Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Instal·la
Accés més ràpid que el navegador!
 

Homs

Índex Homs

El krak dels Cavallers d'Homs Homs (en àrab حمص, Ḥimṣ) és una ciutat de Síria a la riba de l'Orontes.

166 les relacions: Abu-Ubayda ibn al-Jarrah, Al-Mayadin, Alí ibn Abi-Tàlib, Alep, Alexandre el Gran, Aman, Antioquia de l'Orontes, Úmar ibn al-Khattab, Atabeg, Awasim, Ayn Jalut, Àhmad ibn Tulun, Baalbek, Bahra, Banu Kalb, Barin, Basili II de Bizanci, Bassiànides, Batalla de Siffín, Bàybars I, Beduí, Beirut, Califat abbàssida, Califat fatimita, Caracal·la, Càrmata, Croat (guerrer), Damasc, Dècada del 1130, Dècada del 530 aC, Dècada del 610 aC, Dècada del 710 aC, Dinastia aiúbida, Diyar Múdar, Duc, Egipte, Elagàbal, Emir, Estat, Governació, Governació d'Homs, Hama, Hamdànides, Harun ar-Raixid, Hülegü, Heracli, Ikhxídida, Imperi Bizantí, Imperi Otomà, Isfahan, ..., Ismaïlisme, Joan I Zimisces, Khalid ibn Yazid, Khwarizm, Krak dels Cavallers, Mahmud Ghazan, Mesquita, Mirdàsida, Mongol, Muàwiya ibn Abi-Sufyan, Nicèfor II, Nur-ad-Din, Omeies, Orontes, Palmira, Primera Guerra Mundial, Qaisites, Qinnasrin, República Àrab Siriana, Salamiyya, Samsigeràmides, Segle IV, Segle VI, Septimi Sever, Tamerlà, Tigranes II d'Armènia, Trípoli (Líban), Tulúnida, Xaizar, Zona horària, 1016, 1026, 1029, 1082, 1090, 1094, 1097, 1098, 1103, 1104, 1112, 1114, 1115, 1118, 1123, 1126, 1129, 1135, 1137, 1140, 1149, 1153, 1154, 1164, 1169, 1170, 1175, 1179, 1186, 1205, 1207, 1208, 1226, 1242, 1244, 1248, 1260, 1261, 1262, 1281, 1299, 1400, 1510, 1516, 1520, 1831, 1840, 2007, 25 d'abril, 261, 271, 298 aC, 301 aC, 332 aC, 4 d'abril, 451, 628, 637, 638, 647, 657, 661, 684, 69 aC, 744, 745, 750, 754, 786, 809, 83 aC, 864, 878, 883, 896, 903, 944, 967, 968, 969, 973, 975, 978, 993, 995, 999. Ampliar l'índex (116 més) »

Abu-Ubayda ibn al-Jarrah

Abu-Ubayda Àmir ibn Abd-Al·lah ibn al-Jarrah —en àrab أبو عبيدة عامر بن عبدالله بن الجراح, ʿAbū ʿUbayda ʿĀmir ibn ʿAbd Allāh ibn al-Jarrāḥ— (583-639), més conegut com a Abu-Ubayda ibn al-Jarrah, fou un company del profeta Muhàmmad, membre de la família Balhàrith de la tribu de Qurayx, del clan de Fihr.

Nou!!: Homs і Abu-Ubayda ibn al-Jarrah · Veure més »

Al-Mayadin

Al-Mayadin (en àrab ‏الميادين, al-Mayādīn) és una ciutat de l'est de Síria a la governació de Dayr ez-Zawr.

Nou!!: Homs і Al-Mayadin · Veure més »

Alí ibn Abi-Tàlib

Abu-l-Hàssan Alí ibn Abi-Tàlib al-Haiximí, més conegut simplement com a Alí ibn Abi-Tàlib —en àrab: أبو الحسن علي بن أبي طالب الهاشمي, Abū l-Ḥasan ʿAlī ibn Abī Ṭālib al-Hāximī— (La Meca, 23 d'octubre de 598 o 600 o 17 de març de 599 o 600 – Kufa, 27 de gener del 661), va ser un dels primers musulmans, quan només tenia deu o onze anys i va ser el quart califa de l'Islam (656-659).

Nou!!: Homs і Alí ibn Abi-Tàlib · Veure més »

Alep

Alep (en àrab حلب, Ḥalab) és una ciutat al nord de la República Àrab Siriana, capital de la província o governació homònima.

