Similituds entre Guerres romano-perses і Imperi Part
Guerres romano-perses і Imperi Part tenen 34 coses en comú (en Uniopèdia): Antioquia de l'Orontes, Ardaixir I, Arsàcides, Artàban III de Pàrtia, Artàban V de Pàrtia, Atropatene, Àsia Central, Capadòcia, Cilícia, Ctesifont, Dura Europos, Eufrates, Fraates III de Pàrtia, Fraates IV de Pàrtia, Gneu Domici Corbuló, Hatra, Imperi Aquemènida, Imperi Mede, Imperi Romà, Imperi Sassànida, Llatí, Marc Antoni, Mesopotàmia, Nínive, Nisibis, Osroes I de Pàrtia, Persa, Septimi Sever, Tiberi, Tigris, ..., Trajà, Treball de part, Vologès I de Pàrtia, Vologès IV de Pàrtia. Ampliar l'índex (4 més) »
Antioquia de l'Orontes
Antioquia fou la capital de l'Imperi Selèucida i més tard capital regional de l'Imperi Romà i l'Imperi Romà d'Orient.
Antioquia de l'Orontes і Guerres romano-perses · Antioquia de l'Orontes і Imperi Part ·
Ardaixir I
Relleu d'Ardaixir I prop de Persèpolis, Iran. Ardaixir I, del grec Artaxerxes (? - 240), fou el primer Xahanxà (Rei dels reis) de la dinastia sassànida, i rei dels reis de Pèrsia des de l'any 226, quan prengué el poder a Artaban V de Pàrtia (rei de l'Imperi Part) fins a l'any 240.
Ardaixir I і Guerres romano-perses · Ardaixir I і Imperi Part ·
Arsàcides
Els arsàcides van ser una dinastia de reis de Pàrtia que va regnar a l'Iran creant l'imperi part, que substituí el dels selèucides.
Arsàcides і Guerres romano-perses · Arsàcides і Imperi Part ·
Artàban III de Pàrtia
Monedes amb la imatge d''''Artaban III'' Artàban III (en part 𐭍𐭐𐭕𐭓 'Ardawān') va ser rei de Pàrtia de l'any 10 al 42 aproximadament.
Artàban III de Pàrtia і Guerres romano-perses · Artàban III de Pàrtia і Imperi Part ·
Artàban V de Pàrtia
Artàban V fou rei de Pàrtia des del 209 al 226 Es va rebel·lar el 209 contra son germà Vologès VI de Pàrtia i es va apoderar de la part occidental de l'Imperi, singularment Mesopotàmia, la Mèdia del sud i l'Atropatene.
Artàban V de Pàrtia і Guerres romano-perses · Artàban V de Pàrtia і Imperi Part ·
Atropatene
Atropatene o Media Atropatene (originalment conegut com a Atropatkan i Atorpatkan) és el nom amb què es va conèixer al període clàssic la regió que equival a l'actual Azerbaidjan independent i a l'Azerbaidjan iranià, i el Kurdistan iranià.
Atropatene і Guerres romano-perses · Atropatene і Imperi Part ·
Àsia Central
L'Àsia Central és una de les regions geogràfiques menys clarament definides del món i el seu terme varia considerablement segons els criteris geogràfics, lingüístics, culturals o polítics que s'adoptin.
Àsia Central і Guerres romano-perses · Àsia Central і Imperi Part ·
Capadòcia
Llocs d'interès turístic La Capadòcia (en turc: Kapadokya, del grec Καππαδοκίαés) és una regió de l'Àsia Menor, a Turquia.
Capadòcia і Guerres romano-perses · Capadòcia і Imperi Part ·
Cilícia
El regne armeni de Cilícia, 1199-1375. Mapa de les diverses regions tradicionals d'Àsia Menor. Cilícia fou una regió del sud-est d'Àsia Menor.
Cilícia і Guerres romano-perses · Cilícia і Imperi Part ·
Ctesifont
Ctesifont (Ktēsiphōn; persa sassànida: 𐭲𐭩𐭮𐭯𐭥𐭭, tysfwn; تیسفون; ܩܛܝܣܦܘܢ) fou la capital de l'Imperi part i després de l'imperi dels perses sassànides.
Ctesifont і Guerres romano-perses · Ctesifont і Imperi Part ·
Dura Europos
Dura Europos (en grec antic Δοῦρα Εὐρωπός) era una ciutat al nord de Mesopotàmia, no lluny de l'Eufrates i al costat de Circesium, on segons Zòsim es va erigir un monument militar en honor de l'emperador Gordià III.
Dura Europos і Guerres romano-perses · Dura Europos і Imperi Part ·
Eufrates
LEufrates (en turc i en;, Furât; en arameu, en l'Antic Testament, Prath; en assiri Pu-rat-tu; en persa antic Ufratu;, Frot o) és un riu que en gran part discorre per l'Iraq.
Eufrates і Guerres romano-perses · Eufrates і Imperi Part ·
Fraates III de Pàrtia
Fraates III fou rei de Pàrtia des de vers el 69 aC fins al 57 aC.
Fraates III de Pàrtia і Guerres romano-perses · Fraates III de Pàrtia і Imperi Part ·
Fraates IV de Pàrtia
Fraates IV fou rei de Pàrtia del 37 aC al 2 aC Va succeir al seu pare Orodes II que va abdicar el 37 aC després de les desfetes contra els romans.
Fraates IV de Pàrtia і Guerres romano-perses · Fraates IV de Pàrtia і Imperi Part ·
Gneu Domici Corbuló
Bust de '''Gneu Domici Corbuló'''. Còpia de l'original que es conserva als Museus Capitolins Gneu Domici Corbuló (c. 7 - 67) era fill de Vistília, una dona que va tenir set fills amb sis marits diferents.
Gneu Domici Corbuló і Guerres romano-perses · Gneu Domici Corbuló і Imperi Part ·
Hatra
Hatra fou una antiga ciutat en ruïnes de l'Iraq a la governació de Nínive, a la regió de la Jazira.
Guerres romano-perses і Hatra · Hatra і Imperi Part ·
Imperi Aquemènida
LImperi Aquemènida o dels aquemènides fou el primer i més extens imperi dels perses, el qual es va estendre pels territoris dels actuals estats de l'Iran, l'Iraq, el Turkmenistan, l'Afganistan, l'Uzbekistan, Turquia, Xipre, Síria, el Líban, Israel-Palestina i Egipte.
Guerres romano-perses і Imperi Aquemènida · Imperi Aquemènida і Imperi Part ·
Imperi Mede
L'imperi Mede o també Mèdia (en grec Μηδία, en persa antic Māda) fou la regió poblada pels medes, avui dia a l'Iran a l'Altiplà Iranià entre la mar Càspia al nord, i els rius de Mesopotàmia a l'oest entre els segles VIII i VI aC.
Guerres romano-perses і Imperi Mede · Imperi Mede і Imperi Part ·
Imperi Romà
L'Imperi Romà (llatí: Imperium Romanum; grec: Βασιλεία Ῥωμαίων, Vassilia Roméon), successor de la República Romana, va controlar el món mediterrani i bona part de l'Europa occidental a partir del.
Guerres romano-perses і Imperi Romà · Imperi Part і Imperi Romà ·
Imperi Sassànida
LImperi Sassànida és el període de govern del segon Imperi Persa (226 - 651) per part de la dinastia sassànida (quarta dinastia iraniana).
Guerres romano-perses і Imperi Sassànida · Imperi Part і Imperi Sassànida ·
Llatí
El llatí és una llengua indoeuropea de la branca itàlica, parlada antigament pels romans.
Guerres romano-perses і Llatí · Imperi Part і Llatí ·
Marc Antoni
Marc Antoni, en llatí Marcus Antonius (Roma, 20 d'abril vers 83 aC - Alexandria, 30 aC), va ser un militar i polític romà de l'època final de la República.
Guerres romano-perses і Marc Antoni · Imperi Part і Marc Antoni ·
Mesopotàmia
Mesopotàmia al Creixent Fèrtil. Mesopotàmia (del grec antic, Me.so.po.taˈmi.a, ‘entre dos rius’) és l'antiga denominació de la regió situada entre l'Eufrates i el Tigris, que era dividida en dues parts: la Baixa Mesopotàmia, entre el golf Pèrsic i el punt on els dos rius s'acostaven a la mínima distància, anomenada sovint Babilònia o Sumer, i l'Alta Mesopotàmia, on es va desenvolupar la civilització semita d'Accàdia (Accad) i posterior d'Assíria, la civilització hurrita amb el regne de Mitanni, i va florir després el regne d'Assíria.
Guerres romano-perses і Mesopotàmia · Imperi Part і Mesopotàmia ·
Nínive
Localització de '''Nínive''' a Mesopotàmia Nínive fou una antiga ciutat assíria de l'Alta Mesopotàmia, situada als afores de Mossul, a l'actual Kurdistan iraquià.
Guerres romano-perses і Nínive · Imperi Part і Nínive ·
Nisibis
Nisibis (o, actualment,;, després Nisibis, Nizibis, Nísibe o Nisibe i Nisibin) és una ciutat a la província de Mardin, al sud-est de Turquia, i situada a 128 km al sud-est de Diyarbakır.
Guerres romano-perses і Nisibis · Imperi Part і Nisibis ·
Osroes I de Pàrtia
Osroes I (o Khusro I) fou rei de Pàrtia del 105 al 129.
Guerres romano-perses і Osroes I de Pàrtia · Imperi Part і Osroes I de Pàrtia ·
Persa
El persa o farsi és una llengua indoeuropea parlada a Iran, Afganistan (oficialment conegut com a persa Dari des del 1958, per raons polítiques), Tadjikistan (on es coneix oficialment com a tadjik des de l'època soviètica), Uzbekistan, Bahrain, Iraq, Azerbaidjan, Armènia, Geòrgia, el sud de Rússia i estats veïns que han estat sota la influència persa.
Guerres romano-perses і Persa · Imperi Part і Persa ·
Septimi Sever
Luci Septimi Sever (11 d'abril de 146, Leptis Magna – 4 de febrer de 211, Eboracum, Britània) fou emperador romà fundador de la dinastia Severa.
Guerres romano-perses і Septimi Sever · Imperi Part і Septimi Sever ·
Tiberi
Tiberi (Tiberius; nascut el 16 de novembre del 42 aC i mort el 16 de març del 37), nascut Tiberi Claudi Neró (Tiberius Claudius Nero), fou un líder militar romà i segon emperador de l'Imperi Romà entre el 14 i la seva mort el 37.
Guerres romano-perses і Tiberi · Imperi Part і Tiberi ·
Tigris
El Tigris (en persa antic Tigr; en arameu Deqlath;; en turc i; en hebreu, en textos bíblics, חִדֶּקֶל, Hiddéqel; en grec antic Τίγρης, Tigres, i en) és, juntament amb l'Eufrates, un dels dos grans rius que defineixen la Mesopotàmia; és el més oriental de tots dos i travessa l'Iraq des de les muntanyes de l'Anatòlia.
Guerres romano-perses і Tigris · Imperi Part і Tigris ·
Trajà
Marc Ulpi Trajà (Marcus Ulpius Traianus; Itàlica, 18 de setembre del 53 - Selinunt, 9/11 d'agost del 117) fou emperador romà entre el 98 i el 117.
Guerres romano-perses і Trajà · Imperi Part і Trajà ·
Treball de part
Imatge d'un part humà El part, naixement o naiximent és un conjunt de processos fisiològics de la dona que tenen com a resultat el procés d'expulsió del fetus com a finalització de l'embaràs i inici del postpart.
Guerres romano-perses і Treball de part · Imperi Part і Treball de part ·
Vologès I de Pàrtia
Vologès I fou rei de Partia del 51 al 77.
Guerres romano-perses і Vologès I de Pàrtia · Imperi Part і Vologès I de Pàrtia ·
Vologès IV de Pàrtia
Vologès IV fou rei de Pàrtia del 147 al 191, fill de Mitridates V de Pàrtia, que havia lluitat contra el monarca part governant Vologès III de Pàrtia.
Guerres romano-perses і Vologès IV de Pàrtia · Imperi Part і Vologès IV de Pàrtia ·
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Guerres romano-perses і Imperi Part
- Què tenen en comú Guerres romano-perses і Imperi Part
- Semblances entre Guerres romano-perses і Imperi Part
Comparació entre Guerres romano-perses і Imperi Part
Guerres romano-perses té 354 relacions, mentre que Imperi Part té 222. Com que tenen en comú 34, l'índex de Jaccard és 5.90% = 34 / (354 + 222).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Guerres romano-perses і Imperi Part. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu: