perpinyà), Mallorca, Manacor, Manfred I d'Atenes, Manises, Manuel de Borgonya, Mare de Déu de la Mercè, Mare de Déu de Valldaura, Mare de Déu del Lledó, Mare de Déu del Puig, Margarida (Planes), Margarida de Borbó-Dampierre, Margarida de Llúria, Maria d'Aragó i d'Hongria, Maria de Montpeller, Marimon de Plegamans, Marina de guerra catalana, Marqués de Llançol, Marquesa de la Guàrdia, Marquesat de la Pobla de Rocamora, Marquesat de Rafal, Marxalenes, Marxuquera, Mas de l'Artís, Mascalvó, Masia de la Rodana, Masmudina, Massalfassar, Massanassa, Massarrojos, Mata de Matha, Matieu de Caersi, Maulets (1705), Mausoleu de Jaume I, Meliana, Menorca, Mequinensa, Mercat de Xàtiva, Mercat municipal de Molins de Rei, Mestre de la conquesta de Mallorca, Michael Eaude, Mieres, Mina de Les Ferreres, Mines de Can Menera, Miquel Fabra, Miquel Joan de Mont-rodon, Miquel Joan Porta, Miracle dels corporals de Daroca, Mislata, Misteri d'Elx, Mite fundacional, Mitgera (Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l'Heura), Mitjans de comunicació a Catalunya, Mocadorada, Moià, Moixent, Monòver, Moncofa, Monells, Monestir de la Real, Monestir de la Saïdia, Monestir de Piedra, Monestir de Sant Bernat de Rascanya, Monestir de Sant Cugat, Monestir de Santa Clara la Real, Monestir de Santa Llúcia d'Alzira, Monestir de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes, Monestir de Santa Maria de Benifassà, Monestir de Santa Maria de la Valldigna, Monestir de Santa Maria del Puig, Monestir de Santes Creus, Monestir dels Pares Carmelites del Desert de les Palmes, Montaverner, Montblanc, Montcada (Horta Nord), Montesa, Montpeller, Montroi, Montsó, Montserrat (Ribera Alta), Montuïri, Morabatí, Morella, Moros i Cristians d'Alcoi, Moros i Cristians de Biar, Moros i Cristians de Cocentaina, Moscardón, Mosquerola, Mossàrab, Moviment Identitari Català, Muhàmmad al-Mustànsir, Murades de Palma, Mural del País Valencià, Muralla àrab de València, Muralla medieval de Llíria, Muralla romana de Barcelona, Muralles d'Ontinyent, Muralles de Cardona, Muralles de Caudiel, Muralles de Gandia, Muralles de les Coves de Vinromà, Murals de Pilarín Bayés, Murcià, Muret, Murla, Museros, Museu Arqueològic d'Eivissa i Formentera, Museu Arqueològic de Dénia, Museu d'Història de Catalunya, Museu d'Història de València, Museu d'Història Natural de la província de Jilin i la Universitat Normal del Nordest, Museu de Belles Arts de Sevilla, Museu de Ceràmica de Paterna, Museu de l'església de Sant Joan de Déu, Museu Històric Municipal de València, Museu llenguadocià, Museu Marítim de Barcelona, Museu Valencià de la Festa, Museu Valencià de la Il·lustració i de la Modernitat, Musoles, Nacionalisme aragonès, Navaixes, Navarrés, Navata, Nàquera, Neteja ètnica, Neula, Nicolás Garcia Caro Vergés y Agustí, No prengueu el fals marit, Noms de la ciutat de Mallorca, Noms de les Illes Balears, Nostra Senyora de les Neus, Nostra Senyora dels Dolors (Manacor), Novaliches, Novena Croada, Nucli antic d'Onda, Nucli antic de Cervera, Nucli antic de Flix, Nucli antic de la Vila de Sagunt, Nucli central de Valls, Nucli de Vimbodí, Nucli històric de Catí, Nucli històric de Culla, Nucli històric de la Palma d'Ebre, Nucli històric de Vilafamés, Nules, Nullus sucumbere vel superari possit qui illum in bello detulerit, Numeració del Casal d'Aragó, Nunó Sanç, Obra Cultural Balear, Octubre Centre de Cultura Contemporània, Oliva (Safor), Oliver de Tèrme, Olivier lo Templier, Onda, Ondara, Onil, Ontinyent, Orba, Orde d'Alcalá de la Selva, Orde de Jaume I el Conqueridor, Orde de la Mercè, Orde del Temple, Orde dels Hospitalers de l'Esperit Sant, Orde Trinitari, Ordinals dels reis d'Aragó, Orgue de la Parròquia de la Transfiguració, Orgue de la parròquia de Sant Jaume, Oriola, Orpesa, Orxeta, Osca, País Valencià, Paiporta, Palafrugell, Palau Arquebisbal de València, Palau Comtal de Cocentaina, Palau consistorial de València, Palau de Justícia de Barcelona, Palau de l'Almirall, Palau de la Duquessa d'Almodòvar, Palau de la Generalitat Valenciana, Palau de la Paeria, Palau del Real, Palau dels Casalduch, Palau dels Escrivà, Palau dels Reis de Mallorca, Palau Moja, Palau municipal de Cabanes, Palau Reial de l'Almudaina, Palau Reial de Torroella, Palau Reial de Vilafranca del Penedès, Palau Reial Major, Palau Reial Menor, Palau-Castell d'Alaquàs, Palma, Parc Arqueològic del Puig de la Morisca, Parc Natural de l'Albufera de València, Parcent, Parlament de Catalunya, Parlar de transició, Parròquia de Sant Bartomeu (València), Parròquia de Sant Miquel (València), Parròquia de Santa Caterina (València), Parròquia de Santa Creu (València), Parròquia de Santa Maria (València), Paterna, Pau Pontons i Blasco, Pavies, Pàtria (llibre de poemes), Pèl-roig, Pedralba, Pedreguer, Pego, Peironet, Pelegrín d'Atrosillo, Pelfort de Rabastens, Penàguila, Peníscola, Penó de la Conquesta, Peralada, Pere (nom), Pere Caner i Estrany, Pere Cendra, Pere d'Albalat, Pere de Castellnou (bisbe), Pere de Centelles, Pere de Mallorca, Pere del Rei, Pere Descatlar i de Santa Coloma, Pere el Catòlic, Pere el Cerimoniós, Pere el Gran, Pere I d'Ayerbe, Pere I d'Urgell, Pere I Ferrandis d'Híxar, Pere II de Queralt, Pere Marsili, Pere Martell, Pere Nolasc, Pere Pasqual, Pergamins municipals de Barcelona, Pero Cornel III, Pero d'Ahones, Pero Ferrández d'Açagra, Pero Maça de Sangarrén, Perpinyà, Petra (Mallorca), Petrer, Pi de les Tres Branques, Picanya, Picassent, Piera, Pietro di Benevento, Piles, Pina (Alt Palància), Pina de Ebro, Pinedo, Pintura gòtica de la Corona d'Aragó, Pintures murals de la conquesta de Mallorca, Plaça d'Alfons el Magnànim, Plaça d'Espanya (Palma), Plaça de l'Ajuntament, Plaça de l'Església (Menàrguens), Plaça de la Vila (Vila-real), Plaça de Manises, Plaça del Mercat (València), Plaça Gran de Peralada, Plaça Major i plaça de la Font (Castelló de Farfanya), Placa medieval d'un arnès de cavall, Plana Baixa, Plana d'Utiel, Planes (Comtat), Platja de Magalluf, Plegamans, Poblat de Fullola, Pobles de l'Oest, Pobles del Nord, Pobles del Sud (València), Poliorcètica, Pollença, Polop, Pomar de Cinca, Ponç de Saguàrdia, Ponç de Torrella, Ponç IV de Cabrera (comte d'Urgell), Pont d'Arròs, Pont de Santa Quitèria, Pont del Remei (Vic), Pont Vell (Castelló d'Empúries), Ponts, Porrat, Port de Cambrils, Porta al final del carrer de l'Església (Montgai), Porta dels Serrans, Porta Pintada, Portabandera del Rei d'Aragó, Portada/article març 26, Portada/article setembre 26, Portal de Gombrèn, Portalrubio, Portell de Morella, Portopí, Portvendres, Potries, Prades, Pragmàtica (dret), Praxedis de Roma, Premi Crítica Serra d'Or de Recerca, Premis 31 de Desembre, Primera revolta nobiliària contra Jaume I d'Aragó, Principat de Catalunya, Principat de València, Privilegi de Jaume I a Xàtiva, Privilegi de Sant Feliu de Guíxols, Privilegium Magnum, Profecies de Bernat de Mogoda, Província de Castelló, Provença, Puçol, Puertomingalvo, Puig de s'Escolà, Puig de Sa Morisca (jaciment arqueològic), Puig de Sant Miquel (Montuïri), Puig de ses Bruixes, Puigbalador, Pujalt, Quart de les Valls, Quart de Poblet, Quartó, Quarterada, Quatretonda, Querol (Alta Cerdanya), Quesa, Rafelbunyol, Ral, Ramón Garrido Méndez, Ramon Alemany de Cervelló i de Querol, Ramon de Bell Lloc, Ramon de Cervera (senyor de Gebut), Ramon de Penyafort, Ramon de Plegamans, Ramon Folc IV de Cardona, Ramon Folc V de Cardona, Ramon Guillem (canonge), Ramon II de Tortosa, Ramon Llull, Ramon Marquet i de Rubí, Ramon Muntaner, Ramon Tusquets i Maignon, Rascanya, Ratpenat (heràldica), Ratpenats, Raval de la Vilanova, Real (Ribera Alta), Recinte de l'Hospital Vell i Ermita de Santa Llúcia, Recinte emmurallat d'Almassora, Recinte emmurallat d'Alzira, Recinte emmurallat de Cabanes, Recinte emmurallat de Camarasa, Recinte emmurallat de Riba-roja de Túria, Recinte emmurallat de Toga, Recinte emmurallat de Vila-real, Recinte emmurallat medieval de Traiguera, Recinte fortificat de Cervera, Recinte murat d'Atzeneta del Maestrat, Rectoria de Sant Climent de Llobregat, Regió de Múrcia, Regle, Regne d'Hongria, Regne de Mallorca, Regne de Múrcia, Regne de València, Reial Monestir de Santa Maria de Poblet, Reiners, Reixes, Relleu (municipi), Repoblament de Mallorca, Requena, Restauració de la Catedral de Mallorca, Restes del castell d'Almassora, Restes del Castell de Dosaigües, Torre de Vilaragut, Retaule de la Verge dels Paers, Retrats dels reis d'Aragó, Riba-roja d'Ebre, Riba-roja de Túria, Ribesalbes, Riera de Riudemeia, Ripollet, Riudoms, Robert Ignatius Burns, Robert Vinas, Roca (cognom), Rocaia, Rodrigo Díaz de Vivar, Rodrigo de Liçana, Rodrigo Jiménez de Rada, Roger Bernat III de Foix, Roger de Llúria, Roger IV de Foix, Rossell, Rubí, Russafa, Ruta dels Borja, Ruta dels Castells del Vinalopó, Ruta dels clàssics valencians, Sa Mata Escrita, Sagramental, Sagunt, Salines de Calp, Salomó (Tarragonès), Salomó ben Adret, Salou, Salvà, San Pablo de Valladolid, Sanç (L'Énova), Sanç d'Aragó i d'Hongria, Sanç de Barcelona i d'Aragó, Sanç I de Mallorca, Sanç IV de Castella, Sanç VII de Navarra, Sança d'Aragó, Sança d'Aragó i Hongria, Sança de Mallorca, Sancho López de Ayerbe, Sanet i els Negrals, Sant Antoni (barri de València), Sant Antoni de Portmany, Sant Baldiri de Llobregat, Sant Bartomeu de Navarcles, Sant Domènec de Perpinyà, Sant Elm, Sant Esteve de Ripollet, Sant Feliu de Fillols, Sant Feliu de Guíxols, Sant Francesc (barri de València), Sant Grau d'Ardenya, Sant Jaume d'Orpesa, Sant Jaume del Puig, Sant Joan (Mallorca), Sant Joan d'Alacant, Sant Llorenç de la Salanca, Sant Lluís Rei de França (El Greco), Sant Martí de Casafabre, Sant Mateu (Baix Maestrat), Sant Miquel de Cuixà, Sant Pau del Claustre, Sant Pere de les Puel·les, Sant Pere Ermengol, Sant Rafel del Riu, Sant Ramon del Pla de Santa Maria, Sant Vicenç de Menàrguens, Santa Coloma de Queralt, Santa Eugènia (Mallorca), Santa Eulària des Riu, Santa Magdalena de Polpís, Santa Maria d'Amer, Santa Maria de Cervelló, Santa Maria de Moià, Santa Maria de Sixena, Santa Maria de Vallbona de les Monges, Santa Maria de Valldonzella, Santa Maria de Vallsanta, Santa Maria de Vilert, Santa Maria del Camí, Santa Ponça, Santcliment, Sants Just i Pastor de Pedrinyà, Santuari de Lluc, Santuari de Sant Joan de Penyagolosa, Santuari Virgen de la Estrella, Sanxo d'Ahones, Saorra, Sarrió, Sarroca de Lleida, Séquia Reial del Xúquer, Símbols d'Atzeneta del Maestrat, Símbols de Paterna, Símbols nacionals de Catalunya, Símbols valencians, Sebastià Bennasar i Llobera, Sebastià Casals, Sedaví, Segart, Segle XIII, Segona Germania, Segona revolta nobiliària contra Jaume I d'Aragó, Sella (Marina Baixa), Sellent, Sentència arbitral, Senyal Reial (segle XIII), Senyal Reial (segle XIII-XIV), Senyera (Ribera Alta), Senyera del País Valencià, Senyera reial, Senyoria d'Alfafara, Senyoria d'Omeladès, Senyoria de Castellar, Senyoria de Montpeller, Senyoriu de Benferri, Senyoriu de Castellgalí, Senyoriu de Rebollet, Serra (Camp de Túria), Serra de Bèrnia, Serra de na Burguesa, Ses Salines, Setaigües, Setge d'Alaró (1231), Setge d'Albarrasí (1284), Setge d'Artà, Setge de Balaguer (1280), Setge de Borriana, Setge de Dàniyya, Setge de Madîna Mayûrqa, Setge de Montesa, Setge de Morella (1232), Setge de Peníscola (1225), Setge de Pollença, Setge de Sevilla (1247-1248), Setge de Xàtiva (1239), Setge de Xàtiva (1240), Sibil·la de Saga, Simat de la Valldigna, Sinarques, Sindicatura de Comptes de les Illes Balears, Sineu, Sistema de regs de l'Horta de Gandia, Sistema monetari mallorquí, Societat Coral Catalunya Nova, Sogorb, Sollana, Sometent, Son Espases, Son Fe, Son Orlandis, Son Servera, Son Veny, Soneixa, Sorita, Soses, Studium generale, Suburbi, Suda de Lleida, Suda de Tortosa, Sueca, Suera, Sumacàrcer, Tabalà, Taifa del moixerif, Tales (Plana Baixa), Tamarit de Llitera, Taradell, Tavernes Blanques, Tàrrega, Teatre medieval, Teobald I de Navarra, Teobald II de Navarra, Teresa Gil de Vidaure, Terrades, Teulada (Marina Alta), Tibi, Timbre, Tinença de Benifassà, Tinença de Miravet, Tisó, Titaigües, Tollos, Tomàs de Santcliment, Tombes dels comtes de Barcelona, Toponímia del País Valencià, Toràs, Torís, Torralba (Alt Millars), Torrassa de Sant Joanet, Torró, Torre Abadal, Torre Amador, Torre àrab d'Albal, Torre àrab de l'Ermita de Sant Miquel, Torre Bofilla, Torre Cerdana, Torre Comaro, Torre de Castellnou de Bages, Torre de Giraba (Lludient), Torre de guaita de Sant Cristòfol (Culla), Torre de Jaume I, Torre de la Calaforra (Elx), Torre de la Manresana, Torre de Mal Paso, Torre de Na Blanca (Torreblanca), Torre de Na Valora, Torre de Rassef, Torre del Castell de Torrent, Torre del Mar (Borriana), Torre del Palau d'Antella, Torre del Palomar (Culla), Torre del Papiol, Torre del Pla de la Casa, Torre el Molinar (Xert), Torre Espioca, Torre Matella, Torre o alqueria de Carabona, Torre Olla, Torre Rodona (Sant Joan de les Abadesses), Torre-xiva, Torreblanca, Torrent (Horta Sud), Torres de Segre, Torres Torres, Tort (acció incorrecta), Tossa de Mar, Tous, Trabuquet, Tractat d'Almizra, Tractat de Barcelona, Tractat de Barcelona (1274), Tractat de Capdepera, Tractat de Corbeil, Tractat de Tudela, Tractat del Pouet, Transbetxí, Tribunal de les Aigües de València, Trinitàries Contemplatives, Trobes de mossèn Jaume Febrer, Trofeu de la Conquesta, Tuïr, Tudela, Tunis, Ulldecona, UNIÓ, Universitat de la Ciutat i Regne de Mallorca, Universitat de Prohoms de Ribera, Universitat Jaume I, Universitat Normal del Nordest, Urbanisme de Barcelona, Usatges de Barcelona, Usucapió, València, València al segle XIV, València Club de Futbol, Valencians, Valencià, Vall d'Aran, Vall de Biar, Vall de Cofrents, Vall de Querol, Vall dels Alforins, Vallada, Vallat, Vallés, Vallibona, Varvassoria de Toralla, Vellans, Vescomtat d'Àger, Vescomtat de Rasès, Vi de la terra illa de Menorca, Vi de la terra Mallorca, Vi de les Illes Balears, Via Làctia, Vic, Vicenç d'Osca, Vicent Greus i Roig, Vidal de Canyelles, Vidal Mayor, Vila de Vinçà, Vila fortificada de Prats de Molló, Vila fortificada de Tuïr, Vila Reial de Salvaterra, Vila-real, Vila-roia, Vilafermosa, Vilafranca (Ports), Vilafranca de Conflent, Vilafranca del Penedès, Vilallonga, Vilanova (genealogia), Vilanova de Meià, Vilanova i la Geltrú, Vilella de Cinca, Vilert, Villena, Vinaròs, Violant d'Aragó i d'Hongria, Violant d'Aragó i de Sicília, Violant d'Hongria, Violant de Castella, Violant de Courtenay, Violant de Vilaragut, Visions & Cants, Vistabella del Maestrat, Viver, Vuitena Croada, Xacarella, Xalamera (Benifallet), Xalans, Xarafull, Xarq al-Àndalus, Xàbia, Xàtiva, Xèrica, Xúquer, XECNA, Xella, Xeraco, Xeresa, Xert, Xest, Xestalgar, Xilxes, Ximèn Peres d'Orís, Ximeno Cornel I, Ximeno II d'Urrea, Xirivella, Xiva (Foia de Bunyol), Xixona, Xodos, Xuaip, Xulilla, Zarra, Zayyan ibn Mardanix, Zulema l'astròloga, 10 de setembre, 100 Greatest Britons, 11 de maig, 11 de setembre, 12 d'octubre, 12 de setembre, 1208, 1213, 1221, 1229, 1232, 1233, 1234, 1235, 1238, 1240, 1242, 1244, 1245, 1247, 1249, 1250, 1251, 1256, 1258, 1261, 1263, 1264, 1267, 1276, 13 de juny, 13 de setembre, 15 d'agost, 15 de juliol, 16 de juliol, 17 de juliol, 1952, 2 d'agost, 2 de febrer, 20 de febrer, 21 de març, 23 de juliol, 27 de juliol, 28 de desembre, 30 de desembre, 31 de desembre, 5 de setembre, 6 de novembre, 7 d'abril, 9 d'octubre. Ampliar l'índex (2056 més) » « Shrink índex

Aín

Aín és un municipi del País Valencià, el menys poblat i més alt de la comarca de la Plana Baixa Limita amb l'Alcúdia de Veo, Eslida, Assuévar i Almedíxer.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Aín · Veure més »

Abadia de Cluny

Labadia de Cluny, és una antiga abadia benedictina de la localitat de Cluny, situada en el departament de Saona i Loira, a la regió de Borgonya-Franc Comtat, en el centre-est de França.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Abadia de Cluny · Veure més »

Abaqa

Abaqa (1234 - 1282) fou el segon kan mongol de Pèrsia (il-kan), successor del seu pare Hulegu.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Abaqa · Veure més »

Abat de Poblet

Josep Alegre, abat de Poblet 1998-2015 Labat de Poblet és el pare espiritual del monestir de Poblet.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Abat de Poblet · Veure més »

Abellola

Abellola (en xurro, Castellar d'Abejuela; en castellà i oficialment, Abejuela) és una localitat de la comarca Gúdar-Javalambre, situat al centre dede la Serra de Javalambre, essent el municipi localitzat més al sud de tot Aragó.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Abellola · Veure més »

Abu-Bakr ibn Hud

Abu-Bakr ibn Hud fou emir de Múrsiya i alcaid de Xàtiva.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Abu-Bakr ibn Hud · Veure més »

Abu-Muhàmmad al-Gharnatí

Abu-Muhàmmad al-Gharnatí (en àrab Abū Muhammad al-Garnatī), originari de Granada, va ser l'últim cadi i imam de Mayurqa.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Abu-Muhàmmad al-Gharnatí · Veure més »

Abu-Uthman Saïd ibn al-Hàkam al-Quraixí

Abu-Uthman Saïd ibn al-Hàkam al-Quraixí (Tavira, Gharb al-Àndalus, 1204 - Madínat Manurqa, 1282) fou almoixerif (múixrif) i arrais de Manurqa (1234-1282), home il·lustrat, coneixedor de la llei islàmica i la medicina, filòleg, gramàtic i poeta.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Abu-Uthman Saïd ibn al-Hàkam al-Quraixí · Veure més »

Abu-Yahya Muhàmmad ibn Alí ibn Abi-Imran at-Tinmalalí

Abu-Yahya Muhàmmad ibn Alí ibn Abi-Imran at-Tinmalalí, altrament conegut també pel nom de Muhàmmad ibn Alí ibn Mussa, i apel·lat en les fonts cristianes com a Abu Iehie o Aboheihe, fou el darrer valí musulmà almohade de les Illes Orientals d'al-Àndalus (1208-1229).

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Abu-Yahya Muhàmmad ibn Alí ibn Abi-Imran at-Tinmalalí · Veure més »

Abu-Zayd

Segell de ''sàyyid'' Abu-Zayd Abu-Zayd o sàyyid Abu-Zayd (?-1268), conegut en les cròniques cristianes com a «moro Seit»Diccionari d'Història de Catalunya.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Abu-Zayd · Veure més »

Acadèmia Valenciana de la Llengua

LAcadèmia Valenciana de la Llengua, també coneguda per les seues sigles AVL, és la institució de caràcter públic de la Generalitat Valenciana que té per funció determinar i elaborar, si és el cas, la normativa lingüística de la varietat de la llengua catalana coneguda com a valencià.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Acadèmia Valenciana de la Llengua · Veure més »

Adalil

Ladalil era el màxim grau entre els almogàvers, anaven a cavall i guiaven les tropes.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Adalil · Veure més »

Ademús

Ademús (en castellà i oficialment, Ademuz) és un municipi del País Valencià situat a la comarca del Racó d'Ademús, de la qual és la capital i municipi més poblat.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Ademús · Veure més »

Agnès d'Antioquia

Agnès d'Antioquia (1154 – 1184) o, també, de Châtillon, pel cognom del seu pare, i també Anna, després del seu bateig ortodox, fou reina consort d'Hongria i àvia de la reina Violant d'Hongria, esposa de Jaume I el Conqueridor.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Agnès d'Antioquia · Veure més »

Agres

Agres és un municipi del País Valencià situat a la comarca del Comtat.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Agres · Veure més »

Agullent

Agullent és un municipi del País Valencià situat a la comarca de la Vall d'Albaida.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Agullent · Veure més »

Ahnentafel

El sistema Ahnentafel, també conegut com el sistema de numeració de Sosa-Stradonitz, va ser creat pel monjo espanyol Jerónimo de Sosa el 1676 com un mètode de numeració dels avantpassats en una genealogia ascendent.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Ahnentafel · Veure més »

Aiamans (Mallorca)

Aiamans es un lloc del terme municipal de Lloseta, a Mallorca.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Aiamans (Mallorca) · Veure més »

Aiòder

Aiòder (en castellà i oficialment, Ayódar) és un municipi valencià situat a la comarca de l'Alt Millars, província de Castelló.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Aiòder · Veure més »

Aielo de Malferit

Aielo de Malferit és un municipi del País Valencià a la comarca de la Vall d'Albaida.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Aielo de Malferit · Veure més »

Aielo de Rugat

Aielo de Rugat és un municipi del País Valencià situat a la comarca de la Vall d'Albaida.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Aielo de Rugat · Veure més »

Aigües

Aigües és un municipi del País Valencià situat a l'extrem occidental de la comarca de l'Alacantí, dins de la subcomarca històrica de la Foia de Xixona.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Aigües · Veure més »

Aiora

Aiora (en castellà i oficialment Ayora) és un municipi del País Valencià, capital de la comarca de la Vall de Cofrents.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Aiora · Veure més »

Ais de Provença

Ais de Provença (en occità; Aix-en-Provence, oficialment i en francès) és una ciutat francesa i occitana que es troba al departament de les Boques del Roine i a la regió Provença-Alps-Costa Blava.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Ais de Provença · Veure més »

Ajuntament de Barcelona

L'Ajuntament de Barcelona és una de les quatre administracions públiques amb responsabilitat política a la ciutat de Barcelona, al costat de l'Administració General de l'Estat d'Espanya, la Generalitat de Catalunya i la Diputació de Barcelona.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Ajuntament de Barcelona · Veure més »

Al Tall

Al Tall va ser un conjunt valencià de música d'arrel tradicional fundat el 1975, reconegut per la fecunda trajectòria i pioner en la reinterpretació de la tradició musical i sonora del seu país a l'estil de la Riproposta italiana, emmarcada dins d'una concepció mediterrània de la música popular.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Al Tall · Veure més »

Al-Azraq

''Toni, el rei,'' de Francesc Laporta Valor (Alcoi, 1850-1914), caracteritzat com al-Àzraq. Disseny del vestit de l'alferes de la ''filà Chano,'' 1903.Abu-Abd-Al·lah Muhàmmad ibn Hudhayl as-Saghir (indeterminat - Alcoi, Alcoià, 1276), més conegut com al-Àzraq (‘el Blau’), va ser un cabdill andalusí autor de les tres revoltes mudèjars del sud del Regne de València.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Al-Azraq · Veure més »

Alacant

Alacant (IPA), en castellà Alicante i oficialment, Alicante/Alacant és una ciutat del sud del País Valencià; la segona en població, capital de la comarca de l'Alacantí i de la demarcació provincial homònima.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Alacant · Veure més »

Alacantí

L'Alacantí és una comarca que es troba al sud del País Valencià amb capital a Alacant.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Alacantí · Veure més »

Alaquàs

Alaquàs és un municipi valencià situat a la comarca de l'Horta Sud.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Alaquàs · Veure més »

Alaró

Alaró és una vila i municipi del Raiguer de Mallorca.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Alaró · Veure més »

Alí ibn Mujàhid Iqbal-ad-Dawla

Alí ibn Mujàhid al-Amirí Iqbal-ad-Dawla (?, c. 1010 - Saragossa, 1081) va ser emir de Dàniya entre els anys 1044 i 1076 de l'era cristiana.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Alí ibn Mujàhid Iqbal-ad-Dawla · Veure més »

Albaida

Albaida és una ciutat del País Valencià, capital històrica de la comarca de la Vall d'Albaida.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Albaida · Veure més »

Albal

Albal és un municipi del País Valencià situat a la comarca de l'Horta Sud i que té 16.399 habitants (INE 2019).

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Albal · Veure més »

Albalat de la Ribera

Albalat de la Ribera és un municipi del País Valencià a la província de València, a la comarca de la Ribera Baixa.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Albalat de la Ribera · Veure més »

Albalat dels Sorells

Albalat dels Sorells, Albalat de Mossèn Sorell o Albalat de Codinats és un municipi del País Valencià a la comarca de l'Horta Nord.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Albalat dels Sorells · Veure més »

Albalat dels Tarongers

Albalat dels Tarongers és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca del Camp de Morvedre.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Albalat dels Tarongers · Veure més »

Albarrasí

Albarrasí (en castellà i oficialment, Albarracín) és un municipi i ciutat de la comarca de la Serra d'Albarrasí, a la província de Terol.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Albarrasí · Veure més »

Albenya

Albenya és una possessió situada al llogaret de Randa, al terme municipal d'Algaida, Mallorca.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Albenya · Veure més »

Alberic

Alberic (de l'àrab al-barid, «la posta») és un municipi del País Valencià a la comarca de la Ribera Alta.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Alberic · Veure més »

Albert d'Alavanya

Albert d’Alavanya (Regne de València, segle XIII — Regne de València, segle XIII), jurista i jutge reial, va estudiar Dret a Bolonya, on es va graduar en Lleis, car així consta en alguns documents de 1265.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Albert d'Alavanya · Veure més »

Albocàsser

Albocàsser és un municipi del País Valencià, capital de la comarca de l'Alt Maestrat.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Albocàsser · Veure més »

Alboraia

Alboraia és un municipi del País Valencià situat a la comarca de l'Horta Nord.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Alboraia · Veure més »

Alboraig

Alboraig (en castellà i oficialment, Alborache) és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca de la Foia de Bunyol.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Alboraig · Veure més »

Albuixec

Albuixec (oficialment Albuixech) és un municipi del País Valencià situat a la comarca de l'Horta Nord.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Albuixec · Veure més »

Alcalalí

Alcalalí, també coneguda com a Alcanalí, és una població i municipi del País Valencià, dins de la Vall de Pop, a la comarca de la Marina Alta.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Alcalalí · Veure més »

Alcalatén

Mapa municipal de l'Alcalatén abans de la reforma de 2023 L'Alcalatén és una comarca del nord del País Valencià, amb capital a l'Alcora.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Alcalatén · Veure més »

Alcanar

Alcanar és un municipi del Montsià, situat a l'extrem sud de la comarca, al límit amb el País Valencià.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Alcanar · Veure més »

Alcàntera de Xúquer

Alcàntera de Xúquer és un municipi del País Valencià situat a la comarca de la Ribera Alta.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Alcàntera de Xúquer · Veure més »

Alcàsser (Horta Sud)

Alcàsser és un municipi del País Valencià situat a la comarca de l'Horta Sud.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Alcàsser (Horta Sud) · Veure més »

Alcúdia

Alcúdia (pronunciació local) és un municipi balear situat al nord de Mallorca, que té el títol de ciutat des de 1523; i està situada entre les badies de Pollença i la d'Alcúdia; la seva extensió és de 60 quilòmetres quadrats, i té més de 21.000 habitants.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Alcúdia · Veure més »

Alcoi

Alcoi (oficialment Alcoi/Alcoy) és una ciutat del País Valencià, capital de la comarca de l'Alcoià i cap de partit judicial.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Alcoi · Veure més »

Alcosser

Alcosser és una població del País Valencià a la comarca del Comtat.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Alcosser · Veure més »

Aldaia

Aldaia és un municipi del País Valencià situat a la comarca de l'Horta Sud.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Aldaia · Veure més »

Alfafar

Alfafar és un municipi del País Valencià, situat a la comarca de l'Horta Sud.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Alfafar · Veure més »

Alfara de Carles

Alfara de Carles és un municipi de la comarca del Baix Ebre.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Alfara de Carles · Veure més »

Alfara de la Baronia

Alfara de la Baronia, anteriorment denominada Alfara d'Algímia, és un municipi del País Valencià situat a la comarca del Camp de Morvedre.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Alfara de la Baronia · Veure més »

Alfarrasí

Alfarrasí és un municipi del País Valencià situat a la comarca de la Vall d'Albaida.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Alfarrasí · Veure més »

Alfarràs

Alfarràs és un municipi de la comarca del Segrià.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Alfarràs · Veure més »

Alfauir

Alfauir és un municipi del País Valencià de la comarca de la Safor.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Alfauir · Veure més »

Alfondeguilla

Alfondeguilla, anomenada també de manera no oficial Fondeguilla o Fondeguilla de Castro, és un municipi del País Valencià, a la comarca de la Plana Baixa.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Alfondeguilla · Veure més »

Alfons d'Aragó i Castella

84-88833-02-4 Alfons d'Aragó (1222 - Calataiud, 1260) fou infant d'Aragó, fill primogènit de Jaume I el Conqueridor i la seva primera esposa, Elionor de Castella.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Alfons d'Aragó i Castella · Veure més »

Alfons el Benigne

Alfons el Benigne, anomenat també Alfons IV d'Aragó i Alfons III de Catalunya-Aragó (Nàpols, Regne de Nàpols, 1299 - Barcelona, Principat de Catalunya, 1336; en aragonès Alifonso, en occità Anfós, en llatí AlfonsusArxiu Jaume I: Diccionari d'Història de Catalunya; ed. 62; Barcelona; 1998;; p. 25), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de comte de Barcelona, rei d'Aragó, de València i de Sardenya i Còrsega (1327-1336).

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Alfons el Benigne · Veure més »

Alfons el Cast

Alfons el Cast o el Trobador, anomenat també Alfons II d'Aragó i Alfons I de Catalunya-Aragó (Osca, març de 1157 - Perpinyà, 25 d'abril de 1196; en aragonès Alifonso, en occità Anfós i en llatí IldefonsusDiccionari d'Història de Catalunya; p. 23; ed. 62; Barcelona; 1998), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de comte de Barcelona, rei d'Aragó i menors de comte de Girona, Osona, Besalú i de Cerdanya (1162-1196).

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Alfons el Cast · Veure més »

Alfons el Franc

Alfons el Franc o el Liberal, anomenat també Alfons III d'Aragó i Alfons II de Catalunya-Aragó (València, Regne de València, 1265 - Barcelona, Principat de Catalunya, 1291Diccionari d'Història de Catalunya; ed. 62; Barcelona; 1998;; p. 24), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, de València i comte de Barcelona (1285-1291) i rei de Mallorca (1286-1291).

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Alfons el Franc · Veure més »

Alfons Llorenç Gadea

Alfons Llorenç Gadea (Alcoi, 1951) és un periodista valencià.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Alfons Llorenç Gadea · Veure més »

Alfons VIII de Castella

Alfons VIII de Castella, anomenat el Noble (Sòria, 1155 - Gutierre-Muñoz, 1214) fou rei de Castella (1158-1214).

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Alfons VIII de Castella · Veure més »

Alfons X de Castella

Alfons X el Savi i la seva cort. Alfons X de Castella, dit el Savi (Toledo, 23 de novembre de 1221 - Sevilla, 4 d'abril de 1284), fou rei de Castella (1252-1284).

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Alfons X de Castella · Veure més »

Algaida

Algaida és una vila i municipi de Mallorca situat al centre de l'illa, a l'est de la capital, i que pertany a la comarca del Pla.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Algaida · Veure més »

Algímia d'Almonesir

Algímia d'Almonesir (en castellà i oficialment Algimia de Almonacid, i en la parla xurra, L'Algimia) és un municipi del País Valencià de la comarca de l'Alt Palància.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Algímia d'Almonesir · Veure més »

Algemesí

Algemesí és un municipi del País Valencià situat a la comarca de la Ribera Alta, de la qual és la segona ciutat més poblada.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Algemesí · Veure més »

Alginet

Alginet és un municipi del País Valencià a la Ribera Alta, en la qual limita amb Alfarb, Algemesí, Benifaió, Carlet, Guadassuar i —amb la Ribera Baixa— Almussafes i Sollana.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Alginet · Veure més »

Algirós

Algirós és un districte de la ciutat de València.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Algirós · Veure més »

Alhama de Múrcia

Alhama de Múrcia (antigament en català Alfama, en castellà i oficialment Alhama de Murcia) és un municipi de la Regió de Múrcia.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Alhama de Múrcia · Veure més »

Aliança francomongola

Carta enviada per l'il-kan mongol Öljaitü al rei Felip IV de França el 1305 per proposar-li una col·laboració militar Els croats francs i l'Imperi Mongol feren diversos intents de teixir una aliança francomongola contra el seu enemic comú, els califats islàmics, durant el.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Aliança francomongola · Veure més »

Almacelles

Almacelles és una vila i municipi de la comarca del Segrià, a Catalunya.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Almacelles · Veure més »

Almanjanec

El almanjanec (de l'àrab and. "Almanganíq") era una màquina de guerra utilitzada per llançar grans pedres, de més de 500 kg de pes, amb la finalitat de destruir les muralles o merlets dels castells enemics.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Almanjanec · Veure més »

Almassora

Almassora és un municipi del País Valencià a la comarca de la Plana Alta.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Almassora · Veure més »

Almàssera

Almàssera és un municipi del País Valencià situat a la comarca de l'Horta Nord.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Almàssera · Veure més »

Almedíxer

Almedíxer (oficialment i en castellà, Almedíjar) és un municipi del País Valencià a la comarca de l'Alt Palància.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Almedíxer · Veure més »

Almenara

Almenara és un municipi del País Valencià situat a la comarca de la Plana Baixa.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Almenara · Veure més »

Almirall

Almirall és el grau militar, o part del nom del rang, amb què es coneixen els caps d'una flota o marina de guerra.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Almirall · Veure més »

Almodí de València

L'edifici de l'Almodí se situa al carrer de l'Almodí núm.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Almodí de València · Veure més »

Almoradí

Almoradí és una localitat del País Valencià situada a la comarca del Baix Segura.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Almoradí · Veure més »

Almussafes

Almussafes és una vila i municipi del País Valencià situat a la comarca de la Ribera Baixa.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Almussafes · Veure més »

Alna

colze, generalment presa des del dit mig fins al colze d'un adult. '''1 alna.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Alna · Veure més »

Alt Penedès

L'Alt Penedès és una comarca a la regió del Penedès, i és una de les quatre comarques en què quedà dividida la vegueria del Penedès en la divisió territorial de Catalunya de 1936 i en la restitució comarcal de 1987.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Alt Penedès · Veure més »

Alt Vinalopó

Vies de comunicació de l'Alt Vinalopó (2008). L'Alt Vinalopó és una comarca del sud del País Valencià, situada al nord-est de la província d'Alacant.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Alt Vinalopó · Veure més »

Altea

Altea és un municipi del País Valencià situat a la comarca de la Marina Baixa que limita amb l'Alfàs del Pi, la Nucia i Callosa d'en Sarrià (a la mateixa comarca); i amb Calp, Benissa i Xaló (a la Marina Alta).

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Altea · Veure més »

Altura (Alt Palància)

Altura és un municipi a la comarca de l'Alt Palància, al País Valencià.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Altura (Alt Palància) · Veure més »

Alzira

Alzira és una ciutat del País Valencià, capital de la comarca de la Ribera Alta.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Alzira · Veure més »

Amícia de Montfort

Amícia de Montfort (en francès: Amicie de Montfort) (?-1253) fou una dama francesa filla de Simó IV de Montfort i Alícia de Montmorency i germana de Guiu, Robert i Peronella de Montfort.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Amícia de Montfort · Veure més »

Anafil

Miniatura amb anafils a les ''Cantigas de Santa María'' (h. 1250-1284) d'Alfons X el Savi. Cantiga núm. 320. So de l'anafil L'anafil, també anomenat nafil, és un instrument de vent metall d'època medieval, un aeròfon d'embocadura del tipus trompeta en la classificació d'Hornbostel-Sachs.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Anafil · Veure més »

Andreu Alfaro i Hernández

''Monument als Països Catalans'' (1981), d''''Andreu Alfaro''', a la plaça del Carme de Tàrrega Andreu Alfaro i Hernández (València, 5 d'agost de 1929 – Rocafort, Horta Nord, 13 de desembre de 2012) fou un escultor valencià, relacionat amb el Grup Parpalló (1957) i influït pels constructivistes, com Brâncuşi o Pevsner, i per Jorge Oteiza.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Andreu Alfaro i Hernández · Veure més »

Andreu d'Albalat

Andreu d'Albalat, el seu nom en llatí medieval eclesiàstic va ser Andreas Albalatus fou bisbe de València des de 1248 a 1276.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Andreu d'Albalat · Veure més »

Andreu II d'Hongria

Andreu II d'Hongria (c. 1175 - 26 d'octubre de 1235) (en hongarès II. Andras), rei d'Hongria i de Croàcia entre 1205 i 1235 i del Regne de Galítsia i Lodomèria.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Andreu II d'Hongria · Veure més »

Andreu Marçal de Sax

Jaume I i Sant Jordi lluitant en la Batalla del Puig de Santa Maria, que va tenir lloc el 1237 Andreu Marçal de Sax (?, - València, 1410) fou un pintor d'origen alemany establert a València entre 1390 i 1410.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Andreu Marçal de Sax · Veure més »

Anna

Anna és un municipi del País Valencià situat a la comarca de la Canal de Navarrés.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Anna · Veure més »

Annauir

Annauir és una xicoteta població de la comarca de la Costera al País Valencià, encaixada entre la falda occidental de la serra Vernissa i la vora dreta del riu Cànyoles.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Annauir · Veure més »

Ansó

Ansó és un municipi aragonès situat a la província d'Osca i enquadrat a la comarca de la Jacetània.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Ansó · Veure més »

Antella

Antella és un municipi del País Valencià situat a la comarca de la Ribera Alta.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Antella · Veure més »

Antic hospital d'Anglesola

LAntic hospital d'Anglesola és un edifici d'Anglesola (l'Urgell) inclòs a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Antic hospital d'Anglesola · Veure més »

Antic sistema defensiu de Flix

L'Antic sistema defensiu de Flix és una obra de Flix (Ribera d'Ebre) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Antic sistema defensiu de Flix · Veure més »

Antiga església de Sant Miquel Arcàngel, Centre Cultural de Altura

LEsglésia Primitiva de la Vila d'Altura, comarca de l'Alt Palància, va ser la primera església existent dins del recinte tancat, que componia la Vila d'Altura en els seus orígens, i nucli originari de la població, situada sobre un lleuger monticle sobre la qual es posseeixen referències des 1249.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Antiga església de Sant Miquel Arcàngel, Centre Cultural de Altura · Veure més »

Antiga torre defensiva d'Algar

LAntiga torre defensiva d'Algar de Palància, també coneguda com la torre àrab, es troba al centre de la població que li dona nom, en una plaça de la localitat.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Antiga torre defensiva d'Algar · Veure més »

Antoni Lloret i Martí

Antoni Lloret i Martí fou un advocat i polític valencià.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Antoni Lloret i Martí · Veure més »

Antoni Maria Alcover i Sureda

Mossèn Antoni Maria Alcover i Sureda (Santacirga, Manacor, 2 de febrer de 1862 – Palma, 8 de gener de 1932) fou un escriptor mallorquí, eclesiàstic, lingüista, folklorista, arquitecte de diverses esglésies i capelles i periodista.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Antoni Maria Alcover i Sureda · Veure més »

Antoni Mut Tomàs

Antoni Mut Tomàs de Son Marrano i Cugulutx (Llucmajor, Mallorca, ~1421-1484) fou un polític mallorquí.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Antoni Mut Tomàs · Veure més »

Antonio Lupián Zapata

Antonio de Lupián Zapata o Lupián de Zapata o Antonio de Nobis (mort a Eivissa al juny de 1667) va ser un clergue i cronista hispà autor de diverses obres i que va viure al segle XVII dC.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Antonio Lupián Zapata · Veure més »

Antonio Ubieto Arteta

Antonio Ubieto Arteta (Saragossa, 31 de març de 1923 - València, 1 de febrer de 1990).

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Antonio Ubieto Arteta · Veure més »

Aplec del Puig

Des dels anys seixanta, el darrer diumenge d'octubre, l'Aplec del Puig reuneix els nacionalistes valencians d'arreu per celebrar una jornada festiva en un dels llocs amb més simbolisme i història del País Valencià, el municipi del Puig, a l'Horta Nord.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Aplec del Puig · Veure més »

Aqüeducte de Santa Llúcia

L'aqüeducte de Santa Llúcia també conegut com a aqüeducte de Morella o séquia Reial, se situa al municipi de Morella, a la comarca dels Ports.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Aqüeducte de Santa Llúcia · Veure més »

Aqüeducte de Xalamera

L'aqüeducte de Xalamera és una obra del municipi de Benifallet (Baix Ebre) inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Aqüeducte de Xalamera · Veure més »

Aqüeducte dels Arquets

Laqüeducte dels Arquets o aqüeducte dels Arcs situat a Manises a la comarca de l'Horta Oest, és un aqüeducte que permet salvar la séquia de Quart, el barranc del Salt d'Aigua.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Aqüeducte dels Arquets · Veure més »

Aragó (cognom)

Aragó és un nom de família dels descendents del reis d'Aragó i comtes de Barcelona.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Aragó (cognom) · Veure més »

Aragonès medieval

L'Aragonès medieval és l'aragonès que es parlava en l'edat mitjana a la major part del Regne d'Aragó.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Aragonès medieval · Veure més »

Aranyel

Aranyel (en castellà i oficialment, Arañuel) és un municipi del País Valencià situat a la comarca de l'Alt Millars, a la província de Castelló.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Aranyel · Veure més »

Arbre de Sobrarbe

L'Arbre de Sobrarbe és un escut heràldic que es defineix de la següent manera: en camp d'or, una alzina desarrelada, amb set arrels, en els seus colors naturals, coronada amb una creu llatina tallada i de gules.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Arbre de Sobrarbe · Veure més »

Arc de Sant Martí

291x291px El peu de l'arc de Sant Martí L'arc de Sant Martí o arc del cel (i literàriament iris) és un fenomen meteorològic òptic produït per la reflexió, refracció i dispersió de la llum causada per gotes d'aigua en suspensió a la troposfera que resulta en l'aparició al cel de l'espectre de la llum visible, interpretat per l'ull humà com els colors vermell, taronja, groc, verd, blau, indi i violat.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Arc de Sant Martí · Veure més »

Arc de Triomf de Barcelona

LArc de Triomf és un monument de Barcelona que es troba a la confluència entre el Passeig de Lluís Companys (antic Saló de Sant Joan), el Passeig de Sant Joan i la ronda de Sant Pere.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Arc de Triomf de Barcelona · Veure més »

Arcs de les Salines

Arcs de les Salines (en castellà i oficialment Arcos de las Salinas) és un municipi d'Aragó, situat a la comarca de Gúdar-Javalambre (província de Terol).

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Arcs de les Salines · Veure més »

Ares del Bosc

Ares del Bosc és un poble situat dins del terme municipal de Benasau, a la comarca del Comtat.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Ares del Bosc · Veure més »

Ares del Maestrat

Ares del Maestrat és un municipi del País Valencià situat a la comarca de l'Alt Maestrat.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Ares del Maestrat · Veure més »

Ares dels Oms

Ares dels Oms és un municipi del País Valencià situat a la comarca de la Serrania.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Ares dels Oms · Veure més »

Arnau de Banyuls

Arnau III de Banyuls (finals del - començaments del segle XIV) fou un guerrer català, cavaller de l'Orde del Temple, comandant de la casa de Gardeny (diòcesi de Lleida) i comandant de Peníscola.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Arnau de Banyuls · Veure més »

Arnau de Cortsaví

Arnau de Cortsaví (–), fill de Ramon de Serrallonga, fou senyor de Cortsaví.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Arnau de Cortsaví · Veure més »

Arnau de Gurb

vegeu el sepulcre sencer) Arnau de Gurb fou bisbe de Barcelona de 1252 a 1284.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Arnau de Gurb · Veure més »

Arnau de Peralta

Arnau de Peralta fou un religiós catòlic aragonés que va exercir com a bisbe de València des de 1243 fins a 1248 i com a bisbe de Saragossa des de 1248 fins a la seua mort l'any 1271.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Arnau de Peralta · Veure més »

Arnau de Romaní

Arnau de Romaní (Bolonya, ? — València, 1.276), va ser un jurista provinent de Bolonya que va acabar formant part de la primitiva noblesa del regne; fou un cavaller valencià.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Arnau de Romaní · Veure més »

Arnau de Timor

Arnau de Timor (fl. 1197-1230) va ser senyor de la baronia de Queralt, fill de Guillem de Timor i Ermessenda de Montlleó, casat amb la baronessa Ramona.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Arnau de Timor · Veure més »

Arnau Roger I de Pallars Sobirà

Arnau Roger I de Pallars Sobirà (ca. 1236 - 1288) fou comte del Pallars Sobirà de la segona dinastia entre 1256entrada: "Arnau Roger I de Pallars" Diccionari d'Història de Catalunya; p. 61; ed.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Arnau Roger I de Pallars Sobirà · Veure més »

Arquebisbat de Barcelona

Processó del ''Corpus Christi'' a Barcelona. Escut de l'Arquebisbat de Barcelona L'arquebisbat de Barcelona és una demarcació de l'Església catòlica a Catalunya.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Arquebisbat de Barcelona · Veure més »

Arquebisbat de Tarragona

L'Arxidiòcesi de Tarragona (en llatí, Tarraconensis) és una demarcació eclesiàstica que comprèn les comarques catalanes del Tarragonès, Alt Camp, Conca de Barberà i Baix Penedès i part del Baix Camp, el Priorat, les Garrigues i l'Urgell.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Arquebisbat de Tarragona · Veure més »

Arquitectura romànica

Ermita de la Mare de Déu de Pedrui, consagrada el 5 de novembre de 972 pel bisbe Odesind de Ribagorça Larquitectura romànica és l'estil de construcció desenvolupat a l'Europa cristiana propi de l'art romànic.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Arquitectura romànica · Veure més »

Arrais

Arrais o arraix (de l'àrab, ‘el cap’, ‘el capità’, ‘el dirigent’) és un arabisme provinent del català medieval utilitzat per a designar un capitost militar sarraí, sovint de mercenaris.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Arrais · Veure més »

Ars Musicae

Detall de viola de gamba d'Ignacio Fleta, 1941, al Museu de la Música de Barcelona Ars Musicae de Barcelona o simplement Ars Musicae va ser un conjunt vocal i instrumental català dedicat a la interpretació de la música de l'edat mitjana, del Renaixement i del primer Barroc. Va ser fundat a Barcelona, el 1935, per Josep María Lamaña, musicòleg especialitzat en organología musical.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Ars Musicae · Veure més »

Art de Catalunya

Pantocràtor'' de Sant Climent de Taüll, al MNAC Lart de Catalunya ha tingut una evolució paral·lela a la de la resta de l'art europeu, seguint de manera diversa les múltiples tendències que s'han anat produint en el context de la història de l'art occidental.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Art de Catalunya · Veure més »

Art públic de Barcelona

''Poema visual Bàrcino'' (1994), de Joan Brossa, Plaça Nova de Barcelona. El conjunt de monuments i escultures a l'aire lliure de Barcelona constitueix una destacada mostra d'art públic que atorga a la capital catalana, en conjunció amb altres elements com la seva arquitectura, la seva xarxa de museus o el seu conjunt de parcs i jardins, un inconfusible segell artístic, ja que la ciutat comtal sempre ha apostat per l'art i la cultura com una de les seves principals característiques identitàries.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Art públic de Barcelona · Veure més »

Art romànic a Catalunya

Campanar de Sant Just i Sant Pastor de Son al Pallars Sobirà Sant Cristòfol de Beget és una mostra del romànic prepirinenc en el seu estat més pur.El romànic és l'art que es va desenvolupar per la major part d'Europa Occidental, incloent les Illes Britàniques i la Sicília normanda, d'ençà el fins ben entrat el.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Art romànic a Catalunya · Veure més »

Artana

Artana és un municipi del País Valencià situat a la comarca de la Plana Baixa.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Artana · Veure més »

Artà

Artà és una vila i municipi de Mallorca situat al nord-est de l'illa, que pertany a la comarca de Llevant.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Artà · Veure més »

Artés

Artés és una vila i municipi de Catalunya situat a la comarca del Bages.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Artés · Veure més »

Artesa

Artesa, anomenada també de manera impròpia Artesa d'Onda, és un localitat del Baix Espadà.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Artesa · Veure més »

Article salat

Exemple de recuperació identitària "'''es''' teu poble" de l'article salat a Sa Riera (Begur) Article salat és el nom que rep un tipus d'article determinat emprat a diversos indrets de la Romània que es caracteritza perquè el nucli del seu morfema és una sibilant o, més precisament, perquè deriva del demostratiu llatí ipse; per aquest motiu, en àmbit científic també és conegut com a article (derivat d') ipse.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Article salat · Veure més »

Arxidiòcesi de València

LArxidiòcesi de València es correspon amb la província de València i 63 municipis del nord de la província d'Alacant: (la Marina Alta, el Comtat i part de l'Alcoià).

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Arxidiòcesi de València · Veure més »

Arxiu Capitular de Barcelona

Façana de la catedral de Barcelona abans de la restauració iniciada el 2005. La catedral de Barcelona conserva l'Arxiu Capitular de la S. E. Catedral Basílica de Barcelona LArxiu Capitular de Barcelona oficialment Arxiu Capitular de la Santa Església Catedral Basílica de Barcelona (acrònim: ACB) és l'arxiu eclesiàstic encarregat de la conservació i divulgació dels documents generats per la catedral de Barcelona i totes les administracions que se'n deriven.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Arxiu Capitular de Barcelona · Veure més »

Arxiu de la Catedral de València

L'Arxiu de la Catedral de València és un arxiu eclesiàstic encarregat de la conservació i divulgació dels documents generats per la catedral de València.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Arxiu de la Catedral de València · Veure més »

Arxiu de la Corona d'Aragó

L'Arxiu de la Corona d'Aragó (ACA), originalment Arxiu Reial de Barcelona, és un arxiu històric que conté el fons documental de les institucions de l'antiga Corona d'Aragó i actualment conté, a més, d'altres fons històrics.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Arxiu de la Corona d'Aragó · Veure més »

Arxiu del Regne de Mallorca

L'Arxiu del Regne de Mallorca és el principal dipòsit documental de Mallorca i les illes Balears.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Arxiu del Regne de Mallorca · Veure més »

Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona

L'Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona (AHCB) és responsable de la custòdia, tractament i difusió de la documentació produïda pels òrgans de govern de Barcelona des de la creació del règim municipal, a mitjans del, fins al primer terç del, així com d'altres materials arxivístics, bibliogràfics o hemerogràfics d'interès per a la història de la ciutat.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona · Veure més »

Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona

L'Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona (AMCB), abans Arxiu Municipal Administratiu (AMA), és responsable de l'ingrés, la custòdia, el tractament i la difusió de la documentació produïda i rebuda per l'Ajuntament de Barcelona i altres fons documentals institucionals des del primer terç del fins a l'actualitat.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona · Veure més »

Arxiu Municipal de Palma

LArxiu Municipal de Palma és l'arxiu històric que conserva la documentació municipal de Palma.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Arxiu Municipal de Palma · Veure més »

Arxiu Municipal de València

L'origen de l'Arxiu Municipal de València es remunta al, quan el 1238 Jaume I va ocupar la ciutat de València i va crear els dos càrrecs essencial, les primeres institucions locals: el Batle, que administrava i gestionava el patrimoni del rei, i el Cúria oficial encarregat d'administrar la justícia ordinària local a la ciutat, i que a partir de 1250 passaria a anomenar-se Justícia, després va instaurar el Mostassaf i el Consell dels prohoms.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Arxiu Municipal de València · Veure més »

Asp

Asp (oficialment i en castellà Aspe) és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca del Vinalopó Mitjà, a 163 km.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Asp · Veure més »

Aspàreg de la Barca

Aspàreg de la Barca (Montpeller, ~1170 - Tarragona, 1233) fou un destacat religiós occità, prebost de Sant Esteve de Tolosa, bisbe de Comenge, bisbe de Pamplona i arquebisbe de Tarragona.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Aspàreg de la Barca · Veure més »

Associació Protectora de l'Ensenyança Catalana

LAssociació Protectora de l'Ensenyança Catalana (APEC), anomenada popularment la Protectora, fou una entitat fundada el 22 de desembre del 1898 pel pedagog Francesc Flos i Calcat amb l'objectiu d'impulsar el model d'escola catalana segons els corrents pedagògics moderns.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Associació Protectora de l'Ensenyança Catalana · Veure més »

Atac a Albalat

L'atac a Albalat fou un dels episodis de la Conquesta del Regne de València per Jaume el Conqueridor.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Atac a Albalat · Veure més »

Ataifor de Son Fornés

L'ataifor de Son Fornés és un plat de ceràmica vidriada de la primera meitat del.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Ataifor de Son Fornés · Veure més »

Ato I de Foces

Ato I de Foces (també anomenat Atón, Atho, Atto o Hato) (en llatí: Atto de Focibus) (?-1244) va ser un cavaller i ric-home aragonès del llinatge dels Foces, senyor de Foces i senyor d'Alcàsser.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Ato I de Foces · Veure més »

Atzeneta d'Albaida

Atzeneta d'Albaida és una població de la comarca de la Vall d'Albaida, al País Valencià.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Atzeneta d'Albaida · Veure més »

Atzeneta del Maestrat

Atzeneta del Maestrat és un municipi valencià de la comarca de l'Alt Maestrat.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Atzeneta del Maestrat · Veure més »

Aurembiaix d'Urgell

Aurembiaix d'Urgell (Balaguer, 1196 — Balaguer, 1231) fou l'última comtessa d'Urgell entre 1209 i 1231.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Aurembiaix d'Urgell · Veure més »

Avalrí

AvalríEl nom ha tingut moltes i diverses variants al llarg del temps, i encara en el present formes diferents poden coexistir en un mateix text (llista de variants del nom) o Vàlria fou un poble, castell i parròquia medievals de l'actual terme de Montescot, a la comarca del Rosselló, de la Catalunya del Nord.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Avalrí · Veure més »

Ayerbe

Ayerbe és un municipi aragonès a la província d'Osca i enquadrat a la comarca de la Foia d'Osca.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Ayerbe · Veure més »

Águilas

Àguiles (en castellà: Águilas) és una ciutat i municipi de la Regió de Múrcia.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Águilas · Veure més »

Òpol i Perellós

Òpol i Perellós (oficialment en francès, Opoul-Périllos) és una comuna de 1.042 habitants, de la comarca del Rosselló, a la Catalunya del Nord, formada el 1972 per agregació de les antigues comunes independents dÒpol (estàndard) i de Perellós (estàndard). Es parlava occità fins al al vilatge de Perellós, ara abandonat i en ruïnes.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Òpol i Perellós · Veure més »

Òrrius

Òrrius és un municipi de la comarca del Maresme.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Òrrius · Veure més »

Énguera

Énguera (en castellà i oficialment Enguera) és un municipi del País Valencià, capital de la comarca de la Canal de Navarrés.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Énguera · Veure més »

Àlvar I d'Urgell

Àlvar I de Cabrera i Urgell, també conegut per Rodrigo (Burgos, 1239 - Foix, Llenguadoc, 1268), fou comte d'Urgell i vescomte d'Àger (1243-1268) com a hereu del seu germà Ermengol IX,Diccionari d'Història de Catalunya; ed.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Àlvar I d'Urgell · Veure més »

Baile general d'Aragó

El baile general d'Aragó (també transcrit en texts antics com a bayle general o batle general) era el funcionari de la casa del rei encarregat de l'administració del patrimoni d'exclusiva titularitat règia al territori aragonès. Com a tal, recaptava peatges, drets d'explotació de mines i terres règies, multes i successions en nom del rei.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Baile general d'Aragó · Veure més »

Baix Albaida

El Baix Albaida (també coneguda com a Castelló i les Ènoves) és una subcomarca de la Ribera Alta (País Valencià) travessada pel curs baix del riu Albaida en arribar al riu Xúquer.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Baix Albaida · Veure més »

Baix Cinca (comarca històrica)

El Baix Cinca (Baixo Cinca en aragonès, Bas Cinca en occità, Bas Cynca en francès i Bajo Cinca en castellà) és una comarca natural i històrica, que formà part dels comtats catalans.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Baix Cinca (comarca històrica) · Veure més »

Baixa Cerdanya

Estany de Puigcerdà, cap de comarca de la Baixa Cerdanya Vista de la serra del Cadí des del cantó cerdà La Baixa Cerdanya és una comarca pirinenca que comprèn gran part de la plana de la Cerdanya i que limita amb les comarques de l'Alt Urgell, el Berguedà, el Ripollès, l'Alta Cerdanya i amb el Principat d'Andorra.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Baixa Cerdanya · Veure més »

Balaguer

Balaguer és una ciutat de Catalunya, capital de la comarca de la Noguera i cap del seu partit judicial.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Balaguer · Veure més »

Balasc d'Alagó

Blasco d'Alagón (traduït al català com Balasc, Blasc o Blai) (abans de 1190 - ca. 1241) (en llatí: Blaschus de Alagone) va ser un noble aragonès, Majordom del Regne d'Aragó, 6t Senyor d'Alagón, 1r Senyor de Sástago, Senyor vitalici de Morella i Senyor de María de Huerva, de Culla, de les Coves de Vinromà, Calanda, Torre de Galindo, entre altres títols.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Balasc d'Alagó · Veure més »

Balànsiya

Ciutat Vella). És una de les poques restes del període musulmà de València Seu) Balànsiya —— fou el nom amb què fou coneguda l'actual ciutat de València en l'època àrab.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Balànsiya · Veure més »

Balones

Balones és una població del País Valencià situada a la comarca del Comtat.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Balones · Veure més »

Bandera de Catalunya

La bandera de Catalunya, també impròpiament anomenada senyera, és una bandera amb el fons groc i quatre barres horitzontals roges, anomenades «faixes», en heràldica.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Bandera de Catalunya · Veure més »

Bandera de València

La bandera de València és l'anomenada Senyera Coronada i està formada per.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Bandera de València · Veure més »

Banderes de Catalunya

Les banderes que han representat Catalunya a través de la història són diverses, i s'han utilitzat per a diverses funcions.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Banderes de Catalunya · Veure més »

Banu Mardanix

Els Banu Mardanix o Mardànix, que en castellà equival al cognom «Martínez», van ser una dinastia musulmana d'origen muladí, és a dir, de cristians en territori musulmà convertits a l'Islam.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Banu Mardanix · Veure més »

Banyeres de Mariola

Banyeres de Mariola és una població del País Valencià de la comarca de l'Alcoià.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Banyeres de Mariola · Veure més »

Banyuls de la Marenda

Banyuls de la Marenda, ((oficialment en francès Banyuls-sur-Mer i antigament Banyuls del Maresme) és un poble de 4.681 habitants de la comarca del Rosselló, cap de la comuna del mateix nom, a la Catalunya del Nord. La Marenda és el nom tradicional d'aquella part de costa, que rep el nom turístic de Costa Vermella. La dita parla de l'any del banyulenc.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Banyuls de la Marenda · Veure més »

Barbacana

Kremlin: Torres Kutafya ("barbacana") i Troitskaya ("porta fortificada"), amb el pont d'unió sobre el fossat. '''El Castellet''' de Perpinyà. La '''barbacana''' de l'antiga muralla de Cracòvia Una barbacana (o castellet), era qualsevol torre situada a sobre una porta o un pont, separada de la muralla, que s'utilitzava per a fins defensius.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Barbacana · Veure més »

Baronia d'Ayerbe

La baronia d'Ayerbe fou una jurisdicció creada pel rei Jaume I d'Aragó per al seu fill il·legítim Pere d'Ayerbe, fruit de la seva relació amb la dama Teresa Gil de Vidaure.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Baronia d'Ayerbe · Veure més »

Baronia d'Erill

La Baronia d'Erill, del segle XI, juntament amb les baronies d'Abella, Bellera i Orcau, era una de les baronies primigènies de l'actual Pallars Jussà.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Baronia d'Erill · Veure més »

Baronia d'Herbers

Emblema dels Barons d'Herbers Castell d'Herbers, propiedat de l'actual baró d'Herbers. La baronia d'Herbers és un títol nobiliari creat el 3 d'agost de 1272 pel rei Jaume I d'Aragó el Conqueridor, a favor de Joan Garcés, noble del Regne d'Aragó, a qui havia estat donat Herbers per a Balasc d'Alagó.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Baronia d'Herbers · Veure més »

Baronia de Castalla

La Baronia de Castalla fou una jurisdicció senyorial vinculada el 1364 a Ramon Vilanova i Lladró, pertanyent a la família de Maza Lizama.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Baronia de Castalla · Veure més »

Baronia de Castellar

La Baronia de Castellar fou una jurisdicció feudal que comprenia el terme de Castellar del Vallès centrada en el Castell de Clasquerí.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Baronia de Castellar · Veure més »

Baronia de Castre

La Baronia de Castre fou una jurisdicció creada pel rei Jaume el Conqueridor per al seu fill il·legítim Ferran Sanxis, fruit de la seva relació amb la dama Blanca d'Antillón.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Baronia de Castre · Veure més »

Baronia de la Granadella

la Baronia de la Granadella fou una jurisdicció senyorial constituïda el 1313, en temps de Pere (III) Moliner.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Baronia de la Granadella · Veure més »

Baronia de Linyola

La Baronia de Linyola és una jurisdicció senyorial centrada en la vila i el castell de Linyola, que originàriament formaven part de la baronia de Bellpuig.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Baronia de Linyola · Veure més »

Baronia de Lluçà

la Baronia de Lluçà fou una jurisdicció feudal centrada en el Castell de Lluçà, pertanyent originàriament als Lluçà.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Baronia de Lluçà · Veure més »

Baronia de Mur

La baronia de Mur, també anomenada de Mur d'Alzina, és una de les baronies històriques del Pallars Jussà, juntament amb les d'Abella, Bellera, Erill i Orcau.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Baronia de Mur · Veure més »

Baronia de Nyer

Armes de la família de Banyuls de Montferrer La Baronia de Nyer era una baronia del Vescomtat de Conflent, que pertanyia, a l'alta edat mitjana a la família de Sa Roca, o La Roca (Ça Rocha).

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Baronia de Nyer · Veure més »

Baronia de Ribelles

La Baronia de Ribelles fou una jurisdicció senyorial del Principat, centrada en el castell de Ribelles de la població homònima de la Noguera, al comtat d'Urgell.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Baronia de Ribelles · Veure més »

Barraques

Barraques (en castellà i oficialment Barracas, també conegut com a Las Barracas de San Pedro) és un municipi del valencià de la comarca de l'Alt Palància, que limita amb els de Pina, Toràs, El Toro i Viver, tots en territori valencià.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Barraques · Veure més »

Barri de les Corts

Les Corts és un dels tres barris del districte homònim, actualment dins la ciutat de Barcelona.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Barri de les Corts · Veure més »

Barri de Sant Jaume (Perpinyà)

Sant Jaume és un barri a la vila nord-catalana de Perpinyà.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Barri de Sant Jaume (Perpinyà) · Veure més »

Barri del Centre (Alcoi)

El barri del Centre d'Alcoi és el més antic de la ciutat; les seues ampliacions posteriors daten d'abans de 1925.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Barri del Centre (Alcoi) · Veure més »

Barri Vell de Llívia

El Barri Vell de Llívia és una obra de Llívia (Baixa Cerdanya) declarada Bé Cultural d'Interès Nacional.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Barri Vell de Llívia · Veure més »

Barxeta

Barxeta és una població del País Valencià a la comarca de la Costera.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Barxeta · Veure més »

Basílica de la Mare de Déu del Lledó

El santuari-basílica (des de 1993) de la Mare de Déu del Lledó està en plena horta de la Plana, a un quilòmetre de Castelló, en el conegut com a "camí Lledó".

