Taula de continguts
57 les relacions: Alamans, Al·lecte, August (títol), Boulogne-sur-Mer, Cambridge University Press, Carausi, Carí, Cèsar (títol), Claudi II el Gòtic, Constantí I el Gran, Dalmàcia, Dardània (Il·líria), Dioclecià, Emperador romà, Eutropi (historiador), Flavi Dalmaci, Flàvia Maximiana Teodora, Flàvia Valèria Constància, Francs, Galeri, Gàl·lia Celta, Gens (família), Grec, Helena de Constantinoble, Història Augusta, Imperi Romà, Juli Asclepiòdot, Juli Constantí, Langres, Língons, Llatí, Llista d'emperadors romans, Marc Aureli Car, Maxenci, Maximí Daia, Maximià, Milà, Mur d'Hadrià, Pictes, Rin, Routledge, Sever II, Sext Aureli Víctor, Transliteració, Trèveris, Vindonissa, Windisch, York, Zòsim, 1 de maig, ... Ampliar l'índex (7 més) »
- Cònsols romans del segle IV
- Gens Flàvia
Alamans
Imatge del Limes Germanicus. Els alamans (en alemany: Alemannen, en llatí alamanni), van ser una unió de tribus germàniques establertes a la part sud mitjana i inferior del riu Elba, a prop del riu Main, on foren mencionats per primera vegada per Dió Cassi el 213.
Veure Constanci I Clor і Alamans
Al·lecte
Al·lecte (en llatí Allectus) mort l'any 296 va ser un emperador romà proclamat a Britània l'any 293.
Veure Constanci I Clor і Al·lecte
August (títol)
August, del llatí Augustus (plural: augusti), 'majestuós', 'impulsor', o 'venerable', era un títol Romà Antic, que va ostentar per primer cop Cèsar August i posteriorment esdevinguí un dels títols amb què són ara coneguts els Emperadors Romans.
Veure Constanci I Clor і August (títol)
Boulogne-sur-Mer
Boulogne-sur-Mer és un municipi francès al departament del Pas de Calais (regió dels Alts de França).
Veure Constanci I Clor і Boulogne-sur-Mer
Cambridge University Press
Cambridge University Press és l'editorial de la Universitat de Cambridge, considerada la més antiga del món encara activa (va ser fundada el 1534) i sense interrupcions.
Veure Constanci I Clor і Cambridge University Press
Carausi
Marc Aureli Mauseu Carausi (Marcus Aurelius Mausaeus Carausius) va ser un militar romà d'origen gal que va usurpar tron imperial, declarant-se emperador de Britània i el nord de la Gàl·lia l'any 286.
Veure Constanci I Clor і Carausi
Carí
p.
Veure Constanci I Clor і Carí
Cèsar (títol)
Cèsar (en plural "Cèsars") és un títol nobiliari instituït durant l'Imperi Romà.
Veure Constanci I Clor і Cèsar (títol)
Claudi II el Gòtic
Marc Aureli Claudi (Marcus Aurelius Claudius), conegut com a Claudi el Gòtic per unes victòries contra aquests invasors, fou un emperador romà que va tenir un regnat breu, del 268 al 270, ja que una malaltia va posar fi a la seva vida.
Veure Constanci I Clor і Claudi II el Gòtic
Constantí I el Gran
Constantí I el Gran (Naissus, Dàcia, 27 de febrer de 272 - Ancicrona, Pont, 22 de maig de 337), fou el primer emperador romà que professà el cristianisme.
Veure Constanci I Clor і Constantí I el Gran
Dalmàcia
Dalmàcia és una regió que s'estén del nord-oest al sud-oest de la costa de la mar Adriàtica.
Veure Constanci I Clor і Dalmàcia
Dardània (Il·líria)
La Dardània (Dardania) va ser una regió d'Il·líria situada al sud-oest de Mèsia, que prenia el nom dels seus habitants, els dàrdans.
Veure Constanci I Clor і Dardània (Il·líria)
Dioclecià
Dioclecià, (c.22 de desembre del 244–3 de desembre del 311), amb nom de naixement Diocles (grec), fou emperador romà des del 20 de novembre del 284 fins al primer de maig del 305 amb el nom llatí Dioclecià posà fi al període habitualment conegut entre els historiadors com a crisi del segle III (235-284).
Veure Constanci I Clor і Dioclecià
Emperador romà
L'emperador romà fou el governant de l'Imperi Romà entre el 27 aC i el 1453.
Veure Constanci I Clor і Emperador romà
Eutropi (historiador)
Eutropi (en llatí Eutropius) va ser un historiador romà conegut també de vegades com a Flavi Eutropi.
Veure Constanci I Clor і Eutropi (historiador)
Flavi Dalmaci
Flavi Dalmaci era un membre de la dinastia Constantina, que exercí el càrrec de censor i cònsol i va morir durant la revolta de l'any 337.
Veure Constanci I Clor і Flavi Dalmaci
Flàvia Maximiana Teodora
Flàvia Maximiana Teodora (en llatí Flavia Maximiana Theodora) coneguda també com a Teodora, va ser una emperadriu romana, considerada fillastra de l'emperador Maximià quan aquest es va casar amb Galèria Valèria Eutròpia, que havia tingut a Teodora amb un primer marit.
Veure Constanci I Clor і Flàvia Maximiana Teodora
Flàvia Valèria Constància
Flàvia Valèria Constància (Flavia Valeria Constantia), també coneguda com a Constantina (Trèveris?, c. 294 - c. 330), va ser una emperadriu romana, filla de Constanci I Clor i de Teodora, la seva segona esposa.
Veure Constanci I Clor і Flàvia Valèria Constància
Francs
Els francs eren un dels pobles germànics de la part occidental d'Europa.
Veure Constanci I Clor і Francs
Galeri
Gai Galeri Valeri Maximià o Maximià II (en Gaius Galerius Valerius Maximianus) fou emperador romà del 305 al 311 i nomenat cèsar el 293.
Veure Constanci I Clor і Galeri
Gàl·lia Celta
La Gàl·lia Celta o Gàl·lia Lugdunense fou una província romana que ocupava la part central de les Gal·lies.
Veure Constanci I Clor і Gàl·lia Celta
Gens (família)
La Gens (en llatí plural gentes) és una paraula llatina que originalment, a la societat romana, era equivalent a un grup famíliar patrilineal que portava el mateix nomen gentilicum.
Veure Constanci I Clor і Gens (família)
Grec
La llengua grega (en grec modern: ελληνική γλώσσα, o, simplement, ελληνικά) constitueix la seva pròpia branca dins de les llengües indoeuropees.
Veure Constanci I Clor і Grec
Helena de Constantinoble
Flavia Iulia Helena, també coneguda com a Santa Helena i Helena de Constantinoble (248 – 329 nascuda probablement a Drepanum (abans de ser anomenada Hel·lenòpolis) en el golf de Nicomèdia, va ser la primera dona de Constanci Clor i mare de Constantí I el Gran.
Veure Constanci I Clor і Helena de Constantinoble
Història Augusta
Història Augusta és el nom modern d'una col·lecció de pseudobiografies dels emperadors romans dels segles segon i tercer.
Veure Constanci I Clor і Història Augusta
Imperi Romà
L'Imperi Romà (llatí: Imperium Romanum; grec: Βασιλεία Ῥωμαίων, Vassilia Roméon), successor de la República Romana, va controlar el món mediterrani i bona part de l'Europa occidental a partir del.
Veure Constanci I Clor і Imperi Romà
Juli Asclepiòdot
Juli Asclepiòdot (en llatí Iulius Asclepiodotus) va ser un magistrat i militar romà del.
Veure Constanci I Clor і Juli Asclepiòdot
Juli Constantí
Juli Constantí (en llatí Julius Constantinus) o Juli Constanci (Julius Constantius) era el segon fill de Constanci I Clor i la seva segona dona Flàvia Maximiana Teodora, segons Zonares.
Veure Constanci I Clor і Juli Constantí
Langres
Langres és un municipi francès, situat al departament de l'Alt Marne i a la regió del Gran Est.
Veure Constanci I Clor і Langres
Língons
Els língons (en llatí Lingones, en grec antic Λίγγονες) van ser un poble gal de la Gàl·lia Transalpina que es va establir també a la Gàl·lia Cisalpina.
Veure Constanci I Clor і Língons
Llatí
El llatí és una llengua indoeuropea de la branca itàlica, parlada antigament pels romans.
Veure Constanci I Clor і Llatí
Llista d'emperadors romans
Aquesta és una llista dels emperadors romans, amb indicació del període durant el qual van governar l'Imperi.
Veure Constanci I Clor і Llista d'emperadors romans
Marc Aureli Car
Marc Aureli Car (Marcus Aurelius Carus) fou un emperador romà del 282 al 283.
Veure Constanci I Clor і Marc Aureli Car
Maxenci
Marc Aureli Valeri Maxenci (en llatí: Marcus Aurelius Valerius Maxentius) fou emperador romà del 306 al 312.
Veure Constanci I Clor і Maxenci
Maximí Daia
Galeri Valeri Maximí, més conegut com a Maximí Daia o Daza, fou emperador romà del 305 al 313.
Veure Constanci I Clor і Maximí Daia
Maximià
Marc Aureli Valeri Maximià (Marcus Aurelius Valerius Maximianus; nascut cap al 250 i mort cap al juliol del 310), conegut igualment com a Maximià Herculi, fou emperador romà entre el 286 i el 305.
Veure Constanci I Clor і Maximià
Milà
Milà (Milan en llombard, miˈlãː, Milano en italià, miˈlaːno) és la ciutat principal del nord d'Itàlia, capital de la regió de la Llombardia, una de les regions italianes més desenvolupades.
Veure Constanci I Clor і Milà
Mur d'Hadrià
El mur d'Hadrià o mur d'Adrià va ser una muralla defensiva romana a l'illa de Britànnia.
Veure Constanci I Clor і Mur d'Hadrià
Pictes
Pictes (llatí: Picti) és el nom que hom ha donat als antics caledons que vivien a l'actual Escòcia.
Veure Constanci I Clor і Pictes
Rin
El riu Rin és un dels rius més llargs d'Europa.
Veure Constanci I Clor і Rin
Routledge
Routledge (AFI) és una empresa editorial britànica que ha operat al llarg de la seva història sota una llarga successió de noms empresarials i que últimament actua fonamentalment en el camp de l'edició acadèmica.
Veure Constanci I Clor і Routledge
Sever II
Flavi Valeri Sever — — conegut com a Sever II, fou emperador romà (306-307, nomenat cèsar el 305. El seu ascens al tron, incitat per Galeri, va desencadenar el trencament de la tetrarquia ideada per Dioclecià. Maximià va lluitar contra ell i el va fer deposar.
Veure Constanci I Clor і Sever II
Sext Aureli Víctor
Sext Aureli Víctor (en llatí Sextus Aurelius Victor) (vers 320-390) va ser un historiador romà del, que va viure sota Constanci Clor i successors.
Veure Constanci I Clor і Sext Aureli Víctor
Transliteració
La transliteració és la representació d'un text escrit amb un sistema d'escriptura determinat amb caràcters d'un altre sistema d'escriptura d'una manera sistemàtica, de forma que existeix una correspondència entre els caràcters de tots dos sistemes d'escriptura.
Veure Constanci I Clor і Transliteració
Trèveris
Trèveris (en alemany, Trier; en francès, Trèves) és una ciutat de Renània-Palatinat, Alemanya, situada a la vora del riu Mosel·la.
Veure Constanci I Clor і Trèveris
Vindonissa
Vindonissa era una ciutat de Rècia esmentada per Tàcit.
Veure Constanci I Clor і Vindonissa
Windisch
Windisch és un municipi del cantó d'Argòvia (Suïssa), situat al districte de Brugg.
Veure Constanci I Clor і Windisch
York
York és una històrica ciutat fortalesa del nord de Yorkshire, Anglaterra, amb 198.000 habitants.
Veure Constanci I Clor і York
Zòsim
Zòsim (Ζώσιμος Zósimos) va ser un historiador grec que va viure en temps de Teodosi II, durant la primera meitat del.
Veure Constanci I Clor і Zòsim
1 de maig
El primer de maig és el cent vint-i-unè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vint-i-dosè en els anys de traspàs.
Veure Constanci I Clor і 1 de maig
1 de març
El primer de març és el seixantè dia de l'any del calendari gregorià i el seixanta-unè en els anys de traspàs.
Veure Constanci I Clor і 1 de març
25 de juliol
El 25 de juliol és el dos-cents sisè dia de l'any del calendari gregorià i el cent dos-cents setè en els anys de traspàs.
Veure Constanci I Clor і 25 de juliol
250
El 250 (CCL) fou un any comú començat en dimarts del calendari julià.
Veure Constanci I Clor і 250
293
El 293 (CCXCIII) fou un any comú començat en diumenge del calendari julià.
Veure Constanci I Clor і 293
305
El 305 (CCCV) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.
Veure Constanci I Clor і 305
306
El 306 (CCCVI) fou un any comú començat en dimarts del calendari julià.
Veure Constanci I Clor і 306
31 de març
El 31 de març és el norantè dia de l'any del calendari gregorià i el noranta-unè en els anys de traspàs.
Veure Constanci I Clor і 31 de març
Vegeu també
Cònsols romans del segle IV
- Acili Sever
- Arcadi
- Aureli Valeri Símmac Tul·lià
- Claudi Mamercí
- Constanci I Clor
- Constanci II
- Constantí I el Gran
- Dècim Magne Ausoni
- Estilicó
- Eugeni (emperador)
- Eutropi (historiador)
- Flavi Ablavi
- Flavi Claudi Constantí
- Flavi Dalmaci
- Flavi Eusebi (cònsol l'any 347)
- Flavi Eusebi (cònsol l'any 359)
- Flavi Gracià
- Flavi Honori
- Flavi Juli Constant
- Flavi Juli Crisp
- Flavi Sàlia
- Flavi Timasi
- Florenci (prefecte del pretori)
- Galeri
- Hipaci
- Jovià
- Juli Constantí
- Julià l'Apòstata
- Juni Anni Bas
- Licini I
- Licini II
- Magne Màxim
- Magnenci
- Maxenci
- Maximí Daia
- Mecili Hilarià
- Quint Aureli Símmac
- Rufí (ministre)
- Sal·lusti (cònsol)
- Sever II
- Teodor Mal·li
- Teodosi I el Gran
- Tit Fabi Ticià
- Valent
- Valentinià I
- Valentinià II
- Varronià
- Viri Nicòmac Flavià
Gens Flàvia
- Anastàsia (germana de Constantí)
- Arri Àper
- Climent d'Alexandria
- Constància
- Constanci Gal
- Constanci I Clor
- Constanci II
- Constanci III
- Constantí (usurpador)
- Constantí I el Gran
- Dalmaci Cèsar
- Domicià
- Filòstrat d'Atenes
- Flàvia Domicil·la (esposa de Vespasià)
- Flàvia Màxima Constància
- Flàvia Maximiana Fausta
- Flàvia Maximiana Teodora
- Flàvia Ticiana
- Flàvia Valèria Constància
- Flavi Arrià
- Flavi Boet
- Flavi Capre
- Flavi Claudi Constantí
- Flavi Dalmaci
- Flavi Esceví
- Flavi Eusebi (cònsol l'any 347)
- Flavi Eusebi (cònsol l'any 359)
- Flavi Juli Constant
- Flavi Juli Crisp
- Flavi Sulpicià
- Gai Flavi Fímbria (cònsol)
- Gai Flavi Fímbria (militar)
- Gens Flàvia
- Gneu Flavi
- Helena Flàvia Júlia
- Helena de Constantinoble
- Hipaci
- Julià l'Apòstata
- Magnenci Decenci
- Marc Flavi
- Severià (príncep)
- Tit (emperador)
- Tit Flavi
- Tit Flavi Petró
- Vespasià
També conegut com Constanci Clor, Constanci I, Flavi Valeri Constanci.