Nou!!: Homs і Alep · Veure més »

Alexandre el Gran

Estàtua d'Alexandre el Gran a Tessalònica Alexandre III el Gran o Alexandre el Magne (grec: Μέγας Αλέξανδρος) (21 de juliol del 356 aC - 10 de juny del 323 aC) va ser rei del Regne grec de Macedònia (336-323 aC), conqueridor de l'Imperi persa i un dels líders militars més importants del món antic.

Nou!!: Homs і Alexandre el Gran · Veure més »

Aman

Aman és una institució àrab que vol dir "seguretat" o "protecció".

Nou!!: Homs і Aman · Veure més »

Antioquia de l'Orontes

Antioquia (Antiocheia) fou una ciutat de Síria situada a l'angle entre la costa sud de l'Àsia Menor i la costa de Síria, a la riba de l'Orontes.

Nou!!: Homs і Antioquia de l'Orontes · Veure més »

Úmar ibn al-Khattab

Úmar ibn al-Khattab, també anomenat Úmar I o Úmar el Gran —en àrab: عمر بن الخطاب, Umar ibn al-Ḫattāb— (la Meca, vers el 581 - Medina, 4 de novembre de 644), va ser entre els anys 634 a 644 el segon califa de l'Islam, successor d'Abu-Bakr as-Siddiq, i primer califa a dur el títol d'amir al-muminín ('príncep dels creients').

Nou!!: Homs і Úmar ibn al-Khattab · Veure més »

Atabeg

Atabeg (també atabek o Atabak) fou un títol d'alt dignatari sota els seljúcides.

Nou!!: Homs і Atabeg · Veure més »

Awasim

Al-Awasim fou la zona de frontera a Cilícia entre musulmans i bizantins.

Nou!!: Homs і Awasim · Veure més »

Ayn Jalut

Ayn Jalut ("Font de Goliath") fou un poble de Palestina entre Baysan i Nablús al jund de Filistin, al lloc de naixement del uadi Jalut.

Nou!!: Homs і Ayn Jalut · Veure més »

Àhmad ibn Tulun

Àhmad ibn Tulun —en àrab أحمد بن طولون, Aḥmad ibn Ṭūlūn— (setembre de 835 - 10 de maig de 884) fou governador d'Egipte, inicialment al servei del califat abbàssida de Bagdad, després per compte propi emir d'Egipte i Síria (868-884), fundador de la dinastia tulúnida.

Nou!!: Homs і Àhmad ibn Tulun · Veure més »

Baalbek

Baalbek o Balabakk és una ciutat del Líban a 1.150 m sobre el nivell del mar a la plana de la Beeka (Bika), en un oasi amb una font anomenada Ras al-Ayn, al peu de l'Antilíban.

Nou!!: Homs і Baalbek · Veure més »

Bahra

Bahra fou una antiga tribu àrab del grup dels kudaa, que van emigrar cap a la zona de l'Eufrates i finalment a la plana de Homs on al segle VI van esdevenir cristians com els taghlib i els tanukh que eren els seus veïns.

Nou!!: Homs і Bahra · Veure més »

Banu Kalb

Els Banu Kalb o kalbites eren una de les tribus d'Aràbia d'origen iemenita (encara que més endavant, per motius polítics es reclamaven del grup del nord), amb origen comú en Kalb ibn Wabara.

Nou!!: Homs і Banu Kalb · Veure més »

Barin

Barin fou una de les cinc principals tribus dels tàtars del khanat de Crimea.

Nou!!: Homs і Barin · Veure més »

Basili II de Bizanci

Basili II de Bizanci (958 - 13 de desembre del 1025) fou emperador bizantí (963-1025).

Nou!!: Homs і Basili II de Bizanci · Veure més »

Bassiànides

Els Bassiànides foren una dinastia de sacerdots que varen governar Èmesa des després del 100 fins almenys el 261.

Nou!!: Homs і Bassiànides · Veure més »

Batalla de Siffín

La batalla de Siffín (maig - juliol de 657) és una batalla que tingué lloc durant la primera fitna i fou l'enfrontament bèl·lic que decidí la sort del dos pretendents al califat: Muàwiya ibn Abi-Sufyan, futur fundador de la dinastia dels omeies, i Alí ibn Abi-Tàlib, gendre del profeta Muhàmmad.

Nou!!: Homs і Batalla de Siffín · Veure més »

Bàybars I

Al-Màlik adh-Dhàhir Rukn-ad-Din Bàybars al-Bunduqdarí as-Salihí, més conegut simplement com a adh-Dhàhir Bàybars o com Bàybars I —en àrab الملك الظاهر ركن الدين بيبرس البندقداري الصالحي, al-Malik aẓ-Ẓāhir Rukn ad-Dīn Baybars al-Bunduqdārī aṣ-Ṣāliḥī— (nord de la mar Negra, 1223-Damasc, Síria, 1 de juliol de 1277), soldà mameluc bahrita o kiptxak del Caire (1260-1277).

Nou!!: Homs і Bàybars I · Veure més »

Beduí

Petra, Jordània Els beduïns són àrabs nòmades que viuen als deserts del Nègueb, Sinaí, Sàhara i altres regions del nord d'Àfrica.

Nou!!: Homs і Beduí · Veure més »

Beirut

Beirut és la capital del Líban, del qual és la ciutat més gran i port principal.

Nou!!: Homs і Beirut · Veure més »

Califat abbàssida

Els abbàssides (en àrab العباسيون, al-ʿabbāsiyyūn o بنو العباس, Banū al-ʿAbbās) foren una dinastia de califes que governà políticament i religiosa el món musulmà des del 750 fins al 1258, amb un prolongament a Egipte fins al 1517, quan el seu paper va ser assumit pel soldà de Turquia (Imperi Otomà).

Nou!!: Homs і Califat abbàssida · Veure més »

Califat fatimita

El califat fatimita es caracteritza per ser l'únic califat xiïta ismaïlita de la història.

Nou!!: Homs і Califat fatimita · Veure més »

Caracal·la

Caracal·la (Lugdunum (actual Lió), Gàl·lia, 4 d'abril del 186 - Harran, Pàrtia, 8 d'abril del 217) va regnar com a emperador romà del 211 fins al 217.

Nou!!: Homs і Caracal·la · Veure més »

Càrmata

Els càrmates (de l'àrab القرامطة, al-qarāmiṭa, en singular القرمطي, al-qarmaṭī) van ser un moviment políticoreligiós dels segles IX i X sorgit del xiisme ismaïlita.

Nou!!: Homs і Càrmata · Veure més »

Croat (guerrer)

Croat fou el guerrer catòlic que va prendre part a les Croades, que es distingien per una creu cosida al pit i per la seva obediència a l'església a canvi de la protecció eclesiàstica sobre llurs béns i persones mentre durava l'expedició cap a Terra Santa.

Nou!!: Homs і Croat (guerrer) · Veure més »

Damasc

Damasc (en àrab دمشق, Dimaixq; en llatí Damascus; en grec Damaskos; en català medieval Domàs) és la capital de Síria i una de les ciutats més antigues del món.

Nou!!: Homs і Damasc · Veure més »

Dècada del 1130

Sense descripció.

Nou!!: Homs і Dècada del 1130 · Veure més »

Dècada del 530 aC

Sense descripció.

Nou!!: Homs і Dècada del 530 aC · Veure més »

Dècada del 610 aC

Sense descripció.

Nou!!: Homs і Dècada del 610 aC · Veure més »

Dècada del 710 aC

Sense descripció.

Nou!!: Homs і Dècada del 710 aC · Veure més »

Dinastia aiúbida

La dinastia aiúbida va ser una dinastia islàmica d'orígens kurd que va governar Egipte, Síria, Iemen (excepte per les muntanyes del nord), Diyarbakir, la Meca, Hijaz i el nord d'Iraq durant els segles XII i XIII.

Nou!!: Homs і Dinastia aiúbida · Veure més »

Diyar Múdar

Diyar Múdar fou una regió musulmana de Mesopotàmia a la zona coneguda per Al-Jazira (formada per Diyar Bakr, Diyar Múdar i Diyar Rabia) concretada en les terres regades per l'Eufrates, el Balikh i el curs inferior del Khabur; la regió va entre Samosata (Sumaysat) al nord, fins a Anah al sud.

Nou!!: Homs і Diyar Múdar · Veure més »

Duc

Duc és un títol nobiliari, generalment el de rang superior, per damunt del marquès; a Rússia es denominava duc al príncep.

Nou!!: Homs і Duc · Veure més »

Egipte

Egipte (en àrab: مصر Miṣr, en àrab egipci Máṣr, en copte Kīmi, en egipci antic Kemet), oficialment República Àrab d'Egipte, és un estat de l'Àfrica nord-oriental.

Nou!!: Homs і Egipte · Veure més »

Elagàbal

Elagàbal o, ocasionalment, Heliogàbal (Roma c. 203 – 11 de març de 222 a Roma), nascut Varius Avitus Bassianus i també conegut amb el nom de Varius Avitus Bassianus Marcus Antoninus, fou un emperador romà de la dinastia Severa (o dels Severs) que va regnar del 218 fins al 222.

Nou!!: Homs і Elagàbal · Veure més »

Emir

Un emir (de l'àrab أمير, amir, "aquell qui ordena", "cap", "governant", alhora derivat del verb amara, "manar") és un cap militar, governador o príncep d'un país islàmic.

Nou!!: Homs і Emir · Veure més »

Estat

''Leviathan'' del filòsof Thomas Hobbes, qui defensava l'estat governat per la monarquia absoluta com la millor forma possible de govern per evitar la barbàrie de la guerra civil Veneçuela és una federació formada per 23 estats federats. Un Estat és una àrea geogràfica delimitada i políticament independent, amb un Govern propi que s'atribueix un poder indiscutible sobre el territori i la població i amb capacitat per a participar en relacions internacionals amb altres Estats.

Nou!!: Homs і Estat · Veure més »

Governació

Una governació és una circumscripció territorial de caràcter subestatal anomenada així perquè està regida per un governador.

Nou!!: Homs і Governació · Veure més »

Governació d'Homs

La governació de Homs —en àrab محافظة حمص, muḥāfaẓa Ḥumṣ— és una de les 14 governacions que conformen l'organització politicoadministrativa de la República Àrab de Síria.

Nou!!: Homs і Governació d'Homs · Veure més »

Hama

Vista de la ciutat amb l'Orontes. Hama o Hamah, abans Hamat o Hamath (en àrab حماة, Ḥamā, literalment "fortalesa") és una ciutat de Síria a la riba de l'Orontes, al nord de Damasc.

Nou!!: Homs і Hama · Veure més »

Hamdànides

Vista de la ciutadella d'Alep, construïda sota el poder dels hamdànides Els hamdànides (en àrab الحمدانيون, al-ḥamdāniyyūn, en sing. الحمداني, al-ḥamdānī) o Banu Hamdan (en àrab بنو حمدان, Banū Ḥamdān) foren una dinastia que va governar a Mossul i Alep mitjançant dues branques.

Nou!!: Homs і Hamdànides · Veure més »

Harun ar-Raixid

Abu-Jàfar Harun ar-Raixid, més conegut simplement com a Harun ar-Raixid —en àrab أبو جعفر هارون الرشيد, Abū Jaʿfar Hārūn ar-Raxīd— (Rey, 27 de març del 763 o febrer del 766 - Tus, 24 de març del 809), fou el cinquè califa de la dinastia abbàssida de Bagdad.

Nou!!: Homs і Harun ar-Raixid · Veure més »

Hülegü

Hülegü amb la reina Doquz Khatun Hulegu o Hülegü Khan (?, 1217 - Maragha, l'Iran, 8 de febrer de 1265) fou el primer il-khan de Pèrsia (1256-1265).

Nou!!: Homs і Hülegü · Veure més »

Heracli

Heracli - Flavius Heraclius Augustus en llatí, Hērakleios, en grec - (Capadòcia, vers 575 - Constantinoble, 11 de febrer de 641) va ser emperador bizantí des del 5 d'octubre de 610 fins a la seva mort el 641.

Nou!!: Homs і Heracli · Veure més »

Ikhxídida

La dinastia Ikhxídida d'Egipte fou una nissaga que va governar aquesta província del 935 al 969 quan els fatimites van assolir el poder.

Nou!!: Homs і Ikhxídida · Veure més »

Imperi Bizantí

Imperi Bizantí o Imperi Romà d'Orient són els noms convencionals utilitzats per a descriure l'Imperi Romà durant l'edat mitjana, centrat a la seva capital de Constantinoble.

Nou!!: Homs і Imperi Bizantí · Veure més »

Imperi Otomà

L'Imperi otomà (1299-1923) també conegut com a Imperi turc otomà, va ser un estat multiètnic i multiconfessional governat per la dinastia Osman.

Nou!!: Homs і Imperi Otomà · Veure més »

Isfahan

Hotel Abbasi Isfahan o Ispahan (en persa اصفهان Esfahān), localitzada a 340 kilòmetres al sud de Teheran, és la capital de la província d'Isfahan i la tercera ciutat més gran de l'Iran (després de la mateixa Teheran i Mashhad).

Nou!!: Homs і Isfahan · Veure més »

Ismaïlisme

Lismaïlisme (en àrab الإسماعيليون, al-ismāʿīliyyūn; en persa إسماعیلیان, esmāʿiliyān; en urdú إسماعیلی, ismāʿīlī) és un dels corrents de l'islam xiïta.

