Taula de continguts
300 les relacions: Agàties, Alamans, Alep, Alexandre el Gran, Alexandre Sever, Ammià Marcel·lí, Anatòlia, Anatoli, Antiguitat tardana, Antioquia, Antioquia de l'Orontes, Aràbia, Arcadi, Ardaixir I, Armènia, Arsàcides, Artàban III de Pàrtia, Artàban V de Pàrtia, Arzanene, Astabed, Atropatene, August (títol), Aurelià, Avidi Cassi, Azerbaidjan, Àfrica (província romana), Àsia Central, Bagdad, Bahram I, Bahram II, Bahram V, Bahram VI, Baix Imperi, Balcans, Batalla d'Adrianòpolis (378), Batalla d'Edessa, Batalla d'Issos (622), Batalla de Ctesifont, Batalla de Dara, Batalla de Nínive, Batalla del Yarmuk, Belisari, Bizanci, Britànnia, Calcedònia, Capadòcia, Caracal·la, Cartago, Cassi Dió, Catafracta, ... Ampliar l'índex (250 més) »
Agàties
Agàties (en llatí Agathias, en grec) va ser un poeta retòric i historiador grec nascut a Mirina a Eòlia (a la vora del riu Pític) l'any 536 o potser el 537, i educat a Alexandria, on va estudiar literatura.
Veure Guerres romano-perses і Agàties
Alamans
Imatge del Limes Germanicus. Els alamans (en alemany: Alemannen, en llatí alamanni), van ser una unió de tribus germàniques establertes a la part sud mitjana i inferior del riu Elba, a prop del riu Main, on foren mencionats per primera vegada per Dió Cassi el 213.
Veure Guerres romano-perses і Alamans
Alep
Alep és una ciutat al nord de la República Àrab Siriana, capital de la província o governació homònima.
Veure Guerres romano-perses і Alep
Alexandre el Gran
Alexandre III de Macedònia (grec antic: Αλέξανδρος ὁ Μακεδών, Aléxandros ho Makedon; nascut a Pel·la el 21 de juliol del 356 aC i mort a Babilònia el 10 de juny del 323 aC), conegut habitualment com a Alexandre el Gran o Alexandre Magne, fou un rei argèada del Regne de Macedònia, a l'antiga Grècia.
Veure Guerres romano-perses і Alexandre el Gran
Alexandre Sever
Marc Aureli Sever Alexandre (Marcus Aurelius Severus Alexandrus; Arca Caesarea, Judea, 1 d'octubre del 208 – Moguntiacum, Germània Superior, 18 de març del 235), dit popularment Alexandre Sever, fou el darrer emperador romà (222-235) de la Dinastia Severa.
Veure Guerres romano-perses і Alexandre Sever
Ammià Marcel·lí
Ammià Marcel·lí o Amià Marcel·lí va ser un militar i historiador romà del, el darrer ciutadà que va escriure una història profana en llatí, Res Gestae.
Veure Guerres romano-perses і Ammià Marcel·lí
Anatòlia
miniatura Anatòlia (del grec Anatolē, ανατολή, que significa literalment 'orient' o 'llevant') (en català medieval: Natolí), també coneguda com a Àsia Menor, que era com l'anomenaven els antics romans (del llatí Asia Minor), és una península del sud-oest d'Àsia.
Veure Guerres romano-perses і Anatòlia
Anatoli
* Anatoli (llengua).
Veure Guerres romano-perses і Anatoli
Antiguitat tardana
V conservat a la Biblioteca Apostòlica Vaticana El terme antiguitat tardana s'usa per a designar un període de transició entre l'antiguitat clàssica i l'edat mitjana tant a Europa com a la conca mediterrània en general.
Veure Guerres romano-perses і Antiguitat tardana
Antioquia
Antioquia (en turc Antakya, en grec Αντιόχεια; en àrab انطاكيا, Anṭākiyā) és una ciutat al sud de Turquia, prop de la frontera amb Síria, a la riba de l'Orontes, capital (merkez ilce) de la província de Hatay.
Veure Guerres romano-perses і Antioquia
Antioquia de l'Orontes
Antioquia fou la capital de l'Imperi Selèucida i més tard capital regional de l'Imperi Romà i l'Imperi Romà d'Orient.
Veure Guerres romano-perses і Antioquia de l'Orontes
Aràbia
Aràbia (‘la península Aràbiga’, tot i que tradicionalment se l'ha anomenada simplement, literalment ‘l'illa Aràbiga’) és una península del sud-oest d'Àsia, a la confluència amb Àfrica.
Veure Guerres romano-perses і Aràbia
Arcadi
Flavi Arcadi (Flavius Arcadius; 377 – 1 de maig del 408) fou el primer emperador romà d'Orient entre el 395 i el 408.
Veure Guerres romano-perses і Arcadi
Ardaixir I
Relleu d'Ardaixir I prop de Persèpolis, Iran. Ardaixir I, del grec Artaxerxes (? - 240), fou el primer Xahanxà (Rei dels reis) de la dinastia sassànida, i rei dels reis de Pèrsia des de l'any 226, quan prengué el poder a Artaban V de Pàrtia (rei de l'Imperi Part) fins a l'any 240.
Veure Guerres romano-perses і Ardaixir I
Armènia
La República d'Armènia o simplement Armènia (en armeni, Հայաստանի Հանրապետություն, Haiastaní Hanrapetutiún; o Հայաստան, Haiastan; Armínia, en Ramon Muntaner) és un país del Caucas, del 1990 ençà una república independent que es va segregar de la Unió Soviètica.
Veure Guerres romano-perses і Armènia
Arsàcides
Els arsàcides van ser una dinastia de reis de Pàrtia que va regnar a l'Iran creant l'imperi part, que substituí el dels selèucides.
Veure Guerres romano-perses і Arsàcides
Artàban III de Pàrtia
Monedes amb la imatge d''''Artaban III'' Artàban III (en part 𐭍𐭐𐭕𐭓 'Ardawān') va ser rei de Pàrtia de l'any 10 al 42 aproximadament.
Veure Guerres romano-perses і Artàban III de Pàrtia
Artàban V de Pàrtia
Artàban V fou rei de Pàrtia des del 209 al 226 Es va rebel·lar el 209 contra son germà Vologès VI de Pàrtia i es va apoderar de la part occidental de l'Imperi, singularment Mesopotàmia, la Mèdia del sud i l'Atropatene.
Veure Guerres romano-perses і Artàban V de Pàrtia
Arzanene
Arzanene fou una província de l'antiga Armènia des del 298 sota jurisdicció de l'imperi romà; tenia el seu centre a la ciutat d'Arzn, al sud d'Armènia i sud-oest del llac Van, i s'estenia per l'esquerra i dreta de la primera part del Tigris, anant a l'est fins a la vall de Bitlis i a l'oest fins al riu Kadiri i el districte d'Ankl (Ingilene); s'esmenten dins el territori els cantons de Npret (Martiriòpolis) i Arzn (Arzanene).
Veure Guerres romano-perses і Arzanene
Astabed
Astabed fou un càrrec de la cort sassànida d'existència dubtosa.
Veure Guerres romano-perses і Astabed
Atropatene
Atropatene o Media Atropatene (originalment conegut com a Atropatkan i Atorpatkan) és el nom amb què es va conèixer al període clàssic la regió que equival a l'actual Azerbaidjan independent i a l'Azerbaidjan iranià, i el Kurdistan iranià.
Veure Guerres romano-perses і Atropatene
August (títol)
August, del llatí Augustus (plural: augusti), 'majestuós', 'impulsor', o 'venerable', era un títol Romà Antic, que va ostentar per primer cop Cèsar August i posteriorment esdevinguí un dels títols amb què són ara coneguts els Emperadors Romans.
Veure Guerres romano-perses і August (títol)
Aurelià
Luci Domici Aurelià — — (9 de setembre 214 o 215 - setembre o octubre 275), conegut com a Aurelià, fou emperador de Roma (270-275).
Veure Guerres romano-perses і Aurelià
Avidi Cassi
Gai Avidi Cassi (Gaius Avidius Cassius) va ser un destacat general de Marc Aureli i usurpador del tron imperial que va governar breument Egipte i Síria el 175.
Veure Guerres romano-perses і Avidi Cassi
Azerbaidjan
LAzerbaidjan o Azerbaitjan, oficialment la República de l'Azerbaidjan, és l'estat més gran de la regió del Caucas, localitzat entre l'Àsia occidental i Europa oriental.
Veure Guerres romano-perses і Azerbaidjan
Àfrica (província romana)
Províncies romanes. Àfrica ressaltada La província d'Àfrica fou una província romana, centrada a l'actual Tunis i nord d'Algèria, establerta el 146 aC amb la caiguda de l'Imperi Cartaginès al final de la Tercera Guerra Púnica.
Veure Guerres romano-perses і Àfrica (província romana)
Àsia Central
L'Àsia Central és una de les regions geogràfiques menys clarament definides del món i el seu terme varia considerablement segons els criteris geogràfics, lingüístics, culturals o polítics que s'adoptin.
Veure Guerres romano-perses і Àsia Central
Bagdad
Bagdad (en català medieval, Baldach o Baldac; en català pre-normatiu, també Bagdat) és la capital de l'Iraq i de la Governació de Bagdad.
Veure Guerres romano-perses і Bagdad
Bahram I
Bahram I fou rei sassànida de Pèrsia, fill de Shapur I, i successor d'Ormazd I. Va regnar del juny del 271 al setembre del 274.
Veure Guerres romano-perses і Bahram I
Bahram II
Bahram II fou rei sassànida de Pèrsia que va regnar del 274 al 291 succeint al seu pare Bahram I. El gran sacerdot Karder fou el seu mentor; Karder va rebre el títol de "Savi de l'ànima de Bahram", fou elevat a noble (wuzurg), nomenat guardià del santuari d'Adur Anahid a Estakr i jutge suprem de l'Imperi.
Veure Guerres romano-perses і Bahram II
Bahram V
Bahram V o Varanes V, més conegut com a Bahram Gor (Gor.