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Basílica de la Mare de Déu del Lledó · Veure més »

Basílica de la Mare de Déu dels Desemparats

La Basílica de la Mare de Déu dels Desemparats de la ciutat de València alberga la imatge de la Mare de Déu del mateix nom, la més venerada pels valencians.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Basílica de la Mare de Déu dels Desemparats · Veure més »

Basílica de la Mercè

La Basílica de la Mare de Déu de la Mercè, o simplement de la Mercè, és una església d'estil barroc a la Plaça de la Mercè del Barri Gòtic de Barcelona, catalogada com a bé cultural d'interès local.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Basílica de la Mercè · Veure més »

Basílica de Santa Maria de Vilafranca

La Basílica de Santa Maria de Vilafranca és un edifici religiós del municipi de Vilafranca del Penedès (Alt Penedès).

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Basílica de Santa Maria de Vilafranca · Veure més »

Basílica del Salvador de Borriana

La Basílica del Salvador està a la Plaça Major de Borriana, a la Plana Baixa al País Valencià.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Basílica del Salvador de Borriana · Veure més »

Basílica Menor de Santa Maria d'Elx

La Basílica menor de Santa Maria o Església Arxiprestal de Nostra Senyora de l'Assumpció és a la plaça del Congrés Eucarístic de la ciutat d'Elx (País Valencià) i construïda en estil Barroc entre 1672 i 1784 i hi van participar diversos arquitectes entre els que es diferenciava el castellonenc Jaume Bort i Melià, autor de la façana barroca de la catedral de Múrcia.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Basílica Menor de Santa Maria d'Elx · Veure més »

Batalla d'Alcoi

La Batalla d'Alcoi va tindre lloc a finals del mes d'abril de l'any 1276, i va enfrontar cristians i musulmans.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Batalla d'Alcoi · Veure més »

Batalla de Llucmajor

La batalla de Llucmajor (25 d'octubre de 1349) és la batalla que tingué lloc a Llucmajor (Mallorca), en la qual les tropes de Pere Cerimoniós, dirigides pel governador de Mallorca Gilabert de Centelles i reforçades amb tropes sardes sota el comandament de Riambau de Corbera, derrotaren les tropes de Jaume III de Mallorca, que intentava recuperar el Regne de Mallorca.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Batalla de Llucmajor · Veure més »

Batalla de Montjuïc (1641)

La Batalla de Montjuïc de 1641 va ser una batalla que es va lliurar el 26 de gener de 1641 a la muntanya de Montjuïc de la ciutat de Barcelona, set mesos més tard de l'aixecament popular conegut com a Corpus de Sang (7 de juny de 1640).

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Batalla de Montjuïc (1641) · Veure més »

Batalla de Muret

La batalla de Muret (en occità batalha de Murèth) va ser una important batalla que va tenir lloc a Muret, al sud de Tolosa de Llenguadoc, el 12 de setembre del 1213, i que va enfrontar Ramon VI de Tolosa i els seus aliats, Pere el Catòlic d'Aragó i Barcelona, Bernat V de Comenge i Ramon Roger I de Foix contra els croats i les tropes de Felip II de França, comandades per Simó de Montfort, que participaven en la Croada albigesa.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Batalla de Muret · Veure més »

Batalla de Portopí

La Batalla de Portopí, també anomenada Batalla de la Porrassa, va tenir lloc a l'actual terme de Calvià, entorn del coll de la Batalla, a la Serra de Portopí, el 12 de setembre de 1229 entre l'exèrcit de Jaume el Conqueridor de la Corona d'Aragó i Abū Yahyà Muhammad ibn 'Alī ibn Abī 'Imrān al-Tinmalālī, el valí de Mallorca.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Batalla de Portopí · Veure més »

Batalla de Setla de Nunyes

La batalla de Setla de Nunyes fou una de les batalles de l'alçament de la Segona Germania al Regne de València el 1693.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Batalla de Setla de Nunyes · Veure més »

Batalla del cap de l'Artaqui

La Batalla del cap de l'Artaqui o batalla del riu Cízic es va lliurar l'octubre de 1303 a la península d'Anatòlia, prop del cap de l'Artaqui, i va enfrontar la Companyia Catalana d'Orient, que servia l'emperador Andrònic II Paleòleg, contra les tropes turques de l'Emirat dels karàsides.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Batalla del cap de l'Artaqui · Veure més »

Batalla del Puig de Santa Maria

La batalla del Puig de Santa Maria, coneguda simplement com la batalla del Puig, es produí l'any 1237 en la campanya per a conquerir la ciutat de València.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Batalla del Puig de Santa Maria · Veure més »

Batle de Mallorca

El Batle de Mallorca és de les primeres institucions amb què el Rei dotà el nou Regne de Mallorca després de la conquesta de Jaume I. En els primers moments era l'únic batle reial de tota l'illa i exercia funcions de caràcter administratiu i judicial en primera instància.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Batle de Mallorca · Veure més »

Báguena

Báguena és un municipi de la província de Terol situat a la comarca del Jiloca, a la vall del riu Jiloca.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Báguena · Veure més »

Bèlgida

Bèlgida és un municipi de la País Valencià situat a la comarca de la Vall d'Albaida.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Bèlgida · Veure més »

Beat Jaume

* Jaume d'Ulm, dominic i pintor alemany, m. 1419.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Beat Jaume · Veure més »

Bec de Ferrutx

El Bec de Ferrutx,Segons els mapes 1:25.000 de l'editorial Alpina i OpenStreetMap.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Bec de Ferrutx · Veure més »

Begís

Begís (en castellà i oficialment, Bejís) és un municipi del País Valencià situat a la comarca de l'Alt Palància.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Begís · Veure més »

Bel (Rossell)

Bel és un nucli de població que des del 1972 forma part del terme municipal de Rossell, situat al Baix Maestrat al nord del País Valencià.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Bel (Rossell) · Veure més »

Ben Abet

Ben Abet, també escrit Benhabet, en àrab Ibn Abbād, fou un senyor andalusí mallorquí nascut a final del i mort el que apostatà i es passà al cristianisme durant la Conquesta de Mallorca del Rei en Jaume el 1229.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Ben Abet · Veure més »

Benaguasil

Benaguasil és un municipi del País Valencià situat a la comarca del Camp de Túria.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Benaguasil · Veure més »

Benasau

Benasau és una població del País Valencià a la comarca del Comtat.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Benasau · Veure més »

Benassal

Benassal és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca de l'Alt Maestrat.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Benassal · Veure més »

Benavites

Benavites és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca del Camp de Morvedre.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Benavites · Veure més »

Bendinat

Bendinat és una localitat residencial costanera i una antiga possessió del terme de Calvià, a Mallorca.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Bendinat · Veure més »

Beneixama

Beneixama és una població del País Valencià situada a la comarca històrica de l'Alcoià, (encara que a la zona administrativa de l'Alt Vinalopó), a la subcomarca de la Vall de Beneixama.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Beneixama · Veure més »

Benejússer

Benejússer (oficialment i en castellà Benejúzar) és un municipi del País Valencià situat a la comarca del Baix Segura.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Benejússer · Veure més »

Benet d'Albalat

''Entrada triomfal del rei Jaume I a la ciutat de València'', quadre de 1884 del pintor Fernando Richart Montesinos. '''Benet d'Albalat''' subjecta les regnes del cavall del rei. Escut de Benet d'Albalat Benet d'Albalat, noble i cavaller de Tarragona al servei de Jaume el Conqueridor.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Benet d'Albalat · Veure més »

Benetússer

Benetússer és un municipi del País Valencià situat a la comarca de l'Horta Sud.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Benetússer · Veure més »

Benferri

Benferri és un municipi del País Valencià situat a la comarca del Baix Segura.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Benferri · Veure més »

Beniarjó

Beniarjó és un municipi del País Valencià a la comarca de la Safor.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Beniarjó · Veure més »

Beniarrés

Beniarrés és una població del País Valencià a la comarca del Comtat.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Beniarrés · Veure més »

Beniatjar

Beniatjar és un municipi del País Valencià, situat a la comarca de la Vall d'Albaida.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Beniatjar · Veure més »

Benicarló

Benicarló és una ciutat del nord del País Valencià, situada a la comarca del Baix Maestrat, de la qual és el segon municipi per població.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Benicarló · Veure més »

Benicàssim

Benicàssim (oficialment Benicàssim/Benicasim) és un municipi del País Valencià situat a la comarca de la Plana Alta.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Benicàssim · Veure més »

Benicolet

Benicolet és una població del País Valencià a la comarca de la Vall d'Albaida.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Benicolet · Veure més »

Benidoleig

Benidoleig és un municipi de la comarca de la Marina Alta, País Valencià.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Benidoleig · Veure més »

Benidorm

Benidorm (IPA) és una ciutat del País Valencià situada a la comarca de la Marina Baixa, a la província d'Alacant.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Benidorm · Veure més »

Benifaió

Benifaió és un municipi del País Valencià, situat a la comarca de la Ribera Alta.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Benifaió · Veure més »

Benifairó de la Valldigna

Casa consistorial del municipi Benifairó de la Valldigna és una població del País Valencià a la comarca de la Safor.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Benifairó de la Valldigna · Veure més »

Benifairó de les Valls

Benifairó de les Valls és un municipi del País Valencià situat a la comarca del Camp de Morvedre.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Benifairó de les Valls · Veure més »

Benifallim

Benifallim és una població del País Valencià a la comarca de l'Alcoià.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Benifallim · Veure més »

Benifaraig

Benifaraig és una pedania del municipi de València, en plena Horta Nord, a 5 km de ciutat, al límit amb el terme d'Alfara del Patriarca i Montcada.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Benifaraig · Veure més »

Benigànim

Benigànim és una població del País Valencià a la comarca de la Vall d'Albaida.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Benigànim · Veure més »

Benigembla

Benigembla és una població i municipi de la comarca de la Marina Alta, en la Vall de Pop i en el País Valencià.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Benigembla · Veure més »

Benimagrell

Benimagrell és un barri del municipi de Sant Joan d'Alacant, a la comarca de l'Alacantí (País Valencià).

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Benimagrell · Veure més »

Benimeli

Benimeli és un municipi del País Valencià situat a la comarca de la Marina Alta, dins de la subcomarca de la Rectoria.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Benimeli · Veure més »

Benimodo

Benimodo és un municipi del País Valencià, que es troba a la comarca de la Ribera Alta.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Benimodo · Veure més »

Beniopa

Beniopa és una població del terme municipal de Gandia, situada al nord-oest de la ciutat de Gandia amb la qual forma un sol nucli urbà.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Beniopa · Veure més »

Benirabe

Benirabe va ser una antiga alqueria andalusina sobre la qual es va aixecar l'actual ciutat de Castelló de la Plana.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Benirabe · Veure més »

Benissa

Benissa és un municipi del País Valencià situat a la comarca de la Marina Alta, i és part de la mancomunitat de la Vall de Pop.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Benissa · Veure més »

Benissoda

Benissoda és un municipi del País Valencià a la comarca de la Vall d'Albaida.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Benissoda · Veure més »

Benitandús

Benitandús és un poble valencià situat al terme municipal de l'Alcúdia de Veo, a la comarca de la Plana Baixa, i que en 2015 comptava amb una població de 18 habitants.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Benitandús · Veure més »

Benlloc

Benlloc és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca de la Plana Alta.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Benlloc · Veure més »

Berbegal

Berbegal és un municipi de la comarca del Somontano de Barbastre de la província d'Osca.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Berbegal · Veure més »

Berenguela Alonso de Molina

Berenguela (o Berenguera) Alfonso de Molina (? - 17 de juliol de 1272, Narbona, enterrada al Convent de Sant Francesc de Narbona) era filla de Teresa Pires de Bragança i l'infant Alfons de Molina i, per tant, neta d'Alfons IX de Lleó i cosina germana del rei castellà Alfons X el Savi.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Berenguela Alonso de Molina · Veure més »

Berenguer d'Erill

Berenguer d'Erill (? — 1236) fou abat de Saidí i bisbe de Lleida (1205-36).

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Berenguer d'Erill · Veure més »

Berenguer de Cardona

fou el penúltim Mestre del Temple de la Corona d'Aragó (1291-1307).

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Berenguer de Cardona · Veure més »

Berenguer de Castellbisbal

Berenguer de Castellbisbal (?- ciutat de Nàpols, 6 de febrer de 1254) fou un frare dominic que fou bisbe de Girona.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Berenguer de Castellbisbal · Veure més »

Berenguer de Palou II

Berenguer de Palou II (? - Barcelona, 1241) fou bisbe de Barcelona entre els anys 1212 i 1241.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Berenguer de Palou II · Veure més »

Berenguer de Rubí

Castell de Rubí Berenguer de Rubí, senyor de Rubí fou un noble català del.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Berenguer de Rubí · Veure més »

Berenguer Durfort

Berenguer Durfort era ciutadà de Barcelona i pertanyia a la Casa del rei d'Aragó.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Berenguer Durfort · Veure més »

Berenguer Gairan

Berenguer Gairan (Montpeller, segle XIII - ?, ?) va ser un marí occità al servei de Jaume I d'Aragó durant la Croada contra Al-Mayûrqa.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Berenguer Gairan · Veure més »

Berenguer IV d'Entença

Escut d'armes de la casa d'Entença. Berenguer IV d'Entença (Ribagorça, s XIII – v 1249) fou senyor de la baronia d'Entença.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Berenguer IV d'Entença · Veure més »

Berga

Berga és una ciutat de la Catalunya central, capital de la comarca del Berguedà i antiga capital del Comtat de Berga.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Berga · Veure més »

Bernardino Gómez Miedes

Segona edició dels ''Comentaris de la sal'' de '''Bernardino Gómez Miedes''', publicats en cinc llibres (València, Pedro Huete, 1579) Bernardino Gómez Miedes —en llatí, Bernardinus Gomesius Miedes— (Alcanyís, Terol, 1515 – Albarrasí, Terol, 4 de desembre de 1589) fou un historiador i humanista aragonès.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Bernardino Gómez Miedes · Veure més »

Bernart de Rovenac

Bernart de Rovenac (fl....1242-1261...) fou un trobador occità.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Bernart de Rovenac · Veure més »

Bernart Sicart de Maruèjols

Bernart Sicart de Maruèjols (fl....1230...) fou un trobador occità.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Bernart Sicart de Maruèjols · Veure més »

Bernat d'Olivella

Bernat d'Olivella (Catalunya, primer terç del - Tarragona, 29 d'octubre de 1287) fou un eclesiàstic i polític català, arquebisbe de Tarragona.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Bernat d'Olivella · Veure més »

Bernat de Mur

Bernat de Mur (Mur, Pallars Jussà, ? - convent de Santa Anna de Barcelona, 1264) fou bisbe de Vic de 1243 a 1264.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Bernat de Mur · Veure més »

Bernat de Santa Eugènia de Berga

Bernat de Santa Eugènia de Berga, també anomenat Bernat de Santaeugènia o Bernat de Montgrí i de Santa Eugènia, (Torroella de Montgrí, ? - Torroella de Montgrí, 1269) va ser cavaller, governador del Regne de Mallorques i conseller del rei Jaume I d'Aragó.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Bernat de Santa Eugènia de Berga · Veure més »

Bernat de Sarrià

Escut de l'antic poble de Sarrià, així com de la família Sarrià Bernat de Sarrià (Sarrià, 1266 - Xàtiva, 31 de desembre de 1335) va ser un important cavaller al servei dels reis de la Corona d'Aragó, per als quals va exercir diverses funcions diplomàtiques i militars.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Bernat de Sarrià · Veure més »

Bernat Guillem d'Entença

Sepulcre de Bernat Guillem d'Entença al monestir del Puig. Bernat Guillem d'Entença (?-El Puig de Santa Maria, 1237) fou senyor de Fraga.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Bernat Guillem d'Entença · Veure més »

Bernat Guillem de Montpeller

Bernat Guillem de Montpeller (?- El Puig de Santa Maria, 1238).

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Bernat Guillem de Montpeller · Veure més »

Bernat, Gràcia i Maria d'Alzira

Els sants Bernat, Gràcia i Maria d'Alzira van ser tres germans, anomenats respectivament Ibn Ahmed al-Mansur, Zoraida i Zaida, fills d'un príncep musulmà de Carlet, que van convertir-se al cristianisme i van morir com a màrtirs el 1181 a Alzira.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Bernat, Gràcia i Maria d'Alzira · Veure més »

Berta d'Aragó

Castell de Marcuello, des del qual governava Berta d'Aragó. Berta d'Aragó (h. 1075 – abans de 1111) va ser reina consort d'Aragó i Navarra.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Berta d'Aragó · Veure més »

Bertran d'Alamanon

Bertran d'Alamanon (fl....1229-1226...) fou un cavaller i trobador occità.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Bertran d'Alamanon · Veure més »

Betxí

Betxí és un municipi del País Valencià situat a la comarca de la Plana Baixa.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Betxí · Veure més »

Biar

Via verda col-end Atzucac de la vila, a prop del castell Biar és una població del País Valencià.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Biar · Veure més »

Biblia Parva

La Biblia Parva (en català: "petita Bíblia") és un document apologètic cristià en català atribuït a la mateixa obra a un anònim bisbe de Jaén i, posteriorment i de manera anacrònica, a sant Pere Pasqual.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Biblia Parva · Veure més »

Biblioteca d'Escriptors Mallorquins

La Biblioteca d'escriptors mallorquins és una col·lecció de seixanta volums, distribuïda pel Diari de Balears, publicada el 2005.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Biblioteca d'Escriptors Mallorquins · Veure més »

Biblioteca Museu Víctor Balaguer

La Biblioteca Museu Víctor Balaguer, ubicada al municipi de Vilanova i la Geltrú, va ser fundada l'any 1884 per Víctor Balaguer.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Biblioteca Museu Víctor Balaguer · Veure més »

Biblioteca Torras i Bages

La Biblioteca Torras i Bages és una biblioteca pública del municipi de Vilafranca del Penedès (Alt Penedès) que, com a tal, facilita l'accés a la informació, a la cultura i al lleure de manera lliure i gratuïta a tots els ciutadans i ciutadanes de la seva comunitat.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Biblioteca Torras i Bages · Veure més »

Bicorb

Representació del neolític (fa uns 6.000 anys) de la recol·lecció de la mel segons una pintura de paret a la Cova de l'Aranya a Bicorp Bicorb (oficialment Bicorp) és un municipi del País Valencià de la comarca de la Canal de Navarrés.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Bicorb · Veure més »

Biescas

Biescas és un municipi aragonès situat a la província d'Osca i enquadrat a la comarca de l'Alt Gàllego, al nord de Sabiñánigo, l’oest de Yésero i al sud de Panticosa.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Biescas · Veure més »

Binissalem

Molí fariner de Binissalem. Binissalem, antigament i ocasionalment Robines, és una vila i municipi de Mallorca situat a la comarca geogràfica del Raiguer.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Binissalem · Veure més »

Bisbat de Menorca

El santuari de la ''Mare de Déu del Toro'', patrona de l'illa i de la diòcesi de Menorca. Son Bou. El bisbat de Menorca és una demarcació de l'església catòlica a les Illes Balears.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Bisbat de Menorca · Veure més »

Bisbat de Sogorb-Castelló

El bisbat o diòcesi de Sogorb-Castelló (en llatí:Diœcesis Segobricensis-Castellionensis) va ser creat per Decret de la Sagrada Congregació Consistorial en 1960, d'acord amb el Concordat de 1953 a partir d'un reajustament de bogues entre les diòcesis de València-Sogorb-Tortosa.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Bisbat de Sogorb-Castelló · Veure més »

Bixquert

Bixquert és una vall, que pertany a la ciutat de Xàtiva, dins de la comarca de la Costera (País Valencià).

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Bixquert · Veure més »

Blanca d'Antillón

Blanca d'Antillón, fou una dama aragonesa i amant de Jaume I d'Aragó.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Blanca d'Antillón · Veure més »

Blanca de Castella i d'Anglaterra

Blanca de Castella (Palència, 4 de març de 1187 - París, 1252) fou infanta de Castella, reina consort de França (1223-1226) i regent de França (1226-1234 i 1248).

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Blanca de Castella i d'Anglaterra · Veure més »

Blanca de França i de Provença

Blanca de França (en francès: Blanche de France), (Jaffa, 1252 - París, 1320), princesa francesa, filla de Lluís IX de França i infanta de Castella pel seu matrimoni amb Ferran de la Cerda, primogènit i hereu de Alfons X el Savi, rei de Castella.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Blanca de França i de Provença · Veure més »

Blanca de Mallorca

Blanca de Mallorca (~1289 - abans de 1313) fou infanta de Mallorca.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Blanca de Mallorca · Veure més »

Blanca Picany

fou una noble mallorquina esposa del filòsof Ramon Llull amb qui va tenir dos fills i amb qui va compartir la vida durant uns anys.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Blanca Picany · Veure més »

Blasco Maça

Blasco Maça (?-?) va ser un cavaller aragonès.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Blasco Maça · Veure més »

Blasons i escuts d'Ares dels Oms

Els blasons i escuts d'Ares dels Oms, que es troben distribuïts per diferents llocs de la població, són bé d'interès cultural, inscrits mitjançant declaració genèrica.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Blasons i escuts d'Ares dels Oms · Veure més »

Bloc d'habitatges a la Gran Via Jaume I, 16 (Girona)

El bloc d'habitatges a la Gran Via de Jaume I, 16 és un bloc de pisos a l'Eixample de Girona, construït al 1976, de planta baixa, entresòl i 9 pisos, pel costat de Jaume I (més baix pel costat del carrer Figuerola i sense tant interès).

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Bloc d'habitatges a la Gran Via Jaume I, 16 (Girona) · Veure més »

Bloc d'habitatges Pérez Xifra

El Bloc d'habitatges Pérez Xifra és una obra de Girona inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Bloc d'habitatges Pérez Xifra · Veure més »

Bocairent

Bocairent és una població del País Valencià a la comarca de la Vall d'Albaida.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Bocairent · Veure més »

Bolbait

Bolbait (en castellà, Bolbaite) és un municipi del País Valencià de la comarca de la Canal de Navarrés.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Bolbait · Veure més »

Bolulla

Bolulla és un municipi del País Valencià situat a la comarca de la Marina Baixa.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Bolulla · Veure més »

Bombers de Barcelona

Bombers de Barcelona és el cos de bombers de la ciutat de Barcelona, capital de Catalunya.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Bombers de Barcelona · Veure més »

Bonastruc ça Porta

Bonastruc ça Porta (Girona, 1194 - Acre?, 1270), fou rabí de l'aljama de Girona i metge.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Bonastruc ça Porta · Veure més »

Bonifaci VI de Castellana

Bonifaci de Castellana (...1244-1265...) fou un noble, cavaller i trobador occità.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Bonifaci VI de Castellana · Veure més »

Bonrepòs i Mirambell

Via verda col-end Bonrepòs i Mirambell és un municipi del País Valencià situat a la comarca de l'Horta Nord.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Bonrepòs i Mirambell · Veure més »

Borbotó

Borbotó és una pedania de la ciutat de València, inclosa en el districte de Poblats del Nord, que limita pel nord amb la pedania de Benifaraig, a l'oest amb els municipis de Rocafort i Godella, a l'est amb la pedania de Carpesa, i al sud amb la pedania de Poble Nou.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Borbotó · Veure més »

Borrell II

Borrell II (Barcelona, 927 - Castellciutat, 992 o 993) fou comte de Barcelona, Girona, Osona (947-992 o 993) i comte d'Urgell (948-992 o 993).

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Borrell II · Veure més »

Borriana

Borriana (oficialment Borriana/Burriana, en) és un municipi del País Valencià, capital de la comarca de la Plana Baixa.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Borriana · Veure més »

Borriol

Borriol és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca de la Plana Alta.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Borriol · Veure més »

Branques del casal de Barcelona

El casal de Barcelona va originar diverses branques.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Branques del casal de Barcelona · Veure més »

Bugarra

Bugarra és un municipi del País Valencià situat a la comarca dels Serrans.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Bugarra · Veure més »

Bunyol

Bunyol (oficialment i en castellà Buñol) és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca de la Foia de Bunyol.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Bunyol · Veure més »

Busot

Busot és un municipi del País Valencià situat a la comarca de l'Alacantí, en la comarca històrica de la Foia de Xixona.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Busot · Veure més »

Ca de bestiar

Ca de bestiar El ca de bestiar mallorquí és un ca de pastor originari de l'illa de Mallorca i des de molt antic fou emprat com a gos pastor per a tota mena de bestiar, fins i tot aviram, i com a guarda i defensa a les cases de possessió.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Ca de bestiar · Veure més »

Ca n'Aguilera

Ca n'Aguilera és una entitat de població del municipi de Piera, a la comarca de l'Anoia, que té 175 habitants (2005).

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Ca n'Aguilera · Veure més »

Cabanes (Plana Alta)

Cabanes, també conegut com a Cabanes de l'Arc, és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca de la Plana Alta.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Cabanes (Plana Alta) · Veure més »

Cabdet

Cabdet (en castellà i oficialment Caudete) és un municipi de la província d'Albacete (Castella-la Manxa).

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Cabdet · Veure més »

Cabrera d'Anoia

Cabrera d'Anoia és un municipi de la comarca de l'Anoia.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Cabrera d'Anoia · Veure més »

Cal General (Vilagrasseta)

Cal General és una casa al centre del nucli de Vilagrasseta, al municipi de Montoliu de Segarra, dins del carrer principal del poble, inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Cal General (Vilagrasseta) · Veure més »

Cal Xacó de Vilagrasseta

Cal Xacó de Vilagrasseta és un habitatge del nucli de Vilagrasseta, al municipi de Montoliu de Segarra (Segarra), inclòs a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Cal Xacó de Vilagrasseta · Veure més »

Calabuig

Calabuig és una entitat de població del municipi altempordanès de Bàscara.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Calabuig · Veure més »

Calassanç (Osca)

Calassanç (Calasanz, en castellà) és un lloc de la vila de Peralta i Calassanç, a la comarca de la Llitera, a la Franja de Ponent (província d'Osca, Aragó).

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Calassanç (Osca) · Veure més »

Call d'Inca

El Call d'Inca és un antic nucli d'habitatges i comerços els propietaris dels quals eren practicants de la religió jueva.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Call d'Inca · Veure més »

Call de Barcelona

El Call de Barcelona és el sector de l'actual barri Gòtic que antigament havia estat el barri jueu.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Call de Barcelona · Veure més »

Call Jueu de Montblanc

El Call de Montblanc fou un dels principals barris jueus dels Països Catalans durant l'edat mitjana.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Call Jueu de Montblanc · Veure més »

Callosa d'en Sarrià

Callosa d'en Sarrià és una població del País Valencià situada a la comarca històrica de la Marina situada a la vall de l'Algar.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Callosa d'en Sarrià · Veure més »

Callosa de Segura

Callosa de Segura és un municipi del País Valencià situat a la comarca del Baix Segura.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Callosa de Segura · Veure més »

Calomart

Calomart (oficialment en castellà: Calomarde) és un municipi d'Aragó, situat a la província de Terol i enquadrat a la comarca de la Serra d'Albarrasí.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Calomart · Veure més »

Camí dels Reis (Mallorca)

El camí dels Reis és un antic camí de Palma, avui asfaltat, convertit en carretera i parcialment urbanitzat, que va de la Indioteria a Gènova, i que antigament arribava fins a Bendinat.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Camí dels Reis (Mallorca) · Veure més »

Cambrils

Cambrils és una ciutat i municipi de Catalunya situat a la comarca del Baix Camp.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Cambrils · Veure més »

Campanar (districte de València)

Campanar és un districte de la ciutat de València, capital del País Valencià.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Campanar (districte de València) · Veure més »

Campdàsens (Osca)

Campdàsens (en castellà: Candasnos) és un municipi de l'Aragó, a la comarca del Baix Cinca.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Campdàsens (Osca) · Veure més »

Campmany

Campmany, oficialment i impròpiament anomenat Capmany, és un municipi del Principat de Catalunya que pertany a la comarca de l'Alt Empordà, a les comarques gironines.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Campmany · Veure més »

Canal de Bellús a Xàtiva

El Canal de Bellús a Xàtiva és una obra hidràulica que voreja el marge esquerre del riu Albaida.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Canal de Bellús a Xàtiva · Veure més »

Canals

Canals és una població del País Valencià situat a la comarca de la Costera.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Canals · Veure més »

Cançó de gesta

Cançó de Rotllà'' Les cançons de gesta són epopeies medievals europees en llengua romànica, redactades en vers i transmeses originalment per joglars que narren incidents llegendaris, sovint basats en fets reals, que fan èmfasi en els combats entre cristians i sarraïns.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Cançó de gesta · Veure més »

Cancelleria

La cancelleria d'una Ambaixada és l'edifici on el troben els locals de la missió diplomàtica.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Cancelleria · Veure més »

Cancelleria Reial

La Cancelleria Reial era l'organisme administratiu dels reis de la Corona d'Aragó, fou creada pel Rei Jaume el Conqueridor amb la seua majoria d'edat el 1218.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Cancelleria Reial · Veure més »

Canet d'en Berenguer

Canet d'en Berenguer és un municipi del País Valencià, situat a la comarca del Camp de Morvedre.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Canet d'en Berenguer · Veure més »

Canonges Regulars de Sant Antoni

Els Germans Hospitalers de Sant Antoni o Canonges Regulars de Sant Agustí de l'Orde de Sant Antoni Abat (en llatí Canonici Regulares Sancti Agustini Ordinis Sancti Antonii Abbatis) era un orde de canonges regulars, de tipus monàstic i militar, dedicat a l'assistència hospitalària i la cura dels malalts d'ergotisme, malaltia molt freqüent a l'Edat mitjana i coneguda amb el nom de foc de Sant Antoni.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Canonges Regulars de Sant Antoni · Veure més »

Cant dels Angelets

El Cant dels Angelets és un cant d'origen gregorià que serveix com a preludi per a les festes patronals de la Puríssima Concepció en el municipi d'Ontinyent.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Cant dels Angelets · Veure més »

Capcir

Mapa de Catalunya i de les comarques històriques. El Capcir (localment pronunciat) és una comarca del Principat de Catalunya que actualment es troba sota l'administració de l'Estat francès.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Capcir · Veure més »

Capella de Sant Genís. Antic conjunt parroquial de Plegamans

La capella de Sant Genís de Plegamans és una construcció semi-derruïda que va estar l'església parroquial de Sant Genís dins l'actual terme de Palau-solità i Plegamans (Vallès Occidental), fins que va ser destruïda durant la guerra civil espanyola.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Capella de Sant Genís. Antic conjunt parroquial de Plegamans · Veure més »

Capocorb Vell

Capocorb Vell és una possessió del terme de Llucmajor, Mallorca.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Capocorb Vell · Veure més »

Carcaixent

Carcaixent és una ciutat del País Valencià a la comarca de la Ribera Alta.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Carcaixent · Veure més »

Cardedeu

Cardedeu és una vila i municipi de la comarca del Vallès Oriental amb una població de 18.357 habitants (2019).

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Cardedeu · Veure més »

Carladès

El Carladès (en occità Carladés, en francès Carladez o Carladés) és un territori històric occità, a l'Alvèrnia, amb capital a Orlhac, que en l'actualitat constitueix el departament de Cantal.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Carladès · Veure més »

Carles I de Valois

Carles I de Valois (Vincennes 1270 - Nogent-le-Roi 1325) fou príncep de França, comte de Valois (1285-1325); comte d'Anjou i Maine (1290-1325); comte d'Alençon, Chartres i Perche (1293-1325).

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Carles I de Valois · Veure més »

Carles Ros i Hebrera

fou un notari que es dedicà a defensar i promoure el valencià per facilitar-ne el coneixement pràctic i profund.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Carles Ros i Hebrera · Veure més »

Carlet

Carlet és una ciutat i municipi del País Valencià situat a la Ribera Alta.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Carlet · Veure més »

Carmel Pastor i Pla

Carmel Pastor i Pla (València, 1924 - Aquisgrà, 1966) fou un pintor i escultor valencià.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Carmel Pastor i Pla · Veure més »

Carmelina Sánchez-Cutillas i Martínez

fou una historiadora, novel·lista i poeta valenciana.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Carmelina Sánchez-Cutillas i Martínez · Veure més »

Carpesa

Carpesa és un poble de València (antigament dit pedania), inclosa en el districte de Pobles del Nord.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Carpesa · Veure més »

Carrícola

Carrícola és un municipi del País Valencià a la comarca de la Vall d'Albaida.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Carrícola · Veure més »

Carròs (cavaller)

és el nom amb què es coneix a les fonts cristianes el cavaller d'origen germànic, fill del genovès Alamanno Costa que originà el llinatge valencià dels Carròs.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Carròs (cavaller) · Veure més »

Carrer d'Ataülf

El carrer d'Ataülf de Barcelona rep el seu nom del rei visigot Ataülf (mort a Barcelona el 415), qui va assolir el comandament de molt jove i va convertir Barcelona en cort i capital dels seus estats.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Carrer d'Ataülf · Veure més »

Carrer de Mallorca

El Carrer de Mallorca és un carrer de l'Eixample de Barcelona.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Carrer de Mallorca · Veure més »

Carrer de Muntaner

El carrer de Muntaner és un dels carrers de Barcelona.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Carrer de Muntaner · Veure més »

Carrer de Sagunt

El carrer de Sagunt és una via urbana de la ciutat de València i un dels carrers més antics de la ciutat extramurs de la Ciutat Vella.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Carrer de Sagunt · Veure més »

Carrer de Sant Miquel

El carrer Sant Miquel és un carrer del centre de la ciutat de Mallorca que va de les Avingudes fins a la plaça Major.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Carrer de Sant Miquel · Veure més »

Carrer de Sant Vicent Màrtir

El carrer de Sant Vicent Màrtir és una via urbana de València i un dels carrers més antics i llargs de la ciutat amb més de tres quilòmetres de longitud.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Carrer de Sant Vicent Màrtir · Veure més »

Carrer de València

El Carrer de València és un carrer de l'Eixample de Barcelona.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Carrer de València · Veure més »

Carrer del 31 de Desembre

El carrer del 31 de Desembre és un carrer de la ciutat de Mallorca que comença a les Avingudes i acaba a la plaça d'Abū Yahyà, on es bifurca en dos carrers: la carretera de Valldemossa i la carretera de Sóller, que en aquella secció s'anomena carrer d'Alfons el Magnànim.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Carrer del 31 de Desembre · Veure més »

Carrer del Sotstinent Navarro

El carrer del Sotstinent Navarro és una via urbana de Barcelona que discorre entre els de Jaume I i Àngel Baixeras, paral·lelament a la muralla romana, amb set torres i els corresponents llenços que les uneixen.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Carrer del Sotstinent Navarro · Veure més »

Carta de Comunió i Amistat

Carta de Comunió i Amistat és el nom amb què es coneix el privilegi atorgat el 1257 per Jaume I a la ciutat de Barcelona pel qual el rei autoritzava l'organització del sagramental per a lluitar contra bandolers que infestaven, en aquells temps, els pobles del Baix Llobregat.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Carta de Comunió i Amistat · Veure més »

Carta de Franquesa de Mallorca

La Carta de Franquesa de Mallorca és una carta de franquesa feta per Jaume I l'1 de març de 1230 que concedeix drets als habitants del Regne de Mallorca amb la finalitat d'atreure-hi pobladors.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Carta de Franquesa de Mallorca · Veure més »

Carta de franqueses de 1241

Carta de franqueses de 1241, en una imatge presa de la reproducció que hi ha a Can Caciques de Llagostera La Carta de franqueses de 1241 és un privilegi que el rei Jaume I atorgà a favor dels "homes de Caldes de Malavella, Llagostera i Santa Seclina" on es regulaven prestacions de la servitud, el funcionament de la justícia, els drets dels qui treballaven la terra i enumerava les pressogatives de què gaudirien els veïns.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Carta de franqueses de 1241 · Veure més »

Carta de Privilegis i Franqueses

La Carta de Privilegis i Franqueses va ser una consseció efectuada per un sobirà o senyor jurisdiccional als seus habitants reconeixent unes llibertats o unes exempcions de càrregues i impostos.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Carta de Privilegis i Franqueses · Veure més »

Cartagena

Cartagena o Cartagènia és una ciutat a la Regió de Múrcia, capital legislativa d'aquesta comunitat i capital comarcal del Camp de Cartagena.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Cartagena · Veure més »

Cartoixa de Porta Coeli

La Cartoixa de Porta Coeli, Portacoeli o Portaceli (porta del cel en llatí) és un monestir cartoixà fundat el 1272 a la vall de Lullén, al terme municipal de Serra (Camp de Túria, País Valencià).

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Cartoixa de Porta Coeli · Veure més »

Casa Antoni Brusi i Ferrer

La casa Antoni Brusi i Ferrer és un edifici situat als carrers de la Llibreteria, de la Dagueria i de Jaume I de Barcelona, catalogat com a bé amb elements d'interès (categoria C).

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Casa Antoni Brusi i Ferrer · Veure més »

Casa Batlló

La Casa Batlló és un edifici dissenyat per l'arquitecte Antoni Gaudí, màxim representant del modernisme català, entre 1904 i 1907.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Casa Batlló · Veure més »

Casa Comte Zanoguera

La Casa Comte Zanoguera és una casa feta museu i sala d'exposicions, situada al municipi d'Alboraia (Horta Nord, País Valencià) i que actualment ha esdevingut el museu principal del municipi.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Casa Comte Zanoguera · Veure més »

Casa d'Olesa

La Casa d'Olesa és una de les principals famílies aristocràtiques de Mallorca i de l'extint Regne de Mallorca.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Casa d'Olesa · Veure més »

Casa de Híxar

Escut de la casa de Híjar. La Casa d'Híxar és un llinatge nobiliari hispànic originari de la Corona d'Aragó iniciat pel matrimoni entre Pere I Ferrandis d'Híxar, fill il·legítim de Jaume el Conqueridor, i de Marquesa Gil de Rada, filla il·legítima de Teobald I de Navarra.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Casa de Híxar · Veure més »

Casa de la Ciutat (Barcelona)

La Casa de la Ciutat de Barcelona és la seu l'Ajuntament de Barcelona.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Casa de la Ciutat (Barcelona) · Veure més »

Casa de la Ciutat (València)

La Casa de la Ciutat de València va ser la seu del Consell Municipal de València.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Casa de la Ciutat (València) · Veure més »

Casa de les Reixes d'Almassora

La Casa dels Reixes, és un partidor (obra hidràulica destinada a repartir, utilitzant una sèrie de comportes en diferents conductes, les aigües d'un llit), les aigües de la séquia de Boqueras, que condueix l'aigua que discorre des del azud d'Almassora a Castelló de la Plana, i que és propietat de la Comunitat de Regants de Castelló i Almassora.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Casa de les Reixes d'Almassora · Veure més »

Casa de Moragues

La Casa de Moragues és una casa nobiliària mallorquina del Regne de Mallorca fundada el 1230 per Guillem Moragues, provinent de Jaca (Aragó) per ajudar a Jaume el Conqueridor en la conquesta de la resta de l'illa a les muntanyes on els moros s'havien fet forts oposant seriosa resistència.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Casa de Moragues · Veure més »

Casa de Sureda

La casa de Sureda fou una casa nobiliària del Regne de Mallorca originària de Catalunya.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Casa de Sureda · Veure més »

Casa del carrer de Salomó ben Adret, 7

Situació del Call superposat als carrers actuals La Casa del carrer de Salomó ben Adret, 7 és un edifici situat al carrer d'aquest nom (anteriorment Sant Domènec del Call) cantonada al de Marlet de Barcelona, catalogat com a bé cultural d'interès local.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Casa del carrer de Salomó ben Adret, 7 · Veure més »

Casa del Senyor del Mal Ús

La Casa del Senyor del Mal Ús és un monument protegit com a bé cultural d'interès local del municipi de Calonge (Baix Empordà).

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Casa del Senyor del Mal Ús · Veure més »

Casa forta de la Rovira

La casa forta de la Rovira de Sant Hilari Sacalm (Selva) està situada al cim del puig de Mascarbó, a l'extrem del pla de les Arenes prop del mas Carbó, en un sector cobert per un bosc de castanyers i faigs.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Casa forta de la Rovira · Veure més »

Casa fortificada dels Templaris (Les Coves de Vinromà)

La Casa fortificada dels Templaris, a Les Coves de Vinromà, a la comarca de la Plana Alta, és un monument catalogat com Bé d'Interès Cultural, identificat amb el codi 12.05.050-005, en no comptar amb anotació ministerial, i segons consta a la Direcció General de Patrimoni Artístic de la Generalitat Valenciana.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Casa fortificada dels Templaris (Les Coves de Vinromà) · Veure més »

Casa Golferichs

La Casa Golferichs, coneguda popularment com El Xalet, és un edifici modernista situat a la cantonada del carrer de Viladomat amb la Gran Via de les Corts Catalanes de Barcelona, catalogat com a bé cultural d'interès local.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Casa Golferichs · Veure més »

Casa pairal de l'Abat Escarré

La casa pairal de l'Abat Escarré és un edifici de l'Arboç protegit com a bé cultural d'interès local i una de les cases més antigues del poble —sembla que data de cap al 1600.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Casa pairal de l'Abat Escarré · Veure més »

Casa reial d'Aragó

Armes heràldiques de la Casa reial d'Aragó, provinents de l'emblema personal de Ramon Berenguer IV La Casa reial d'Aragó o Casa d'Aragó és la institució que regí l'organització de la cort dels reis d'Aragó.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Casa reial d'Aragó · Veure més »

Casa reial de Mallorca

La Casa Reial de Mallorca va sorgir el 1275 quan Jaume I d'Aragó va repartir els seus dominis entre els seus fills Pere el Gran i Jaume II de Mallorca.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Casa reial de Mallorca · Veure més »

Casafabre

Casafabre (en francès Casefabre) és un poble i la comuna que s'organitza entorn seu, de 41 habitants, a la comarca del Rosselló (Catalunya Nord).

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Casafabre · Veure més »

Casal d'Aragó

senyal reial és aquell que era del comte de Barcelona». Casal d'Aragó és la denominació històrica que adoptà el llinatge dels comtes de Barcelona quan esdevingueren reis d'Aragó.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Casal d'Aragó · Veure més »

Casal d'Urgell

La llista de comtes d'Urgell del Casal d'Urgell compren els sobirans del comtat d'Urgell des de Ermengol I d'Urgell, fundador del Casal d'Urgell l'any 992 en què és nomenat comte d'Urgell per herència del seu pare Borrell II fins a Aurembiaix que morí l'any 1231 a Balaguer, quan s'extingeix la dinastia i passà a una segona casa comtal en mans dels vescomtes de Cabrera i d'Àger (1209-1314) anomenada Casa de Cabrera-Urgell.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Casal d'Urgell · Veure més »

Casal de Barcelona

El casal de Barcelona fou el principal llinatge nobiliari de la Corona catalano-aragonesa.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Casal de Barcelona · Veure més »

Casal de Mont-rodon

El Casal de Mont-rodon es dreça al vessant nord del Serrat de Mont-rodon, vora el riu Gurri i constitueix un enclavament del terme de Tona dins el de Taradell.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Casal de Mont-rodon · Veure més »

Caserna General Terrestre d'Alta Disponibilitat

La Caserna General Terrestre d'Alta Disponibilitat (CGTAD) és un dels quatre òrgans que integren la Força del Exèrcit de Terra d'Espanya i el seu comandament de primer nivell, conforme a la Instrucció 7/2016 per la qual es desenvolupa l'organització de l'Exèrcit de Terra.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Caserna General Terrestre d'Alta Disponibilitat · Veure més »

Cases Baixes

Cases Baixes (en castellà i oficialment, Casas Bajas) és un municipi del País Valencià a la comarca del Racó d'Ademús.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Cases Baixes · Veure més »

Castalla

Castalla és una població del País Valencià situada a la comarca de l'Alcoià.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Castalla · Veure més »

Castejón del Puente

Castelló Seboller (en castellà: Castejón del Puente i en aragonès Castillón d'o Puent) és un municipi aragonès situat la província d'Osca i enquadrat a la comarca del Somontano de Barbastre.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Castejón del Puente · Veure més »

Castell d'Abenromà

El castell d'Abenromà, a les Coves de Vinromà va existir a la part més alta del turó on se situa la vila.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Castell d'Abenromà · Veure més »

Castell d'Ademús

El Castell d'Ademús o Castell de Santa Bàrbara és una fortalesa situada a la vila d'Ademús, capital del Racó d'Ademús.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Castell d'Ademús · Veure més »

Castell d'Alaró

Gravat antic del Castell d'Alaró (segle XIX) El Castell d'Alaró és un castell al cim del mateix nom, al terme municipal d'Alaró, a Mallorca.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Castell d'Alaró · Veure més »

Castell d'Albalat (Cabanes)

El Castell d'Albalat, és com el seu nom indica un castell que es troba en el despoblat d'Albalat dels Ànecs, a la part més septentrional del terme municipal de Cabanes, ubicat a la part alta d'un turó situat a la Ribera de Cabanes, http://www.monumentalnet.org/comunidad_valenciana/castellon_castello/cabanes/cabanes/castillo_de_albalat.php http://www.castilloscomunidadvalenciana.com/plana10.htm a la comarca de la Plana Alta.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Castell d'Albalat (Cabanes) · Veure més »

Castell d'Alcalà

El hisn al-Qala o castell d'Alcalà o castell de Benissili, situat a l'actual municipi de La Vall de Gallinera fou la residència d'Al-Azraq i el centre de les revoltes mudèjar que van seguir a la conquesta del Regne de València per Jaume el Conqueridor al.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Castell d'Alcalà · Veure més »

Castell d'Alfarb

El Castell d'Alfarb, es troba al centre de la població (en la part més alta) del mateix nom de la comarca de la Ribera Alta, de la província de València.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Castell d'Alfarb · Veure més »

Castell d'Alfàndec

El castell d'Alfàndec o castell de Marinyén està situat al terme municipal de Benifairó de la Valldigna (la Safor, País Valencià).

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Castell d'Alfàndec · Veure més »

Castell d'Ali Maimo

El Castell del Real, també denominant Castell del Real de Vilaragut, està situat entre els municipis de Marines i Olocau, en la comarca del Camp de Túria, al País Valencià.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Castell d'Ali Maimo · Veure més »

Castell d'Almenar

Del Castell d'Almenar es conserven restes de murs i d'una torre central quadrada que són declarades bé cultural d'interès nacional.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Castell d'Almenar · Veure més »

Castell d'Almizra

El Castell d'Almizra és un castell del Camp de Mirra (Alt Vinalopó, País Valencià), actualment quasi en ruïnes.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Castell d'Almizra · Veure més »

Castell d'Andilla

Les restes del castell d'Andilla, d'origen musulmà, ocupen el cim del turó de gairebé 900 metres d'altura que domina la població, al costat de l'ermita de Santa Agnès.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Castell d'Andilla · Veure més »

Castell d'Arenós

El castell d'Arenós o de la Viñaza es troba al terme municipal de La Pobla d'Arenós, a la comarca de l'Alt Millars, País Valencià, al costat de l'embassament d'Arenós.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Castell d'Arenós · Veure més »

Castell d'Ares

El castell d'Ares és una fortalesa de la vila d'Ares del Maestrat construïda entre els segles  i sobre vestigis íbers.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Castell d'Ares · Veure més »

Castell d'Argençola

El castell d'Argençola és una fortalesa medieval situada al municipi d'Argençola (Anoia), al cim d'un turó, a l'interfluvi de les rieres de Clariana i del Molí, del costat de l'església de Sant Llorenç.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Castell d'Argençola · Veure més »

Castell d'Atzeneta

El castell d'Atzeneta del Maestrat, a l'Alt Maestrat, també denominat El Castellar, és una fortalesa musulmana del edificada sobre restes romanes, que es localitza en un promontori a tres quilòmetres de la població, des del qual es tancava i protegia el pas pel serral d'Atzeneta del Maestrat des de les serres de Llucena.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Castell d'Atzeneta · Veure més »

Castell d'Èvol

El Castell d'Èvol és una antiga fortificació medieval de la comuna d'Oleta i Èvol, a la comarca del Conflent, de la Catalunya del Nord.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Castell d'Èvol · Veure més »

Castell d'Òpol

El Castell d'Òpol, o de Salvaterra, era un castell medieval d'estil romànic del situat en el poble d'Òpol, del terme comunal d'Òpol i Perellós, a la comarca del Rosselló, de la Catalunya del Nord.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Castell d'Òpol · Veure més »

Castell d'Eilean Donan

El castell d'Eilean Donan és una fortalesa situada sobre la petita illa del mateix nom que s'alça a un costat del llac Duich, al nord-oest d'Escòcia, el qual està comunicat al seu torn amb el proper oceà Atlàntic per mitjà del llac Alsh.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Castell d'Eilean Donan · Veure més »

Castell d'El Toro

El castell d'El Toro (Alt Palància, País Valencià) se situa en la part superior del nucli urbà de la població, en el paratge denominat El Cerrito (1.040 m).

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Castell d'El Toro · Veure més »

Castell d'Esponellà

El castell d'Esponellà és un castell amb origen al segle XI que va tenir activitat feudal final al.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Castell d'Esponellà · Veure més »

Castell d'Eus

El castell d'Eus és una antiga fortificació medieval de la comuna d'Eus, a la comarca del Conflent, de la Catalunya del Nord.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Castell d'Eus · Veure més »

Castell d'Hostoles

El castell d'Hostoles és un castell roquer, edificació dels segles -, del qual només queden ruïnes.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Castell d'Hostoles · Veure més »

Castell d'Onda

El castell d'Onda és una fortificació situada a la localitat d'Onda (Plana Baixa, País Valencià).

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Castell d'Onda · Veure més »

Castell d'Uixó

El castell d'Uixó (o castell de la Vall d'Uixó) se situa en un tossal a uns tres quilòmetres al nord de la població de la Vall d'Uixó, a la comarca de la Plana Baixa (província de Castelló).

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Castell d'Uixó · Veure més »

Castell d'Ulldecona

El castell d'Ulldecona és un conjunt fortificat d'Ulldecona (Montsià) declarat bé cultural d'interès nacional.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Castell d'Ulldecona · Veure més »

Castell de Baborers

El castell de Baborers és un edifici de les Llosses declarat bé cultural d'interès nacional.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Castell de Baborers · Veure més »

Castell de Bàscara

El Castell Episcopal és un castell declarat bé cultural d'interès nacional dins del nucli urbà de Bàscara, a l'extrem de tramuntana del terme, a la zona més elevada del municipi dominant el pas del riu Fluvià.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Castell de Bàscara · Veure més »

Castell de Begís

El castell de Begís es troba a la comarca de l'Alt Palància, al País Valencià, al costat del nucli urbà.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Castell de Begís · Veure més »

Castell de Bellver

El castell de Bellver és un castell d'estil gòtic català del principi del situat a uns 2,5 quilòmetres al sud-oest de la ciutat de Palma, dalt d'un puig de devers 112 m. Té vistes panoràmiques damunt la ciutat, el seu port principal i el de Portopí, la serra de Tramuntana i el pla central de Mallorca, les quals li donen el nom (del català medieval "bell veer").

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Castell de Bellver · Veure més »

Castell de Benaguasil

El Castell de Benaguasil s'alçava a la part més antiga del nucli urbà de la població valenciana del Camp de Túria, a la plaça del Castell, i concretament al voltant de l'actual seu de la Unió Musical, per a la construcció es van derrocar les últimes restes de la fortalesa a 1978.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Castell de Benaguasil · Veure més »

Castell de Bendinat

El Castell de Bendinat és un edifici historicista del que es troba a la localitat homònima, a l'illa de Mallorca.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Castell de Bendinat · Veure més »

Castell de Benicàssim

El Castell de Benicàssim, anomenat també Castell de Sentinella, es localitza en un turó (darrere de l'ajuntament) al costat del nucli urbà, realment al centre de l'actual nucli urbà de Benicàssim, a la comarca de la Plana Alta.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Castell de Benicàssim · Veure més »

Castell de Benifallim

El castell de Benifallim (Alcoià, País Valencià) és una construcció d'origen medieval.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Castell de Benifallim · Veure més »

Castell de Biar

El castell de Biar s'alça sobre un turó des del qual domina la localitat valenciana de Biar (Alt Vinalopó).

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Castell de Biar · Veure més »

Castell de Blancafort (Gombrèn)

El Castell de Blancafort o Castell de les Dames és una fortificació sobre una carena a poc més de mig km al NO del nucli de Gombrèn (Ripollès) declarada bé cultural d'interès nacional.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Castell de Blancafort (Gombrèn) · Veure més »

Castell de Butsènit

El castell de Butsènit és un castell del poble de Butsènit d'Urgell, al municipi de Montgai (Noguera), inclòs en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya..

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Castell de Butsènit · Veure més »

Castell de Cabrera (Anoia)

El Castell de Cabrera és dalt d'un turó a Cabrera d'Anoia (Anoia).

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Castell de Cabrera (Anoia) · Veure més »

Castell de Cabrera (Collsacabra)

El castell de Cabrera és una construcció militar ubicada al terme municipal de l'Esquirol (Osona), sobre el cim de la muntanya de Cabrera.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Castell de Cabrera (Collsacabra) · Veure més »

Castell de Cabres

Castell de Cabres és un municipi del País Valencià situat a la comarca del Baix Maestrat, que antigament formava part de l'antic terme de Morella.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Castell de Cabres · Veure més »

Castell de Calabuig

El Castell de Calabuig fou castell a la part més elevada del petit nucli urbà de Calabuig (l'Alt Empordà), localitat a poc menys de dos km de la població de Bàscara municipi al qual pertany.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Castell de Calabuig · Veure més »

Castell de Caldes de Malavella

El Castell de Caldes de Malavella és una fortificació situada al nord-est del nucli urbà de Caldes de Malavella (Selva), dalt del puig conegut amb el nom de Sant Grau.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Castell de Caldes de Malavella · Veure més »

Castell de Calmella

El Castell de Calmella és un castell medieval d'estil romànic del situat en el poble de Calmella, a la comarca del Rosselló (Catalunya Nord).

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Castell de Calmella · Veure més »

Castell de Carbonera

Planta del castell de carbonera El Castell de la Carbonera està situat en un turó -anomenat Turó del Castell- a la Serra del Benicadell, al límit entre els termes de Beniatjar i Otos.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Castell de Carbonera · Veure més »

Castell de Cardona

El castell de Cardona és un castell d'estil romànic i gòtic situat en un turó al costat de Cardona (Bages).

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Castell de Cardona · Veure més »

Castell de Casesnoves

La torre mestra del Castell de Casesnoves El Castell de Casesnoves, antigament de Benevent, és un castell d'origen medieval d'estil romànic del situat a l'antic poble de Casesnoves, del terme comunal de la vila d'Illa, a la comarca del Rosselló, de la Catalunya del Nord.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Castell de Casesnoves · Veure més »

Castell de Castelldefels

El Castell de Castelldefels o Castell de Fels és un castell del municipi de Castelldefels (Baix Llobregat) declarat bé cultural d'interès nacional.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Castell de Castelldefels · Veure més »

Castell de Castellet (Castellet i la Gornal)

El castell de Castellet és un edifici de Castellet i la Gornal (Alt Penedès) declarat bé cultural d'interès nacional.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Castell de Castellet (Castellet i la Gornal) · Veure més »

Castell de Castellnou de Sogorb

El castell de Castellnovo (a l'Alt Palància), dels segles del XIII al XV, ha estat declarat Bé d'Interès Cultural.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Castell de Castellnou de Sogorb · Veure més »

Castell de Castellolí

El castell de Castellolí, antigament conegut com a castell d'Aulí, és un castell molt enrunat, situat al municipi de Castellolí, Anoia.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Castell de Castellolí · Veure més »

Castell de Castells

Castell de Castells és una població de la comarca de la Marina Alta, al País Valencià.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Castell de Castells · Veure més »

Castell de Castielfabib

El castell de Castielfabib és un castell existent de la vila de Castielfabib, municipi pertanyent a la comarca del Racó d'Ademús.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Castell de Castielfabib · Veure més »

Castell de Castro

El castell de Castro forma part de la serra d'Espadà, i el seu emplaçament es troba aturonat al cim del mateix nom a 787 metres sobre el nivell del mar, i domina un camp visual impressionant que abasta des de les Agulles de Santa Àgueda a Benicàssim fins al cap de Cullera, des de Penyagolosa fins als Columbrets.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Castell de Castro · Veure més »

Castell de Caudiers

El Castell de Caudiers va ser una fortificació dels segles  al XV en el terreny del que avui en dia és la comuna de Caudiers de Conflent, a la Catalunya del Nord.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Castell de Caudiers · Veure més »

Castell de Cervelló

El Castell de Cervelló és una obra del municipi de Cervelló (Baix Llobregat) declarada bé cultural d'interès nacional.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Castell de Cervelló · Veure més »

Castell de Cervera del Maestrat

El castell de Cervera del Maestrat fou un recinte fortificat del qual es conserven algunes restes, que es troba al cim del puig on hi ha el poble de Cervera del Maestrat, ocupant uns 7.500 m².

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Castell de Cervera del Maestrat · Veure més »

Castell de Clairà

El Castell de Clairà era un castell medieval d'estil romànic del situat en el poble de Clairà, de la comuna del mateix nom, a la comarca del Rosselló (Catalunya del Nord).

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Castell de Clairà · Veure més »

Castell de Clarà (Moià)

El castell de Clarà és un castell romànic al terme municipal de Moià, a la comarca del Moianès.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Castell de Clarà (Moià) · Veure més »

Castell de Clariana (Argençola)

El Castell de Clariana va ser un castell situat al municipi d'Argençola, a l'actual comarca de l'Anoia, a Catalunya.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Castell de Clariana (Argençola) · Veure més »

Castell de Corbó

El Castell de Corbó, es troba al terme municipal de Benassal, comarca de l'Alt Maestrat.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Castell de Corbó · Veure més »

Castell de Corbins

El castell de Corbins, edifici declarat bé cultural d'interès nacional, s'alça a cim del turó que domina la població de Corbins des del nord, sobre la riba dreta de la Noguera Ribagorçana, gairebé en la seva confluència amb el Segre.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Castell de Corbins · Veure més »

Castell de Creixenturri

El castell de Creixenturri és un castell situat a Creixenturri, al municipi de Camprodon a la localitat de la Ral.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Castell de Creixenturri · Veure més »

Castell de Cubells

El Castell de Cubells és un castell termenat del municipi de Cubells (Noguera) declarat bé cultural d'interès nacional En queda només el record del seu emplaçament al punt més alt de la vila de Cubells, a l'indret on està situada l'església romànica de Santa Maria del Castell, que fou bastida al com a capella de la fortalesa tot i que és probable que el castell, documentat des del, ja disposaria en aquell moment d'una capella castellera.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Castell de Cubells · Veure més »

Castell de Fadrell

El Castell de Fadrell, també anomenat Castell Vell, Castell de la Magdalena, dels Moros o de Sas se situa al terme municipal de Castelló de la Plana, al País Valencià.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Castell de Fadrell · Veure més »

Castell de Fanzara

El castell de Fanzara (Alt Millars, País Valencià) se situa en el km.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Castell de Fanzara · Veure més »

Castell de Fontova

El castell de Fontova (en aragonès castiello de Fantova) és un castell romànic situat a Fontova, llogaret al nord-est de La Pobla de Fontova, al municipi de Graus de la Baixa Ribagorça.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Castell de Fontova · Veure més »

Castell de Forna

El castell de Forna és una fortalesa situada al terme municipal de l'Atzúbia, dalt del nucli de Forna (Marina Alta).

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Castell de Forna · Veure més »

Castell de Gaibiel

El castell de Gaibiel es troba a la comarca de l'Alt Palància (País Valencià), tot just al cim d'un promontori, la montanya Ajedrea http://www.turismodecastellon.com/103828_es/Ruinas-del-castillo-en-Gaibiel-restos-hist%C3%B3ricos-de-inter%C3%A9s-cultural/ (amb només 350 metres quadrats de superfície edificada) enfront de la vila.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Castell de Gaibiel · Veure més »

Castell de Gallinera

El castell de Gallinera o castell de Benirrama és una fortalesa situada en les proximitats de la localitat valenciana de Benirrama, pertanyent al terme municipal de la Vall de Gallinera, a la Marina Alta.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Castell de Gallinera · Veure més »

Castell de l'Alcalatén

El castell de l'Alcalatén situat en el mont de Sant Cristòfol, en el terme municipal de l'Alcora (Alcalatén) és una fortalesa d'arquitectura islàmica amb reformes d'arquitectura medieval construïda entre els segles  i. Jaume I va atorgar el castell i el títol de baró al cavaller aragonès Ximén d'Urrea, en 1233, després de la conquesta de Borriana.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Castell de l'Alcalatén · Veure més »

Castell de l'Espluga Calba

El Castell de l'Espluga Calba és un edifici situat a l'Espluga Calba documentat des de 1148.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Castell de l'Espluga Calba · Veure més »

Castell de la Bisbal

El castell de la Bisbal, situat al centre de la Bisbal d'Empordà, és l'antic palau episcopal residència dels bisbes de Girona, que eren senyors de la ciutat.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Castell de la Bisbal · Veure més »

Castell de la Fullola

El Castell de la Fullola està situat en un petit turó al centre d'una vall que s'estén entre la serra de les Moles i el coll de la Mola, a uns 12 km al nord-est de Tortosa.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Castell de la Fullola · Veure més »

Castell de la Guàrdia Pilosa

El castell de la Guàrdia Pilosa és un edifici de Pujalt (Anoia) declarat bé cultural d'interès nacional.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Castell de la Guàrdia Pilosa · Veure més »

Castell de la Morera de Montsant

Castell de la Morera de Montsant és un monument del municipi de la Morera de Montsant (Priorat) declarat bé cultural d'interès nacional.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Castell de la Morera de Montsant · Veure més »

Castell de la Palma d'Ebre

El castell de la Palma d'Ebre és un edifici de la Palma d'Ebre (Ribera d'Ebre) declarat bé cultural d'interès nacional.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Castell de la Palma d'Ebre · Veure més »

Castell de la Rodana

El Castell de la Muntanya de la Rodana, situat al municipi d'Almedíxer, comarca de l'Alt Palància, és un monument catalogat (per declaració genèrica) Bé d'Interès Cultural, segons consta a la Direcció General de Patrimoni Artístic de la Generalitat Valenciana.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Castell de la Rodana · Veure més »

Castell de la Senyoria

El Castell de la Senyoria és al centre d'Alfara del Patriarca, a la comarca de l'Horta Nord, a la província de València; a una altitud de 35 metres sobre el nivell del mar.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Castell de la Senyoria · Veure més »

Castell de la Solana

El Castell de la Solana (també conegut com a Castell d'Aixa) està situat al cim Beniquasi, el més elevat de la serra de la Costera de la Solana (Marina Alta), a una altura de 606 m sobre el nivell del mar.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Castell de la Solana · Veure més »

Castell de la Talaia

El Castell de la Talaia o de Villena (en castellà Castillo de la Atalaya), s'alça sobre un contrafort de la serra de Sant Cristòfol o de la Vila, a la ciutat de Villena (Alt Vinalopó, País Valencià), pròxim a la línia de separació amb la província d'Albacete i domina l'antiga línia fronterera entre Castella i Aragó.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Castell de la Talaia · Veure més »

Castell de la Vilavella

El Castell de la Vilavella, també conegut com a Antic Castell de Nules, és un monument catalogat de forma genèrica com a bé d'interès cultural, segons consta en la Direcció general de Patrimoni Artístic de la Generalitat Valenciana, amb el nombre d'identificació: RI-51-0011002 i data d'anotació ministerial 18 de març de 2003.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Castell de la Vilavella · Veure més »

Castell de Les

El Castell de Les, dit també Castell de Pijoèrt és un monument del municipi i vila de Les (Vall d'Aran) declarat bé cultural d'interès nacional.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Castell de Les · Veure més »

Castell de Llagostera

El Castell de Llagostera, al Gironès, se situa al nucli antic de la població, sobre un turó que presideix la població de Llagostera, davant de l'església de Sant Feliu i al costat de l'Ajuntament.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Castell de Llagostera · Veure més »

Castell de Lludient

El Castell de Lludient, a la comarca d'Alt Millars, està constituït per les restes d'un castell de l'època islàmica medieval, catalogat, de manera genèrica, com Bé d'Interès Cultural, del que actualment no queda pràcticament gens.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Castell de Lludient · Veure més »

Castell de Madrona de Dosaigües

El castell de Madrona, al municipi de Dosaigües, a la comarca de La Foia de Bunyol, és un monument declarat Bé d'interès cultural de la província de València, amb anotació ministerial número RI-51-0010805, i data d'anotació 17 de juny de 2002.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Castell de Madrona de Dosaigües · Veure més »

Castell de Margarida

El castell de Margarida és un castell a la població de Margarida, al municipi de Planes (el Comtat), situat a la part alta de la muntanya de Cantacuc, a quasi 700 metres d'altitud.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Castell de Margarida · Veure més »

Castell de Masquefa

El castell de Masquefa havia estat un edifici de Masquefa (Anoia) les restes del qual, ara desaparegudes, encara són protegides com a bé cultural d'interès nacional.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Castell de Masquefa · Veure més »

Castell de Menàrguens

El castell de Menàrguens és un castell del poble de Menàrguens, al municipi homònim de la Noguera, declarat bé cultural d'interès nacional.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Castell de Menàrguens · Veure més »

Castell de Milmanda

El castell de Milmanda és una edificació del terme municipal de Vimbodí i Poblet, a la Conca de Barberà.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Castell de Milmanda · Veure més »

Castell de Miravet (Cabanes)

El castell de Miravet, situat en el terme municipal de Cabanes (Plana Alta, València) sobre un turó, a la part nord del Parc Natural del Desert de les Palmes, a prop de la carretera CV-148 de Cabanes a Orpesa, és una construcció islàmica amb reformes dels conqueridors cristians.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Castell de Miravet (Cabanes) · Veure més »

Castell de Mont-ros

El castell de Mont-ros és situat al cim de la muntanya del mateix nom, a uns 100 m de l'església, des d'on es pot veure la plana de Begudà i el riberal del riu Fluvià.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Castell de Mont-ros · Veure més »

Castell de Montant

El Castell de Montant, a la comarca de l'Alt Millars és en l'actualitat una resta de la muralla que voltava el castell almohade, que pertanyia a Zayd Abu Zayd. Se situen a la part alta d'un dels pujols (un espoló rocós) pels quals s'estén el nucli poblacional de Montant.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Castell de Montant · Veure més »

Castell de Montesa

El Castell de Montesa és un castell de la població valenciana de Montesa, a la comarca de la Costera.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Castell de Montesa · Veure més »

Castell de Montgai

El castell de Montgai és un castell al nucli urbà del poble de Montgai, del municipi homònim de la Noguera, declarat bé cultural d'interès nacional.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Castell de Montgai · Veure més »

Castell de Montornés (Benicàssim)

El Castell de Montornés, situat al terme municipal de Benicàssim a la Plana Alta és una fortalesa d'origen andalusì del construïda sobre restes d'origen romà, que se situa sobre un cim escarpat a la serra del Desert de les Palmes, a 4 quilòmetres de la població i a una altura de 500 m, en una situació estratègica per a la defensa de la zona, dominant un gran espai marítim entre les desembocadures del Coves i del Millars.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Castell de Montornés (Benicàssim) · Veure més »

Castell de Montsó

El Castell de Montsó a la província d'Osca, és a la població aragonesa del mateix nom (Montsó) a 65 km de la seva capital dalt d'un escarpat turó d'uns 370 m d'altitud, envoltat pels rius Sosa i Cinca, s'alça l'imponent castell templer, d'origen musulmà.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Castell de Montsó · Veure més »

Castell de Montsoriu

El castell de Montsoriu, també anomenat castell de Montsoliu, és considerat una de les fortaleses gòtiques més imponents del Principat de Catalunya.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Castell de Montsoriu · Veure més »

Castell de Mura

El castell de Mura és una obra del municipi de Mura (Bages) declarada bé cultural d'interès nacional.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Castell de Mura · Veure més »

Castell de Navès

El castell de Navès és un edifici de Navès (Solsonès) declarat bé cultural d'interès nacional.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Castell de Navès · Veure més »

Castell de Palafolls

El castell de Palafolls és un edifici militar medieval situat dalt del turó del Castell al municipi de Palafolls (Maresme) i prop de la costa.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Castell de Palafolls · Veure més »

Castell de Palma

El Castell de Palma es troba a la serra d'Ador, sobre un tossal a més de 200 metres d'altitud, a l'est de la població d'Alfauir (al cim de la muntanya al sud del monestir), en la comarca de La Safor, de la província de València; raó per la qual és també conegut i anomenat com “Castell d'Ador”.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Castell de Palma · Veure més »

Castell de Pals

El castell de Pals és un castell termenat del en el nucli antic de Pals, al Baix Empordà.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Castell de Pals · Veure més »

Castell de Peníscola

El castell de Peníscola, també anomenat castell del Papa Luna, és una fortalesa d'origen templer al punt més elevat del penyal de Peníscola (Baix Maestrat, País Valencià), sobre el qual s'assenta la localitat homònima, que envolta el castell.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Castell de Peníscola · Veure més »

Castell de Penyafort

El castell de Penyafort està situat al sud de Santa Margarida i els Monjos, vora el curs del riu Foix i ben a prop d'una sèrie d'indústries.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Castell de Penyafort · Veure més »

Castell de Perputxent

El castell de Perputxent (de l'àrab hins burbudjân) és un castell situat al terme municipal de l'Orxa (el Comtat), a les proximitats del nucli urbà i en una situació estratègica des d'on es domina part del curs del riu Serpis.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Castell de Perputxent · Veure més »

Castell de Petrer

El Castell de Petrer es troba en un monticle a l'est de la vila de Petrer, des d'on s'observa bona part de la vall del Vinalopó.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Castell de Petrer · Veure més »

Castell de Plegamans

Castell de Plegamans és un castell d'estil gòtic construït entre els segles  i al municipi de Palau-solità i Plegamans (Vallès Occidental) declarat bé cultural d'interès nacional.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Castell de Plegamans · Veure més »

Castell de Polpís

El castell de Polpís és un recinte fortificat del qual es conserven algunes restes, que es troba al cim d'un puig a la serra d'Irta, a 2 km de Santa Magdalena de Polpís, ocupant més de 2.000 m².