Nou!!: Homs і Ismaïlisme · Veure més »

Joan I Zimisces

Joan I Zimisces (Joannes I Zimisces) fou un destacat general i emperador de Constantinoble del 969 al 976.

Nou!!: Homs і Joan I Zimisces · Veure més »

Khalid ibn Yazid

Abu-Hàixim Khàlid ibn Yazid ibn Muàwiya, més conegut com a Khàlid ibn Yazid ibn Muàwiya (vers 668 -704 o 709) fou un príncep omeia fill del califa Yazid I i de Fakhita bint Abi Hashim ibn Utba ibn Rabia.

Nou!!: Homs і Khalid ibn Yazid · Veure més »

Khwarizm

Khwarizm (Khwarazm, Khorazm, Khwarezm, Khorezm) anomenada Khivà al període post mongol, és una regió de la part inferior de l'Amur Darya (Oxus).

Nou!!: Homs і Khwarizm · Veure més »

Krak dels Cavallers

El Crac dels Cavallers o Krak dels Cavallers —en àrab قلعة الحصن, qalʿat al-Ḥiṣn, literalment «castell de la Fortalesa», actualment, o, històricament, حصن الأكراد, ḥiṣn al-Akrād, literalment «fortalesa dels Kurds»—és un castell que data de l'època de les croades.

Nou!!: Homs і Krak dels Cavallers · Veure més »

Mahmud Ghazan

Ghazan als braços del seu pare Arghun i el seu avi Abaqa Ghazan i esposa la cort dirham de plata de Ghazan.informació numismàtica a: http://mehmeteti.150m.com/ilkhanids/ghazanmahmud.htm Coins of Ghazan, http://mehmeteti.150m.com/ilkhanids/hpags-pa.htm Lectura de monedes Ilkhànides. Llegenda al davant en àrab: ﻢﻠﺳﻭ ﻪﻴﻠﻋ ﻰﻠﺻ ﻪﻠﻟﺍﻝﻮﺳﺭ ﺪﻤﺤﻣ ﻪﻠﻟﺍﻻﺍﻪﻟﺍﻻ/ ﺰﻳﺮﺒﺗ ﺏﺮﺿ/... ﻊﺒﺳ ﺔﻨﺳ ﻰﻓ ''Lailahe illallah Muhammed resulullah salli aleyhe. Duribe Tebriz fi sene xxx'': "No hi ha més Déu que Al·là i Mahoma és el seu Profeta. Fou encunyada a Tabriz en data desconeguda. La llegenda al darrere en uigur excepte el seu nom que és en àrab, diu: ''Tengri-yin Küchündür. Ghazan Mahmud. Ghasanu Deledkegülügsen'': "Per la força del Cel/ Ghazan Mahmud/ Moneda encunyada per Ghazan". Tabriz quatre grams de plata. Ghazan i el rei d'Armènia Hethum II.In "Le Royaume Armenien de Cilicie", p.74-75 Segell de Mahmud Ghazan a la seva carta de 1302 al Papa; el segell en xinès diu: "Segell que certifica l'autoritat de l'Altesa Reial per establir un estat i governar el seu poble"Yahia Michaud (Oxford Centre for Islamic Studies) (2002). Ibn Taymiyya, Texts Espirituals I-XVI", Capitol XI moneda d'or de Ghazan, 1301 Mahmud Ghazan o Ghazan Khan (en mongol Газан, Хасан, en xinès 合贊) (5 de novembre de 1271-11 de maig de 1304) va ser un khan ilkhànida de Pèrsia que va regnar del 1295 al 1304.

Nou!!: Homs і Mahmud Ghazan · Veure més »

Mesquita

Solimà I a Istanbul, en 1890. Històricament i tradicional, el minaret no és un element essencial de l'edifici. Mesquita a l'antiga Batavia, barri de Pekodjan, 1910-1921 Una mesquita (de l'àrab مسجد, masjid, oratori, possiblement a través de l'armeni mzkiṭ) és el temple de la religió islàmica.

Nou!!: Homs і Mesquita · Veure més »

Mirdàsida

La dinastia mirdàsida, dels Banu Mirdàs o dels mirdàsides fou una nissaga àrab kilabita que va governar Alep.

Nou!!: Homs і Mirdàsida · Veure més »

Mongol

El mongol és una llengua mongòlica dins de l'encara hipotètica família de llengües altaiques.

Nou!!: Homs і Mongol · Veure més »

Muàwiya ibn Abi-Sufyan

Muàwiya ibn Abi-Sufyan o Muàwiya I —en àrab معاوية بن أبي سفيان, Muʿāwiya ibn Abī Sufyān— (602 - 680) fou califa omeia sufyànida de Damasc (661 - 680).