Veure Guerres romano-perses і Bahram V
Bahram VI
Bahram VI o Varanes VI, conegut com a Bahram Txobin pel seu aspecte (també se l'anomena Bahram l'Usurpador, ja que no era de la casa sassànida) fou rei de Pèrsia del 590 al 591.
Veure Guerres romano-perses і Bahram VI
Baix Imperi
El Baix Imperi correspon, per contraposició amb l'Alt imperi, el darrer període en què la historiografia sol dividir la història de l'Imperi Romà comprenent des de la crisi del segle III fins a la Caiguda de Roma i inclús estenent-lo fins a les invasions àrabs del dels estats germànics derivats durant l'antiguitat tardana després de l'esfondrament formal de l'imperi, amb el benentès que en general les estructures socials i econòmiques d'aquests estats eren pràcticament calcs més o menys adaptades de les que tenia l'Imperi.
Veure Guerres romano-perses і Baix Imperi
Balcans
Els Balcans és el nom històric i geogràfic que s'utilitza per a designar el sud-est d'Europa (vegeu més avall la secció Definició política actual).
Veure Guerres romano-perses і Balcans
Batalla d'Adrianòpolis (378)
La batalla d'Adrianòpolis va ser un enfrontament armat que es va lliurar el 9 d'agost del 378 a les planes al nord-oest de la ciutat romana d'Adrianòpolis (actual Edirne, a la Tràcia Oriental).
Veure Guerres romano-perses і Batalla d'Adrianòpolis (378)
Batalla d'Edessa
La batalla d'Edessa es va lluitar entre els exèrcits de l'Imperi Romà i l'exèrcit de l'Imperi Sassànida el 259.
Veure Guerres romano-perses і Batalla d'Edessa
Batalla d'Issos (622)
La batalla d'Issos, també coneguda com la Tercera Batalla d'Issos, va ser un enfrontament entre l'Imperi Romà d'Orient i l'Imperi Sassànida la tardor del 622 a prop de la ciutat d'Issos, actualment en la província de Hatay a Turquia.
Veure Guerres romano-perses і Batalla d'Issos (622)
Batalla de Ctesifont
La batalla de Ctesifont és el nom de la batalla que va tenir lloc el 29 de maig de 363 als afores de la capital persa, Ctesifont, entre els exèrcits de l'Imperi Romà comandats pel seu ''Dominus et Imperator'' Flavi Claudi Julià ''l'Apòstata'' i les de l'Imperi persa dirigides pel general Merena.
Veure Guerres romano-perses і Batalla de Ctesifont
Batalla de Dara
La batalla de Dara va ser una batalla entre l'Imperi Sassànida i l'Imperi Romà d'Orient que va tenir lloc l'any 530, dins del conflicte anomenat de la guerra d'Ibèria, que va durar de l'any 526 al 532.
Veure Guerres romano-perses і Batalla de Dara
Batalla de Nínive
La Batalla de Nínive del 627 (Ἡ μάχη τῆς Νινευί) va ser la batalla culminant de l'última guerra romano-sassànida (602-628), que va donar el cop de gràcia als sassànides i va restaurar breument les fronteres romanes en l'Orient Pròxim.
Veure Guerres romano-perses і Batalla de Nínive
Batalla del Yarmuk
La batalla del Yarmuk, també coneguda com a batalla de la Jabiya, fou un combat decisiu entre el Primer Califat i l'Imperi Romà d'Orient, lliurat a la vora del riu Yarmuk (prop de la confluència amb el Wadi l-Rukkand) durant sis dies d'agost del 636 (amb les maniobres preliminars va durar un mes).
Veure Guerres romano-perses і Batalla del Yarmuk
Belisari
Flavi Belisari (llatí: Flavius Belisarius; grec: Φλάβιος Βελισάριος, Flàvios Velissàrios; nascut cap al 500 i mort el 13 de març del 565), sovint conegut simplement com a Belisari, fou el general més destacat de l'Imperi Romà d'Orient en l'antiguitat tardana.
Veure Guerres romano-perses і Belisari
Bizanci
Bizanci (Byzantium, Βυζάντιον) fou una ciutat grega de Tràcia, a la riba del Bòsfor, que va ocupar un lloc molt important en la història.
Veure Guerres romano-perses і Bizanci
Britànnia
La Britànnia romana cap al 410 Britànnia fou la província romana que abraçava els dos terços del sud de l'illa de la Gran Bretanya.
Veure Guerres romano-perses і Britànnia
Calcedònia
Calcedònia (en llatí Chalcedon, en grec antic Χαλκηδών) era una ciutat de Bitínia a l'entrada del Pont Euxí, i l'altre costat de Bizanci, tal com diu Esteve de Bizanci.
Veure Guerres romano-perses і Calcedònia
Capadòcia
Llocs d'interès turístic La Capadòcia (en turc: Kapadokya, del grec Καππαδοκίαés) és una regió de l'Àsia Menor, a Turquia.
Veure Guerres romano-perses і Capadòcia
Caracal·la
Caracal·la (Caracalla), conegut formalment com a Marc Aureli Antoní (Marcus Aurelius Antoninus) (Lugdúnum, Gàl·lia Celta, Imperi Romà, 4 d'abril de 188 - Haran, Imperi Romà, 8 d'abril de 217) fou emperador romà entre el 198 i la seva mort el 217.
Veure Guerres romano-perses і Caracal·la
Cartago
Cartago va ser una antiga ciutat del nord d'Àfrica, a l'actual Tunísia (a uns disset quilòmetres al nord-est de la capital d'aquest país), fundada per emigrants fenicis de Tir a finals del, segons la datació moderna més acceptada, i segons la llegenda, per la princesa fenícia Dido.
Veure Guerres romano-perses і Cartago
Cassi Dió
Luci Cassi Dió (Lucius Cassius Dīo Coccēiānus; Nicea, vers 155 – després del 230), conegut també com a Dió Cassi, va ser un historiador i escriptor romà en llengua grega.
Veure Guerres romano-perses і Cassi Dió
Catafracta
Catafracta part lluitant amb un lleó. Museu Britànic Un catafracta (del grec κατάφρακτος, 'katàfraktos') és un tipus de cavalleria pesant, fortament armada i protegida, utilitzada a l'antiguitat pels pobles del món hel·lenístic i, més rarament, també per la República Romana amb els seus aliats; posteriorment la van utilitzar els romans durant l'època de l'Imperi i pels romans d'Orient fins a l'alta edat mitjana.
Veure Guerres romano-perses і Catafracta
Caucas
Mapa administratiu de la regió del Caucas de l'URSS, 1952-1991 Les muntanyes del Caucas, a vista de satèl·lit El Caucas, de vegades Cauques, és una regió natural a l'est d'Europa i a l'oest d'Àsia, entre la mar Negra i la mar Càspia.
Veure Guerres romano-perses і Caucas
Cèsar (títol)
Cèsar (en plural "Cèsars") és un títol nobiliari instituït durant l'Imperi Romà.
Veure Guerres romano-perses і Cèsar (títol)
Còmmode
Marc Aureli Còmmode Antoní (inicialment Luci Eli Aureli Còmmode) (31 d'agost del 161 - 31 de desembre del 192) fou un emperador romà de la dinastia Antonina que va governar del 180 fins al 192.
Veure Guerres romano-perses і Còmmode
Chronicon Paschale
El Chronicon Paschale ('Crònica Pasqual'), Chronicum Alexandrinum, Constantinopolitanum o Fasti Siculi és una crònica romana d'Orient del que narra els esdeveniments des de la creació d'Adam fins al regnat d'Heracli, incloent-hi anècdotes i curiositats excèntriques i des d'un punt de vista religiós.
Veure Guerres romano-perses і Chronicon Paschale
Cilícia
El regne armeni de Cilícia, 1199-1375. Mapa de les diverses regions tradicionals d'Àsia Menor. Cilícia fou una regió del sud-est d'Àsia Menor.
Veure Guerres romano-perses і Cilícia
Cizre
Cizre (en kurd: Cizîr, en siríac: Gziro, en àrab Jazirat ibn Úmar que en turc és Cezire-i Ibn Ömer) és una ciutat de la província de Şırnak al sud-est de Turquia, poblada majoritàriament per kurds i assiris, a la riba del Tigris que forma la frontera entre Síria i Turquia al lloc on la distància entre Tigris i Eufrates és més gran i inicialment, amb un canal, formava una illa el que va produir el seu nom de Djazirat Ibn Umar d'època musulmana; degut a la força de l'aigua, el canal va substituir al llit del riu 8que es va assecar).
Veure Guerres romano-perses і Cizre
Constanci I Clor
Flavi Valeri Constanci (llatí: Flavius Valerius Constantius; nascut el 31 de març d'un any proper al 250 i mort el 25 de juliol del 306), conegut habitualment com a Constanti I Clor en la historiografia romana, fou emperador de l'Imperi Romà a finals del i principis del, primer com a cèsar (emperador de rang inferior) entre el 293 i el 305 i seguidament com a august (emperador de rang superior) entre el 305 i la seva mort el 306.
Veure Guerres romano-perses і Constanci I Clor
Constanci II
Flavi Juli Constanci (en llatí: Flavius Iulius Constantius, 7 d'agost del 317 – 3 de novembre del 361) fou un emperador romà (337-361), anomenat Constanci II per distingir-lo del seu avi.
Veure Guerres romano-perses і Constanci II
Constantí (usurpador)
Siliqua amb l'efígie de Constantí Constantí (en llatí Flavius Claudius Constantinus) va ser un general romà que es va proclamar emperador l'any 407 i va exercir fins al 411.
Veure Guerres romano-perses і Constantí (usurpador)
Constantí I el Gran
Constantí I el Gran (Naissus, Dàcia, 27 de febrer de 272 - Ancicrona, Pont, 22 de maig de 337), fou el primer emperador romà que professà el cristianisme.
Veure Guerres romano-perses і Constantí I el Gran
Constantinoble
Mapa de Constantinoble Constantinoble (en llatí: Constantinopolis; en grec: Κωνσταντινούπολις o Κωνσταντινούπολη) és el nom antic de l'actual ciutat d'Istanbul, a Turquia.
Veure Guerres romano-perses і Constantinoble
Cosroes I
Cosroes I el Just —Khusraw I Anushirwan— va ser un dels reis més importants de la dinastia sassànida durant el Segon Imperi Persa.
Veure Guerres romano-perses і Cosroes I
Cosroes II
Cosroes II, Khosro II o Khusraw II (també anomenat Parviz o Parwiz, 'el victoriós'; en persa خسرو پرویز), fou un emperador sassànida, fill d'Ormazd IV (579-590), nebot de Bistam i net de Cosroes I (531-579), que va governar entre els anys 590 i 628.
Veure Guerres romano-perses і Cosroes II
Crisi del segle III
La crisi del fou un període que assolà els territoris de l'Imperi Romà a partir de les primeres invasions dels bàrbars.
Veure Guerres romano-perses і Crisi del segle III
Crist
Crist Pantocràtor de Sant Climent de Taüll Crist (del llatí christus, i aquest del grec antic 'χριστoς', khristós) és la traducció de Messies, paraula hebrea que significa 'l'ungit ', és a dir, una persona consagrada per unció divina.
Veure Guerres romano-perses і Crist
Cristianisme
Branques del cristianisme El cristianisme (del grec: Xριστός, Khristós, Crist, literalment, 'ungit') és una religió abrahàmica monoteistaLa descripció del cristianisme com a religió monoteista prové de diverses fonts: Catholic Encyclopedia (article «»); William F.
Veure Guerres romano-perses і Cristianisme
Croades
Història d'Ultramar'' de Guillem de Tir) Les croades foren una sèrie de guerres de religió iniciades, predicades i ocasionalment dirigides per l'Església Llatina en l'edat mitjana.
Veure Guerres romano-perses і Croades
Ctesifont
Ctesifont (Ktēsiphōn; persa sassànida: 𐭲𐭩𐭮𐭯𐭥𐭭, tysfwn; تیسفون; ܩܛܝܣܦܘܢ) fou la capital de l'Imperi part i després de l'imperi dels perses sassànides.
Veure Guerres romano-perses і Ctesifont
Damasc
Damasc (en català medieval: Domàs) és la capital de Síria i una de les ciutats més antigues del món.
Veure Guerres romano-perses і Damasc
Danubi
El Danubi és un riu de l'Europa central, el segon en longitud després del Volga. Neix a la Selva Negra (Alemanya), el nom s'aplica a partir de la unió del Brigach i el Breg a Donaueschingen, i recorre 2.860 km abans d'arribar a les costes romaneses i ucraïneses del mar Negre.
Veure Guerres romano-perses і Danubi
Dara
Dara o Daras va ser una fortalesa romana d'Orient situada al sud-est d'Amida, a la riba del riu Bouron, afluent del Khabur, situada en el que avui és el petit poble de Kara Dara, a uns 15 km de Nusaybin.
Veure Guerres romano-perses і Dara
Deci (emperador romà)
Gai Messi Quint Trajà Deci (Gaius Messius Quintus Traianus Decius) fou l'emperador romà del període 249-251, elegit per l'exèrcit revoltat a Mèsia.
Veure Guerres romano-perses і Deci (emperador romà)
Dinastia Severa
La dinastia Severa o dinastia dels Severs va ser una dinastia que va governar l'Imperi Romà entre el 193 i el 235.
Veure Guerres romano-perses і Dinastia Severa
Dioclecià
Dioclecià, (c.22 de desembre del 244–3 de desembre del 311), amb nom de naixement Diocles (grec), fou emperador romà des del 20 de novembre del 284 fins al primer de maig del 305 amb el nom llatí Dioclecià posà fi al període habitualment conegut entre els historiadors com a crisi del segle III (235-284).
Veure Guerres romano-perses і Dioclecià
Diyarbakır
Diyarbakır (nom oficial en turc) o Amed (en kurd) és una ciutat del Kurdistan, capital d'una província homònima de Turquia, i principal ciutat del nord.
Veure Guerres romano-perses і Diyarbakır
Dura Europos
Dura Europos (en grec antic Δοῦρα Εὐρωπός) era una ciutat al nord de Mesopotàmia, no lluny de l'Eufrates i al costat de Circesium, on segons Zòsim es va erigir un monument militar en honor de l'emperador Gordià III.
Veure Guerres romano-perses і Dura Europos
Dvin
Dvin fou una ciutat d'Armènia, de la qual fou capital des de vers el 332 fins al tomb de l'any 700.
Veure Guerres romano-perses і Dvin
Edat antiga
Ledat antiga o antiguitat és el període de la història entre el naixement de l'escriptura i la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident el 476, que marca l'inici de l'edat mitjana.
Veure Guerres romano-perses і Edat antiga
Edat mitjana
Berenguer de Palou i els magnats Bernat de Centelles i Gilabert de Cruïlles durant la conquesta de Mallorca (1229) (frescos del Palau Aguilar de Barcelona, MNAC) L'edat mitjana o edat medieval és el període de la història d'Europa que va des del fins al.
Veure Guerres romano-perses і Edat mitjana
Edessa (Mesopotàmia)
Edessa fou una antiga ciutat, actualment anomenada Şanlıurfa o Urfa, situada en allò que avui en dia és el sud-est de Turquia.
Veure Guerres romano-perses і Edessa (Mesopotàmia)
Egipte
Egipte ((sahídic) o (bohàiric); egipci antic: Kemet), oficialment República Àrab d'Egipte, és un estat de l'Àfrica nord-oriental.
Veure Guerres romano-perses і Egipte
Egipte (província romana)
La província romana d'Egipte (Aegyptus) va ser el nom amb què van denominar la regió d'Egipte durant l'Imperi Romà.
Veure Guerres romano-perses і Egipte (província romana)
Elagàbal
Elagàbal o, ocasionalment, Heliogàbal (Ĕlăgăbălus o Hēlĭŏgăbălus; Roma, c. 203 – 11 de març de 222), nascut Vari Avit Bassià (Varius Avitus Bassianus) i també conegut amb el nom de Vari Avit Bassià Marc Antoní, fou un emperador romà de la dinastia Severa o dels Severs que va regnar del 218 fins al 222.
Veure Guerres romano-perses і Elagàbal
Erzurum
Erzurum és una ciutat de la part oriental de Turquia, capital de la província homònima.
Veure Guerres romano-perses і Erzurum
Església Assíria Oriental
L'Església Apostòlica Assíria de l'Orient o Santa Església Apostòlica Catòlica Assíria de l'Orient (Itt Qaddisht wa-Shlikhit Qattoliqi d-Madnkh d-try) abreujadament Església Assíria Oriental o Església Assíria de l'Est, és una entitat religiosa autocèfala de tradició siríaca oriental.
Veure Guerres romano-perses і Església Assíria Oriental
Eslaus
Els pobles eslaus són una branca ètnica i lingüística dels pobles indoeuropeus, establerta principalment a Europa, continent on formen el grup etnolingüístic més gran.
Veure Guerres romano-perses і Eslaus
Eufrates
LEufrates (en turc i en;, Furât; en arameu, en l'Antic Testament, Prath; en assiri Pu-rat-tu; en persa antic Ufratu;, Frot o) és un riu que en gran part discorre per l'Iraq.
Veure Guerres romano-perses і Eufrates
Eusebi de Cesarea
va ser un historiador grec del cristianisme, exegeta i polemista cristià.
Veure Guerres romano-perses і Eusebi de Cesarea
Eutropi (historiador)
Eutropi (en llatí Eutropius) va ser un historiador romà conegut també de vegades com a Flavi Eutropi.
Veure Guerres romano-perses і Eutropi (historiador)
Exèrcit romà
Mapa de l'Imperi Romà a l'any 133 aC (vermell), 44 aC (taronja), 14 dC (groc), i 117 dC (verd). Lexèrcit romà era l'exèrcit de l'antiga Roma.
Veure Guerres romano-perses і Exèrcit romà
Expansió de l'islam
Expansió durant el califat omeia, 661-750 Lexpansió de l'islam són les conquestes militars de la civilització àrab o musulmana que van fer caure l'Imperi Sassànida, el nord d'Àfrica, la península Ibèrica i parts de l'Imperi Romà d'Orient.
Veure Guerres romano-perses і Expansió de l'islam
Felip l'Àrab
Marc Juli Felip (c. 204 - 249) més conegut com a Felip l'Àrab, fou emperador romà entre els anys 244 i 249.
Veure Guerres romano-perses і Felip l'Àrab
Flavi Focas
Focas o Flavi Focas (en grec:, Phocas) fou emperador romà d'Orient del 602 al 610.
Veure Guerres romano-perses і Flavi Focas
Fortuna (mitologia)
Fortuna era una deessa de la mitologia romana que personificava la sort, el destí i l'atzar, per això sovint se la representava cega, igual que el símbol de la justícia actual, però sense les balances.
Veure Guerres romano-perses і Fortuna (mitologia)
Fraates III de Pàrtia
Fraates III fou rei de Pàrtia des de vers el 69 aC fins al 57 aC.
Veure Guerres romano-perses і Fraates III de Pàrtia
Fraates IV de Pàrtia
Fraates IV fou rei de Pàrtia del 37 aC al 2 aC Va succeir al seu pare Orodes II que va abdicar el 37 aC després de les desfetes contra els romans.
Veure Guerres romano-perses і Fraates IV de Pàrtia
Galeri
Gai Galeri Valeri Maximià o Maximià II (en Gaius Galerius Valerius Maximianus) fou emperador romà del 305 al 311 i nomenat cèsar el 293.
Veure Guerres romano-perses і Galeri
Gassànides
Els gassànides foren un grup àrab cristià monofisita qui va fundar i dirigir un regne preislàmic àrab al territori que avui és Jordània.
Veure Guerres romano-perses і Gassànides
Gàl·lia
La Gàl·lia o les Gàl·lies fou una regió d'Europa occidental actualment ocupada per França, Bèlgica, l'oest de Suïssa i les zones dels Països Baixos i d'Alemanya a l'oest del Rin.
