Taula de continguts
105 les relacions: Alans, Alps, Antoní Pius, Aquileia, Atenes, Avidi Cassi, Ànnia Lucil·la, Bal·lomar, Balcans, Bastarnes, Bohèmia, Buris, Carnuntum, Cassi Dió, Cats (Germània), Caucs, Còmmode, Cimbres, Clodi Albí, Cohort (unitat militar), Columna de Marc Aureli, Costobocs, Dacis, Danubi, Dàcia, Didi Julià, Eleusis (ciutat), Emperador romà, Eslovàquia, Faustina Menor, Gai Mari, Gàl·lia, Gàl·lia Belga, Gàl·lia Cisalpina, Germània (regió), Germània Superior, Germànics, Gotins, Gots, Grècia, Guàrdia Pretoriana, Guerres romano-germàniques, Hermundurs, Història Augusta, Iazigs, Il·líria, Imperi Part, Imperi Romà, Imperi Romà d'Occident, Invasions bàrbares, ... Ampliar l'índex (55 més) »
- Guerres de l'Imperi Romà
- Guerres romano-germàniques
Alans
Els alans (àrab: al-Lan; grec: alanoi; llatí: alani o halani), en singular alà, són un poble del grup iranià del nord (escites, saka, sàrmates, massagetes); algunes de les seves tribus afiliades són esmentades com asians, roxolans, aorsis, siracs i iazigs.
Veure Guerres Marcomanes і Alans
Alps
Els Alps (Alpen en alemany, Alpes en francès i Ârpes en francoprovençal, Alpi en italià, Alpe en eslovè, Alps en furlà, occità i romanx, Alp en llombard i piemontès) són una cadena de muntanyes situada a l'Europa central.
Veure Guerres Marcomanes і Alps
Antoní Pius
Tit Aureli Fulvus Boioni Arri Antoní (Titus Aurelius Fulvus Boionius Arrius Antoninus), més conegut com a Antoní Pius (Antoninus Pius), era un senador romà de mitjana edat originari de Nimes, que fou adoptat per un moribund Adrià i li va succeir com emperador romà el 138, sent un dels Cinc bons emperadors van exercir el seu poder durant el zenit de la prosperitat que va assolir l'imperi a la Pax Romana.
Veure Guerres Marcomanes і Antoní Pius
Aquileia
Aquileia (en friülà Aquilee, en grec antic Ἀκυληΐα o Ἀκουιληΐα) és una ciutat italiana de la província d'Udine a regió del Friül-Venècia Júlia, dins la comarca de Bassa Friülana.
Veure Guerres Marcomanes і Aquileia
Atenes
Atenes (Αθήνα, Athina; Ἀθῆναι; en català medieval Cetines) és la capital de Grècia, la capital de la regió grega de l'Àtica i la ciutat més gran del país.
Veure Guerres Marcomanes і Atenes
Avidi Cassi
Gai Avidi Cassi (Gaius Avidius Cassius) va ser un destacat general de Marc Aureli i usurpador del tron imperial que va governar breument Egipte i Síria el 175.
Veure Guerres Marcomanes і Avidi Cassi
Ànnia Lucil·la
Ànnia Aurèlia Galèria Lucil·la (en llatí Annia Lucilla) (7 de març 7, 148 o 150-182) va ser la segona filla de l'emperador Marc Aureli i l'emperadriu Faustina i, per tant, la germana gran del futur emperador Còmmode.
Veure Guerres Marcomanes і Ànnia Lucil·la
Bal·lomar
Bal·lomar (Moràvia, 140 - 170/180), fou un rei germànic del poble dels marcomans que va viure durant el regnat de l'emperador Marc Aureli.
Veure Guerres Marcomanes і Bal·lomar
Balcans
Els Balcans és el nom històric i geogràfic que s'utilitza per a designar el sud-est d'Europa (vegeu més avall la secció Definició política actual).
