Taula de continguts
44 les relacions: Antoní Pius, Armènia, Artaxata, Britànnia, Cavaller romà, Cònsol romà, Cursus honorum, Dalmàcia, Dàcia, Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology, Gàl·lia Narbonesa, Gens Estàcia, Governador romà, Hadrià, Judea, Legió I Adiutrix, Legió III Gallica, Legió X Gemina, Legió XIII Gèmina, Longí (governador), Luci Ver, Marc Aureli, Marc Sedaci Severià, Mèsia, Oxford University Press, Pannònia, Parts, Plauci Quintil (cònsol any 159), Prefecte, Pretor, Prisc, Procurator, Qüestor, Quint Tineu Sacerdot Clement, Revolta de Bar Kokhebà, Senat Romà, Sext Calpurni Agrícola, Sext Sulpici Tertul, Tribú de la plebs, Tribú militar, Vexillum, Vologès IV de Pàrtia, 159, 161.
- Gens Licínia
- Governadors romans de Britànnia
- Governadors romans de Síria
Antoní Pius
Tit Aureli Fulvus Boioni Arri Antoní (Titus Aurelius Fulvus Boionius Arrius Antoninus), més conegut com a Antoní Pius (Antoninus Pius), era un senador romà de mitjana edat originari de Nimes, que fou adoptat per un moribund Adrià i li va succeir com emperador romà el 138, sent un dels Cinc bons emperadors van exercir el seu poder durant el zenit de la prosperitat que va assolir l'imperi a la Pax Romana.
Veure Marc Estaci Prisc і Antoní Pius
Armènia
La República d'Armènia o simplement Armènia (en armeni, Հայաստանի Հանրապետություն, Haiastaní Hanrapetutiún; o Հայաստան, Haiastan; Armínia, en Ramon Muntaner) és un país del Caucas, del 1990 ençà una república independent que es va segregar de la Unió Soviètica.
Veure Marc Estaci Prisc і Armènia
Artaxata
Artaxata (en armeni: Արտաշատ, transcripció Artashat o Artašat; també apareix esmentada com a Artaxiasata), fou una ciutat de les planes de la vora de l'Araxes, a la vall del Mont Ararat, que fou fundada pel rei Artaxes I d'Armènia després del 188 aC, probablement el 176 aC, i que va esdevenir capital de l'Armènia Sofene.
Veure Marc Estaci Prisc і Artaxata
Britànnia
La Britànnia romana cap al 410 Britànnia fou la província romana que abraçava els dos terços del sud de l'illa de la Gran Bretanya.
Veure Marc Estaci Prisc і Britànnia
Cavaller romà
Els cavallers romans, també anomenats equites o classe eqüestre, foren una classe social dominant de l'antiga Roma, per darrere dels senadors.
Veure Marc Estaci Prisc і Cavaller romà
Cònsol romà
Els cònsols (llatí: consules) eren magistrats romans que, amb noms i atribucions diferents segons el període, desenvoluparen les seves funcions des dels primers anys de la República Romana, cap al principi del, fins que l'emperador romà d'Orient Lleó VI el Filòsof abolí el càrrec a la darreria del.
Veure Marc Estaci Prisc і Cònsol romà
Cursus honorum
Cursus honorum en llatí, que significa la 'carrara política de magistrat', era la successió de càrrecs públics que podia assolir una persona a l'antiga Roma, tant en l'època republicana com durant l'Imperi.
Veure Marc Estaci Prisc і Cursus honorum
Dalmàcia
Dalmàcia és una regió que s'estén del nord-oest al sud-oest de la costa de la mar Adriàtica.
Veure Marc Estaci Prisc і Dalmàcia
Dàcia
El país dels dacis A l'antiguitat, especialment a les fonts romanes, la Dàcia era el país de l'Europa centreoriental habitat pels dacis, que els grecs anomenaven getes.
Veure Marc Estaci Prisc і Dàcia
Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology
El Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology (Diccionari de biografia i mitologia grega i romana) és una enciclopèdia o diccionari biogràfic del 1849, tot i que fou publicat originalment el 1844 sota un títol lleugerament diferent.
Veure Marc Estaci Prisc і Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology
Gàl·lia Narbonesa
La Gàl·lia Narbonesa (Gallia Narbonensis) va ser una província romana creada l'any 121 aC coneguda inicialment com a Gàl·lia Transalpina, en oposició a la Gàl·lia Cisalpina.
Veure Marc Estaci Prisc і Gàl·lia Narbonesa
Gens Estàcia
La gens Estàcia (Statia gens) fou una gens romana plebea d'origen lucà o samnita.
Veure Marc Estaci Prisc і Gens Estàcia
Governador romà
Un governador romà era un oficial elegit per ser l'administrador principal de Dret romà en una o més de les províncies constituents de l'Imperi Romà.
Veure Marc Estaci Prisc і Governador romà
Hadrià
Hadrià o Adrià, nom complet Publi Eli Trajà Hadrià, (Publius Aelius Traianus Hadrianus) (Itàlica, Hispània, 24 de gener del 76 - Baia, 10 de juliol del 138) fou emperador de l'Imperi Romà del 117 al 138.