Veure Guerres romano-perses і Gàl·lia
Geòrgia
Geòrgia (საქართველო, transcrit Sakàrtvelo i pronunciat) és un estat de l'Europa de l'Est.
Veure Guerres romano-perses і Geòrgia
Germànic
* Etnologia: germànics, poble.
Veure Guerres romano-perses і Germànic
Germànics
Els germànics eren un conjunt de pobles que habitaven al nord de l'Imperi romà i que van contribuir decisivament a la seva caiguda.
Veure Guerres romano-perses і Germànics
Gneu Domici Corbuló
Bust de '''Gneu Domici Corbuló'''. Còpia de l'original que es conserva als Museus Capitolins Gneu Domici Corbuló (c. 7 - 67) era fill de Vistília, una dona que va tenir set fills amb sis marits diferents.
Veure Guerres romano-perses і Gneu Domici Corbuló
Gneu Pompeu Magne
Gneu Pompeu Magne — Gnaeus Pompeius Magnus —, sovint citat només com a Pompeu (Roma, 30 de setembre del 106 aC - Egipte Ptolemaic, 20 de setembre del 48 aC), fou un famós general i estadista al final de la República Romana fill del també reputat general Gneu Pompeu Estrabó.
Veure Guerres romano-perses і Gneu Pompeu Magne
Gordià III
Marc Antoni Gordià, conegut generalment com a Gordià III, fou emperador des del maig del 238 per aclamació popular, quan només tenia 13 anys, la gent pretenia així satisfer la seva frustració per no haver gaudit del govern real de dos membres de la seva família: Gordià I i Gordià II.
Veure Guerres romano-perses і Gordià III
Gots
Els gots eren un dels pobles germànics originaris d'Escandinàvia que van expandir-se per mig Europa amenaçant el poder de l'Imperi Romà.
Veure Guerres romano-perses і Gots
Grècia
Grècia (en grec modern: Ελλάδα, El·lada; en grec antic: Ἑλλάς, Hel·làs), oficialment la República Hel·lènica (en grec, Ελληνική Δημοκρατία El·linikí Dimokratia) és un estat del sud-est d'Europa, situat a la punta meridional de la península Balcànica.
Veure Guerres romano-perses і Grècia
Grec
La llengua grega (en grec modern: ελληνική γλώσσα, o, simplement, ελληνικά) constitueix la seva pròpia branca dins de les llengües indoeuropees.
Veure Guerres romano-perses і Grec
Guerra
''Die Gotenschlacht am Vesuv'', representació de la batalla del Mont Lactarius del 553, que va enfrontar els ostrogots a les forces de l'Imperi Romà d'Orient. Una guerra, conflicte armat o conflicte bèl·lic és una lluita armada entre, en principi, dos grups organitzats i disposats a fer ús de la força per a mantenir o que es reconegui el seu poder, com per exemple dos estats.
Veure Guerres romano-perses і Guerra
Guerra romano-sassànida del 602-628
La guerra romano-sassànida del 602-628 fou l'última, la més llarga i la més devastadora de la successió de guerres entre l'Imperi Romà d'Orient i l'Imperi Sassànida.Conegut igualment pel nom anacrònic d'«Imperi Bizantí».
Veure Guerres romano-perses і Guerra romano-sassànida del 602-628
Guerres Marcomanes
Les Guerres Marcomanes (anomenades pels Romans bellum Germanicum o expeditio Germanica) foren una sèrie de guerres que duraren més de dotze anys, des del 166 al 180, entre l'Imperi Romà i diversos pobles germànics de l'alt i mitjà Danubi, principalment els Marcomans i els Quades.
Veure Guerres romano-perses і Guerres Marcomanes
Harran
Harran, antigament Haran o Carres, és una ciutat del nord de Mesopotàmia, a l'est de l'Eufrates, a la vall del Balikh.
Veure Guerres romano-perses і Harran
Hatra
Hatra fou una antiga ciutat en ruïnes de l'Iraq a la governació de Nínive, a la regió de la Jazira.
Veure Guerres romano-perses і Hatra
Heftalites
Els heftalites, també anomenats huns blancs, segons una teoria foren una horda turcomongola amb predomini mongol originada possiblement a les muntanyes Kin-chan (massís de l'Altai), des d'on haurien baixat a les estepes de l'antic Turquestan rus.
Veure Guerres romano-perses і Heftalites
Heracli
Heracli - Flavius Heraclius Augustus en llatí, Hērakleios, en grec - (Capadòcia, vers 575 - Constantinoble, 11 de febrer de 641) va ser emperador romà d'Orient des del 5 d'octubre de 610 fins a la seva mort el 641.
Veure Guerres romano-perses і Heracli
Heraclones
Heracli, més conegut pel diminutiu Heraclones (en grec:, Heraclionas) fou un emperador romà d'Orient.
Veure Guerres romano-perses і Heraclones
Herodià (historiador)
Herodià (en llatí Herodianus, en grec) va ser un historiador romà d'origen grec, que va viure durant un temps considerable a la ciutat de Roma, però sense ocupar cap càrrec públic.
Veure Guerres romano-perses і Herodià (historiador)
Hieràpolis de Frígia
Hieràpolis (en grec antic Ἱεράπολις, 'ciutat sagrada') és una antiga ciutat grecoromana de Frígia, a la província de Denizli (Turquia).
Veure Guerres romano-perses і Hieràpolis de Frígia
Història
La història és la ciència que narra el passat de les societats humanes d'acord amb els testimonis materials, orals, escrits i visuals.
Veure Guerres romano-perses і Història
Història Augusta
Història Augusta és el nom modern d'una col·lecció de pseudobiografies dels emperadors romans dels segles segon i tercer.
Veure Guerres romano-perses і Història Augusta
Homs
El krak dels Cavallers d'Homs Homs (en; en àrab llevantí: Ḥomṣ), a l'antiguitat anomenada Èmesa (Emesa) és una ciutat de Síria a la riba de l'Orontes.
Veure Guerres romano-perses і Homs
Huns
Els huns eren un poble nòmada de l'estepa que, a partir de finals del dC, va fer profundes incursions per Europa i Àsia i fins a l'Índia.
Veure Guerres romano-perses і Huns
Iemen
El Iemen o República del Iemen és una república de la península d'Aràbia, al sud-oest d'Àsia, que forma part de l'Orient Pròxim.
Veure Guerres romano-perses і Iemen
Il·líria
Il·líria (Illyricum; Ιλλύρις) fou el nom que rebia a l'antiguitat la terra poblada pels il·liris, un poble heterogeni i força desconegut però d'acceptada filiació indoeuropea.
Veure Guerres romano-perses і Il·líria
Imatge d'Edessa
D'acord amb la llegenda, el rei Abgar V d'Edessa va rebre la Imatge d'Edessa que mostra a Jesús de Natzaret La Imatge d'Edessa o Mandílion (aquest segon és un terme sobretot utilitzat en l'Església Ortodoxa) és una relíquia que consisteix en un quadrat o rectangle de tela sobre el que hi ha una imatge aqueiropoieta (que alguns sostenen que es va crear de manera miraculosa) de la cara de Jesús de Natzaret que alguns consideren que és la primera imatge icònica.
Veure Guerres romano-perses і Imatge d'Edessa
Immortals
Perses Immortals, detall del fris dels arquers al palau de Darios a Susa. Maons vidrats de silici, c. 510 abans de Crist. Els Immortals (del grec: Ἀθάνατοι), de vegades «els Deu Mil Immortals» o «Immortals Perses») va ser el nom donat per Heròdot a una força d'elit dels soldats que van lluitar a l'Exèrcit aquemènida.
Veure Guerres romano-perses і Immortals
Imperi Aquemènida
LImperi Aquemènida o dels aquemènides fou el primer i més extens imperi dels perses, el qual es va estendre pels territoris dels actuals estats de l'Iran, l'Iraq, el Turkmenistan, l'Afganistan, l'Uzbekistan, Turquia, Xipre, Síria, el Líban, Israel-Palestina i Egipte.
Veure Guerres romano-perses і Imperi Aquemènida
Imperi de les Gàl·lies
LImperi de les Gàl·lies o Imperi Gàl·lic fou l'estat independent sorgit a les Gàl·lies, Hispània i Britània del 260 al 274 durant la Crisi del segle III.
Veure Guerres romano-perses і Imperi de les Gàl·lies
Imperi de Palmira
Zenòbia mirant per última vegada Palmira LImperi de Palmira o Imperi Palmirenc va ser un efímer estat de l'Orient Pròxim escindit de l'Imperi Romà, format a partir de la revolta del regne de Palmira, un regne nabateu sotmès a Roma, l'any 260 amb la suposada intenció de dominar els dos que el flanquejaven, el romà i el sassànida i a partir de la crisi del segle III.
Veure Guerres romano-perses і Imperi de Palmira
Imperi Kuixan
L'Imperi kuixan (Kušān) fou un estat que, en el seu apogeu, aproximadament els anys 105-250 dC, s'estengué des del Tadjikistan fins a l'Afganistan, el Pakistan i la vall del Ganges al nord de l'Índia.
Veure Guerres romano-perses і Imperi Kuixan
Imperi Mede
L'imperi Mede o també Mèdia (en grec Μηδία, en persa antic Māda) fou la regió poblada pels medes, avui dia a l'Iran a l'Altiplà Iranià entre la mar Càspia al nord, i els rius de Mesopotàmia a l'oest entre els segles VIII i VI aC.
Veure Guerres romano-perses і Imperi Mede
Imperi Part
L'Imperi Part fou un regne d'estructura feudal que va existir aproximadament des del 249 aC fins a l'any 231 dC.
Veure Guerres romano-perses і Imperi Part
Imperi Romà
L'Imperi Romà (llatí: Imperium Romanum; grec: Βασιλεία Ῥωμαίων, Vassilia Roméon), successor de la República Romana, va controlar el món mediterrani i bona part de l'Europa occidental a partir del.
