Accés més ràpid que el navegador!
28 les relacions: Armènia, Arzanene, Bòsfor, Caucas, Ctesifont, Erzurum, Gran Khorasan, Heftalites, Hira, Huns, Imperi Sassànida, Khusraw l'usurpador, Llista de reis sassànides, Marzban, Merv, Niš, Nisibis, Pèrsia, Rutili Taure Emilià Pal·ladi, Shapuh d'Armènia, Vram-Shapuh d'Armènia, Yezdegerd I, Yezdegerd II, 420, 421, 428, 438, 503.
Armènia
La República d'Armènia o simplement Armènia (en armeni, Հայաստանի Հանրապետություն, Haiastaní Hanrapetutiún; o Հայաստան, Haiastan; Armínia, en Ramon Muntaner) és un país del Caucas, del 1990 ençà una república independent que es va segregar de la Unió Soviètica.
Nou!!: Bahram V і Armènia · Veure més »
Arzanene
Arzanene fou una província de l'antiga Armènia des del 298 sota jurisdicció de l'imperi romà; tenia el seu centre a la ciutat d'Arzn, al sud d'Armènia i sud-oest del llac Van, i s'estenia per l'esquerra i dreta de la primera part del Tigris, anant a l'est fins a la vall de Bitlis i a l'oest fins al riu Kadiri i el districte d'Ankl (Ingilene); s'esmenten dins el territori els cantons de Npret (Martiriòpolis) i Arzn (Arzanene).
Nou!!: Bahram V і Arzanene · Veure més »
Bòsfor
El Bòsfor (en turc Boğaziçi o İstanbul Boğazı, literalment 'l'Estret' o 'l'Estret d'Istanbul') és un estret que separa la part europea de Turquia (la Trakya) de la part asiàtica (l'Anatòlia), i connecta la mar de Màrmara amb la mar Negra.
Nou!!: Bahram V і Bòsfor · Veure més »
Caucas
Mapa administratiu de la regió del Caucas de l'URSS, 1952-1991 Les muntanyes del Caucas, a vista de satèl·lit El Caucas, de vegades Cauques, és una regió natural a l'est d'Europa i a l'oest d'Àsia, entre la mar Negra i la mar Càspia.
Nou!!: Bahram V і Caucas · Veure més »
Ctesifont
Ctesifont (Ktēsiphōn; persa sassànida: 𐭲𐭩𐭮𐭯𐭥𐭭, tysfwn; تیسفون; ܩܛܝܣܦܘܢ) fou la capital de l'Imperi part i després de l'imperi dels perses sassànides.
Nou!!: Bahram V і Ctesifont · Veure més »
Erzurum
Erzurum és una ciutat de la part oriental de Turquia, capital de la província homònima.
Nou!!: Bahram V і Erzurum · Veure més »
Gran Khorasan
El Gran Khorasan és el nom convencional donat a la regió del Khorasan.
Nou!!: Bahram V і Gran Khorasan · Veure més »
Heftalites
Els heftalites, també anomenats huns blancs, segons una teoria foren una horda turcomongola amb predomini mongol originada possiblement a les muntanyes Kin-chan (massís de l'Altai), des d'on haurien baixat a les estepes de l'antic Turquestan rus.
Nou!!: Bahram V і Heftalites · Veure més »
Hira
Al-Hira o, a vegades, Hira fou una antiga ciutat al sud de Kufa a la part central del sud de l'Iraq al límit entre les terres agrícoles mesopotàmiques i el desert d'Aràbia.
Nou!!: Bahram V і Hira · Veure més »
Huns
Els huns eren un poble nòmada de l'estepa que, a partir de finals del dC, va fer profundes incursions per Europa i Àsia i fins a l'Índia.
Nou!!: Bahram V і Huns · Veure més »
Imperi Sassànida
LImperi Sassànida és el període de govern del segon Imperi Persa (226 - 651) per part de la dinastia sassànida (quarta dinastia iraniana).
Nou!!: Bahram V і Imperi Sassànida · Veure més »
Khusraw l'usurpador
Khusraw o Cosroes, conegut com lusurpador, (en pahlavi 𐭧𐭥𐭮𐭫𐭥𐭣𐭩), va ser un efímer rei sassànida de Pèrsia, de parentiu indeterminat amb altres reis.
Nou!!: Bahram V і Khusraw l'usurpador · Veure més »
Llista de reis sassànides
Aquesta és la llista dels reis de la dinastia sassànida que van governar l'Imperi.
Nou!!: Bahram V і Llista de reis sassànides · Veure més »
Marzban
Marzban fou un títol persa equivalent a governador de província fronterera, usat al període sassànida.
Nou!!: Bahram V і Marzban · Veure més »
Merv
Merv o Merw (xinès: 木鹿, Mulu; per distingir-la de l'altra ciutat amb el mateix nom, Marw al-Rudh, els àrabs la van anomenar Marw aix-Xahijan), antigament centre de la satrapia de Margiana, i posteriorment Alexandria i Antioquia Margiana), fou una antiga ciutat situada a l'actual Turkmenistan, situada en un important oasi a l'Àsia Central, a la històrica ruta de la Seda, prop de l'actual Mary. Forma part del Patrimoni de la Humanitat en la llista de la UNESCO. De la metròpoli que va ser, en queda una vasta superfície de terra ondulada de la qual sobresurten les restes de les muralles, un parell de mausoleus i la ciutadella del castell del soldà. Els terratrèmols i els vents han destruït el poc que els mongols van deixar dempeus. De tota manera, es creu que la major part de les restes de Merv continuen enterrades. Els habitants moderns de la regió són turcmans de la tribu Tekke o Teke, i tadjiks; hi ha minories balutxis i brahuis. La capital regional és a Bayram Ali.
Nou!!: Bahram V і Merv · Veure més »
Niš
Niš (Ниш, amb š sonant com a xeix, del romà Naissus) és una ciutat de Sèrbia (antiga Iugoslàvia) amb coordenades 43.3° N 21.9° E, situada vora el riu Nišava, amb una població de 374,300 (2004).
Nou!!: Bahram V і Niš · Veure més »
Nisibis
Nisibis (o, actualment,;, després Nisibis, Nizibis, Nísibe o Nisibe i Nisibin) és una ciutat a la província de Mardin, al sud-est de Turquia, i situada a 128 km al sud-est de Diyarbakır.
Nou!!: Bahram V і Nisibis · Veure més »
Pèrsia
Pèrsia, modernament Iran, és el país dels perses, originats a l'antiga regió de Perside (després Fars).
Nou!!: Bahram V і Pèrsia · Veure més »
Rutili Taure Emilià Pal·ladi
Rutili Taure Emilià Pal·ladi (Rutilius Taurus Aemilianus Palladius), conegut també només com a Pal·ladi va ser un escriptor romà, autor d'un tractat d'agricultura conegut com a Opus agriculturae (a voltes conegut com a De Re Rustica, no confondre amb el De Re Rustica de Luci Juni Moderat), a manera d'un calendari de pagès, amb totes les operacions connectades amb l'agricultura i la vida rural arranjades en ordre regular i per estacions.
Nou!!: Bahram V і Rutili Taure Emilià Pal·ladi · Veure més »
Shapuh d'Armènia
Shapuh (en persa mitjà 𐭱𐭧𐭯𐭥𐭧𐭥𐭩 Šāhpuhr) va ser rei d'Armènia de l'any 415 al 422.
Nou!!: Bahram V і Shapuh d'Armènia · Veure més »
Vram-Shapuh d'Armènia
Vram-Shapuh (en armeni Վռամշապուհ) va ser rei d'Armènia de l'any 392 al 414.
Nou!!: Bahram V і Vram-Shapuh d'Armènia · Veure més »
Yezdegerd I
Yezdegerd I (etimològicament, en persa Izdegerdes o "fet per Déu" equivalent a l'iranià Bagkart, o al grec Theokistos; en pahlavi el nom és Yazdekert, en siríac Izdegerd i Yazdegerd, en grec Isdigerdes, en talmúdic Izedeger i Azger, en àrab Yazdeijerd, i en armeni Yazkert), va ser rei de l'imperi Sassànida de Pèrsia del 399 al 421, és a dir 22 anys.
Nou!!: Bahram V і Yezdegerd I · Veure més »
Yezdegerd II
Yezdegerd II (etimològicament, en persa, Izdegerdes o "fet per Déu") va ser rei de Pèrsia del 438 al 457.
Nou!!: Bahram V і Yezdegerd II · Veure més »
420
Sense descripció.
Nou!!: Bahram V і 420 · Veure més »
421
El 421 (CDXXI) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.
Nou!!: Bahram V і 421 · Veure més »
428
El 428 (CDXXVIII) fou un any de traspàs començat en diumenge del calendari julià.
Nou!!: Bahram V і 428 · Veure més »
438
El 438 (CDXXXVIII) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.
Nou!!: Bahram V і 438 · Veure més »
503
El 503 (DIII) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.
Nou!!: Bahram V і 503 · Veure més »
Redirigeix aquí:
Bahram Gor, Bahram V de Pèrsia, Varanes V.