Veure Marc Estaci Prisc і Hadrià
Judea
Regne de Moab Judea fou un antic regne i província romana, format a partir de l'encara més antic regne de Judà i situat en la actual Palestina.
Veure Marc Estaci Prisc і Judea
Legió I Adiutrix
Denari de Septimi Sever amb un homenatge a la I ''Adiutrix'': al revers es llegeix '''LEG I AD-IVT'''. La Legió I Adiutrix («ajudant») va ser una legió romana formada l'any 68, possiblement per Galba sota les ordres de Neró.
Veure Marc Estaci Prisc і Legió I Adiutrix
Legió III Gallica
1.
Veure Marc Estaci Prisc і Legió III Gallica
Legió X Gemina
La Legió X Gemina va ser una legió romana que es va reclutar a la Gàl·lia Cisalpina i a la Gàl·lia Narbonesa cap a l'any 70 aC per combatre la tribu gala dels al·lòbroges.
Veure Marc Estaci Prisc і Legió X Gemina
Legió XIII Gèmina
La Legió tertia decima Gemina (legió tretzena bessona) va ser una de les legions romanes històricament més notables.
Veure Marc Estaci Prisc і Legió XIII Gèmina
Longí (governador)
Longí (en Longinus) és el nom parcialment conegut del governador romà de Britània entre el 158 i el 161.
Veure Marc Estaci Prisc і Longí (governador)
Luci Ver
Luci Aureli Ver (Lucius Verus; 15 desembre 130 – febrer 169) va ser coemperador de Roma del 161 fins a la seva mort el 169 juntament amb el seu germà adoptiu Marc Aureli.
Veure Marc Estaci Prisc і Luci Ver
Marc Aureli
Marc Aureli, per casament Marcus Annius Verus (26 d'abril del 121 - 17 de març del 180) fou emperador romà del 161 al 180, que succeí a Antoní Pius, juntament amb son germà, i fill adoptiu d'Antoní Pius, Luci Aureli Ver.
Veure Marc Estaci Prisc і Marc Aureli
Marc Sedaci Severià
Marc Sedaci Severià (en llatí: Marcus Sedatius C. f. Severianus Iulius Acer Metillius Nepos Rufinus Ti. Rutilianus Censor; Grec antic: Μ. Σηδάτιος Σεουηριανὸς; nascut vers el 105- i mort a la fi del 161 o principis del 162) va ser un senador, cònsol, i general romà durant el, originàriament de la Gàl·lia.
Veure Marc Estaci Prisc і Marc Sedaci Severià
Mèsia
Mèsia dins del conjunt de l'Imperi Romà Els Balcans romans al segle IV Mèsia (Moesia) fou una província romana situada als Balcans.
Veure Marc Estaci Prisc і Mèsia
Oxford University Press
Oxford University Press (OUP) és l'editorial universitària més gran del món.
Veure Marc Estaci Prisc і Oxford University Press
Pannònia
Posició de la província de Pannònia a l'Imperi Romà Pannònia o Panònia (Pannonia) era una regió del centre d'Europa al sud i a l'oest del Danubi que la limitava pel nord i l'est.
Veure Marc Estaci Prisc і Pannònia
Parts
Els parts (en llatí: parthi o parthyaei, en grec antic Πάρθοι), originàriament anomenats parnis o aparnis (Πάρνοι, 'Parnoi', Ἄπαρνοι, 'Aparnoi') van ser un poble indoeuropeu establert a la zona del nord-est del modern Iran.
Veure Marc Estaci Prisc і Parts
Plauci Quintil (cònsol any 159)
Plauci Quintil (en llatí Plautius Quintillus) va ser un magistrat romà del.
Veure Marc Estaci Prisc і Plauci Quintil (cònsol any 159)
Prefecte
Prefecte francès.
Veure Marc Estaci Prisc і Prefecte
Pretor
El pretor (en llatí praetor) era un magistrat de la República de Roma, encarregat principalment de l'administració de justícia.
Veure Marc Estaci Prisc і Pretor
Prisc
* Prisc Àtal, emperador romà.
Veure Marc Estaci Prisc і Prisc
Procurator
Procurator (en català Procurador) era la persona que a l'antiga Roma portava els negocis d'una altra per encàrrec d'aquesta.
Veure Marc Estaci Prisc і Procurator
Qüestor
El qüestor (en llatí quaestor) era un oficial a l'antiga Roma que formava part d'una magistratura electa de la República.
Veure Marc Estaci Prisc і Qüestor
Quint Tineu Sacerdot Clement
Quint Tineu Sacerdot Clement (en llatí Quintus Tineius Sacerdos Clemens, n. al voltant del 100 – i mort després del 170) també conegut per Tineu Sacerdot I va ser un magistrat romà del.
Veure Marc Estaci Prisc і Quint Tineu Sacerdot Clement
Revolta de Bar Kokhebà
La Revolta de Bar Kokhebà, també coneguda com a Segona Revolta Jueva va tenir lloc 60 anys després de la Gran Revolta Jueva i va aconseguir restablir un estat jueu independent durant tres anys.
Veure Marc Estaci Prisc і Revolta de Bar Kokhebà
Senat Romà
El Senat Romà fou una institució de l'antiga Roma que va sorgir com a contrapès a la institució reial.
Veure Marc Estaci Prisc і Senat Romà
Sext Calpurni Agrícola
Sext Calpurni Agrícola (Sextus Calpurnius Agricola) va ser un general i polític romà del.
Veure Marc Estaci Prisc і Sext Calpurni Agrícola
Sext Sulpici Tertul
Sext Sulpici Tertul (Sextus Sulpicius Tertullus) va ser un magistrat romà que va viure sota els emperadors Adrià, Antoninus Pius i Marc Aureli.
Veure Marc Estaci Prisc і Sext Sulpici Tertul
Tribú de la plebs
El tribú de la plebs (en llatí Tribunus plebis) de vegades traduït com a tribú del poble era un càrrec públic de la República Romana sorgit cap al.
Veure Marc Estaci Prisc і Tribú de la plebs
Tribú militar
Tribú militar (en llatí tribunus militum) era el nom dels oficials comandants de les legions romanes.
Veure Marc Estaci Prisc і Tribú militar
Vexillum
Vexillarius amb un vexillum Un vexillum era un estendard o ensenya d'un destacament de l'exèrcit romà.
Veure Marc Estaci Prisc і Vexillum
Vologès IV de Pàrtia
Vologès IV fou rei de Pàrtia del 147 al 191, fill de Mitridates V de Pàrtia, que havia lluitat contra el monarca part governant Vologès III de Pàrtia.
Veure Marc Estaci Prisc і Vologès IV de Pàrtia
159
El 159 (CLIX) fou un any comú començat en diumenge del calendari julià.
Veure Marc Estaci Prisc і 159
161
El 161 (CLXI) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.
Veure Marc Estaci Prisc і 161
Vegeu també
Gens Licínia
- Aulus Licini Àrquies
- Aulus Terenci Varró Murena
- Eudòxia (muller de Valentinià III)
- Gai Licini Calvus
- Gai Licini Calvus Estoló
- Gai Licini Geta
- Gai Licini Macre
- Gai Licini Macre Calvus
- Gai Licini Var
- Gal·liè
- Gens Licínia
- Gneu Pompeu Magne (gendre de Claudi)
- Licini I
- Licini II
- Licini Mucià
- Licini Rufí
- Luci Licini Murena (cònsol)
- Luci Licini Murena (pretor)
- Luci Licini Sura (govern de Trajà)
- Marc Estaci Prisc
- Publi Licini Corneli Valerià Saloní
- Publi Licini Nerva
- Valerià
- Valerià el Jove
Governadors romans de Britànnia
- Alipi d'Antioquia
- Aulus Didi Gal
- Aulus Platori Nepot
- Aulus Plauci
- Aulus Viciri Pròcul
- Cerel·li Prisc
- Clodi Albí
- Gai Petroni Turpilià
- Gai Suetoni Paulí
- Gai Valeri Pudent
- Gneu Juli Agrícola
- Gneu Juli Ver
- Gordià I
- Luci Alfè Seneció
- Luci Neraci Marcel
- Marc Anci Crescent Calpurnià
- Marc Atili Metili Bràdua
- Marc Estaci Prisc
- Marc Trebel·li Màxim
- Marc Veti Bolà
- Pèrtinax
- Publi Metili Sabí Nepot
- Publi Mummi Sisenna
- Publi Ostori Escàpula
- Quint Antisti Advent
- Quint Lol·li Urbic
- Quint Petil·li Cerial
- Quint Pompeu Falcó
- Quint Verani Nepot
- Sal·lusti Lucul
- Sext Calpurni Agrícola
- Sext Juli Frontí
- Sext Juli Sever
- Tiberi Avidi Quiet
- Trebi Germà
- Ulpi Marcel (governador)
- Victorí (vicari)
- Viri Llop
Governadors romans de Síria
- Atili Rufus
- Aulus Corneli Palma
- Avidi Cassi
- Efraïm d'Antioquia
- Flavi Boet
- Gai Anti Aulus Juli Quadrat
- Gai Senti Saturní (cònsol any 19 aC)
- Gai Sext Juli Cèsar
- Gneu Calpurni Pisó (cònsol 7 aC)
- Gneu Domici Corbuló
- Gneu Juli Ver
- Hadrià
- Javolè Prisc
- Juli Saturní
- Licini Mucià
- Luci Catili Sever
- Luci Eli Làmia (cònsol)
- Luci Juni Cesenni Petus
- Luci Pomponi Flac
- Luci Vitel·li (cònsol any 34)
- Luci Volusi Saturní (cònsol sufecte 12 aC)
- Marc Estaci Prisc
- Marc Tici el Jove
- Marc Ulpi Trajà (sènior)
- Mari Màxim
- Pèrtinax
- Pescenni Níger
- Publi Petroni
- Publi Quintili Var (cònsol 13 aC)
- Quint Cecili Metel Crètic (cònsol l'any 7)
- Quint Didi
- Quirini
- Vibi Mars
També conegut com Estaci Prisc.