Veure Guerres romano-perses і Imperi Romà
Imperi Romà d'Occident
L'Imperi Romà d'Occident fou la part occidental de l'Imperi Romà durant el període en el qual era administrada per una cort imperial pròpia, especialment entre el 395 i el 476, quan les províncies occidentals i les orientals eren governades per dues corts diferents, cadascuna amb la seva pròpia successió imperial.
Veure Guerres romano-perses і Imperi Romà d'Occident
Imperi Romà d'Orient
L'Imperi Romà d'Orient, conegut igualment com a Imperi Bizantí en la seva fase medieval, fou la part oriental de l'Imperi Romà, amb capital a Constantinoble (actualment Istanbul i antigament Bizanci), que després de la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident el 476 assumí la jurisdicció sobre la totalitat de l'imperi i es mantingué durant un mil·lenni fins a la seva conquesta pels otomans el 1453.
Veure Guerres romano-perses і Imperi Romà d'Orient
Imperi Sassànida
LImperi Sassànida és el període de govern del segon Imperi Persa (226 - 651) per part de la dinastia sassànida (quarta dinastia iraniana).
Veure Guerres romano-perses і Imperi Sassànida
Islam
La Kaba, a la Meca, és el punt central de l'islam vers el qual tots els fidels del món s'orienten per pregar Lislam ('submissió ')Entrada Islam a Encarta ® 2007.
Veure Guerres romano-perses і Islam
Júlia Domna
Júlia Domna (Julia Domna; Èmesa, entre 158 i 170 - Antioquia de l'Orontes, 217) fou filla de Juli Bassià, germana de Júlia Mesa, esposa de l'emperador Septimi Sever i mare de Caracal·la i Geta.
Veure Guerres romano-perses і Júlia Domna
Jerusalem
Jerusalem (lit. ‘Jerusalem la Santa’, o, senzillament,;;, o — és la capital d'Israel per als jueus i de Palestina per als àrabs. Situada en un altiplà en les muntanyes de Judea entre la Mediterrània i la Mar Morta, és una de les ciutats més antigues del món.
Veure Guerres romano-perses і Jerusalem
Jesús de Natzaret
Jesús de Natzaret (7-2 aC – 30-33 dC) és la figura central del cristianisme, en el qual també se l'anomena «Fill de Déu».
Veure Guerres romano-perses і Jesús de Natzaret
Joan Zonaràs
Joan Zonaràs o Zonares (c. 1074 - d. de 1159) fou un teòleg i historiador romà d'Orient del, sota els emperadors Aleix I Comnè i Calojoannes (Joan II Comnè).
Veure Guerres romano-perses і Joan Zonaràs
Jordi de Pisídia
Jordi de Pisídia va ser un escriptor grec.
Veure Guerres romano-perses і Jordi de Pisídia
Jovià
Jovià (en llatí:, 331 - 17 de febrer del 364) fou un general i emperador romà (26 de juny de 363 - 17 de febrer de 364).
Veure Guerres romano-perses і Jovià
Jueus
Els jueus (en hebreu: יְהוּדִים, Yëhûdim; i en jiddisch: ייִד, Yid), també coneguts com a poble jueu són una nació i un grup etnoreligiós que es van originar en els israelites o hebreus de l'antic proper orient.
Veure Guerres romano-perses і Jueus
Julià l'Apòstata
Flavi Claudi Julià (Flavius Claudius Julianus; 331/332 - 26 de juny del 363), anomenat pels cristians Julià l'Apòstata, fou un emperador romà que governà des del 361 fins al 363.
Veure Guerres romano-perses і Julià l'Apòstata
Justinià (general)
Justinià (en llatí Justinianus) (525 - després del 580) va ser el segon fill de Germà i nebot de Justinià I (vegeu-ne la genealogia a Justinià I).
Veure Guerres romano-perses і Justinià (general)
Justinià I
Justinià I el Gran (en llatí: Flavius Petrus Sabbatius Iustinianus; en grec: Ιουστινιανός) també conegut entre els cristians ortodoxos orientals com a sant Justinià el Gran, va ser l'emperador romà d'Orient des de l'any 527 fins al 565.
Veure Guerres romano-perses і Justinià I
Khàzars
Els khàzars (en göktürk KhAZAG, hɑ'zɑɾ) foren un poble turquès sorgit al com a confederació tribal i que al començament del es van establir al sud-est de l'estepa russa i el Daguestan.
Veure Guerres romano-perses і Khàzars
Kobad I
Kobad I (també Kaveh, Kavadh o Qobad, en Cobades, en Κοβάδης) fou rei sassànida de Pèrsia del 488 al 531, fill de Peroz I i successor del seu oncle Balash.
Veure Guerres romano-perses і Kobad I
Kobad II
Shērōē (també transcrit com Shīrūya), més conegut pel seu nom dinàstic de Kavadh II (en, Qobād o Qabād), fou rei de l'Imperi Sassànida breument el 628.
Veure Guerres romano-perses і Kobad II
Lactanci
Luci Cecili (o Celi) Firmià Lactanci (Firmium c.245- Trèveris c.325) fou un escriptor llatí i apologeta cristià nascut al nord d'Àfrica, deixeble del mestre africà de retòrica Arnobi de Sicca.
Veure Guerres romano-perses і Lactanci
Lazika
Lazika fou un principat creat cap a l'any 100 per les tribus laz (lazis, llatí lazi) d'origen georgià a la part occidental de l'actual Geòrgia.
Veure Guerres romano-perses і Lazika
Làkhmides
s. XV que descriu la construcció d'un dels castells d'Al-Hira, la capital dels làkhmides. Els làkhmides van ser un grup d'àrabs cristians que van viure al sud d'Iraq, i el 266 dC construïren la ciutat d'al-Hira.
Veure Guerres romano-perses і Làkhmides
Legió I Armeníaca
La Legió I Armeníaca (Primera legió «armènia») va ser una legió romana pseudocomitatensis de finals de l'Imperi Romà, creada probablement a finals del.
Veure Guerres romano-perses і Legió I Armeníaca
Libani
Libani (en llatí Libanius, en grec Λιβάνιος) va ser el més distingit entre els sofistes i retòrics grecs del.
Veure Guerres romano-perses і Libani
Llatí
El llatí és una llengua indoeuropea de la branca itàlica, parlada antigament pels romans.
Veure Guerres romano-perses і Llatí
Longobards
Els longobards (llatí: Langobardi; grec: Λαγγοβάρδοι, Λογγοβάρδοι, Λαγγοβάρδαι o Λογγοβάρδαι) van ser un poble germànic originat en el poble dels sueus, dels quals constituïen probablement una de les tribus, i que va habitar diverses zones de la península Itàlica com la Llombardia (regió entre els Alps i el riu Po), o el Benevent al sud.
Veure Guerres romano-perses і Longobards
Maniqueisme
Maniqueus El maniqueisme és una religió dualista i gnosticista fundada per Mani a l'antiga Pèrsia durant el segle III.
Veure Guerres romano-perses і Maniqueisme
Mar Mediterrània
La mar Mediterrània, també anomenada mar Mediterrani, és una mar continental situada entre Europa (al nord –part occidental– i a l'oest), l'Àfrica (al sud) i Àsia (al nord –part oriental– i a l'est).
Veure Guerres romano-perses і Mar Mediterrània
Mar Negra
La mar Negra (o mar Negre; vegeu la secció sobre el nom), a l'antiguitat anomenada Pont Euxí (Euxinus Pontus), és una mar continental situada entre Europa i Àsia que comunica amb la mar Mediterrània (a través de la mar de Màrmara) pel Bòsfor, i amb la mar d'Azov per l'estret de Kertx.
Veure Guerres romano-perses і Mar Negra
Marc Antoni
Marc Antoni, en llatí Marcus Antonius (Roma, 20 d'abril vers 83 aC - Alexandria, 30 aC), va ser un militar i polític romà de l'època final de la República.
Veure Guerres romano-perses і Marc Antoni
Marc Aureli
Marc Aureli, per casament Marcus Annius Verus (26 d'abril del 121 - 17 de març del 180) fou emperador romà del 161 al 180, que succeí a Antoní Pius, juntament amb son germà, i fill adoptiu d'Antoní Pius, Luci Aureli Ver.
Veure Guerres romano-perses і Marc Aureli
Marc Aureli Car
Marc Aureli Car (Marcus Aurelius Carus) fou un emperador romà del 282 al 283.
Veure Guerres romano-perses і Marc Aureli Car
Marc Estaci Prisc
Marc Estaci Prisc (en Marcus Statius Priscus Licinius Italicus) va ser un magistrat romà del.
Veure Guerres romano-perses і Marc Estaci Prisc
Marc Licini Cras Dives (triumvir)
Marc Licini Cras Dives (en Marcus Licinius P. f. M. n. Crassus Dives) (~105 aC - 53 aC), més conegut com a Cras el Triumvir, va ser un rellevant aristòcrata, general i polític de l'antiga república romana.
Veure Guerres romano-perses і Marc Licini Cras Dives (triumvir)
Maria, mare de Jesús
va ser una jueva galilea del segle I de Natzaret, l'esposa de Josep i la mare verge de Jesús, segons els evangelis canònics i l'Alcorà.
Veure Guerres romano-perses і Maria, mare de Jesús
Maurici
La República de Maurici és un estat africà situat a l'oceà Índic sud-occidental, a uns 900 km a l'est de Madagascar.
Veure Guerres romano-perses і Maurici
Maurici (emperador)
Flavi Maurici Tiberi August (Flavius Mauricius Tiberius Augustus;; 539 – 27 de novembre del 602) fou emperador romà d'Orient des del 582 fins al 602.
Veure Guerres romano-perses і Maurici (emperador)
Mazdak
Mazdak, Mazdaq, Masdak fou el nom assignat a un cap religiós revolucionari a la Pèrsia sassànida sota Kobad I (488-497 i 499-531).