Veure Guerres Marcomanes і Balcans
Bastarnes
Els bastarnes (en llatí Bastarnae o Basternae, en grec antic Βαστάρναι o Βαστέρναι) eren un poble germànic -amb probable component cèltic- de la Sarmàcia europea, un dels més poderosos de la regió.
Veure Guerres Marcomanes і Bastarnes
Bohèmia
Bohèmia (Čechy en txec, Böhmen en alemany) és una de les tres regions històriques que componen la República Txeca, que anteriorment era una part de Txecoslovàquia, mentre que les altres dues regions són Moràvia (Morava en txec, Mähren en alemany) i Silèsia (Slezsko en txec, Schlesien en alemany).
Veure Guerres Marcomanes і Bohèmia
Buris
Els buris (en llatí Buri) eren un poble germànic esmentat per Tàcit junt amb els marsignes i els gotins, i veïns dels marcomans i cuades.
Veure Guerres Marcomanes і Buris
Carnuntum
Carnuntum (en grec antic Καρνοῦς) era una antiga i important ciutat celta del nord de Pannònia a la part sud del Danubi.
Veure Guerres Marcomanes і Carnuntum
Cassi Dió
Luci Cassi Dió (Lucius Cassius Dīo Coccēiānus; Nicea, vers 155 – després del 230), conegut també com a Dió Cassi, va ser un historiador i escriptor romà en llengua grega.
Veure Guerres Marcomanes і Cassi Dió
Cats (Germània)
Els cats o cates (en llatí Chatti o també Catti, en grec antic Χάττοι) eren una de les grans tribus de Germània, que van substituir en l'hegemonia del territori als queruscs, quan aquests van decaure en la seva influència.
Veure Guerres Marcomanes і Cats (Germània)
Caucs
Els caucs o xaucs (en llatí chauci o cauchi, o també cauci, en grec antic Καῦχοι, Καῦκοι), coneguts també com a curs (cursi), eren una tribu germànica que vivia a l'est dels frisis o frisons entre els rius Ems i Elba, limitant a l'orient amb els saxons, al nord-oest amb els longobards i al nord amb els angrivaris, i ocupaven el país d'Oldenburg i Hannover.
Veure Guerres Marcomanes і Caucs
Còmmode
Marc Aureli Còmmode Antoní (inicialment Luci Eli Aureli Còmmode) (31 d'agost del 161 - 31 de desembre del 192) fou un emperador romà de la dinastia Antonina que va governar del 180 fins al 192.
Veure Guerres Marcomanes і Còmmode
Cimbres
Cimbres (en llatí cimbri, en grec antic Κίμβροι) eren un poble germànic o celta del nord d'Europa central.
Veure Guerres Marcomanes і Cimbres
Clodi Albí
Clodi Albí (25 de novembre de 147 - 19 de febrer de 197) va ser un efímer emperador romà, de nom complet Dècim Clodi Ceioni Septimí Albí (Decimus Clodius Ceionius Septimius Albinus).
Veure Guerres Marcomanes і Clodi Albí
Cohort (unitat militar)
Una cohort (del llatí cohors, en plural cohortis) era la unitat tàctica d'una legió romana després de les reformes de Gai Mari el 107 aC.
Veure Guerres Marcomanes і Cohort (unitat militar)
Columna de Marc Aureli
La Columna de Marc Aureli a la Piazza Colonna. La Columna de Marc Aureli és un monument de la ciutat de Roma que fou construït entre el 176 i el 192 per celebrar, possiblement després de la seva mort, les victòries de l'emperador romà Marc Aureli (161 - 180) contra els pobles germànics dels marcomans, els sàrmates i els quades que es trobaven al nord del curs mitjà del Danubi durant les Guerres Marcomanes.
Veure Guerres Marcomanes і Columna de Marc Aureli
Costobocs
Costobocs (llatí: costoboci) foren un poble de Dàcia considerats d'ètnia eslava (wenda).
Veure Guerres Marcomanes і Costobocs
Dacis
Els dacis (llatí Dacī, grec Dákai) foren els antics habitants de Dàcia (que correspon a l'actual Romania) i d'algunes parts de Mèsia al sud-est d'Europa.
Veure Guerres Marcomanes і Dacis
Danubi
El Danubi és un riu de l'Europa central, el segon en longitud després del Volga. Neix a la Selva Negra (Alemanya), el nom s'aplica a partir de la unió del Brigach i el Breg a Donaueschingen, i recorre 2.860 km abans d'arribar a les costes romaneses i ucraïneses del mar Negre.
Veure Guerres Marcomanes і Danubi
Dàcia
El país dels dacis A l'antiguitat, especialment a les fonts romanes, la Dàcia era el país de l'Europa centreoriental habitat pels dacis, que els grecs anomenaven getes.
Veure Guerres Marcomanes і Dàcia
Didi Julià
Didi Julià (nascut potser el 133 o el 137 i mort l'any 193) va ser emperador durant dos mesos el 193.
Veure Guerres Marcomanes і Didi Julià
Eleusis (ciutat)
Eleusis (en grec antic Ἐλευσίς) era una ciutat de l'Àtica situada en una altura a poca distància del mar, enfront de l'illa de Salamina.
Veure Guerres Marcomanes і Eleusis (ciutat)
Emperador romà
L'emperador romà fou el governant de l'Imperi Romà entre el 27 aC i el 1453.
Veure Guerres Marcomanes і Emperador romà
Eslovàquia
Eslovàquia, oficialment la República Eslovaca (eslovac), és una república de l'Europa central, sense accés al mar.
Veure Guerres Marcomanes і Eslovàquia
Faustina Menor
Annia Galèria Faustina Menor (en llatí Annia Galeria Faustina Minor) o Faustina Menor, era la filla d'Ànnia Galèria Faustina i d'Antoní Pius.
Veure Guerres Marcomanes і Faustina Menor
Gai Mari
Gai Mari (llatí: Gaius Marius) o simplement Mari o Màrius (Marius) (157 aC, Cereatae, prop d'Arpinium - 86 aC, Roma) fou el cap del partit popular a Roma al final del i començament del.
Veure Guerres Marcomanes і Gai Mari
Gàl·lia
La Gàl·lia o les Gàl·lies fou una regió d'Europa occidental actualment ocupada per França, Bèlgica, l'oest de Suïssa i les zones dels Països Baixos i d'Alemanya a l'oest del Rin.
Veure Guerres Marcomanes і Gàl·lia
Gàl·lia Belga
La Gàl·lia Belga (en llatí Gallia Belgica) va ser una província romana que ocupava el nord-est de les Gàl·lies.
Veure Guerres Marcomanes і Gàl·lia Belga
Gàl·lia Cisalpina
Situació de la Gàl·lia Cisalpina Gàl·lia Cisalpina o Gàl·lia Citerior (en llatí Gallia Cisalpina), va ser el nom que els romans van donar a la regió del nord d'Itàlia.
Veure Guerres Marcomanes і Gàl·lia Cisalpina
Germània (regió)
II). Germània fou el nom donat pels romans a una regió centreeuropea, equivalent a grans trets a l'actual Alemanya, poblada pels germànics.
Veure Guerres Marcomanes і Germània (regió)
Germània Superior
La província romana de la Germània superior el 120 La Germània Superior fou una província romana creada per Cèsar August en un territori conquistat anys enrere per Juli Cèsar.
Veure Guerres Marcomanes і Germània Superior
Germànics
Els germànics eren un conjunt de pobles que habitaven al nord de l'Imperi romà i que van contribuir decisivament a la seva caiguda.
Veure Guerres Marcomanes і Germànics
Gotins
Els gotins o cotins (en llatí Gothini, Gotini o Cotini) eren un poble germànic que vivia a l'est dels quades i marcomans, al sud-est de Germània (a l'actual Estíria).
Veure Guerres Marcomanes і Gotins
Gots
Els gots eren un dels pobles germànics originaris d'Escandinàvia que van expandir-se per mig Europa amenaçant el poder de l'Imperi Romà.
Veure Guerres Marcomanes і Gots
Grècia
Grècia (en grec modern: Ελλάδα, El·lada; en grec antic: Ἑλλάς, Hel·làs), oficialment la República Hel·lènica (en grec, Ελληνική Δημοκρατία El·linikí Dimokratia) és un estat del sud-est d'Europa, situat a la punta meridional de la península Balcànica.
Veure Guerres Marcomanes і Grècia
Guàrdia Pretoriana
I. Relleu d'un soldat pretorià procedent de Pèrgam (Turquia). Apareix amb uniforme de caserna, això és sense cuirassa, portant ''lancea, gladius, cingulum militiae'' i un petit escut tipus ''caetra''. Inscripció funerària del pretorià Quint Pomponi Poeni, natural de Norba Caesarina (Càceres, Espanya).
Veure Guerres Marcomanes і Guàrdia Pretoriana
Guerres romano-germàniques
S'anomenen guerres romanogermàniques la sèrie de conflictes entre els romans i les tribus germàniques compresos entre el 113 aC, amb la guerra címbria, i el 476 dC.
Veure Guerres Marcomanes і Guerres romano-germàniques
Hermundurs
Els hermundurs o hermundures (llatí: Hermunduri, en grec antic Έρμουνδούροι) eren un poble germànic que pertanyia al grup dels sueus, i habitaven la regió de l'actual Turíngia, limitant al nord amb els queruscs i els semnons, al nord-oest amb els longobards, a l'oest amb els cats, al sud amb els marcomans i a l'est amb els helvecons.
Veure Guerres Marcomanes і Hermundurs
Història Augusta
Història Augusta és el nom modern d'una col·lecció de pseudobiografies dels emperadors romans dels segles segon i tercer.
Veure Guerres Marcomanes і Història Augusta
Iazigs
miniatura Els iazigs (Iazyges) van ser un poble sàrmata que, originàriament vivia al Palus Maeotis (mar d'Azov), segons Estrabó i Claudi Ptolemeu.
Veure Guerres Marcomanes і Iazigs
Il·líria
Il·líria (Illyricum; Ιλλύρις) fou el nom que rebia a l'antiguitat la terra poblada pels il·liris, un poble heterogeni i força desconegut però d'acceptada filiació indoeuropea.
Veure Guerres Marcomanes і Il·líria
Imperi Part
L'Imperi Part fou un regne d'estructura feudal que va existir aproximadament des del 249 aC fins a l'any 231 dC.
Veure Guerres Marcomanes і Imperi Part
Imperi Romà
L'Imperi Romà (llatí: Imperium Romanum; grec: Βασιλεία Ῥωμαίων, Vassilia Roméon), successor de la República Romana, va controlar el món mediterrani i bona part de l'Europa occidental a partir del.
Veure Guerres Marcomanes і Imperi Romà
Imperi Romà d'Occident
L'Imperi Romà d'Occident fou la part occidental de l'Imperi Romà durant el període en el qual era administrada per una cort imperial pròpia, especialment entre el 395 i el 476, quan les províncies occidentals i les orientals eren governades per dues corts diferents, cadascuna amb la seva pròpia successió imperial.
Veure Guerres Marcomanes і Imperi Romà d'Occident
Invasions bàrbares
Invasions bàrbares. Tots els pobles assenyalats, excepte els huns, són germànics Les invasions bàrbares van ser un gran moviment migratori de poblacions de l'est i del sud que van envair l'Imperi Romà des de l'inici del fins al: els vàndals, els huns, els visigots, els francs, els angles i els saxons.
Veure Guerres Marcomanes і Invasions bàrbares
Itàlia
Itàlia (en italià: Italia), oficialment la República Italiana (en italià: Repubblica Italiana), és un Estat europeu situat a la península Itàlica i que inclou les dues illes més grans de la mar Mediterrània, Sicília i Sardenya.
Veure Guerres Marcomanes і Itàlia
Lacrings
Els lacrings o també lacringis (en llatí lacringi) eren un poble possiblement germànic que va participar a les Guerres Marcomanes en temps de Marc Aureli.
Veure Guerres Marcomanes і Lacrings
Legat (antiga Roma)
El legat (en llatí legatus) va ser una magistratura de l'antiga Roma.
Veure Guerres Marcomanes і Legat (antiga Roma)
Legió I Adiutrix
Denari de Septimi Sever amb un homenatge a la I ''Adiutrix'': al revers es llegeix '''LEG I AD-IVT'''. La Legió I Adiutrix («ajudant») va ser una legió romana formada l'any 68, possiblement per Galba sota les ordres de Neró.
Veure Guerres Marcomanes і Legió I Adiutrix
Legió I Italica
Denari de Septimi Sever del 193 que commemora la I ''Italica''. Al revers es pot llegir LEG I ITAL. La Legió I Italica va ser una legió romana reclutada el 22 de setembre de l'any 66 per part de l'emperador Neró.
Veure Guerres Marcomanes і Legió I Italica
Legió I Minervia
Denari de Septimi Sever de 193, que homenatja la I ''Minervia''. Al revers es pot llegir LEG I MIN i hi ha l'àguila de la legió entre dos estendards. La Legió I Minervia va ser una legió romana reclutada per l'emperador Domicià l'any 82, per a les campanyes contra els chatti segons l'historiador Cassi Dió.
Veure Guerres Marcomanes і Legió I Minervia
Legió II Adiutrix Pia Fidelis
La legió II Adiutrix Pia Fidelis va ser una legió romana reclutada per Vespasià l'any 70, a partir de la infanteria de marina estacionada a Ravenna.
Veure Guerres Marcomanes і Legió II Adiutrix Pia Fidelis
Legió II Italica
La Legió II Italica va ser una legió romana creada per l'emperador Marc Aureli l'any 165 (juntament amb la I ''Italica'') per lluitar a Germània contra els marcomans, segons diu Cassi Dió.
Veure Guerres Marcomanes і Legió II Italica
Legió III Italica
Antoninià encunyat per Galiè l'any 260 per celebrar la III ''Italica''. S'hi veu la cigonya, símbol de la legió, i la inscripció amb el ''cognomen'' atorgat per Galiè ''VI Pia VI Fidelis''.
Veure Guerres Marcomanes і Legió III Italica
Legió V Macedònica
La Legió V Macedonica fou una legió romana formada per August i el cònsol Gai Vibi Pansa Cetronià l'any 43 aC i restà estacionada a Mèsia fins al.
Veure Guerres Marcomanes і Legió V Macedònica
Legió XII Fulminata
La Legio XII Fulminata (dotzena legió «llamp»), també coneguda com a Paterna, Victrix, Antiqua, Certamen Constans i Galliena, va ser una legió romana, formada per Juli Cèsar l'any 58 aC, que el va acompanyar durant la Guerra de les Gàl·lies fins al 49 aC La unitat estava encara guardant la cruïlla del riu Eufrates prop de Melitene al començament del.
Veure Guerres Marcomanes і Legió XII Fulminata
Longobards
Els longobards (llatí: Langobardi; grec: Λαγγοβάρδοι, Λογγοβάρδοι, Λαγγοβάρδαι o Λογγοβάρδαι) van ser un poble germànic originat en el poble dels sueus, dels quals constituïen probablement una de les tribus, i que va habitar diverses zones de la península Itàlica com la Llombardia (regió entre els Alps i el riu Po), o el Benevent al sud.
Veure Guerres Marcomanes і Longobards
Luci Ver
Luci Aureli Ver (Lucius Verus; 15 desembre 130 – febrer 169) va ser coemperador de Roma del 161 fins a la seva mort el 169 juntament amb el seu germà adoptiu Marc Aureli.
Veure Guerres Marcomanes і Luci Ver
Macrini Víndex
Marc Macrini Víndex (en Marcus Macrinius Vindex) va ser un militar romà del.
Veure Guerres Marcomanes і Macrini Víndex
Marc Aureli
Marc Aureli, per casament Marcus Annius Verus (26 d'abril del 121 - 17 de març del 180) fou emperador romà del 161 al 180, que succeí a Antoní Pius, juntament amb son germà, i fill adoptiu d'Antoní Pius, Luci Aureli Ver.
Veure Guerres Marcomanes і Marc Aureli
Marc Jal·li Bas
Marc Jal·li Bas Fabi Valerià (Marcus Iallius Bassus Fabius Valerianus; c. 120-170), fou un polític i general romà.
Veure Guerres Marcomanes і Marc Jal·li Bas
Marc Valeri Màxim
Marc Valeri Màxim (en llatí Marcus Valerius M. F. M N. Maximus) va ser un magistrat romà del.
Veure Guerres Marcomanes і Marc Valeri Màxim
Marcomans
Els marcomans o marcòmans (Marcomanni, Μαρκομάννοι, Μαρκομμάνοι, o Μαρκομανοί) foren un poble germànic emparentat amb els sueus, que habitaven la regió del Main, traslladant-se després a Bohèmia al, després de la derrota del rei sueu Ariovist a mans de Juli Cèsar a la Guerra de les Gàl·lies, mentre en els seus antics territoris s'instal·laven els hermundurs expulsats pels sueus de la regió de l'Elba.
Veure Guerres Marcomanes і Marcomans
Mèsia
Mèsia dins del conjunt de l'Imperi Romà Els Balcans romans al segle IV Mèsia (Moesia) fou una província romana situada als Balcans.
Veure Guerres Marcomanes і Mèsia
Meditacions
Meditacions (en grec: Τὰ εἰς ἑαυτόν, Ta eis heauton, literalment 'pensament adreçat a mi') és el títol d'un recull d'escrits de l'emperador romà Marc Aureli (121-180 dC) en què descriu reflexions personals.
Veure Guerres Marcomanes і Meditacions
Moràvia
Moràvia (txec i eslovac: Morava, alemany: Mähren, hongarès: Morvaország, polonès: Morawy) és una regió històrica a l'est de la República Txeca.
Veure Guerres Marcomanes і Moràvia
Naristis
Els naristis (en llatí Naristi, Narisci o Varisti) eren una tribu germànica del grup dels sueus, que ocupaven el territori de l'anomenada Gabreta Silva, a l'est dels hermundurs.
Veure Guerres Marcomanes і Naristis
Nòrica
La província Nòrica o del Nòric (Noricum) va ser una província romana creada l'any 16 aC, i el regne conquerit totalment el 15 aC.
Veure Guerres Marcomanes і Nòrica
Oderzo
Oderzo (Oderso en vènet) és una ciutat italiana de la província de Treviso, al Vèneto, que l'any 2008 tenia 19.771 habitants.
Veure Guerres Marcomanes і Oderzo
Pannònia
Posició de la província de Pannònia a l'Imperi Romà Pannònia o Panònia (Pannonia) era una regió del centre d'Europa al sud i a l'oest del Danubi que la limitava pel nord i l'est.
Veure Guerres Marcomanes і Pannònia
Pèrtinax
Publi Helvi Pèrtinax (1 d'agost de l'any 126 - 28 de març de l'any 193) va ser proclamat emperador el matí següent a la mort de Còmmode, el 31 de desembre de l'any 192.
Veure Guerres Marcomanes і Pèrtinax
Pescenni Níger
Gai Pescenni Níger (en llatí Caius Pescennius Niger) va ser un emperador romà.
Veure Guerres Marcomanes і Pescenni Níger
Pesta antonina
L'Ángel de la mort copejant una porta durant la pesta de Roma; gravat de Levasseur després de Jules-Elie Delaunay. La Pesta antonina del 165-180 dC, també coneguda com la plaga de Galè -nom del metge grec que va viure a l'Imperi Romà, i que la va descriure-, va ser una antiga pandèmia portada de tornada a l'imperi Romà per les tropes que tornaven de les campanyes del Pròxim Orient.
Veure Guerres Marcomanes і Pesta antonina
Plaga
El terme plaga, o malura, resulta difícil de definir en un sentit tancat, ja que segons l'OMS una plaga és tota aquella població d'una espècie animal, que quan supera una determinada densitat en un determinat lloc, anomenat llindar de tolerància, provoca perjudicis en les persones.
Veure Guerres Marcomanes і Plaga
Prefecte del pretori
El prefecte del pretori (en llatí Praefectus Praetorio, en grec antic ἔπαρχος/ὕπαρχος τῶν πραιτωρίων) era el nom del càrrec que ostentava el comandant de les tropes encarregades de la custòdia personal dels emperadors (guàrdies pretorians).
Veure Guerres Marcomanes і Prefecte del pretori
Província romana de Síria
La província romana de Síria fou establerta el 64 aC amb els antics territoris selèucides i comprenia nombroses ciutats lliures i tetrarquies o petits principats.
Veure Guerres Marcomanes і Província romana de Síria
Quades
Els quades (en llatí Cuadi, en grec antic Κουάδιο) eren un poble germànic que probablement constituïen una de les tribus dels sueus, establerta a Bohèmia-Moràvia, nord d'Àustria i oest d'Hongria, segons diu Tàcit.
Veure Guerres Marcomanes і Quades
Ravenna
Ravenna —Ravêna en emilià-romanyol— és una ciutat d'Itàlia a l'Emília-Romanya, província de Ravenna.
Veure Guerres Marcomanes і Ravenna
Rècia
Rècia (Rhaetia o Raetia) va ser una província romana situada al nord-oest de la península Itàlica.
Veure Guerres Marcomanes і Rècia
Riu Morava
El Morava (en llatí Marus Flumen, en txec i eslovac Morava, en alemany March, en hongarès Morva, en polonès Morawa) és un riu de l'Europa Central.
Veure Guerres Marcomanes і Riu Morava
Roxolans
Roxolans (Roxolani) eren un poble sàrmata que mencionen Estrabó, Claudi Ptolemeu i Plini el Vell quan ocupava les estepes del Borístenes i del Tànais al.
Veure Guerres Marcomanes і Roxolans
Sarmizegethusa
Sarmizegethusa (Ulpia Traiana Sarmizegetusa, Ζαρμιζεγέθουσα) fou una ciutat romana de Dàcia a la vora del riu, que va ser capital de la província que no s'ha de confondre amb Sarmizegetusa Regia, capital dels dacis i situada uns 40 quilòmetres a l'est.
Veure Guerres Marcomanes і Sarmizegethusa
Sàrmates
Els sàrmates foren un poble iranià oriental integrat per gran nombre de pobles acollits sota aquesta denominació que els escites donaven als pobles "no escites" sobre els que governaven.
Veure Guerres Marcomanes і Sàrmates
Senat Romà
El Senat Romà fou una institució de l'antiga Roma que va sorgir com a contrapès a la institució reial.
Veure Guerres Marcomanes і Senat Romà
Sext Calpurni Agrícola
Sext Calpurni Agrícola (Sextus Calpurnius Agricola) va ser un general i polític romà del.
Veure Guerres Marcomanes і Sext Calpurni Agrícola
Sueus
Posicions approximades de les tribus germàniques del segle I AD segons els autors grecorromans. Els sueus són marcats en vermell, mentre que d'altres tribus irmiones són marcades en lila. Els sueus (suevi, Σοῆβοι o Σουῆβοι) van ser grup de tribus germàniques originari de la ribera del riu Elba, a l'actual Alemanya i República Txeca, que durant l'antiguitat comprenia les tribus dels marcomanni, quadi, hermunduri, semnones, i llombards.
Veure Guerres Marcomanes і Sueus
Tarruntè Patern
Publi Tarruntè Patern (en llatí Publius Tarruntenus Paternus) (145-186) va ser un jurista, polític i escriptor de dret i tàctiques militars de l'Imperi Romà.
Veure Guerres Marcomanes і Tarruntè Patern
Teutons
Els teutons (en llatí Teutones, en grec antic Τεύτονες) van ser un dels pobles germànics que habitaven a les vores del Danubi.
Veure Guerres Marcomanes і Teutons
Tiberi Claudi Pompeià
Tiberi Claudi Pompeià (en llatí Tiberius Claudius Pompeianus) va ser un polític i militar romà del.
Veure Guerres Marcomanes і Tiberi Claudi Pompeià
Tisza
On el Bódroh entra al Tyssa, ja a Hongria, a la ciutat de Tokaj (Tokai). aiguabarreig del Tyssa Negre i el Tyssa Blanc, prop de Ràkhiv, Transcarpàcia, Ucraïna El Tisza al sud de Tokai (Tokaj), Hongria El riu Tisza a Szeged, Hongria Plànol del riu Tisza i del Danubi (en alemany) El riu Tisza (en hongarès: Tisza; en romanès, serbi i eslovac: Tisa, en ucraïnès: Тиса, que es transcriu del ciríl·lic com a Tyssa; en alemany: Theiß o Theiss) és el principal afluent esquerre del Danubi a més a més d'un dels principals d'Europa.
Veure Guerres Marcomanes і Tisza
Tràcia
Tràcia és una regió del sud-est d'Europa situada al nord-est de Grècia, sud de Bulgària, nord-oest de Turquia i separada d'Àsia pels canals del Bòsfor i Çanakkale Bogazi.
Veure Guerres Marcomanes і Tràcia
Trenčín
Trenčín (Trentxín) és una ciutat d'Eslovàquia.
Veure Guerres Marcomanes і Trenčín
Tropes auxiliars romanes
Les tropes auxiliars (del llatí auxilia) eren unitats de l'exèrcit romà compostes per soldats sense la ciutadania romana.
Veure Guerres Marcomanes і Tropes auxiliars romanes
Ubis
Els ubis (en llatí Ubii, en grec antic Οὔβιοι) eren un poble germànic que en temps de Juli Cèsar vivien a la riba oriental del Rin, a l'altre costat dels trèvers.
Veure Guerres Marcomanes і Ubis
Vàndals
Invasions bàrbares de l'Imperi Romà: les fletxes blaves representen les invasions vàndales Els vàndals foren un poble del centre d'Europa, un dels pobles indoeuropeus de família germànica, que habitaven les regions riberenques de la mar Bàltica (en la zona de les actuals Alemanya i Polònia).
Veure Guerres Marcomanes і Vàndals
Vexillatio
Un vexillatio era un destacament format ad hoc en l'exèrcit de l'Imperi Romà.
Veure Guerres Marcomanes і Vexillatio
Viena
Viena (en alemany Wien) és la capital d'Àustria, alhora que un dels seus nou estats federats (Bundesland Wien, Land Wien).
Veure Guerres Marcomanes і Viena
Vindobona
Vindobona (en llatí Vindobona, en grec antic Οὐινδόβουνα) va ser una ciutat romana situada a la vora del Danubi, a l'alta Panònia, l'actual Viena.
Veure Guerres Marcomanes і Vindobona
166
El 166 (CLXVI) fou un any comú començat en dimarts del calendari julià.
Veure Guerres Marcomanes і 166
180
El 180 (CLXXX) fou un any de traspàs començat en divendres del calendari julià del calendari julià.
Veure Guerres Marcomanes і 180
Vegeu també
Guerres de l'Imperi Romà
- Bastarnes
- Carps
- Conquesta romana de Britànnia
- Guerra de Jugurta
- Guerra gòtica (250-251)
- Guerres Marcomanes
- Guerres Pàrtiques
- Guerres dàcies
- Guerres romano-germàniques
- Guerres romano-perses
- Revolta dels Bataus
- Tacfarines
Guerres romano-germàniques
- Guerra címbria
- Guerra de les Gàl·lies
- Guerres Marcomanes
- Guerres Saxones
- Guerres romano-germàniques
- Revolta dels Bataus
- Tercera Guerra Servil