Nou!!: Homs і Muàwiya ibn Abi-Sufyan · Veure més »

Nicèfor II

Nicèfor II (Nicephorus, Nikephóros) (912-969) fou emperador bizantí del 963 al 969.

Nou!!: Homs і Nicèfor II · Veure més »

Nur-ad-Din

* Nur-ad-Din Mahmud, destacat emir zengita de Síria (Alep i Damasc) i Mossul (1146-1174), fill de Zengi.

Nou!!: Homs і Nur-ad-Din · Veure més »

Omeies

Els Banu Umayya o omeies (en àrab بنو أمية, Banū Umayya) van ser un llinatge àrab que va exercir el poder califal primer a Orient, amb capital a Damasc, i després a Al-Àndalus, amb capital a Còrdova.

Nou!!: Homs і Omeies · Veure més »

Orontes

El riu Orontes (en àrab نهر العاصي, nahr al-ʿĀṣī, també anomenat nahr al-Urunt o nahr al-Urund) és el principal riu de Síria, després de l'Eufrates.

Nou!!: Homs і Orontes · Veure més »

Palmira

Palmira (en llatí, grec Παλμύρα Palmyra; hebreu תַּדְמֹר Tadmor; àrab تدمر Tedmor, el seu significat és «Palma» o «ciutat de les palmeres») fou una important ciutat de Síria en un oasi a l'interior del país ben regat per nombrosos rierols, a 215 km al nord-est de Damasc i 180 km al sud-oest de l'Eufrates, a Dayr al-Zor.

Nou!!: Homs і Palmira · Veure més »

Primera Guerra Mundial

La Primera Guerra mundial o la Gran Guerra fou un conflicte bèl·lic que va tenir lloc a Europa i al Pròxim Orient entre 1914 i 1918.

Nou!!: Homs і Primera Guerra Mundial · Veure més »

Qaisites

*Els Qays Aylan (o qaisites) foren una divisió entre àrabs del començament del califat (qaisites i kalbites).

Nou!!: Homs і Qaisites · Veure més »

Qinnasrin

Qinnasrin (en siríac ܩܢܫܪܝܢ; en àrab قنسرين, Qinnasrīn) fou una antiga vila i circumscripció militar de Síria a 30 km al sud-est d'Alep.

Nou!!: Homs і Qinnasrin · Veure més »

República Àrab Siriana

La República Àrab Siriana o Síria (en àrab: الجمهوريّة العربيّة السّوريّة, al-Jumhūriyya al-ʿArabiyya al-Sūriyya o سوريا, Sūriyā) és un estat de l'Orient Mitjà situat al sud de Turquia, a l'oest de l'Iraq i al nord de Jordània, Israel-Palestina i el Líban.

Nou!!: Homs і República Àrab Siriana · Veure més »

Salamiyya

Salamiyya (o Salamiyah, en àrab: سلمية) és una ciutat del centre de Síria, a la governació d'Hama, a uns 40 km al sud-est d'Hamat i 58 km al nord-est d'Homs, en una plana fèrtil.

Nou!!: Homs і Salamiyya · Veure més »

Samsigeràmides

Els samsigeràmides foren una família de sacerdots-reis que van governar Èmesa del 69 aC fins després el 100 dC.

Nou!!: Homs і Samsigeràmides · Veure més »

Segle IV

El segle IV és el període que va des de l'any 301 fins al 400 i està marcat per l'auge del cristianisme a l'Imperi Romà que n'esdevé la religió oficial i així s'expandeix de forma molt més ràpida per Europa i el nord d'Àfrica.

Nou!!: Homs і Segle IV · Veure més »

Segle VI

El segle VI és un període de la primera edat mitjana que comprèn els anys inclosos entre el 501 i el 600.

Nou!!: Homs і Segle VI · Veure més »

Septimi Sever

Luci Septimi Sever (11 d'abril de 146, Leptis Magna – 4 de febrer de 211, Eboracum, Britània) fou emperador romà fundador de la dinastia Severa.

Nou!!: Homs і Septimi Sever · Veure més »

Tamerlà

Tamerlà (Kish, prop de Samarcanda, suposadament el 8 d'abril de 1336 - Otrar, 14 de febrer de 1405) fou un conqueridor turcomongol que establí l'imperi dels timúrides.