Veure Guerres romano-perses і Mazdak
Mesopotàmia
Mesopotàmia al Creixent Fèrtil. Mesopotàmia (del grec antic, Me.so.po.taˈmi.a, ‘entre dos rius’) és l'antiga denominació de la regió situada entre l'Eufrates i el Tigris, que era dividida en dues parts: la Baixa Mesopotàmia, entre el golf Pèrsic i el punt on els dos rius s'acostaven a la mínima distància, anomenada sovint Babilònia o Sumer, i l'Alta Mesopotàmia, on es va desenvolupar la civilització semita d'Accàdia (Accad) i posterior d'Assíria, la civilització hurrita amb el regne de Mitanni, i va florir després el regne d'Assíria.
Veure Guerres romano-perses і Mesopotàmia
Mesopotàmia (província romana)
La província romana de Mesopotàmia va ser una província creada pels romans entre els rius Eufrates i Tigris, que va tenir dos extensions molt diferents en els dos períodes en què va existir.
Veure Guerres romano-perses і Mesopotàmia (província romana)
Mestre dels oficis
El mestre dels oficis (magister officiorum) fou un oficial d'alt rang de la cort imperial romana que tenia el control i vigilància de totes les audiències amb l'emperador i també incloïa a la seva jurisdicció els funcionaris civils i militars.
Veure Guerres romano-perses і Mestre dels oficis
Mestre dels soldats
Mestre dels soldats (magister militum, magister armorum, equitum et peditum utriusque militias, o abreujat Magister armorum) va ser el nom de dos oficials instituïts per Constantí I el Gran encarregats de dirigir els exèrcits imperials, un al front de la cavalleria i l'altre de la infanteria.
Veure Guerres romano-perses і Mestre dels soldats
Muhàmmad ibn Jarir at-Tabarí
Abu-Jàfar Muhàmmad ibn Jarir ibn Yazid ibn Kathir ibn Ghàlib at-Tabarí, més conegut simplement com a at-Tabarí o, entre els àrabs, com limam at-Tabarí (Tabaristan, Iran, 839 - Bagdad, 923) va ser un historiador i exegeta de l'Alcorà d'origen persa de molt renom.
Veure Guerres romano-perses і Muhàmmad ibn Jarir at-Tabarí
Narsès
Narsès (Narses, Ναρσῆς) (472-568) fou un general i home d'estat romà d'Orient.
Veure Guerres romano-perses і Narsès
Nèmesis
''Nèmesis.'' Nèmesis (Nemesis) fou, segons la mitologia grega, una divinitat, filla de Nix (o de Zeus i de Temis, o d'Èreb i Ocèan, segons altres genealogies), i generalment descrita com la filla de la nit.
Veure Guerres romano-perses і Nèmesis
Nínive
Localització de '''Nínive''' a Mesopotàmia Nínive fou una antiga ciutat assíria de l'Alta Mesopotàmia, situada als afores de Mossul, a l'actual Kurdistan iraquià.
Veure Guerres romano-perses і Nínive
Nisibis
Nisibis (o, actualment,;, després Nisibis, Nizibis, Nísibe o Nisibe i Nisibin) és una ciutat a la província de Mardin, al sud-est de Turquia, i situada a 128 km al sud-est de Diyarbakır.
Veure Guerres romano-perses і Nisibis
Odenat
Septimi Odenat (Septimius Odaenathus; Odènathos, /oˈðɛnaθos/; arameu palmirià: 50x50px,; tr) va ser el marit de la famosa reina Zenòbia, i rei de Palmira dels anys 252 al 267.
Veure Guerres romano-perses і Odenat
Oficial
Un oficial és aquell membre d'una força armada que dirigeix les operacions militars i l'organització.
Veure Guerres romano-perses і Oficial
Orient Pròxim
L'Orient Pròxim en un sentit més ampli LOrient Pròxim o Pròxim Orient és un terme geogràfic que serveix per a designar diferents territoris segons geògrafs, arqueòlegs i historiadors, per una banda, i politòlegs, economistes i periodistes per l'altra.
Veure Guerres romano-perses і Orient Pròxim
Ormazd IV
Ruïnes d'una ciutat fantasma sassànida a Izadkhast Ormazd IV fou un sobirà de l'imperi sassànida, fill d'Anushirvan, al qual succeí l'any 579 de la nostra era.
Veure Guerres romano-perses і Ormazd IV
Osroes I de Pàrtia
Osroes I (o Khusro I) fou rei de Pàrtia del 105 al 129.
Veure Guerres romano-perses і Osroes I de Pàrtia
Ostrogots
Els ostrogots són un dels pobles germànics.
Veure Guerres romano-perses і Ostrogots
Palestina (província romana)
Palestina o Síria-Palestina, per bé que el primer nom és el més comunament usat, fou una província romana establerta probablement després de la revolta jueva de Bar Kokhebà aplacada l'any 135.
Veure Guerres romano-perses і Palestina (província romana)
Palmira
Palmira (el seu significat és ‘Palma’ o ‘Ciutat de les Palmeres’) fou una important ciutat de Síria en un oasi a l'interior del país ben regat per nombrosos rierols, a 215 km al nord-est de Damasc i 180 km al sud-oest de l'Eufrates, a Deir al-Zor.
Veure Guerres romano-perses і Palmira
Pèrsia
Pèrsia, modernament Iran, és el país dels perses, originats a l'antiga regió de Perside (després Fars).
Veure Guerres romano-perses і Pèrsia
Persa
El persa o farsi és una llengua indoeuropea parlada a Iran, Afganistan (oficialment conegut com a persa Dari des del 1958, per raons polítiques), Tadjikistan (on es coneix oficialment com a tadjik des de l'època soviètica), Uzbekistan, Bahrain, Iraq, Azerbaidjan, Armènia, Geòrgia, el sud de Rússia i estats veïns que han estat sota la influència persa.
Veure Guerres romano-perses і Persa
Petra d'Aràbia
Petra (del grec, ‘pedra’) fou una ciutat d'Aràbia en la moderna Jordània.
Veure Guerres romano-perses і Petra d'Aràbia
Prefecte del pretori
El prefecte del pretori (en llatí Praefectus Praetorio, en grec antic ἔπαρχος/ὕπαρχος τῶν πραιτωρίων) era el nom del càrrec que ostentava el comandant de les tropes encarregades de la custòdia personal dels emperadors (guàrdies pretorians).
Veure Guerres romano-perses і Prefecte del pretori
Procopi Antemi
Procopi Antemi (Procopius Anthemius) conegut com a Antemi (vers 420-472) fou emperador romà d'Occident del 467 al 472.
Veure Guerres romano-perses і Procopi Antemi
Procopi de Cesarea
Procopi va viure al i va ser un dels més eminents historiadors romans d'Orient.
Veure Guerres romano-perses і Procopi de Cesarea
Província de Fars
Ruïnes de Persèpolis Fars (Fârs) és una de les trenta-un províncies de l'Iran al sud del país, coneguda en època clàssica com Pèrsida (Perside) o Persis.
Veure Guerres romano-perses і Província de Fars
Província romana de Síria
La província romana de Síria fou establerta el 64 aC amb els antics territoris selèucides i comprenia nombroses ciutats lliures i tetrarquies o petits principats.
Veure Guerres romano-perses і Província romana de Síria
Publi Septimi Geta
Publi Septimi Geta (Publius Septimius Geta) fou el segon fill de l'emperador Septimi Sever i de l'emperadriu Júlia Domna.
Veure Guerres romano-perses і Publi Septimi Geta
Publi Ventidi Bas
Publi Ventidi Bas (en llatí Publius Ventidius Bassus) va ser un magistrat romà nadiu del Picè.
Veure Guerres romano-perses і Publi Ventidi Bas
Ròmul Augústul
Flavi Ròmul August, nascut el 461, va ser el penúltim emperador romà d'Occident (475-476).
Veure Guerres romano-perses і Ròmul Augústul
Regne d'Axum
Obelisc a Axum El regne d'Axum fou un estat que va existir al nord de la moderna Etiòpia (regió Tigre) i Eritrea, entre el i el.
Veure Guerres romano-perses і Regne d'Axum
Regne d'Ibèria
El Regne d'Ibèria va ser un antic regne situat al sud del Caucas, format per la confederació tribal dels saspers cap a finals del.
Veure Guerres romano-perses і Regne d'Ibèria
Regne Vàndal
El Regne Vàndal (en llatí Regnum Vandalum), o regne dels vàndals i els alans (Regnum Vandalorum et Alanorum), fou un regne establert pels vàndals germànics sota Genseric, al nord d'Àfrica i al Mediterrani, entre el 435 i el 534 dC.
Veure Guerres romano-perses і Regne Vàndal
República Romana
La República de Roma o República Romana fou el període de la civilització romana en què la forma de govern era la república.
Veure Guerres romano-perses і República Romana
Rin
El riu Rin és un dels rius més llargs d'Europa.
Veure Guerres romano-perses і Rin
Sapor I
Sapor I o Xapur I (215-272) va ser el segon Rei de reis (240-270) de la dinastia sassànida.
Veure Guerres romano-perses і Sapor I
Sapor II
Sapor II o Xapur II (de vegades anomenat 'el gran') va ser un governant de l'Imperi Sassànida a partir del 309 fins al 379.
Veure Guerres romano-perses і Sapor II
Sassan
Sassan II va ser rei de Fars (Pèrsia) fundador de la dinastia sassànida, que regirà l'Imperi Persa a partir del seu net Ardaixir I. Segons les cròniques d'Ardaixir, Sassan era un pastor o un soldat al servei o acollit pel rei i astròleg Papak II que descendia dels aquemènides, encara que ho mantenia en secret.
Veure Guerres romano-perses і Sassan
Satala
Satala (en llatí Satala, en grec antic Σάταλα) era una ciutat important de la regió de Capadòcia, situada, segons els geògrafs antics, en una vall rodejada de muntanyes, una mica al nord del riu Eufrates, en un lloc on controlava els passos de muntanya de la carretera que anava de Trebisonda a Samsat.
Veure Guerres romano-perses і Satala
Sínode
Un sínode és una reunió del bisbe amb els seus sacerdots per estudiar els problemes de la vida espiritual i donar vigor a les lleis eclesiàstiques, eliminant-ne els abusos, promovent la vida cristiana, fomentant el culte diví i la pràctica religiosa.
Veure Guerres romano-perses і Sínode
Sòcrates Escolàstic
Sòcrates Escolàstic (en llatí Socrates Scholasticus, en grec) fou un orador i historiògraf religiós de parla grega autor d'una Historia eclesiàstica.
Veure Guerres romano-perses і Sòcrates Escolàstic
Senat
El Senat és una cambra de representació, existent en els països amb sistemes bicamerals, i que és considerada la cambra alta, formant junt amb la cambra baixa, el parlament.
Veure Guerres romano-perses і Senat
Septimi Sever
Luci Septimi Sever (11 d'abril de 146, Leptis Magna – 4 de febrer de 211, Eboracum, Britània) fou emperador romà fundador de la dinastia Severa.
Veure Guerres romano-perses і Septimi Sever
Sext Aureli Víctor
Sext Aureli Víctor (en llatí Sextus Aurelius Victor) (vers 320-390) va ser un historiador romà del, que va viure sota Constanci Clor i successors.
Veure Guerres romano-perses і Sext Aureli Víctor
Sinjar
Temple yazidí a les muntanyes de Jabal Sinjar Sinjar (en àrab:سنجار, en kurd: Şengal) és una ciutat de l'Iraq situada a la regió muntanyosa transfronterera de Jabal Sinjar, que comprèn l'àrea entre el riu Tigris i el Khabur.
Veure Guerres romano-perses і Sinjar
Statu quo ante bellum
Statu quo ante bellum és un terme llatí que vol dir 'l'estat de les coses abans de la guerra'.
Veure Guerres romano-perses і Statu quo ante bellum
Sura (Babilònia)
EC. Bet ha-Tefutsot, Israel. Sura fou una ciutat al sud de l'antiga Babilònia, a l'oest del riu Eufrates.
Veure Guerres romano-perses і Sura (Babilònia)
Suren
Els Suren o Surena (en part:; en persa mitjà) foren una família noble de Pàrtia, famosa durant el període de domini de l'Imperi Part.
Veure Guerres romano-perses і Suren
Tbilissi
Tbilissi (თბილისი,; Тбилиси, Tbilissi) també anomenada amb l'antic nom rus de Tiflis, és la capital de Geòrgia, situada a banda i banda del riu Mtkvari.
Veure Guerres romano-perses і Tbilissi
Tessalònica
Tessalònica o Tessalonica (Θεσσαλονίκη), dita també Salònica o, en català medieval, Salonic, és una ciutat de Grècia, capital de la regió de Macedònia central i cap del nomós de Tessalònica.
Veure Guerres romano-perses і Tessalònica
Tetrarquia
esquerra La Tetrarquia és un nou sistema ideològic, polític i d'administratiu que estableix Dioclecià a l'Imperi Romà durant al (293-324) mitjançant el qual el poder polític, administratiu i territorial va quedar repartit entre dos Augusti i dos Caesares, els quals es repartiran les competències de la nova estructura organitzativa imperial.
Veure Guerres romano-perses і Tetrarquia
Tiberi
Tiberi (Tiberius; nascut el 16 de novembre del 42 aC i mort el 16 de març del 37), nascut Tiberi Claudi Neró (Tiberius Claudius Nero), fou un líder militar romà i segon emperador de l'Imperi Romà entre el 14 i la seva mort el 37.
Veure Guerres romano-perses і Tiberi
Tigris
El Tigris (en persa antic Tigr; en arameu Deqlath;; en turc i; en hebreu, en textos bíblics, חִדֶּקֶל, Hiddéqel; en grec antic Τίγρης, Tigres, i en) és, juntament amb l'Eufrates, un dels dos grans rius que defineixen la Mesopotàmia; és el més oriental de tots dos i travessa l'Iraq des de les muntanyes de l'Anatòlia.
Veure Guerres romano-perses і Tigris
Tiridates III d'Armènia
Tiridates III (en armeni Տրդատ Գ) que va viure probablement entre l'any 250 i el 330.
Veure Guerres romano-perses і Tiridates III d'Armènia
Trajà
Marc Ulpi Trajà (Marcus Ulpius Traianus; Itàlica, 18 de setembre del 53 - Selinunt, 9/11 d'agost del 117) fou emperador romà entre el 98 i el 117.
Veure Guerres romano-perses і Trajà
Transcaucàsia
Transcaucàsia o el Caucas del Sud és la regió natural situada al sud de la serralada del Gran Caucas, i per tant a la vessant asiàtica.
Veure Guerres romano-perses і Transcaucàsia
Treball de part
Imatge d'un part humà El part, naixement o naiximent és un conjunt de processos fisiològics de la dona que tenen com a resultat el procés d'expulsió del fetus com a finalització de l'embaràs i inici del postpart.
Veure Guerres romano-perses і Treball de part
Turcs
Els turcs (en turc, Türkler) són una nació i el poble de Turquia (p. 378) així com una ètnia, les localitzacions principals de la qual es troben a Turquia, Xipre i Europa del Sud-est.
Veure Guerres romano-perses і Turcs
Turcs Orientals
kanat Turc Occidental i en blau, el Kanat Turc Oriental El kanat dels turcs orientals (també coneguts com a Göktürks o Kök Türks) fou un estat turc que es va formar el 552.
Veure Guerres romano-perses і Turcs Orientals
Valent
Flavi Juli Valent (Flavius Julius Valens; 328 - 9 d'agost de 378), més conegut simplement com a Valent, va ser emperador romà de l'any 364 fins a la seva mort.
Veure Guerres romano-perses і Valent
Valerià
Publi Licini Valerià (en llatí) (200-260) fou emperador romà del 253 al 260.
Veure Guerres romano-perses і Valerià
Veracreu
"Elena i Constantíi" amb la Veracreu La Veracreu o Santa Creu és la creu en la qual va ser executat Jesús de Natzaret; dintre del cristianisme es considera una relíquia de primer ordre.
Veure Guerres romano-perses і Veracreu
Vologès I de Pàrtia
Vologès I fou rei de Partia del 51 al 77.
Veure Guerres romano-perses і Vologès I de Pàrtia
Vologès IV de Pàrtia
Vologès IV fou rei de Pàrtia del 147 al 191, fill de Mitridates V de Pàrtia, que havia lluitat contra el monarca part governant Vologès III de Pàrtia.
Veure Guerres romano-perses і Vologès IV de Pàrtia
Xahrbaraz
Xarvaraz, el nom real del qual era Farrokhan, († 9 de juny del 630) va ser general i 25è monarca sassànida.
Veure Guerres romano-perses і Xahrbaraz
Xirin
Xirin fou una de les cinc tribus principals del Kanat de Crimea.
Veure Guerres romano-perses і Xirin
Yezdegerd I
Yezdegerd I (etimològicament, en persa Izdegerdes o "fet per Déu" equivalent a l'iranià Bagkart, o al grec Theokistos; en pahlavi el nom és Yazdekert, en siríac Izdegerd i Yazdegerd, en grec Isdigerdes, en talmúdic Izedeger i Azger, en àrab Yazdeijerd, i en armeni Yazkert), va ser rei de l'imperi Sassànida de Pèrsia del 399 al 421, és a dir 22 anys.
Veure Guerres romano-perses і Yezdegerd I
Yezdegerd II
Yezdegerd II (etimològicament, en persa, Izdegerdes o "fet per Déu") va ser rei de Pèrsia del 438 al 457.
Veure Guerres romano-perses і Yezdegerd II
Yezdegerd III
Yezdegerd III (en persa یزدگرد سوم"fet per Déu") fou el darrer rei de la dinastia sassànida a Pèrsia.
Veure Guerres romano-perses і Yezdegerd III
Zòsim (escriptor)
Zòsim (en llatí Zosimus, en grec) fou un gramàtic i escriptor romà d'Orient nadiu d'Ascaló o, segons alguns autors, de Gaza.
Veure Guerres romano-perses і Zòsim (escriptor)
Zenòbia
Septímia Zenòbia (Zēnobía; arameu palmirià:, Btzby / Bat-Zabbai) (Palmira, ca. 240 – Tívoli, 274) fou reina de Palmira.
Veure Guerres romano-perses і Zenòbia
Zoroastrisme
L'atar, el foc sagrat, és un concepte fonamental del zoroastrisme. El zoroastrisme, mazdaisme o mazdeisme és una de les religions més antigues del món.
Veure Guerres romano-perses і Zoroastrisme
12 de desembre
El 12 de desembre és el tres-cents quaranta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents quaranta-setè en els anys de traspàs.
Veure Guerres romano-perses і 12 de desembre
1453
; Països Catalans; Resta del món.
Veure Guerres romano-perses і 1453
180
El 180 (CLXXX) fou un any de traspàs començat en divendres del calendari julià del calendari julià.
Veure Guerres romano-perses і 180
22 de maig
El 22 de maig és el cent quaranta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el cent quaranta-tresè en els anys de traspàs.
Veure Guerres romano-perses і 22 de maig
224
El 224 (CCXXIV) fou un any de traspàs començat en dijous del calendari julià.
Veure Guerres romano-perses і 224
230
El 230 (CCXXX) fou un any comú començat en divendres del calendari julià.
Veure Guerres romano-perses і 230
232
El 232 fou un any de traspàs començat en diumenge segons el calendari modern, tot i que era conegut com a 985 Ab urbe condita a la seva època.
Veure Guerres romano-perses і 232
236
El 236 (CCXXXVI) fou un any de traspàs començat en divendres del calendari julià.
Veure Guerres romano-perses і 236
240
El 240 (CCXL) fou un any de traspàs començat en dimecres del calendari julià.
Veure Guerres romano-perses і 240
241
El 241 (CCXLI) fou un any comú començat en divendres del calendari julià.
Veure Guerres romano-perses і 241
244
El 244 (CCXLIV) fou un any de traspàs començat en dilluns del calendari julià.
Veure Guerres romano-perses і 244
252
El 252 foun un any de traspàs iniciat en dijous de l'edat antiga.
Veure Guerres romano-perses і 252
253
El 253 (CCLIII) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.
Veure Guerres romano-perses і 253
26 de juny
El 26 de juny és el cent setanta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el cent setanta-vuitè en els anys de traspàs.
Veure Guerres romano-perses і 26 de juny
261
El 261 (CCLXI) fou un any comú començat en dimarts del calendari julià.
Veure Guerres romano-perses і 261
262
El 262 fou un any comú iniciat en dimecres pertanyent a l'edat antiga.
Veure Guerres romano-perses і 262
272
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Guerres romano-perses і 272
293
El 293 (CCXCIII) fou un any comú començat en diumenge del calendari julià.
Veure Guerres romano-perses і 293
298
El 298 va ser un any del calendari julià.
Veure Guerres romano-perses і 298
299
El 299 (CCXCIX) fou un any comú començat en diumenge del calendari julià.
Veure Guerres romano-perses і 299
3 de novembre
El 3 de novembre o 3 de santandria és el tres-cents setè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents vuitè en els anys de traspàs.
Veure Guerres romano-perses і 3 de novembre
305
El 305 (CCCV) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.
Veure Guerres romano-perses і 305
306
El 306 (CCCVI) fou un any comú començat en dimarts del calendari julià.
Veure Guerres romano-perses і 306
309
El 309 (CCCIX) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.
Veure Guerres romano-perses і 309
330
El 330 (CCCXXX) fou un any comú començat en dijous del calendari julià.
Veure Guerres romano-perses і 330
337
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Guerres romano-perses і 337
338
El 338 (CCCXXXVIII) fou un any comú començat en diumenge del calendari julià.
Veure Guerres romano-perses і 338
344
El 344 (CCCXLIV) fou un any de traspàs començat en diumenge del calendari julià.
Veure Guerres romano-perses і 344
346
El 346 (CCCXLVI) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.
Veure Guerres romano-perses і 346
359
En l'Imperi romà l'any va ser anomenat com "el del consulat d'Eusebi i Hipati" o, menys comunament, com el 1112 Ab urbe condita.
Veure Guerres romano-perses і 359
361
El 361 (CCCLXI) fou un any comú començat en dilluns del calendari julià.
Veure Guerres romano-perses і 361
362
El 362 fou un any de l'edat antiga iniciat en dimarts.
Veure Guerres romano-perses і 362
369
El 369 (CCCLXIX) fou un any comú començat en dijous del calendari julià.
Veure Guerres romano-perses і 369
378
El 378 (CCCLXXVIII) fou un any comú començat en dilluns del calendari julià.
Veure Guerres romano-perses і 378
414
El 414 (CDXIV) fou un any comú començat en dijous del calendari julià.
Veure Guerres romano-perses і 414
421
El 421 (CDXXI) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.
Veure Guerres romano-perses і 421
428
El 428 (CDXXVIII) fou un any de traspàs començat en diumenge del calendari julià.
Veure Guerres romano-perses і 428
441
El 441 (CDXLI) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.
Veure Guerres romano-perses і 441
5 d'abril
El 5 d'abril és el noranta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el noranta-sisè en els anys de traspàs.
Veure Guerres romano-perses і 5 d'abril
5 de març
El 5 de març és el seixanta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el seixanta-cinquè en els anys de traspàs.
Veure Guerres romano-perses і 5 de març
502
El 502 és un any comú començat en dimarts del, segons la cronologia establerta pel calendari gregorià.
Veure Guerres romano-perses і 502
503
El 503 (DIII) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.
Veure Guerres romano-perses і 503
505
El 505 (DV) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.
Veure Guerres romano-perses і 505
521
El 521 (DXXI) fou un any comú començat en divendres del calendari julià.
Veure Guerres romano-perses і 521
522
El 522 (DXXII) fou un any comú iniciat en dissabte pertanyent a l'etapa de l'edat mitjana coneguda com a antiguitat tardana.
Veure Guerres romano-perses і 522
525
El 525 (DXXV) va ser un any comú començat en dimarts del calendari julià.
Veure Guerres romano-perses і 525
530
El 530 (DXXX) fou un any comú començat en dimarts del calendari julià.
Veure Guerres romano-perses і 530
531
El 531 (DXXXI) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.
Veure Guerres romano-perses і 531
542
El 542 (DXLII) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.
Veure Guerres romano-perses і 542
543
El 543 (DXLIII) fou un any comú començat en dijous del calendari julià.
Veure Guerres romano-perses і 543
557
El 557 (DLVII) fou un any comú començat en dilluns del calendari julià.
Veure Guerres romano-perses і 557
562
El 562 (DLXII) fou un any comú començat en diumenge del calendari julià.
Veure Guerres romano-perses і 562
573
El 573 (DLXXIII) fou un any comú començat en diumenge del calendari julià.
Veure Guerres romano-perses і 573
574
El 574 (DLXXIV) fou un any comú començat en dilluns del calendari julià.
Veure Guerres romano-perses і 574
590
El 590 (DXC) fou un any comú començat en diumenge del calendari julià.
Veure Guerres romano-perses і 590
602
El 602 és l'any comú començat en dilluns del segons el calendari gregorià, malgrat llavors estava vigent encara el calendari julià i per tant el còmput cronològic era diferent.
Veure Guerres romano-perses і 602
603
El 603 (DCIII) fou un any comú començat en dimarts del calendari julià.
Veure Guerres romano-perses і 603
614
El 614 (DCXIV) fou un any comú començat en dimarts del calendari julià.
Veure Guerres romano-perses і 614
622
El 622 (DCXII) fou un any comú començat en divendres que marca l'inici del calendari islàmic.
Veure Guerres romano-perses і 622
626
El 626 (DCXXVI) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.
Veure Guerres romano-perses і 626
627
El 627 (DCXXVII) fou un any comú començat en dijous del calendari julià.
Veure Guerres romano-perses і 627
També conegut com Guerres Romano-Sassànides, Guerres romanoperses.
, Caucas, Cèsar (títol), Còmmode, Chronicon Paschale, Cilícia, Cizre, Constanci I Clor, Constanci II, Constantí (usurpador), Constantí I el Gran, Constantinoble, Cosroes I, Cosroes II, Crisi del segle III, Crist, Cristianisme, Croades, Ctesifont, Damasc, Danubi, Dara, Deci (emperador romà), Dinastia Severa, Dioclecià, Diyarbakır, Dura Europos, Dvin, Edat antiga, Edat mitjana, Edessa (Mesopotàmia), Egipte, Egipte (província romana), Elagàbal, Erzurum, Església Assíria Oriental, Eslaus, Eufrates, Eusebi de Cesarea, Eutropi (historiador), Exèrcit romà, Expansió de l'islam, Felip l'Àrab, Flavi Focas, Fortuna (mitologia), Fraates III de Pàrtia, Fraates IV de Pàrtia, Galeri, Gassànides, Gàl·lia, Geòrgia, Germànic, Germànics, Gneu Domici Corbuló, Gneu Pompeu Magne, Gordià III, Gots, Grècia, Grec, Guerra, Guerra romano-sassànida del 602-628, Guerres Marcomanes, Harran, Hatra, Heftalites, Heracli, Heraclones, Herodià (historiador), Hieràpolis de Frígia, Història, Història Augusta, Homs, Huns, Iemen, Il·líria, Imatge d'Edessa, Immortals, Imperi Aquemènida, Imperi de les Gàl·lies, Imperi de Palmira, Imperi Kuixan, Imperi Mede, Imperi Part, Imperi Romà, Imperi Romà d'Occident, Imperi Romà d'Orient, Imperi Sassànida, Islam, Júlia Domna, Jerusalem, Jesús de Natzaret, Joan Zonaràs, Jordi de Pisídia, Jovià, Jueus, Julià l'Apòstata, Justinià (general), Justinià I, Khàzars, Kobad I, Kobad II, Lactanci, Lazika, Làkhmides, Legió I Armeníaca, Libani, Llatí, Longobards, Maniqueisme, Mar Mediterrània, Mar Negra, Marc Antoni, Marc Aureli, Marc Aureli Car, Marc Estaci Prisc, Marc Licini Cras Dives (triumvir), Maria, mare de Jesús, Maurici, Maurici (emperador), Mazdak, Mesopotàmia, Mesopotàmia (província romana), Mestre dels oficis, Mestre dels soldats, Muhàmmad ibn Jarir at-Tabarí, Narsès, Nèmesis, Nínive, Nisibis, Odenat, Oficial, Orient Pròxim, Ormazd IV, Osroes I de Pàrtia, Ostrogots, Palestina (província romana), Palmira, Pèrsia, Persa, Petra d'Aràbia, Prefecte del pretori, Procopi Antemi, Procopi de Cesarea, Província de Fars, Província romana de Síria, Publi Septimi Geta, Publi Ventidi Bas, Ròmul Augústul, Regne d'Axum, Regne d'Ibèria, Regne Vàndal, República Romana, Rin, Sapor I, Sapor II, Sassan, Satala, Sínode, Sòcrates Escolàstic, Senat, Septimi Sever, Sext Aureli Víctor, Sinjar, Statu quo ante bellum, Sura (Babilònia), Suren, Tbilissi, Tessalònica, Tetrarquia, Tiberi, Tigris, Tiridates III d'Armènia, Trajà, Transcaucàsia, Treball de part, Turcs, Turcs Orientals, Valent, Valerià, Veracreu, Vologès I de Pàrtia, Vologès IV de Pàrtia, Xahrbaraz, Xirin, Yezdegerd I, Yezdegerd II, Yezdegerd III, Zòsim (escriptor), Zenòbia, Zoroastrisme, 12 de desembre, 1453, 180, 22 de maig, 224, 230, 232, 236, 240, 241, 244, 252, 253, 26 de juny, 261, 262, 272, 293, 298, 299, 3 de novembre, 305, 306, 309, 330, 337, 338, 344, 346, 359, 361, 362, 369, 378, 414, 421, 428, 441, 5 d'abril, 5 de març, 502, 503, 505, 521, 522, 525, 530, 531, 542, 543, 557, 562, 573, 574, 590, 602, 603, 614, 622, 626, 627.