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Castell de Polpís · Veure més »

Castell de Ponts

El castell de Ponts és un castell del municipi de Ponts (Noguera) declarat bé cultural d'interès nacional.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Castell de Ponts · Veure més »

Castell de Puig-alder

El Castell de Puig-alder és un edifici del municipi de les Planes d'Hostoles declarat bé cultural d'interès nacional.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Castell de Puig-alder · Veure més »

Castell de Puig-reig

El castell de Puig-reig és situat en un petit turó, al costat del riu Llobregat, a llevant i el poble de Puig-reig al sud, declarat bé cultural d'interès nacional.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Castell de Puig-reig · Veure més »

Castell de Puigbalador

El Castell de Puigbalador és una antiga fortificació medieval, de la qual només se'n conserven algunes restes, de la comuna de Puigbalador, a la comarca del Capcir, de la Catalunya del Nord.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Castell de Puigbalador · Veure més »

Castell de Puigverd

El castell de Puigverd és un edifici de Puigverd d'Agramunt (Urgell) declarat bé cultural d'interès nacional.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Castell de Puigverd · Veure més »

Castell de Pujalt

El castell de Pujalt és un edifici de Pujalt (Anoia) declarat bé cultural d'interès nacional.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Castell de Pujalt · Veure més »

Castell de Querbús

El castell de Querbús (Castèl de Querbús en occità; Quéribus en francès) és un castell càtar situat sobre el municipi de Cucunhan (Llenguadoc), al límit amb el de Maurí (Fenolleda), situat a 628 m alt, dominant per llevant el grau de Maurí, al departament de l'Aude.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Castell de Querbús · Veure més »

Castell de Querol (Porta)

Restes del castell Museu de Tolosa de Llenguadoc) El Castell de Querol és una antiga fortificació, actualment en ruïnes, del vilatge de Querol, pertanyent al terme de Porta, de la comarca de l'Alta Cerdanya, a la Catalunya del Nord.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Castell de Querol (Porta) · Veure més »

Castell de Quesa

El castell de Quesa (la Canal de Navarrés, País Valencià), és una fortalesa d'origen àrab de reduïdes dimensions construïda al voltant del, la qual va quedar abandonada després de la seva conquesta per Jaume I, i que se situa en un turó pròxim a la població que li dona el seu nom.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Castell de Quesa · Veure més »

Castell de Rebollet

El castell de Rebollet és un castell d'origen islàmic, dins del terme de la Font d'en Carròs, esmentat des dels terratrèmols del 1598, que Jaume I va donar en 1240 al noble d'origen germànic Francesc Carròs.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Castell de Rebollet · Veure més »

Castell de Ribelles

El castell de Ribelles és un castell del municipi de Vilanova de l'Aguda (Noguera) declarat bé cultural d'interès nacional.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Castell de Ribelles · Veure més »

Castell de Ribes de Freser

Castell de Ribes de Freser és una obra del municipi de Ribes de Freser (Ripollès) declarada bé cultural d'interès nacional.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Castell de Ribes de Freser · Veure més »

Castell de Rocabertí

El castell de Rocabertí és un castell roquer situat al municipi de la Jonquera (Alt Empordà), a uns 3 km al nord-est de la vila.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Castell de Rocabertí · Veure més »

Castell de Rubí

El Castell de Rubí és un castell de Rubí (Vallès Occidental).

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Castell de Rubí · Veure més »

Castell de Rugat

El Castell de Rugat o castell d'Aielo es troba al terme municipal d'Aielo de Rugat, (a la Vall d'Albaida, País Valencià).

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Castell de Rugat · Veure més »

Castell de Sallent

El castell de Sallent és una fortificació en ruïnes dalt d'un petit turó al sud de la població de Sallent (Bages).

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Castell de Sallent · Veure més »

Castell de Sant Antolí

El castell de Sant Antolí és una fortificació del poble de Sant Antolí, al terme municipal de Ribera d'Ondara (Segarra) declarat bé cultural d'interès nacional.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Castell de Sant Antolí · Veure més »

Castell de Sant Boi

El Castell de Sant Boi fou una fortificació a la vila de Sant Boi de Llobregat (Baix Llobregat) declarada bé cultural d'interès nacional.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Castell de Sant Boi · Veure més »

Castell de Sant Llorenç de la Muga

Castell de Sant Llorenç de la Muga és una construcció del municipi de Sant Llorenç de la Muga (Alt Empordà) declarada bé cultural d'interès nacional.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Castell de Sant Llorenç de la Muga · Veure més »

Castell de Santa Oliva

El castell de Santa Oliva o castell del Remei de Santa Oliva és un castell termenat, documentat el 1012.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Castell de Santa Oliva · Veure més »

Castell de Santueri

El castell de Santueri és una fortificació inexpugnable situada damunt uns penya-segats de les serres del Migjorn de Mallorca (terme de Felanitx) a una alçada de 408 metres.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Castell de Santueri · Veure més »

Castell de Segart

El Castell de Segart (Camp de Morvedre, País Valencià), és una fortalesa d'origen musulmà construïda al voltant del, i que se situa al alt d'un turó sobre la població que li dona el seu nom.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Castell de Segart · Veure més »

Castell de Seta

El castell de Seta o castell de la Costurera és un castell situat a 2 km a l'est del municipi de Balones (el Comtat), sobre un tossal a la serra d'Almudaina.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Castell de Seta · Veure més »

Castell de Sufera

El castell de Sufera (Castrum Çufera) estava a l'interior del barranc de Miravet, situat sobre una plataforma envoltada de penya-segats a una altura de 501 metres sobre el nivell del mar, a l'actual municipi de Cabanes.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Castell de Sufera · Veure més »

Castell de Tagamanent

El castell de Tagamanent fou construït dalt del penyal del Tagamanent, que s'alça a 1056 m en un entorn dominat per boscos d'alzinar, pinedes i rodals de roures als torrents.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Castell de Tagamanent · Veure més »

Castell de Talteüll (Massoteres)

Les ruïnes del castell de Talteüll, conegut popularment com la torre dels Moros, es drecen al punt més alt del poble de Talteüll, entitat de població del municipi de Massoteres, situat en un tossal a l'esquerra del riu Llobregós.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Castell de Talteüll (Massoteres) · Veure més »

Castell de Tàrbena

Castell de Tàrbena (/Hisn Tarbana/ en àrab), a la Marina Baixa està situat en el Tossal de Santa Barberà al terme de Tàrbena,.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Castell de Tàrbena · Veure més »

Castell de Tàrrega

El Castell de Tàrrega és un edifici de Tàrrega (Urgell), declarat bé cultural d'interès nacional.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Castell de Tàrrega · Veure més »

Castell de Torlanda

El Castell de Torlanda és situat al cim d'un serrat al sud del poble de Conesa, a la vall de Torlanda, que aflueix per la dreta al riu de Vallverd..

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Castell de Torlanda · Veure més »

Castell de Torres (Torres de Segre)

El castell termenat de Torres era situat on avui hi ha Torres de Segre, població que té un origen defensiu dins la línia de fortaleses aturonades damunt el Segre en tot aquest sector.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Castell de Torres (Torres de Segre) · Veure més »

Castell de Torres Torres

El Castell de Torres Torres està ubicat en un turó sobre el qual domina aquesta població del Camp de Morvedre, al País Valencià.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Castell de Torres Torres · Veure més »

Castell de Tous

El Castell de Tous és una edificació defensiva medieval avui dia ruïnosa al municipi de Tous, a la comarca de la Ribera Alta (província de València), en un turó el cim sobresurt de les aigües de l'embassament de Tous.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Castell de Tous · Veure més »

Castell de Vallada

El castell de Vallada (la Costera, País Valencià), conegut també com a Castell d'Ombria, és un castell d'origen musulmà situat en el paratge de La Penya, sobre un monticle a 520 metres d'altitud, des d'on es domina tot la vall del riu Canyoles.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Castell de Vallada · Veure més »

Castell de Vernet (Artesa de Segre)

El castell de Vernet és un castell del municipi d'Artesa de Segre inclòs en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Castell de Vernet (Artesa de Segre) · Veure més »

Castell de Vialeva (Torralba)

El Castell de Villahaleva, també conegut com a Castell de Vilahaleva, Castell de Vialeva, Castell de Villafaleva, en el municipi de Torralba, a la comarca de l'Alt Millars, és una construcció fortificada catalogada com Bé d'Interès Cultural per declaració genèrica (sota la protecció de la Declaració genèrica del Decret de 22 d'abril de 1949, i la Llei 16/1985 sobre el Patrimoni Històric Español), que presenta anotació ministerial: R-I-51-0012070, des del 7 de maig de 2007.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Castell de Vialeva (Torralba) · Veure més »

Castell de Vilafamés

El castell i muralles de Vilafamés daten del.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Castell de Vilafamés · Veure més »

Castell de Vilafermosa

El castell de Vilafermosa és un monument històric situat a l'entrada d'aquesta població de la comarca de l'Alt Millars, País Valencià.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Castell de Vilafermosa · Veure més »

Castell de Vilamalur

El castell de Vilamalur (Alt Millars, País Valencià) és una construcció musulmana dels segles X-XIII que està situat en una pronunciada i elevada muntanya en les proximitats de la població.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Castell de Vilamalur · Veure més »

Castell de Vilamarxant

El Castell de Vilamarxant és un bé d'interès cultural situat al municipi valencià de Vilamarxant (Camp de Túria).

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Castell de Vilamarxant · Veure més »

Castell de Vilella

El Castell d'Almiserà o de Vilella, conegut localment com a Castell de la Serra, se situa a uns dos quilòmetres al nord-oest d'Almiserà.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Castell de Vilella · Veure més »

Castell de Xalans

El Castell de Xalans, està ubicat al municipi anteriorment esmentat, situat sobre el cim d'un turó, a la comarca de la Vall de Cofrents de la província de València.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Castell de Xalans · Veure més »

Castell de Xarafull

El Castell de Xarafull, es troba a la localitat del mateix nom, a la comarca de la Vall de Cofrents, de la província de València.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Castell de Xarafull · Veure més »

Castell de Xàtiva

Castell de Xàtiva El Castell de Xàtiva és una doble fortalesa situada a la serra del Castell a dalt de la ciutat valenciana de Xàtiva.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Castell de Xàtiva · Veure més »

Castell de Xert

El Castell de Xert, a la comarca del Baix Maestrat, és com el seu nom indica un castell, però actualment no queda res d'ell, ja que sobre el mateix es va realitzar l'edificació de l'anomenada Església vella de Xert, la qual es localitza en el nucli antic del municipi de Xert.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Castell de Xert · Veure més »

Castell de Xiu

El castell de Xiu és una construcció defensiva militar que se situa al terme municipal de Llutxent (Vall d'Albaida, País Valencià).

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Castell de Xiu · Veure més »

Castell de Xodos, muralles, torre i el Callis

El Castell i muralles de Xodos, a la comarca de l'Alcalatén, és un castell, també conegut amb la denominació de Castell, Torre i muralles (el callis), que es troba al centre de la població de Xodos.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Castell de Xodos, muralles, torre i el Callis · Veure més »

Castell del Boixar (la Pobla de Benifassà)

El castell del Boixar és un monument catalogat com Bé d'Interès Cultural, per declaració genèrica, amb identificador: 12.03.093-007, segons consta en la fitxa de la Direcció general de Patrimoni Artístic de la Generalitat Valenciana.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Castell del Boixar (la Pobla de Benifassà) · Veure més »

Castell del Moro

El castell del Moro (popularment castell des Moro), conegut també amb el nom de Castellet del Molí, és una construcció defensiva dèpoca medieval situada al municipi mallorquí de Deià.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Castell del Moro · Veure més »

Castell del Papiol

El castell del Papiol s'alça sobre la roca i la població, al Puig del Papiol.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Castell del Papiol · Veure més »

Castell del Piló

El Castell del Piló es troba en la cimera d'un turó rocós a prop d'Albalat dels Tarongers.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Castell del Piló · Veure més »

Castell del Puig

El Castell del Puig va ser una fortalesa musulmana, denominada pels cristians Puig de Cebolla per deformació de l'àrab jubal·la ('pujol'); també anomenat d'Enesa.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Castell del Puig · Veure més »

Castell dels Omells de na Gaia

El Castell dels Omells de na Gaia és un edifici dels Omells de na Gaia (Urgell) inclòs a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Castell dels Omells de na Gaia · Veure més »

Castell i muralles de Culla

El castell i la muralla de Culla, a la comarca de l'Alt Maestrat, és un conjunt fortificat format per les restes del castell de Culla i del recinte emmurallat de la mateixa localitat.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Castell i muralles de Culla · Veure més »

Castell i muralles de Requena

El castell i muralles de Requena, són un Bé d'interés cultural, que es troben al municipi de Requena (la Plana d'Utiel, província de València) amb número d'anotació ministerial: RI-51-0012146 i data d'anotació 21 de juliol de 2008.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Castell i muralles de Requena · Veure més »

Castell i muralles de Riba-roja de Túria

El castell i muralles de Riba-roja de Túria formen un bé d'interès cultural que es troba al carrer de la Cisterna i plaça Eusebi Benedito de Riba-roja de Túria (València).

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Castell i muralles de Riba-roja de Túria · Veure més »

Castell i vila closa de Maials

La vila de Maials és situada en un serrat al sector septentrional del terme municipal.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Castell i vila closa de Maials · Veure més »

Castell i vila de Bellver de Cerdanya

El castell termenat de Bellver estava situat al lloc més elevat del clap rocallós cantellut, calcari, on s'assenta el poble, a l'esquerra del riu Segre.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Castell i vila de Bellver de Cerdanya · Veure més »

Castell i vilatge de Montclús

El Castell i vilatge de Montclús, junt amb l'antic poblat de Montclús i l'església de Sant Urbà, és situat a la petita vall de Montclús, davant l'embassament de Camarasa al municipi noguerenc de les Avellanes i Santa Linya.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Castell i vilatge de Montclús · Veure més »

Castell i vilatge de Montessor

Les restes del castell de Montessor, són situades al cim d'unes penyes a l'extrem de la serra de Sant Miquel, zona de guaita sobre l'estret de Tragó.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Castell i vilatge de Montessor · Veure més »

Castell o torre de la Torre d'en Besora

El Castell o Torre de La Torre d'en Besora, a la comarca de l'Alt Maestrat, és un conjunt de ruïnes catalogades com Bé d'interés cultural, amb la categoria de Monument per declaració genèrica, amb codiː 12.02.119.001.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Castell o torre de la Torre d'en Besora · Veure més »

Castell Palau d'Albalat dels Tarongers

La Casa palau d'Albalat dels Tarongers, també coneguda com a casa del Castell o casa dels Blanes, http://www.cult.gva.es/dgpa/BIC/detalles_bics.asp?IdInmueble.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Castell Palau d'Albalat dels Tarongers · Veure més »

Castell Palau de Geldo

El Castell Palau de Geldo, anomenat també Castell Palau dels Ducs de Medinaceli, situat al nucli urbà de la localitat de Geldo, a la comarca de l'Alt Palància a la província de Castelló,Castillos, Torres y Fortalezas de la Comunidad Valenciana.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Castell Palau de Geldo · Veure més »

Castell Palau de la Baronia (Alcàsser)

El Castell Palau de la Baronia es troba a la plaça del Castell, al municipi d'Alcàsser, a la comarca de l'Horta Sud de la província de València.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Castell Palau de la Baronia (Alcàsser) · Veure més »

Castell Palau de Zayd Abu Zayd

El castell palau de Zeit Abu Zeit és un monument històric de la vila d'Argeleta, a la comarca de l'Alt Millars (País Valencià).

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Castell Palau de Zayd Abu Zayd · Veure més »

Castell, aqüeducte i muralles (Sogorb)

El Castell, anomenat de l'Estrella, o de Sopeña, Castillos, torres y fortalezas de la Comunidad Valenciana.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Castell, aqüeducte i muralles (Sogorb) · Veure més »

Castell, ermita de San Roc o de Santa Àgueda la Vella i cintes muràries

El conjunt format pel Castell, l'ermita de Sant Roc o Santa Àgueda la Vella i les cintes muràries, conegut normalment com a Castell i Muralles, de la localitat de Jérica, a la comarca de l'Alt Palància; són uns monuments arquitectònics, datats entre els segles XIV, i XVI; que estan catalogats com a Béns d'Interès Cultural, segons consta a la Direcció General de patrimoni Artístic de la Generalitat Valenciana, amb anotació ministerial número RI-51-0011455 i data d'anotació 5 d'agost de 2005.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Castell, ermita de San Roc o de Santa Àgueda la Vella i cintes muràries · Veure més »

Castell-Palau del Senyor de Bicorb

El Castell-Palau del Senyor de Bicorb està situat al nucli històric de la població, la seua façana principal dona a la plaça del seu mateix nom i per la seua part posterior recau sobre el riu Escalona i la carretera que comunica el poble amb Millars i Quesa.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Castell-Palau del Senyor de Bicorb · Veure més »

Castell-Palau dels Boïl

El Castell-Palau dels Boïl, també conegut com a Castell de Bétera o Casa-Castell dels Boïl, es troba en el centre de la localitat del mateix nom, al Camp de Túria, País Valencià.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Castell-Palau dels Boïl · Veure més »

Castellà del País Valencià

El castellà del País Valencià és el conjunt de varietats lingüístiques parlades a l'oest, sud-oest i sud (amb algunes illes lingüístiques dins del domini lingüístic del valencià), que presenta una sèrie de trets comuns o compartits amb les regions frontereres d'Aragó, Castella-La Manxa i la Regió de Múrcia.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Castellà del País Valencià · Veure més »

Castelló (la Ribera Alta)

Castelló és un municipi del País Valencià situat a la comarca de la Ribera Alta.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Castelló (la Ribera Alta) · Veure més »

Castelló d'Empúries

Castelló d'Empúries és una vila i municipi de Catalunya situat a la comarca de l'Alt Empordà.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Castelló d'Empúries · Veure més »

Castelló de Farfanya

La vila i municipi de Castelló de Farfanya és situada a la comarca de la Noguera, a ponent de Balaguer i a tocar de la carretera que uneix aquesta darrera ciutat amb Algerri i Alfarràs.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Castelló de Farfanya · Veure més »

Castelló de la Plana

Castelló de la Plana —o localment simplement Castelló— és una ciutat del País Valencià, capital de la comarca de la Plana Alta i de la província de Castelló.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Castelló de la Plana · Veure més »

Castellet de Carrícola

El castellet de Carrícola és una fortificació tardoandalusina de reduïdes dimensions, situada en el terme municipal del Palomar, però molt a prop del nucli urbà de Carrícola, a la Vall d'Albaida, País Valencià.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Castellet de Carrícola · Veure més »

Castellfabib

Castellfabib (en castellà i oficialment: Castielfabib, i en la parla xurra, Castiel) és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca del Racó.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Castellfabib · Veure més »

Castellfort

Castellfort és un municipi del País Valencià situat a la comarca dels Ports.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Castellfort · Veure més »

Castellnou (Alt Palància)

Castellnou (en castellà i oficialment, Castellnovo) és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca de l'Alt Palància.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Castellnou (Alt Palància) · Veure més »

Castells càtars

El terme castells càtars, així com castells del País Càtar, és una denominació utilitzada bàsicament pel turisme contemporani per designar un conjunt de castells ubicats en la regió occitana on es va desenvolupar majoritàriament el catarisme al.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Castells càtars · Veure més »

Castillet (Almedíxer)

El Castillet o Castell d'Almedíxer és un monument declarat Bé d'Interès Cultural, amb número d'anotació ministerial RI - 51-0011217 i data d'anotació 9 de setembre de 2004, segons consta a la Direcció General de Patrimoni Artístic de la Generalitat Valenciana.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Castillet (Almedíxer) · Veure més »

Catadau

Catadau és un municipi del País Valencià situat a la comarca de la Ribera Alta.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Catadau · Veure més »

Catalanisme

Les Quatre Columnes són un monument que simbolitza les quatre barres de la Bandera de Catalunya. Fou bastit el 1919 per Puig i Cadafalch i es convertí en un dels símbols del catalanisme durant el govern de la Mancomunitat de Catalunya, però fou enderrocat el 1928 per la dictadura de Primo de Rivera. L'any 2010 foren reconstruïdes simbolitzant la perseverança i fermesa de la identitat nacional catalana. manifestació ''«Som una nació. Nosaltres decidim»'' del 10 de juliol de 2010. Reunió dels batlles de Catalunya el 4 d'octubre de 2014 al Palau de la Generalitat amb el ''president'' Artur Mas per donar suport a la Consulta sobre la independència de Catalunya. El catalanisme és un moviment transversal que propugna la reconeixença de la personalitat política, històrica, lingüística, cultural i nacional de Catalunya i —en qualques casos— també dels Països Catalans, en tant que minoria nacional.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Catalanisme · Veure més »

Català a la Regió de Múrcia

El català va ser la llengua d'ús majoritari a gran part de la regió de Múrcia durant la baixa edat mitjana (concretament, del al), sobretot entre els repobladors cristians, procedents dels territoris de la Corona d'Aragó.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Català a la Regió de Múrcia · Veure més »

Català al món

Territoris de llengua catalana arreu del món. El català al món és el conjunt de parlants de català arreu del món, en les diferents variants, i sigui la seva llengua materna o no.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Català al món · Veure més »

Català antic

Divisió dialectal moderna de l'antic domini del català medieval. El català antic o català medieval (catalanesc, romanç, català modern: català antic) va ser la llengua romànica parlada durant l'edat mitjana precursora de la llengua catalana moderna i de les seves varietats dialectals conegudes com a català occidental i català oriental La seva extensió medieval va abastar el Principat de Catalunya, el Regne de València, les Illes Balears i la ciutat de l'Alguer a Sardenya, territoris tots ells integrats a la Corona d'Aragó, a més de moltes zones del Regne de Múrcia, integrat a la Corona de Castella.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Català antic · Veure més »

Català clàssic

Ordinacions fetes per lo senyor en pere terz rey d'aragó sobre lo regiment de tots los officials de la sua cort''. '''N'''os.... (BNF, ms. esp. 99, f.1) El català clàssic és el català d'entre els segles, i àdhuc.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Català clàssic · Veure més »

Català contemporani

El català contemporani és el català dels segles XIX, XX i XXI, dit tradicionalment de la "Renaixença", del segle XX o del segle XXI.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Català contemporani · Veure més »

Catarisme

El catarisme fou una confessió cristiana de tipus gnòstica, difosa des del fins al, amb fluxos i refluxos, per l'Àsia Menor, els Balcans, el nord d'Itàlia, Occitània, Renània, la Xampanya i Catalunya; així doncs, el catarisme s'estengué per tota la Cristiandat, tant en l'àmbit occidental llatí, com en l'àrea oriental romana d'Orient ortodoxa.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Catarisme · Veure més »

Catarroja

Catarroja és un municipi del País Valencià situat a la comarca de l'Horta Sud.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Catarroja · Veure més »

Catí

Catí és un municipi del País Valencià situat a la comarca de l'Alt Maestrat.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Catí · Veure més »

Catedral (districte de València)

El Catedral fou un antic districte i circumscripció electoral de la ciutat de València existent entre els anys 1940 i 1979.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Catedral (districte de València) · Veure més »

Catedral d'Eivissa

La catedral de la Verge de les Neus o d'Eivissa està situada Dalt Vila, a la ciutat d'Eivissa.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Catedral d'Eivissa · Veure més »

Catedral d'Osca

La Santa Església Catedral de la Transfiguració del Senyor d'Osca, —també coneguda com a catedral de Santa Maria d'Osca—, construïda en estil gòtic, va ser iniciada a finals del i conclosa a principis del.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Catedral d'Osca · Veure més »

Catedral de Barcelona

La catedral de la Santa Creu i Santa Eulàlia és una basílica gòtica seu de l'arquebisbat de Barcelona, declarada bé cultural d'interès nacional.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Catedral de Barcelona · Veure més »

Catedral de Lió

La Catedral de Lió és una església catòlica romana que es troba a Lió, Alvèrnia-Roine-Alps, França.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Catedral de Lió · Veure més »

Catedral de Mallorca

La catedral de Mallorca, dita també Seu de Mallorca (popularment la Seu), és la seu episcopal de la diòcesi de Mallorca, i està situada a la ciutat de Palma.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Catedral de Mallorca · Veure més »

Catedral de Múrcia

L'Església Catedral de Santa Maria, més coneguda com a Catedral de Múrcia, és el temple principal i seu de la Diòcesi de Cartagena.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Catedral de Múrcia · Veure més »

Catedral de Tarragona

La Catedral de Tarragona és una catedral catòlica d'estil gòtica Tarragona, seu de l'Arquebisbat de Tarragona.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Catedral de Tarragona · Veure més »

Catedral de Toledo

Retaule de la Capilla Mayor La Catedral de Santa María de Toledo, anomenada també Catedral Primada de Toledo, seu de l'Arxidiòcesi de Toledo, és un edifici considerat com el magnum opus, de l'estil gòtic a Espanya.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Catedral de Toledo · Veure més »

Catedral de València

La catedral de València (basílica metropolitana) és seu de l'arquebisbat de València i està dedicada a Santa Maria per desig de Jaume I, fidel a la tradicional devoció mariana del.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Catedral de València · Veure més »

Catedral de Vic

La catedral de Sant Pere Apòstol o catedral de Vic, enclavada al centre del recinte històric de la ciutat, és la seu de la diòcesi de Vic.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Catedral de Vic · Veure més »

Caudiel

Caudiel és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca de l'Alt Palància.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Caudiel · Veure més »

Caudiers de Conflent

Caudiers de Conflent o Cauders de Conflent (forma catalana restituïda) (popularment, oficialment i en francès Caudiès-de-Conflent) és un municipi de les Garrotxes de Conflent, sotscomarca del Conflent, a la Catalunya del Nord.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Caudiers de Conflent · Veure més »

Cavall de guerra

L'emperador Qianlong a cavall. Pintura de Giuseppe Castiglione, datada entre 1739 i 1758 Un cavall de guerra és qualsevol cavall usat en operacions militars regulars o irregulars.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Cavall de guerra · Veure més »

Cavalleria (llinatge)

Els Cavalleria o de la Cavalleria foren una família aragonesa d'origen jueu amb una branca important convertida al cristianisme el.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Cavalleria (llinatge) · Veure més »

Cavalleria (territori)

Una cavalleria era als països de la Corona d'Aragó el patrimoni de casa i terres concedit a un cavaller, suficient per al seu manteniment i amb l'obligació de tenir sempre disposats un cavall i armes per al servei del seu senyor.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Cavalleria (territori) · Veure més »

Cavalleria del Temple a Aragó i Catalunya

Creu paté vermella de l'Orde del Temple. La Cavalleria del Temple a Aragó i Catalunya (en llatí: Militia Templi in Aragonia et Catalonia) fou la província de l'Orde del Temple que agrupava les comandes templeres d'Aragó, de Catalunya i de Navarra (temporalment, també la de Provença), al capdavant de la qual hi havia el Mestre de l'Orde del Temple a Aragó i Catalunya.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Cavalleria del Temple a Aragó i Catalunya · Veure més »

Càrcer

Càrcer és un municipi del País Valencià situat a la comarca de la Ribera Alta, a la Vall de Càrcer.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Càrcer · Veure més »

Círculo Balear

La Fundación Círculo Balear (FNCB), més coneguda com a Círculo Balear, és una fundació cívico-cultural espanyolista creada el 1999 a Palma i dedicada a lluitar contra la llengua catalana, pròpia de les Illes Balears, manifestant que els seus objectius són la defensa de la llibertat i la tolerància.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Círculo Balear · Veure més »

Còmic en català

El còmic en català és aquell en què els texts estan escrits en aquesta llengua.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Còmic en català · Veure més »

Cúria de la Governació

La Cúria de la Governació era, en el Regne de Mallorca la més alta magistratura judicial, en representació del poder reial.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Cúria de la Governació · Veure més »

Cúria diocesana

La cúria diocesana és una entitat formada per persones al servei del bisbe, a qui ajuden en el govern de tota la diòcesi, en especial en l'organització de la pastoral i en l'exercici de les funcions judicials.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Cúria diocesana · Veure més »

Cecília de Foix

Cecília de Foix (? - Foix, Llenguadoc, 1270) fou comtessa consort d'Urgell (1256-1268).

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Cecília de Foix · Veure més »

Centenar de la Ploma

retaule del centenar de la Ploma'', representant la Batalla del Puig. Va ser atribuït a Marçal de Sas i posteriorment a Miquel Alcanyís El Centenar de la Ploma va ser una companyia de cent ballesters encarregada d'escortar i protegir la senyera de la ciutat de València.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Centenar de la Ploma · Veure més »

Centre Arqueològic de l'Almoina

Dades del museu.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Centre Arqueològic de l'Almoina · Veure més »

Ceràmica de Manises

British Museum La ceràmica de Manises, al País Valencià, està representada per la variada fàbrica d'aquest important focus de terrisseria, que de terrissa i pisa, tradicionals des del s. XIV, ha evolucionat cap a la producció de diversos tipus de pastes ceràmiques (pisa fina, majòlica, porcellana, gres) i vernís.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Ceràmica de Manises · Veure més »

Ceràmica de Paterna

xv, amb decoració de «full de julivert», molt similar a altres realitzats a Manises, conservat al Museu de Ceràmica de Barcelona. La ceràmica de Paterna va ser elaborada entre els segles i a la població de Paterna, a l'Horta de València.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Ceràmica de Paterna · Veure més »

Cercavila de l'Imaginari de Vilanova i la Geltrú

Ball de la Fundació de la Vila Nova Ball de Miralpeix Ball de Pescadors Ball de la lluna en un cove Ball del Cep Ball de la Sínia La Cercavila de l'Imaginari és una cercavila popular infantil que se celebra en el marc de la Festa Major de les Neus de Vilanova i la Geltrú el dia 6 d'agost.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Cercavila de l'Imaginari de Vilanova i la Geltrú · Veure més »

Cereria Subirà

La cereria Subirà és un negoci de Barcelona catalogat com a bé cultural d'interès local i establiment de gran interès (categoria E1).

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Cereria Subirà · Veure més »

Cervera

Cervera és una ciutat del centre-oest de Catalunya, capital de la comarca de la Segarra i cap del partit judicial de Cervera, a la Vegueria de Ponent.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Cervera · Veure més »

Cervera (llinatge)

Cervera és un llinatge de l'aristocràcia militar catalana que prengué el cognom de Cervera en ser-ne castlans i derivada dels senyors dels castells de Ferran, Malacara i Sant Esteve (anomenat postèriorment de Castellfollit de Riubregós) a l'alta Segarra.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Cervera (llinatge) · Veure més »

Cervera del Maestrat

Cervera del Maestrat (en castellà i oficialment Cervera del Maestre) és un municipi del País Valencià situat a la comarca del Baix Maestrat.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Cervera del Maestrat · Veure més »

Cerverí de Girona

Cerverí de Girona o Guillem de Cervera (1259-1285) fou un trobador vinculat a la casa reial en temps de Jaume I i del seu fill Pere el Gran.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Cerverí de Girona · Veure més »

Ceuta

Vista de Ceuta del mirador d'Isabel II estant Ceuta és una ciutat d'Espanya, situada a l'Àfrica i reconeguda com a ciutat autònoma des del 1995.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Ceuta · Veure més »

Chabèrt de Barbairan

Escut de Chabèrt de Barbairan Chabèrt de Barbaira (en català Jasbert de Barberà), fou un militar occità faïdit nascut a Barbairan en el si d'un llinatge nobiliari càtar.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Chabèrt de Barbairan · Veure més »

Cimera Reial

Cimera Reial La Cimera Reial, Cimera del Drac Pennat, Cimera del rei d'Aragó o Cimera del Casal de Barcelona fou la cimera que empraren els reis d'Aragó del llinatge dels comtes de Barcelona des de Pere IV d'Aragó el Cerimoniós (Pere terç).

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Cimera Reial · Veure més »

Cinc Claus

Cinc Claus (del llatí, Centum Claves) és un llogarret del municipi de l'Escala (Alt Empordà) a cinc quilòmetres al nord-oest del nucli de l'Escala, i a 670 metres de la carretera GI-623, que uneix l'Escala amb l'AP-7 i la N-II. Hi ha cinc masos (en el sentit horari començant pel nord: Can Sant Feliu, Can Dalí, Can Jonqueres, Can Leda i Ca n'Arnall) centrats al voltant de l'ermita de Santa Reparada.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Cinc Claus · Veure més »

Ciutat Vella de València

La Ciutat Vella és un districte de la ciutat de València situat al centre geogràfic del municipi.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Ciutat Vella de València · Veure més »

Clairà

Clairà (en francès Claira) és el poble, cap de la comuna del mateix nom, de 3.901 habitants, de la comarca del Rosselló, a la Catalunya Nord.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Clairà · Veure més »

Clamor Amarga

La Clamor Amarga o Clamor d'Almacelles (també coneguda com a Clamor Salada, Clamor de Tamarit o simplement La Clamor) és una clamor de cabal irregular i escàs, que segueix un barranc natural situat a la Franja de Ponent i que fa part de la frontera històrica entre les terres de Catalunya i Aragó.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Clamor Amarga · Veure més »

Cleda

dreta Cleda, pleta, quintana, mallada o clos és una porció de terreny (camp o prat) delimitada amb un mur o barrera feta amb pedres o amb troncs, dins la qual pastura el bestiar al camp o a la muntanya (o per evitar que hi entri).

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Cleda · Veure més »

Clovis Dardentor

Clovis Dardentor és una novel·la de ficció de l'escriptor Juli Verne publicada el 1896.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Clovis Dardentor · Veure més »

Cocatedral de Sant Nicolau de Bari

L'església cocatedral de Sant Nicolau de Bari és una seu catedralícia de la diòcesi d'Oriola-Alacant i se situa a la plaça de l'Abat Penalva d'Alacant, País Valencià.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Cocatedral de Sant Nicolau de Bari · Veure més »

Cocentaina

Cocentaina és un municipi del País Valencià a la comarca del Comtat, de la qual n'és capital.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Cocentaina · Veure més »

Codo

Codo és un municipi d'Aragó, situat a la província de Saragossa i enquadrat a la comarca del Camp de Belchite.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Codo · Veure més »

Cofrents

Cofrents Cofrents (oficialment i en castellà Cofrentes) és un municipi del País Valencià situat a la Vall d'Aiora.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Cofrents · Veure més »

Colada (espasa)

Conjunt d'espases de Felip II. La ''Colada'' és la núm. 8 Colada era l'espasa dels comtes de Barcelona.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Colada (espasa) · Veure més »

Colònia de Sant Pere

Panoràmica de la Colònia de Sant Pere La Colònia de Sant Pere és un petit poble costaner de l'illa de Mallorca, que pertany al terme municipal d'Artà.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Colònia de Sant Pere · Veure més »

Col·legiata de Santa Maria de Xàtiva

LEsglésia Col·legiata Basílica de Santa Maria, coneguda com La Seu, és l'església principal de la ciutat de Xàtiva, capital de la Costera, al País Valencià.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Col·legiata de Santa Maria de Xàtiva · Veure més »

Coll de sa Batalla (Calvià)

El coll de sa Batalla és un coll que hi ha a (Calvià), entre el puig d'en Saragossa i el puig de sa Ginesta.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Coll de sa Batalla (Calvià) · Veure més »

Comanda de Perpinyà

La comanda (o sotscomanda) de Perpinyà fou el convent urbà més important de l'orde del Temple a la Catalunya Nord, i la principal de les sotscomandes de la batllia del Masdéu que va compartir amb aquesta la capitalitat del Temple rossellonès.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Comanda de Perpinyà · Veure més »

Comanda del Masdéu

La Comanda del Masdéu fou una de les principals comandes catalanes del Temple.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Comanda del Masdéu · Veure més »

Comandes catalanes de l'orde del Temple

La creu patent roja fou la més utilitzada per l'orde del TempleL'orde religiosomilitar del Temple va néixer a Terra Santa a inicis del després que la Primera Croada hagués conquerit Síria i Palestina.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Comandes catalanes de l'orde del Temple · Veure més »

Comarques Centrals del País Valencià

Localització Les Comarques Centrals del País Valencià, són una regió del País Valencià que coincideix en gran part amb el territori de la històrica província de Xàtiva i la Governació de Xàtiva (segles XIII-XVIII), i que en l'època contemporània és repartida, inicialment, entre les comarques de la Costera, la Vall d'Albaida, la Safor, la Marina Alta, el Comtat i l'Alcoià.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Comarques Centrals del País Valencià · Veure més »

Comarques del Sud del País Valencià

Localització de les Comarques del Sud respecte al País Valencià La Regió del Vinalopó o Governació del Vinalopó és una regió del País Valencià que comprèn les comarques que es troben a la part sud del País Valencià, constituint la major part de l'actual província d'Alacant.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Comarques del Sud del País Valencià · Veure més »

Combat de Palafrugell

El Combat de Palafrugell fou un dels episodis de la Guerra dels Trenta Anys a Catalunya.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Combat de Palafrugell · Veure més »

Comerç català medieval

Nau típica medieval catalana: la Coca de Mataró, conservada a partir d'un exvot que van donar uns mariners que van sobreviure a una tempesta. L'expansió del comerç català medieval de la Corona d'Aragó es va canalitzar en cinc direccions: la Mediterrània oriental, la Mediterrània occidental, la península Itàlica, la península Ibèrica i l'Europa continental i de l'Atlàntic nord.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Comerç català medieval · Veure més »

Comtat d'Empúries

El comtat d'Empúries fou un dels comtats catalans que es constituí en el territori de la Gòtia, que alguns cronistes francs del denominaren marca hispànica.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Comtat d'Empúries · Veure més »

Comtat d'Urgell

El Comtat d'Urgell va ser una divisió territorial i administrativa de la Catalunya Vella en forma de comtat des del 785 i fins al 1413 en integrar-se definitivament dins la Corona d'Aragó.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Comtat d'Urgell · Veure més »

Comtat de Carlet

El Comtat de Carlet és un títol nobiliari creat pel rei Felip III el 3 de maig de l'any 1604, data en què va concedir el rang de comte al noble Jordi de Castellví i López de Mendoza, titular del senyoriu de Carlet, localitat valenciana de la Ribera del Xúquer, la qual, en conseqüència, esdevenia “comtat”.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Comtat de Carlet · Veure més »

Comtat de Cerdanya

El Comtat de Cerdanya fou un dels comtats catalans que es constituí en el territori de la GòtiaSabaté 1998, pàg.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Comtat de Cerdanya · Veure més »

Comtat de Comenge

El comtat de Comenge (en francès Comminges) fou una jurisdicció feudal de Gascunya (Occitània) situat entre el Tolosà i la Vall d'Aran.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Comtat de Comenge · Veure més »

Comtat de Gavaldà

''Armes de Gavaldà'' El comtat de Gavaldà (en occità: Gavaudan, Gevaudan i arcaicament Gavaldan) fou una jurisdicció feudal entre l'Alvèrnia i el Llenguadoc, la capital del qual fou Grèsas (encara que la capital de la regió del Gavaldà fos Mende, que feudalment pertanyia als bisbes).

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Comtat de Gavaldà · Veure més »

Comtat de l'Alcúdia

El comtat de l'Alcúdia és un títol nobiliari creat pel rei Felip IV el 2 de desembre del 1645, data en què va atorgar el títol de comte al cavaller valencià Gonçal Escrivà d'Íxer (València 1614-1652), pertanyent a l'estament militar del regne de València i titular del senyoriu de L'Alcúdia, població valenciana de la Ribera del Xúquer, la qual esdevenia “comtat”.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Comtat de l'Alcúdia · Veure més »

Comtat de Pallars Sobirà

El comtat de Pallars Sobirà sorgí arran de la divisió del comtat de Pallars, entre els fills del comte Sunyer I de Pallars (1011): Ramon IV de Pallars Jussà (1011 - 1047) i Guillem II de Pallars Sobirà (1011 - 1035).

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Comtat de Pallars Sobirà · Veure més »

Comtat de Ribagorça

El Comtat de Ribagorça fou un dels comtats catalans que es constituí en el territori de la GòtiaSabaté 1998, pàg.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Comtat de Ribagorça · Veure més »

Comtat de Xestalgar

El Comtat de Xestalgar és un títol nobiliari creat pel rei Felip IV de Castella el 20 de febrer de 1628, i concedit al noble valencià En Baltasar de Montpalau i Ferrer (1578? - 1638) titular del senyoriu territorial i jurisdiccional de Xestalgar, que esdevenia "comtat", mentre que el cavaller agraciat assolia la dignitat de comte.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Comtat de Xestalgar · Veure més »

Comtat del Rosselló

El comtat de Rosselló fou un dels comtats catalans que es constituí durant l'alta edat mitjana en el territori de la Gòtia, que alguns cronistes francs del denominaren marca hispànica.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Comtat del Rosselló · Veure més »

Comtats catalans

Els comtats catalans són un grup de comtats que aparegueren formats als volts de l'actual Catalunya arran de la conquesta carolíngia.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Comtats catalans · Veure més »

Comtats de Rosselló i Cerdanya

Els Comtats de Rosselló i Cerdanya o senzillament Els Comtats van ser els territoris que estigueren sota la jurisdicció del rei de Mallorca des del 1276 i fins al 1344 formant part de la Corona de Mallorca.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Comtats de Rosselló i Cerdanya · Veure més »

Comte l'Arnau

El Comte Arnau és un personatge noble de la mitologia catalana.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Comte l'Arnau · Veure més »

Concòrdia d'Alcalá

La Concòrdia d'Alcalá és el nom amb què es coneix l'acord signat el 22 de març de 1227 a Alcalá d'o Bispe entre el rei Jaume I d'Aragó i la noblesa revoltada, mitjançant el qual les parts enfrontades acordaven de sotmetre's a la sentència arbitral que dictés l'arquebisbe de Tarragona Aspàreg de la Barca, el bisbe de Lleida Berenguer d'Erill, i el mestre de l'Orde del Temple Francesc de Montpesat.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Concòrdia d'Alcalá · Veure més »

Concili de Lió II

És considerat per l'Església Catòlica com el XIV concili ecumènic, i el sisè dels celebrats a Occident.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Concili de Lió II · Veure més »

Concili provincial de Lleida

Els Concilis provincials de Lleida són una sèrie de concilis provincials celebrats a Lleida durant l'edat mitjana, concretament en els anys 546, 1155, 1173, 1190, 1229, 1237, 1246, 1257, 1293, 1294, 1418 i 1460.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Concili provincial de Lleida · Veure més »

Conesa

Casa Delmera de Conesa Antic forn de pa de Conesa Conesa és un municipi de la comarca de la Conca de Barberà.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Conesa · Veure més »

Confraria de la Bóta de Sant Ferriol

Escut de la Confraria de la Bóta de Sant Ferriol La Venerable Confraria de la Bóta de Sant Ferriol és una institució creada per donar prestigi als vins de la Denominació d'Origen Empordà i a la gastronomia de l'Empordà.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Confraria de la Bóta de Sant Ferriol · Veure més »

Confrides

Confrides és una població del País Valencià a la comarca de la Marina Baixa.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Confrides · Veure més »

Congrés d'Història de la Corona d'Aragó

Congrés d'Història de la Corona d'Aragó (CHCA) és la reunió científica més important i amb més prestigi sobre els estudis de la Corona d'Aragó.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Congrés d'Història de la Corona d'Aragó · Veure més »

Conjunt d'habitatges al carrer Sant Francesc, 23-43 (Vic)

El Conjunt d'habitatges al carrer Sant Francesc, 23-43 és una obra de Vic (Osona) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Conjunt d'habitatges al carrer Sant Francesc, 23-43 (Vic) · Veure més »

Conjunt d'habitatges al carrer Sant Francesc, 73-81

El Conjunt d'habitatges al carrer Sant Francesc, 73-81 és una obra de Vic (Osona) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Conjunt d'habitatges al carrer Sant Francesc, 73-81 · Veure més »

Conjunt del carrer de Vic (Caldes de Montbui)

El Conjunt del carrer de Vic és una obra de Caldes de Montbui (Vallès Oriental) protegida com a bé cultural d'interès local.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Conjunt del carrer de Vic (Caldes de Montbui) · Veure més »

Conjunt històric d'Albarrasí

El conjunt històric-artístic d'Albarrasí és el conjunt d'edificis que conformen el nucli més antic del municipi d'Albarrasí, que presenten una protecció global en haver-se catalogat i delimitat l'àrea de protecció per l'Ordre de 18 d'abril de 2011, publicada en el Butlletí Oficial d'Aragó del dia 30 de maig de 2011.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Conjunt històric d'Albarrasí · Veure més »

Conjunt històric de Xèrica

El Conjunt històric de la localitat de Xèrica, a la comarca de l'Alt Palància, està declarat Bé d'Interès Cultural, segons la Direcció General de Patrimoni Artístic de la Generalitat Valenciana, amb anotació ministerial RI-53-0000604 i data d'anotació 17 de desembre de 2005.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Conjunt històric de Xèrica · Veure més »

Conquesta (desambiguació)

Sense descripció.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Conquesta (desambiguació) · Veure més »

Conquesta catalana d'Eivissa i Formentera

Les illes d'Eivissa i Formentera van ser conquerides pels catalans, el 1235, per contracte d'infeudació de Jaume I.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Conquesta catalana d'Eivissa i Formentera · Veure més »

Conquesta catalanoaragonesa de Menorca

La Conquesta de Menorca fou la invasió catalanoaragonesa de l'illa de Menorca en poder dels àrabs almohades, duta a terme en el marc de la campanya militar de confiscació del Regne de Mallorca, durant la Croada contra la Corona d'Aragó.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Conquesta catalanoaragonesa de Menorca · Veure més »

Conquesta d'Ares

La conquesta d'Ares fou la primera acció de la Conquesta del Regne de València empresa amb èxit, el gener de l'any 1232 per Jaume I el Conqueridor.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Conquesta d'Ares · Veure més »

Conquesta de la ciutat de Balansiya

La conquesta de la ciutat de València, anomenada Balansiya fins a la conquesta, es produí oficialment el 9 d'octubre de 1238 per part de les tropes catalano-aragoneses de Jaume I.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Conquesta de la ciutat de Balansiya · Veure més »

Conquesta de la medina Laqant

La conquesta de la medina Laqant és un episodi de la història d'Alacant en què la ciutat va ser conquerida per les tropes cristianes contra l'autoritat independent del Xarq al-Andalus durant un lent procés d'ocupació que va de l'any 1247 al 1266.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Conquesta de la medina Laqant · Veure més »

Conquesta de Mallorca

La conquesta de Mallorca o croada contra Al-Mayūrqa fou una croada comandada per Jaume I d'Aragó que va tenir com a conseqüència la destrucció del poder almohade a l'illa de Mallorca, l'esclavització de la població andalusina autòctona, el repoblament de l'illa amb població catalana sota un règim feudal i la creació del Regne de les Mallorques.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Conquesta de Mallorca · Veure més »

Conquesta de Navarra

Document expedit el 1514, després de la conquesta de Navarra, amb una llista de persones del Roncal condemnades a mort per delicte de lesa majestat La Incorporació de Navarra a la corona de Castella va ser un procés iniciat en el, un cop reinstaurat el regne per voluntat de la noblesa navarresa el 1134, amb els tractats entre el Regne de Castella i la Corona d'Aragó, en els quals es va acordar repartir-se el Regne de Navarra, amb una conquesta parcial el 1200, i que va culminar amb la incorporació completa en el segle XVI per formar més endavant la Corona d'Espanya.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Conquesta de Navarra · Veure més »

Conquesta del País Valencià

La Conquesta del País Valencià fou el conjunt de maniobres militars que dugueren a l'annexió de l'actual territori del País Valencià a la Corona d'Aragó dutes a terme pels reis Jaume el Conqueridor (fins 1245) i Jaume el Just (fins 1300).

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Conquesta del País Valencià · Veure més »

Conquesta del Regne de Múrcia (1265-1266)

La Conquesta de Múrcia és el nom amb què és coneguda la guerra per sotmetre la rebel·lió islàmica al Regne de Múrcia.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Conquesta del Regne de Múrcia (1265-1266) · Veure més »

Conquesta del Regne de Múrcia (1296-1304)

La conquesta del Regne de Múrcia va començar l'any 1296 quan Ferran II de la Cerda l'ofereix al rei Jaume II el Just a canvi del seu suport contra l'infant hereu al tron de Castella, Ferran IV de Castella.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Conquesta del Regne de Múrcia (1296-1304) · Veure més »

Conquesta feudal hispànica

La conquesta feudal hispànica és un relat historiogràfic que il·lustra les etapes en què els pobles cristians i catòlics del nord de la península Ibèrica van conquerir de forma intermitent, al llarg d'una època de set segles, tota la resta dels territoris hispànics cap al sud sota sobirania de l'Àndalus.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Conquesta feudal hispànica · Veure més »

Conreu de la palmera al camp d'Elx

El conreu de la palmera al camp d'Elx és la pràctica agrícola pròpia exercida tradicionalment a la ciutat d'Elx i als camps pròxims.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Conreu de la palmera al camp d'Elx · Veure més »

Consell de Cent

Saló de Cent El Consell del Cent era una institució de govern durant l'antic règim a la ciutat de Barcelona que fou establerta al i que perduraà fins al.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Consell de Cent · Veure més »

Consell General de València

El Consell General de València va ser una institució activa des de l'any 1238 a l'any 1707 encarregada del govern de la ciutat de València.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Consell General de València · Veure més »

Consolat de catalans

Territoris controlats per la Corona d'Aragó, c. 1350 Els Consolats de Cathalans (en llatí consules in ultramarinis partibus) van ser unes institucions internacionals paral·leles als Consolats de Mar, (aquests dins dels territoris de la Corona d'Aragó), que es van estendre arreu del Mediterrani, en llocs d'influència de dita Corona d'Aragó, per tal d'afavorir els intercanvis comercials.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Consolat de catalans · Veure més »

Consolat de Mar

Llotja de la Seda, a València, seu des del 1498. Casa de la Ciutat, a Barcelona. El Consolat de Mar va ser l'organisme del dret marítim català i d'altres zones a la vora del mar de la Corona d'Aragó, per tractar les qüestions marítimes i comercials i exercir-hi la jurisdicció penal.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Consolat de Mar · Veure més »

Constança d'Alagó

Constança d'Alagó i Romeu va ser una senyora feudal del Regne de València.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Constança d'Alagó · Veure més »

Constança d'Aragó i d'Entença

Constança d'Aragó i d'Entença (1318 - Montpeller 1346) fou infanta d'Aragó i reina consort de Mallorca (1325-1346).

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Constança d'Aragó i d'Entença · Veure més »

Constança d'Aragó i d'Hongria

Constança d'Aragó i d'Hongria (1239 - 1275) fou infanta d'Aragó.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Constança d'Aragó i d'Hongria · Veure més »

Constança de Sicília

Constança de Sicília (Catània, Sicília 1249-Barcelona, 8 d'abril de 1302) fou reina consort d'Aragó i de València, comtessa de Barcelona (1276-1285) i reina de Sicília (1282-1302), casada amb el rei Pere el Gran.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Constança de Sicília · Veure més »

Constança II de Hohenstaufen

Constança II de Hohenstaufen (1230-1307), també coneguda com a Constança Anna de Hohenstaufen, era filla de Frederic II del Sacre Imperi Romanogermànic i de la seua amant (i, segons algunes fonts, muller en secret) Blanca Lancia.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Constança II de Hohenstaufen · Veure més »

Constantí

Constantí és una vila i municipi de la comarca del Tarragonès.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Constantí · Veure més »

Conveni de Calataiud

El Conveni de Calataiud fou un pacte de vassallatge signat entre Abū Zayd i Jaume I el Conqueridor el 20 d'abril de 1229 a Calataiud.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Conveni de Calataiud · Veure més »

Conveni de Tàrrega

El Conveni de Tàrrega signat per Jaume el Conqueridor i Ponç de Cabrera el 1236 establí que el Comtat d'Urgell esdevenia vassall del Comtat de Barcelona.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Conveni de Tàrrega · Veure més »

Convent de la Mercè (Barcelona)

El Convent de la Mercè fou un establiment de l'orde mercenari a la ciutat de Barcelona, desamortitzat al.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Convent de la Mercè (Barcelona) · Veure més »

Convent de la Mercè de Perpinyà

El Convent de la Mercè era el convent de l'Orde de la Mercè de la ciutat nord-catalana de Perpinyà, de la comarca del Rosselló.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Convent de la Mercè de Perpinyà · Veure més »

Convent de la Mercè de València

El Reial Convent de la Mercè de València va ser un convent de l'Ordre Mercedària a València, fundat el 1238 i enderrocat el 1840.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Convent de la Mercè de València · Veure més »

Convent de Sant Antoni de Viana

El convent de Sant Antoni de Viana, dit també de Sant Antoniet, és un edifici conventual de la ciutat de Mallorca situat al carrer de Sant Miquel.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Convent de Sant Antoni de Viana · Veure més »

Convent de Sant Domènec (Xàtiva)

L'Convent de Sant Domènec o Convent de Predicadors és al carrer Sant Domènec del municipi de Xàtiva, a la comarca de La Costera, País Valencià.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Convent de Sant Domènec (Xàtiva) · Veure més »

Convent de Sant Doménec (València)

El convent de Sant Doménec és un dels monuments gòtics més importants de la ciutat de València, fundat per Jaume I i llar de sant Vicent Ferrer i Lluís Bertran, visitat i protegit pels reis d'Aragó i de la casa d'Àustria, diverses vegades seu de les Corts valencianes, precedent de les llotges de Palma i de València i gran focus religiós i cultural.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Convent de Sant Doménec (València) · Veure més »

Convent de Sant Domingo de Palma

El convent de Sant Domingo de Palma és un antic covent dominicà fundat a Ciutat de Mallorca el 1231.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Convent de Sant Domingo de Palma · Veure més »

Convent de Sant Francesc (Vilafranca del Penedès)

El Convent de Sant Francesc, també conegut com lAntic Casal Vilafranquí, és un edifici a la vila de Vilafranca del Penedès (Alt Penedès) protegit com a bé cultural d'interès local.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Convent de Sant Francesc (Vilafranca del Penedès) · Veure més »

Convent de Sant Francesc de Barcelona

El convent de Sant Francesc o convent de Framenors va ser el primer i principal establiment de l'orde franciscà a Barcelona.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Convent de Sant Francesc de Barcelona · Veure més »

Convent de Sant Francesc de València

Convent de Sant Francesc de València el 1704, plànol del Pare Tosca. El convent de Sant Francesc de València era un monestir franciscà que es trobava en el que és l'actual Plaça de l'Ajuntament.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Convent de Sant Francesc de València · Veure més »

Convent de Santa Caterina (Barcelona)

El Convent de Santa Caterina fou un conjunt d'edificis religiosos de l'orde dels Predicadors (dominics), enderrocat per a construir-hi l'actual Mercat de Santa Caterina de Barcelona.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Convent de Santa Caterina (Barcelona) · Veure més »

Convent de Santa Margalida (Palma)

El convent de Santa Margalida fou un convent de monges agustines establert a la ciutat de Mallorca el i que existí fins al, quan fou desamortitzat i convertit en hospital militar.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Convent de Santa Margalida (Palma) · Veure més »

Convent del Carme (València)

El Convent del Carme o Reial Monestir de Nostra Senyora del Carme és un conjunt conventual d'orígens medievals situat al barri del Carme del districte de Ciutat Vella de València.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Convent del Carme (València) · Veure més »

Corbeil-Essonnes

Corbeil-Essonnes és una ciutat de la regió de l'Illa de França, al departament de l'Essonne a vint-i-vuit quilòmetres al sud-oest de París, de 39.951 habitants (1999), situada al punt on es troben el riu Sena i l'Essonne.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Corbeil-Essonnes · Veure més »

Corbera

Corbera és un municipi del País Valencià situat a la comarca de la Ribera Baixa.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Corbera · Veure més »

Corona d'Aragó

La Corona d'Aragó coneguda també per altres denominacions com ara Corona catalanoaragonesa, fou el conjunt de territoris que estigueren sota la jurisdicció del rei d'Aragó des del 1162 fins al 1715.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Corona d'Aragó · Veure més »

Corona de Mallorca

La Corona de Mallorca estigué formada pel conjunt de territoris procedents de la Corona d'Aragó que Jaume I el Conqueridor deixà com a herència al seu fill Jaume II de Mallorca amb el títol de rei de Mallorca.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Corona de Mallorca · Veure més »

Coronat (moneda)

El coronat era el nom que rebien diverses monedes on el rei duu una corona, com els rals provençals d'Alfons I, els barcelonins i valencians de Jaume I o les blanques de billó de Joan I i de Martí I. Fitxer:Coronato 1458.jpg|Coronat del 1452, de Ferran el Catòlic Fitxer:Coronato 1462.jpg|Coronat del 1462, de Ferran el Catòlic Fitxer:Coronato 1488.jpg|Coronat del 1488, de Ferran el Catòlic.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Coronat (moneda) · Veure més »

Coronela de Barcelona

La Coronela era la força armada del municipi de Barcelona, amb finalitats defensives.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Coronela de Barcelona · Veure més »

Corredor del Mediterrani

Costa mediterrània compresa pel Corredor El Corredor del Mediterrani o Corredor Mediterrani és un terme politicoeconòmic que designa l'eix viari i econòmic entre Barcelona i València.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Corredor del Mediterrani · Veure més »

Cortes d'Arenós

Cortes d'Arenós (en castellà i oficialment Cortes de Arenoso) és un municipi valencià de la comarca de l'Alt Millars, a la província de Castelló.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Cortes d'Arenós · Veure més »

Corts Catalanes

La Cort General de Catalunya o Corts Catalanes fou l'òrgan legislatiu del Principat de Catalunya des del fins al, les quals eren convocades pel rei d'Aragó i comte de Barcelona.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Corts Catalanes · Veure més »

Corts d'Aragó

Les Corts d'Aragó exerceixen la funció legislativa de la comunitat autònoma d'Aragó, segons s'estableix en l'article 12 de l'Estatut d'Autonomia d'Aragó.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Corts d'Aragó · Veure més »

Corts de Barcelona (1228)

Representació de les Corts de 1228 a les pintures murals de la conquesta de Mallorca Les Corts Catalanes celebrades el desembre de 1228, sota el regnat de Jaume el Conqueridor tingueren com a escenari Barcelona i en elles amb representants dels estaments socials de l'època es decidí després de tres dies de deliberacions, la Conquesta de Mallorca.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Corts de Barcelona (1228) · Veure més »

Corts de Navarra

XVI Bandera de Navarra en l'actualitat Les Corts de Navarra o també denominades els Tres Estats, van ser una institució del Regne de Navarra que es va gestar amb Sanç el Fort i que es mantindria fins a 1841, en què Navarra va deixar de ser regne amb la Llei de Modificació de Furs de Navarra, desapareixent al costat de la major part de les seves institucions.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Corts de Navarra · Veure més »

Corts de Tortosa (1225)

Les Corts de Tortosa van ser convocades a l'abril de 1225, a Tortosa pel rei Jaume el Conqueridor per tractar la conquesta feudal de les terres de l'al-Àndalus al sud del seu regne.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Corts de Tortosa (1225) · Veure més »

Corts de València (1261)

Les Corts de València de 1261, Corts Generals del regne de València, foren convocades per Jaume el Conqueridor, i tot i no estar plenament estructurades, poden ésser considerades les primeres Corts forals valencianes, si bé es va produir una assemblea anterior, en 1239, que alguns tractadistes l'han considerada la primera de les corts valencianes.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Corts de València (1261) · Veure més »

Corts de València (1271)

Les Corts de València de 1271, Corts Generals del regne de València, foren convocades per Jaume el Conqueridor a petició dels nobles, eclesiàstics i ciutadans del regne per tal de realitzar correccions, esmenes i canvis en els Furs.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Corts de València (1271) · Veure més »

Corts de València (1329-1330)

Les Corts de València de 1329-1330, Corts Generals del regne de València, foren convocades per Alfons el Benigne, en Sogorb estant, el 15 de març de 1329, quan es dirigia a València, per al dia 1 d'abril.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Corts de València (1329-1330) · Veure més »

Corts del Regne d'Aragó

Església de Santa Maria del Romeral de Montsó, on es reuniren les corts en diverses ocasions.http://www.enciclopedia-aragonesa.com/voz.asp?voz_id.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Corts del Regne d'Aragó · Veure més »

Corts forals valencianes

Braç reial de les Corts Valencianes. Les Corts Valencianes, Corts del Regne de València o Corts forals valencianes foren el màxim òrgan normatiu i de representació del Regne de València des del fins al.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Corts forals valencianes · Veure més »

Corts Valencianes

Les Corts o Corts Valencianes (oficialment amb les dues denominacions) és l'òrgan legislatiu de la Generalitat Valenciana i, per tant, del País Valencià.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Corts Valencianes · Veure més »

Cos Militar de Sanitat

El Cos Militar de Sanitat està enquadrat en la Subsecretaria de Defensa del Ministeri homònim, depèn operativament del Cap de l'Estat Major de la Defensa (JEMAD) amb la missió de donar suport operatiu, preventiu i pericial a les Forces Armades.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Cos Militar de Sanitat · Veure més »

Costa Daurada

Platja del Torn, a Vandellòs i l'Hospitalet de l'Infant. La Costa Daurada és el tram de costa mediterrània comprès entre L'Hospitalet de l'Infant (Baix Camp) i Cunit (Baix Penedès).

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Costa Daurada · Veure més »

Costum de València

La Costum de València fou el corpus jurídic destinat a regular tots els aspectes de la vida urbana de la ciutat de València i atorgada per Jaume I, al poc de la conquesta cristiana, davant els principals eclesiàstics, nobles i prohoms presents a la ciutat.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Costum de València · Veure més »

Costums de Tortosa

Facsímil: ''Libre de les costums generals escrites de la insigne ciutat de Tortosa'' (ed. 1881) Els Costums de Tortosa foren una compilació del dret consuetudinari tortosí feta el 1272 i promulgada el 1279, que establiren el Costum.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Costums de Tortosa · Veure més »

Costur

Costur és un municipi valencià de la comarca de l'Alcalatén.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Costur · Veure més »

Cosuenda

Cosuenda és un municipi d'Aragó situat a la província de Saragossa i enquadrat a la comarca del Camp de Carinyena.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Cosuenda · Veure més »

Cotes

Cotes és un municipi del País Valencià situat a la comarca de la Ribera Alta.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Cotes · Veure més »

Cotlliure

Cotlliure (oficialment en francès, Collioure) és una vila, cap de la comuna del mateix nom, de 3.057 habitants, de la comarca del Rosselló, a la Catalunya del Nord.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Cotlliure · Veure més »

Crònica de Bernat Desclot

El Llibre del rei En Pere d'Aragó e dels seus antecessors passats o Crònica de Bernat Desclot és la crònica històrica escrita per Bernat Desclot el 1288.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Crònica de Bernat Desclot · Veure més »

Crònica de Ramon Muntaner

CHRONIK DES EDLEN EN RAMON MUNTANER herausgegeben von Dr. Karl Lanz,'' 1844 La Crònica de Ramon Muntaner, escrita a Xirivella entre el 1325 i el 1328, és la més llarga de ''Les quatre grans Cròniques'' i narra els fets des de l'engendrament de Jaume el Conqueridor (1207) fins a la coronació d'Alfons el Benigne (1328).

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Crònica de Ramon Muntaner · Veure més »

Creu d'Alcoraç

La Creu d'Alcoraç o «Armes Daragó» és un senyal heràldic territorial que representa «les armes del regne d'Aragó».

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Creu d'Alcoraç · Veure més »

Crevillent

Crevillent és una població del País Valencià a la comarca del Baix Vinalopó.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Crevillent · Veure més »

Cripta Arqueològica de Sant Vicent Màrtir

La cripta arqueològica de Sant Vicent Màrtir és als voltants de la seu de València, prop de la porta romànica, i al costat del conjunt arqueològic de l'Almoina.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Cripta Arqueològica de Sant Vicent Màrtir · Veure més »

Crist de la Mar

La capella del Crist de la Mar o Església de Sant Pere està a les proximitats del port de Benicarló i és popularment coneguda com l'Ermita del Crist de la Mar; este Crist sempre ha sigut objecte de profunda devoció a Benicarló.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Crist de la Mar · Veure més »

Croada Albigesa

La Croada Albigesa (francès: Croisade des albigeois), duta a terme entre el 1209 i el 1299, fou una campanya militar i ideològica convocada pel papa Innocenci III per arrancar de soca-rel el catarisme del Llenguadoc.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Croada Albigesa · Veure més »

Croada contra la Corona d'Aragó

La Croada contra la Corona d'Aragó (o Croada contra Catalunya) fou un conflicte bèl·lic que va durar del 1283 al 1285.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Croada contra la Corona d'Aragó · Veure més »

Croada de Jaume I

La Croada de Jaume I també anomenada croada catalana o croada dels catalans, fou un fracassat intent de croada el 1269, que hagués estat la novena croada.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Croada de Jaume I · Veure més »

Croada pisano-catalana

La Conquesta de Mallorca, croada pisano-catalana o croada pisano-occitano-catalana (hi havia també ciutats d'Occitània) contra la Taifa de Mallorca es va llençar l'any 1114 per tal d'acabar amb la pirateria mallorquina.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Croada pisano-catalana · Veure més »

Croat (guerrer)

Croat fou el guerrer catòlic que va prendre part a les Croades, que es distingien per una creu cosida al pit i per la seva obediència a l'església a canvi de la protecció eclesiàstica sobre llurs béns i persones mentre durava l'expedició cap a Terra Santa.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Croat (guerrer) · Veure més »

Cronicó de Perpinyà

El Cronicó de Perpinyà, altrament Cronicó Perpinyanès, és una obra de la segona meitat que combina materials de fonts occitanes amb d'altres d'origen rossellonès i empordanès.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Cronicó de Perpinyà · Veure més »

Cronologia del catarisme

Aquest article recull la cronologia del catarisme, és a dir, les fites històriques del moviment dels càtars des de la seva aparició fins a la seva extinció.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Cronologia del catarisme · Veure més »

Cuirassat Jaime I

El cuirassat Jaime I era el tercer i darrer membre de la classe Espanya de l'Armada espanyola.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Cuirassat Jaime I · Veure més »

Cullera (Ribera Baixa)

Cullera és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca de la Ribera Baixa.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Cullera (Ribera Baixa) · Veure més »

Cultura del País Valencià

La cultura valenciana té les seues arrels en les influències que els diferents pobles han deixat després del seu pas per la península al llarg dels segles.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Cultura del País Valencià · Veure més »

Daia Vella

Daia Vella (Daya Vieja en castellà) és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca del Baix Segura.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Daia Vella · Veure més »

Dalmau V de Rocabertí

Dalmau V de Rocabertí (?, ? - Mallorca, 1229) fou vescomte de Rocabertí, fill i hereu del vescomte Jofre II de Rocabertí i possiblement de Maria d'Empúries, per tant, era cunyat del comte d'Empúries.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Dalmau V de Rocabertí · Veure més »

Dalmau VI de Rocabertí

Dalmau VI de Rocabertí o Dalmau de Rocabertí i de Palau (?-1304) fou vescomte de Rocabertí fill de Jofre III de Rocabertí i Constança de Palau.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Dalmau VI de Rocabertí · Veure més »

Damas Calvet i de Budallès

Damas Calvet i de Budallés (Figueres, 11 de desembre de 1836 - Barcelona, 2 de novembre de 1891) fou un enginyer, poeta i dramaturg català.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Damas Calvet i de Budallès · Veure més »

Danses de Guadassuar

Danses de Guadassuar 2015. La dansa de Guadassuar o “les dansades” és de la modalitat processional o d'anada de la vila de Guadassuar, representació típica de l'antiga dansa de carrer valenciana.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Danses de Guadassuar · Veure més »

Daroca

Daroca és una ciutat i municipi d'Aragó, a la província de Saragossa i que és el cap de la comarca del Camp de Daroca.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Daroca · Veure més »

Dècada del 1200

Sense descripció.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Dècada del 1200 · Veure més »

Dècada del 1220

Sense descripció.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Dècada del 1220 · Veure més »

Dècada del 1230

Sense descripció.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Dècada del 1230 · Veure més »

Dècada del 1240

Sense descripció.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Dècada del 1240 · Veure més »

Dècada del 1250

Sense descripció.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Dècada del 1250 · Veure més »

Dècada del 1260

Sense descripció.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Dècada del 1260 · Veure més »

Dècada del 1270

Sense descripció.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Dècada del 1270 · Veure més »

Dénia

Dénia és una ciutat del País Valencià, capital de la comarca de la Marina Alta i també de la comarca històrica del Marquesat de Dénia.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Dénia · Veure més »

Declaració d'Ares del Maestrat

La declaració d'Ares del Maestrat o decàleg d'Ares del Maestrat va ser una declaració institucional del Consell de la Generalitat per a promocionar l'ús del valencià en l'administració de la Generalitat que es va presentar en Ares del Maestrat en octubre de 2003.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Declaració d'Ares del Maestrat · Veure més »

Deià

Deià és una vila i municipi de la Serra de Tramuntana de Mallorca.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Deià · Veure més »

Della Scala

Escut dels Della Scala Els Della Scala o Scaligeri fou un llinatge que va exercir la senyoria a Verona (Itàlia) del 1260 al 1387.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Della Scala · Veure més »

Denominacions del País Valencià

Les denominacions del País ValenciàNom usat en els diccionaris de català.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Denominacions del País Valencià · Veure més »

Destre (mesura)

El destre és un antiga mesura de longitud del Principat de Catalunya, anomenada també cana de destre, que val 2,796 m.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Destre (mesura) · Veure més »

Diada de Sant Jordi

Una rosa i un llibre L'ambient a la Rambla de Barcelona un Sant Jordi ''Sant Jordi matant el drac'', taula central del Retaule de Sant Jordi de Bernat Martorell La Diada de Sant Jordi a Catalunya és una festa que se celebra el 23 d'abril amb el Dia del Llibre i la Fira de les Roses, símbols de la cultura i l'amor, i és també una jornada que reivindica la cultura catalana i també, a través del blat, l'esforç de tot un poble.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Diada de Sant Jordi · Veure més »

Diada Nacional del País Valencià

La Diada del 9 d'octubre és la Diada Nacional del País Valencià, i commemora l'entrada a la ciutat de València de les tropes catalanoaragoneses comandades pel rei Jaume I l'any 1238.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Diada Nacional del País Valencià · Veure més »

Dimarts 13

En les cultures de Grècia i alguns dels països de cultura hispana, com Espanya, Cuba, Uruguai, Paraguai, Argentina, Xile, Perú, Veneçuela, Mèxic, Colòmbia, Equador i altres, es considera dimarts 13 un dia de mala sort.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Dimarts 13 · Veure més »

Dinastia Làscaris

La dinastia Làscaris (grec: Λάσκαρις i, posteriorment Λάσκαρης) fou una família romana d'Orient que fou la dinastia regnant de l'Imperi de Nicea entre el 1204 i el 1261.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Dinastia Làscaris · Veure més »

Diner (moneda)

Convencionalment, s'usa el terme diner per denominar la moneda efectiva ideada en el marc del sistema monetari carolingi i a les que seguiren aquesta tradició monetària i que va constituir la base del sistema comptable imperant a gairebé tot Europa fins a la instauració del sistema decimal, en alguns llocs, com Gran Bretanya, la seva vigència s'allargà fins al darrer terç del.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Diner (moneda) · Veure més »

Dip

El dip (segurament de l'àrab, ديب, /dib/, llop) és un ésser mitològic.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Dip · Veure més »

Diploma

Edicte de Fontainebleu, 1685 Per a les ciències històriques, el diploma (del llatí, díplōma, i del grec clàssic: δίπλωµα, significant «doblegat») és un document emanat generalment d'una autoritat sobirana o d'una entitat oficial, conferint o testificant un dret (patent, butlla), un títol (nobiliari, professional), un reconeixement (condecoració, premi) o un títol acadèmic (grau, màster, doctorat).

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Diploma · Veure més »

Disputa de Barcelona

Saló del Tinell del Palau Reial Major La disputa de Barcelona o controvèrsia jueva va ser un debat entre cristians i jueus fet a Barcelona el 1263 segons l'era cristiana, o l'any 5023 de l'era jueva.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Disputa de Barcelona · Veure més »

Dominació musulmana de Catalunya

La conquesta musulmana de Catalunya va començar el.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Dominació musulmana de Catalunya · Veure més »

Drac

El drac o dragó (del, ‘serpent fabulosa’, i aquest del, ‘monstre fabulós') és un animal mitològic que apareix en diverses formes en bastants cultures de tot el món, amb diferents simbolismes associats.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Drac · Veure més »

Drassanes de Carceller

Les Drassanes Carcellé són unes drassanes del port de la Ràpita (Montsià) incloses a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Drassanes de Carceller · Veure més »

Drassanes Reials de Barcelona

Les Drassanes Reials de Barcelona són un edifici militar d'estil gòtic emplaçat a la façana marítima de la capital de Catalunya.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Drassanes Reials de Barcelona · Veure més »

Dret Civil de les Illes Balears

El Dret Civil de les Illes Balears és el dret foral, o també dret especial o dret propi, que ha perviscut a les Illes Balears, enfront del dret general espanyol imposat a partir de l'ocupació borbònica, amb la posterior annexió espanyola de Menorca, i el Decret de Nova Planta que se'n derivà.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Dret Civil de les Illes Balears · Veure més »

Dret civil valencià

El dret civil valencià és el dret civil que emana de les institucions valencianes, de manera separada del dret civil d'aplicació a nivell estatal.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Dret civil valencià · Veure més »

Ducat de València

El ducat de València és un títol nobiliari creat el 26 de novembre de 1847 per Isabel II a favor del capità general Ramón María Narváez y Campos per a recompensar els serveis del desembarcament de Narváez a València (1843) on va sotmetre als últims reductes esparteristes.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Ducat de València · Veure més »

Eclipsi

Fotografia de la corona solar durant l'eclipsi solar total a França, 1999 Un eclipsi o eclipse és un fenomen astronòmic que es produeix quan un objecte celestial es mou a través de l'ombra d'un altre.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Eclipsi · Veure més »

Edat mitjana

Berenguer de Palou i els magnats Bernat de Centelles i Gilabert de Cruïlles durant la conquesta de Mallorca (1229) (frescos del Palau Aguilar de Barcelona, MNAC) L'edat mitjana o edat medieval és el període de la història d'Europa que va des del fins al.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Edat mitjana · Veure més »

Edat mitjana al País Valencià

Taifes a l'any 1031 L'edat mitjana al Regne de València és el període comprés entre la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident i la vinguda del Renaixement.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Edat mitjana al País Valencià · Veure més »

Edat mitjana als Països Catalans

L'edat mitjana als Països Catalans és el període històric en què els Països Catalans assoleixen progressivament una personalitat jurídica pròpia, associada a un context geogràfic determinat.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Edat mitjana als Països Catalans · Veure més »

Edat mitjana de Catalunya

L'edat mitjana de Catalunya és el període històric en què Catalunya assoleix progressivament una personalitat jurídica pròpia, associada a un context geogràfic determinat.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Edat mitjana de Catalunya · Veure més »

Edat moderna als Països Catalans

Els Països Catalans es van trobar durant l'edat moderna envoltats per la formació d'un poderós bloc feudal hispànic al sud-oest i la d'un poderós bloc feudal francès pel nord.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Edat moderna als Països Catalans · Veure més »

Edifici Jaume I

L'Edifici Jaume I és una obra de Barcelona inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Edifici Jaume I · Veure més »

Eduard I d'Anglaterra

Eduard I d'Anglaterra (17 de juny de 1239 – 7 de juliol de 1307) va ser rei d'Anglaterra des de la mort del seu pare Enric III el 1272 fins a la seva mort.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Eduard I d'Anglaterra · Veure més »

Eduard III d'Anglaterra

Eduard III d'Anglaterra (castell de Windsor, 13 de novembre 1312 - 21 de juny 1377), també conegut com a Eduard de Windsor abans del seu ascens, va ser rei d'Anglaterra des del 1327 fins a la seva mort el 1377, en un regnat de més de cinquanta anys.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Eduard III d'Anglaterra · Veure més »

Eina (Cerdanya)

Eina (en francès Eyne) és una comuna de la Catalunya del Nord, a la comarca de l'Alta Cerdanya.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Eina (Cerdanya) · Veure més »

Eivissa

Situació d'Eivissa respecte als Països Catalans L'illa d'Eivissa és la més gran de les illes Pitiüses i la més occidental de les illes de l'arxipèlag Balear, al centre-oest de la Mediterrània occidental.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Eivissa · Veure més »

Eix de l'Exposició de 1929 a Montjuïc

Leix de l'Exposició de 1929 a Montjuïc és un conjunt monumental situat entre la plaça d'Espanya i el Palau Nacional, a la muntanya de Montjuïc, Barcelona (districte de Sants-Montjuïc).

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Eix de l'Exposició de 1929 a Montjuïc · Veure més »

Eiximén de Foces

Eiximén de Foces (també apareix com a Eximino o Eximen) va ser un poderós cavaller i ric-home aragonès, procurador general del Regne de València (del 1258 al 1259), senyor de Foces, senyor de Tales (Castelló).

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Eiximén de Foces · Veure més »

El Bellestar

El Bellestar, també anomenat el Bellestar de la Tinença, apareixia com a Bellestar en català antic a la carta pobla, a voltes ha rebut la forma castellanitzada *el Ballestar (en castellà i oficialment Ballestar), és un poble situat dins el terme municipal de la Pobla de Benifassà (Baix Maestrat, País Valencià).

Nou!!: Jaume el Conqueridor і El Bellestar · Veure més »

El bord del rei d'Aragó

Lo bord del rei d'Aragó (fl....s. XIII o inicis del s. XIV...) fou un dels fills bords de Jaume I (o potser de Pere el Gran), difícilment identificable però que intercanvià una sèrie de cobles amb Rostanh Berenguier de Marselha.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і El bord del rei d'Aragó · Veure més »

El Camp de Mirra

El Camp de Mirra (oficialment Campo de Mirra/el Camp de Mirra) és una població del País Valencià de la comarca de l'Alt Vinalopó, constituïda com a municipi i popularment coneguda com el Campet.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і El Camp de Mirra · Veure més »

El Campello

El Campello és un municipi costaner del País Valencià, pertanyent a la comarca de l'Alacantí i a l'àrea metropolitana d'Alacant-Elx.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і El Campello · Veure més »

El Carme (barri de València)

Plànol de carrers. En ocre el barri del Carme El Carme és el més populós dels barris que componen el districte de Ciutat Vella de València, amb 6.224 habitants l'any 2009, motiu pel qual es tracta del barri més popular del centre històric, a més de per la seua oferta de restauració i oci nocturn.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і El Carme (barri de València) · Veure més »

El Carxe

La comarca del Carxe (el Carche) és un territori de la Regió de Múrcia on es parla valencià.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і El Carxe · Veure més »

El Castell (Olocau)

El Castell és un edifici que aplega la Torre de Pardines i la Casa Pairal dels Comtes d'Olocau (també coneguda com a Casa de la Senyoria o Casa del Comte d'Olocau), ubicat al carrer de Sant Josep d'Olocau de la comarca valenciana del Camp de Túria.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і El Castell (Olocau) · Veure més »

El Castell de Guadalest

El Castell de Guadalest és un municipi del País Valencià a la comarca de la Marina Baixa.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і El Castell de Guadalest · Veure més »

El Castellar-l'Oliveral

Carrer Principal amb carrer Alqueria d'Aznar El Castellar-l'Oliveral és una pedania de la ciutat de València, situada al sud d'aquesta.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і El Castellar-l'Oliveral · Veure més »

El Castillet

El Castell de Baix o el Castillet és als afores de la població de Millars de la comarca de la Canal de Navarrés, de la província de València.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і El Castillet · Veure més »

El Forcall

El Forcall, oficialment Forcall, és un municipi del País Valencià a la comarca dels Ports.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і El Forcall · Veure més »

El Genovés

El Genovés és un municipi del País Valencià a la comarca de la Costera.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і El Genovés · Veure més »

El Grau de Gandia

Carrer de la Verge del Grau de Gandia. El Grau de Gandia, amb aproximadament uns 7000 habitants (grauers), és un dels barris marítims de la ciutat de Gandia.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і El Grau de Gandia · Veure més »

El Grau de València

El Grau de València (conegut simplement com el Grau) eren uns poblats al voltant del port de València, que hui en dia s'han integrat a la ciutat a causa del seu creixement.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і El Grau de València · Veure més »

El Justícia del Regne de València

El Justícia va ser un càrrec foral del Regne de València, una mena d'oficial municipal de justícia a les ciutats, les viles i els llocs reials, no sols de la ciutat de València, molt semblant a la institució dels Zalmedines d'Aragó, o els Veguers de Catalunya, que va estar vigent des del 1238 fins a l'abolició dels Furs pel dret de conquesta l'any 1707.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і El Justícia del Regne de València · Veure més »

El Mercat

Plànol de carrers. En ocre el barri del Mercat. El Mercat és un dels sis barris que componen el districte de Ciutat Vella de València.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і El Mercat · Veure més »

El Palmar (barri de València)

El Palmar és una pedania de València, molt coneguda per les seues paelles a causa dels arrossars que l'envolten i en destaquen nombrosos restaurants.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і El Palmar (barri de València) · Veure més »

El Pinar dels Frares

El Pinar dels Frares (també conegut com el Realenc) és un enclavament de 4,87 km² del terme municipal de Xàtiva (La Costera) en la Ribera Alta, reminiscència de l'antic terme medieval.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і El Pinar dels Frares · Veure més »

El Poble-sec

El Poble-sec és un barri del districte de Sants-Montjuïc de la ciutat de Barcelona.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і El Poble-sec · Veure més »

El Puig de Santa Maria

El Puig de Santa Maria, abans de 2012 reconegut oficialment com el Puig, és un municipi del País Valencià situat a la comarca de l'Horta Nord.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і El Puig de Santa Maria · Veure més »

El Ràfol d'Almúnia

El Ràfol d'Almúnia és una població localitzada a la Marina Alta, al País Valencià.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і El Ràfol d'Almúnia · Veure més »

El Rec d'Igualada

El Rec d'Igualada és un petit canal d'aigua que recorre la ciutat d'Igualada transversalment, paral·lel al curs del riu Anoia, una mica més elevat que aquest, creuant d'est a oest l'antic barri industrial d'Igualada per la seva banda sud.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і El Rec d'Igualada · Veure més »

El Toro

El Toro és un municipi valencià de la comarca de l'Alt Palància.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і El Toro · Veure més »

El Verger

El Verger és un municipi del País Valencià, situat en la comarca de la Marina Alta, al nord-est de la província d'Alacant.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і El Verger · Veure més »

El Villar

El Villar (en castellà i oficialment Villar del Arzobispo, i en la parla xurra El Villar) és un municipi del País Valencià situat a la comarca dels Serrans.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і El Villar · Veure més »

Elda

Elda és una ciutat del País Valencià situada a la vora del Vinalopó, a la comarca del Vinalopó Mitjà de la qual és capital administrativa.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Elda · Veure més »

Eldiarda d'Anglesola

Eldiarda d'Anglesola, també anomenada Eldiardis, Aldiarda, o Eliarda d'Anglada, Anglesola, Angularia, Angulariola o Englasola (Segle XII - Vallbona de les Monges, gener o febrer de 1267), va ser primer abadessa del Monestir de Santa Maria de Valldaura, al Berguedà (1243-1245), per acabar sent-ho del de Vallbona de les Monges (1246-1258).

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Eldiarda d'Anglesola · Veure més »

Eleccions a Jurat de València

antiga muralla de València Braç reial per la ciutat de València Les eleccions a Jurat de València foren el procediment mitjançant el qual es triaven als Jurats de la ciutat de València.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Eleccions a Jurat de València · Veure més »

Elionor d'Anglaterra

Elionor d'Anglaterra o Elionor Plantagenet (Domfront, França, 1162 - Burgos, 1214) fou princesa d'Anglaterra i reina consort de Castella (1177-1214).

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Elionor d'Anglaterra · Veure més »

Elionor de Castella i d'Anglaterra

Elionor de Castella (1202 - Burgos, 1251) fou infanta de Castella i reina consort d'Aragó (1221-1229).

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Elionor de Castella i d'Anglaterra · Veure més »

Elisabet d'Aragó i d'Hongria

Tomba d'Elisabet d'Aragó a la basílica de Saint-Denis Elisabet d'Aragó (?, 1245 - Cosenza, Calàbria, 1271) va ser reina de França del 1270 al 1271, gràcies al seu casament amb Felip III de França, i infanta d'Aragó.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Elisabet d'Aragó i d'Hongria · Veure més »

Elisabet de França (reina)

Elisabet de França, (París, 1295- Norfolk, 22 d'agost del 1358) fou reina consort d'Anglaterra pel seu matrimoni amb Eduard II d'Anglaterra i regent del seu fill (1326-1330).

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Elisabet de França (reina) · Veure més »

Elisabet de Mallorca

Elisabet de Mallorca (1337 - 1404) fou infanta de Mallorca i reina titular de Mallorca amb el nom d'Elisabet I, comtessa nominal de Rosselló i la Cerdanya (1375 - 1404).

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Elisabet de Mallorca · Veure més »

Elisabet de Mallorca i de Foix

Elisabet de Mallorca i de Foix (1280 - Alacant, 10 d'octubre de 1301) fou infanta del Regne de Mallorca.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Elisabet de Mallorca i de Foix · Veure més »

Elisabet de Portugal

Elisabet o Isabel de Portugal o Elisabet d'Aragó i de Sicília (Saragossa o Barcelona, 1271 - Estremoz, Portugal 1336) fou infanta d'Aragó i reina consort de Portugal (1282-1325).

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Elisabet de Portugal · Veure més »

Elisabet Safortesa Gual-Desmur

fou una emparedada mallorquina que es reclogué als murs exteriors de la Catedral de Mallorca l'any 1576 fins al dia de la seva mort.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Elisabet Safortesa Gual-Desmur · Veure més »

Els Canyelles de Sardenya (llinatge)

Escut de noblesa de la família Canyelles de Sardenya. Els Canelles o, en la llengua catalana original, els Canyelles de Sardenya, també anomenats Canellas, es troben entre les famílies d'origen català que han viscut de manera continuada a l'illa de Sardenya durant més temps, concretament des del 1326 fins a l'actualitat.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Els Canyelles de Sardenya (llinatge) · Veure més »

Els Domenys

Els Domenys o els Domenges és un despoblat de l'antic terme d'Alforja.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Els Domenys · Veure més »

Els Nostres Clàssics

Episodi de la cèlebre Crònica de Ramon Muntaner escrita cap a l'any 1328. Editada l'any 1926 per Els Nostres Clàssics Els Nostres Clàssics és una col·lecció de llibres iniciada el 1924 a Barcelona per l'editorial Barcino, la primera que va crear amb la idea de donar a conèixer els clàssics catalans medievals, fins al, al públic general.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Els Nostres Clàssics · Veure més »

Elx

Elx (IPA), en i oficialment, Elche/Elx és una ciutat del País Valencià, capital de la comarca del Baix Vinalopó, a la vora del riu Vinalopó.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Elx · Veure més »

Emirat d'Alpont

Les taifes l'any 1031 Lemirat d'Alpont, taifa d'Alpont o Al-Būnt fou un petit estat musulmà a la regió de la moderna Alpont.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Emirat d'Alpont · Veure més »

Emirat de Balànsiya

L'emirat de Balànsiya o taifa de València fou un dels regnes musulmans creats arran de la fi del califat de Còrdova el 1010.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Emirat de Balànsiya · Veure més »

Emirat de Dàniyya

Lemirat o taifa de Dàniya (o) fou un estat andalusí, construït per un mawla dels amírides al voltant de la ciutat de Dàniya i que va incloure també les illes Balears.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Emirat de Dàniyya · Veure més »

Emirat de Mayūrqa

La taifa de Mallorca o emirat de Mayurqa és un nom convencional que designa els períodes d'independència política durant la dominació musulmana, la primera taifa abastaria el període des del desmembrament de l'emirat de Dàniya fins a la dominació almoràvit 1076-1115, la segona des que Mallorca esdevingué el darrer reducte almoràvit fins a la conquesta almohade 1158-1203 i la tercera taifa des de la Batalla de les Navas de Tolosa, fins a la Conquesta de Mallorca per part de Jaume I, 1212-1229.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Emirat de Mayūrqa · Veure més »

Emirat de Múrsiya

L'emirat de Múrsiya o taifa de Múrcia, fou un estat andalusí format a la vora del Segura arran la descomposició del califat de Còrdova, el 1013.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Emirat de Múrsiya · Veure més »

En guàrdia!

En guàrdia! és un programa de Catalunya Ràdio dirigit i presentat per Enric Calpena.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і En guàrdia! · Veure més »

Enfrontament del vectigal

Joan Fiveller exigeix a Ferran d'Antequera que pagui el vectigal de la carn (Ramon Tusquets i Maignon, 1885) Joan Fiveller a la porta de la Casa de la Ciutat (Barcelona) Lenfrontament del vectigal fou la reclamació efectuada el 1416 pel llavors conseller segon de Barcelona Joan Fiveller al rei Ferran I per tal que pagués el vectigal, l'impost sobre la carn que els compradors de la Casa del monarca adquirien a la ciutat, i del qual el rei pretenia quedar-ne exempt.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Enfrontament del vectigal · Veure més »

Enric Clarasó i Daudí

Enric Clarasó i Daudí (Sant Feliu del Racó, 14 d'octubre de 1857 - Barcelona, 1941) fou un escultor modernista català l'estil del qual transita entre el costumisme i el simbolisme.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Enric Clarasó i Daudí · Veure més »

Epítet

Un epítet (del grec ἐπίθετον, 'adjectiu') és un adjectiu que remarca una qualitat inherent a la cosa designada del substantiu.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Epítet · Veure més »

Era Hispànica

Lera hispànica o era del Cèsars és una variant del calendari julià difosa a Hispània probablement d'ençà el i emprada fins al, segons els regnes, que s'adoptà el sistema Anno Domini.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Era Hispànica · Veure més »

Erillcastell

església, a la dreta Interior de l'església de Santa Maria d'Erillcastell Erillcastell és un poble de la comarca de l'Alta Ribagorça.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Erillcastell · Veure més »

Ermita de la Mare de Déu de l'Horta d'Ademús

L'Ermita de la Mare de Déu de l'Horta està situada a la vora del riu Túria baixant cap al barri de "El Molino", a la part baixa de la vila d'Ademús, al Racó d'Ademús.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Ermita de la Mare de Déu de l'Horta d'Ademús · Veure més »

Ermita de la Mare de Déu de la Misericòrdia

L'ermita de la Mare de Déu de la Misericòrdia és un temple situat en la carretera N-340, en el municipi de Meliana.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Ermita de la Mare de Déu de la Misericòrdia · Veure més »

Ermita de la Sang (Castalla)

L'ermita de la Sang de Castalla és un edifici religiós d'estil gòtic català primitiu, l'origen del qual cal situar al voltant de la segona meitat del, ja que pertany al denominat estil gòtic de reconquesta, conegut d'aquesta manera per ser consagrat pel mateix Jaume I. Ermita de la Sang, a la nit. Des del al va ser l'església de Castalla fins que amb la construcció de l'actual església va passar a ser ermita, seu de la Confraria de la Sang i dipositària de la imatge de la Mare de Déu de la Soledat, patrona de la localitat.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Ermita de la Sang (Castalla) · Veure més »

Ermita de Sant Antoni Abat (Llucena)

L'Ermita de Sant Antoni Abat és a la sortida de la població de Llucena (Alcalatén, País Valencià) direcció a Castell de Villamalefa.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Ermita de Sant Antoni Abat (Llucena) · Veure més »

Ermita de Sant Francesc de la Font (Castelló de la Plana)

L'ermita de Sant Francesc de la Font, situada en el camí vell a Benicàssim, o “Camí de les Viles de Benicàssim”, en la coneguda pels agricultors com a partida del “Cap”, a Castelló de la Plana, a la comarca de la Plana Alta, és un conjunt catalogat, de manera genèrica, com Bé de Rellevància Local, segons la Disposició Addicional Cinquena de la Llei 5/2007, de 9 de febrer, de la Generalitat, de modificació de la Llei 4/1998, d'11 de juny, del Patrimoni Cultural Valencià (DOCV Núm. 5.449 / 13/02/2007), amb codi: 12.05.040-011.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Ermita de Sant Francesc de la Font (Castelló de la Plana) · Veure més »

Ermita de Sant Jaume de Fadrell

L'ermita de Sant Jaume de Fadrell, situada en la partida de Fadrell, en el Caminàs, a Castelló de la Plana, a la comarca de la Plana Alta, és un conjunt catalogat, de manera genèrica, com Bé de Rellevància Local, segons la Disposició Addicional Cinquena de la Llei 5/2007, de 9 de febrer, de la Generalitat, de modificació de la Llei 4/1998, d'11 de juny, del Patrimoni Cultural Valencià (DOCV Núm. 5.449 / 13/02/2007), amb codi: 12.05.040-005.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Ermita de Sant Jaume de Fadrell · Veure més »

Ermita de Santa Anna i Calvari

L'Ermita de Santa Ana i Calvari, és un Bé de rellevància local, que està situat en un tossal al nord del municipi d'Ontinyent, a la comarca de la Vall d'Albaida, de la província de València..Està catalogada, de manera genèrica, com a Bé de Rellevància Local, segons la Disposició Addicional Cinquena de la Llei 5/2007, de 9 de febrer, de la Generalitat, de modificació de la Llei 4/1998, d'11 de juny, del Patrimoni cultural Valencià (DOCV Núm. 5.449 / 13/02/2007), amb codi d'identificació, 46.24.184-002.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Ermita de Santa Anna i Calvari · Veure més »

Ermita de Santa Magdalena d'Inca

L'ermita de Santa Magdalena és una ermita del terme d'Inca (Mallorca) situada al Puig de Santa Magdalena, a 290 m. Concebuda originàriament com a ermita, posteriorment va acollir un monestir de monges clarisses i més tard una escola de gramàtica, per tornar finalment a la seva funció inicial.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Ermita de Santa Magdalena d'Inca · Veure més »

Ermita del Bon Succés

L'ermita del Bon Succés, situada en el carrer Les Roques, de Almenara, Plana Baixa, és un temple catòlic catalogat com Bé de rellevància local, segons la disposició addicional cinquena de la Llei 5/2007, de 9 de febrer, de la Generalitat, de modificació de la Llei 4/1998, d'11 de juny, del Patrimoni Cultural Valencià (DOCV Núm. 5.449 / 13/02/2007), amb codi: 12.06.011 -001.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Ermita del Bon Succés · Veure més »

Ermita fortificada d'Albalat (Cabanes)

L'ermita fortificada d'Albalat es localitza a la Ribera de Cabanes, municipi de Cabanes, a la comarca de la Plana Alta.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Ermita fortificada d'Albalat (Cabanes) · Veure més »

Ermitori de la Magdalena

L'Ermitori de la Magdalena és un paratge natural municipal del municipi de Castelló de la Plana (Plana Alta) declarat per acord de la Generalitat Valenciana el 22 de setembre de 2006.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Ermitori de la Magdalena · Veure més »

Es Coscolls

Es Coscolls és un indret i redol de cases situat entre els termes de Marratxí i Santa Maria del Camí, just a l'entrecreuament del Camí de Muro (també Camí des Pou des Coll) i la carretera de Sencelles.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Es Coscolls · Veure més »

Es Pantaleu

Es Pantaleu és un illot que es troba a 180 metres de la costa, davant la localitat mallorquina de Sant Elm (Andratx).

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Es Pantaleu · Veure més »

Es Rafal (Montuïri)

es Rafal (de l'àrab rahal) és una possessió mallorquina situada al nord del nucli urbà de Montuïri.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Es Rafal (Montuïri) · Veure més »

Escola Valenciana

Escola valenciana - Federació d'Associacions per la Llengua és una entitat cívica formada per 26 associacions comarcals i d'àmbit valencià.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Escola Valenciana · Veure més »

Escoles històriques de Barcelona

Aquí es presenten centres educatius històriques de Barcelona.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Escoles històriques de Barcelona · Veure més »

Escrivà d'Íxer

Els Escrivà d'Íxer van ser un important clan nobiliari valencià dels segles  i, descendent dels Escrivà de Romaní i dels Íxer.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Escrivà d'Íxer · Veure més »

Escultures i monuments de Jaume I

Relació de les estàtues, escultures i monuments en homenatge al rei Jaume I el Conqueridor.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Escultures i monuments de Jaume I · Veure més »

Escut d'Albal

L'escut d'Albal és un símbol representatiu oficial d'Albal, municipi del País Valencià, a la comarca de l'Horta Sud.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Escut d'Albal · Veure més »

Escut d'Alboraia

L'escut d'Alboraia és un símbol representatiu de fet, diferent a l'escut oficial, d'Alboraia, municipi del País Valencià a la comarca de l'Horta Nord.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Escut d'Alboraia · Veure més »

Escut d'Alcoi

L'escut d'Alcoi és un símbol oficial representatiu d'Alcoi, municipi del País Valencià i capital de la comarca de l'Alcoià.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Escut d'Alcoi · Veure més »

Escut d'Aldaia

L'escut d'Aldaia és un símbol representatiu oficial d'Aldaia, municipi de l'Horta Sud, al País Valencià.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Escut d'Aldaia · Veure més »

Escut d'Almoradí

L'escut d'Almoradí és el símbol representatiu oficial d'Almoradí, municipi del País Valencià, a la comarca del Baix Segura.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Escut d'Almoradí · Veure més »

Escut d'Almudaina

L'escut d'Almudaina és un símbol representatiu oficial d'Almudaina, municipi del País Valencià, a la comarca del Comtat.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Escut d'Almudaina · Veure més »

Escut d'Anna

L'escut d'Anna és un símbol representatiu oficial d'Anna, municipi del País Valencià, a la comarca de la Canal de Navarrés.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Escut d'Anna · Veure més »

Escut d'Orba

L'escut oficial d'Orba té el següent blasonament.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Escut d'Orba · Veure més »

Escut de Barcelona

L'escut oficial de Barcelona té el següent blasonament: al 1r i al 4t, d'argent, una creu plena de gules; i al 2n i al 3r, d'or, 4 pals de gules.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Escut de Barcelona · Veure més »

Escut de Bétera

L'escut de Bétera és un símbol representatiu que utilitza l'ajuntament de Bétera, municipi del País Valencià, a la comarca del Camp de Túria.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Escut de Bétera · Veure més »

Escut de Belianes

Escut oficial de Belianes L'escut oficial de Belianes té el següent blasonament.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Escut de Belianes · Veure més »

Escut de Bellver de Cerdanya

L'escut oficial de Bellver de Cerdanya té el següent blasonament.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Escut de Bellver de Cerdanya · Veure més »

Escut de Beniparrell

L'escut de Beniparrell és un símbol representatiu oficial de Beniparrell, municipi del País Valencià, a la comarca de l'Horta Sud). Té el següent blasonament.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Escut de Beniparrell · Veure més »

Escut de Bonrepòs i Mirambell

L'escut de Bonrepòs i Mirambell és un símbol representatiu oficial de Bonrepòs i Mirambell, municipi del País Valencià, a la comarca de l'Horta Nord.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Escut de Bonrepòs i Mirambell · Veure més »

Escut de Canals

L'escut de Canals és un símbol representatiu que utilitza l'ajuntament de Canals, municipi del País Valencià, a la comarca de la Costera.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Escut de Canals · Veure més »

Escut de Cardedeu

L'escut oficial de Cardedeu té el següent blasonament.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Escut de Cardedeu · Veure més »

Escut de Catarroja

L'escut de Catarroja és un símbol representatiu oficial de Catarroja, municipi del País Valencià a l'Horta Sud.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Escut de Catarroja · Veure més »

Escut de Costur

L'escut de Costur és el símbol representatiu oficial de Costur, municipi del País Valencià, a la comarca de l'Alcalatén.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Escut de Costur · Veure més »

Escut de Gorga

L'escut de Gorga és un símbol representatiu oficial de Gorga, municipi del País Valencià, a la comarca del Comtat.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Escut de Gorga · Veure més »

Escut de les Illes Balears

LEscut de les Illes Balears es constitueix de «quatre barres vermelles en sentit vertical sobre fons groc, creuades diagonalment, per una banda, blava col·locada des de l'angle superior dret a la part inferior oposada.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Escut de les Illes Balears · Veure més »

Escut de Lludient

L'escut de Lludient és un símbol representatiu oficial de Lludient, municipi del País Valencià, a la comarca de l'Alt Millars.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Escut de Lludient · Veure més »

Escut de Morella

L'escut oficial de Morella té el següent blasonament.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Escut de Morella · Veure més »

Escut de Novelda

L'escut de Novelda és el símbol representatiu que utilitza l'Ajuntament de Novelda, municipi del País Valencià, a la comarca del Vinalopó Mitjà.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Escut de Novelda · Veure més »

Escut de Paiporta

L'escut de Paiporta és un símbol representatiu sense oficialitzar de Paiporta, municipi de l'Horta Sud, País Valencià.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Escut de Paiporta · Veure més »

Escut de Palma

Escut de Palma actual emprat per l'Ajuntament L'escut de la ciutat de Palma és organitzat mitjançant la unió en un camper quarterat dels senyals municipal (el castell de l'Almudaina) i reial (els anomenats Quatre Pals).

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Escut de Palma · Veure més »

Escut de Quart de Poblet

L'escut de Quart de Poblet és un símbol representatiu oficial de Quart de Poblet, municipi del País Valencià, a la comarca de l'Horta Sud). Té el següent blasonament.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Escut de Quart de Poblet · Veure més »

Escut de Sagunt

L'escut de Sagunt és un símbol representatiu de Sagunt, municipi del País Valencià, a la comarca del Camp de Morvedre.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Escut de Sagunt · Veure més »

Escut de Salou

Escut oficial de Salou L'escut oficial de Salou té el següent blasonament: Escut caironat: d'atzur, un vaixell d'or envelat d'or amb 4 pals de gules, acompanyat al cap d'una torre d'argent oberta.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Escut de Salou · Veure més »

Escut de Santa Magdalena de Polpís

L'escut de Santa Magdalena de Polpís és un símbol representatiu oficial de Santa Magdalena de Polpís, municipi del País Valencià, a la comarca del Baix Maestrat.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Escut de Santa Magdalena de Polpís · Veure més »

Escut de Sedaví

L'escut de Sedaví és un símbol representatiu oficial de Sedaví, municipi del País Valencià, comarca de l'Horta Sud.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Escut de Sedaví · Veure més »

Escut de Setaigües

L'escut de Setaigües és un símbol representatiu utilitzat per l'Ajuntament de Setaigües, municipi del País Valencià, a la comarca de la Foia de Bunyol.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Escut de Setaigües · Veure més »

Escut de Tibi

L'escut de Tibi és un símbol representatiu oficial de Tibi, municipi del País Valencià, a la comarca de l'Alcoià.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Escut de Tibi · Veure més »

Escut de València

L'escut de València és un símbol representatiu tradicional del municipi de València, cap i casal del País Valencià.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Escut de València · Veure més »

Escut de Vilanova i la Geltrú

L'escut oficial de Vilanova i la Geltrú (Garraf) té el següent blasonament.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Escut de Vilanova i la Geltrú · Veure més »

Escut de Vinalesa

L'escut de Vinalesa és un símbol representatiu que utilitza l'ajuntament de Vinalesa, municipi de l'Horta Nord, al País Valencià.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Escut de Vinalesa · Veure més »

Escut del Conestable de Navarra sobre el portal de Santa Maria

L'Escut del Conestable de Navarra sobre el portal de Santa Maria és una obra renaixentista de Castelló de Farfanya (Noguera) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Escut del Conestable de Navarra sobre el portal de Santa Maria · Veure més »

Escut del País Valencià

Consell Preautonòmic i de la Generalitat Valenciana fins a 1985. L'escut del País Valencià és l'emblema oficial de la Generalitat Valenciana que es basa en l'escut personal del rei Pere el Cerimoniós i, amb modificacions, de la resta de reis de la Corona d'Aragó fins a Joan II.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Escut del País Valencià · Veure més »

Escut i bandera d'Alzira

L'escut i la bandera d'Alzira són els símbols tradicionals del municipi valencià d'Alzira (Ribera Alta).

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Escut i bandera d'Alzira · Veure més »

Escut i bandera de Corbera

L'escut i la bandera de Corbera són els símbols representatius tradicionals del municipi valencià de Corbera (la Ribera Baixa).

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Escut i bandera de Corbera · Veure més »

Escut i bandera de l'Alcúdia de Crespins

L'escut i la bandera de l'Alcúdia de Crespins són símbols no oficials representatius del municipi de l'Alcúdia de Crespins, a la Costera, País Valencià.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Escut i bandera de l'Alcúdia de Crespins · Veure més »

Escut i bandera de Pedreguer

L'escut i la bandera de Pedreguer són els símbols de Pedreguer, municipi del País Valencià, la Marina Alta.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Escut i bandera de Pedreguer · Veure més »

Escut i bandera de Ròtova

L'escut i la bandera de Ròtova són els símbols representatius oficials de Ròtova, municipi del País Valencià, a la comarca de la Safor.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Escut i bandera de Ròtova · Veure més »

Escut i bandera de Xèrica

L'escut i la bandera de Xèrica representen els símbols tradicionals de Xèrica, municipi i vila reial del País Valencià, a la comarca de l'Alt Palància, amb l'antic castell i els quatre pals.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Escut i bandera de Xèrica · Veure més »

Escut, bandera i estendard d'Altura

L'escut, la bandera i l'estendard d'Altura són els símbols representatius d'Altura, municipi del País Valencià, a la comarca de l'Alt Palància.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Escut, bandera i estendard d'Altura · Veure més »

Escut, bandera i estendard de Caudiel

L'escut, la bandera i l'estendard de Caudiel són els símbols representatius de Caudiel, municipi del País Valencià, a la comarca de l'Alt Palància.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Escut, bandera i estendard de Caudiel · Veure més »

Església conventual de la Mercè

L'església conventual de la Mercè és un temple religiós de la ciutat de Múrcia a Espanya pertanyent a l'antic convent de l'Orde de la Mercè, construït a l'emplaçament actual durant el xvi.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Església conventual de la Mercè · Veure més »

Església de la Guia

L'Església de la Guia és una església eclèctica de Vic (Osona) protegida com a Bé Cultural d'Interès Local.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Església de la Guia · Veure més »

Església de la Mare de Déu de Gràcia (L'Énova)

L’església de la Mare de Déu de Gràcia de l’Énova, a la Ribera Alta, és un temple catòlic datat del, catalogat com a Bé de Rellevància Local, en la categoria de Monument de interès local, amb la denominació d’església Parroquial de la Mare de Déu de Gràcia, mitjançant una declaració genèrica de la Generalitat Valenciana, amb codi: 46.119-9999-000004, des de l’onze de juny de 1998 (DOCV Núm. 5.449 / 13.02.2007).

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Església de la Mare de Déu de Gràcia (L'Énova) · Veure més »

Església de la Mare de Déu de l'Assumpció de Butsènit

L'Església de la Mare de Déu de l'Assumpció de Butsènit és una obra de Montgai (Noguera) protegida com a bé cultural d'interès local.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Església de la Mare de Déu de l'Assumpció de Butsènit · Veure més »

Església de la Puríssima Concepció (Bétera)

L′Església de la Puríssima Concepció és una església parroquial catòlica localitzada al municipi de Bétera, a la comarca del Camp de Túria, País Valencià i pertanyent a la diòcesi de València.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Església de la Puríssima Concepció (Bétera) · Veure més »

Església de Sant Abdó i Sant Senent (València)

L'Església Parroquial de Sant Abdó i Sant Senent és un temple parroquial catòlic pertanyent a l'Arxidiòcesi de València i localitzada al barri/poble de Carpesa, al districte dels Pobles del Nord, a la ciutat de València.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Església de Sant Abdó i Sant Senent (València) · Veure més »

Església de Sant Blai (Borriana)

L'església de Sant Blai, coneguda més popularment com a ermita de Sant Blai, és un lloc de culte catòlic situat a Borriana, Plana Baixa, catalogat com Bé de Rellevància Local segons la Disposició Addicional Cinquena de la Llei 5/2007, de 9 de febrer, de la Generalitat, de modificació de la Llei 4/1998, d'11 de juny, del Patrimoni Cultural Valencià (DOCV Núm. 5.449 / 13/02/2007), amb codi 12.06.032-003.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Església de Sant Blai (Borriana) · Veure més »

Església de Sant Esteve (València)

L'església de Sant Esteve és una de les més antigues de la ciutat, ja present en la immediata conquesta de Jaume I. Es troba al barri de la Xerea, a la plaça de Sant Esteve, cantonada amb el carrer dels Venerables, a la ciutat de València, l'Horta, País Valencià.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Església de Sant Esteve (València) · Veure més »

Església de Sant Felip Neri de Palma

L'actual església de Sant Felip Neri correspon al que antigament fou el convent i església del Sant Esperit.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Església de Sant Felip Neri de Palma · Veure més »

Església de Sant Francesc (Xàtiva)

L'església de Sant Francesc, també anomenada Antic Convent de Sant Francesc, està situada al carrer Montcada número 1 del municipi de Xàtiva, a la comarca de la Costera, País Valencià.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Església de Sant Francesc (Xàtiva) · Veure més »

Església de Sant Joan Baptista (Múrcia)

L'església de Sant Joan Baptista de la ciutat de Múrcia és el cap d'una de les parròquies tradicionals del centre històric de la ciutat.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Església de Sant Joan Baptista (Múrcia) · Veure més »

Església de sant Joan Baptista (Tales)

L'església de sant Joan Baptista de Tales és un temple catòlic situat al centre històric d'aquesta localitat i que es constitueix en una parròquia integrada a l'Arxiprestat de la Mare de Déu de l'Esperança, dins del bisbat de Sogorb-Castelló.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Església de sant Joan Baptista (Tales) · Veure més »

Església de Sant Joan de l'Hospital

L'església de Sant Joan de l'Hospital, gòtica cistercenca amb alguns elements romànics, és la més antiga de la ciutat de València.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Església de Sant Joan de l'Hospital · Veure més »

Església de Sant Joan del Mercat

L'església de Sant Joan del Mercat o Església dels Sants Joans és una de les esglésies més antigues de la ciutat de València, situada enfront de la Llotja de la Seda i al costat del Mercat Central.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Església de Sant Joan del Mercat · Veure més »

Església de Sant Jordi (València)

L'església de Sant Jordi va ser una església de la ciutat de València situada a l'actual plaça de Josep Rodrigo Botet, consagrada el 1401 i desapareguda a mitjans del segle XIX.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Església de Sant Jordi (València) · Veure més »

Església de Sant Jordi d'Alcoi

L'Església de Sant Jordi d'Alcoi, a pesar de la seua escassa grandària, és un dels temples més importants d'aquesta població valenciana per la seua relació amb la festa de moros i cristians.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Església de Sant Jordi d'Alcoi · Veure més »

Església de Sant Martí (València)

L'església de Sant Martí, de Sant Martí Bisbe i Sant Antoni Abat, és una de les més antigues de la ciutat de València, ubicada al principi del carrer Sant Vicent.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Església de Sant Martí (València) · Veure més »

Església de Sant Miquel (Palma)

L'església de Sant Miquel és una església parroquial gòtica de Mallorca que es troba al carrer de sant Miquel.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Església de Sant Miquel (Palma) · Veure més »

Església de Sant Miquel Arcàngel de Gata de Gorgos

L'Església de Sant Miquel Arcàngel de Gata de Gorgos és a la plaça de l'església al centre de la població de Gata de Gorgos.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Església de Sant Miquel Arcàngel de Gata de Gorgos · Veure més »

Església de Sant Miquel de Montblanc

Sant Miquel de Montblanc és una església de la vila de Montblanc (Conca de Barberà).

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Església de Sant Miquel de Montblanc · Veure més »

Església de Sant Nicolau (València)

L'església de Sant Nicolau, de Sant Nicolau de Bari i Sant Pere Màrtir, ja apareix al Llibre del Repartiment el 1239.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Església de Sant Nicolau (València) · Veure més »

Església de Sant Nicolau de Bari (Múrcia)

L'església de Sant Nicolau de Bari és una de les parròquies tradicionals del centre històric de Múrcia (Regió de Múrcia, Espanya), els orígens de la qual es remunten a la Reconquesta encara que l'edifici actual data de la primera meitat del xviii, sent un dels millors exponents del barroc murcià.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Església de Sant Nicolau de Bari (Múrcia) · Veure més »

Església de Sant Pere de Xàtiva

Lesglésia parroquial de Sant Pere Apòstol o església de Sant Pere es troba a la plaça del mateix nom, a l'antic barri del mercat, de la localitat de Xàtiva, a la comarca de la Costera, de la província de València.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Església de Sant Pere de Xàtiva · Veure més »

Església de Sant Vicent de la Roqueta

Els edificis que formen Sant Vicent de la Roqueta constitueixen una de les primeres edificacions cristianes a la ciutat de València.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Església de Sant Vicent de la Roqueta · Veure més »

Església de Santa Caterina (València)

1.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Església de Santa Caterina (València) · Veure més »

Església de Santa Eulàlia (Múrcia)

L'església de Santa Eulàlia de la ciutat de Múrcia (Regió de Múrcia, Espanya), és una parròquia tradicional del nucli antic de la capital.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Església de Santa Eulàlia (Múrcia) · Veure més »

Església de Santa Maria de Peníscola

L'església de Santa Maria de Peníscola, anteriorment anomenada Mare de Déu del Socors, edificació d'estil gòtic inicial i ampliació barroca, és un temple catòlic situat al centre de la població, i seu d'una parròquia del bisbat de Tortosa.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Església de Santa Maria de Peníscola · Veure més »

Església de Santa Marina de Jerusalem de Torre Baixa

L'Església de Santa Marina de Jerusalem del municipi valencià de Torre Baixa (Racó d'Ademús) és un temple catòlic de construcció recent.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Església de Santa Marina de Jerusalem de Torre Baixa · Veure més »

Església del Salvador (València)

La Reial Església del Santíssim Crist del Salvador o Església del Salvador és una de les tretze esglésies amb què Jaume I va dotar a la ciutat, encara que és una de les que més transformacions ha sofert.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Església del Salvador (València) · Veure més »

Església i Palau del Temple

El conjunt format pel convent, col·legi i església de l'orde de Montesa a la ciutat de València, conegut popularment com el Temple per haver pertangut a l'orde del Temple, fou manat construir el 1761 per ordre de Carles III, després que el castell de Montesa fos destruït per un terratrèmol el 1748 i deixara l'orde sense casa mare.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Església i Palau del Temple · Veure més »

Església parroquial de l'Assumpció (la Pobla de Benifassà)

L'Església Parroquial de l'Assumpció de Maria, sub invocatione Assumptionis Beatae Mariae Virginis, com era costum al S. XIII, també coneguda com a església de Sant Pere, a la Pobla de Benifassà és un edifici religiós catòlic, que es localitza en ple nucli urbà d'aquest municipi de la comarca del Baix Maestrat.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Església parroquial de l'Assumpció (la Pobla de Benifassà) · Veure més »

Església parroquial de Nostra Senyora dels Àngels (Begís)

L'Església parroquial de Nostra Senyora dels Àngels de Begís, a la comarca de l'Alt Palància, és un temple catòlic que està catalogat com a Bé de Rellevància Local amb codi identificatiu: 12.07.022-001, segons consta a la Direcció General de Patrimoni Artístic de la Generalitat Valenciana.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Església parroquial de Nostra Senyora dels Àngels (Begís) · Veure més »

Església parroquial de Sant Bartomeu de Sóller

L'església parroquial de Sant Bartomeu de Sóller està situada a la plaça de la Constitució, de la qual n'és l'edifici més emblemàtic.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Església parroquial de Sant Bartomeu de Sóller · Veure més »

Església parroquial de Sant Miquel de Vilafranca

L'església Parroquial de Sant Miquel, localitzada a sa Pobla de Bellestar, Vilafranca, a la comarca dels Ports, és un lloc de culte catòlic catalogat com Bé de rellevància local, segons la Disposició Addicional Cinquena de la Llei 5/2007, de 9 de febrer, de la Generalitat Valenciana, de modificació de la Llei 4/1998, d'11 de juny, del Patrimoni Cultural Valencià (DOCV Núm. 5.449 / 13/02/2007), amb codi identificatiu: 12.02.129-004.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Església parroquial de Sant Miquel de Vilafranca · Veure més »

Església parroquial de Sant Pere (Gaibiel)

L'Església Parroquial de Sant Pere Apòstol de Gaibiel, a la comarca de l'Alt Palància, és un temple catòlic, declarat Bé de Rellevància Local, amb codi identificatiu 12.07.065-001, segons consta a la Direcció General de Patrimoni Artístic de la Generalitat Valenciana.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Església parroquial de Sant Pere (Gaibiel) · Veure més »

Església parroquial dels Sants Joans (Almenara)

L'Església Parroquial dels Sants Joans, a Almenara, comarca de la Plana Baixa, Castelló, és un temple catòlic situat a la Plaça de l'Església de l'esmentat municipi.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Església parroquial dels Sants Joans (Almenara) · Veure més »

Eslida

Eslida és un municipi del País Valencià a la comarca de la Plana Baixa.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Eslida · Veure més »

Espanyolisme

L'espanyolisme o nacionalisme espanyol és el moviment que defensa l'existència d'una nació espanyola i, conseqüentment, la integritat territorial de l'actual Regne d'Espanya, partidari de l'uniformisme polític, i d'una cultura homogènia de matriu castellana.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Espanyolisme · Veure més »

Espasa de Vilardell

Lespasa de Vilardell és una de les espases de virtut o folklòriques més famoses de Catalunya, tal com reflecteix Martí de Riquer al seu llibre Llegendes històriques catalanes.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Espasa de Vilardell · Veure més »

Espaser

Ferrer escalfant una barra de ferro en una fornal (festa medieval a Provins) Ferrer forjant una peça de ferro, amb la punta roent, damunt d'una enclusa amb un martell. Fulla d'espasa japonesa, pedra d'esmolar i recipient amb aigua (Cherry Blossom Festival, Seattle Center, Seattle, Washington, 2008). Un espaser és un menestral que tenia com a ofici fer i vendre espases.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Espaser · Veure més »

Esquerra Independentista

L'Esquerra Independentista (EI) és un moviment polític que, des de finals de la dècada del 1960, propugna la construcció d'uns Països Catalans independents i socialistes als quals s'afegí posterior i explícitament la reivindicació feminista.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Esquerra Independentista · Veure més »

Estavar

Estavar és una comuna de la Catalunya del Nord, a la comarca de l'Alta Cerdanya.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Estavar · Veure més »

Estàtua del Rei En Jaume (Castelló de la Plana)

Lestàtua del Rei En Jaume, de 2.60 metres i realitzada per l'escultor castellonenc Josep Viciano i Martí en 1896, està instal·lada al centre de Castelló a l'avinguda Rei En Jaume és un dels eixos de Castelló més representatius, un lloc on els passos dels castellonencs es creuen milions de vegades, una avinguda plena de terrasses.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Estàtua del Rei En Jaume (Castelló de la Plana) · Veure més »

Estubeny

Estubeny és un municipi del País Valencià situat a la comarca de la Costera.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Estubeny · Veure més »

Etimologia popular

L'escut oficial de Calaf reflecteix una etimologia popular Una etimologia popular, en sentit bàsic, es refereix a establir l'origen d'una paraula basant-se en les creences i opinions de gent no especialitzada en la ciència etimològica.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Etimologia popular · Veure més »

Eudald Canivell i Masbernat

Eudald Canivell i Masbernat, de vegades escrit Canibell, (Barcelona, 26 de novembre de 1858Llibre Registre de Naixements de l'Ajuntament de Barcelona,. - ibídem, 2 d'abril de 1928) fou un dibuixant, impressor i tipògraf, a més de bibliotecari de la Biblioteca Arús de Barcelona.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Eudald Canivell i Masbernat · Veure més »

Eudòxia (prenom)

Eudòxia és un prenom femení català que prové del prenom grec Eudoxia, que significa bona opinió, bona doctrina, bona fama, cèlebre.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Eudòxia (prenom) · Veure més »

Eudòxia Comnena

Eudòxia Comnena (en grec: Ευδοκία Κομνηνή, Evdokia Komniní) (1150/1152-1203), noble romana d'Orient.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Eudòxia Comnena · Veure més »

Eudòxia Làscaris

Eudòxia Làscaris Assèn, en grec Ευδοκία Λασκαρίνα Aσανίνα, Eudokia Laskarina Assanina, (Nicea, 1248 - Saragossa? 1311) fou princesa romana d'Orient, més coneguda a la Corona d'Aragó com a Irene Làscaris.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Eudòxia Làscaris · Veure més »

Eus

Eus (IPA:, igual, oficialment, en francès) és una comuna nord-catalana de la comarca del Conflent.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Eus · Veure més »

Eximén Pérez de Tarazona

Segell d'Eximén Pérez d'Arenós Eximén Pérez de Tarazona (també Eximén Pérez d'Arenós o Eiximèn Peres d'Arenós) (? - abans 30 juny del 1266) va ser un cavaller del llinatge aragonès dels Tarazona i fundador del llinatge valencià dels Arenós.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Eximén Pérez de Tarazona · Veure més »

Exportació

Escena de port. Pintura d'Abraham Storck. Els deu principals països en el commerç internacional L'exportació és qualsevol bé o servei enviat a un altre país, normalment amb propòsits comercials, ja sigui a la mateixa part del món (per exemple de Catalunya cap a Suïssa) o a una altra part del món.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Exportació · Veure més »

Exposició Internacional de Barcelona

LExposició Internacional de Barcelona tingué lloc del 20 de maig de 1929 al 15 de gener de 1930 a Barcelona i va ser la segona exposició universal a Barcelona.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Exposició Internacional de Barcelona · Veure més »

Fanzara

Fanzara és un municipi valencià de la comarca de l'Alt Millars, a la província de Castelló.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Fanzara · Veure més »

Favara

Favara és un municipi del País Valencià de la comarca de la Ribera Baixa.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Favara · Veure més »

Favara de Matarranya

Favara de Matarranya és una vila i municipi del Baix Aragó-Casp, històricament considerat del Matarranya.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Favara de Matarranya · Veure més »

Fàbrica de Murs i Valls

La Fàbrica de Murs i Valls, coneguda com la «Fàbrica Vella de Murs i Valls, i Nova, dita del Riu» era una institució valenciana encarregada de la realització d'obres públiques, reparació de les muralles, els fossats, els marges del Túria, així com el cobrament de determinats impostos.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Fàbrica de Murs i Valls · Veure més »

Felanitx

Felanitx és una ciutat i municipi del sud-est de Mallorca que forma part de la comarca del Migjorn.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Felanitx · Veure més »

Felip d'Anjou-Nàpols

Felip d'Anjou-Nàpols, també conegut com a Felip de Sicília (1255/56 — 1277), fou rei nominal de Tessalònica i príncep consort d'Acaia.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Felip d'Anjou-Nàpols · Veure més »

Felip de Mallorca

Felip de Mallorca (Perpinyà 1288- Nàpols 1340) fou infant de Mallorca i regent del regne de Mallorca (1324-1335).

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Felip de Mallorca · Veure més »

Felip III de França

Felip III de França, dit l'Ardit (Poissy 1245 - Perpinyà 1285), fou rei de França (1270-1285).

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Felip III de França · Veure més »

Felip IV de França

Felip IV de França el Bell (en francès Philippe IV le Bel) (Fontainebleau 1268 - íd. 1314), fou rei de França entre 1285 i 1314, rei de Navarra i comte de Xampanya entre 1284 i 1305.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Felip IV de França · Veure més »

Ferenc Oliver Brachfeld

Ferenc Oliver Brachfeld (Budapest, 1908 - Quito, 1967), conegut a Catalunya com a Oliver Brachfeld, fou un literat, psicòleg, traductor, assessor editorial i editor hongarès establert durant molts anys a Catalunya.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Ferenc Oliver Brachfeld · Veure més »

Ferran d'Aragó (abat de Mont Aragón)

Ferran d'Aragó (1190 - 1 de juliol del 1248), tercer fill del rei Alfons II d'Aragó, fou abat de Mont Aragón.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Ferran d'Aragó (abat de Mont Aragón) · Veure més »

Ferran de Mallorca

fou infant de Mallorca.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Ferran de Mallorca · Veure més »

Ferran el Catòlic

Ferran el Catòlic (Sos, Regne d'Aragó, 10 de març de 1452 - Madrigalejo, Regne de Castella, 23 de gener de 1516) fou un dels Reis Catòlics, juntament amb Isabel de Castella.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Ferran el Catòlic · Veure més »

Ferran III de Castella

Ferran III de Castella, dit el Sant (Zamora, 1199 - Sevilla, 1252), fou rei de Castella (1217-1252) i de Lleó (1230-1252).

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Ferran III de Castella · Veure més »

Ferran Sanxis de Castre

Ferran Sanxis de Castre (1240 - Pomar, Aragó 1275) fou un noble catalanoaragonès, fill (il·legítim) de Jaume I i Blanca d'Antillón i primer baró de Castre (1250-1275).

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Ferran Sanxis de Castre · Veure més »

Ferran Soldevila i Zubiburu

Ferran Soldevila i Zubiburu (Barcelona, 24 d'octubre de 1894 — Barcelona, 19 de maig de 1971) fou un historiador i escriptor català.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Ferran Soldevila i Zubiburu · Veure més »

Ferran, fill de Jaume II de Mallorca

Ferran de Mallorca (abans de 1270 - ?) va ser un noble i cavaller, net de Jaume el Conqueridor i de Violant d'Hongria.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Ferran, fill de Jaume II de Mallorca · Veure més »

Ferrer de Santmartí

Ferrer de Santmartí (1189-1247) fou un noble català senyor dels castells d'Olèrdola, Sant Martí Sarroca, Subirats, Eramprunyà, Castellet i últim membre masculí del llinatge dels Santmartí.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Ferrer de Santmartí · Veure més »

Ferriz II de Liçana

Ferriz II de Liçana (1247? - 1282?) va ser un cavaller aragonès del llinatge dels Liçana.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Ferriz II de Liçana · Veure més »

Festa de l'Estendard

La Festa de l'Estendard és la diada nacional de Mallorca, que commemora l'entrada a la Madina Mayurqa de les tropes de la Corona d'Aragó del Rei en Jaume el 31 de desembre de 1229.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Festa de l'Estendard · Veure més »

Festa nacional

La festa nacional commemora un esdeveniment històric, polític o cultural vinculat a la història d'una nació.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Festa nacional · Veure més »

Festes de la ciutat de València

A la ciutat de València, existixen moltes i molt variades festes, algunes conegudes arreu del món, com les Falles i d'altres en canvi desconegudes fins i tot per la majoria dels residents de la ciutat.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Festes de la ciutat de València · Veure més »

Festes del Rei en Jaume

Les festes del Rei en Jaume a Calvià commemoren el desembarcament, amb una certa teatralització de les batalles produïdes a les costes de Santa Ponça.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Festes del Rei en Jaume · Veure més »

Festival Terra de Trobadors

Terra de Trobadors és un festival medieval que va començar l'any 1990 a la vila de Castelló d'Empúries.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Festival Terra de Trobadors · Veure més »

Figueres

La plaça del mercat de Figueres Figueres és una ciutat de Catalunya, capital de la comarca de l'Alt Empordà i cap del partit judicial de Figueres.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Figueres · Veure més »

Figuerola d'Orcau

Figuerola d'Orcau és una vila que tingué ajuntament propi fins al 1970, quan s'ajuntà a Isona, al mateix temps que també ho feren Benavent de Tremp, Conques, Orcau i Sant Romà d'Abella, al terme municipal d'Isona i Conca Dellà, tot a la comarca del Pallars Jussà.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Figuerola d'Orcau · Veure més »

Figuerola d'Orcau (antic municipi)

Figuerola d'Orcau Figuerola d'Orcau és el nom d'un municipi del Pallars Jussà, existent fins al 1970, quan s'ajuntà a Isona, al mateix temps que també ho feren Benavent de Tremp, Conques, Orcau i Sant Romà d'Abella, al terme municipal d'Isona i Conca Dellà.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Figuerola d'Orcau (antic municipi) · Veure més »

Figueroles

Figueroles és un municipi valencià de la comarca de l'Alcalatén, a la província de Castelló.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Figueroles · Veure més »

Fillols

Fillols (igual en francès) és un poble i comuna de la comarca del Conflent, a la Catalunya del Nord.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Fillols · Veure més »

Finestrat

Finestrat és una població del País Valencià situada a la comarca de la Marina Baixa que fita amb Benidorm, la Vila Joiosa, Orxeta, Sella, Benimantell i la Nucia.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Finestrat · Veure més »

Fira Agrària de Sant Miquel

La Fira Agrària de Sant Miquel és una fira de mostres que se celebra anualment pels volts de Sant Miquel al recinte firal de Fira de Lleida ubicat als Camps Elisis de la ciutat de Lleida i dedicada principalment a la maquinària agrícola i als equips i serveis per a l'agricultura i la ramaderia.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Fira Agrària de Sant Miquel · Veure més »

Fira Modernista de Terrassa

Gran Casino durant la '''Fira Modernista de Terrassa''' Recreació d'un enterrament modernista a la Rambla d'Ègara La Fira Modernista de Terrassa s'ha convertit en pocs anys en un dels més destacats esdeveniments turístics de Catalunya, que atrau cada any al mes de maig més de cent mil visitants, durant un cap de setmana ple d'activitats culturals, gastronòmiques, infantils, espectacles, exposicions...

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Fira Modernista de Terrassa · Veure més »

Flix

Flix és una vila i municipi situat al nord de la Ribera d'Ebre.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Flix · Veure més »

Foios

Foios és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca de l'Horta Nord.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Foios · Veure més »

Folch de Tornell

Folch de Tornell (també escrit: Folc de Tornell) (? - ?) fou Mestre de l'Orde de l'Hospital a la Corona d'Aragó des del 1221 al 1227.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Folch de Tornell · Veure més »

Fonèvol

Un fonèvol és una arma de setge medieval, com un trabuquet, però més petit,DCVB-fonèvol:"...

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Fonèvol · Veure més »

Font al carrer Sant Pere

La Font al carrer de Sant Pere és una font pública a la ciutat de Vic (Osona) protegida com a Bé Cultural d'Interès Local.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Font al carrer Sant Pere · Veure més »

Font d'en Baster

La font d'en Baster és una font, en forma d'ullal natural, que està situada a la possessió de Son Quint, a Esporles, Mallorca, i s'empra per abastir la ciutat de Palma.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Font d'en Baster · Veure més »

Font de Coanegra

La Font de Coanegra o de Son Pou és una surgència natural d'aigua dins la possessió de Son Pou, al terme municipal de Santa Maria del Camí.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Font de Coanegra · Veure més »

Font de la Plaça d'Espanya

La font commemorativa de l'Exposició de 1929, més coneguda com font de la plaça d'Espanya, és un monument escultòric situat al centre de la plaça homònima, a Barcelona.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Font de la Plaça d'Espanya · Veure més »

Font dels vint-i-cinc dolls

La Font dels vint-i-cinc dolls o Font Reial de les vint-i-cincs Canelles és una font de finals del alimentada pel manantial de Bellús, situada a la ciutat de Xàtiva, a la Costera, prop de l'Església de Sant Pere.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Font dels vint-i-cinc dolls · Veure més »

Fontanars dels Alforins

Entrada de Fontanars des de la carretera de Moixent. Ajuntament de Fontanars dels Alforins. Fontanars dels Alforins és un municipi del País Valencià situat a l'extrem més occidental de la comarca de la Vall d'Albaida.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Fontanars dels Alforins · Veure més »

Fra Joan Ballester

Joan Ballester (1305 o 1306 - Ciutat de Mallorca, 30 de setembre de 1374) fou prior general de l'orde del Carme.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Fra Joan Ballester · Veure més »

Fraga

Fraga és una localitat de l'Aragó de parla catalana situada a la Franja de Ponent, a l'extrem sud-est de la província d'Osca, en l'últim tram de la vall del Cinca (a 115 km de Saragossa i a 25 km de Lleida).

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Fraga · Veure més »

Francesc Basil i Oliveras

Francesc Basil i Oliveras (Figueres, 29 de gener del 1905 - Figueres, 20 d'agost del 1975) va ser compositor de sardanes de gran qualitat.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Francesc Basil i Oliveras · Veure més »

Francesc Coll i Turbau

Francesc Coll i Turbau (Girona, 18 de juliol de 1886 - Girona, 14 de març de 1936) fou un metge cirurgià i polític gironí.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Francesc Coll i Turbau · Veure més »

Francesc de Montpesat

Francesc de Montpesat o Folc de Montpesat o Fulcon de Montpezat (?-?) fou Mestre de l'Orde del Temple a Aragó i Catalunya del gener de 1214 al desembre del 1227.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Francesc de Montpesat · Veure més »

Francesc Miralles i Galaup

va ser un pintor valencià que va desenvolupar la seva activitat pictòrica fonamentalment a les ciutats de Barcelona i París.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Francesc Miralles i Galaup · Veure més »

Frederic Marès i Deulovol

fou un escultor i col·leccionista català.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Frederic Marès i Deulovol · Veure més »

Furs d'Aragó

s que constitueix la primera compilació dels Furs d'Aragó Els Furs d'Aragó són el conjunt de normes que regien en l'administració de justícia i en l'activitat privada sota el regne d'Aragó, a partir de la compilació de furs locals feta pel Bisbe d'Osca, Vidal de Canyelles, al Vidal Mayor.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Furs d'Aragó · Veure més »

Furs de València

Els Furs de València i, per extensió, Furs de la Ciutat i Regne de València o, simplement, els Furs valencians, foren una de les fonts de dret pròpies del Regne de València.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Furs de València · Veure més »

Gai

Gai és el terme emprat per fer referència a l'homosexualitat sobretot masculina, és a dir, s'utilitza per fer referir-se a un home homosexual que sent atracció sexual, física, emocional o sentimental únicament cap als homes.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Gai · Veure més »

Gaianes

Gaianes és un municipi del País Valencià que pertany a la comarca del Comtat i a la província d'Alacant.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Gaianes · Veure més »

Gaibiel

Gaibiel és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca de l'Alt Palància.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Gaibiel · Veure més »

Galceran IV de Pinós

Galceran IV de Pinós, dit El Vell (?-Bagà 1277), fou un noble, senyor (ca. 1212-1277) de les baronies i castells de Pinós, Vallmanya, l'Espà, Gósol, Saldes, Querforadat, Gisclareny, Alguaire, Lillet, Tàrrega, Talteüll, Albesa, Menàrguens, Fórnols (empenyorada a Galceran per la comtessa Aurembiaix d'Urgell), Sant Jaume, Llevança, Gaià i Llo i els llocs de Bagà, Gavarrós, Brocà, Barrat, Vilanova, la vall de la Vansa i diversos béns als Prats i a la Manresana i als castells de Josa, Sant Martí dels Castells, Cava, Ansovell, La Guàrdia de Ripoll (1229-1277) i Queralt.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Galceran IV de Pinós · Veure més »

Galceran Martorell

Galceran Martorell era el gran dels set fills de Francesc Martorell i la seua esposa, Damiata, a més de Joanot (±1413 - 1468), l'escriptor de Tirant lo Blanc, Jofre, Jaume, Isabel, Aldonça i la petita Damiata.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Galceran Martorell · Veure més »

Galceran V de Pinós el Jove

Galceran V de Pinós, dit el Jove (? - 1295/96), fou un noble, senyor (1277-1295/96) de les baronies i castells de Pinós, Bagà, Lavansa, Ponts, Ossera, Josa, Sant Romà, Albesa, Menàrguens, Gósol, Vallmanya, l'Espà, Saldes, Querforadat, Gisclareny, Alguaire, Lillet, Tàrrega, Talteüll, Fórnols, Sant Jaume, Llevança, Gaià i Llo Sant Martí dels Castells, Ansovell, Cava, i els llocs de Gavarrós, Brocà, Barrat, Vilanova, i diversos béns als Prats i a la Manresana.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Galceran V de Pinós el Jove · Veure més »

Gandia

Gandia és una ciutat del País Valencià, capital de la comarca de la Safor.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Gandia · Veure més »

García Frontín I

García Frontín I (?-1218?), va ser conseller reial de Pere II d'Aragó, conseller de la procuradoria durant la minoria d'edat de Jaume I d'Aragó i bisbe de Tarassona.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і García Frontín I · Veure més »

García Frontín II

García Frontín II (?-?), nebot de García Frontín I, va ser conseller reial de Jaume I d'Aragó i bisbe de Tarassona.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і García Frontín II · Veure més »

Garcia Miquel d'Ayerbe

Garcia Miquel d'Ayerbe (Ayerbe, - Lleó, 1332) va ser sacerdot i bisbe de Lleó.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Garcia Miquel d'Ayerbe · Veure més »

Gastó VII de Montcada i de Bearn

Gastó de Montcada i de Forcalquier (1220?-1290) fou vescomte de Bearn, Auloron o Oloron, Brulhès i Gabardà, de Montcada, Vic, Muntanyola i Vacarisses, i senyor de la baronia de Castellví de Rosanes (1228-1290).

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Gastó VII de Montcada i de Bearn · Veure més »

Gata de Gorgos

Gata de Gorgos és una població i municipi de la comarca de la Marina Alta, al País Valencià.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Gata de Gorgos · Veure més »

Gavarda

Gavarda és un municipi del País Valencià situat a la comarca de la Ribera Alta.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Gavarda · Veure més »

Gàtova

Gàtova (en castellà i oficialment Gátova) és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca del Camp de Túria, en la província de València.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Gàtova · Veure més »

Gèneres de la literatura catalana medieval

A l'època medieval, al territori català s'hi van conrear diferents gèneres literaris: l'èpica, la lírica, la narrativa i la dramàtica.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Gèneres de la literatura catalana medieval · Veure més »

Gegant (folklore)

Una parella de gegants a Barcelona durant les Festes de la Mercè del 2003 Els gegants són unes figures d'imatgeria festiva de grans dimensions que representen majoritàriament reis, nobles o personatges amb indumentària tradicional.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Gegant (folklore) · Veure més »

Gegants de la Ciutat de Barcelona

Els Gegants de la Ciutat de Barcelona o Gegants de la Ciutat són una parella de gegants, anomenats Jaume I i Violant d'Hongria, propietat de l'Ajuntament de Barcelona i delegats a la Coordinadora de Geganters de Barcelona.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Gegants de la Ciutat de Barcelona · Veure més »

Gegants de Sitges

Els '''gegants de Sitges''' ("nous") a la Festa Major del 2008 Els gegants de Sitges estan formats per tres grups de gegants; Els gegants vells, estrenats el 1897, els gegants Americanos, de l'any 1965 i els gegants Moros de l'Agrupació de Balls Populars de Sitges, de 1979.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Gegants de Sitges · Veure més »

Gelabert (cognom)

Torre Gelabert de Cornellà de Llobregat, que va pertànyer a aquest llinatge. Gelabert o Gilabert (en altres llengües, també Guilabertus, Wilabertus i Willaperth) és un cognom patronímic poc freqüent d'origen català i que prové del nom germànic Gilabert (fletxa brillant) o Gisilbert (exuberant i famós).

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Gelabert (cognom) · Veure més »

Geldo

Geldo (antigament Xeldo) és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca de l'Alt Palància.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Geldo · Veure més »

Genealogia del Casal d'Aragó

La Genealogia del Casal d'Aragó és un rotlle genealògic confeccionat vers el 1400 al Reial Monestir de Santa Maria de Poblet i conservat actualment a la biblioteca del mateix monestir.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Genealogia del Casal d'Aragó · Veure més »

Generalitat de Catalunya

La Generalitat de Catalunya és el sistema institucional en què s'organitza políticament l'autogovern de Catalunya.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Generalitat de Catalunya · Veure més »

Gentil (Canigó)

Canigó'' de l'any 1901 Gentil és un personatge de ficció del poema èpic Canigó escrit per Jacint Verdaguer i Santaló, el qual fou publicat l'any 1886.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Gentil (Canigó) · Veure més »

Geralda de Cardona

Geralda de Cardona, també Gueraua, Jerònima i Galda (? - 24 de setembre de 1303), monja cistercenca que va ser abadessa del monestir de Santa Maria de Vallbona de les Monges.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Geralda de Cardona · Veure més »

Gesta Comitum Barchinonensium

La Gesta Comitum Barchinonensium (en català Gestes dels comtes de Barcelona) és una crònica catalana escrita originàriament en llatí per monjos del monestir de Santa Maria de Ripoll a finals del, per bé que fou continuada posteriorment amb altres addicions.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Gesta Comitum Barchinonensium · Veure més »

Gil Garcés d'Azagra

Gil Garcés de Azagra (també conegut com a Egidio o Gil García de Azagra) va ser un noble aragonès fill del matrimoni format per Teresa de Hinojosa o Hinestrillas i García Ruiz de Azagra, germà dels dos primers senyors d'Albarrasí.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Gil Garcés d'Azagra · Veure més »

Gilabert III de Cruïlles

Detall de les pintures murals de la conquesta de Mallorca al Palau Aguilar de Barcelona representant una escena de campanya entre el Rei en Jaume, i Berenguer de Palou. En segon terme s'hi representa Berenguer de Cruïlles i Bernat de Centelles. Gilabert III de Cruïlles i II de Calonge va ser senyor de Cruïlles i Calonge.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Gilabert III de Cruïlles · Veure més »

Gilet

Gilet és un municipi del País Valencià situat a la comarca del Camp de Morvedre.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Gilet · Veure més »

Gloriosa ensenya de l'Oriol

Pujada de l'estendard pel balcó de l'ajuntament per a evitar que s'incline. La senyera oriolana duta pel síndic i acompanyada per les autoritats municipals. Rèplica de l'estendart. La Gloriosa ensenya de l'Oriol, Bandera de la Ciutat d'Oriola o Pendó d'Oriola és una de les ensenyes o banderes de major antiguitat d'Espanya, fins i tot més antiga que lensenya de València, i compta amb privilegis històrics de no inclinar-se davant de ningú, excepte davant de Déu i el Rei; és considerada un dels símbols de major tradició d'Espanya.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Gloriosa ensenya de l'Oriol · Veure més »

Godella

Godella és un municipi del País Valencià situat a la comarca de l'Horta Nord.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Godella · Veure més »

Godelleta

Godelleta és un municipi del País Valencià situada a la comarca de la Foia de Bunyol.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Godelleta · Veure més »

Gonçal

Gonzalo Perales Roy (Sants, Barcelona) és un músic, compositor, productor musical i director de cors.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Gonçal · Veure més »

Gonellisme

El gonellisme és un corrent sociolingüístic propi de les Illes Balears.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Gonellisme · Veure més »

Gorga

Gorga és una població del País Valencià situada a la comarca del Comtat.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Gorga · Veure més »

Governació de Xàtiva

La Governació de Xàtiva comprenia l'enclavament de Cabdet. La Governació de Xàtiva, també coneguda com a governació dellà Xúquer, va ser una antiga demarcació administrativa del Regne de València, una de les tres en què fou subdividida la governació de València, d'ací que de vegades apareix amb el nom de sots-governació; d'origen medieval i que subsistí fins al decret de Nova Planta de 1707.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Governació de Xàtiva · Veure més »

Gran Companyia Catalana

La Gran Companyia Catalana (Exercitus francorum, Societas exercitus catalanorum, Societas cathalanorum, Magna Societas Catalanorum) fou una companyia de mercenaris creada el 1303 per Roger de Flor i formada majoritàriament per almogàvers aragonesos i catalans veterans de la Guerra de Sicília.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Gran Companyia Catalana · Veure més »

Granyén

Granyén (en castellà: Grañén) és un municipi aragonès situat a la província d'Osca i enquadrat a la comarca dels Monegres.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Granyén · Veure més »

Grau de Castelló

Parròquia de Sant Pere Apòstol (Grau de Castelló) El barri del Grau de Castelló és el barri mariner de Castelló de la Plana, al País Valencià.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Grau de Castelló · Veure més »

Gregori X

Gregori X (Piacenza, vers 1210 - † Arezzo, 10 de gener de 1276) va ser papa de l'Església Catòlica del 1272 al 1276.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Gregori X · Veure més »

Gros (moneda)

Un gros era una moneda d'argent que normalment tenia una puresa de 12 diners de fi, per aquest motiu es pot trobar denominat com gros de 12 diners cosa que indica el seu grau de puresa, actualment 958 mil·lèsimes, i no la seva equivalència en diners circulants, que es determinava normativament i rebia el nom de for (per exemple en la creació del ral de Mallorca el rei fixa una "llei de 11 diners" i un valor de "16 diners menuts").

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Gros (moneda) · Veure més »

Guadasséquies

Guadasséquies, també coneguda com a Vorasséquies, és un municipi del País Valencià a la comarca de la Vall d'Albaida.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Guadasséquies · Veure més »

Guadassuar

Guadassuar és un municipi del País Valencià situat a la comarca de la Ribera Alta.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Guadassuar · Veure més »

Guardamar del Segura

Guardamar del Segura és un municipi del País Valencià que forma part de la comarca del Baix Segura.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Guardamar del Segura · Veure més »

Guerau IV de Cabrera

Escut d'armes del vescomtes d'Àger Escut d'armes dels comtes Cabrera-Urgell Guerau IV de Cabrera (1196-1229) fou vescomte de Cabrera i vescomte d'Àger (conegut com a Guerau III).

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Guerau IV de Cabrera · Veure més »

Guerau VI de Cabrera

Guerau VI de Cabrera (s. XIII - 1278), fou el dissetè vescomte de Cabrera.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Guerau VI de Cabrera · Veure més »

Guerra de Successió Espanyola

La Guerra de Successió Espanyola (1701 –1715) va ser un conflicte bèl·lic internacional que, a més d'afectar el conjunt d'Europa, va incloure la Guerra de la reina Anna a l'Amèrica del Nord, com també accions de pirates i corsaris a les costes de l'Amèrica espanyola.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Guerra de Successió Espanyola · Veure més »

Guifré el Pilós

Guifré I de Barcelona, dit el Pilós o el Pelós (ca. 840 - 897), fou comte de Barcelona, comte d'OsonaFou comte d'Osona de iure des del 878, malgrat que de facto ho fou a partir del 886, quan repoblà el comtat.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Guifré el Pilós · Veure més »

Guilhem d'Autpol

Guilhem d'Autpol (fl....1269-1270...) fou un trobador occità.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Guilhem d'Autpol · Veure més »

Guilhem d'Azylach

Guilhem d'Azylach (també escrit: Guillem d'Azylach, Guillem d'Aillac, Guillermo de Allac o Guillén d'Allaco) (? - ?) fou mestre de l'orde del Temple a la Corona d'Aragó des del 1221 al 1223.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Guilhem d'Azylach · Veure més »

Guilhem de Montanhagòl

Guilhem de Montanhagòl (fl. 1233 - 1258) fou un trobador occità.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Guilhem de Montanhagòl · Veure més »

Guillem de Barberà

Guillem de Barberà (Reus, - Lleida, 1255) va ser bisbe de Lleida entre els anys 1248 i 1255.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Guillem de Barberà · Veure més »

Guillem de Cabanelles

Guillem de Cabanelles (?-24 de novembre de 1234) fou bisbe de Girona (1227-1234).

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Guillem de Cabanelles · Veure més »

Guillem de Claramunt

Guillem de Claramunt (?,? - Mallorca, 1230), Cavaller.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Guillem de Claramunt · Veure més »

Guillem de Mont-rodon

Guillem de Mont-rodon (també escrit: Montrodon o Montredon) (Taradell, Osona, 1165 - 1225) fou Mestre de l'Orde del Temple a la Corona d'Aragó i tutor del rei Jaume I d'Aragó des del 1214 al 1217.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Guillem de Mont-rodon · Veure més »

Guillem de Montgrí

Guillem de Montgrí (Torroella de Montgrí, cap al 1195- 21 de juny de 1273) va ser un eclesiàstic català del.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Guillem de Montgrí · Veure més »

Guillem de Palafolls

Guillem de Palafolls va ser un noble i cavaller català, senyor de la baronia de Palafolls.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Guillem de Palafolls · Veure més »

Guillem de Sant Vicenç

Guillem de Sant Vicenç (–) fou un noble català.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Guillem de Sant Vicenç · Veure més »

Guillem I de Cardona

Guillem de Cardona (1156 - 12 de juliol de 1225) fou vescomte de Cardona (1177-1225).

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Guillem I de Cardona · Veure més »

Guillem II de Montcada i de Bearn

Guillem II de Montcada i de Bearn, o Guillem de Montcada i de Castellvell, fou vescomte de Bearn, Auloron, Brulhès i Gabardà (1223-1229) i senyor de la baronia de Castellví de Rosanes (1228-1229).

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Guillem II de Montcada i de Bearn · Veure més »

Guillem IV de Cervera (senyor de Juneda i Castelldans)

Guillem IV de Cervera "el Monjo" (1156 - Monestir de Poblet, 1244) va ser un cavaller del llinatge català dels Cervera, senyor de Juneda i Castelldans.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Guillem IV de Cervera (senyor de Juneda i Castelldans) · Veure més »

Guillem Ramon I de Bearn i de Montcada

Guillem Ramon de Montcada o Guillem Ramon I de Bearn fou vescomte de Bearn.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Guillem Ramon I de Bearn i de Montcada · Veure més »

Guillema de Cabrera

Guillema de Cabrera (?-1277) fou amistançada de Jaume I de Catalunya-Aragó i esposa de Bernat (dit també Berenguer) de Cabrera (mort el 1248), castlà dels castells de Cabrera i senyor de Voltregà.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Guillema de Cabrera · Veure més »

Habitatge al carrer Sant Francesc, 10 (Vic)

Habitatge al carrer Sant Francesc, 10 és una casa amb elements eclèctics de Vic (Osona) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Habitatge al carrer Sant Francesc, 10 (Vic) · Veure més »

Habitatge al carrer Sant Francesc, 114 (Vic)

L'Habitatge al carrer Sant Francesc, 114 és una obra de Vic (Osona) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Habitatge al carrer Sant Francesc, 114 (Vic) · Veure més »

Habitatge al carrer Sant Francesc, 21 (Vic)

L'Habitatge al carrer Sant Francesc, 21 és una obra de Vic (Osona) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Habitatge al carrer Sant Francesc, 21 (Vic) · Veure més »

Habitatge al carrer Sant Francesc, 71 (Vic)

L'Habitatge al carrer Sant Francesc, 71 és una casa amb elements eclèctics de Vic (Osona) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Habitatge al carrer Sant Francesc, 71 (Vic) · Veure més »

Habitatge al carrer Sant Pere, 22 (Vic)

L'Habitatge al carrer Sant Pere, 22 era una casa amb elements eclèctics de Vic (Osona) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Habitatge al carrer Sant Pere, 22 (Vic) · Veure més »

Habitatge al carrer Sant Pere, 26

L'Habitatge al carrer Sant Pere, 26 és una obra de Vic (Osona) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Habitatge al carrer Sant Pere, 26 · Veure més »

Habitatge al carrer Sant Pere, 40-42 (Vic)

L'Habitatge al carrer Sant Pere, 40-42, de Vic (Osona), era una obra eclèctica inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Habitatge al carrer Sant Pere, 40-42 (Vic) · Veure més »

Habitatges al carrer Sant Francesc, 104-106 (Vic)

Els Habitatges al carrer Sant Francesc, 104-106 és una obra barroca de Vic (Osona) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Habitatges al carrer Sant Francesc, 104-106 (Vic) · Veure més »

Història d'Alcoi

La història d'Alcoi recull els esdeveniments rellevants ocorreguts a la població d'Alcoi al llarg del temps.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Història d'Alcoi · Veure més »

Història d'Andorra

410x410px La història d'Andorra està marcada per la llegenda què atribuïx a l'emperador Carlemany la seua fundació.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Història d'Andorra · Veure més »

Història d'Aran

La història d'Aran és la que transcorre al territori de la vall d'Aran.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Història d'Aran · Veure més »

Història d'Elx

Escut d'Elx La història d'Elx (València) ve marcada en els seus inicis pels diferents pobles del Mediterrani que foren poblant el sud-est de la península Ibèrica, i arribaren a tenir una especial importància en l'època de dominació romana, en què fou Colonia Iulia Ausgusta.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Història d'Elx · Veure més »

Història de Barcelona

Port de Barcelona, gravat de Joseph Friedrich Leopold (ca. 1720) La història de Barcelona s'estén al llarg de 4.000 anys, des de l'acabament del neolític, amb les primeres restes trobades al territori de la ciutat, fins a l'actualitat.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Història de Barcelona · Veure més »

Història de Catalunya

Situació de Catalunya actual respecte els Països Catalans. Catalunya és un territori històric format originalment a partir dels comtats establerts pels francs, al nord-est de la península Ibèrica, en temps de Carlemany.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Història de Catalunya · Veure més »

Història de l'Església Catòlica a Catalunya

MNAC Des del seu naixement, l'Església ha estat present a Catalunya durant els seus 20 segles d'història.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Història de l'Església Catòlica a Catalunya · Veure més »

Història de l'espasa

Armes de l'edat de Bronze, Romania Els diferents tipus d'espases han tingut una gran importància al llarg de la història.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Història de l'espasa · Veure més »

Història de la Catalunya del Nord

Partició de Catalunya el 1659. És evident que, abans del 1659, la història de la Catalunya del Nord correspon a la història del Principat de Catalunya.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Història de la Catalunya del Nord · Veure més »

Història de la Franja de Ponent

La Franja de Ponent és un territori històric format per les terres de parla catalana que avui formen part de la Comunitat Autònoma de l'Aragó, i que tradicionalment han tingut, per raons de veïnatge, un contacte especialment estret amb les terres de l'actual Comunitat Autònoma de Catalunya.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Història de la Franja de Ponent · Veure més »

Història de la llengua catalana

Territoris de llengua catalana. A grans trets, es poden distingir tres grans períodes en la història de la llengua catalana.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Història de la llengua catalana · Veure més »

Història de la pólvora als Països Catalans

Crònica de Bernardino Gómez Miedes L'ús de la pólvora a Catalunya està documentat per primer cop per part del rei Jaume el Conqueridor durant la conquesta de Mallorca el 1229 a la crònica sarraïna Kitab Tarih Mayurqa del, i més tard a la conquesta de València del mateix Jaume I el 1234.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Història de la pólvora als Països Catalans · Veure més »

Història de la Regió de Múrcia

Ubicació de la Regió de Múrcia La història de la Regió de Múrcia és comuna al desenvolupament històric del sud-est de la península Ibèrica.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Història de la Regió de Múrcia · Veure més »

Història de la televisió en català

La Història de la televisió en català comença en la dècada de 1960.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Història de la televisió en català · Veure més »

Història de les armes de foc

Llança de foc xinesa La invenció de la pólvora negra, i la seva aplicació a la guerra en la forma d'armes de foc que disparaven projectils, suposaren un canvi radical en els conflictes bèl·lics i en els fets històrics posteriors.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Història de les armes de foc · Veure més »

Història de les Illes Balears

Mapa insular de les Illes Balears Les Illes Balears són un arxipèlag de la Mediterrània occidental, situat a l'est del País Valencià, al sud de Catalunya i el Golf de Lleó, a l'oest de Sardenya i al nord de l'Atles Tell, (Magreb), actualment són una comunitat autònoma d'Espanya.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Història de les Illes Balears · Veure més »

Història de Llagostera

La història de Llagostera és l'evolució del territori i els habitants del terme municipal de Llagostera al llarg dels segles.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Història de Llagostera · Veure més »

Història de Lleida

La Paeria, seu de l'Ajuntament de Lleida El Claustre de la Catedral Capitell de la Seu Vella La història de Lleida s'ha desenvolupat al voltant del Turó de la Seu, ja que sempre ha estat el lloc on s'han situat les infraestructures representatives del poder de control social: la fortalesa andalusina (La Suda) i la mesquita, i més tard la catedral (la Seu Vella). El turó era, a més, un bon lloc per a defensar-se de possibles atacs, i ben aviat es va envoltar amb muralles. Aquestes van deixar d'ésser útils amb l'arribada de la revolució industrial i demogràfica del. Una vegada enderrocades, Lleida va poder expandir-se per la plana, això sí, havent de salvar els obstacles que representaven el riu Segre i la via del tren, que es va construir sense preveure que la ciutat creixeria tal com ho va fer. De fet, la seua situació com a nus important en la xarxa de comunicacions es remunta a fa més de vint segles, a la conversió del nucli ilerget a la nova manera de fer dels romans, que s'estaven expandint cap a l'interior de la península. D'aquesta manera Iltirta (Lleida) passaria a ser un assentament com a lloc de pas en el camí entre l'interior (Osca i el nord-oest de la península) i la mar (Tarraco, Barcino, i d'aquí a la península Itàlica).

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Història de Lleida · Veure més »

Història de Mallorca

31 de desembre de 1229 Mallorca és una illa de la Mediterrània, que forma part de les Illes Balears, amb les quals ha compartit la seva història.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Història de Mallorca · Veure més »

Història de Peníscola

1969 La història de Peníscola és la història del municipi de Peníscola, amb el títol de ciutat des de l'any 1709, i del territori on es troba, des de l'antiguitat fins als nostres dies.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Història de Peníscola · Veure més »

Història de Sant Just Desvern

La primera menció escrita coneguda sobre Sant Just Desvern es troba en un document redactat el 8 de desembre de l'any 965 (una vintena d'anys abans de la terrible falconada d'Al-Manṣūr sobre Barcelona i el seu territori), contingut en el Cartulari de Sant Cugat del Vallès, que es custodia a l'Arxiu de la Corona d'Aragó.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Història de Sant Just Desvern · Veure més »

Història de València

La Història de València descriu l'esdeveniment històric de la ciutat de València.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Història de València · Veure més »

Història de Vila-real

Vila-real va ser fundada per Jaume I el 1274 per assegurar el poblament en una extensa zona de la Plana que havia quedat deserta després de l'expulsió dels musulmans.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Història de Vila-real · Veure més »

Història de Villena

Mapa del terme de Villena que mostra els vestigis arqueològics trobats en ell. La història de Villena (Alt Vinalopó, País Valencià) es remunta al Paleolític mitjà, període en què s'han trobat els testimoniatges de presència humana més antics.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Història de Villena · Veure més »

Història del dret català

s El dret català inicia el seu recorregut històric amb el Liber Iudiciorum, una compilació del dret romà vigent a Hispània duta a terme el per ordre del rei visigot Recesvint.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Història del dret català · Veure més »

Història del País Valencià

citació.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Història del País Valencià · Veure més »

Història dels Països Catalans

Amb Jaume el Conqueridor s'inicia la història dels Països Catalans. La història dels Països Catalans és la de la gent dels territoris on es parla la llengua catalana.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Història dels Països Catalans · Veure més »

Història medieval del País Valencià

Aquest article és una descripció de la història medieval corresponent a l'antic Regne de València, que actualment es correspon amb el País Valencià.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Història medieval del País Valencià · Veure més »

Història militar de Catalunya

La història militar de Catalunya comença al, amb les primeres gestes dels exèrcits sota ordres de governants catalans i dura fins a l'actualitat, on els soldats catalans s'integren dins forces internacionals.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Història militar de Catalunya · Veure més »

Historiografia

La historiografia (de historiògraf, i aquest del grec Ιστοριογράφος, de ιστορία, Història i γράφος, de l'arrel de γράφειν, escriure: el que escriu, o descriu, la Història) és el registre escrit de la història, la memòria fixada per la humanitat mateixa amb l'escriptura del seu propi passat.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Historiografia · Veure més »

Hodonímia de Barcelona

XIX és el centre neuràlgic de Barcelona. Els hodònims de Barcelona estan regulats per la Ponència de Nomenclàtor dels Carrers de Barcelona, una comissió depenent de la regidoria de Cultura de l'Ajuntament de Barcelona.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Hodonímia de Barcelona · Veure més »

Home dels nassos

L'home dels nassosAmades 2005: p. 256 és un personatge mitològic que té tants nassos com dies té l'any —o com dies li’n resten.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Home dels nassos · Veure més »

Honor regalis

La honor regalis era al Regne d'Aragó el conjunt de terres dels regnum que el rei cedia temporalment als barons per tal que les administressin en el seu nom.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Honor regalis · Veure més »

Hort del Cura

LHort del Cura és un jardí botànic situat a la ciutat d'Elx, a la comarca del Baix Vinalopó (País Valencià).

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Hort del Cura · Veure més »

Horta de Múrcia

L'Horta de Múrcia (en castellà Huerta de Murcia) és una comarca de la Regió de Múrcia amb 477.134 habitants i capital a Múrcia.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Horta de Múrcia · Veure més »

Horta Nord

L'Horta Nord és una comarca valencianoparlant pertanyent a la província de València, al centre del País Valencià.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Horta Nord · Veure més »

Hospital Municipal (Xàtiva)

L'Hospital Municipal o Hospital Reial, situat a la plaça de Calixt III del municipi de Xàtiva, a la comarca de la Costera (País Valencià), està catalogat com a Bé d'Interès Cultural des del 1981.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Hospital Municipal (Xàtiva) · Veure més »

Host de Berenguer II de Palou a Mallorca

La host de Berenguer Palou II a Mallorca fou alçada per Berenguer de Palou II, bisbe de Barcelona, a instàncies del rei Jaume I per a la Croada contra Al-Mayûrqa.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Host de Berenguer II de Palou a Mallorca · Veure més »

Host de Guillem II de Bearn i Montcada a Mallorca

La Host de Guillem II de Bearn i Montcada a Mallorca fou alçada per En Guillem II de Bearn i Montcada, Vescomte de Bearn a instàncies del Rei en Jaume I per a la Croada contra Al-Mayûrqa.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Host de Guillem II de Bearn i Montcada a Mallorca · Veure més »

Hostalric

Hostalric és una vila i municipi de Catalunya situat a la comarca de la Selva.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Hostalric · Veure més »

Hotel Gòtic

L'Hotel Gòtic és un edifici situat al carrer de Jaume I, 14 de Barcelona, catalogat com a Bé Cultural d'Interès Local.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Hotel Gòtic · Veure més »

Hug de Follalquer

Hug de Follalquer o Hug de Folcalquier fou castellà d'Amposta i mestre de l'orde de Sant Joan de l'Hospital en la corona d'Aragó durant la primera meitat del (1230-1244).

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Hug de Follalquer · Veure més »

Hug III de Xipre

Hug III de Xipre (en francès:, en grec:; 1235 - 24 de març del 1284), dit el Gran, va ser rei de Xipre des del 1267 i rei de Jerusalem des del 1268 (com Hug I de Jerusalem).

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Hug III de Xipre · Veure més »

Hug IV d'Empúries

Hug IV d'Empúries (ca.1170 - Mallorca, 1230) fou comte d'Empúries de 1200 fins a la seva mort el 1230.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Hug IV d'Empúries · Veure més »

Hug V d'Empúries

Hug V d'Empúries (ca. 1240 - 1277) fou un noble català, comte d'Empúries (1269-1277) i vescomte de Bas (1262-1277).

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Hug V d'Empúries · Veure més »

Hug V de Mataplana

Hug V de Mataplana pertanyia al llinatge dels Mataplana i era fill d'Hug IV de Mataplana i Guillema de Sales.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Hug V de Mataplana · Veure més »

Huguet de Mataplana

Huguet de Mataplana (1174?-1213), marquès de Mataplana, fou un noble català i trobador, nebot de Ponç de Mataplana, a qui Guillem de Berguedà atacà en diversos sirventesos.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Huguet de Mataplana · Veure més »

Humanisme

Quatre filòsofs humanistes pensionats pels Médici: Marsilio Ficino, Cristoforo Landino, Angelo Poliziano i Demetrio Calcocondilas (fresc de Domenico Ghirlandaio). Lhumanisme és un moviment de renovació cultural que va sorgir a Itàlia, al, i que va ser expandit per Europa durant els segles  i. Una de les concrecions de l'humanisme va ser el moviment europeu de retorn a l'estudi i valoració dels clàssics grecollatins, que es va desenvolupar a partir del, el vessant cultural del qual va ser el Renaixement.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Humanisme · Veure més »

Hyam Maccoby

Hyam Maccoby (20 de març de 1924 - 2 de maig de 2004), fou un investigador jueu britànic i dramaturg especialitzat en l'estudi de la tradició religiosa cristiana i jueva.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Hyam Maccoby · Veure més »

Iàtova

Iàtova (en castellà i oficialment, Yátova) és un municipi del País Valencià situat a la comarca de la Foia de Bunyol.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Iàtova · Veure més »

Ibi

Ibi és una població del País Valencià, la més gran en quant a nombre d'habitants de la Foia de Castalla, a la comarca de l'Alcoià.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Ibi · Veure més »

Ibn al-Abbar

Ibn al-Abbar, de nom complet Abu-Abd-Al·lah Muhàmmad ibn Abd-Al·lah ibn Àhmad ibn Abi-Bakr al-Qudaí (València, 1 de març de 1199 – Tunis, 6 de gener de 1260), fou un polític, historiador i literat andalusí.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Ibn al-Abbar · Veure més »

Ibn Hud

Abu-Abd-Al·lah Muhàmmad ibn Yússuf ibn Hud al-Judhamí al-Mutawàkkil ala-L·lah, més conegut simplement com a Ibn Hud o per part del seu làqab com a al-Mutawàkkil (literalment ‘Qui confia (en Déu)’) fou emir de Múrsiya (1228-1238).

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Ibn Hud · Veure més »

Ibn Sàlim al-Kalaí

Batalla del Puig, en què morí Aburrebii ibn Salim Elcolaí Ibn Sàlim al-Kalaí, de nom complet Abu-r-Rabí Sulayman ibn Mussa ibn Sàlim al-Himyarí al-Balansí al-Kalaí (rodalia de Múrcia, 1170 - el Puig, 1237) fou un alfaquí malikita, historiador, orador i poeta andalusí.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Ibn Sàlim al-Kalaí · Veure més »

Ifríqiya

Ifríqiya (en català medieval Frèquia) és una regió històrica del món araboislàmic que es correspon amb l'antiga província romana d'Africa.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Ifríqiya · Veure més »

Ignasi Pinazo i Camarlench

Ignacio Pinazo i Camarlenc, en valencià Ignasi Pinazo i Camarlenc (València, 11 de gener de 1849—Godella, 18 d'octubre de 1916) va ser un pintor valencià.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Ignasi Pinazo i Camarlench · Veure més »

Il-kanat

Lil-kanat va ser un kanat mongol establert a Pèrsia al, fruit de les campanyes de Genguis Khan a Khwarizm durant els anys 1219-1224.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Il-kanat · Veure més »

Illes Balears

Taula de Torralba d'en Salort Les Illes Balears són un arxipèlag de la Mediterrània occidental, format per quatre grans illes (Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera) i diversos illots.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Illes Balears · Veure més »

Illes Orientals d'al-Àndalus

Les illes Orientals de l'Àndalus o al-Jazàïr aix-Xarqiyya li-l-Àndalus és el nom de les Illes Balears en època musulmana (903-1229), integrades per Mayurqa, Minurqa, Yàbissa i Faramantira.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Illes Orientals d'al-Àndalus · Veure més »

Incursions mongoles a Palestina

Les incursions dels mongols a Palestina van tenir lloc al final de les Croades, com a continuació d'una sèrie d'incursions mongols a Pèrsia i Síria entre els anys 1260 i 1300.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Incursions mongoles a Palestina · Veure més »

Infant Ferran d'Aragó

L'Infant Ferran d'Aragó (1248-1251) va ser el novè i últim fill de Jaume I i de Violant d'Hongria.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Infant Ferran d'Aragó · Veure més »

Infanta Constança d'Aragó

Constança d'Aragó (ca. 1205? - Avinganya de Seròs, ca. 1252) fou una infanta d'Aragó, filla il·legítima de Pere el Catòlic.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Infanta Constança d'Aragó · Veure més »

Influència de l'Escola de Bolonya en el Règim Jurídic Català

Irnerio que glosà les lleis antigues A les darreries del segle XI, Irneri donà un prestigi extraordinari a l'ensenyament del Dret en la Universitat de Bolonya, i des d'aleshores anà en augment la preponderància bolonyesa en aquesta disciplina.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Influència de l'Escola de Bolonya en el Règim Jurídic Català · Veure més »

Inquisició espanyola

La tortura de la Inquisició, dibuix del 1700 El Tribunal del Sant Ofici de la Inquisició, comunament conegut com a Inquisició espanyola, va ser una institució fundada el 1478 pels Reis Catòlics que, sota el control directe de la Corona, estava encarregada de mantenir l'ortodòxia catòlica en els seus regnes.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Inquisició espanyola · Veure més »

Institucions del Regne de València

Regiment de la Cosa Pública'' Les institucions del Regne de València són el conjunt de lleis i institucions pròpies que van regir el Regne de València des de la seva fundació el 1238 pel rei d'Aragó i comte de Barcelona Jaume I fins a la seva desaparició el 1707 dels Decrets de Nova Planta de Felip V. Durant l'Edat mitjana el regne va formar part de la Corona d'Aragó, sorgida en el segle XII de la unió dinàstica del comtat de Barcelona i del Regne d'Aragó, i durant l'Edat Moderna, després de la unió dinàstica de la Corona d'Aragó amb la Corona de Castella, pel casament d'Isabel I de Castella i Ferran II d'Aragó, i va quedar integrat juntament amb la resta d'estats de la Corona d'Aragó, el regne d'Aragó, Principat de Catalunya, Regne de Mallorca, Regne de València i Regne de Sicília dins la Monarquia Hispànica.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Institucions del Regne de València · Veure més »

Institucions forals de la ciutat de València

Casa de la Ciutat de València abans de ser enderrocada en 1865 Les institucions forals de la ciutat de València van ser les institucions representatives i de govern que van regir la ciutat de València (Regne de València) a l'època foral, és a dir, durant prop de cinc-cents anys, des de la conquesta de València pel rei d'Aragó i comte de Barcelona Jaume I en 1238 fins a la promulgació per Felip V en 1707, del Decret de Nova Planta que va abolir els Furs de València, que va suposar que el Regne de València deixara d'existir per a passar a ser en una mera província del Regne d'Espanya.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Institucions forals de la ciutat de València · Veure més »

Invasió de la Vall d'Aran (1283)

La invasió de la Vall d'Aran per part de tropes franceses comandades per Eustaqui de Beaumarchais, el senescal de Tolosa va tenir lloc l'1 de novembre de 1283, en reclamació dels drets del regne de França, arran d'un nomenament fet pel papa Climent IV a favor de Carles I d'Anjou.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Invasió de la Vall d'Aran (1283) · Veure més »

Ishaq ibn Muhàmmad ibn Ghàniya

Ishaq ibn Muhàmmad ibn Ghàniya (1155-1184) fou un valí de Mallorca de la dinastia Banu Ghàniya, fill de Muhàmmad ibn Ghàniya.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Ishaq ibn Muhàmmad ibn Ghàniya · Veure més »

Jaciment arqueològic islàmic d'Almallutx

El jaciment arqueològic islàmic d'Almallutx és un jaciment arqueològic d'època islàmica situat a la vall d'Almallutx i inundat d'ençà dels anys setanta per les aigües del Gorg Blau.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Jaciment arqueològic islàmic d'Almallutx · Veure més »

Jaciment arqueològic L'Ereta dels moros

L'Ereta dels Moros és un jaciment arqueològic d'època romana que data aproximadament del període que transcorre des del fins al i es troba a la localitat d'Aldaia, municipi de l'Horta Oest (València), Espanya.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Jaciment arqueològic L'Ereta dels moros · Veure més »

Jaciment de Son Espases

El jaciment de Son Espases és un jaciment arqueològic de Palma situat a la part nord del terme, a l'antiga possessió de Son Espases.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Jaciment de Son Espases · Veure més »

Jacme Alaric

E nós que érem en ualencia uench-nos Jacme Alarich ab los tartres e altre missatge de Grècia que y havia, e dixeren-nos de part del gran cha, qui era Rei dels tartres, que ell hauia cor e volentat d'ajudar-nos, e que venguéssem a alayas o en altre loc e que ell eixiria a nós, e per sa terra trobaríem ço que mester auríem e així poríem ab ells ensems conquerir lo Sepulcre. E deïa que ell nos bastaria de “genys”, e ens bastaria de conduit. E dix-nos l'altre missatge de Palialogo, emperador dels grechs, que ell nos enviaria per mar conduit Jacme Alaric de Perpinyà, també conegut com a Jaume Alarich, Jaume d'Alarich o Jaume Alarig, va ser un ambaixador enviat pel papa Climent IV i Jaume el Conqueridor al gran kan mongol Abaqa Khan el 1267.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Jacme Alaric · Veure més »

Jaufré

El Jaufré o el Roman de Jaufré és una novel·la artúrica en vers i en occità antic.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Jaufré · Veure més »

Jaume de Cervera (senyor de Gebut)

Jaume de Cervera (?, 1276) fou un noble del llinatge dels Cervera de la subbranca de Gebut i Algerri.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Jaume de Cervera (senyor de Gebut) · Veure més »

Jaume de Mallorca

* Jaume de Mallorca (fill de Jaume II) (1278 - 1330), infant de Mallorca, primogènit del rei Jaume de Mallorca i d'Esclarmonda de Foix, renuncià al tron per fer-se franciscà.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Jaume de Mallorca · Veure més »

Jaume de Prades i de Foix

Jaume de Prades i de FoixEnciclopèdia.cat o Jaume d'Aragó i de Foix (ca. 1340 - València, 30 de maig de 1396), fou bisbe de Tortosa i de València, i pseudocardenal prevere del títol de Sant Climent i més tard pseudocardenal bisbe de Sabina.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Jaume de Prades i de Foix · Veure més »

Jaume de Xèrica

Jaume de Xèrica (c. 1238/c. 1255/1255/1260-1285/1288), fou infant d'Aragó per ser fill de Jaume I el Conqueridor i de Teresa Gil de Vidaure així com el primer baró de Xèrica, de Llíria, d'Andilla i d'Altura.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Jaume de Xèrica · Veure més »

Jaume el Conqueridor

Jaume el Conqueridor, anomenat també Jaume I d'Aragó (Montpeller, Senyoria de Montpeller, 2 de febrer del 1208 - Alzira, Regne de València, 27 de juliol del 1276; en castellà Jaime o Jacobo i Santiago, en occità i català antic Jacme, en aragonès modern Chaime i en llatí Iacobus, tots provenen del nom hebreu Iaakov, que significa 'que Déu protegeixi'), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, rei de Mallorca, rei de València, comte de Barcelona, comte d'Urgell, i senyor de Montpeller (1213-1276).

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Jaume el Conqueridor · Veure més »

Jaume el Just

Corts de Barcelona Jaume el Just, anomenat també Jaume II d'Aragó i Jaume II de Catalunya-Aragó (València, Regne de València, 10 d'agost del 1267 - Barcelona, Principat de Catalunya, 2 de novembre del 1327; en aragonès: Chaime, en llatí: Jacobus), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de comte de Barcelona, rei d'Aragó i de València (1291-1327), i també rei de Sicília (1285-1296), de Mallorca (1291-1295) i de Sardenya (1324-1327).

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Jaume el Just · Veure més »

Jaume I (desambiguació)

* Torre Jaume I,.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Jaume I (desambiguació) · Veure més »

Jaume I a cavall

Escultura d'escaiola policromada, realitzada per l'escultor Agapit Vallmitjana i Abarca. Jaume I a cavall és una escultura del realitzada per Agapit Vallmitjana i Abarca.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Jaume I a cavall · Veure més »

Jaume II de Mallorca

Jaume II de Mallorca, dit el Bon Rei (Montpeller, 1243 - ciutat de Mallorca, 29 de maig del 1311), fou rei de Mallorca, comte de Rosselló i Cerdanya i senyor de Montpeller (1276-1311).

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Jaume II de Mallorca · Veure més »

Jaume III de Mallorca

Jaume III de Mallorca (Catània, Sicília 1315 - Llucmajor, 1349) fou rei de Mallorca, comte de Rosselló i Cerdanya i senyor de Montpeller (1324-1349).

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Jaume III de Mallorca · Veure més »

Jaume IV de Mallorca

Jaume IV de Mallorca (Montpeller, 1335 - Sòria, 1375) fou rei nominal de Mallorca, comte nominal de Rosselló i la Cerdanya (1349-1375) i rei consort de Nàpols (1362-1375).

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Jaume IV de Mallorca · Veure més »

Jaume Ramon Vila

Jaume Ramon Vila (Barcelona, 1569/1570 - 1638) fou un heraldista i prevere natural de Barcelona, fill de Jaume Vila i Joana d'Hortis, provenia d'una família noble d'origen empordanès.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Jaume Ramon Vila · Veure més »

Jaume Sarroca

Jaume Sarroca (o Jaume sa Roca) (?,? - Poblet, Conca de Barberà, 1289), prelat, Bisbe d'Osca.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Jaume Sarroca · Veure més »

Jújols

Jújols (oficialment en francès igual, però sense accent) és una comuna de la Catalunya del Nord, a la comarca del Conflent, de la Catalunya del Nord.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Jújols · Veure més »

Jerònima Galés

Felipa Jerònima Galés (? - València, octubre de 1587) fou una destacada impressora del, activa a la ciutat de València.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Jerònima Galés · Veure més »

Jesús en el judaisme

Jesús en el judaisme defineix el punt de vista del judaisme sobre Jesús de Natzaret.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Jesús en el judaisme · Veure més »

Jesús Ernest Martínez Ferrando

Jesús Ernest Martínez Ferrando (València, 17 de gener de 1891 - ibid., 26 de setembre de 1965), més conegut com a Ernest Martínez Ferrando, va ser un arxiver, escriptor i historiador valencià.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Jesús Ernest Martínez Ferrando · Veure més »

Joan Andreu i Garriga

Joan Andreu i Garriga (Bràfim, 10 de gener del 1920 – Tarragona, 1 d'abril del 2003) va ser músic i compositor de música lleugera.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Joan Andreu i Garriga · Veure més »

Joan de Grau i Ribó

Joan de Grau i Ribó va ser un noble baró de Toloriu (El Pont de Bar, Alt Urgell), conegut per ser un dels primers conquistadors que va arribar a Tenochtitlán al costat d'Hernán Cortés.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Joan de Grau i Ribó · Veure més »

Joan de Pròixida

Joan de Pròixida o Giovanni da Procida (Salern, 1210 – Roma, 1299) fou una de les figures principals de la conspiració que portà a les Vespres Sicilianes (1282) i ajudà a la preparació militar de l'empresa aragonesa.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Joan de Pròixida · Veure més »

Joan Gelabert i Rian

Joan Gelabert i Rian (Sa Pobla, 2 de setembre de 1956 - 24 de setembre de 2021) fou un poeta, novel·lista, assagista i traductor en llengua catalana.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Joan Gelabert i Rian · Veure més »

Joan Lloert

Jaume II, és coronat davant de Jaume I. Joan Lloert o Joan Loert, més conegut com el Mestre dels Privilegis, (Mallorca, - Mallorca, segle XIV) fou un miniaturista i pintor gòtic de retaules, actiu a Mallorca entre el 1300 i el 1344.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Joan Lloert · Veure més »

Joan Martínez d'Eslava

Joan Martínez d'Eslava fou el primer cavaller que entrà a la ciutat de Mallorca en la conquesta cristiana de la ciutat, el 31 de desembre de 1229.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Joan Martínez d'Eslava · Veure més »

Joan Sarinyena

''Verge de l'Esperança'', procedent de la Cartoixa de Portaceli Joan Sarinyena (1545- València, 1619) fou un pintor actiu al País Valencià durant els últims anys del s. XVI i primeries del, introductor del nou llenguatge naturalista, en detriment de les fórmules idealitzants joanesques.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Joan Sarinyena · Veure més »

Joaquín María Arnau Miramón

Joaquín María Arnau Miramón (València, 1849 - Godella, 1906) fou un arquitecte valencià, considerat un dels més importants del romanticisme eclèctic valencià.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Joaquín María Arnau Miramón · Veure més »

Joaquim Garcia Girona

Joaquim Garcia Girona (Benassal, 21 d'abril de 1867 - Baeza, 13 de desembre de 1928) va ser un poeta i mossèn valencià.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Joaquim Garcia Girona · Veure més »

Joaquim Miret i Sans

Joaquim Miret i Sans (Barcelona, 9 d'abril del 1858- Barcelona, 30 de desembre de 1919) fou un historiador, acadèmic i membre fundador de l'Institut d'Estudis Catalans.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Joaquim Miret i Sans · Veure més »

Jofre III de Rocabertí

Jofre III de Rocabertí (? - ?, 1282) fou vescomte de Rocabertí (1229 - 1282).

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Jofre III de Rocabertí · Veure més »

Jofre VI de Rocabertí

Rocabertí Jofre (VI) de Rocabertí i de Fenollet fou vescomte de Rocabertí entre 1392 i 1403.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Jofre VI de Rocabertí · Veure més »

Johan Ferrández d'Heredia

Johan Ferrández d'Heredia (~1310, Munébrega - 1396, Avinyó) fou un escriptor, mecenes, polític i diplomàtic aragonès al servei del rei Pere III el Cerimoniós, fou castellà d'Amposta i mestre de l'orde de Sant Joan de Jerusalem.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Johan Ferrández d'Heredia · Veure més »

Jordi Barre

Jordi Barre durant el musical "Els Angelets de la Terra" Jordi Barre (Argelers, Rosselló, 7 d'abril del 1920 - Pontellà, 16 de febrer del 2011) fou un cantant nord-català i un dels cantautors més emblemàtics (juntament amb Pere Figueres i Joan Pau Giné) de la Nova Cançó a Catalunya del Nord.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Jordi Barre · Veure més »

Josa de Cadí

Josa de Cadí és un poble situat a la cara sud de la Serra del Cadí.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Josa de Cadí · Veure més »

Josep Alamà Gil

Josep Alamà Gil (Llíria, 1952) és un músic i compositor valencià.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Josep Alamà Gil · Veure més »

Josep Bover i Mas

Casa de la Ciutat de Barcelona. Josep Bover i Mas (Barcelona, 1804 - Barcelona, 11 d'agost de 1866) fou un escultor català, l'obra del qual sol vincular-se amb el romanticisme i l'academicisme.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Josep Bover i Mas · Veure més »

Josep Galtés i Cardús

Josep Galtés i Cardús. Flors Josep Galtés i Cardús. Sostre Josep Galtés i Cardús. Angelet Josep Galtés i Cardús. Angle de sostre Josep Galtés i Cardús. Angle de sostre Josep Galtés i Cardús. Moble Josep Galtés i Cardús (Igualada, 2 de desembre de 1877 – 15 d'agost de 1932) va ser un tècnic i pintor modernista que es va dedicar principalment a la decoració d'interiors.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Josep Galtés i Cardús · Veure més »

Josep Gelabert (mestre picapedrer)

Josep Gelabert, també escrit com a Joseph Gelabert (Mallorca, 27 de desembre de 1621 - 24 de febrer de 1668) va ser un mestre picapedrer i escriptor mallorquí.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Josep Gelabert (mestre picapedrer) · Veure més »

Josep Maria Parra

Josep Maria Parra Ballester (Alzira, Ribera Alta, 3 de maig de 1888 - ibídem, 16 de juny de 1978) va ser un sacerdot, cronista oficial i arxiver municipal alzireny.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Josep Maria Parra · Veure més »

Josep Maria Pujol i Sanmartín

Josep Maria Pujol i Sanmartín (Barcelona, 1947 - Barcelona, 26 d'agost de 2012) va ser doctor en Filologia Catalana per la Universitat de Barcelona (1991) i professor titular de Departament de Filologia Catalana de la Universitat Rovira i Virgili (Tarragona).

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Josep Maria Pujol i Sanmartín · Veure més »

Josep Maria Subirachs i Sitjar

Josep Maria Subirachs i Sitjar (Barcelona, 11 de març de 1927 - ibídem, 7 d'abril de 2014) fou un escultor, pintor, gravador, escenògraf i crític d'art català.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Josep Maria Subirachs i Sitjar · Veure més »

Jovada

La jovada és una unitat de mesura de superfície agrícola antiga, derivada de la iugerum romana, que equival a una extensió de 16 quarterades o 113 648 m² o 11,36 ha.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Jovada · Veure més »

Juan Alfonso de la Cerda

Juan Alfonso de la Cerda fou un aspirant a la Corona de Castella inserit en una crisi successòria.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Juan Alfonso de la Cerda · Veure més »

Jueria de Sagunt

La Jueria de Sagunt és l'antic barri jueu (o call) d'aquesta ciutat del Camp de Morvedre.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Jueria de Sagunt · Veure més »

Jueus catalans

Els jueus catalans històrics són les poblacions de religió jueva que es varen desenvolupar a l'edat mitjana a Catalunya.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Jueus catalans · Veure més »

Jueus mallorquins

La comunitat jueva de Mallorca es remunta als temps romans.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Jueus mallorquins · Veure més »

Juraments del sobirà de la Corona d'Aragó

Els Juraments del sobirà de la Corona d'Aragó eren els juraments que al llarg de les edats medieval i moderna, els reis d'Aragó havien de jurar a cada estat de la corona d'Aragó l'obediència de les lleis fonamentals respectives per tal de ser acceptats i coronats com a successors.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Juraments del sobirà de la Corona d'Aragó · Veure més »

Jurat (administració)

Els jurats eren magistrats municipals amb facultats rectores i executives, de les poblacions dels regnes de València, Mallorca i Aragó i en algunes del Principat de Catalunya (Girona, Vic, Vilafranca del Penedès) equivalent a conseller, cònsol, paer o procurador.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Jurat (administració) · Veure més »

Jurats de la Ciutat i Regne de Mallorca

Els Jurats de la Ciutat i Regne de Mallorca, o Juraria de la Ciutat i Regne de Mallorca, eren la màxima representació de la ciutat i el regne, entès aquest com l'illa, constituint un òrgan col·legiat que s'encarregava del govern i l'administració, en les competències municipals de la ciutat i les conjuntes de l'illa que no fossin reials.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Jurats de la Ciutat i Regne de Mallorca · Veure més »

Jurats de València

Els Jurats eren l'òrgan executiu suprem de govern de la ciutat de València a l'època foral, és a dir, durant l'existència del Regne de València (1238-1707).

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Jurats de València · Veure més »

Jussiana d'Entença

Escut d'armes de la casa d'Entença. Jussiana d'Entença (?, s. XIII), senyora d'Alcolea de Cinca, era filla del senyor de la baronia d'Alcolea Ponç Hug d'Entença i fou la muller de Bernat Guillem de Montpeller (? - 1238), cavaller occità i oncle del rei Jaume I d'Aragó.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Jussiana d'Entença · Veure més »

Juz' d'Inkan

El juz d'Inkan era un dels dotze ajzà o demarcacions territorials rurals d'època musulmana en què es dividia l'illa de Mallorca.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Juz' d'Inkan · Veure més »

Kitāb Tā’rīẖ Mayūrqa

El Kitāb Tāʾrīẖ Mayūrqa (‘Llibre de la història de Mallorca’) és una crònica àrab dels fets ocorreguts durant la conquesta de Mallorca escrita per l'historiador àrab Ibn Amira al-Makhzumí.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Kitāb Tā’rīẖ Mayūrqa · Veure més »

L'Abdet

LAbdet és una població situada a la vall de Guadalest, Alacant, i pertany administrativament a la població propera de Confrides.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і L'Abdet · Veure més »

L'Alcúdia

L'Alcúdia és un municipi del País Valencià situat a la Ribera Alta.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і L'Alcúdia · Veure més »

L'Alcúdia de Cocentaina

L'Alcúdia de Cocentaina (també coneguda com L'Alcudieta o L'Alcúdia del Comtat) és una pedania de Cocentaina, El Comtat.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і L'Alcúdia de Cocentaina · Veure més »

L'Alcúdia de Crespins

L'Alcúdia de Crespins és una població del País Valencià de la comarca de la Costera.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і L'Alcúdia de Crespins · Veure més »

L'Alcúdia de Veo

L'Alcúdia de Veo (en castellà i oficialment Alcudia de Veo, i en la parla xurra, L'Alcudia de Veyo) és un municipi del País Valencià situat a la comarca de la Plana Baixa.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і L'Alcúdia de Veo · Veure més »

L'alta naixença del rei En Jaume

L'alta naixença del rei En Jaume és una cantata per a soprano i baríton solista, cor i orquestra escrita l'any 1932 pel compositor català Robert Gerhard, basada en un poema de Josep Carner.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і L'alta naixença del rei En Jaume · Veure més »

L'Assumpció (Xilxes)

L'Església Parroquial de l'Assumpció de Xilxes, situada a la Plaça d'Espanya, 1, d'aquesta localitat de la Plana Baixa és un lloc de culte catòlic catalogat com Bé de Rellevància Local, segons la Disposició Addicional Cinquena de la Llei 5/2007, de 9 de febrer, de la Generalitat, de modificació de la Llei 4/1998, d'11 de juny, del Patrimoni Cultural Valencià (DOCV Núm. 5.449 / 13/02/2007), amb codi: 12.06.053-001.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і L'Assumpció (Xilxes) · Veure més »

L'Atzúbia

L'Atzúbia és una població i municipi del País Valencià, situat a la subcomarca de les Valls de Pego, a la Marina Alta.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і L'Atzúbia · Veure més »

L'Énova

L'Énova és un municipi del País Valencià situat a la comarca de la Ribera Alta.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і L'Énova · Veure més »

L'Espluga Calba

L'Espluga Calba és una vila i municipi de la comarca de les Garrigues.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і L'Espluga Calba · Veure més »

L'ocell de foc (Emili Teixidor)

L'ocell de foc és una de les primeres novel·les infantils i juvenils de l'escriptor Emili Teixidor i Viladecàs que esdevindrien clàssics d'aquest gènere.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і L'ocell de foc (Emili Teixidor) · Veure més »

L'Olleria

L'Olleria és un municipi del País Valencià situat al centre de la comarca de la Vall d'Albaida.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і L'Olleria · Veure més »

L'Orxa

L'Orxa (oficialment l'Orxa/Lorcha) és un municipi del País Valencià a la comarca del Comtat.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і L'Orxa · Veure més »

La Barcella

Turó de Sant Marc, centre del territori de la Barcella La Barcella, era un antic poblat, del que actualment tan sols queda en peus l'Ermita de Sant Pere i Sant Marc.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і La Barcella · Veure més »

La Barraca d'Aigües Vives

La Barraca d'Aigües Vives és un llogaret de la Ribera, situat a la Vall d'Aigües Vives, al peu de la serra de les Agulles, part al terme municipal d'Alzira i una part més petita al de Carcaixent, amb 815 habitants el 2006.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і La Barraca d'Aigües Vives · Veure més »

La Cuirassa

La Cuirassa és un call de la ciutat de Lleida pertanyent a l'antiga zona d'El Romeu i a la parròquia de Sant Andreu, encerclant un dels vessants del Turó de la Seu Vella.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і La Cuirassa · Veure més »

La fada

La fada és un drama líric en un acte amb música d'Enric Morera i llibret de Jaume Massó i Torrents estrenat al Teatre del Prado Suburense de Sitges el diumenge 14 de febrer de 1897.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і La fada · Veure més »

La Fallera Calavera

Entrevista a Enric Aguilar amb motiu de la Fira del Llibre de València. La Fallera Calavera és un joc de cartes valencià creat pel denier Enric Aguilar i publicat al març de 2014 després d'un reeixit procés de micromecenatge.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і La Fallera Calavera · Veure més »

La Guàrdia Pilosa

La Guàrdia Pilosa és un petit nucli de població que depèn administrativament del municipi de Pujalt, pertanyent a l'Alta Segarra, a la comarca de l'Anoia, Catalunya.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і La Guàrdia Pilosa · Veure més »

La Iessa

La Iessa (oficialment i en castellà, La Yesa) és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca dels Serrans.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і La Iessa · Veure més »

La Llosa

La Llosa, també anomenada la Llosa de la Plana o la Llosa d'Almenara, és un municipi del País Valencià situat a la comarca de la Plana Baixa.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і La Llosa · Veure més »

La Llosa de Camatxo

La Llosa de Camatxo és una població que constitueix una Entitat d'Àmbit Territorial Inferior al Municipi de la Vall de Pop, a la comarca de la Marina Alta (País Valencià).

Nou!!: Jaume el Conqueridor і La Llosa de Camatxo · Veure més »

La Llosa de Ranes

La Llosa de Ranes és una població del País Valencià a la comarca de la Costera.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і La Llosa de Ranes · Veure més »

La Llosa del Bisbe

La Llosa del Bisbe (en castellà i oficialment, Losa del Obispo, i en la parla xurra, Lausa) és un municipi del País Valencià de la comarca dels Serrans.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і La Llosa del Bisbe · Veure més »

La Menera

La Menera (en francès Lamanère) és un vilatge de la comarca del Vallespir, a la Catalunya del Nord.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і La Menera · Veure més »

La Molsosa

La Molsosa és un municipi de la comarca del Solsonès.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і La Molsosa · Veure més »

La Nucia

La Nucia (IPA) és una població del País Valencià, a la comarca de la Marina Baixa, envoltada per Benidorm, Polop, l'Alfàs del Pi i Callosa d'en Sarrià.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і La Nucia · Veure més »

La Pobla d'Arenós

La Pobla d'Arenós (en castellà i oficialment, Puebla de Arenoso) és un municipi del País Valencià situat a la comarca de l'Alt Millars.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і La Pobla d'Arenós · Veure més »

La Pobla de Benifassà

La Pobla de Benifassà és un municipi del País Valencià situat a la comarca del Baix Maestrat.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і La Pobla de Benifassà · Veure més »

La Pobla de Castre

La Pobla de Castre (en aragonès i en castellà La Puebla de Castro) és una vila i un municipi de l'Aragó, a la comarca de la Ribagorça, situat a l'interfluvi dels rius Cinca i Éssera, a 649 metres d'altitud, amunt del congost d'Olvena.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і La Pobla de Castre · Veure més »

La Pobla de Farnals

La Pobla de Farnals (popularment coneguda com la Creu o la Creu del Puig) és un municipi del País Valencià situat a la comarca de l'Horta Nord.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і La Pobla de Farnals · Veure més »

La Pobla de Vallbona

La Pobla de Vallbona és un municipi del País Valencià situat a la comarca del Camp de Túria.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і La Pobla de Vallbona · Veure més »

La Pobla del Duc

La Pobla del Duc és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca de la Vall d'Albaida.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і La Pobla del Duc · Veure més »

La Pobla Tornesa

La Pobla Tornesa és un municipi del País Valencià situat a la comarca de la Plana Alta.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і La Pobla Tornesa · Veure més »

La Porrassa

La Porrassa és una possessió mallorquina del terme de Calvià.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і La Porrassa · Veure més »

La Ral

La Ral és una entitat del municipi de Sant Pau de Segúries, situada prop de Camprodon, a la dreta del riu Ter.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і La Ral · Veure més »

La Ribera Alta

La Ribera Alta és una comarca valenciana formada per 35 municipis i amb capital a Alzira.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і La Ribera Alta · Veure més »

La Serra d'en Galceran

La Serra d'en Galceran és un municipi del País Valencià situat a la comarca de la Plana Alta.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і La Serra d'en Galceran · Veure més »

La Seu (barri de València)

La Seu és un barri del districte de Ciutat Vella, a la ciutat de València, capital del País Valencià.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і La Seu (barri de València) · Veure més »

La Todolella

La Todolella és un municipi a la comarca dels Ports del País Valencià.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і La Todolella · Veure més »

La Torre d'en Besora

La Torre d'en Besora és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca de l'Alt Maestrat.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і La Torre d'en Besora · Veure més »

La Torrecilla (Xelva)

La Torrecilla és una torre que s'alça sobre un turó situat a un quilòmetre de la localitat i Xelva, en la comarca dels Serrans, del País Valencià, en concret, a l'anomenat Camí de la Peña Cortada, a la dreta de la carretera que arriba des de la població veïna de Calles.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і La Torrecilla (Xelva) · Veure més »

La Torreta de Canals

La Torreta de Canals (coneguda també com a la Torre de Canals o la Torre de Calixt) és un barri o pedania de la vila valenciana de Canals, a la comarca de la Costera.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і La Torreta de Canals · Veure més »

La Vall d'Alba

La Vall d'Alba és un municipi del País Valencià situat a la comarca de la Plana Alta que té 2.809 habitants (INE 2016).

Nou!!: Jaume el Conqueridor і La Vall d'Alba · Veure més »

La Vall d'Almonesir

La Vall d'Almonesir (en castellà i oficialment, Vall de Almonacid, i en la parla xurra, La Vall) és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca de l'Alt Palància.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і La Vall d'Almonesir · Veure més »

La Vall de Gallinera

La Vall de Gallinera és un municipi del País Valencià i una de les valls de l'interior de la comarca de la Marina Alta.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і La Vall de Gallinera · Veure més »

La Vall de Laguar

La Vall de Laguar és un municipi del País Valencià a l'oest de la comarca de la Marina Alta, a les comarques centrals del País Valencià.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і La Vall de Laguar · Veure més »

La Vila Joiosa

La Vila Joiosa, anomenada normalment la Vila, és un municipi del País Valencià situat en la costa de la Marina Baixa, 32 quilòmetres al nord-est de la ciutat d'Alacant.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і La Vila Joiosa · Veure més »

La Vilavella

La Vilavella és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca de la Plana Baixa.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і La Vilavella · Veure més »

La Xerea

La Xerea o Xarea és un barri del districte de Ciutat Vella, a la ciutat de València, capital del País Valencià.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і La Xerea · Veure més »

Les Alcubles

Les Alcubles (en castellà i oficialment, Alcublas, i en la parla xurra, Las Alcublas) és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca dels Serrans.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Les Alcubles · Veure més »

Les Alqueries

Les Alqueries (oficialment les Alqueries/Alquerías del Niño Perdido) també conegut com a les Alqueries de la Plana, és un municipi del País Valencià situat a la comarca de la Plana Baixa.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Les Alqueries · Veure més »

Les Coves de Vinromà

Les Coves de Vinromà és un municipi del País Valencià situat a la Plana Alta.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Les Coves de Vinromà · Veure més »

Les històries naturals

Les històries naturals és la novel·la que Joan Perucho i Gutierres-Duque va publicar el 1960 en la qual narrava les aventures del cavaller-botànic Antoni de Montpalau a la recerca d'Onofre de Dip, cavaller del Rei en Jaume convertit en vampir.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Les històries naturals · Veure més »

Les millors obres de la literatura catalana

Les millors obres de la literatura catalana és una col·lecció de literatura catalana, iniciativa conjunta d'Edicions 62 i de La Caixa i dirigida per Joaquim Molas.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Les millors obres de la literatura catalana · Veure més »

Les Nou Cases

Les Nou Cases és el nom que rebia el conjunt de famílies més destacades de la noblesa mallorquina.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Les Nou Cases · Veure més »

Les quatre grans Cròniques

Les quatre grans Cròniques és el nom que rep el conjunt de textos historiogràfics escrits en català a la fi del i durant el format pel Llibre dels fets de Jaume el Conqueridor, Llibre del rei en Pere de Bernat Desclot, la Crònica de Ramon Muntaner i la Crònica de Pere el Cerimoniós.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Les quatre grans Cròniques · Veure més »

Les Useres

Les Useres és un municipi valencià de la comarca de l'Alcalatén, a la província de Castelló.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Les Useres · Veure més »

Literatura catalana

La literatura catalana és literatura escrita en català sense atendre al lloc o l'origen de l'autor.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Literatura catalana · Veure més »

Literatura hispanohebrea

Maimónides (text en hebreu). Es denomina literatura hispanohebrea,o literatura hispanojueva, a la producció literària desenvolupada a la península Ibèrica a partir del per part de membres de la comunitat jueva.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Literatura hispanohebrea · Veure més »

Llagostera

Llagostera és una vila i municipi de la comarca del Gironès de 8.851 habitants que limita amb Cassà de la Selva, Santa Cristina d'Aro, Tossa de Mar i Caldes de Malavella.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Llagostera · Veure més »

Llança

Recreació d'una formació hoplita Batalla cos a cos amb llances. Gravat de Hans Holbein el Jove (Museu Albertina, Viena). Saladí contra Ricard Cor de Lleó. Una llança és una arma composta d'una asta (pal de fusta, canya o metall) que té a la seva extremitat un relló (fulla esmolada o punxeguda).

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Llança · Veure més »

Llaurí

Llaurí és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca de la Ribera Baixa.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Llaurí · Veure més »

Llíber

Llíber és una població de la comarca de la Marina Alta, al País Valencià.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Llíber · Veure més »

Llíria

Llíria és una ciutat i municipi del País Valencià, capital de la comarca del Camp de Túria.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Llíria · Veure més »

Llívia

Llívia (pronunciació local) és un municipi català de la Baixa Cerdanya, tot i que geogràficament pertany a l'Alta Cerdanya.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Llívia · Veure més »

Lleida

Lleida és una ciutat de l'oest de Catalunya, capital de la comarca del Segrià, de la vegueria de Ponent, cap del partit judicial i seu del bisbat de Lleida.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Lleida · Veure més »

Lleuda de Barcelona

Naus catalanes del segle XIV amb timó de codast (aleshores anomenats "timons de roda"). La lleuda de Barcelona del 1221 és una llista d'aranzels sobre diverses mercaderies desembarcades a Barcelona per a ser venudes a la ciutat o en trànsit cap a altres destinacions.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Lleuda de Barcelona · Veure més »

Llibre del Consolat de Mar

El Llibre del Consolat de Mar o Llibre del Consolat del Mar és un compendi de lleis de dret marítim que va regir durant segles el comerç a la Mediterrània.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Llibre del Consolat de Mar · Veure més »

Llibre del Repartiment de Mallorca

El Llibre del Repartiment de Mallorca, és la denominació genèrica que reben un conjunt de còdex medievals on s'indica com es varen repartir els béns immobles de Mallorca una vegada conquerida l'illa el 1229.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Llibre del Repartiment de Mallorca · Veure més »

Llibre dels fets

El Llibre dels fets (en català antic Llibre dels Feyts) o Crònica de Jaume I és la primera de ''Les quatre grans Cròniques''.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Llibre dels fets · Veure més »

Llinatge dels Bardaixí

El cognom Bardaixí prové de la vall de Bardaixí i de Benasc.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Llinatge dels Bardaixí · Veure més »

Llinatge dels Cardona

Escut d'armes dels Cardona. ''De gules, tres cards d'or''. El llinatge dels Cardona va ser una família nobiliària d'origen català, la segona en importància del Principat de Catalunya i també de la Corona d'Aragó, després de la família reial.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Llinatge dels Cardona · Veure més »

Llista d'arquebisbes de Tarragona

El cap de l'Arxidiòcesi (o Arquebisbat de Tarragona) és l'Arquebisbe de Tarragona, el bisbe més important de Catalunya.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Llista d'arquebisbes de Tarragona · Veure més »

Llista d'emirs de Balansiya

A continuació, es presenta una llista de reis musulmans de la taifa de Balansiya, des de la caiguda del califat de Còrdova fins a la conquesta de Jaume I: Taifes a l'any 1031.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Llista d'emirs de Balansiya · Veure més »

Llista d'escriptors en llengua catalana

Tot seguit hi ha una llista d'autors destacats en llengua catalana, en ordre cronològic, per any de naixement.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Llista d'escriptors en llengua catalana · Veure més »

Llista de batles de Campos

Llista de batles del municipi de Campos (Mallorca).

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Llista de batles de Campos · Veure més »

Llista de bisbes d'Urgell

Llista dels bisbes titulars del Bisbat d'Urgell, amb seu a la Seu d'Urgell, ordenats cronològicament amb les dates corresponents.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Llista de bisbes d'Urgell · Veure més »

Llista de bisbes de Mende

La llista de bibes de Mende és la següent.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Llista de bisbes de Mende · Veure més »

Llista de cavalls famosos

Ramsès II a la batalla de Kadesh Al llarg de la història hi ha hagut molts cavalls famosos per algun concepte.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Llista de cavalls famosos · Veure més »

Llista de comtes d'Urgell

La llista de comtes d'Urgell abasta els sobirans del comtat d'Urgell des de Borrell I d'Urgell-Cerdanya, primer comte documentat el 798, fins a la integració definitiva d'aquest comtat a la Corona d'Aragó el 1413.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Llista de comtes d'Urgell · Veure més »

Llista de comtes de Barcelona

240x240px Els comtes de Barcelona foren els sobirans del Comtat de Barcelona i més tard, per reconeixement i extensió, del Principat de Catalunya, des del fins al; posteriorment el títol l'ha ostentat el rei d'Espanya.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Llista de comtes de Barcelona · Veure més »

Llista de comtes de Cerdanya

Llista cronològica dels comtes regnants del comtat de Cerdanya des de la seva creació el 798 fins a la seva integració definitiva a la Corona d'Aragó el 1375.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Llista de comtes de Cerdanya · Veure més »

Llista de comtes de Rosselló

Llista cronològica dels comtes regnants al comtat de Rosselló, des de la seva creació el 812 fins a la seva integració definitiva a la Corona d'Aragó el 1375.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Llista de comtes de Rosselló · Veure més »

Llista de Corts Catalanes

s El que segueix és la relació completa de les Corts Generals del Principat de Catalunya.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Llista de Corts Catalanes · Veure més »

Llista de corts generals valencianes

Aquesta és la relació completa de les Corts Generals del Regne de València.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Llista de corts generals valencianes · Veure més »

Llista de fills il·lustres de Palma

Aquesta és una llista dels fills il·lustres de Palma, Mallorca.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Llista de fills il·lustres de Palma · Veure més »

Llista de llibres sobre el rei Artús

''Llyfr Taliesin'' (Llibre de Taliesin), folio 13 (facsímil 1868). Les obres literàries sobre el rei Artús o sobre temes i personatges relacionats amb ell o amb la seva cort són molt nombroses.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Llista de llibres sobre el rei Artús · Veure més »

Llista de llocs d'enterrament als Països Catalans de sants i altres persones venerades

Aquesta llista de llocs d'enterrament de sants, beats, etc. indica on es troben les tombes de persones venerades al cristianisme (sants, beats, venerables i servents de Déu, janeri cossos sants) que es poden trobar en llocs de l'ambit catalanoparlant.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Llista de llocs d'enterrament als Països Catalans de sants i altres persones venerades · Veure més »

Llista de panteons i tombes de sobirans a Espanya

Aquesta llista de llocs d'enterrament de sobirans indica on són les tombes de monarques, titulars i consorts, de territoris sobirans que es poden trobar en llocs d'Espanya, exceptuant-ne l'àmbit catalanoparlant, que es pot trobar a llista de panteons i tombes de sobirans als Països Catalans.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Llista de panteons i tombes de sobirans a Espanya · Veure més »

Llista de panteons i tombes de sobirans als Països Catalans

Aquesta llista de llocs d'enterrament de sobirans indica on es troben les tombes de monarques, titulars i consorts, de territoris sobirans que es poden trobar en llocs de l'ambit catalanoparlant.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Llista de panteons i tombes de sobirans als Països Catalans · Veure més »

Llista de reis d'Aragó

Segueix la llista dels comtes d'Aragó que van regnar al Comtat d'Aragó des de la seva creació vers l'any 800, passant per la seva constitució en Regne d'Aragó i la posterior Corona d'Aragó per passar a formar part finalment del Regne d'Espanya.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Llista de reis d'Aragó · Veure més »

Llista de reis de Mallorca

El que segueix és la llista de reis de Mallorca des de la creació del Regne de Mallorca per Jaume I ''el Conqueridor'' el 1229 fins a la promulgació dels Decrets de Nova Planta el 1715.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Llista de reis de Mallorca · Veure més »

Llista de reis de València

El que segueix és la llista de reis de València des de la creació del Regne de València per Jaume I ''el Conqueridor'' el 1238 fins a la promulgació dels Decrets de Nova Planta el 1707.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Llista de reis de València · Veure més »

Lloctinent general

El lloctinent general va ser del al XVIII un oficial reial, representant del rei, durant l'absència d'aquest, en un dels estats patrimonials de la monarquia catalanoaragonesa.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Lloctinent general · Veure més »

Llombai

Llombai és un municipi del País Valencià situat a la comarca de la Ribera Alta.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Llombai · Veure més »

Llorenç Matheu i Sanç

Llorenç Matheu i Sanç (València, 12 de juliol de 1618 - Madrid, 31 de gener de 1680) va ser un jurista, poeta, humanista i polígraf valencià.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Llorenç Matheu i Sanç · Veure més »

Lluís Domènech i Montaner

La data atribuïda és la que figura al Registre Civil de l'Ajuntament de Barcelona, ja que històricament ha existit una disparitat de versions sobre aquesta dada.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Lluís Domènech i Montaner · Veure més »

Lluís II de Flandes

Lluís II de Flandes, nascut Lluís de Dampierre, dit Lluís de Male o de Maele (Lodewijk van Male en neerlandès) (castell de Male a Sint-Kruis (Bruges), 25 o 29 d'octubre de 1330 - † Saint-Omer, 30 de gener de 1384) fou comte de Flandes, de Nevers i de Rethel 1346- 1384, duc de Brabant (1356), comte d'Artois i de Borgonya 1382- 1384.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Lluís II de Flandes · Veure més »

Lluís IX de França

Per a altres sants o persones venerades amb el nom Lluís vegeu: Sant Lluís (desambiguació) Lluís IX de França (Poissy, prop de París, 1214 - Tunis, 1270), fou rei de França entre 1226 i 1270.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Lluís IX de França · Veure més »

Llubí

Llubí (antigament Castell-Llubí) és un municipi mallorquí de la comarca del Pla, al nord-est de Ciutat de Mallorca.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Llubí · Veure més »

Llucena

Llucena (cooficialment en castellà: Lucena del Cid) és un municipi valencià de la comarca de l'Alcalatén, a la província de Castelló.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Llucena · Veure més »

Llucmajor

Llucmajor és el municipi més extens de Mallorca, Deu estats del món tenen una superfície menor que Llucmajor: Malta, Maldives, Saint Kitts i Nevis, Illes Marshall, Liechtenstein, San Marino, Tuvalu, Nauru, Mònaco i Vaticà.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Llucmajor · Veure més »

Llutxent

Llutxent és un municipi del País Valencià situat a la Vall d'Albaida.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Llutxent · Veure més »

Locució llatina

«Errar és humà». Les locucions llatines són expressions en llatí que s'utilitzen en català amb un significat més o menys pròxim a l'original.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Locució llatina · Veure més »

Lope d'Albero

Lope d'Albero (? - ?) va ser un cavaller aragonès del llinatge dels Albero.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Lope d'Albero · Veure més »

Loriguilla

Loriguilla (en castellà i oficialment, Loriguilla, i en la parla xurra, Lauriguilla) és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca del Camp de Túria.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Loriguilla · Veure més »

Lucrècia Làscaris de Ventimiglia

Lucrècia Làscara de Ventimiglia o en italià Lucrezia Lascaris di Ventimiglia (Ventimiglia 1265 - Barcelona 1314) és una noble parent amb la família reial de Nicea.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Lucrècia Làscaris de Ventimiglia · Veure més »

Luna (llinatge)

Armes d'una branca dels '''Luna''' El llinatge dels Luna fou un llinatge de rics-homes aragonesos.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Luna (llinatge) · Veure més »

M. Carroça de Vilaragut

M.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і M. Carroça de Vilaragut · Veure més »

Maça de Liçana

Maça Liçana, Maça de Liçana o Maza Lizana és un llinatge de rics-homes i senyors establerts al Regne de València arran de la conquesta per Jaume I. Entre els seus dominis, van ostentar els senyorius de Moixent, Novelda, Monòver, la Font de la Figuera o Xinosa, entre altres.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Maça de Liçana · Veure més »

Macastre

Macastre és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca de la Foia de Bunyol.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Macastre · Veure més »

Madina Mayurqa

Madínat Mayurqa és el nom àrab de la ciutat coneguda actualment com a Palma.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Madina Mayurqa · Veure més »

Maldà

Maldà és un municipi de la comarca de l'Urgell, a Catalunya, i pertany a la Vall del Corb.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Maldà · Veure més »

Malilla

Malilla és un barri de la ciutat de València que forma part del districte de Quatre Carreres, al sud-est de la ciutat.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Malilla · Veure més »

Malloles (Perpinyà)

Malloles és un antic poble del terme comunal de Perpinyà, a la comarca del Rosselló, de la Catalunya del Nord.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Malloles (Perpinyà) · Veure més »

Mallorca

Mallorca és una illa de la Mediterrània, la més gran de les Illes Balears —per això també s'anomena la Balear Major—, i és lloc d'origen dels mallorquins.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Mallorca · Veure més »

Manacor

Manacor (pronunciat Manacò) és un municipi de Mallorca, a l'est de l'illa.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Manacor · Veure més »

Manfred I d'Atenes

Manfred I d'Atenes, també conegut com Manfred d'Aragó o Manfred de Sicília o Manfred de Trinacria, (Catània, 1306 – Trapani, 9 novembre 1317) fou Duc d'Atenes des de l'any 1312 fins a la seva mort, el 1317.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Manfred I d'Atenes · Veure més »

Manises

Manises és un municipi del País Valencià situat a la comarca de l'Horta Sud.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Manises · Veure més »

Manuel de Borgonya

Manuel de Borgonya i de Suàbia o Manuel de Castella (Carrión de los Condes, 1234 - Peñafiel, 25 de desembre de 1283) fou infant de Castella i de Lleó i senyor d'Escalona, Peñafiel i Villena.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Manuel de Borgonya · Veure més »

Mare de Déu de la Mercè

La talla gòtica de la Mare de Déu de la Mercè, atribuïda a Pere Moragues. La Mare de Déu de la Mercè és una advocació de la Mare de Déu originària de Barcelona i lligada a la fundació de l'orde de la Mercè el 1218.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Mare de Déu de la Mercè · Veure més »

Mare de Déu de Valldaura

Mare de Déu de Valldaura o Santa Maria de Valldaura és una església a mig camí entre els nuclis d'Olvan i la Quar (el Berguedà).

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Mare de Déu de Valldaura · Veure més »

Mare de Déu del Lledó

La Mare de Déu del Lledó és la patrona de Castelló de la Plana.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Mare de Déu del Lledó · Veure més »

Mare de Déu del Puig

Retaule al monestir del Puig amb la Mare de Déu del Puig al centre Mare de Déu del Puig, és la patrona del Regne de València i així ho va decidir el rei Jaume I en la crònica llatina.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Mare de Déu del Puig · Veure més »

Margarida (Planes)

Margarida és un poble del terme municipal de Planes, a la comarca del Comtat (País Valencià), del qual dista 4 km en direcció est.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Margarida (Planes) · Veure més »

Margarida de Borbó-Dampierre

Margarida de Borbó-Dampierre, també coneguda com a Margarida de Navarra (1211 - 12 d'abril de 1256) va ser la tercera i última esposa de Teobald I de Navarra, es va convertir en comtessa de Xampanya i reina de Navarra.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Margarida de Borbó-Dampierre · Veure més »

Margarida de Llúria

Margarida de Llúria fou una senyora principal d'El Puig de Santa Maria (Valencia) del segle XIV.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Margarida de Llúria · Veure més »

Maria d'Aragó i d'Hongria

Maria d'Aragó i d'Hongria (ca. 1248-1268 - Saragossa) fou infanta d'Aragó i monja, l'última filla del rei Jaume el Conqueridor i Violant d'Hongria.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Maria d'Aragó i d'Hongria · Veure més »

Maria de Montpeller

Escut dels Senyors de Montpeller Maria de Montpeller, (ca. 1182 - Roma, 21 de gener del 1213) fou senyora baronessa de Montpeller, muller del rei Pere I i mare del rei Jaume I. Era filla de Guilhèm VIII de Montpeller i d'Eudòxia Comnena de Constantinoble.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Maria de Montpeller · Veure més »

Marimon de Plegamans

Marimon de Plegamans és testimoni dels límits entre Catalunya i Aragó fixats per Jaume I Marimon de Plegamans (mort abans de 1259, s. XIII) fou veguer i senyor del Castell de Plegamans.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Marimon de Plegamans · Veure més »

Marina de guerra catalana

Galera catalana de l'almirall Galceran de Requesens i Joan de Soler. Vegeu que remolca la seva barca de panescalm. * La xurma és amb terçols, amb tres remers a cada banc cadascun amb el seu rem. Hi ha una separació palesa dels rems en grups de tres.*El nombre de rems i la proporció de les figures no són correctes. Galiota d'estil català (galera petita). Icona de Sant Joan Crisòstom de Kímolos. La marina de guerra catalana –amb vaixells catalans, almiralls catalans i tripulacions catalanes (sense comptar la xurma)– a les ordres directes o indirectes dels comtes de Barcelona representava una realitat reconeguda per tota la Mediterrània des dels seus orígens fins a Ferran el Catòlic.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Marina de guerra catalana · Veure més »

Marqués de Llançol

Marqués de Llansol (també denominat Marqués de Llançol o Marqués de Llanzol en castellà), es un títol nobiliari creat per Carles II el 28 de juliol de 1690, per elevació de la Baronia de Gilet, conformat territorialment pel seu terme municipal.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Marqués de Llançol · Veure més »

Marquesa de la Guàrdia

o Marquesa de Cervera fou benefactora, pledejant, doble comanadora dels monestirs de Sant Joan de Cervera i Sant Joan d'Alguaire.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Marquesa de la Guàrdia · Veure més »

Marquesat de la Pobla de Rocamora

El títol nobiliari de Marqués de la Pobla de Rocamora va ser atorgat per la Reina Isabel II a María Isabel Manuel de Villena y Álvarez de las Asturias per Reial decret del 30 de maig de 1867.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Marquesat de la Pobla de Rocamora · Veure més »

Marquesat de Rafal

VIII Marquès, durant la casa d'Heredia. ''Mant de Grandesa d'Espanya''. El marquesat de Rafal és un títol nobiliari que va ser concedit per Felip IV a Jerónimo de Rocamora y Thomas per Reial decret de 14 de juny de 1636.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Marquesat de Rafal · Veure més »

Marxalenes

Marxalenes és un barri de la ciutat de València (País Valencià), pertanyent al districte de La Saïdia.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Marxalenes · Veure més »

Marxuquera

Marxuquera (també anomenada ocasionalment la Marxuquera), és una caseria i una partida extramunicipal repartida entre els municipis de Gandia, Palma de Gandia, Ador i Alfauir (La Safor), amb uns 934 habitants repartits en un xicotet nucli històric i diferents urbanitzacions, a més de gran quantitat de cases diseminades.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Marxuquera · Veure més »

Mas de l'Artís

El Mas de l'Artís és una masia de Vilanova i la Geltrú (Garraf) protegida com a Bé Cultural d'Interès Local.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Mas de l'Artís · Veure més »

Mascalvó

Mascalvó (normativament segons l'IEC) o Mascalbó fou un antic terme rural de Tarragona que es va incorporar a Reus el 1591, i està situat prop del Barranc de Porpres o de Mascalbó, en direcció de Reus a Salou.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Mascalvó · Veure més »

Masia de la Rodana

La masia fortificada de la Rodana es troba en el camí que es dirigeix cap a Gàtova, quasi al límit del terme municipal d'Altura (Alt Palància), al País Valencià.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Masia de la Rodana · Veure més »

Masmudina

La masmudina era mitja dobla d'or almohade.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Masmudina · Veure més »

Massalfassar

Massalfassar és un municipi del País Valencià a la comarca de l'Horta Nord.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Massalfassar · Veure més »

Massanassa

Massanassa és un municipi del País Valencià situat a la comarca de l'Horta Sud.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Massanassa · Veure més »

Massarrojos

Massarrojos és una poble de la ciutat de València, pertanyent al districte dels Poblats del Nord.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Massarrojos · Veure més »

Mata de Matha

Mata de Matha, morta entre 1270 i 1273, fou vescomtessa de Marsan del 1251 a la seva mort, i filla de Bosó de Matha, senyor de Conyac, i de Peronella de Comenge, comtessa de Bigorra i vescomtessa de Marsan.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Mata de Matha · Veure més »

Matieu de Caersi

Matieu de Caersí (fl....1276...) fou un trobador occità originari del Carcí.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Matieu de Caersi · Veure més »

Maulets (1705)

Felip V penjat cap avall al Museu de l'Almudí, a Xàtiva Placa a Xàtiva dedicada als maulets per la seua defensa de la ciutat el 1707 l'Eixample Els maulets van ser un grup partisà de valencians que donava suport a l'arxiduc Carles d'Àustria en la Guerra de Successió, i enemics dels botiflers, partidaris de Felip V de Borbó.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Maulets (1705) · Veure més »

Mausoleu de Jaume I

El mausoleu de Jaume I és una obra modernista de Tarragona protegida com a Bé Cultural d'Interès Local.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Mausoleu de Jaume I · Veure més »

Meliana

Meliana és un municipi del País Valencià situat a la comarca de l'Horta Nord.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Meliana · Veure més »

Menorca

Situació de Menorca respecte als Països Catalans Menorca és l'illa més septentrional de les Balears, i lloc d'origen dels menorquins.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Menorca · Veure més »

Mequinensa

Mequinensa és una vila i municipi del Baix Cinca situat a la Franja de Ponent, dins la província de Saragossa (Aragó) d'aproximadament 2.600 habitants (any 2006).

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Mequinensa · Veure més »

Mercat de Xàtiva

El Mercat de Xàtiva fa referència a dos mercats de menjar, roba, utensilis, etc.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Mercat de Xàtiva · Veure més »

Mercat municipal de Molins de Rei

Mercat municipal de Molins de Rei és un monument del municipi de Molins de Rei (Baix Llobregat) protegit com a bé cultural d'interès local.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Mercat municipal de Molins de Rei · Veure més »

Mestre de la conquesta de Mallorca

Detall de las ''Pintures murals de la conquesta de Mallorca'' conservades al Museu Nacional d'Art de Catalunya Mestre de la conquesta de Mallorca, és el nom pel que es coneix l'autor anònim de diverses pintures realitzades a la fi del, d'estil romànic tardà o principis del gòtic.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Mestre de la conquesta de Mallorca · Veure més »

Michael Eaude

Michael Eaude (Londres, Anglaterra, 1949) és un sindicalista, periodista i escriptor anglés, establert a Catalunya des de 1992.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Michael Eaude · Veure més »

Mieres

Mieres és una vila i municipi de la comarca de la Garrotxa, a les Comarques Gironines amb una extensió de 26,29 km².

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Mieres · Veure més »

Mina de Les Ferreres

La mina de Les Ferreres és una antiga mina situada a Rocabruna, una entitat de població del municipi de Camprodon, al Ripollès.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Mina de Les Ferreres · Veure més »

Mines de Can Menera

Les Mines de Can Menera són al vessant sud del Bassegoda, a sota mateix de la masia de la Menera, a tocar el torrent de Can Menera.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Mines de Can Menera · Veure més »

Miquel Fabra

Miquel Fabra (Regne de Castella?, finals del s. XII - València) va ser un religiós que acompanyà Sant Domènec de Guzmán en la fundació de l'Orde dels Predicadors i que fou confessor del rei Jaume I el Conqueridor.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Miquel Fabra · Veure més »

Miquel Joan de Mont-rodon

Miquel Joan de Mont-rodon i de Tristany (també escrit: Monrodon, Monredon, Montredon, Montrodon, Monrodó, Monredó) (Barcelona, 1570 – Santa Coloma de Farners, 30 d'abril de 1640) fou Algutzir Ordinari de Cort de la Reial Audiència de Barcelona i Veguer de la Cerdanya.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Miquel Joan de Mont-rodon · Veure més »

Miquel Joan Porta

''Èxtasi de Sant Francesc'' (1571), oli sobre taula (92,5 x 72,5 cm.), Museu de Belles Arts de València. Miquel Joan Porta (c. 1544-c. 1616), fou un pintor manierista català, nascut a Àger i actiu a València.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Miquel Joan Porta · Veure més »

Miracle dels corporals de Daroca

Els Corporals de Daroca es poden visitar a l'església de Santa Maria de Daroca. El Miracle dels corporals de Daroca és un miracle eucarístic ocorregut el segle XIII durant la segona revolta d'al-Azraq, en el context del període històric conegut com la Reconquesta.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Miracle dels corporals de Daroca · Veure més »

Mislata

Mislata és un municipi i vila del País Valencià situat a l'Àrea Metropolitana de València, a la comarca de l'Horta Sud.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Mislata · Veure més »

Misteri d'Elx

El Misteri d'Elx (també anomenat localment la Festa d'Elx) és una obra teatral que representa la Mort, Assumpció i Coronació de la Mare de Déu i que se celebra a Elx des de finals de l'edat mitjana.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Misteri d'Elx · Veure més »

Mite fundacional

Un mite fundacional és el mite que explica els orígens d'un poble, ja sigui a partir de la creació del món, com de la fundació de l'assentament del centre de la pàtria o terra original.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Mite fundacional · Veure més »

Mitgera (Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l'Heura)

La Mitgera és una obra de Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l'Heura (Baix Empordà) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Mitgera (Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l'Heura) · Veure més »

Mitjans de comunicació a Catalunya

Entrada a TV3 Aquest article resull la història, desenvolupament i característiques dels mitjans de comunicació a Catalunya.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Mitjans de comunicació a Catalunya · Veure més »

Mocadorada

Ninots de massapà, part d'un aparador d'una pastisseria. És tradicional la creació de decoracions a base de massapà per al dia de Sant Dionís La Mocadorada o Mocadorà (pronunciat en valencià central /mokaoˈɾaː/) és una celebració popular valenciana, generalment vinculada a la data del 9 d'octubre, dia de Sant Donís, coincidint amb la Diada Nacional del País Valencià.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Mocadorada · Veure més »

Moià

Monument en el lloc on hi hagué l'església de Sant Sebastià, davant de la Casa de la Vila Moià és una vila de Catalunya, cap del municipi del mateix nom, capital de la comarca del Moianès, de la qual n'està situat al centre.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Moià · Veure més »

Moixent

Moixent (oficialment Moixent/Mogente) és una població del País Valencià a la comarca de la Costera.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Moixent · Veure més »

Monòver

Monòver (oficialment Monòver/Monóvar) és una població del País Valencià situada a la comarca del Vinalopó Mitjà.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Monòver · Veure més »

Moncofa

Moncofa és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca de la Plana Baixa.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Moncofa · Veure més »

Monells

Monells és una entitat de població al municipi de Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l'Heura, comarca del Baix Empordà.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Monells · Veure més »

Monestir de la Real

El Monestir de la Real o Monestir de Santa Maria de la Real és un antic monestir cistercenc al barri del Secar de la Real i a tres quilòmetres de les murades de la ciutat de Palma.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Monestir de la Real · Veure més »

Monestir de la Saïdia

El Reial monestir de la Saïdia, també Santa Maria de Gratia Dei,ALDANA FERNÁNDEZ, Salvador (coord.), Monumentos desaparecidos de la Comunidad Valenciana, p. 144, tom I, Consell Valencià de Cultura, València 1999 fou un monestir de l'orde del Cister fundat a la ciutat de València arran de la seua conquesta per part de Jaume I, el qual sempre tingué predilecció per aquest orde.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Monestir de la Saïdia · Veure més »

Monestir de Piedra

Ruïnes de l'església del monestir La zona es plena de l'aigua del riu Piedra El Monasterio de Piedra és actualment una zona turística situada en un paratge solitari i feréstec que ocupa la zona dominada per un antic monestir a la Comunitat de Calataiud, Aragó.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Monestir de Piedra · Veure més »

Monestir de Sant Bernat de Rascanya

El monestir de Sant Bernat de Rascanya fou un monestir de l'Orde del Cister situat als afores de la ciutat de València.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Monestir de Sant Bernat de Rascanya · Veure més »

Monestir de Sant Cugat

El monestir de Sant Cugat és una antiga abadia benedictina a la localitat catalana de Sant Cugat del Vallès.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Monestir de Sant Cugat · Veure més »

Monestir de Santa Clara la Real

El Monestir de Santa Clara la Real és un conjunt monàstic de l'ordre de les Clarisses situat a la ciutat de Múrcia (Regió de Múrcia, Espanya).

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Monestir de Santa Clara la Real · Veure més »

Monestir de Santa Llúcia d'Alzira

El Monestir de Santa Llúcia d'Alzira o Monestir de Santa Llúcia, http://www.cult.gva.es/dgpa/bics/detalles_bics.asp?IdInmueble.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Monestir de Santa Llúcia d'Alzira · Veure més »

Monestir de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes

El monestir de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes és una antiga abadia de canonges regida per l'orde de Sant Agustí.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Monestir de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes · Veure més »

Monestir de Santa Maria de Benifassà

El Reial convent de Santa Maria de Benifassà és un monestir fundat per l'orde del Cister, actualment ocupat per monges cartoixanes, i situat dins del Parc Natural de la Tinença de Benifassà, al terme municipal de La Pobla de Benifassà, Baix Maestrat (País Valencià).

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Monestir de Santa Maria de Benifassà · Veure més »

Monestir de Santa Maria de la Valldigna

El Reial monestir de Santa Maria de Valldigna és a Simat de la Valldigna, a la comarca de la Valldigna, del País Valencià.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Monestir de Santa Maria de la Valldigna · Veure més »

Monestir de Santa Maria del Puig

Monestir de Santa Maria del Puig o Reial Monestir dels Pares Mercedaris del Puig de Santa Maria és un convent mercedari al municipi del Puig, comarca de l'Horta Nord, País Valencià.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Monestir de Santa Maria del Puig · Veure més »

Monestir de Santes Creus

El Monestir de Santes Creus o Reial Monestir de Santa Maria de Santes Creus és una de les joies de l'art medieval català i està situat al poble de Santes Creus, capital del municipi d'Aiguamúrcia (l'Alt Camp).

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Monestir de Santes Creus · Veure més »

Monestir dels Pares Carmelites del Desert de les Palmes

El Convent Carmelita o Monestir dels Pares Carmelites del Desert de les Palmes està situat en el terme municipal de Benicàssim.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Monestir dels Pares Carmelites del Desert de les Palmes · Veure més »

Montaverner

Montaverner és un municipi del País Valencià situat a la comarca de la Vall d'Albaida.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Montaverner · Veure més »

Montblanc

Montblanc és una vila i municipi de Catalunya, capital de la comarca de la Conca de Barberà.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Montblanc · Veure més »

Montcada (Horta Nord)

Montcada (oficialment Montcada/Moncada, també conegut com a Montcada de l'Horta) és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca de l'Horta Nord.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Montcada (Horta Nord) · Veure més »

Montesa

Montesa és un municipi del País Valencià a la comarca de la Costera.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Montesa · Veure més »

Montpeller

Montpeller (en occità Montpelhièr o Montpel(l)ièr, en francès Montpellier, nom oficial) és una ciutat occitana del Llenguadoc, a la regió d'Occitània, capital del departament de l'Erau.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Montpeller · Veure més »

Montroi

Montroi (oficialment Montroi/Montroy) és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca de la Ribera Alta.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Montroi · Veure més »

Montsó

Montsó (en aragonès, castellà i oficialment, Monzón) és la segona ciutat de la província d'Osca, amb una població de 17 115 habitants.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Montsó · Veure més »

Montserrat (Ribera Alta)

Montserrat, també conegut com a Montserrat d'Alcalà, és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca de la Ribera Alta.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Montserrat (Ribera Alta) · Veure més »

Montuïri

Montuïri és una vila i municipi de Mallorca situat a la comarca del Pla de Mallorca.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Montuïri · Veure més »

Morabatí

El morabatí era un impost sobre el monedatge que es va aplicar a la Corona d'Aragó durant l'edat mitjana i l'edat moderna.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Morabatí · Veure més »

Morella

Morella és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca dels Ports, de la qual és la capital, i hi té altres poblacions dins el seu gran terme municipal.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Morella · Veure més »

Moros i Cristians d'Alcoi

Esquadra Filada Vascos,Nom oficial. Font: Ajuntament d'Alcoi 2006 Esquadra de Negres, 2007 Ambaixada cristiana durant el Dia de ''l'alardo'', any 2009. Les festes de Moros i Cristians d'Alcoi (l’Alcoià) són una festa popular en què es recrea la lluita entre dos bàndols, musulmà i cristià.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Moros i Cristians d'Alcoi · Veure més »

Moros i Cristians de Biar

Les festes de Moros i Cristians de Biar (o Festes de Maig), al municipi valencià de Biar (Alt Vinalopó) són les festes en honor de la patrona de la vila: la Mare de Déu de Gràcia.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Moros i Cristians de Biar · Veure més »

Moros i Cristians de Cocentaina

Les festes de Moros i Cristians de Cocentaina (El Comtat) tenen el seu origen en la Conquesta de Cocentaina produïda en 1245 que va durar 12 anys i que va enfrontar als habitants musulmans de Cocentaina, ajudats per 500 cavallers de l'Emirat de Gharnata amb les tropes de Jaume el Conqueridor.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Moros i Cristians de Cocentaina · Veure més »

Moscardón

Moscardón és un municipi d'Espanya, pertanyent a la província de Terol, a la Comunitat Autònoma d'Aragó, situat en la part sud-occidental de la comarca de Serra d'Albarrasí inclosa en la Sesma de Frías de Albarracín.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Moscardón · Veure més »

Mosquerola

Mosquerola (en xurro, Mosquerhuela; en castellà i oficialment, Mosqueruela) és un municipi de l'Aragó, de la comarca de Gúdar-Javalambre.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Mosquerola · Veure més »

Mossàrab

El mossàrab fou el conjunt de varietats lingüístiques romàniques parlades a al-Àndalus durant l'alta edat mitjana com a evolució del llatí vulgar parlat a la major part de la península Ibèrica.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Mossàrab · Veure més »

Moviment Identitari Català

El Moviment Identitari Català (MIC) és una organització independentista catalana d'ultradreta fundada el 2015.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Moviment Identitari Català · Veure més »

Muhàmmad al-Mustànsir

Abu-Abd-Al·lah Muhàmmad (I) al-Mustànsir ibn Yahya (I), més conegut com a al-Mustànsir o Muhàmmad al-Mustànsir o Abu-Abd-Al·lah al-Mustànsir (1228-1277) fou un emir hàfsida i califa almohade hàfsida, fill i successor d'Abu-Zakariyya Yahya ibn Abd-al-Wàhid el 1249.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Muhàmmad al-Mustànsir · Veure més »

Murades de Palma

Plànol de Palma de 1644, on es veu el recinte de les murades. Les murades de Palma eren un conjunt d'elements defensius que envoltaven la ciutat, entre els quals hi havia bastions, revellins, portes, torres, un vall i el perímetre de la murada.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Murades de Palma · Veure més »

Mural del País Valencià

Mural del País Valencià és l'obra poètica més extensa de Vicent Andrés Estellés.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Mural del País Valencià · Veure més »

Muralla àrab de València

Traçat de la muralla àrab de València Restes de la muralla àrab de València, on s'aprecia un pou Torre de l'Àngel (plaça de l'Àngel) La muralla àrab o musulmana és una murada de defensa construïda al al voltant de la Ciutat Vella de València, de la qual encara romanen restes menors.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Muralla àrab de València · Veure més »

Muralla medieval de Llíria

La Muralla Medieval de Llíria, està catalogada com Bé d'interès cultural, amb codi d'identificació: 46.11.147-023, ja que no té anotació ministerial.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Muralla medieval de Llíria · Veure més »

Muralla romana de Barcelona

La Muralla romana de Barcelona és una obra declarada Bé Cultural d'Interès Nacional.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Muralla romana de Barcelona · Veure més »

Muralles d'Ontinyent

Les muralles d'Ontinyent, són considerades Bé d'interès cultural, amb codi 46.24.184-004, no presentant encara número d'anotació ministerial.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Muralles d'Ontinyent · Veure més »

Muralles de Cardona

La muralla de Cardona fou un perímetre defensiu bastit al voltant de la vila de Cardona a l'època medieval.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Muralles de Cardona · Veure més »

Muralles de Caudiel

La Muralla de Caudiel, a la comarca de l‘Alt Palància, és un recinte emmurallat que està catalogat com a Bé d'interés cultural amb codi identificatiu: 12.07.043-003, segons consta en la Direcció General de Patrimoni Artístic de la Generalitat Valenciana, http://www.cult.gva.es/dgpa/bics/Detalles_bics.asp?IdInmueble.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Muralles de Caudiel · Veure més »

Muralles de Gandia

Les muralles de Gandia, encara que pràcticament desaparegudes gairebé íntegrament, les seues restes estan catalogades com a bé d'interès cultural, segons consta a la Direcció General de Patrimoni Cultural de la Conselleria de Turisme, Cultura i Esport de la Generalitat Valenciana, amb número d'anotació ministerial: RI-51-0010759 i data d'anotació 24 d'abril 2002.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Muralles de Gandia · Veure més »

Muralles de les Coves de Vinromà

Les Muralles de les Coves de Vinromà, són unes muralles localitzades a la localitat de Coves de Vinromà, a la comarca de la Plana Alta.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Muralles de les Coves de Vinromà · Veure més »

Murals de Pilarín Bayés

Els murals de Pilarín Bayés són una sèrie de murals de gres porcellànic de la dibuixant i ninotaire catalana Pilar Bayés i Luna, que va iniciar el 2018 en diferents municipis catalans, on recrea la vida, els monuments, les entitats culturals i socials i els personatges públics de cada municipi.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Murals de Pilarín Bayés · Veure més »

Murcià

El murcià (en castellà: murciano) és una variant meridional del castellà peninsular que es parla principalment a la Regió de Múrcia, a les comarques adjacents valencianes del Baix Segura i l'Alt Vinalopó i al corredor d'Almansa (a la província d'Albacete, Castella-La Manxa).

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Murcià · Veure més »

Muret

Muret (Murèth en occità i antigament Murell) és un municipi a l'estat francès, situat al departament de l'Alta Garona, a Occitània, a uns 20 quilòmetres al sud de Tolosa.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Muret · Veure més »

Murla

Murla és una població del País Valencià, a la comarca de la Marina Alta, subcomarca de la vall de Pop.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Murla · Veure més »

Museros

Museros és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca de l'Horta Nord.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Museros · Veure més »

Museu Arqueològic d'Eivissa i Formentera

El Museu Arqueològic d'Eivissa i Formentera és un museu d'història centrat en la història de les illes Pitiüses.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Museu Arqueològic d'Eivissa i Formentera · Veure més »

Museu Arqueològic de Dénia

El Museu Arqueològic de la ciutat de Dénia (Marina Alta) condueix per la història de la ciutat, des dels inicis de la seua aventura urbana, s. II aC, fins al.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Museu Arqueològic de Dénia · Veure més »

Museu d'Història de Catalunya

El Museu d'Història de Catalunya (MHC) és un museu ubicat al Palau de Mar de Barcelona, creat amb la missió de narrar als seus visitants la cultura i la història de Catalunya, cosa que fa mitjançant una col·lecció d'objectes i documents que s'hi relacionen, de recreacions històriques i ambientacions i d'equipaments audiovisuals i informàtics, que acosten de manera lúdica a la història d'aquesta nació, pretenent estimular així, alhora que informar, l'interès sobre l'evolució de la cultura catalana.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Museu d'Història de Catalunya · Veure més »

Museu d'Història de València

El Museu d'Història de València (MhV) és un museu situat a la ciutat de València que té com a missió conèixer i donar a conèixer el desenvolupament històric de la ciutat.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Museu d'Història de València · Veure més »

Museu d'Història Natural de la província de Jilin i la Universitat Normal del Nordest

El Museu Provincial d'Història Natural de Jilin i la Universitat Normal del Nordest és un museu d'història natural afiliat a la Universitat Normal del Nordest, situat a la ciutat de Changchun, província de Jilin.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Museu d'Història Natural de la província de Jilin i la Universitat Normal del Nordest · Veure més »

Museu de Belles Arts de Sevilla

El Museu de Belles Arts de Sevilla és el més important museu d'art d'Andalusia, considerat el segon més important d'Espanya, si més no pel que fa a pintura d'autors nacionals.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Museu de Belles Arts de Sevilla · Veure més »

Museu de Ceràmica de Paterna

El museu municipal de Ceràmica de Paterna és un museu dedicat a la ceràmica local amb peces de l'Edat Mitjana i de l'Edat Moderna, mostrant així peces fabricades entre el i el XVI.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Museu de Ceràmica de Paterna · Veure més »

Museu de l'església de Sant Joan de Déu

El museu de l'Església de Sant Joan de Déu de Múrcia (Regió de Múrcia, Espanya) és una de les seus del Museu de Belles arts de Múrcia que acull una important col·lecció d'imagineria religiosa des del xv al xx.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Museu de l'església de Sant Joan de Déu · Veure més »

Museu Històric Municipal de València

El Museu Històric Municipal de València és un museu que es troba a l'edifici de la casa consistorial de València, a la plaça de l'Ajuntament.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Museu Històric Municipal de València · Veure més »

Museu llenguadocià

El Museu llenguadocià és un museu d'història i d'arqueologia situat a Montpeller (França), especialitzat al patrimoni del Llenguadoc, sobretot a l'època medieval i moderna.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Museu llenguadocià · Veure més »

Museu Marítim de Barcelona

El Museu Marítim de Barcelona es troba emplaçat a l'edifici de les Drassanes Reials de Barcelona, un espai dedicat a la construcció naval entre el i el, surt documentat amb data de l'any 1243, on s'assenyalen els límits de Barcelona, fent esment d'unes drassanes.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Museu Marítim de Barcelona · Veure més »

Museu Valencià de la Festa

El Museu Valencià de la Festa de la ciutat d'Algemesí (la Ribera Alta), fou creat el 2002 amb l'objectiu de donar lloc a la investigació i difusió de les principals festivitats municipals, la Festa de la Mare de Déu de la Salut i la Setmana de Bous, en el camp de la cultura popular, i amb una projecció de futur que implicarà posar a l'abast del públic un espai que centralitza el coneixement i la reflexió sobre la diversitat de manifestacions festives i culturals d'arreu del territori valencià.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Museu Valencià de la Festa · Veure més »

Museu Valencià de la Il·lustració i de la Modernitat

El Museu Valencià de la Il·lustració i de la Modernitat, també conegut com a MuVIM, és un museu i centre d'exposicions temporals de la ciutat de València.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Museu Valencià de la Il·lustració i de la Modernitat · Veure més »

Musoles

Musoles és una família nobiliària assolada a València.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Musoles · Veure més »

Nacionalisme aragonès

Una estrelada aragonesa. El nacionalisme aragonès és un moviment polític que defensa que Aragó té història, idioma, lleis i cultura pròpies suficients per a tenir una major autonomia i fins i tot per a conformar una nació independent.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Nacionalisme aragonès · Veure més »

Navaixes

Navaixes (en castellà i oficialment, Navajas) és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca de l'Alt Palància.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Navaixes · Veure més »

Navarrés

Navarrés és un municipi del País Valencià de la comarca de la Canal de Navarrés.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Navarrés · Veure més »

Navata

Navata és un municipi de la comarca de l'Alt Empordà, de la qual pràcticament constitueix el límit occidental.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Navata · Veure més »

Nàquera

Nàquera (oficialment Nàquera/Náquera) és un municipi del País Valencià situat a la comarca del Camp de Túria.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Nàquera · Veure més »

Neteja ètnica

La neteja ètnica és un tipus de biopolítica, i duta a l'extrem es converteix en genocidi.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Neteja ètnica · Veure més »

Neula

La neula és un dels dolços més típics de la cuina catalana que es menja tradicionalment per Nadal.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Neula · Veure més »

Nicolás Garcia Caro Vergés y Agustí

Nicolás Garcia Caro Vergés y Agustí (Mataró, 1818 - València, 1886) fou un militar i polític valencià d'origen català.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Nicolás Garcia Caro Vergés y Agustí · Veure més »

No prengueu el fals marit

No·l prenatz lo fals marit (No el prengueu, el fals marit) és una obra poètica de Cerverí de Girona (1259-1285) un poeta inclòs a la tradició trobadoresca catalana.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і No prengueu el fals marit · Veure més »

Noms de la ciutat de Mallorca

Panoràmica de la ciutat medieval La ciutat de Mallorca va ser fundada el pels romans i és la capital de l'illa homònima d'ençà de la destrucció de Pol·lèntia durant el Baix Imperi.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Noms de la ciutat de Mallorca · Veure més »

Noms de les Illes Balears

Les Illes Balears Les Illes Balears són un arxipèlag de la Mediterrània occidental situat entre Sardenya, la Península Ibèrica i la Barbaria.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Noms de les Illes Balears · Veure més »

Nostra Senyora de les Neus

Nostra Senyora de les Neus. Taller de Giovanni della Robbia (Certaldo - Itàlia) Nostra Senyora de les Neus, Mare de Déu de les Neus o Mare de Déu de la Neu, és una antiga advocació mariana que es remunta al i que està molt estesa a Itàlia, Espanya, Llatinoamèrica i Portugal.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Nostra Senyora de les Neus · Veure més »

Nostra Senyora dels Dolors (Manacor)

LEsglésia de Nostra Senyora dels Dolors està situada a la plaça del Rector Rubí, a Manacor.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Nostra Senyora dels Dolors (Manacor) · Veure més »

Novaliches

Novaliches és una població que pertany al terme municipal de Xèrica (Alt Palància, País Valencià), de la qual està ubicada a dos quilòmetres en direcció est, a la vora del barranc de Benafer.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Novaliches · Veure més »

Novena Croada

La Novena Croada és sovint considerada com a part de la Vuitena Croada.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Novena Croada · Veure més »

Nucli antic d'Onda

El Nucli antic de la Vila, o simplement el Nucli antic d'Onda, en la Plana Baixa, està format per un conjunt de carrers, places i els edificis que alberguen, que va ser declarat Conjunt Històric-Artístic l'any 1967, tenint en l'actualitat la catalogació de Bé d'Interès Cultural, amb codi identificatiu 12.06.084-002; a causa del valuós patrimoni cultural, punt de caràcter civil, com a religiós i militar, del que es conserva de l'antiga ciutat medieval.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Nucli antic d'Onda · Veure més »

Nucli antic de Cervera

El nucli antic de Cervera o centre històric, comprèn la ciutat vella, articulada pel carrer Major, des de la plaça Major fins a l'antic portal de Santa Maria i el barri de la Universitat, presidit per l'imposant edifici del.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Nucli antic de Cervera · Veure més »

Nucli antic de Flix

El Nucli antic de Flix està situat dins del nucli urbà de la població de Flix (Ribera d'Ebre), a l'extrem nord-est del terme i centrat per la plaça Major.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Nucli antic de Flix · Veure més »

Nucli antic de la Vila de Sagunt

El Nucli antic de la Vila de Sagunt, està format per la zona antiga de l'esmentat municipi de la comarca del Camp de Morvedre, al País Valencià.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Nucli antic de la Vila de Sagunt · Veure més »

Nucli central de Valls

El nucli central de la vila de Valls (Alt Camp) està catalogat com a conjunt monumental a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Nucli central de Valls · Veure més »

Nucli de Vimbodí

Nucli de Vimbodí és una obra de Vimbodí i Poblet (Conca de Barberà) protegida com a Bé Cultural d'Interès Local.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Nucli de Vimbodí · Veure més »

Nucli històric de Catí

El Conjunt Històric de Catí està situat al centre de la població de Catí, a la comarca de l'Alt Maestrat.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Nucli històric de Catí · Veure més »

Nucli històric de Culla

Baix lo mur, restes de la muralla que envoltava Culla El Perxet de Culla El nucli històric de Culla, a la comarca de l'Alt Maestrat, està constituït pel nucli antic de Culla, el qual ofereix un recorregut amb diferents edificis rehabilitats carregats d'història, carrers i carrerons, places i placetes plenes de tradició, que van ser catalogats com un Bé d'Interès Cultural, presentant anotació ministerial número: RI-53-0000593, i data d'anotació 21 de maig de 2004.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Nucli històric de Culla · Veure més »

Nucli històric de la Palma d'Ebre

El nucli històric de la Palma d'Ebre és el centre històric de la Palma d'Ebre, conjunt catalogat a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Nucli històric de la Palma d'Ebre · Veure més »

Nucli històric de Vilafamés

El Conjunt Històric Artístic de Vilafamés, és un Bé d'Interès Cultural, per declaració singular, amb anotació ministerial: R-I-53-0000612, del 22 d'abril de 2005.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Nucli històric de Vilafamés · Veure més »

Nules

Nules es una ciutat del País Valencià situada a la comarca de la Plana Baixa.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Nules · Veure més »

Nullus sucumbere vel superari possit qui illum in bello detulerit

Nullus sucumbere vel superari possit qui illum in bello detulerit o ningú que ha portat durant un conflicte pot perdre o guanyar una batalla és una locució llatina medieval.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Nullus sucumbere vel superari possit qui illum in bello detulerit · Veure més »

Numeració del Casal d'Aragó

Ordinacions fetes per lo senyor en pere terz rey d'aragó sobre lo regiment de tots los officials de la sua cort''. '''N'''os.... (BNF, ms. esp. 99, f.1) «Libre dels Feyts»Còdex de Poblet (1343) ''"los nobles reys que hac en Aragó qui foren del alt linyatge del comte de Barcelona"'''Crònica de Bernat Desclot (Còdex del 1350-1450, Ms. 1), Biblioteca de Catalunya ''Cròniques dels reis d'Aragó e comtes de Barcelona'', capítols XX i XXI: «''Com fina la generació masculina dels reis d'Aragó'': Ací fem fi e terme als reis d'Aragó. E per tal com lo dit regne, en defalliment d'hereu mascle, pervenc a comte de Barcelona per ajustament matrimonial. (''ms. nº 17, f.24r'') Sant Carlemany, una figura reial còpia d'una de les 19 escultures dels comtes i dels reis catalano-aragonesos per al Saló del Tinell en el Palau Reial Majorde Barcelona, que reprodueix el retrat del rei Pere el Cerimoniós. Pere IV rei d'Aragó mític regne de SobrarbeVagad o la identidad aragonesa en el siglo XV; pàg. 96 Jerónimo Zurita. La numeració del Casal d'Aragó són els ordinals utilitzats per identificar els sobirans de la Corona d'Aragó, de la dinastia coneguda com a Casal d'Aragó, nom històric de la branca principal del Casal de Barcelona.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Numeració del Casal d'Aragó · Veure més »

Nunó Sanç

Nunó Sanç (ca. 1185 - 1241) fou comte de Cerdanya i Rosselló (1212-1241; en llatí, el 8 de març de 1239: Nunus Sancii, Dei gratia dominus de Rossillionis, Vallis de Asperii, Conflent et Cerritane).

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Nunó Sanç · Veure més »

Obra Cultural Balear

L'Obra Cultural Balear o, de forma abreviada, OCB, és la institució cívica i cultural de més influència a les Illes Balears pel que fa a la promoció de la llengua catalana i la cultura pròpies del poble balear i defensar-ne el dret al ple autogovern.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Obra Cultural Balear · Veure més »

Octubre Centre de Cultura Contemporània

L'Octubre Centre de Cultura Contemporània (OCCC) és el nom amb el qual s'ha batejat l'antic edifici El Siglo Valenciano després de la seua adquisició per Acció Cultural del País Valencià el 2004 i subseqüent obertura l'octubre del 2006.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Octubre Centre de Cultura Contemporània · Veure més »

Oliva (Safor)

Oliva és una ciutat del País Valencià, la segona més gran de la comarca de la Safor.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Oliva (Safor) · Veure més »

Oliver de Tèrme

Oliver de Termes, en occità Olivièr de Tèrme, va ser un dels més cèlebres cavallers occitans del.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Oliver de Tèrme · Veure més »

Olivier lo Templier

Olivier lo Templier (floruit …1269…) fou un trobador, potser d'origen català, que escriu en occità.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Olivier lo Templier · Veure més »

Onda

Onda és un municipi del País Valencià situat a la comarca de la Plana Baixa.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Onda · Veure més »

Ondara

La torre del Rellotge, l'única de quatre que abans conformaven el castell musulmà, és un dels símbols d'Ondara El Mercat del Prado és un referent important de la vila Ondara és una vila i municipi de la comarca de la Marina Alta, al País Valencià.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Ondara · Veure més »

Onil

Onil és una població del País Valencià situat a la comarca de l'Alcoià, concretament a la subcomarca de la Foia de Castalla.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Onil · Veure més »

Ontinyent

Ontinyent és una ciutat del País Valencià, capital de la comarca de la Vall d'Albaida.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Ontinyent · Veure més »

Orba

Orba és un municipi situat a l'interior de la comarca de la Marina Alta al País Valencià.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Orba · Veure més »

Orde d'Alcalá de la Selva

L'Orde d'Alcalá de la Selva fou un orde militar fundat per Alfons el Cast, rei d'Aragó i comte de Barcelona, en 1174.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Orde d'Alcalá de la Selva · Veure més »

Orde de Jaume I el Conqueridor

L'Orde de Jaume I el Conqueridor, establerta mitjançant el Decret del Consell Valencià 12/2008, de 1r de febrer, és una distinció civil lliurada per la Generalitat Valenciana que té per objecte distingir els mèrits excepcionals realitzats per persones o entitats que destaquen en els àmbits professional, econòmic, cultural, civil o social.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Orde de Jaume I el Conqueridor · Veure més »

Orde de la Mercè

LOrde Reial i Militar de Nostra Senyora de la Mercè de la Redempció dels Captius, més conegut com l'Orde dels Mercedaris o l'Orde de la Mercè, és un orde religiós mendicant que va ser fundat a Barcelona (Principat de Catalunya) l'any 1218 per sant Pere Nolasc (un jove mercader de teles) i sant Ramon de Penyafort, amb el suport de Jaume I el Conqueridor i el bisbe Berenguer II de Palou, amb l'objectiu de redimir els cristians captius dels musulmans i que fins a l'any 1779 va aconseguir alliberar un total de 60.000 persones de la seva captivitat a les terres de l'islam.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Orde de la Mercè · Veure més »

Orde del Temple

LOrde dels Pobres Cavallers de Crist i del Temple de Salomó, també anomenat l’Orde del Temple (Ordre du Temple en francès) en el qual els seus membres són normalment coneguts com a cavallers templers (templiers en francès), va ser un dels més famosos ordes militars cristians de l'edat mitjana.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Orde del Temple · Veure més »

Orde dels Hospitalers de l'Esperit Sant

L'Orde dels Hospitalers de l'Esperit Sant, en llatí Ordo Sancti Spiritus, és un orde religiós catòlic, de tipus militar hospitaler, fundat per Guiu de Montpeller al final del per a l'atenció als pobres, malalts i nens abandonats.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Orde dels Hospitalers de l'Esperit Sant · Veure més »

Orde Trinitari

LOrde de la Santíssima Trinitat o Orde dels Trinitaris (en llatí Ordo Sanctissimae Trinitatis), fundada com a Orde de la Santíssima Trinitat i de Redempció de Captius, és un institut religiós masculí de dret pontifici, concretament un orde mendicant.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Orde Trinitari · Veure més »

Ordinals dels reis d'Aragó

Ceremonial d'autocoronació dels reis d'Aragó, ordenada pel rei Pere el Cerimoniós, qui s'intitulà a si mateix ''Pere terç'' (en català) i ''Pedro tercero'' (en aragonès): Manuscrit en aragonès: ''Ordinacion feyta por el muyt alto e muyt excellent princep e senyor el senyor don pedro tercero Rey daragon dela manera como los Reyes daragon se faran consagrar e ellos mismos se coronaran / '''N'''os don pedro por la gracia de dios Rey de aragon, de valencia, de mallorchas, de cerdenya e de corcega, e comte de barchina, de rossellon e de cerdanya.'' (Biblioteca del Museu Lázaro Galdiano, Madrid; ms. R.14.425) Els ordinals del reis d'Aragó són els ordinals que empra la historiografia a fi de distingir entre sobirans homònims i ordenar cronològicament els reis d'Aragó.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Ordinals dels reis d'Aragó · Veure més »

Orgue de la Parròquia de la Transfiguració

L'orgue de la Parròquia de la Transfiguració se situa a l'Església parroquial de la Transfiguració del Senyor, concretament, al puig de Sant Salvador d'Artà, a l'illa de Mallorca (Illes Balears).

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Orgue de la Parròquia de la Transfiguració · Veure més »

Orgue de la parròquia de Sant Jaume

Lorgue de la Parròquia de Sant Jaume és un orgue situat a la parròquia de Sant Jaume de Palma.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Orgue de la parròquia de Sant Jaume · Veure més »

Oriola

Oriola (oficialment i en castellà Orihuela) és un municipi situat al sud del País Valencià, capital de la comarca del Baix Segura i que limita amb la Regió de Múrcia.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Oriola · Veure més »

Orpesa

Orpesa (oficialment Orpesa/Oropesa del Mar) és un municipi del País Valencià situat a la comarca de la Plana Alta.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Orpesa · Veure més »

Orxeta

Orxeta és un municipi de la comarca de la Marina Baixa, al País Valencià.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Orxeta · Veure més »

Osca

Osca (totes dues denominacions oficials) és una ciutat aragonesa, capital de la província d'Osca.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Osca · Veure més »

País Valencià

El País Valencià Minut 8:18 és un país d'Europa i de la Mediterrània situat a l'est de la península Ibèrica, amb capital a la ciutat de València.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і País Valencià · Veure més »

Paiporta

Paiporta és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca de l'Horta Sud.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Paiporta · Veure més »

Palafrugell

Palafrugell és un municipi de Catalunya situat a la comarca del Baix Empordà.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Palafrugell · Veure més »

Palau Arquebisbal de València

El palau arquebisbal és la residència de l'arquebisbe de València a la ciutat de València.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Palau Arquebisbal de València · Veure més »

Palau Comtal de Cocentaina

El palau Comtal de Cocentaina és un palau renaixentista ubicat a la població de Cocentaina, a la comarca del Comtat.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Palau Comtal de Cocentaina · Veure més »

Palau consistorial de València

L'Ajuntament de València és la seu del consell municipal de la ciutat de València.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Palau consistorial de València · Veure més »

Palau de Justícia de Barcelona

El Palau de Justícia de Barcelona és un edifici aïllat que ocupa íntegrament l'illa de cases delimitada pel Passeig de Lluís Companys i els carrers dels Almogàvers, de Roger de Flor i de Buenaventura Muñoz, catalogat com a Bé Cultural d'Interès Local.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Palau de Justícia de Barcelona · Veure més »

Palau de l'Almirall

El palau de l'Almirall és un palau gòtic que pertanyia a l'almirall d'Aragó i que se situa molt a prop dels banys de l'Almirall i del Centre Arqueològic de l'Almoina, i alberga en l'actualitat la Conselleria d'Hisenda.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Palau de l'Almirall · Veure més »

Palau de la Duquessa d'Almodòvar

El Palau de la Duquessa d'Almodóvar o Palau de la Vila http://www.turismo.ontinyent.es/cast/patrimoni/patrimoni2.htm és un palau residencial situat a la plaça de Sant Roc d'Ontinyent (la Vall d'Albaida, País Valencià).

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Palau de la Duquessa d'Almodòvar · Veure més »

Palau de la Generalitat Valenciana

El Palau de la Generalitat Valenciana, a la ciutat de València, és la seu de la Generalitat Valenciana, segons que estableix l'Estatut valencià en el seu títol I, article 5.1.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Palau de la Generalitat Valenciana · Veure més »

Palau de la Paeria

El Palau de la Paeria és la seu de la Paeria de Lleida.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Palau de la Paeria · Veure més »

Palau del Real

El desaparegut Palau del Real era la residència oficial dels reis de València quan visitaven la ciutat, i estava en la vora esquerra del riu, on actualment hi ha els Jardins del Real.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Palau del Real · Veure més »

Palau dels Casalduch

El Palau dels Casalduch a la Serra d'en Galceran, a la comarca de la Plana Alta, és un edifici residencial catalogat, dins del Pla General d'Ordenació Urbana, com a Bé de Rellevància Local segons la Disposició Addicional Cinquena de la Llei 5/2007, de 9 de febrer, de la Generalitat, de modificació de la Llei 4/1998, d'11 de juny, del Patrimoni Cultural Valencià (DOCV Núm. 5.449 / 13/02/2007); amb el codi: 12.05.105-001.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Palau dels Casalduch · Veure més »

Palau dels Escrivà

El palau dels Escrivà, situat en la plaça de Sant Lluís Bertran núm.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Palau dels Escrivà · Veure més »

Palau dels Reis de Mallorca

El Palau dels Reis de Mallorca (o Castell Reial de Mallorca, o Castell Major) és un dels monuments més importants de la ciutat de Perpinyà, de la comarca del Rosselló i de la Catalunya Nord.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Palau dels Reis de Mallorca · Veure més »

Palau Moja

Edifici comercial construït sobre l'antic jardí del Palau. Al fons, la ''loggia'' neoclàssica d'Antoni Rovira i Trias Detall de la façana de la Rambla Porxo amb l'antiga Llibreria de la Generalitat Imatge de la nova instal·lació a ''Palau Moja. The Catalan Heritage House'' Quarteró núm. 65 de Garriga i Roca (c. 1860) El Palau Moja és un edifici situat al carrer de la Portaferrissa cantonada amb la Rambla de Barcelona, declarat bé cultural d'interès nacional.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Palau Moja · Veure més »

Palau municipal de Cabanes

El Palau Municipal de Cabanes, és un palau gòtic del del qual només es conserva la façana principal, que presenta una finestra de tres arcs.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Palau municipal de Cabanes · Veure més »

Palau Reial de l'Almudaina

El Castell o Palau Reial de l'Almudaina, dit també simplement l'Almudaina, està situat a la ciutat de Palma, al costat de la Seu, i fou la residència històrica dels reis de Mallorca.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Palau Reial de l'Almudaina · Veure més »

Palau Reial de Torroella

El Palau Reial, Palau lo Mirador o Casa Carles és a l'espai anomenat la cellera al mig de la vila de Torroella de Montgrí, a la comarca del Baix Empordà, al límit amb l'Alt Empordà, prop de la Costa Brava, tenint el nord el massís del Montgrí, i al sud la plana on desemboquen el riu Ter i el Daró.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Palau Reial de Torroella · Veure més »

Palau Reial de Vilafranca del Penedès

El Palau Reial de Vilafranca del Penedès és un edifici del amb vestigis del, d'estil gòtic.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Palau Reial de Vilafranca del Penedès · Veure més »

Palau Reial Major

El Palau Reial Major de Barcelona fou la residència dels comtes de Barcelona i reis d'Aragó.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Palau Reial Major · Veure més »

Palau Reial Menor

Barcelona, la casa de Palau del Temple vers l'any 1150 Sala dels Cavalls (1858). Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona. Planta baixa de la Sala dels Cavalls (1858). Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona. El Palau Reial Menor era un conjunt d'edificis situats a l'actual barri Gòtic de Barcelona, dels quals només se'n conserva la capella.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Palau Reial Menor · Veure més »

Palau-Castell d'Alaquàs

El Palau-Castell d'Alaquàs, també conegut com a Castell d'Alaquàs o palau dels Aguilar, és una de les mansions nobiliàries pertanyents a l'època de la decadència feudal del, de la qual hi ha importants elements arquitectònics que anuncien el Renaixement.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Palau-Castell d'Alaquàs · Veure més »

Palma

Palma o Ciutat de Mallorca, antigament Mallorca, i col·loquialment només Ciutat, és un municipi i la capital de l'illa de Mallorca.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Palma · Veure més »

Parc Arqueològic del Puig de la Morisca

Vista del Puig de la Morisca El Parc Arqueològic del Puig de la Morisca és un parc arqueològic situat a la localitat calvianera de Santa Ponça entorn del Puig de la Morisca que engloba diversos jaciments arqueològics però també conjunts etnològics i atractius naturals i paisatgístics.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Parc Arqueològic del Puig de la Morisca · Veure més »

Parc Natural de l'Albufera de València

El Parc Natural de l'Albufera de València (Albufera, de l'àrab, ‘llac’, ‘albufera’, etimològicament diminutiu de ‘mar’) és una llacuna litoral situada 12 quilòmetres al sud de la Ciutat de València, entre l'Horta de València i al nord de les dues Riberes (Alta i Baixa).

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Parc Natural de l'Albufera de València · Veure més »

Parcent

Parcent (dels mots llatins Persius o Percennius) és un municipi que pertany a la Vall de Pop, a la comarca de la Marina Alta, al País Valencià.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Parcent · Veure més »

Parlament de Catalunya

s El Parlament de Catalunya és l'òrgan legislatiu de la Generalitat de Catalunya.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Parlament de Catalunya · Veure més »

Parlar de transició

Un parlar de transició és un dialecte parlat entre dues zones amb altres dialectes de la mateixa llengua i que es caracteritza pel fet que s'hi troben trets dels dialectes veïns, les isoglosses dels quals s'encavalquen en els mapes formant un feix.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Parlar de transició · Veure més »

Parròquia de Sant Bartomeu (València)

La Parròquia de Sant Bartomeu fou una parròquia medieval de la ciutat de València.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Parròquia de Sant Bartomeu (València) · Veure més »

Parròquia de Sant Miquel (València)

La Parròquia de Sant Miquel fou una parròquia medieval de la ciutat de València.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Parròquia de Sant Miquel (València) · Veure més »

Parròquia de Santa Caterina (València)

La Parròquia de Santa Caterina, també coneguda com Santa Caterina Màrtir, fou una parròquia medieval de la ciutat de València.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Parròquia de Santa Caterina (València) · Veure més »

Parròquia de Santa Creu (València)

La Parròquia de Santa Creu fou una parròquia medieval de la ciutat de València.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Parròquia de Santa Creu (València) · Veure més »

Parròquia de Santa Maria (València)

La Parròquia de Santa Maria, també coneguda com a Parròquia de Sant Pere, fou una parròquia medieval de la ciutat de València.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Parròquia de Santa Maria (València) · Veure més »

Paterna

Paterna és un municipi del País Valencià situat a la comarca de l'Horta Nord.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Paterna · Veure més »

Pau Pontons i Blasco

Pau Pontons i Blasco (València, 1630 - València, 1691) va ser un pintor barroc valencià, deixeble de Pedro de Orrente.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Pau Pontons i Blasco · Veure més »

Pavies

Pavies (en castellà i oficialment, Pavías) és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca de l'Alt Palància.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Pavies · Veure més »

Pàtria (llibre de poemes)

Pàtria és un llibre de poemes escrit per Jacint Verdaguer (1845-1902) i publicat l'any 1888.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Pàtria (llibre de poemes) · Veure més »

Pèl-roig

Cabells rossos, pèl-rojos i castanys Bessons univitel·lins pèl-rojos El pèl-roig és un color de pèl diferent del cabell ros i el cabell castany, producte d'una mutació genètica coneguda com a rutilisme i caracteritzada per un alt nivell de feomelanina i baix d'eumelanina.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Pèl-roig · Veure més »

Pedralba

Pedralba és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca dels Serrans.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Pedralba · Veure més »

Pedreguer

Pedreguer és una població de la comarca de la Marina Alta al País Valencià.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Pedreguer · Veure més »

Pego

Pego és un municipi del País Valencià situat a la Marina Alta que té 10.295 habitants (2022).

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Pego · Veure més »

Peironet

Peironet fou un trobador català.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Peironet · Veure més »

Pelegrín d'Atrosillo

Pelegrín d'Atrosillo (? - ?) va ser un cavaller aragonès del llinatge dels Atrosillo.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Pelegrín d'Atrosillo · Veure més »

Pelfort de Rabastens

Pelfort I de Rabastens fou el senyor més important de Rabastens i cavaller.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Pelfort de Rabastens · Veure més »

Penàguila

Penàguila és un municipi del País Valencià a la comarca de l'Alcoià.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Penàguila · Veure més »

Peníscola

Peníscola (oficialment Peníscola/Peñíscola) és un municipi del País Valencià situat a la comarca del Baix Maestrat.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Peníscola · Veure més »

Penó de la Conquesta

L'anomenat Penó de la Conquesta és el senyal hissat pels andalusins valencians per indicar la seua rendició a Jaume I durant la conquesta feudal de la ciutat de València.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Penó de la Conquesta · Veure més »

Peralada

Peralada és un municipi de la comarca de l'Alt Empordà.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Peralada · Veure més »

Pere (nom)

Pere és un nom propi masculí d'origen llatí.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Pere (nom) · Veure més »

Pere Caner i Estrany

Pere Caner i Estrany (Calonge, 23 de juliol de 1922- Calonge, 18 de juny de 1982) era un mestre, escriptor, historiador i arqueòleg que es va especialitzar en la història del Baix Empordà en general i del municipi de Calonge en particular.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Pere Caner i Estrany · Veure més »

Pere Cendra

Pere Cendra (Barcelona?, final del s. XII? - 1244) fou un frare dominic, prior de Santa Caterina de Barcelona.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Pere Cendra · Veure més »

Pere d'Albalat

Catedral de Tarragona Pere d'Albalat, en aragonès Pero d'Albalat, (Aragó, ? - Tarragona, 1251) fou bisbe de Lleida (1236-1237) i arquebisbe de Tarragona (1237-1251).

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Pere d'Albalat · Veure més »

Pere de Castellnou (bisbe)

Pere de Castellnou (? - Rupià, 20 de febrer de 1279) fou bisbe de Girona (1259-79).

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Pere de Castellnou (bisbe) · Veure més »

Pere de Centelles

Pere de Centelles (?, - Barcelona, 28 de març de 1252) fou un religiós català elegit bisbe de Barcelona de 1241 a 1252.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Pere de Centelles · Veure més »

Pere de Mallorca

Pere de Mallorca (? - Batalla de Kortrijk al comtat de Flandes 1302 ?) fou infant de Mallorca.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Pere de Mallorca · Veure més »

Pere del Rei

Pere del Rei (? - Lleida, 4 de setembre del 1308) Bisbe de Lleida i conseller de Jaume I. Fou canonge de Lleida (1268), prior de Sant Vicenç de València (1269) i bisbe de Lleida (1299-1308).

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Pere del Rei · Veure més »

Pere Descatlar i de Santa Coloma

Pere Descatlar i de Santa Coloma (Mallorca, ? — Mallorca, 1482) fou un cavaller mallorquí al servei d'Alfons el Magnànim, mestre de la seca de Mallorca i algutzir reial de Mallorca.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Pere Descatlar i de Santa Coloma · Veure més »

Pere el Catòlic

Pere el Catòlic, anomenat també Pere II d'Aragó i Pere I de Catalunya-Aragó (?, 1177 - Muret, Comtat de Tolosa, 13 de setembre de 1213; en aragonès Pero, en occità Pèire i en llatí Petrus) fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de comte de Barcelona i rei d'Aragó (1196 - 1213), i senyor de Montpeller (1204 - 1213).

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Pere el Catòlic · Veure més »

Pere el Cerimoniós

Pere el Cerimoniós o el del Punyalet, anomenat també Pere IV d'Aragó i Pere III de Catalunya-Aragó (Balaguer, Principat de Catalunya, 5 de setembre de 1319 - Barcelona, 5 de gener de 1387), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols de rei d'Aragó, de València, de Sardenya i comte de Barcelona (1336-1387).

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Pere el Cerimoniós · Veure més »

Pere el Gran

anomenat també Pere III d'Aragó i Pere II de Catalunya-Aragó en aragonès Pero, i en llatí PetrusArxiu Jaume I), fou sobirà de la corona d'Aragó amb els títols de rei d'Aragó, de València, comte de Barcelona (1276-1285) i, després de la conquesta de l'illa, rei de Sicília (1282-1285). Començà a regnar a l'edat de 36 anys, regnà 9 anys i morí a l'edat de 45 anys. Està enterrat al Reial monestir de Santa Maria de Santes Creus, i la seva tomba és l'única d'un sobirà de la Corona d'Aragó que no ha estat mai profanada. Gràcies a la seva conquesta militar del Regne de Sicília el 1282 es feu famosa la frase de l'almirall Roger de Llúria, en què afirmava que cap peix no gosaria alçar-se sobre la mar Mediterrània, si no portava en la seva cua un escut o un senyal reial.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Pere el Gran · Veure més »

Pere I d'Ayerbe

Pere d'Ayerbe (1259 -1318) va ser un noble de la Casa d'Aragó del Llinatge del casal de Barcelona, 1r Baró d'Ayerbe, fill bord i després legitimat de Jaume I d'Aragó i de la seva amant Teresa Gil de Vidaure.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Pere I d'Ayerbe · Veure més »

Pere I d'Urgell

Pere I d'Urgell o Pere de Portugal (Coïmbra, 23 de febrer de 1187 - Mallorca, 2 de juny de 1258) fou infant de Portugal, comte consort d'Urgell (1229-1231) i, en dues ocasions, senyor de Mallorca (1231-1244 i 1254-1256).

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Pere I d'Urgell · Veure més »

Pere I Ferrandis d'Híxar

Pere I Ferrandis d'Híxar o Pere Ferrandis (Aragó, vers 1245/1249 - ?, 1299), cavaller de l'orde de Sant Joan, primer baró d'Híxar i de Bunyol, almirall d'Aragó i Lloctinent del Regne de València.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Pere I Ferrandis d'Híxar · Veure més »

Pere II de Queralt

Pere II de Queralt-Timor, Cor de Roure fou el segon dels Queralt-Timor, senyors de Santa Coloma.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Pere II de Queralt · Veure més »

Pere Marsili

Pere Marsili fou un pare dominic, arxidiaca del Bisbat de Mallorca, cronista i ambaixador reial al servei de Jaume II d'Aragó.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Pere Marsili · Veure més »

Pere Martell

va ser un navegant català, còmit de galeres, armador i potent comerciant marítim amb interessos comercials en diversos ports de la Mediterrània occidental.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Pere Martell · Veure més »

Pere Nolasc

fou un mercader, fundador de l'Orde de la Mercè.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Pere Nolasc · Veure més »

Pere Pasqual

Pere Pasqual és un sant mercedari, canonitzat el 1670.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Pere Pasqual · Veure més »

Pergamins municipals de Barcelona

Pergamins municipals. Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona. Any 1326 La sèrie documental dita Pergamins municipals de l'Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona s'anomena així per distingir-la d'altres sèries també en pergamí de l'Arxiu Històric però que tenen una filiació diferent, com els Pergamins patrimonials o els Pergamins gremials, provinents, respectivament, d'arxius aliens a la institució municipal (arxius privats i familiars) i de corporacions professionals o d'associacions assistencials vinculades a un ofici menestral.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Pergamins municipals de Barcelona · Veure més »

Pero Cornel III

Pero Cornel III (en català Pere Cornell) va ser un cavaller del llinatge aragonès dels Cornel.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Pero Cornel III · Veure més »

Pero d'Ahones

Pero d'Ahones (? - Burbáguena, 1226) va ser un cavaller aragonès del llinatge dels Ahones.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Pero d'Ahones · Veure més »

Pero Ferrández d'Açagra

Pero Ferrández d'Açagra (1173/1192-1246) va ser un noble aragonès del llinatge dels Açagra, tercer senyor de la Senyoria d'Albarrasí, estat sobirà enclavat entre el Regne d'Aragó i el Regne de Castella que havia estat cedit per Muhammad ibn 'Abd Allāh ibn Sa'd ibn Mardāniš al seu antecessor Pero Ruiz d'Açagra.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Pero Ferrández d'Açagra · Veure més »

Pero Maça de Sangarrén

conquesta de Mallorca*Nota: les armes heràldiques de Pero Maça no es corresponen amb els registres consultats Pero Maça de Sangarrén (?-1245) va ser un cavaller aragonès senyor de Sangarrén.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Pero Maça de Sangarrén · Veure més »

Perpinyà

Perpinyà (en francès, Perpignan) és la ciutat capital del Rosselló i de la Catalunya del Nord.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Perpinyà · Veure més »

Petra (Mallorca)

Petra és una vila i municipi del Pla de Mallorca, que confronta amb Vilafranca de Bonany, Sant Joan, Sineu, Ariany, Santa Margalida, Artà, Sant Llorenç del Cardassar i Manacor.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Petra (Mallorca) · Veure més »

Petrer

Petrer és un municipi del sud del País Valencià situat a la comarca del Vinalopó Mitjà.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Petrer · Veure més »

Pi de les Tres Branques

El Pi de les Tres Branques és un pi roig (Pinus sylvestris) de tres besses, de 25 metres d'alçària i un perímetre a la base del tronc d'uns 5 metres, al mig del pla de Campllong (Castellar del Riu, el Berguedà).

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Pi de les Tres Branques · Veure més »

Picanya

L'Honorable Vila de Picanya és un municipi del País Valencià situat a la comarca de l'Horta Sud, que limita amb les localitats d'Alaquàs, Catarroja, Xirivella, Paiporta, Torrent i València ciutat.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Picanya · Veure més »

Picassent

Picassent és un municipi del País Valencià situat a la comarca de l'Horta Sud.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Picassent · Veure més »

Piera

Piera és una vila i municipi de Catalunya situat a la comarca de l'Anoia.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Piera · Veure més »

Pietro di Benevento

Pietro di Benevento (en català: Pere de Benevent) va ser cardenal-diaca de Santa Maria in Acquiro, notari i legat pontifici, i autor de la "Compilatio tertia".

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Pietro di Benevento · Veure més »

Piles

Piles, també conegut com a Piles de Mar, és un municipi del País Valencià a la comarca de la Safor.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Piles · Veure més »

Pina (Alt Palància)

Pina (en castellà i oficialment, Pina de Montalgrao) és un municipi valencià de la comarca de l'Alt Palància.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Pina (Alt Palància) · Veure més »

Pina de Ebro

Pina de Ebro és un municipi d'Aragó situat a la província de Saragossa i enquadrat a la comarca de la Ribera Baixa de l'Ebre.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Pina de Ebro · Veure més »

Pinedo

Pinedo és un antic poble i actual pedania al sud de la ciutat de València, dins del districte de Pobles del Sud, situat en un entorn privilegiat: envoltat d'horta, arrossars i mar, i dins del Parc Natural de l'Albufera.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Pinedo · Veure més »

Pintura gòtica de la Corona d'Aragó

Retaule amb Sant Joan, Maria Magdalena, Sant Jaume i Sant Pau La pintura gòtica de la Corona d'Aragó és la pintura realitzada des de les darreres dècades del fins a finals del a les terres d'aquesta.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Pintura gòtica de la Corona d'Aragó · Veure més »

Pintures murals de la conquesta de Mallorca

Les Pintures murals de la conquesta de Mallorca estan formades per un conjunt de tres plafons de frescs que formen part d'un cicle narratiu sobre la conquesta de Mallorca pel rei Jaume el Conqueridor.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Pintures murals de la conquesta de Mallorca · Veure més »

Plaça d'Alfons el Magnànim

Agapit Vallmitjana) a la plaça d'Alfons el Magnànim, a la ciutat de València La plaça d'Alfons el Magnànim, també coneguda com El Parterre és una plaça de la ciutat de València situada a la fita entre els barris de Sant Francesc i la Xerea, al districte de Ciutat Vella.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Plaça d'Alfons el Magnànim · Veure més »

Plaça d'Espanya (Palma)

La plaça d'Espanya de Palma és un espai públic i centre neuràlgic de les comunicacions a la capital mallorquina, atès que s'hi troba l'Estació Intermodal (Metro i bus interurbà) i hi fan aturada la major part de línies de l'EMT, nucli dels transbordaments.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Plaça d'Espanya (Palma) · Veure més »

Plaça de l'Ajuntament

Vista general de la plaça amb l'Ajuntament a l'esquerra. Cantó nord i font de la Plaça de l'Ajuntament. Assistents a una mascletà durant les Falles de 2004 Placa amb el nom actual. La Plaça de l'Ajuntament és la plaça més gran i cèntrica de la ciutat de València.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Plaça de l'Ajuntament · Veure més »

Plaça de l'Església (Menàrguens)

Plaça de l'Església és una plaça pública de Menàrguens (Noguera) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Plaça de l'Església (Menàrguens) · Veure més »

Plaça de la Vila (Vila-real)

La plaça de la Vila és la plaça principal de la Vila, recinte emmurallat que envoltava Vila-real, fundat el 1274 pel rei Jaume I. De la Vila primitiva es conserven algunes edificacions i la major part del traçat dels carrers.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Plaça de la Vila (Vila-real) · Veure més »

Plaça de Manises

El conjunt urbà actualment conegut com a plaça de Manises de la ciutat de valència està delimitat per diferents edificis ocupats per diferents poders públics, sobretot des que l'any 1952 s'acabara definitivament el Palau de la Generalitat.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Plaça de Manises · Veure més »

Plaça del Mercat (València)

Plànol de la plaça del Mercat. El pla o plaça del Mercat és una de les places més singulars i conegudes de València, per tal com aplega tres dels monuments més reeixits de la ciutat: el Mercat Central, la Llotja de la Seda, i l'església de Sant Joan del Mercat.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Plaça del Mercat (València) · Veure més »

Plaça Gran de Peralada

La plaça Gran és un espai urbà del municipi de Peralada (Alt Empordà), inclòs en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Plaça Gran de Peralada · Veure més »

Plaça Major i plaça de la Font (Castelló de Farfanya)

La Plaça Major i plaça de la Font és una obra de Castelló de Farfanya (Noguera) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Plaça Major i plaça de la Font (Castelló de Farfanya) · Veure més »

Placa medieval d'un arnès de cavall

La placa medieval d'un arnès de cavall és una obra destacada de la col·lecció permanent del Museu Arqueològic Comarcal de Banyoles.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Placa medieval d'un arnès de cavall · Veure més »

Plana Baixa

La Plana Baixa és una comarca del País Valencià, costanera i valencianoparlant del nord del País Valencià, amb capital a Borriana.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Plana Baixa · Veure més »

Plana d'Utiel

La Plana d'Utiel és una comarca castellanoparlant de l'interior del País Valencià, amb Utiel (capital o centre de communicació).

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Plana d'Utiel · Veure més »

Planes (Comtat)

Planes, també anomenat Planes de la Baronia, és un municipi del País Valencià situat a la comarca del Comtat.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Planes (Comtat) · Veure més »

Platja de Magalluf

Platja de Magalluf La platja de Magalluf (platja des Magalluf o platja de Magaluf) és una platja del municipi de Calvià (Mallorca).

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Platja de Magalluf · Veure més »

Plegamans

Plegamans va ser un municipi a l'actual Vallès Occidental.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Plegamans · Veure més »

Poblat de Fullola

El poblat de Fullola és un antic nucli de població de Tortosa (Baix Ebre) declarat bé cultural d'interès nacional.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Poblat de Fullola · Veure més »

Pobles de l'Oest

Els Pobles de l'Oest, també coneguts com a Poblats de l'Oest és el nom que rep el districte número 18 de la ciutat de València, capital del País Valencià.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Pobles de l'Oest · Veure més »

Pobles del Nord

Els Pobles del Nord, també coneguts com a Poblats del Nord, és el districte número 17 de la ciutat de València (País Valencià).

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Pobles del Nord · Veure més »

Pobles del Sud (València)

Els Pobles del Sud, també coneguts com a Poblats del Sud, és el districte número 19 de la ciutat de València, capital del País Valencià.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Pobles del Sud (València) · Veure més »

Poliorcètica

Muralla del castell de Salses La poliorcètica és la tècnica de protecció d'un indret contra atacs mitjançant elements constructius i altres disposicions relacionades amb l'espai.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Poliorcètica · Veure més »

Pollença

Pollença és una vila i municipi del nord de Mallorca, al peu de la serra de Tramuntana, que limita amb els termes municipals de Campanet, Escorca, Alcúdia i Sa Pobla.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Pollença · Veure més »

Polop

Vista des de la Nucia Polop o Polop de la Marina és un municipi del País Valencià situat a la comarca de la Marina Baixa que limita amb els termes municipals de Benidorm, Benimantell, Callosa d'en Sarrià, Finestrat, el Castell de Guadalest i la Nucia.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Polop · Veure més »

Pomar de Cinca

Pomar (o Pomar de Cinca) és un poble del municipi de Sant Miquel del Cinca, a la província d'Osca, a la dreta del riu Cinca, aigua avall de Montsó.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Pomar de Cinca · Veure més »

Ponç de Saguàrdia

Ponç de Saguàrdia (Segle XIII - Cotlliure, 1300) fou un noble català i del Regne de Mallorca.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Ponç de Saguàrdia · Veure més »

Ponç de Torrella

Ponç de Torrella (? - 29 d'agost de 1254) fou prior de la Catedral de Tortosa durant l'episcopat de Gombau de Santa Oliva.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Ponç de Torrella · Veure més »

Ponç IV de Cabrera (comte d'Urgell)

Ponç IV de Cabrera, III d'Àger, I d'Urgell, per conjunció: Ponç de Cabrera i Urgell (1216 - 1243) fou comte d'Urgell (1236-1243) i vescomte d'Àger (1229-1243).

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Ponç IV de Cabrera (comte d'Urgell) · Veure més »

Pont d'Arròs

El Pont d'Arròs és un pont al municipi de Vielha e Mijaran (Vall d'Aran) que forma part de l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Pont d'Arròs · Veure més »

Pont de Santa Quitèria

El Pont de Santa Quitèria, o Pont Medieval de Santa Quitèria, està situat entre els municipis valencians d'Almassora, a la comarca de la Plana Alta, i de Vila-real, a la comarca de la Plana Baixa, tots dos a la província de Castelló.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Pont de Santa Quitèria · Veure més »

Pont del Remei (Vic)

El Pont del Remei és un pont sobre el riu Mèder.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Pont del Remei (Vic) · Veure més »

Pont Vell (Castelló d'Empúries)

El pont Vell és una obra d'enginyeria d'època medieval situada al municipi de Castelló d'Empúries (Alt Empordà) que permet el pas sobre el curs de la Muga entre Castelló d'Empúries i el camí a les Vernedes, el cortal Mare de la Font, Fortià i Figueres.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Pont Vell (Castelló d'Empúries) · Veure més »

Ponts

Ponts és una vila i municipi de Catalunya situat a la comarca de la Noguera, que es localitza en la seva part oriental i que en configura un dels nuclis més importants i un eix de comunicació destacable que connecta la muntanya occidental catalana amb la plana de Lleida i la Catalunya Central.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Ponts · Veure més »

Porrat

Un porrat és una fira tradicional molt arrelada a les diverses comarques valencianes, que se celebra baix l'advocació d'un sant, una ermita o santuari on se'l venera.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Porrat · Veure més »

Port de Cambrils

El Port de Cambrils és un port esportiu i pesquer de la Generalitat de Catalunya que està ubicat a municipi de Cambrils.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Port de Cambrils · Veure més »

Porta al final del carrer de l'Església (Montgai)

La Porta al final del carrer de l'Església és una obra de Montgai (Noguera) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Porta al final del carrer de l'Església (Montgai) · Veure més »

Porta dels Serrans

La Porta dels Serrans o Torres dels Serrans (o també «portal» o «portes») era l'entrada nord a la XIV de la ciutat de València.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Porta dels Serrans · Veure més »

Porta Pintada

La Porta Pintada, de la Conquesta o de Santa Margalida, era una porta de la murada medieval de Palma situada al nord-est de la ciutat.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Porta Pintada · Veure més »

Portabandera del Rei d'Aragó

Caplletra C del Vidal MayorS'hi representa el rei Jaume I d'Aragó; la sobrecota, el guió triangular de la llança i les gualdrapes del cavall porten la Senyera Reial.A la seva esquerra hi ha el '''Portabandera del Rei d'Aragó''' portant la Senyera Reial El Portabandera del Rei d'Aragó o Alféres era un càrrec de la màxima dignitat a la Corona d'Aragó i era l'encarregat de portar i custodiar la Senyera Reial del Rei d'Aragó durant les campanyes militars.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Portabandera del Rei d'Aragó · Veure més »

Portada/article març 26

Categoria:Articles del dia de març de la portada 600k.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Portada/article març 26 · Veure més »

Portada/article setembre 26

Categoria:Articles del dia de setembre de la portada 600k.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Portada/article setembre 26 · Veure més »

Portal de Gombrèn

Portal de Gombrèn és una obra del municipi de Gombrèn (Ripollès) inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Portal de Gombrèn · Veure més »

Portalrubio

Portalrubio és una localitat del municipi de Pancrudo, a la comarca de la Comunitat de Terol, província de Terol, a Aragó.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Portalrubio · Veure més »

Portell de Morella

Portell de Morella és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca dels Ports.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Portell de Morella · Veure més »

Portopí

Portopí és un port de Palma que dona nom al barri homònim, situat entre el final del passeig Marítim i Cala Major, a ponent de la ciutat; es tracta d'una antiga cala llarga i estreta, arrecerada del vent per la serra de na Burguesa, acondicionada com a port.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Portopí · Veure més »

Portvendres

Portvendres (estàndard, oficialment en francès Port-Vendres) és una vila, cap de la comuna del mateix nom, de 4.214 habitants, de la comarca del Rosselló a la Catalunya del Nord.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Portvendres · Veure més »

Potries

Potries (IPA) és un municipi del País Valencià a la comarca de la Safor.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Potries · Veure més »

Prades

Prades (del llatí Pratum "prada") és una vila i municipi de la comarca del Baix Camp.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Prades · Veure més »

Pragmàtica (dret)

Pregmatica del pan (S.XVI) En l'àmbit del dret, una pragmàtica o prematica és una disposició reial, emanada per pròpia iniciativa imperial o a requeriment d'entitats o autoritats públiques, en matèria de dret públic en la qual no hi havia intervenció de la Cort o el Tribunal.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Pragmàtica (dret) · Veure més »

Praxedis de Roma

Praxedis (Roma, segle II - ca. 160?) va ésser una jove cristiana, màrtir per la fe.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Praxedis de Roma · Veure més »

Premi Crítica Serra d'Or de Recerca

El Premi Crítica Serra d'Or, en la categoria de Recerca és un guardó atorgat anualment per la revista Serra d'Or, editada per Publicacions de l'Abadia de Montserrat.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Premi Crítica Serra d'Or de Recerca · Veure més »

Premis 31 de Desembre

Els premis 31 de Desembre són uns premis atorgats des de l'any 1987 per l'Obra Cultural Balear a persones o associacions en reconeixement a la seva labor en defensa i promoció de la llengua i la cultura catalanes a les Illes Balears.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Premis 31 de Desembre · Veure més »

Primera revolta nobiliària contra Jaume I d'Aragó

La Primera revolta nobiliària contra Jaume I d'Aragó es produí l'any 1220 i fou liderada per Rodrigo de Liçana i Pero Ferrández d'Açagra, sobirà independent de la Senyoria d'Albarrasí.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Primera revolta nobiliària contra Jaume I d'Aragó · Veure més »

Principat de Catalunya

El Principat de Catalunya, per antonomàsia el Principat o també Catalunya, fou l'estat medieval i modernSesma 2000, pàg.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Principat de Catalunya · Veure més »

Principat de València

El Principat de València (en castellà medieval: Prinçipado de Valençia) fou l'estat independent establert per Rodrigo Díaz de Vivar amb capital a la ciutat de València que ocupava la major part de l'actual País Valencià, incloent-hi la Plana d'Utiel-Requena.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Principat de València · Veure més »

Privilegi de Jaume I a Xàtiva

El Privilegi de Jaume I a Xàtiva és un privilegi atorgat a Xàtiva després de la conquesta, per Jaume el conqueridor el 17 d'agost de 1250.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Privilegi de Jaume I a Xàtiva · Veure més »

Privilegi de Sant Feliu de Guíxols

El Privilegi de Sant Feliu de Guíxols fou un privilegi promulgat pel rei en Pere el Cerimoniós el 22 de juliol del 1365, que en confirmava un altre del rei d'Aragó Jaume el Conqueridor, i en virtut del qual es fixava l'estatut jurídic del Regne de Mallorca dins de la Corona d'Aragó.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Privilegi de Sant Feliu de Guíxols · Veure més »

Privilegium Magnum

Privilegim Magnum (privilegi major) són unes disposicions de les Constitucions catalanes de les Corts de Barcelona de desembre de 1283 que, entre altres coses, estableixen que el rei no podrà imposar nous impostos sense aprovació de les Corts.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Privilegium Magnum · Veure més »

Profecies de Bernat de Mogoda

Profecies de Bernat de Mogoda és un poema de noranta-dues quartetes amb profecies, probablement de mitjan, falsament atribuït al cavaller Bernat de Mogoda, el qual participà en la campanya de Conquesta de Mallorca amb Jaume I d'Aragó (1229).

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Profecies de Bernat de Mogoda · Veure més »

Província de Castelló

La província de Castelló és una província del País Valencià situada al nord, amb capital a Castelló de la Plana.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Província de Castelló · Veure més »

Provença

Escut de la Provença sota dominació francesa Bandera tradicional de la Provença La Provença (Provença en occità provençal) és una denominació geogràfica que designa un antic reialme i una antiga província del regne de França, situada al sud-est de França, dins Occitània.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Provença · Veure més »

Puçol

Puçol és un municipi del País Valencià a la comarca de l'Horta Nord.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Puçol · Veure més »

Puertomingalvo

Puertomingalvo (en xurro, El Puerto; en castellà i oficialment, Puertomingalvo) és una vila situada al nord-est de la comarca de Gúdar-Javalambre, a la província de Terol, que limita amb la província de Castelló.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Puertomingalvo · Veure més »

Puig de s'Escolà

El puig de s'Escolà és una muntanya del massís de Randa (Mallorca) situada la major part al terme de Llucmajor i una petita part al d'Algaida.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Puig de s'Escolà · Veure més »

Puig de Sa Morisca (jaciment arqueològic)

El jaciment arqueològic del Puig de la Morisca és un conjunt de diferents estructures prehistòriques situades dins el Parc Arqueològic del Puig de la Morisca, a la localitat de Santa Ponça del terme de Calvià.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Puig de Sa Morisca (jaciment arqueològic) · Veure més »

Puig de Sant Miquel (Montuïri)

El Puig de Sant Miquel és una muntanya de 259 m del terme de Montuïri, a Mallorca.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Puig de Sant Miquel (Montuïri) · Veure més »

Puig de ses Bruixes

El puig de ses Bruixes és una muntanya del massís de Randa, Mallorca, a la serra de Galdent, situada al terme de Llucmajor.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Puig de ses Bruixes · Veure més »

Puigbalador

Puigbalador o Puigbaladó (Puyvalador), és un poble i una comuna catalana de la comarca del Capcir.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Puigbalador · Veure més »

Pujalt

Pujalt és un municipi a la comarca de l'Anoia pertanyent a l'Alta Segarra.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Pujalt · Veure més »

Quart de les Valls

Quart de les Valls és un municipi del País Valencià situat a la comarca del Camp de Morvedre.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Quart de les Valls · Veure més »

Quart de Poblet

Quart de Poblet és un municipi del País Valencià situat a la comarca de l'Horta Sud.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Quart de Poblet · Veure més »

Quartó

Un quartó era la jurisdicció territorial vigent a Eivissa i Formentera des de la conquesta catalana (1235) fins als Decrets de Nova Planta (segle XVIII).

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Quartó · Veure més »

Quarterada

Les dimensions del terreny de joc del Camp Nou són de 105x68 m, que donen una superfície de joc de 7140 m², només un menyspreable 0,52% superior a l'extensió d'una quarterada (7103 m²) La quarterada és la principal unitat de mesura de superfície de la terra agrícola a Mallorca.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Quarterada · Veure més »

Quatretonda

Quatretonda és un municipi del País Valencià situat a la comarca la Vall d'Albaida.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Quatretonda · Veure més »

Querol (Alta Cerdanya)

Querol (Carol antigament en català i oficialment en francès) és un llogaret del municipi cerdà de Porta, a la Catalunya del Nord.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Querol (Alta Cerdanya) · Veure més »

Quesa

Quesa és un municipi del País Valencià de la comarca de la Canal de Navarrés.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Quesa · Veure més »

Rafelbunyol

Rafelbunyol és un municipi del País Valencià a la comarca de l'Horta Nord.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Rafelbunyol · Veure més »

Ral

Frederic IV anomenat el Senzill, 1355-1377. Ral és la denominació que reben diferents tipus de moneda, totes actualment en desús.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Ral · Veure més »

Ramón Garrido Méndez

Ramón Garrido Méndez (València, 1868-12 de març de 1940) va ser un pintor valencià d'entresegles, l'estil artístic del qual es va desenvolupar conreant el costumbrisme, en la línia de Benlliure, plasmant paisatges i escenes, tant urbanes com –sobretot‐ de l'horta, amb ús abundant de tècniques del clarobscur.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Ramón Garrido Méndez · Veure més »

Ramon Alemany de Cervelló i de Querol

Ramon Alemany de Cervelló i de Querol (? - Mallorca, 1230) va ser un cavaller català del llinatge dels Cervelló.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Ramon Alemany de Cervelló i de Querol · Veure més »

Ramon de Bell Lloc

Ramon de Bell Lloc (–) fou un noble català.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Ramon de Bell Lloc · Veure més »

Ramon de Cervera (senyor de Gebut)

Ramon de Cervera fou un noble del llinatge dels Cervera de la branca de Gebut i Algerri probablement, fill de Guillem II de Cervera i de la seva muller Ermessenda, de llinatge no conegut.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Ramon de Cervera (senyor de Gebut) · Veure més »

Ramon de Penyafort

Ramon o Raimon de Penyafort (Santa Margarida i els Monjos, 1180 - Barcelona, 1275) va ser un religiós dominic català, un dels grans especialistes en dret canònic de l'Edat Mitjana.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Ramon de Penyafort · Veure més »

Ramon de Plegamans

Ramon de Plegamans va ser el cavaller més important de la família Plegamans i el que donà major prestigi a aquest llinatge.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Ramon de Plegamans · Veure més »

Ramon Folc IV de Cardona

Ramon Folc IV de Cardona (1180-23 d'agost de 1241) fou vescomte de Cardona (1227-1241).

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Ramon Folc IV de Cardona · Veure més »

Ramon Folc V de Cardona

Ramon Folc V de Cardona (?, 1220 - Mallol, 5 de juny de 1276) fou vescomte de Cardona (1241-1276).

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Ramon Folc V de Cardona · Veure més »

Ramon Guillem (canonge)

Ramon Guillem (Montpeller (?) - Tarragona 1237) va ser canonge de la Seu de Tarragona i cambrer de Reus a partir de 1208, quan va substituir Ramon de Sant Llorenç.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Ramon Guillem (canonge) · Veure més »

Ramon II de Tortosa

Ramon II de Tortosa (Ramon de Montcada i de Tornamira) (?, 1188 - Portopí, Mallorca, 1229) va ser Senyor de Tortosa i participà en la Croada contra Al-Mayûrqa, morint a la Batalla de Portopí.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Ramon II de Tortosa · Veure més »

Ramon Llull

Ramon Llull (fonètica en català: ; de vegades llatinitzat com a Raimundus o Raymundus Lullus; Palma, Mallorca, 1232 – Tunis, Tunísia, 1316) va ser un escriptor, filòsof, místic, teòleg, professor i missioner mallorquí del.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Ramon Llull · Veure més »

Ramon Marquet i de Rubí

Ramon Marquet (Barcelona, 1235 - 1302) fou un mercader, armador i militar català.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Ramon Marquet i de Rubí · Veure més »

Ramon Muntaner

Ramon Muntaner (Peralada, Alt Empordà, 1265 – Vila d'Eivissa, 1336) fou un militar, administrador, polític i cronista català, ciutadà de València i ciutadà de Mallorca.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Ramon Muntaner · Veure més »

Ramon Tusquets i Maignon

Ramon Tusquets i Maignon (Barcelona, 8 de setembre de 1838 - Roma, 11 de març de 1904), va ser un pintor català del primer impressionisme.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Ramon Tusquets i Maignon · Veure més »

Rascanya

Rascanya és el nom que rep el districte número 15 de la ciutat de València (País Valencià).

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Rascanya · Veure més »

Ratpenat (heràldica)

Rat penat Escut de Barcelona al 1882. Com a símbol cultural i heràldic el ratpenat, ratapenada, ratapenera o ratapinyada té una important presència als territoris de l'antiga Corona d'Aragó.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Ratpenat (heràldica) · Veure més »

Ratpenats

Els ratpenats o voliacsConeguts igualment com a «ratapinyades», «ratapenades», «ratapeneres», «muriacs», «muricecs», «pana-rats», «pinya-rates»/«pinyes rates» o «mosseguellos».

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Ratpenats · Veure més »

Raval de la Vilanova

Vilanova o el raval de la Vilanova fou un suburbi septentrional de la Ciutat de València.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Raval de la Vilanova · Veure més »

Real (Ribera Alta)

Real, tradicionalment conegut com a Real de Montroi, és un municipi del País Valencià situat a la comarca de la Ribera Alta.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Real (Ribera Alta) · Veure més »

Recinte de l'Hospital Vell i Ermita de Santa Llúcia

Hospital Vell El Recinte de l'Hospital Vell i Ermita de Santa Llúcia, també conegut com a Conjunt Històric Artístic (Zones de l'Hospital Vell), és un conjunt medieval entre els carrers de l'Hospital i de Guillem de Castro al barri de Sant Francesc de la ciutat de València.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Recinte de l'Hospital Vell i Ermita de Santa Llúcia · Veure més »

Recinte emmurallat d'Almassora

El Recinte Emmurallat d'Almassora, és un monument catalogat com a Bé d'Interès Cultural, segons consta a la Direcció General de Patrimoni Artístic de la Generalitat Valenciana, amb número d'anotació ministerial RI-51-0011238, i data d'anotació 30 de novembre de 2004.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Recinte emmurallat d'Almassora · Veure més »

Recinte emmurallat d'Alzira

El Recinte emmurallat d'Alzira, al municipi del mateix nom, a la comarca de la Ribera Alta, a la Província de València, és considerat com bé d'interès cultural, segons consta en la Fitxa BIC’s de la Direcció General de Patrimoni Artístic de la Conselleria d'Educació, Cultura i Esport; http://www.cult.gva.es/dgpa/bics/Detalles_bics.asp?IdInmueble.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Recinte emmurallat d'Alzira · Veure més »

Recinte emmurallat de Cabanes

El Recinte Emmurallat de Cabanes, es troba al municipi de Cabanes, a la comarca de la Plana Alta.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Recinte emmurallat de Cabanes · Veure més »

Recinte emmurallat de Camarasa

El Recinte emmurallat de Camarasa és una obra de Camarasa (Noguera) declarada bé cultural d'interès nacional.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Recinte emmurallat de Camarasa · Veure més »

Recinte emmurallat de Riba-roja de Túria

El Recinte emmurallat de Riba-roja de Túria, està declarat Bé d'interès cultural, amb número d'anotació ministerial:RI - 51-0011531, i data d'anotació 20 d'octubre de 2005.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Recinte emmurallat de Riba-roja de Túria · Veure més »

Recinte emmurallat de Toga

Del Recinte Emmurallat de Toga, a la comarca de l'Alt Millars, en l'actualitat solament queden uns portals, els Portals de Sant Antoni i el Portalet, raó per la qual aquest monument és conegut també per aquests noms.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Recinte emmurallat de Toga · Veure més »

Recinte emmurallat de Vila-real

El Recinte emmurallat de Vila-real, està constituït per les restes de l'antiga muralla que voltava aquesta població de la comarca de la Plana Baixa. Se situa en el que actualment és el centre del nucli urbà, i va tenir, com la majoria de les muralles, caràcter defensiu.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Recinte emmurallat de Vila-real · Veure més »

Recinte emmurallat medieval de Traiguera

Les restes de la Muralla de Traiguera, a la comarca del Baix Maestrat, i la seva ampliació abaluartada del, disseminats al llarg del nucli més antic de la població, es troben catalogats, de manera genèrica, com Bé d'Interès Cultural, amb anotació ministerial R-I-51-0011155, i data d'anotació: 4 de març de 2004.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Recinte emmurallat medieval de Traiguera · Veure més »

Recinte fortificat de Cervera

El recinte fortificat de Cervera és la muralla de la vila de Cervera (Segarra) declarada bé cultural d'interès nacional.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Recinte fortificat de Cervera · Veure més »

Recinte murat d'Atzeneta del Maestrat

El Recinte murat d'Atzeneta del Maestrat, a la comarca de l'Alt Maestrat, és un monument catalogat com Bé d'Interès Cultural, per declaració genèrica, que presenta el codi 12.04.001-008, estant anotat ministerialment amb el nombre d'anotació 28114, del 15 de juny de 2011, segons consta en la Direcció general del Patrimoni Cultural de la Generalitat Valenciana.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Recinte murat d'Atzeneta del Maestrat · Veure més »

Rectoria de Sant Climent de Llobregat

La Rectoria de Sant Climent és la rectoria de l'Església parroquial de Sant Climent de la població de Sant Climent de Llobregat, Baix Llobregat, que forma part de l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Rectoria de Sant Climent de Llobregat · Veure més »

Regió de Múrcia

La Regió de Múrcia (oficialment i en castellà, Región de Murcia), és una comunitat autònoma de caràcter uniprovincial de l'Estat espanyol que correspon a la major part del tradicional territori del Regne de Múrcia (amb les divisions provincials del, però, se'n van traure territoris), format arran de la conquesta cristiana i la colonització del regne —a càrrec de catalans, castellans, i aragonesos fonamentalment— i part històrica de les corones d'Aragó, i de la de Castella (des del fins a l'aparició de l'Estat Espanyol).

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Regió de Múrcia · Veure més »

Regle

normògrafs Regles graduats Un regle és un instrument de mesura de longitud, en forma de planxa prima i rectangular, rígid o semi-rígid.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Regle · Veure més »

Regne d'Hongria

El Regne d'Hongria emergí l'any 1000, quan el Principat d'Hongria, fundat el 896, va ser reconegut com a regne.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Regne d'Hongria · Veure més »

Regne de Mallorca

El Regne de Mallorca (o Regne de Mallorques) va ser l'entitat política formada després de la conquesta de Mallorca (1229) i la proclamació de les franqueses per Jaume I el Conqueridor.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Regne de Mallorca · Veure més »

Regne de Múrcia

LEmirat de Múrsiya o Regne de Múrcia va ser una entitat política i territorial formada arran de la cora de Todmir, en el territori sud-est de la històrica província romana de la Cartaginense.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Regne de Múrcia · Veure més »

Regne de València

El Regne de València és l'antic regne medieval pertanyent a la Corona d'Aragó, fundat per Jaume I i ampliat per Jaume II, que abastava la major part de l'actual territori del País Valencià.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Regne de València · Veure més »

Reial Monestir de Santa Maria de Poblet

Vídeo aeri del monestir El Reial Monestir de Santa Maria de Poblet és un monestir de l'orde del Cister fundat l'any 1150.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Reial Monestir de Santa Maria de Poblet · Veure més »

Reiners

Reiners (en francès, Reynès) és el poble cap de la comuna del mateix nom, de la comarca del Vallespir, a la Catalunya del Nord). La població està repartida en diversos veïnats: La Cabanassa, La Farga, El Pont de Reiners, Sant Pau, Vallera i el Vilar.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Reiners · Veure més »

Reixes

Les Reixes és un cim (200 msnm, IGN) situat dins el municipi valencià del Campello, a la comarca de l'Alacantí.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Reixes · Veure més »

Relleu (municipi)

Relleu és un municipi del País Valencià situat a la comarca de la Marina Baixa, tradicionalment anomenat Relleu de la Marina.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Relleu (municipi) · Veure més »

Repoblament de Mallorca

El repoblament de Mallorca va ser un procés de colonització de l'illa de Mallorca portat a terme per la Corona d'Aragó que tengué per finalitat l'establiment de població fixa després del trasbals poblacional que suposà la croada contra Al-Mayûrqa.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Repoblament de Mallorca · Veure més »

Requena

Requena és un municipi del País Valencià situat a la comarca de la Plana d'Utiel, de la qual n'és capital administrativa.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Requena · Veure més »

Restauració de la Catedral de Mallorca

Interior de la Catedral de Mallorca, amb el baldaquí dissenyat per Gaudí La restauració de la Catedral de Mallorca va ser realitzada per l'arquitecte modernista Antoni Gaudí entre 1903 i 1914.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Restauració de la Catedral de Mallorca · Veure més »

Restes del castell d'Almassora

El castell d'Almassora, es troba al costat de la CN-340, en una petita elevació al marge esquerre del riu Millars, entre els ponts de pedra i de ferro que hi ha en l'actualitat, en la localitat del mateix nom, a la comarca de la Plana Alta.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Restes del castell d'Almassora · Veure més »

Restes del Castell de Dosaigües, Torre de Vilaragut

Les restes del Castell de Dosaigües o Torre de Vilaragut, són monuments catalogats com béns d'interès cultural, segons figura a la Fitxa BIC de la Direcció General de Patrimoni Cultural de la Conselleria de Turisme, Cultura i Esports de la Generalitat Valenciana, amb anotació ministerial número RI-51-0010803 i data d'anotació 17 de juny de 2002.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Restes del Castell de Dosaigües, Torre de Vilaragut · Veure més »

Retaule de la Verge dels Paers

El Retaule de la Verge dels Paers, també conegut com el Retaule de la Mare de Déu, Sant Miquel i Sant Jordi o Retaule de la Paeria és una obra gòtica realitzada per Jaume Ferrer II durant el.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Retaule de la Verge dels Paers · Veure més »

Retrats dels reis d'Aragó

Retrats dels reis d'Aragó és un conjunt de quatre pintures al tremp sobre taula obra de Gonçal Peris Sarrià i Jaume Mateu, realitzades el 1427.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Retrats dels reis d'Aragó · Veure més »

Riba-roja d'Ebre

Vistes poble Riba-roja d'Ebre és una vila i municipi de la comarca de la Ribera d'Ebre.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Riba-roja d'Ebre · Veure més »

Riba-roja de Túria

Riba-roja de Túria és un municipi del País Valencià situat a la comarca del Camp de Túria.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Riba-roja de Túria · Veure més »

Ribesalbes

Ribesalbes és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca de la Plana Baixa.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Ribesalbes · Veure més »

Riera de Riudemeia

La Riera de Riudemeia o Riera d'Òrrius es troba al Parc de la Serralada Litoral, la qual, temps enrere, quan l'aigua no era tan escassa, se'n deia el riu de Meia.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Riera de Riudemeia · Veure més »

Ripollet

Ripollet és una vila i municipi de Catalunya situat a la comarca del Vallès Occidental.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Ripollet · Veure més »

Riudoms

Església de Sant Jaume de Riudoms Ermita de Sant Antoni de Riudoms La Soleiada, edifici noucentista Cal Gallissà, casa pairal dels Germans Nebot Casa de la Vila de Riudoms Capella del Santíssim, a l'església de Riudoms, on s'hi guarden les restes del Beat Bonaventura Gran Antoni Gaudí convent de Sant Joan Riudoms és una vila i municipi de Tarragona de la comarca del Baix Camp.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Riudoms · Veure més »

Robert Ignatius Burns

Robert Ignatius Burns (San Francisco, 1921 - Los Gatos, 22 de novembre de 2008) fou un sacerdot i historiador estatunidenc.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Robert Ignatius Burns · Veure més »

Robert Vinas

Robert Vinas (Rià i Cirac, 3 de setembre del 1939) és un historiador i paleògraf nord-català que s'ha especialitzat en l'estudi dels templers, en l'obra de Jaume el Conqueridor i en les cròniques catalanes.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Robert Vinas · Veure més »

Roca (cognom)

El cognom Roca és un cognom d'origen català, molt estès per tota la península ibèrica.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Roca (cognom) · Veure més »

Rocaia

Rocaia fou una captiva cristiana convertida a l'islam, esposa de l'emir hàfsida Muhàmmad al-Mustànsir de Tunis.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Rocaia · Veure més »

Rodrigo Díaz de Vivar

Rodrigo Díaz de Vivar (Vivar del Cid, avui a la província de Burgos, ca. 1045 - València, 1099) conegut com a Cid Campeador, El Cid o Mio Cid (de l'àrab vulgar, ‘el meu senyor’) va ser un noble castellà, guerrer i figura mitificada de l'anomenada Reconquesta de la península Ibèrica.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Rodrigo Díaz de Vivar · Veure més »

Rodrigo de Liçana

Rodrigo de Liçana (en català: Roderic de Liçana; en castellà: Rodrigo de Lizana) (? - 1251) va ser un cavaller aragonès amb feu al Somontano del llinatge dels Liçana.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Rodrigo de Liçana · Veure més »

Rodrigo Jiménez de Rada

Fuero Viejo extendido de Alcalá de Henares. Promulgado por Rodrigo Jiménez de Rada en 1235. Rodrigo Jiménez de Rada o Ximénez de Rada o Giménez de Rada (Puente la Reina, 1170 - Lió, Regne de França), 10 de juny de 1247) va ser un eclesiàstic i historiador navarrès. Arquebisbe de Toledo i Primat d'Espanya, va destacar al cultiu de les lletres com a cronista. La seva obra més cèlebre és De rebus Hispaniae, també coneguda com Historia gótica o Crónica del toledano, on es descriu la història d'Espanya des dels seus orígens fins a 1243. Aquesta obra historiogràfica, escrita en llatí, és una de les fonts que Alfons X el Savi va consultar de manera prioritària per compondre la seva Estoria de España.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Rodrigo Jiménez de Rada · Veure més »

Roger Bernat III de Foix

Roger Bernat III de Foix i II de Castellbò (? - 1302) fou comte de Foix i vescomte de Castellbò (1265-1302) i vescomte de Bearn (1290-1302).

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Roger Bernat III de Foix · Veure més »

Roger de Llúria

Roger de Llúria, de nom de naixement Ruggiero di Lauria (també conegut per Roger de Lloria, Lòria, Llòria o Luria; Lauria o Scalea, Regne de Sicília, 17 de gener de 1250 – València, 19 de gener de 1305), fou un militar d'origen lucanès educat a la cort dels reis d'Aragó a Barcelona, on va arribar formant part del seguici de la reina Constança de Sicília, muller de Pere III d'Aragó «el Gran».

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Roger de Llúria · Veure més »

Roger IV de Foix

Roger IV de Foix (? - 1265) fou vescomte de Castellbò (1230-1265) i comte de Foix (1241-1265).

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Roger IV de Foix · Veure més »

Rossell

Rossell és un municipi del País Valencià situat a la comarca del Baix Maestrat.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Rossell · Veure més »

Rubí

Rubí és un municipi mil·lenari de Catalunya, situat a la comarca del Vallès Occidental.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Rubí · Veure més »

Russafa

Russafa és un barri de la ciutat de València, inclòs en el districte de l'Eixample.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Russafa · Veure més »

Ruta dels Borja

La Ruta dels Borja és una ruta turística que permet conèixer la petjada d'una de les famílies valencianes més universal, els Borja.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Ruta dels Borja · Veure més »

Ruta dels Castells del Vinalopó

La Ruta dels Castells del Vinalopó és un itinerari històric i cultural del País Valencià per algunes de les fortaleses més representatives de la Vall del Vinalopó i l'Alcoià, al País Valencià.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Ruta dels Castells del Vinalopó · Veure més »

Ruta dels clàssics valencians

Monestir de Sant Jeroni de Cotalba. Palau Ducal de Gandia. Col·legiata de Gandia. Castell de Cocentaina. Castell de Dénia. La Ruta dels clàssics valencians és una ruta cultural per les terres dels grans escriptors clàssics de la literatura catalana del segle d'or valencià: Ausiàs March, Joanot Martorell i Joan Roís de Corella, els tres relacionats amb la cort del duc Alfons IV de Ribagorça.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Ruta dels clàssics valencians · Veure més »

Sa Mata Escrita

Sa Mata Escrita és una possessió del terme municipal d'Algaida a Mallorca, coneguda també amb el nom de sa Mata Vella.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Sa Mata Escrita · Veure més »

Sagramental

El Sagramental era una organització paramilitar fonamentada en la germandat entre diversos pobles per a garantir llur pròpia seguretat, feta per mitjà de jurament, i, per això, anomenada Sagramental a Catalunya des del 1257 com a mínim.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Sagramental · Veure més »

Sagunt

Sagunt (oficialment Sagunt/Sagunto; de l'edat mitjana al anomenada Morvedre) és una ciutat i un municipi del País Valencià situat a la comarca del Camp de Morvedre.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Sagunt · Veure més »

Salines de Calp

Les Salines de Calp, situades al mateix nucli urbà de la localitat i properes al Parc Natural del Penyal d'Ifac, són un enclavament singular amb presents valors culturals i socials, a més dels naturals.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Salines de Calp · Veure més »

Salomó (Tarragonès)

Salomó, al Baix Gaià, és un municipi de la comarca del Tarragonès.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Salomó (Tarragonès) · Veure més »

Salomó ben Adret

, també conegut com a Raixbà (Rabbí Xelomó ben Adret), va ser el més famós mestre de la llei jueva al i principis del.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Salomó ben Adret · Veure més »

Salou

Salou és una vila i municipi de Catalunya situat a la comarca del Tarragonès, amb 26.558 habitants, el terme municipal de la qual va ser creat arran d'una sentència del Tribunal Suprem, del 30 d'octubre de 1989, que va concedir-li la independència administrativa de Vila-seca de Solcina.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Salou · Veure més »

Salvà

Salvà és un cognom o llinatge molt estès als Països Catalans i del qual també se'n troben variants als estats de França, Itàlia i Suïssa.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Salvà · Veure més »

San Pablo de Valladolid

San Pablo (en castellà Iglesia conventual de San Pablo), de l'orde dels dominics, és un dels temples més representatius de la ciutat de Valladolid (Castella i Lleó).

Nou!!: Jaume el Conqueridor і San Pablo de Valladolid · Veure més »

Sanç (L'Énova)

Sanç (també conegut en castellà com a Sanz i també com a Sans) és un barri del municipi de l'Énova, originat per l'absorció d'un petit nucli poblacional.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Sanç (L'Énova) · Veure més »

Sanç d'Aragó i d'Hongria

Sanç d'Aragó (Barcelona?, 1247 - Martos, Jaén, 1275), va ser un infant d'Aragó, fill de Jaume I el Conqueridor, i religiós mercedari, que fou bisbe de Toledo.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Sanç d'Aragó i d'Hongria · Veure més »

Sanç de Barcelona i d'Aragó

miniatura Sanç de Barcelona i d'Aragó o Sanç I de Cerdanya, Provença i Rosselló-Cerdanya (1161 - 1223) fou príncep d'Aragó i comte de Cerdanya (1168-1223); comte de Provença (1181-1185); i comte de Rosselló (1185-1223).

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Sanç de Barcelona i d'Aragó · Veure més »

Sanç I de Mallorca

Sanç I de Mallorca, dit el Pacífic, i II de Cerdanya (1276 – Formiguera, 1324), fou rei de Mallorca, comte de Rosselló i Cerdanya, vescomte de Carladés, baró d'Omelàs i senyor de Montpeller (1311 – 1324).

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Sanç I de Mallorca · Veure més »

Sanç IV de Castella

Sanç IV de Castella, dit el Brau (?, 1258 - Toledo, 1295) fou rei de Castella (1284-1295).

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Sanç IV de Castella · Veure més »

Sanç VII de Navarra

Sanç VII dit “el Fort” (c. 1170 - Tudela, 1234) fou rei de Navarra (1194 - 1234).

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Sanç VII de Navarra · Veure més »

Sança d'Aragó

Sança d'Aragó (Saragossa, ~1186 - ~1241) fou infanta d'Aragó i comtessa consort de Tolosa (1222-1241).

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Sança d'Aragó · Veure més »

Sança d'Aragó i Hongria

Sança d'Aragó (Barcelona, ca. 1241-1247 - Jerusalem, abans de 1291) va ser una peregrina i infanta catalana, la tercera filla del rei Jaume el Conqueridor i Violant d'Hongria.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Sança d'Aragó i Hongria · Veure més »

Sança de Mallorca

Santa Chiara va ser el segon lloc d'enterrament de la reina Sança de Mallorca (Regne de Mallorca, 1284 - Nàpols 1345) va ser infanta de Mallorca, reina consort de Nàpols (1304-1343) i religiosa.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Sança de Mallorca · Veure més »

Sancho López de Ayerbe

Sancho López de Ayerbe (Galeriana (Osca) - Tarragona 1357) va ser un polític i eclesiàstic de l'orde dels franciscans, bisbe de Tarassona i arquebisbe de Tarragona.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Sancho López de Ayerbe · Veure més »

Sanet i els Negrals

Sanet i els Negrals és un municipi del País Valencià situat a la comarca de la Marina Alta.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Sanet i els Negrals · Veure més »

Sant Antoni (barri de València)

Sant Antoni és un barri de la ciutat de València que pertany al districte de La Saïdia.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Sant Antoni (barri de València) · Veure més »

Sant Antoni de Portmany

Sant Antoni de Portmany és una vila i municipi de l'illa d'Eivissa, situat a l'oest.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Sant Antoni de Portmany · Veure més »

Sant Baldiri de Llobregat

Sant Baldiri és una església a la vila de Sant Boi de Llobregat (el Baix Llobregat) inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Sant Baldiri de Llobregat · Veure més »

Sant Bartomeu de Navarcles

Sant Bartomeu de Navarcles és una església del municipi de Navarcles (Bages) inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Sant Bartomeu de Navarcles · Veure més »

Sant Domènec de Perpinyà

Sant Domènec de Perpinyà, també anomenat sovint amb la forma castellanitzada de Sant Domingo, era la capella (i, per extensió, del convent mateix) de la seu de l'Orde dels predicadors (dominics) de la ciutat de Perpinyà, a la comarca del Rosselló, de la Catalunya del Nord.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Sant Domènec de Perpinyà · Veure més »

Sant Elm

Sant Elm és una localitat turística de Mallorca situada al terme d'Andratx, davant l'illa de la Dragonera.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Sant Elm · Veure més »

Sant Esteve de Ripollet

Sant Esteve és una església parroquial a la vila de Ripollet (Vallès Occidental) protegida com a bé cultural d'interès local.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Sant Esteve de Ripollet · Veure més »

Sant Feliu de Fillols

Façana occidental Sant Feliu de Fillols és l'església antigament parroquial, romànica, del poble i terme de Fillols, de la comarca del Conflent, a la Catalunya del Nord.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Sant Feliu de Fillols · Veure més »

Sant Feliu de Guíxols

Sant Feliu de Guíxols és una ciutat de Catalunya situada a la Vall d'Aro, comarca del Baix Empordà, i cap del partit judicial de Sant Feliu.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Sant Feliu de Guíxols · Veure més »

Sant Francesc (barri de València)

Sant Francesc és un barri del districte de Ciutat Vella de la ciutat de València.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Sant Francesc (barri de València) · Veure més »

Sant Grau d'Ardenya

Sant Grau d'Ardenya és una església del municipi de Tossa de Mar (Selva).

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Sant Grau d'Ardenya · Veure més »

Sant Jaume d'Orpesa

L'Església Parroquial de Sant Jaume Apòstol, situada en la Poma formada pels carrers Goya i Pizarro, d'Orpesa, a la comarca de la Plana Alta, és un edifici catalogat, de manera genèrica, com Bé de Rellevància Local, segons la Disposició Addicional Cinquena de la Llei 5/2007, de 9 de febrer, de la Generalitat, de modificació de la Llei 4/1998, d'11 de juny, del Patrimoni Cultural Valencià (DOCV Núm. 5.449 / 13/02/2007), amb codi: 12.05.085-002.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Sant Jaume d'Orpesa · Veure més »

Sant Jaume del Puig

Sant Jaume del Puig és una església catòlica situada a la ciutat de Perpinyà, a la comarca del Rosselló, de la Catalunya del Nord.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Sant Jaume del Puig · Veure més »

Sant Joan (Mallorca)

Sant Joan és una vila i municipi del centre de Mallorca, fundada l'any 1300.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Sant Joan (Mallorca) · Veure més »

Sant Joan d'Alacant

Sant Joan d'Alacant és una vila i municipi del País Valencià situat a la comarca de l'Alacantí.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Sant Joan d'Alacant · Veure més »

Sant Llorenç de la Salanca

Sant Llorenç de la Salanca (simplement o, en francès Saint-Laurent-de-la-Salanque) és una vila, cap del municipi del mateix nom, de 8.851 habitants el 2013, de la comarca del Rosselló.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Sant Llorenç de la Salanca · Veure més »

Sant Lluís Rei de França (El Greco)

Sant Lluís Rei de França, i un patge, és una obra d'El Greco que sembla un retrat idealitzat més que no pas una obra de devoció.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Sant Lluís Rei de França (El Greco) · Veure més »

Sant Martí de Casafabre

L'absis romànic, entrada actual Sant Martí de Casafabre és l'església parroquial del poble de Casafabre, a la comarca del Rosselló, a la Catalunya Nord.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Sant Martí de Casafabre · Veure més »

Sant Mateu (Baix Maestrat)

Sant Mateu, també conegut com a Sant Mateu del Maestrat, és una vila i municipi del País Valencià de la comarca del Baix Maestrat.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Sant Mateu (Baix Maestrat) · Veure més »

Sant Miquel de Cuixà

Sant Miquel de Cuixà (Saint-Michel de Cuxa) és una abadia benedictina del terme comunal de Codalet, de la comarca del Conflent, departament dels Pirineus Orientals, França.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Sant Miquel de Cuixà · Veure més »

Sant Pau del Claustre

Sant Pau del Claustre, ara desafectada, fou la capella del cementiri de la vila de Vilafranca de Conflent, a la comarca del Conflent, de la Catalunya del Nord.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Sant Pau del Claustre · Veure més »

Sant Pere de les Puel·les

Sant Pere de les Puel·les, o de les Puelles, va ser un monestir benedictí femení fundat a l'actual plaça de Sant Pere, al barri de Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera de la ciutat de Barcelona.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Sant Pere de les Puel·les · Veure més »

Sant Pere Ermengol

Arqueta amb les restes de Sant Pere Ermengol a l'església de Sant Jaume de la Guàrdia dels Prats Pere Ermengol de Rocafort (La Guàrdia dels Prats, Montblanc, 1228 - 1304) va ser un noble català, bandoler, frare mercedari i màrtir (es considera l'únic màrtir cristià que no va morir durant el seu martiri).

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Sant Pere Ermengol · Veure més »

Sant Rafel del Riu

Sant Rafel del Riu (oficialment en castellà San Rafael del Río), també conegut com a Sant Rafael del Riu i Sant Rafel del Maestrat, és un municipi del País Valencià situat a la comarca del Baix Maestrat, al límit del País Valencià amb Catalunya.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Sant Rafel del Riu · Veure més »

Sant Ramon del Pla de Santa Maria

Sant Ramon del Pla de Santa Maria és una església del Pla de Santa Maria (Alt Camp) sota l'advocació de sant Ramon de Penyafort.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Sant Ramon del Pla de Santa Maria · Veure més »

Sant Vicenç de Menàrguens

Sant Vicenç de Menàrguens és una església gòtica de Menàrguens (Noguera) protegida com a bé cultural d'interès local.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Sant Vicenç de Menàrguens · Veure més »

Santa Coloma de Queralt

Santa Coloma de Queralt és una població situada a l'altiplà de la Baixa Segarra, constituïda com a municipi a la Conca de Barberà.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Santa Coloma de Queralt · Veure més »

Santa Eugènia (Mallorca)

Santa Eugènia és una vila i municipi del Pla de Mallorca.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Santa Eugènia (Mallorca) · Veure més »

Santa Eulària des Riu

Santa Eulària des Riu (pronúncia local) o també Santa Eulària del Riu, és el municipi més oriental de l'illa d'Eivissa, amb categoria de vila.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Santa Eulària des Riu · Veure més »

Santa Magdalena de Polpís

Santa Magdalena de Polpís és un municipi del País Valencià situat a la comarca del Baix Maestrat.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Santa Magdalena de Polpís · Veure més »

Santa Maria d'Amer

Un cotxe passa a prop de l'església el 1914. Santa Maria d'Amer, o simplement el monestir d'Amer, fou una abadia benedictina a l'antic comtat de Girona, dins els límits i jurisdicció del bisbat de Girona, a l'actual terme municipal d'Amer (la Selva).

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Santa Maria d'Amer · Veure més »

Santa Maria de Cervelló

Santa Maria de Cervelló o del Socors és una església situada sota les ruïnes del castell de Cervelló, al sud del nucli antic del poble, al Baix Llobregat.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Santa Maria de Cervelló · Veure més »

Santa Maria de Moià

Santa Maria de Moià o la Mare de Déu de la Misericòrdia (advocació més moderna) és l'església parroquial a la vila de Moià, capital de la comarca del Moianès.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Santa Maria de Moià · Veure més »

Santa Maria de Sixena

El Reial monestir de Santa Maria de Sixena (en castellà: Real Monasterio de Santa María de Sigena) és un monestir d'estil cistercenc del situat en el terme municipal de Vilanova de Sixena (Monegres, Osca) fet construir per Sança de Castella (reina consort d'Alfons el Cast) com a monestir destinat a religioses hospitalàries.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Santa Maria de Sixena · Veure més »

Santa Maria de Vallbona de les Monges

Santa Maria de Vallbona de les Monges és un monestir cistercenc, al municipi de Vallbona de les Monges, a la comarca de l'Urgell.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Santa Maria de Vallbona de les Monges · Veure més »

Santa Maria de Valldonzella

Santa Maria de Valldonzella és un monestir femení cistercenc situat actualment a Barcelona, a Sant Gervasi de Cassoles, prop de l'indret on hi hagué l'antiga residència reial de Bellesguard i actual torre Bellesguard.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Santa Maria de Valldonzella · Veure més »

Santa Maria de Vallsanta

El monestir de Santa Maria de Vallsanta és un antic cenobi femení cistercenc situat prop de la localitat de Guimerà, a la comarca catalana de l'Urgell.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Santa Maria de Vallsanta · Veure més »

Santa Maria de Vilert

L'església parroquial de Santa Maria de Vilert centra el petit nucli rural de Vilert, situat al nord del terme municipal d'Esponellà, a la dreta del riu Fluvià.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Santa Maria de Vilert · Veure més »

Santa Maria del Camí

Santa Maria del Camí és una vila i municipi de Mallorca.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Santa Maria del Camí · Veure més »

Santa Ponça

Santa Ponça és una urbanització turística i residencial i una antiga possessió del terme de Calvià, a Mallorca.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Santa Ponça · Veure més »

Santcliment

Torre Vella de Badalona. Els Santcliment, o Sant Climent, foren una important família catalana documentada a partir del a Lleida i Barcelona.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Santcliment · Veure més »

Sants Just i Pastor de Pedrinyà

L'església de Sants Just i Pastor de Pedrinyà es troba al costat de la gran masia de Can Teixidor de Pedrinyà, veïnat de masies disperses a l'extrem nord del municipi de Crespià.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Sants Just i Pastor de Pedrinyà · Veure més »

Santuari de Lluc

El santuari de Lluc és un monestir situat a Lluc, al terme d'Escorca (Mallorca).

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Santuari de Lluc · Veure més »

Santuari de Sant Joan de Penyagolosa

El Santuari de Sant Joan de Penyagolosa és un centre religiós de la província de Castelló, situat als peus del pic Penyagolosa, a vuit quilòmetres del poble de Vistabella del Maestrat.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Santuari de Sant Joan de Penyagolosa · Veure més »

Santuari Virgen de la Estrella

El Santuari de la Verge de la Estrella es troba dins del municipi de Mosquerola, molt a prop dels municipis de Vilafranca i de Vistabella del Maestrat enmig de la Serra de Gúdar, entre les comarques del Maestrat aragonès, de Gúdar-Javalambre, de l'Alt Maestrat i de l'Alcalatén.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Santuari Virgen de la Estrella · Veure més »

Sanxo d'Ahones

Sanxo d'Ahones (?- Acre, ?) fou bisbe de Saragossa entre els anys 1216 i 1236.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Sanxo d'Ahones · Veure més »

Saorra

Saorra (pronunciat, o en estàndard, en francès, oficialment, Sahorre) és una comuna de la comarca del Conflent, a la Catalunya del Nord.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Saorra · Veure més »

Sarrió

Sarrió (en castellà i oficialment Sarrión) és un municipi de l'Aragó, situat a la província de Terol i enquadrat a la comarca de Gúdar-Javalambre.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Sarrió · Veure més »

Sarroca de Lleida

Sarroca de Lleida és un municipi de la comarca del Segrià.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Sarroca de Lleida · Veure més »

Séquia Reial del Xúquer

La Séquia Reial del Xúquer és un canal que pren les seues aigües del riu Xúquer a l'Assut d'Antella i passa per diferents municipis de les comarques de la Ribera Alta, Baixa i l'Horta Sud (País Valencià).

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Séquia Reial del Xúquer · Veure més »

Símbols d'Atzeneta del Maestrat

L'escut i la bandera d'Atzeneta del Maestrat són els símbols representatius d'Atzeneta del Maestrat, municipi del País Valencià, a la comarca de l'Alt Maestrat.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Símbols d'Atzeneta del Maestrat · Veure més »

Símbols de Paterna

L'escut i la bandera de Paterna són els símbols representatius del municipi valencià de Paterna (l'Horta Oest).

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Símbols de Paterna · Veure més »

Símbols nacionals de Catalunya

Portada de ''Lo verdader catalá''. Un home amb barretina a la vora de l'escut. Els símbols nacionals de Catalunya són aquells elements i icones que són representatius o característics de Catalunya, de la seva població i de la seva cultura i història.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Símbols nacionals de Catalunya · Veure més »

Símbols valencians

Els símbols valencians són allò que es pren com a signe o representació del País Valencià.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Símbols valencians · Veure més »

Sebastià Bennasar i Llobera

Sebastià Bennasar i Llobera (Palma, 27 d'abril de 1976) és periodista, escriptor, traductor crític literari mallorquí.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Sebastià Bennasar i Llobera · Veure més »

Sebastià Casals

Sebastià Casals és una casa eclèctica de Vic (Osona) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Sebastià Casals · Veure més »

Sedaví

Sedaví és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca de l'Horta Sud.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Sedaví · Veure més »

Segart

Segart és un municipi valencià de la comarca del Camp de Morvedre i la subcomarca de la Baronia.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Segart · Veure més »

Segle XIII

El és un període de l'edat mitjana que va des de l'any 1201 fins al 1300.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Segle XIII · Veure més »

Segona Germania

Escut de la família Almúnia (El Ràfol d'Almúnia), picat pels llauradors, en senyal de protesta contra els senyors, durant la Segona Germania. La Segona Germania fou un alçament armat desenvolupat majoritàriament en les comarques centrals del Regne de València el 1693.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Segona Germania · Veure més »

Segona revolta nobiliària contra Jaume I d'Aragó

La guerra entre Nunó Sanç d'Aragó i Guillem de Montcada havia causat grans danys en les propietats d'aquest darrer.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Segona revolta nobiliària contra Jaume I d'Aragó · Veure més »

Sella (Marina Baixa)

Sella és un municipi del País Valencià situat a la comarca de la Marina Baixa.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Sella (Marina Baixa) · Veure més »

Sellent

Sellent, o Sallent de Xàtiva, és un municipi del País Valencià a la comarca de la Ribera Alta.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Sellent · Veure més »

Sentència arbitral

La Sentència arbitral, és un document creat pel rei Pere II de València, el Cerimoniós, per trencar les disputes entre les localitats de Vila-real, Borriana, Almassora i Castelló de la Plana per qüestions del repartiment de les aigües del riu Millars.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Sentència arbitral · Veure més »

Senyal Reial (segle XIII)

Senyera Reial coronant una torre en l'assalt final del Setge de Madīna Mayūrqa (1229) durant la Conquesta de Mallorca. Tot al llarg de l'edat mitjana el nombre de pals del Senyal Reial i la Senyera Reial fou variable. (''Pintures murals de la conquesta de Mallorca, 1285-1290; MNAC''). El Senyal Reial o Quatre Pals és el senyal heràldic aparegut per primera vegada en la història com a emblema personal de Ramon Berenguer IV (1114-1162).

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Senyal Reial (segle XIII) · Veure més »

Senyal Reial (segle XIII-XIV)

El Senyal Reial o Quatre Pals és el senyal heràldic aparegut per primera vegada en la història com a emblema personal de Ramon Berenguer IV (1114-1162).

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Senyal Reial (segle XIII-XIV) · Veure més »

Senyera (Ribera Alta)

Senyera és un municipi del País Valencià situat a la comarca de la Ribera Alta.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Senyera (Ribera Alta) · Veure més »

Senyera del País Valencià

La senyera del País Valencià és actualment la tradicional senyera de la ciutat de València, la Reial Senyera, com assenyala l'article 4 de l'Estatut valencià.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Senyera del País Valencià · Veure més »

Senyera reial

Escut d'armes de la Corona d'Aragó amb la Senyera Reial Armand de Fluvià: ''«Els segells més antics que tenim d'un sobirà català són els del comte Ramon Berenguer IV... L'escut porta el senyal dels pals»'' Els quatre pals (1995); pàg. 51-52) Menéndez Pidal: «... ''Porque los palos de oro y gules, hasta el fin de la edad media, tuvieron el caràcter preponderante o único de armas familiares de los descendientes de Ramon Berenguer IV''» El escudo de España (2004); pàg. 99 ·Alberto Montaner Frutos: «... ''puede establecerse sin lugar a dudas que los palos de oro y gules nacen como emblema personal de Ramon Berenguer IV y, al hereadarlos sus hijos se convierten en el símbolo de su família, la Casa de Aragón, sin ligazón alguna con un territorio determinado.''» ''El señal del rey de Aragón'' (1995); pàg. 35 Ramon Berenguer comte de Barcelona, quart del seu nom (f.34r)... Mai no va voler ser anomenat rei, sinó administrador del regne, ni canvià les armes comtals, i àdhuc el Senyal Reial és aquell que era del comte de Barcelona. (f34.v)» ''Numquam tamen voluit rex appellari, sed administrator regni, nec arma comitatus mutare, unde adhuc signa regalia sunt illa que comitis Barchinone erant''. La senyera reial fou la senyera privativa i històrica dels reis d'Aragó i comtes de Barcelona.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Senyera reial · Veure més »

Senyoria d'Alfafara

La Senyoria d'Alfafara és una senyoria feudal creada pel rei Jaume I d'Aragó a favor del cavaller Ximèn Peres d'Orís, descendent de la tercera branca del llinatge Orís, el 1250, al voltant del Castell d'Alfafara.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Senyoria d'Alfafara · Veure més »

Senyoria d'Omeladès

La senyoria d'Omeladès fou una jurisdicció feudal centrada a la ciutat d'Omelàs, prop de Montpeller.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Senyoria d'Omeladès · Veure més »

Senyoria de Castellar

La senyoria de Castellar fou una jurisdicció feudal catalana dins el terme actual d'Aguilar de Segarra.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Senyoria de Castellar · Veure més »

Senyoria de Montpeller

La senyoria de Montpeller fou una jurisdicció feudal del Llenguadoc amb centre a la ciutat de Montpeller.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Senyoria de Montpeller · Veure més »

Senyoriu de Benferri

El Senyoriu de Benferri va ser concedit a Jaime de Rocamora y Rocamora a mitjan pel Rei d'Aragó Alfons V.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Senyoriu de Benferri · Veure més »

Senyoriu de Castellgalí

El senyoriu de Castellgalí o senyoria de Castellgalí va ser una jurisdicció feudal localitzada al terme de l'actual municipi de Castellgalí.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Senyoriu de Castellgalí · Veure més »

Senyoriu de Rebollet

La Baronia de Rebollet o el Senyoriu de Rebollet va ser un antic terme senyorial situat al sud-est de l'Horta de Gandia, que a principis del comprenia la nova vila cristiana de la Font d'en Carròs (que és com va ser rebatejada l'alqueria de Rafalí) i les alqueries de Rafelgescar, Potries, Beniflà, Rafelcofer, l'Alcudiola, l'Alqueria Nova (anomenada posteriorment l'Alqueria de la Comtessa) i l'Alqueria dels Frares.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Senyoriu de Rebollet · Veure més »

Serra (Camp de Túria)

Serra, també conegut com a Serra de Portaceli, és un municipi del País Valencià situat a la comarca del Camp de Túria.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Serra (Camp de Túria) · Veure més »

Serra de Bèrnia

Vista de la serra de Bèrnia en un dia de boira La serra de Bèrnia està situada en la línia divisòria entre les comarques de la Marina Alta i Baixa, al País Valencià.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Serra de Bèrnia · Veure més »

Serra de na Burguesa

La Serra de na Burguesa, dita també simplement na Burguesa, és una cadena muntanyosa que fa part de la Serra de Tramuntana i que separa els termes de Calvià, i Palma.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Serra de na Burguesa · Veure més »

Ses Salines

Salines de sa Vall ''Talaia Joana'' Les Salines (col·loquialment ses Salines), antigament les Salines de Santanyí, és una vila i municipi mallorquí pertanyent a la comarca del Migjorn, fronterer de Campos i Santanyí.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Ses Salines · Veure més »

Setaigües

Setaigües (en castellà i oficialment, Siete Aguas) és un municipi del País Valencià situat a la Foia de Bunyol, és l'últim municipi de la comarca que limita amb la Plana d'Utiel-Requena.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Setaigües · Veure més »

Setge d'Alaró (1231)

El Setge d'Alaró de 1231 fou una de les batalles de la Croada contra Al-Mayûrqa de Jaume el Conqueridor.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Setge d'Alaró (1231) · Veure més »

Setge d'Albarrasí (1284)

El Setge d'Albarrasí fou una campanya de Pere el Gran el 1284, que va culminar amb la incorporació de la Senyoria d'Albarrasí al Regne d'Aragó.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Setge d'Albarrasí (1284) · Veure més »

Setge d'Artà

El Setge d'Artà fou una de les batalles de la Croada contra Al-Mayûrqa de Jaume el Conqueridor, esdevinguda el 1230.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Setge d'Artà · Veure més »

Setge de Balaguer (1280)

El setge de Balaguer fou un setge que es produí a Balaguer el 1280 durant les revoltes dels nobles contra Pere el Gran.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Setge de Balaguer (1280) · Veure més »

Setge de Borriana

El Setge de Borriana de 1233 fou un dels combats de la Conquesta del Regne de València.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Setge de Borriana · Veure més »

Setge de Dàniyya

El setge de Dàniyya fou una de les accions de la Conquesta del Regne de València empresa per Jaume I el Conqueridor.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Setge de Dàniyya · Veure més »

Setge de Madîna Mayûrqa

El setge de Madîna Mayûrqa fou una de les batalles de la Croada contra Al-Mayûrqa de Jaume el Conqueridor.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Setge de Madîna Mayûrqa · Veure més »

Setge de Montesa

El setge de Montesa fou un dels darrers episodis de la Conquesta del Regne de València.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Setge de Montesa · Veure més »

Setge de Morella (1232)

La conquesta de Morella fou la primera acció de la Conquesta del Regne de València amb èxit, l'any 1232.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Setge de Morella (1232) · Veure més »

Setge de Peníscola (1225)

El setge de Peníscola fou la primera acció de la Conquesta del Regne de València empresa per Jaume I el Conqueridor, que va fracassar.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Setge de Peníscola (1225) · Veure més »

Setge de Pollença

El Setge de Pollença fou una de les batalles de la Croada contra Al-Mayûrqa de Jaume el Conqueridor.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Setge de Pollença · Veure més »

Setge de Sevilla (1247-1248)

El setge de Sevilla de 1247 i 1248 fou un dels episodis de "la Reconquesta".

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Setge de Sevilla (1247-1248) · Veure més »

Setge de Xàtiva (1239)

El Setge de Xàtiva de 1239 fou un dels combats de la Conquesta del Regne de València.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Setge de Xàtiva (1239) · Veure més »

Setge de Xàtiva (1240)

El Setge de Xàtiva de 1239 fou un dels combats de la Conquesta del Regne de València.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Setge de Xàtiva (1240) · Veure més »

Sibil·la de Saga

Sibil·la de Saga (Berga, 1240 - Barcelona, 1320) va ser una noble catalana vinculada a Berga, Barcelona i Tàrbena.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Sibil·la de Saga · Veure més »

Simat de la Valldigna

Simat de la Valldigna és un municipi del País Valencià situat a la comarca de la Safor, a la vall anomenada la Valldigna.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Simat de la Valldigna · Veure més »

Sinarques

Sinarques (en castellà i oficialment Sinarcas, i en la parla xurra, Senarcas) és un municipi del País Valencià situat a la comarca de la Plana d'Utiel, encara que culturalment i històricament forma part de la comarca dels Serrans.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Sinarques · Veure més »

Sindicatura de Comptes de les Illes Balears

La Sindicatura de Comptes de les Illes Balears és l'òrgan al qual correspon la fiscalització externa de l'activitat econòmica, financera i comptable del sector públic de les Illes Balears.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Sindicatura de Comptes de les Illes Balears · Veure més »

Sineu

Sineu (pronunciat) és una vila i municipi del Pla de Mallorca, en ple centre geogràfic de l'illa.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Sineu · Veure més »

Sistema de regs de l'Horta de Gandia

El sistema de regs de l'Horta de Gandia és un sistema de distribució d'aigua, d'origen romà i molt millorat pels àrabs, que irriga l'Horta de Gandia.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Sistema de regs de l'Horta de Gandia · Veure més »

Sistema monetari mallorquí

Diner de Jaume II de Mallorca, creador del '''sistema monetari mallorquí''' (1300-1858) El sistema monetari mallorquí és l'organització monetària de que es va dotar el Regne de Mallorca a partir de l'any 1300, en que fou creat per Jaume II de Mallorca fins que fou definitivament abolit el 1858, tot i que des de finals del regnat de Felip V s'havien deixat de batre els seus valors a conseqüència de la Guerra de Successió, tot i dos breus períodes de batiments excepcionals en temps de Ferran VII.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Sistema monetari mallorquí · Veure més »

Societat Coral Catalunya Nova

''Enric Morera dirigint al cor Catalunya Nova'', oli de Santiago Rusiñol (1897), al Museu Cau Ferrat de Sitges. La Societat Coral Catalunya Nova va ser fundada per Enric Morera el 14 de juliol de 1895 iniciant un període d'activitat que es prolongà fins al 1935.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Societat Coral Catalunya Nova · Veure més »

Sogorb

Sogorb (en castellà i oficialment, Segorbe; també coneguda com Segorb) és un municipi del País Valencià, capital de la comarca de l'Alt Palància.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Sogorb · Veure més »

Sollana

Sollana és un municipi del País Valencià pertanyent a la comarca de la Ribera Baixa, enclavat dins del Parc Natural de l'Albufera.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Sollana · Veure més »

Sometent

El sometent fou en els seus inicis una organització paramilitar d'autoprotecció civil típicament catalana, separada de l'exèrcit, per a la pròpia defensa i la defensa de la terra en temps de conflicte bèl·lic.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Sometent · Veure més »

Son Espases

Son Espases és una antiga possessió de la ciutat de Mallorca situada a l'Horta d'Amunt el topònim del qual es conserva actualment en diversos elements de les terres que abraçava.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Son Espases · Veure més »

Son Fe

Son Fe és una possessió d'Alcúdia (Mallorca) al vessant de ponent de la serra de Son Fe És enmig del terreny on es troben la majoria de les possessions alcudienques.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Son Fe · Veure més »

Son Orlandis

Son Orlandis, també conegut amb el nom de Castell de Son Orlandis, és una possessió fortificada situada al municipi d'Andratx, a Mallorca, concretament a prop de la carretera entre Andratx i el Port d'Andratx.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Son Orlandis · Veure més »

Son Servera

Son Servera, escrit també Son Cervera, és una vila i municipi mallorquí situat al nord-est de l'illa, pertanyent a la comarca de Llevant.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Son Servera · Veure més »

Son Veny

Son Veny és una possessió del llogaret de Randa, al terme municipal d'Algaida, Mallorca.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Son Veny · Veure més »

Soneixa

Soneixa (en castellà i oficialment, Soneja) és un municipi del País Valencià a la comarca de l'Alt Palància.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Soneixa · Veure més »

Sorita

Sorita (oficialment i en), també conegut com a Sorita de Morella, és un municipi del País Valencià situat a la comarca dels Ports.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Sorita · Veure més »

Soses

Soses és un municipi del Segrià.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Soses · Veure més »

Studium generale

Mapa incomplet d'universitats medievals d'Europa. Algunes, com Lund (1425), hi falten. A partir de l'alta edat mitjana es començà a donar el nom de studium generale (studia generalia en plural) "estudi general" en llatí a les institucions d'ensenyament superior, de les quals van sorgir les primeres universitats en la cristiandat llatina (un espai coincident a grans trets amb l'Europa Occidental), i que avui en dia coneixem com Universitats.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Studium generale · Veure més »

Suburbi

Suburbi Suburbi és una paraula que prové del llatí suburbium.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Suburbi · Veure més »

Suda de Lleida

La Suda de Lleida o Castell del Rei era la suda o alcassaba de la ciutat de Lleida, d'origen andalusí.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Suda de Lleida · Veure més »

Suda de Tortosa

El castell de la Suda, conegut també com la Suda de Tortosa, és un dels principals monuments històrics de la ciutat de Tortosa.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Suda de Tortosa · Veure més »

Sueca

Sueca és una ciutat i municipi del País Valencià, capital de la comarca de la Ribera Baixa.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Sueca · Veure més »

Suera

Església de la Mare de Déu de l'Assumpció Suera és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca de la Plana Baixa.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Suera · Veure més »

Sumacàrcer

Sumacàrcer és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca de la Ribera Alta.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Sumacàrcer · Veure més »

Tabalà

La Tabalà (és a dir, "tabalada") és una confraria de la ciutat de València.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Tabalà · Veure més »

Taifa del moixerif

La taifa de Minurka fou un estat musulmà que va existir sobre l'illa de Menorca al.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Taifa del moixerif · Veure més »

Tales (Plana Baixa)

Tales és un municipi del País Valencià situat a la comarca de la Plana Baixa.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Tales (Plana Baixa) · Veure més »

Tamarit de Llitera

Tamarit de Llitera (en castellà Tamarite de Litera) és una vila i municipi d'Aragó situat a la Franja de Ponent, a la província d'Osca, capital històrica i cultural de la part catalanòfona de la comarca de la Llitera.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Tamarit de Llitera · Veure més »

Taradell

Taradell és una vila i municipi de la comarca d'Osona i situada al sud de la regió de l'Alt Ter.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Taradell · Veure més »

Tavernes Blanques

Tavernes Blanques és un municipi del País Valencià a la comarca de l'Horta Nord que té 9.296 habitants (INE 2013).

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Tavernes Blanques · Veure més »

Tàrrega

Tàrrega (pronúncia local: o) és una ciutat de Catalunya, capital de la comarca de l'Urgell.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Tàrrega · Veure més »

Teatre medieval

Els Pastorets El teatre medieval és el teatre que es va produir a l'edat mitjana a Europa.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Teatre medieval · Veure més »

Teobald I de Navarra

Escut d'armes de Teobald I de Navarra i IV de Xampanya Teobald I de Navarra i IV de Xampanya el Trobador (Troyes, França 1201 - Pamplona 1253) va ser comte de Xampanya i Brie (1201-1253); rei de Navarra (1234-1253).

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Teobald I de Navarra · Veure més »

Teobald II de Navarra

Segell de Teobald II de Navarra. Segell de Teobald II de Navarra. Denari encunyat durant el regnat de Teobald II amb la inscripció ''Tiobald rex de Navarie''. Teobald II de Navarra i V de Xampanya el Jove (?, 7 de desembre de 1238 - Trapani, 4 de desembre de 1270) fou rei de Navarra i comte de Xampanya i de Brie (1253-1270).

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Teobald II de Navarra · Veure més »

Teresa Gil de Vidaure

Teresa Gil de Vidaure (? - València, 15 de juliol de 1285) fou una dama navarresa, amant i tercera muller de Jaume I d'Aragó.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Teresa Gil de Vidaure · Veure més »

Terrades

Terrades és un municipi de les Garrotxes d'Empordà, una àrea entre la plana de l'Alt Empordà i els contraforts de la Garrotxa.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Terrades · Veure més »

Teulada (Marina Alta)

Teulada és una població i un municipi del País Valencià situat a la comarca de la Marina Alta.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Teulada (Marina Alta) · Veure més »

Tibi

Tibi és un municipi del País Valencià a la comarca de l'Alcoià.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Tibi · Veure més »

Timbre

En heràldica, un timbre és un símbol que es posa sobre els escuts d'armes per indicar quin és el grau de noblesa de la família o de la població.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Timbre · Veure més »

Tinença de Benifassà

La Tinença de Benifassà és una comarca històrica i natural del País Valencià que actualment es troba integrada en la comarca del Baix Maestrat a falta d'una llei de comarcalització, tot i que les relacions de la comarca han estat més intenses amb la dels Ports i les Terres de l'Ebre.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Tinença de Benifassà · Veure més »

Tinença de Miravet

La Tinença de Miravet fou una senyoria feudal del regne de València, domini dels bisbes de Tortosa, inicialment centrada en el castell de Miravet, situat en l'actual terme municipal de Cabanes, i a la qual pertanyien les poblacions de Cabanes, Bell-lloc del Pla, Albalat dels Ànecs, Miravet i Torreblanca.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Tinença de Miravet · Veure més »

Tisó

L'espasa Tisó és l'antiga espasa dels primers comtes d'Urgell, amb una fulla de 0,785 m de llarg per 0,045 m d'ample.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Tisó · Veure més »

Titaigües

Titaigües (en castellà i oficialment, Titaguas, i en la parla xurra, Titauguas) és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca dels Serrans.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Titaigües · Veure més »

Tollos

Tollos és un municipi del País Valencià a la comarca del Comtat.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Tollos · Veure més »

Tomàs de Santcliment

Tomàs de Santcliment (Lleida, m. ca. 1292), senyor de Mequinensa i d'Alcarràs, va ser un cavaller català del llinatge dels Santcliment.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Tomàs de Santcliment · Veure més »

Tombes dels comtes de Barcelona

Aquesta llista inclou totes les tombes dels comtes de Barcelona.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Tombes dels comtes de Barcelona · Veure més »

Toponímia del País Valencià

Jaume I, en el qual s'esmenta una bona part de la toponímia major actual del País Valencià El poblament del País Valencià té una gran antiguitat, havent-se trobat restes d'éssers humans de fa al voltant de 40.000 anys, tot i que les referències escrites als primers noms de la zona els tenim en escrits de grecs, fenicis i cartaginesos i, especialment, de romans, l'aportació dels quals pel que fa als noms de llocs va esdevenir predominant fins a l'arribada dels àrabs, que va comportar un important poblament amazic.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Toponímia del País Valencià · Veure més »

Toràs

Toràs (en castellà i oficialment, Torás) és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca de l'Alt Palància.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Toràs · Veure més »

Torís

Torís (oficialment i en castellà, Turís) és un municipi del País Valencià situat a la comarca de la Ribera Alta.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Torís · Veure més »

Torralba (Alt Millars)

Torralba (en castellà i oficialment, Torralba del Pinar) és un municipi valencià que es troba a la comarca de l'Alt Millars.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Torralba (Alt Millars) · Veure més »

Torrassa de Sant Joanet

La Torrassa de Sant Joanet, és l'únic que queda en peu de l'antic Palau del Marquès de Bèlgida, trobant-se actualment adossat per dos dels seus costats a habitatges particulars.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Torrassa de Sant Joanet · Veure més »

Torró

El torró o terró és un dolç que es fa generalment d'ametlla, mel i ou, generalment cuit.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Torró · Veure més »

Torre Abadal

La Torre Abadal és una masia de la serra de Collserola a Sant Feliu de Llobregat (Baix Llobregat), que inclou una torre medieval i un jaciment arqueològic que es remunta a l'època ibèrica.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Torre Abadal · Veure més »

Torre Amador

La Torre Amador, també coneguda com a Torre Madoc, és una torre defensiva en el denominat Paratge Mola, al terme municipal de Culla, a la comarca de l'Alt Maestrat.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Torre Amador · Veure més »

Torre àrab d'Albal

La Torre àrab d'Albal està ubicada a la Plaça García Sanchís de l'esmentada població de la comarca de l'Horta Sud de la província de València.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Torre àrab d'Albal · Veure més »

Torre àrab de l'Ermita de Sant Miquel

La Torre Àrab de l'Ermita de Sant Miquel de Corbera, es troba sobre un turó proper a la població, anomenat de Sant Miquel.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Torre àrab de l'Ermita de Sant Miquel · Veure més »

Torre Bofilla

La Torre Bofilla és un despoblat medieval que prové de l'època àrab.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Torre Bofilla · Veure més »

Torre Cerdana

La Torre Cerdana és una fortificació medieval, actualment enrunada, de la comuna de Portè, de la comarca de l'Alta Cerdanya, a la Catalunya del Nord.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Torre Cerdana · Veure més »

Torre Comaro

La Torre Comaro o dels Pepos, al municipi de Xert, a la comarca del Baix Maestrat, és una torre de defensa, ubicada a la Rambla Cervera, davant de la "Masia dels Cantinells", que havia de formar part de les fortificacions i torres de vigilància i defensa del nucli poblacional.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Torre Comaro · Veure més »

Torre de Castellnou de Bages

La torre de Castellnou de Bages és un edifici de Castellnou de Bages (Bages) declarat bé cultural d'interès nacional.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Torre de Castellnou de Bages · Veure més »

Torre de Giraba (Lludient)

La Torre de Giraba a Lludient, a la comarca de l'Alt Millars, és una torre de vigilància d'època islàmica medieval, catalogada, de manera genèrica, com Bé d'Interès Cultural, amb codi 12.08.073-001.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Torre de Giraba (Lludient) · Veure més »

Torre de guaita de Sant Cristòfol (Culla)

La Torre de guaita de Sant Crtistòfol a Culla, a la comarca de l'Alt Maestrat, és una torre militar de guaita i defensa de l'interior, que forma part de la fortalesa de Culla, que està catalogada com Bé d'Interès Cultural, no presentant anotació ministerial, sinó un codi identificador, el 12.02.051-002.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Torre de guaita de Sant Cristòfol (Culla) · Veure més »

Torre de Jaume I

La Torre de Jaume I és una torre de 107 metres ubicada al Moll de Barcelona, Catalunya.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Torre de Jaume I · Veure més »

Torre de la Calaforra (Elx)

La Torre de la Calaforra és una fortalesa d'origen islàmic concebuda com a torre de vigilància dins del seu emplaçament com a part de la muralla defensiva del període andalusí d'Elx.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Torre de la Calaforra (Elx) · Veure més »

Torre de la Manresana

La Torre de la Manresana és una torre de guaita situada al nucli de la Manresana al municipi dels Prats de Rei a la comarca d'Anoia.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Torre de la Manresana · Veure més »

Torre de Mal Paso

La Torre de Mal Paso al terme municipal de Castellnou, a la comarca de l'Alt Palància, és una torre de vigilància i defensa, que se situa un monticle cap al nord-est de la població.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Torre de Mal Paso · Veure més »

Torre de Na Blanca (Torreblanca)

La torre de Na Blanca, també anomenada torre del Marquès, està situada a dos quilòmetres de la població de Torreblanca cap a la costa.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Torre de Na Blanca (Torreblanca) · Veure més »

Torre de Na Valora

La torre de Na Valora, és una torre gòtica del que formava part del primitiu sistema defensiu de la vila d'Alcoi.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Torre de Na Valora · Veure més »

Torre de Rassef

La torre de Rassef és una torre d'origen hispanomusulmà a Almussafes (Ribera Baixa, País Valencià).

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Torre de Rassef · Veure més »

Torre del Castell de Torrent

La torre de Torrent és una construcció pertanyent a l'antic castell que en l'actualitat està situada a la Plaça Major del municipi valencià de Torrent, País Valencià.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Torre del Castell de Torrent · Veure més »

Torre del Mar (Borriana)

La Torre del Mar és una torre de guaita ubicada al paratge d'El Clot de la Mare de Déu de la localitat valenciana de Borriana (Plana Baixa).

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Torre del Mar (Borriana) · Veure més »

Torre del Palau d'Antella

La Torre del Palau d'Antella és l'únic element que persisteix l'antic palau senyorial d'Antella, construït durant els assentaments àrabs; presenta grans proporcions i està dotat d'àmplies cambres.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Torre del Palau d'Antella · Veure més »

Torre del Palomar (Culla)

La Torre del Palomar a Culla, a la comarca de l'Alt Maestrat, és una torre de vigilància i defensa de l'interior, que està catalogat com un Bé d'Interès Cultural, no presentant anotació ministerial, identificant-se amb el codi: 12.02.051-003.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Torre del Palomar (Culla) · Veure més »

Torre del Papiol

La Torre del Papiol és una obra del municipi de l'Arboç declarada bé cultural d'interès nacional.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Torre del Papiol · Veure més »

Torre del Pla de la Casa

La torre del Pla de la Casa, també conegut com a castell de Xeroles, és un castell situat al municipi de Fageca (el Comtat), a la muntanya de la Serrella, a 1359 m. d'altitud, sent el castell més alt de la província d'Alacant.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Torre del Pla de la Casa · Veure més »

Torre el Molinar (Xert)

La Torre el Molinar o Masia Fortificada Torreta del Molinàs, anomenada també Torreta del Molinar, o Torre del Molinar de Baix, http://www.xn--castillosdeespaa-lub.es/es/content/torre-el-molinar és un complex format per una antiga Torre de sentinella i una masia d'ús agrícola fortificada, adossada a aquesta, que es troba pròxima a la carretera CN - 232, al seu pas pel terme municipal de Xert, a la comarca del Baix Maestrat.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Torre el Molinar (Xert) · Veure més »

Torre Espioca

La Torre Espioca és una torre defensiva musulmana situada al municipi de Picassent (província de València).

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Torre Espioca · Veure més »

Torre Matella

La Torre Matella a Culla, a la comarca de l'Alt Maestrat, també coneguda com l'Hostalet, masia fortificada Torre de la Marquesa, fins i tot Torre de la Marquesa, és una torre civil que forma part d'una residència fortificada, que està catalogada com Bé d'Interès Cultural, presentant anotació ministerial: RI-51-0011256, i data d'anotació 28 de desembre de 2004.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Torre Matella · Veure més »

Torre o alqueria de Carabona

La Torre de Carabona, també anomenada Alqueria de Carabona, és un Bé d'Interès Cultural, que es troba al municipi de Borriana, junt al Camí del Palmerar, a uns 250 metres del Camí Vell de València, a la comarca de la Plana Baixa, amb anotació ministerial número: RI - 51-0010939, i data d'anotació 4 de desembre de 2002; segons consta a la Direcció General de Patrimoni Artístic de la Generalitat Valenciana.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Torre o alqueria de Carabona · Veure més »

Torre Olla

La torre Olla es troba en un despoblat del mateix nom, a la serra Calderona, en una zona pertanyent al municipi de Marines, a la comarca del Camp de Túria, al País Valencià.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Torre Olla · Veure més »

Torre Rodona (Sant Joan de les Abadesses)

La torre Rodona és una torre de defensa de Sant Joan de les Abadesses (Ripollès) declarada bé cultural d'interès nacional.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Torre Rodona (Sant Joan de les Abadesses) · Veure més »

Torre-xiva

Torre de Torre-xiva Torre-xiva (en castellà i oficialment, Torrechiva) és un municipi valencià que es troba a la comarca de l'Alt Millars.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Torre-xiva · Veure més »

Torreblanca

Els Clots, panoràmica del Parc Natural del Prat de Cabanes i Torreblanca Platja Nord de Torreblanca Platja de Torrenostra (Torreblanca) Cocs de magre, llonganisses i cansa-la Torreblanca és un municipi del País Valencià situat a la comarca de la Plana Alta.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Torreblanca · Veure més »

Torrent (Horta Sud)

Torrent és un municipi del País Valencià, situat a l'Àrea Metropolitana de València, a l'Horta Sud i capital de la mateixa; a més a més, és capital administrativa de la Mancomunitat Intermunicipal de l'Horta Sud.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Torrent (Horta Sud) · Veure més »

Torres de Segre

Torres de Segre és una vila i municipi que s'estén al sector de ponent de la comarca del Segrià, a la vall del riu Segre.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Torres de Segre · Veure més »

Torres Torres

Torres Torres és un municipi del País Valencià situat a la comarca del Camp de Morvedre.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Torres Torres · Veure més »

Tort (acció incorrecta)

Vorera ocupada per obres. Exemple d'una acció incorrecta que pot provocar danys i perjudicis. En documents antics, un tort era una acció incorrecta.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Tort (acció incorrecta) · Veure més »

Tossa de Mar

Tossa de Mar és una vila —i municipi— de la comarca de la Selva, anomenada simplement Tossa fins al 1985.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Tossa de Mar · Veure més »

Tous

Tous és un municipi del País Valencià a la comarca de la Ribera Alta.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Tous · Veure més »

Trabuquet

Un trabuquet, o trabuc, era una màquina de guerra usada en els setges de ciutats emmurallades i castells durant l'edat mitjana.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Trabuquet · Veure més »

Tractat d'Almizra

Tractat d'Almizra, Camp de Mirra El Tractat d'Almizra (també anomenat d'Almisrà i d'Almirra) és el tractat de pau entre la Corona d'Aragó i la Corona de Castella al segle XIII que estipulà els límits del Regne de València.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Tractat d'Almizra · Veure més »

Tractat de Barcelona

Tractat de Barcelona es pot referir algun dels diversos tractats signats a la ciutat de Barcelona.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Tractat de Barcelona · Veure més »

Tractat de Barcelona (1274)

El tractat de Barcelona de 1274 va ser una aliança militar concertada entre Jaume el Conqueridor i el soldà Abu-Yússuf Yaqub ibn Abd-al-Haqq, segons la qual aquest contractaria els serveis d'una flota i exèrcit de mercenaris cristians per a la conquesta de la plaça de Ceuta, en aquella època en poder de Muhàmmad II de Gharnata.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Tractat de Barcelona (1274) · Veure més »

Tractat de Capdepera

El Tractat de Capdepera va ser la solució adoptada per incorporar a Menorca sota el domini de la Corona de Aragó després de la conquesta de Mallorca el 1229.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Tractat de Capdepera · Veure més »

Tractat de Corbeil

Dominis del comte de Tolosa El Tractat de Corbeil fou un acord signat l'11 de maig del 1258 a Corbeil entre els procuradors del rei de França, Lluís IX, i els procuradors del rei d'Aragó, Jaume el Conqueridor, en el marc de les converses internacionals que posteriorment donaren lloc al Tractat de París.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Tractat de Corbeil · Veure més »

Tractat de Tudela

El Tractat de Tudela fou signat l'any 1231 entre Jaume I de la Corona d'Aragó i Sanç VII de Navarra.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Tractat de Tudela · Veure més »

Tractat del Pouet

El Pacte del Pouet fou signat, l'any 1244 ó 1245 a extramurs del castell d'Alcalà, entre al-Azraq i l'infant Alfons d'Aragó.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Tractat del Pouet · Veure més »

Transbetxí

El Ral·li Transbetxí és un ral·li de motocultors que s'organitza cada any el segon cap de setmana de Pasqua a Betxí, Plana Baixa (País Valencià).

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Transbetxí · Veure més »

Tribunal de les Aigües de València

El Tribunal de les Aigües de València, conegut també com a Tribunal de la Vega de València, és l'òrgan col·legiat encarregat de dirimir els conflictes per l'aigua de reg entre els llauradors de les comunitats de regants de les séquies que en formen part: Séquia de Quart, Benàger i Faitanar, Tormos, Mislata, Mestalla, Favara, Rascanya i Rovella.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Tribunal de les Aigües de València · Veure més »

Trinitàries Contemplatives

Les Monges Trinitàries o Trinitàries Contemplatives formen un orde monàstic de vida contemplativa, branca femenina de l'Orde de la Trinitat.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Trinitàries Contemplatives · Veure més »

Trobes de mossèn Jaume Febrer

Les Trobes de mossèn Jaume Febrer és un poema que descriu els blasons de cavallers valencians, escrit teòricament al.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Trobes de mossèn Jaume Febrer · Veure més »

Trofeu de la Conquesta

El Trofeu de la conquesta, és un escut del que forma part de l'exposició permanent del Museu Històric Municipal de València.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Trofeu de la Conquesta · Veure més »

Tuïr

Tuïr (pronunciat) és una comuna de la Catalunya del Nord, de 7.347 habitants el 2013, a la comarca del Rosselló.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Tuïr · Veure més »

Tudela

Tudela (en castellà i oficialment) o Tutera (en basc) és una ciutat de Navarra, a la comarca de Tudela, dins la merindad de Tudela.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Tudela · Veure més »

Tunis

Tunis és la capital i la ciutat principal de Tunísia.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Tunis · Veure més »

Ulldecona

Ulldecona i la Serra del MontsiàUlldecona és una vila i municipi de la comarca del Montsià.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Ulldecona · Veure més »

UNIÓ

UNIÓ, sovint escrit UNIO sense accent segons les normes del Puig, també dit Unió-Una Veu i oficialment Unió Comunitat Valenciana-Unió Valenciana, és un partit polític d'àmbit valencià originat a partir de la coalició electoral que formaren Unió Valenciana, Els Verds Ecopacifistes i Unió de Centre Liberal amb motiu de les eleccions a les Corts Valencianes de 2007.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і UNIÓ · Veure més »

Universitat de la Ciutat i Regne de Mallorca

El Decret de Nova Planta va suprimir la institució de la Universitat. La Universitat de la Ciutat i Regne de Mallorca és el terme amb el que, durant l'edat mitjana i moderna, es denominà a tota la població de ple dret de Mallorca, inclosos els habitants de terres de senyoriu, però generalment i segons el context, solia indicar el conjunt d'institucions del regne que la representava.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Universitat de la Ciutat i Regne de Mallorca · Veure més »

Universitat de Prohoms de Ribera

La Universitat dels Prohoms de Ribera fou una societat de mercaders i constructors navals fundada a Barcelona a mitjans del.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Universitat de Prohoms de Ribera · Veure més »

Universitat Jaume I

La Universitat Jaume I de Castelló de la Plana és una universitat pública, creada el 1991 i que actualment té uns 15.000 estudiants.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Universitat Jaume I · Veure més »

Universitat Normal del Nordest

La Universitat Normal del Nordest, coneguda com a Northeast Normal University, NENU o Dongshi, és un centre educatiu que es troba al districte de Nanguan, ciutat de Changchun, província de Jilin, Xina.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Universitat Normal del Nordest · Veure més »

Urbanisme de Barcelona

Plànol de Barcelona. Lurbanisme de Barcelona s'ha desenvolupat conforme a l'evolució històrica i territorial de la ciutat, i d'acord amb altres factors definitoris de l'espai públic, com l'arquitectura, les infraestructures urbanes i l'adequació i manteniment d'espais naturals, parcs i jardins.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Urbanisme de Barcelona · Veure més »

Usatges de Barcelona

Costums de Catalunya) (ACA, ms. de Ripoll, núm. 38, fol. 1) XIV que representa al comte Ramon Berenguer I de Barcelona (Biblioteca del Monasterio de San Lorenzao del Escorial, Ms. Z-III-14 f.23v) ''Ms. 1.378'' de l'Arxiu Municipal de Lleida (1336). ''Usatges i Constitucions de Catalunya'', Constitucions de Pau i Treva, Commemoracions de Pere Albert i un Tratado de Batalla Foli dels ''Commentaria super Usaticis Barchinone'' (Comentaris dels Usatges de Barcelona) Obra jurídica de Jaume Marquilles (1448-1450) Actes de cort i altres Lleis Catalunya de les Corts de Barcelona (1413) (edició impresa) Els Usatges de Barcelona foren una recopilació dels usatges que formaven el dret consuetudinari barceloní; a mesura que es feren noves recopilacions s'hi recolliren també normes jurídiques de diferents procedències que acabaren formant la base del Dret consuetudinari català.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Usatges de Barcelona · Veure més »

Usucapió

La usucapió és un mecanisme legal mitjançant el qual una persona pot esdevenir titular d'un bé o dret pel decurs del temps, per simple ocupació o utilització.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Usucapió · Veure més »

València

València és una ciutat, capital del País Valencià i de la província homònima.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і València · Veure més »

València al segle XIV

jaumina Escut de valència al segle XIV València al segle XIV va renàixer com a capital del Regne de València i ciutat cristiana després de cinc segles de domini musulmà.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і València al segle XIV · Veure més »

València Club de Futbol

El València Club de Futbol és un club de futbol amb seu en València i l'entitat esportiva més important del País Valencià.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і València Club de Futbol · Veure més »

Valencians

Els valencians constitueixen una nacionalitat històrica que viu predominantment al País Valencià.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Valencians · Veure més »

Valencià

El valencià és una llengua romànica parlada al País Valencià i la comarca del Carxe en la Regió de Múrcia, la qual rep el nom de català a Catalunya, les Illes Balears, la Franja de Ponent, la Catalunya Nord, Andorra i l'Alguer. Constituïx, per altra banda, una de les principals variants dialectals de l'idioma (formant part del bloc occidental, igual que la variant nord-occidental i el de transició), juntament amb el català central i el català balear.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Valencià · Veure més »

Vall d'Aran

Municipis de la Vall d'Aran Els sis terçons, que aquí es representen superposats als límits municipals, formen la divisió territorial tradicional de la vall i són també les circumscripcions electorals del Consell General. La Vall d'Aran o Aran, de vegades anomenada pel seu topònim oficial Val d'Aran (en aranès, que amb l'article seria era Val d'Aran; en altres modalitats de l'occità es diu Vath d'Aran o Vau d'Aran), en aranès, és una vall pirinenca i una comarca (parçan) situada al sud-est de la regió històrica i cultural de Gascunya, a la també regió històrica, encara més gran, d'Occitània.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Vall d'Aran · Veure més »

Vall de Biar

La Vall de Biar és una comarca natural i històrica del País Valencià.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Vall de Biar · Veure més »

Vall de Cofrents

La Vall de Cofrents és una comarca de l'interior del País Valencià, amb capital a Aiora.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Vall de Cofrents · Veure més »

Vall de Querol

La Vall de Querol és una vall de l'Alta Cerdanya, drenada pel Riu de Querol (o Riu d'Aravó), afluent per la dreta del Segre.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Vall de Querol · Veure més »

Vall dels Alforins

La Vall dels Alforins és un altiplà de gran producció cerealística situat a la confluència de Castella-La Manxa i el País Valencià, entre el terme municipal de Cabdet que actualment pertany a la província d'Albacete, i els de Villena, (ambdós geogràficament de l'Alt Vinalopó), La Font de la Figuera en La Costera i Fontanars dels Alforins en (La Vall d'Albaida), entre els contraforts de la Serra de Beneixama al sud i la Serra del Caporutxo i la Penya Foradada al nord.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Vall dels Alforins · Veure més »

Vallada

Vallada és un municipi del País Valencià a la comarca de la Costera.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Vallada · Veure més »

Vallat

Església Vallat és un municipi valencià que es troba a la comarca de l'Alt Millars.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Vallat · Veure més »

Vallés

Vallés és un municipi de la Costera, al País Valencià.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Vallés · Veure més »

Vallibona

Vallibona vista des de l'oest amb els Ports de Beseit al fons. Verge al mur de l'església parroquial. Vallibona Vallibona és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca dels Ports.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Vallibona · Veure més »

Varvassoria de Toralla

Escut dels varvassors de Toralla La Varvassoria de Toralla fou un senyoriu d'origen medieval que fins a principis del apareix documentat simplement com a senyoria de Toralla.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Varvassoria de Toralla · Veure més »

Vellans

Vellans (amb diverses variants ortogràfiques: Vallans, Avellans; Betllans en francès) és un poble a l'oest de Conat, municipi al qual pertany, a la riba esquerra de la Ribera de Noedes, a la comarca del Conflent, de la Catalunya del Nord.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Vellans · Veure més »

Vescomtat d'Àger

El vescomtat d'Àger fou una jurisdicció feudal creada el 1094 i vinculada sovint al comtat d'Urgell.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Vescomtat d'Àger · Veure més »

Vescomtat de Rasès

Vescomtat de Rasès és la denominació que va portar el comtat de Rasès del 1082 al 1209, sota els Trencavell i sempre unit a Carcassona.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Vescomtat de Rasès · Veure més »

Vi de la terra illa de Menorca

El vi de la terra Illa de Menorca és una indicació geogràfica utilitzada per designar els vins tradicionals de Menorca, regulada des del 2002.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Vi de la terra illa de Menorca · Veure més »

Vi de la terra Mallorca

El Vi de la terra Mallorca és una indicació geogràfica pels vins amb la menció tradicional vi de la terra produïts a l'illa de Mallorca, com a complement de l'àrea que constitueix el Vi de la terra Serra de Tramuntana-Costa Nord.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Vi de la terra Mallorca · Veure més »

Vi de les Illes Balears

La varietat Cabernet Sauvignon és una de les que es fan servir en els vins de les Balears El vi de les Illes Balears constitueix una regió vinícola amb unes característiques pròpies marcades per la insularitat mediterrània i una tradició molt antiga.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Vi de les Illes Balears · Veure més »

Via Làctia

La Via Làctia és la galàxia que conté el sistema solar.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Via Làctia · Veure més »

Vic

Vic és un municipi i capital de la comarca d'Osona, al sud de la regió de l'Alt Ter i al nord-est de Catalunya.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Vic · Veure més »

Vicenç d'Osca

Vicenç Màrtir (o Vicent a València), conegut també com a Sant Vicent de la Roda o com a Vicenç de Saragossa (Osca, – València, ca. 304) va ser un religiós hispanoromà, diaca del bisbe sant Valeri de Saragossa.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Vicenç d'Osca · Veure més »

Vicent Greus i Roig

Vicent Greus i Roig (1837-1907) va ser un poeta i magistrat valencià d'Alginet.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Vicent Greus i Roig · Veure més »

Vidal de Canyelles

Vidal de Canyelles (en aragonès: Vidal de Canellas) (Canyelles, 1190? - Osca, post 1252) va ser bisbe d'Osca i compilador dels Furs d'Aragó en l'obra jurídica coneguda com a Complitaio Maior, In excelsis Dei Thesauris o també Vidal Mayor en honor seu (1247), primera codificació general de les lleis del Regne d'Aragó i efectuada durant el regnat de Jaume I d'Aragó.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Vidal de Canyelles · Veure més »

Vidal Mayor

XII, primera compilació dels Furs d'Aragó El Vidal mayor, també conegut pels noms de Compilatio maior o In excelsis Dei thesauris, és la primera compilació dels Furs d'Aragó.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Vidal Mayor · Veure més »

Vila de Vinçà

Pany de muralles del nord-oest La Vila de Vinçà és la vila medieval de Vinçà, a la comarca del Conflent, de la Catalunya del Nord, formada per la cellera primigènia i el primer eixample medieval, fortificat.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Vila de Vinçà · Veure més »

Vila fortificada de Prats de Molló

La Vila fortificada de Prats de Molló és la vila murada, fortificada, medieval d'estil romànic de la vila de Prats de Molló, de la comarca del Vallespir, a la Catalunya del Nord.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Vila fortificada de Prats de Molló · Veure més »

Vila fortificada de Tuïr

esquerra La Vila fortificada de Tuïr és la vila murada, fortificada, medieval d'estil romànic de la vila de Tuïr, a la comarca del Rosselló, Catalunya Nord.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Vila fortificada de Tuïr · Veure més »

Vila Reial de Salvaterra

La Vila Reial de Salvaterra és la vila medieval fortificada, d'estil romànic, actualment molt arrasada, del poble d'Òpol, de la comuna rossellonesa d'Òpol i Perellós, a la Catalunya del Nord.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Vila Reial de Salvaterra · Veure més »

Vila-real

Vila-real és un municipi del País Valencià de la Plana Baixa.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Vila-real · Veure més »

Vila-roia

Vila-roia (en xurro, Villarroya; en castellà i oficialment, Villarroya de los Pinares) és un municipi de la província de Terol, es troba a la comarca del Maestrat aragonès.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Vila-roia · Veure més »

Vilafermosa

Vilafermosa (en castellà i oficialment, Villahermosa del Río) és un municipi valencià que es troba a la comarca de l'Alt Millars.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Vilafermosa · Veure més »

Vilafranca (Ports)

Vilafranca (cooficialment en castellà, Villafranca del Cid) és un municipi del País Valencià situat a la comarca dels Ports.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Vilafranca (Ports) · Veure més »

Vilafranca de Conflent

Vilafranca de Conflent (oficialment en francès Villefranche-de-Conflent) és una vila i comuna nord-catalana de la comarca del Conflent.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Vilafranca de Conflent · Veure més »

Vilafranca del Penedès

Vilafranca del Penedès és una ciutat de la vegueria del Penedès, a Catalunya, capital de la comarca de l'Alt Penedès.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Vilafranca del Penedès · Veure més »

Vilallonga

Villalonga (oficialment Vilallonga/Villalonga) és un municipi del País Valencià situada a la comarca de la Safor.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Vilallonga · Veure més »

Vilanova (genealogia)

Els Vilanova foren una antiga família, que compta entre els seus avantpassats a Santa Rosalina, venerada a l'Església el 17 de gener, descendent probablement de Ramon I, (977-1010), vescomte de Cardona, que rebé del comte de Barcelona Ramon Borrell el 994, els feus de Vilanova, Seva i Tavertet, ubicats al bisbat de Vic, i prova la seva filiació des de Guillem-Guifred, senyor de Vilanova i de Terrassola, que fou investit el 1082 de la castlania del Brull i dels senyorius de Seva i de Montanyà.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Vilanova (genealogia) · Veure més »

Vilanova de Meià

Vilanova de Meià és una vila i municipi de Catalunya situat a la comarca de la Noguera.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Vilanova de Meià · Veure més »

Vilanova i la Geltrú

Vilanova i la Geltrú és una ciutat i municipi, i també la capital de la comarca del Garraf.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Vilanova i la Geltrú · Veure més »

Vilella de Cinca

Vilella de Cinca (oficialment i en castellà, Velilla de Cinca i en aragonès, Viliella d'a Cinca) és un municipi aragonès del Baix Cinca, de llengua catalana (Franja).

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Vilella de Cinca · Veure més »

Vilert

Vilert és un poble del nord-est de Catalunya travessat pel riu Fluvià, al Pla de l'Estany.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Vilert · Veure més »

Villena

Villena és un municipi del sud-oest del País Valencià situat a la comarca de l'Alt Vinalopó.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Villena · Veure més »

Vinaròs

Vinaròs és un municipi del País Valencià, capital de la comarca del Baix Maestrat.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Vinaròs · Veure més »

Violant d'Aragó i d'Hongria

Violant d'Aragó (?, 1236 - Roncesvalls, Regne de Navarra, 1301) va ser infanta d'Aragó i reina consort de Castella (1252-1284).

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Violant d'Aragó i d'Hongria · Veure més »

Violant d'Aragó i de Sicília

Violant d'Aragó (1273 - Termini, Nàpols 1302), princesa d'Aragó.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Violant d'Aragó i de Sicília · Veure més »

Violant d'Hongria

Violant d'Hongria, de nom Violant Árpád (en hongarès Árpád-házi Jolánta; Esztergom, Hongria, ca. 1216 - Osca, Aragó, 12 d'octubre de 1251), fou princesa reial hongaresa i, com a cònjuge de Jaume I el Conqueridor, reina consort d'Aragó, de Mallorca i de València, comtessa consort de Barcelona, senyora de Montpeller i de la baronia d'Omeladès i vescomtessa de Millau (1235-1251).

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Violant d'Hongria · Veure més »

Violant de Castella

Escut del Senyoriu de Biscaia. Violant de Castella (1265 - 1287/1308) fou senyora de Biscaia, filla d'Alfons X de Castella i de Violant d'Aragó.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Violant de Castella · Veure més »

Violant de Courtenay

Violant de Courtenay —en francès Yolande de Courtenay, en hongarès Courtenay Jolánta— (1200 – 1233) fou la segona esposa del rei Andreu II d'Hongria, i per tant reina consort d'aquest estat.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Violant de Courtenay · Veure més »

Violant de Vilaragut

Violant de Vilaragut (?, vers 1320 - ?, vers 1372), reina de Mallorca (1347-1349), era filla de Berenguer de Vilaragut, senyor de Sant Martí i de Subarits, vescomte d'Omeladès, mort el 1358 i de Saura de Mallorca, filla il·legítima del rei Jaume II de Mallorca.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Violant de Vilaragut · Veure més »

Visions & Cants

Visions & Cants és un llibre de poesia escrit per Joan Maragall i publicat l'any 1900.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Visions & Cants · Veure més »

Vistabella del Maestrat

Vistabella del Maestrat és un municipi valencià de la comarca de l'Alt Maestrat.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Vistabella del Maestrat · Veure més »

Viver

Viver és un municipi valencià de la comarca de l'Alt Palància.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Viver · Veure més »

Vuitena Croada

Il·lustració del Setge de Tunis La vuitena croada fou una campanya militar engegada per Lluís IX de França i adreçada contra el regne de Tunísia, en la qual moriren ell i el seu fill.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Vuitena Croada · Veure més »

Xacarella

Xacarella (en castellà i oficialment Jacarilla) és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca del Baix Segura.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Xacarella · Veure més »

Xalamera (Benifallet)

Xalamera és una masia de Benifallet (Baix Ebre) inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Xalamera (Benifallet) · Veure més »

Xalans

Xalans (en castellà i oficialment Jalance) és un municipi del País Valencià situat a la comarca de la Vall de Cofrents.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Xalans · Veure més »

Xarafull

Xarafull (en castellà i oficialment Jarafuel) és un municipi del País Valencià situat a la comarca de la Vall de Cofrents.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Xarafull · Veure més »

Xarq al-Àndalus

Xarq al-Àndalus (de l'àrab شرق الاندلس, Xarq al-Andalus, literalment ‘l'Orient de l'Àndalus') és el nom que rebia la regió oriental de l'Àndalus durant el domini musulmà.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Xarq al-Àndalus · Veure més »

Xàbia

Xàbia és un municipi del País Valencià situat a la Marina Alta, que presenta dos nuclis de població tradicionals: el nucli històric, amb origen al, i Duanes de la Mar (o el Port).

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Xàbia · Veure més »

Xàtiva

Xàtiva és una ciutat del País Valencià, capital de la comarca de la Costera.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Xàtiva · Veure més »

Xèrica

Xèrica (en castellà i oficialment, Jérica, i en la parla xurra Jerica o Ejerica) és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca de l'Alt Palància.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Xèrica · Veure més »

Xúquer

El Xúquer (en castellà, Júcar; en aragonès, Xúcar) és un riu de la conca mediterrània de la península Ibèrica.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Xúquer · Veure més »

XECNA

Xarxa d'Establiments amb Consciència Nacional (XECNA) és una empresa de distribució especialitzada en productes catalans –majoritàriament begudes– formada per diversos establiments de Catalunya i establert a Sant Feliu de Codines, al Vallès Oriental.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і XECNA · Veure més »

Xella

Xella (en castellà i oficialment, Chella) és un municipi del País Valencià situat a la comarca de la Canal de Navarrés.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Xella · Veure més »

Xeraco

Xeraco és un municipi del País Valencià situat a la comarca de la Safor.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Xeraco · Veure més »

Xeresa

Xeresa és un municipi del País Valencià situat a la comarca de la Safor.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Xeresa · Veure més »

Xert

Poble vell Xert és un municipi del País Valencià situat a la comarca del Baix Maestrat.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Xert · Veure més »

Xest

Xest (en castellà i oficialment Cheste) és un municipi del País Valencià situat a la comarca de la Foia de Bunyol.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Xest · Veure més »

Xestalgar

Xestalgar (en castellà i oficialment, Gestalgar, i en la parla xurra, Chestalgar) és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca dels Serrans.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Xestalgar · Veure més »

Xilxes

Xilxes (en castellà i cooficialment, Chilches) és un municipi del País Valencià a la comarca de la Plana Baixa.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Xilxes · Veure més »

Ximèn Peres d'Orís

Ximèn Peres d'Orís o Ximèn Peris d'Orís, dit en llatí Eiximenes Petri de Oriz (*? a. 1247 - +? d. 1285), cavaller aragonès d'ascendència osonenca del llinatge Orís, fill de Pere d'Orís.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Ximèn Peres d'Orís · Veure més »

Ximeno Cornel I

Ximeno Cornel I (~1170? - ~1221?) va ser un cavaller del llinatge aragonès dels Cornel.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Ximeno Cornel I · Veure més »

Ximeno II d'Urrea

Ximeno II d'Urrea (també Eiximèn d'Urrea o Ximèn d'Urrea i d'Híxar) (?- 1240).

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Ximeno II d'Urrea · Veure més »

Xirivella

Xirivella és un municipi del País Valencià a la comarca de l'Horta Sud.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Xirivella · Veure més »

Xiva (Foia de Bunyol)

Xiva (en castellà i oficialment Chiva) és un municipi del País Valencià situat a la comarca de la Foia de Bunyol.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Xiva (Foia de Bunyol) · Veure més »

Xixona

Xixona és un municipi de País Valencià, pertanyent a la comarca de l'Alacantí i també capital de la històrica comarca de la Foia de Xixona.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Xixona · Veure més »

Xodos

Xodos és un municipi valencià situat a la comarca de l'Alcalatén.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Xodos · Veure més »

Xuaip

Xuaip de Xivert és l'apel·lació amb què es coneix a les fonts cristianes el cabdill no identificat dels mayurquins en els temps de la Croada contra Al-Mayûrqa.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Xuaip · Veure més »

Xulilla

Xulilla, abans Xulella (en castellà i oficialment, Chulilla) és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca dels Serrans.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Xulilla · Veure més »

Zarra

Zarra és un municipi del País Valencià situat a la comarca de la Vall de Cofrents.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Zarra · Veure més »

Zayyan ibn Mardanix

Zayyan ibn Mudafi ibn Yússuf ibn Sad ibn Mardanix al-Judhamí, més conegut simplement com Zayyan ibn Mardanix (Onda (Plana Baixa), ? - Tunis, 1270) fou el darrer emir de Balànsiya.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Zayyan ibn Mardanix · Veure més »

Zulema l'astròloga

Zulema o Mare d'Alí de la Palomera (c. 1190 - ?) va ser una astròloga sarraïna.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і Zulema l'astròloga · Veure més »

10 de setembre

El 10 de setembre és el dos-cents cinquanta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents cinquanta-quatrè en els anys de traspàs.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і 10 de setembre · Veure més »

100 Greatest Britons

100 Greatest Britons fou un programa de televisió britànic en el qual els teleespectadors votaren el que consideraren el 100 personatges britànics més importats de tots els temps.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і 100 Greatest Britons · Veure més »

11 de maig

L'11 de maig és el cent trenta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el cent trenta-dosè en els anys de traspàs.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і 11 de maig · Veure més »

11 de setembre

L'11 de setembre és la Diada Nacional de Catalunya i el dos-cents cinquanta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents cinquanta-cinquè en els anys de traspàs.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і 11 de setembre · Veure més »

12 d'octubre

El 12 d'octubre és el dos-cents vuitanta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vuitanta-sisè en els anys de traspàs.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і 12 d'octubre · Veure més »

12 de setembre

El 12 de setembre és el dos-cents cinquanta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents cinquanta-sisè en els anys de traspàs.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і 12 de setembre · Veure més »

1208

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і 1208 · Veure més »

1213

1213 (MCCXIII en numeral romà) fon un any normal del calendari julià, començat en dimarts.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і 1213 · Veure més »

1221

Sense descripció.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і 1221 · Veure més »

1229

;Països Catalans.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і 1229 · Veure més »

1232

Països Catalans.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і 1232 · Veure més »

1233

El 1233 (MCCXXXIII) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і 1233 · Veure més »

1234

Sense descripció.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і 1234 · Veure més »

1235

Sense descripció.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і 1235 · Veure més »

1238

1238 (MCCXXXVIII) fon un any normal del calendari julià començat en divendres; correspon a l'any 600 del calendari birmà.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і 1238 · Veure més »

1240

Sense descripció.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і 1240 · Veure més »

1242

;Països catalans.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і 1242 · Veure més »

1244

Sense descripció.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і 1244 · Veure més »

1245

Sense descripció.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і 1245 · Veure més »

1247

Castell de Benacantil En la primavera de l'any 1247 (any 645 de l'hègira) el rais d'al-Laqant, Zayyan ibn Mardanix, abandona la medina via mar pel port de Baver, rumb a l'exili a Kairuan (califat d'Ifríqiya).

Nou!!: Jaume el Conqueridor і 1247 · Veure més »

1249

;Països Catalans.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і 1249 · Veure més »

1250

Sense descripció.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і 1250 · Veure més »

1251

1251 (MCCLI) fon un any començat en diumenge segons el calendari julià, corresponent a l'any 700 del calendari armeni.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і 1251 · Veure més »

1256

Sense descripció.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і 1256 · Veure més »

1258

Sense descripció.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і 1258 · Veure més »

1261

Sense descripció.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і 1261 · Veure més »

1263

El 1263 (MCCLXIII) fou un any comú començat en dilluns del calendari julià.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і 1263 · Veure més »

1264

;Països Catalans.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і 1264 · Veure més »

1267

Sense descripció.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і 1267 · Veure més »

1276

;Països Catalans.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і 1276 · Veure més »

13 de juny

El 13 de juny és el cent seixanta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el cent seixanta-cinquè en els anys de traspàs.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і 13 de juny · Veure més »

13 de setembre

El 13 de setembre és el dos-cents cinquanta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents cinquanta-setè en els anys de traspàs.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і 13 de setembre · Veure més »

15 d'agost

El 15 d'agost és el dos-cents vint-i-setè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vint-i-vuitè en els anys de traspàs.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і 15 d'agost · Veure més »

15 de juliol

El 15 de juliol és el cent noranta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el cent noranta-setè en els anys de traspàs.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і 15 de juliol · Veure més »

16 de juliol

El 16 de juliol és el cent noranta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el cent noranta-vuitè en els anys de traspàs.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і 16 de juliol · Veure més »

17 de juliol

El 17 de juliol és el cent noranta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el cent noranta-novè en els anys de traspàs.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і 17 de juliol · Veure més »

1952

1958 (MCMLII) fon un any bixest començat en dimarts.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і 1952 · Veure més »

2 d'agost

El 2 d'agost és el dos-cents catorzè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents quinzè en els anys de traspàs.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і 2 d'agost · Veure més »

2 de febrer

El 2 de febrer és el trenta-tresè dia de l'any del calendari gregorià.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і 2 de febrer · Veure més »

20 de febrer

El 20 de febrer és el cinquanta-unè dia de l'any del calendari gregorià.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і 20 de febrer · Veure més »

21 de març

El 21 de març és el vuitantè dia de l'any del calendari gregorià i el vuitanta-unè en els anys de traspàs.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і 21 de març · Veure més »

23 de juliol

El 23 de juliol és el dos-cents quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el cent dos-cents cinquè en els anys de traspàs.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і 23 de juliol · Veure més »

27 de juliol

El 27 de juliol és el dos-cents vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents novè en els anys de traspàs.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і 27 de juliol · Veure més »

28 de desembre

El 28 de desembre de 1895 El 28 de desembre és el tres-cents seixanta-dosè (362é) dia de l'any —segons el calendari gregorià– o el tres-cents seixanta-tresé (363é) d'un any de traspàs.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і 28 de desembre · Veure més »

30 de desembre

El 30 de desembre és el tres-cents seixanta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents seixanta-cinquè en els anys de traspàs.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і 30 de desembre · Veure més »

31 de desembre

El 31 de desembre és el tres-cents seixanta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents seixanta sisè dia de l'any en els anys de traspàs.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і 31 de desembre · Veure més »

5 de setembre

El 5 de setembre és el dos-cents quaranta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents quaranta-novè en els anys de traspàs.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і 5 de setembre · Veure més »

6 de novembre

El 6 de novembre o 6 de santandria és el tres-cents desè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents onzè en els anys de traspàs.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і 6 de novembre · Veure més »

7 d'abril

El 7 d'abril és el noranta setè dia de l'any del calendari gregorià i el noranta-vuitè en els anys de traspàs.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і 7 d'abril · Veure més »

9 d'octubre

El 9 d'octubre és el dos-cents vuitanta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vuitanta-tresè en els anys de traspàs.

Nou!!: Jaume el Conqueridor і 9 d'octubre · Veure més »

Redirigeix aquí:

Jaume 1, Jaume I, Jaume I d'Aragó, Jaume I de Catalunya-Aragó, Jaume I el Conqueridor, Jaume I el Conquistador, Jaume I, el Conqueridor, Jaume conqueridor, Jaume de Montsó, Rei en Jaume.