Nou!!: Homs і Tamerlà · Veure més »

Tigranes II d'Armènia

Tigranes II el Gran Ordre de Tigranes el Gran Tigranes II, conegut com a Tigranes el gran, (vers el 140 aC - 55 aC) fou rei d'Armènia del 95 aC fins al 55 aC.

Nou!!: Homs і Tigranes II d'Armènia · Veure més »

Trípoli (Líban)

Trípoli (en àrab طربلس, Ṭarābulus, pronunciat Ṭrāblus localment; també anomenada طرابلس الشام, Ṭarābulus ax-Xām, literalment "Trípoli de Síria" per tal de distingir-la de Trípoli de Líbia) és la segona ciutat del Líban, amb uns 500.000 habitants.

Nou!!: Homs і Trípoli (Líban) · Veure més »

Tulúnida

La dinastia tulúnida o dels tulúnides fou una nissaga que va regir Egipte del 868 al 968 com a governadors (emirs) del califat, tot i que en la pràctica amb un gran poder i de fet de manera hereditària.

Nou!!: Homs і Tulúnida · Veure més »

Xaizar

modern llogaret de Saijar amb les ruïnes de la fortalesa al fons Xaizar, en algunes fonts transcrit Shayzar o Shaizar, fou una important fortalesa medieval del nord de Síria a la riba esquerra de l'Orontes a uns 20 km al nord-oest de Hamat que va tenir diverses etapes de prosperitat fins que restà abandonada al segle XVI.

Nou!!: Homs і Xaizar · Veure més »

Zona horària

Les zones horàries o fusos horaris són cadascuna de les vint-i-quatre àrees en les quals es divideix la Terra que segueixen la mateixa definició de temps.

Nou!!: Homs і Zona horària · Veure més »

1016

Sense descripció.

Nou!!: Homs і 1016 · Veure més »

1026

Sense descripció.

Nou!!: Homs і 1026 · Veure més »

1029

Sense descripció.

Nou!!: Homs і 1029 · Veure més »

1082

;Països Catalans.

Nou!!: Homs і 1082 · Veure més »

1090

Sense descripció.

Nou!!: Homs і 1090 · Veure més »

1094

Sense descripció.

Nou!!: Homs і 1094 · Veure més »

1097

Sense descripció.

Nou!!: Homs і 1097 · Veure més »

1098

Sense descripció.

Nou!!: Homs і 1098 · Veure més »

1103

Sense descripció.

Nou!!: Homs і 1103 · Veure més »

1104

Sense descripció.

Nou!!: Homs і 1104 · Veure més »

1112

L'any 1112 fou un any de traspàs començat en dilluns que forma part de l'edat mitjana.

Nou!!: Homs і 1112 · Veure més »

1114

Sense descripció.

Nou!!: Homs і 1114 · Veure més »

1115

Sense descripció.

Nou!!: Homs і 1115 · Veure més »

1118

Sense descripció.

Nou!!: Homs і 1118 · Veure més »

1123

Sense descripció.

Nou!!: Homs і 1123 · Veure més »

1126

Sense descripció.

Nou!!: Homs і 1126 · Veure més »

1129

Sense descripció.

Nou!!: Homs і 1129 · Veure més »

1135

Sense descripció.

Nou!!: Homs і 1135 · Veure més »

1137

;Països Catalans.

Nou!!: Homs і 1137 · Veure més »

1140

Sense descripció.

Nou!!: Homs і 1140 · Veure més »

1149

;Països Catalans.

Nou!!: Homs і 1149 · Veure més »

1153

;Països Catalans.

Nou!!: Homs і 1153 · Veure més »

1154

Sense descripció.

Nou!!: Homs і 1154 · Veure més »

1164

Sense descripció.

Nou!!: Homs і 1164 · Veure més »

1169

Sense descripció.

Nou!!: Homs і 1169 · Veure més »

1170

Sense descripció.

Nou!!: Homs і 1170 · Veure més »

1175

L'any 1175 (MCLXXV) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.

Nou!!: Homs і 1175 · Veure més »

1179

Sense descripció.

Nou!!: Homs і 1179 · Veure més »

1186

Sense descripció.

Nou!!: Homs і 1186 · Veure més »

1205

Sense descripció.

Nou!!: Homs і 1205 · Veure més »

1207

Sense descripció.

Nou!!: Homs і 1207 · Veure més »

1208

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Homs і 1208 · Veure més »

1226

L'any 1226 va ser un any normal dins del calendari julià, que va començar en dijous.

Nou!!: Homs і 1226 · Veure més »

1242

;Països catalans.

Nou!!: Homs і 1242 · Veure més »

1244

Sense descripció.

Nou!!: Homs і 1244 · Veure més »

1248

Sense descripció.

Nou!!: Homs і 1248 · Veure més »

1260

Sense descripció.

Nou!!: Homs і 1260 · Veure més »

1261

Sense descripció.

Nou!!: Homs і 1261 · Veure més »

1262

L'any 1262 (MCCLXII) fou un any comú iniciat en diumenge de l'edat mitjana.

Nou!!: Homs і 1262 · Veure més »

1281

Sense descripció.

Nou!!: Homs і 1281 · Veure més »

1299

; Països Catalans.

Nou!!: Homs і 1299 · Veure més »

1400

Sense descripció.

Nou!!: Homs і 1400 · Veure més »

1510

Primera pàgina del llibre sacramental de baptismes de la parròquia de Sant Just Desvern (Baix Llobregat).

Nou!!: Homs і 1510 · Veure més »

1516

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Homs і 1516 · Veure més »

1520

Sense descripció.

Nou!!: Homs і 1520 · Veure més »

1831

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Homs і 1831 · Veure més »

1840

;Països Catalans.

Nou!!: Homs і 1840 · Veure més »

2007

; Gener.

Nou!!: Homs і 2007 · Veure més »

25 d'abril

El 25 d'abril és el cent quinzè dia de l'any del calendari gregorià i el cent setzè en els anys de traspàs.

Nou!!: Homs і 25 d'abril · Veure més »

261

Sense descripció.

Nou!!: Homs і 261 · Veure més »

271

Sense descripció.

Nou!!: Homs і 271 · Veure més »

298 aC

Sense descripció.

Nou!!: Homs і 298 aC · Veure més »

301 aC

L'any 301 aC va ser un any del calendari romà pre-julià.

Nou!!: Homs і 301 aC · Veure més »

332 aC

L'any 332 aC fou un any conegut com a 422 ab urbe condita al calendari romà.

Nou!!: Homs і 332 aC · Veure més »

4 d'abril

El 4 d'abril és el noranta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el noranta-cinquè en els anys de traspàs.

Nou!!: Homs і 4 d'abril · Veure més »

451

Sense descripció.

Nou!!: Homs і 451 · Veure més »

628

Sense descripció.

Nou!!: Homs і 628 · Veure més »

637

Sense descripció.

Nou!!: Homs і 637 · Veure més »

638

Sense descripció.

Nou!!: Homs і 638 · Veure més »

647

Sense descripció.

Nou!!: Homs і 647 · Veure més »

657

Sense descripció.

Nou!!: Homs і 657 · Veure més »

661

Sense descripció.

Nou!!: Homs і 661 · Veure més »

684

Sense descripció.

Nou!!: Homs і 684 · Veure més »

69 aC

Sense descripció.

Nou!!: Homs і 69 aC · Veure més »

744

Sense descripció.

Nou!!: Homs і 744 · Veure més »

745

Sense descripció.

Nou!!: Homs і 745 · Veure més »

750

Sense descripció.

Nou!!: Homs і 750 · Veure més »

754

Sense descripció.

Nou!!: Homs і 754 · Veure més »

786

Sense descripció.

Nou!!: Homs і 786 · Veure més »

809

Sense descripció.

Nou!!: Homs і 809 · Veure més »

83 aC

Sense descripció.

Nou!!: Homs і 83 aC · Veure més »

864

Sense descripció.

Nou!!: Homs і 864 · Veure més »

878

Sense descripció.

Nou!!: Homs і 878 · Veure més »

883

Sense descripció.

Nou!!: Homs і 883 · Veure més »

896

Sense descripció.

Nou!!: Homs і 896 · Veure més »

903

Sense descripció.

Nou!!: Homs і 903 · Veure més »

944

Sense descripció.

Nou!!: Homs і 944 · Veure més »

967

Sense descripció.

Nou!!: Homs і 967 · Veure més »

968

Sense descripció.

Nou!!: Homs і 968 · Veure més »

969

Sense descripció.

Nou!!: Homs і 969 · Veure més »

973

Sense descripció.

Nou!!: Homs і 973 · Veure més »

975

Sense descripció.

Nou!!: Homs і 975 · Veure més »

978

Sense descripció.

Nou!!: Homs і 978 · Veure més »

993

Sense descripció.

Nou!!: Homs і 993 · Veure més »

995

Sense descripció.

Nou!!: Homs і 995 · Veure més »

999

Sense descripció.

Nou!!: Homs і 999 · Veure més »

Redirigeix aquí:

Emesa, Emissa, Hims, Èmesa.

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »