Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Descarregar
Accés més ràpid que el navegador!
 

Imperi Part

Índex Imperi Part

L'imperi Part fou un regne d'estructura feudal que va existir aproximadament des del 249 aC fins a l'any 231 dC.

242 les relacions: Adiabene, Alans, Albània del Caucas, Alexandre Heli, Amardis, Antíoc VII Sidetes, Antiga Roma, Apamea, Araxes, Ardaixir I, Armènia Sofene, Arsaces I de Pàrtia, Arsaces II de Pàrtia, Arsàcides, Arshak I d'Armènia, Artaban I de Pàrtia, Artaban II de Pàrtia, Artaban III de Pàrtia, Artaban IV de Pàrtia, Artaban V de Pàrtia, Artavasdes de Pàrtia, Artaxata, Artaxes II d'Armènia, Artaxes III d'Armènia, Atropatene, August, Axidares d'Armènia, Àsia Central, Babilònia, Babilim, Bactriana, Batalla d'Hormizdegan, Batalla de Nisibis (217), Bukharà, Calígula, Capadòcia, Caracene, Cilícia, Cinmamos, Commagena, Ctesifont, Dècada del 220, Dècada del 230, Dura Europos, Elegeia, Elimaida, Erevan, Escites, Etxmiadzin, Eufrates, ..., Fenícia, Firdawsí, Fraapatios de Pàrtia, Fraates I de Pàrtia, Fraates II de Pàrtia, Fraates III de Pàrtia, Fraates IV de Pàrtia, Fraates V de Pàrtia, Garni, Germànic Cèsar, Gneu Domici Corbuló, Gordiene, Gotarces I de Pàrtia, Gotarces II de Pàrtia, Hatra, Hekatompilos, Herat, Herodes el gran, Imperi Aquemènida, Imperi Romà, Imperi Sassànida, Imperi Selèucida, Indus, Iran, Itàlia romana, Judea, Juliol, Kabulistan, Llatí, Mar Càspia, Marc Antoni, Marc Ulpi Trajà, Maukisres de Pàrtia, Meherdates de Pàrtia, Mesene, Mesopotàmia, Mitridates d'Armènia, Mitridates I, Mitridates I de Pàrtia, Mitridates II, Mitridates II de Pàrtia, Mitridates III de Pàrtia, Mitridates IV de Pàrtia, Moisès de Khoren, Muntanyes de Nur, Nínive, Nusaybin, Orodes I de Pàrtia, Orodes II de Pàrtia, Orodes III de Pàrtia, Osroene, Osroes I de Pàrtia, Osroes II de Pàrtia, Pacoros I de Pàrtia, Pacoros II de Pàrtia, Partamaspades de Pàrtia, Pàrtia, Persa, Persis, Petita Armènia, Pharsman I d'Ibèria, Pont, Regne d'Armènia, República Àrab Siriana, Rhandeia, Roma, Sanabares de Pàrtia, Sanatrokes I de Pàrtia, Sanatrokes II de Pàrtia, Sanatruk, Sanatruk II d'Armènia, Saques, Segle III aC, Selèucia del Tigris, Septimi Sever, Sila, Sistan, Susa (Iran), Tiberi, Tigranes II d'Armènia, Tigranes VI d'Armènia, Tigris, Tir, Tiridates II, Tiridates II de Pàrtia, Tiridates III de Pàrtia, Tocaris, Treball de part, Turkmenistan, Vardanes I de Pàrtia, Vardanes II de Pàrtia, Vologès I de Pàrtia, Vologès II de Pàrtia, Vologès III de Pàrtia, Vologès IV de Pàrtia, Vologès V de Pàrtia, Vologès VI de Pàrtia, Vonones I de Pàrtia, Vonones II de Pàrtia, Zab, 10, 111, 113, 114, 115, 116, 117, 118, 119 aC, 122 aC, 123 aC, 124 aC, 127 aC, 129, 129 aC, 130 aC, 136 aC, 139 aC, 141 aC, 148 aC, 149 aC, 150, 162, 162 aC, 163, 164 aC, 173 aC, 178 aC, 18, 181 aC, 185, 188 aC, 189 aC, 191, 195, 196 aC, 197, 2, 2 aC, 20 aC, 202, 208, 209, 209 aC, 214 aC, 216, 217, 224, 228, 237 aC, 249 aC, 28 aC, 30 aC, 32 aC, 33 aC, 34, 34 aC, 35, 35 aC, 36, 37, 37 aC, 38 aC, 39 aC, 4, 40, 40 aC, 41, 42, 43, 45, 46, 49, 5, 51, 52 aC, 53, 55, 58, 62, 63, 65, 65 aC, 69 aC, 7, 72, 8 d'abril, 8 d'agost, 80 aC, 87 aC, 9 de juny, 90 aC. Ampliar l'índex (192 més) »

Adiabene

Adiabene fou el nom clàssic de l'antiga regió anomenada també Assíria, entre Armènia (al nord), el Tigris (al sud i sud-oest), Susiana (al sud-est), i Atropatene (a l'est).

Nou!!: Imperi Part і Adiabene · Veure més »

Alans

Els alans (àrab: al-Lan; grec: alanoi; llatí: alani o halani), en singular alà, són un poble del grup iranià del nord (escites, saka, sàrmates, massagetes); algunes de les seves tribus afiliades són esmentades com asians, roxolans, aorsis, siracs i iazigs.

Nou!!: Imperi Part і Alans · Veure més »

Albània del Caucas

Albània del Caucas —Albānia en llatí, Ἀλβανία, Albanía en grec, Աղուանք Ałuankʿ o Aghuanken armeni antic, Ardhan en part,: Arran en Persa mitjà; რანი, Rani en georgià) és el nom del país equivalent a l'actual Azerbaidjan durant l'època romana. Aghuània fou el nom del país del Aghuans o Aluanqs, que el romans van conèixer com albans i el país com Albània (Albània del Caucas). La capital fou Kapałak o Kapaghak i després P'artaw (Bardaa). L'Albània caucàsica s'ubicava a la part sud-oriental de les muntanyes del Caucas Major. Limitava amb la Ibèria del Caucas (actual Geòrgia) a l'oest, amb Sarmàcia al nord, amb la Mar Càspia a l'est, i amb les províncies armènies d'Artsakh i Utik a l'oest al llarg del riu Kura. Aquests límits, però, no foren probablement mai estàtics, ja que a vegades el territori d'Albània caucàsica incloïa terres a l'oest del riu Kura.

Nou!!: Imperi Part і Albània del Caucas · Veure més »

Alexandre Heli

Alexandre Heli (Helios) fou fill de Cleòpatra i Marc Antoni, nascut vers finals del 40 aC o principis del 39 aC.

Nou!!: Imperi Part і Alexandre Heli · Veure més »

Amardis

Els amardis o mardis (llatí amardi o mardi, grec Ἀμαρδοί, Μαρδοί), foren una nació o tribu asiàtica, propera als Hircanis i als Harmato Trophi, a la vora de la mar Càspia.

Nou!!: Imperi Part і Amardis · Veure més »

Antíoc VII Sidetes

Antíoc VII Sidetes (de Sidó) o Evergetes fou rei selèucida del 138 aC al 129 aC.

Nou!!: Imperi Part і Antíoc VII Sidetes · Veure més »

Antiga Roma

L'antiga Roma va ser la civilització que va sorgir de la ciutat-estat de Roma, a partir del segle IX aC.

Nou!!: Imperi Part і Antiga Roma · Veure més »

Apamea

Apamea Apamea fou una antiga ciutat de Síria a la vora del riu Orontes.

Nou!!: Imperi Part і Apamea · Veure més »

Araxes

Araxes (llatinització del nom en armeni i rus, conegut també com a Aras, Araks, Arax, Araxi, Araxes, Araz, o Yeraskh; en armeni Արաքս, en farsi ارس, en turc Aras, en àzeri Araz, en kurd Aras o Araz, en rus Аракс) és un riu de la regió del Caucas que fa frontera entre Turquia, l'Iran, l'Azerbaidjan i Armènia.

Nou!!: Imperi Part і Araxes · Veure més »

Ardaixir I

Relleu d'Ardaixir I prop de Persèpolis, Iran. Ardaixir I, del grec Artaxerxes (? - 240), fou el primer Xahanxa (Rei de reis) de la dinastia sassànida, i rei de reis de Pèrsia des de l'any 226, quan prengué el poder a Artaban V de Pàrtia (rei de l'imperi Part) fins a l'any 240.

Nou!!: Imperi Part і Ardaixir I · Veure més »

Armènia Sofene

Armènia Sofene fou el nom donat a una regió de l'occident d'Armènia (al sud-oest).

Nou!!: Imperi Part і Armènia Sofene · Veure més »

Arsaces I de Pàrtia

Arsaces I fou cap del grup nomada dels Parnis, d'origen escita o dahan, que vivien a l'est de la mar Càspia i rei de Pàrtia vers el 250-247 aC (o 250-214 aC).

Nou!!: Imperi Part і Arsaces I de Pàrtia · Veure més »

Arsaces II de Pàrtia

Tiridates és el nom que Arrià va donar a un segon suposat rei dels parts, germà i successor d'Arsaces I de Pàrtia.

Nou!!: Imperi Part і Arsaces II de Pàrtia · Veure més »

Arsàcides

Els arsàcides van ser una dinastia de reis de Pàrtia que va regnar a l'Iran creant l'imperi part, que substituí el dels selèucides.

Nou!!: Imperi Part і Arsàcides · Veure més »

Arshak I d'Armènia

Arshak (Arsaces) fou rei d'Armènia del 34 al 35.

Nou!!: Imperi Part і Arshak I d'Armènia · Veure més »

Artaban I de Pàrtia

Artaban I fou rei dels parts del 214 aC al 196 aC.

Nou!!: Imperi Part і Artaban I de Pàrtia · Veure més »

Artaban II de Pàrtia

Artaban II fou rei dels Parts del 127 aC al 124 aC.

Nou!!: Imperi Part і Artaban II de Pàrtia · Veure més »

Artaban III de Pàrtia

Monedes amb la imatge d''''Artaban III'' Artaban III fou rei de Pàrtia del 10 al 42.

Nou!!: Imperi Part і Artaban III de Pàrtia · Veure més »

Artaban IV de Pàrtia

Artaban IV fou rei pretendent de Pàrtia vers el 80 i fins vers el 90.

Nou!!: Imperi Part і Artaban IV de Pàrtia · Veure més »

Artaban V de Pàrtia

Artaban V fou rei de Pàrtia des del 209 al 226 Es va rebel·lar el 209 contra son germà Vologès VI de Pàrtia i es va apoderar de la part occidental de l'Imperi, singularment Mesopotàmia, la Mèdia del sud i l'Atropatene.

Nou!!: Imperi Part і Artaban V de Pàrtia · Veure més »

Artavasdes de Pàrtia

Artavades fou rei de Pàrtia proclamat el 226 i va resistir als perses un temps probablement inferior a cinc anys.

Nou!!: Imperi Part і Artavasdes de Pàrtia · Veure més »

Artaxata

Artaxata (en armeni: Արտաշատ, transcripció Artashat o Artašat; també apareix esmentada com a Artaxiasata), fou una ciutat de les planes de la vora de l'Araxes, a la vall del Mont Ararat, que fou fundada pel rei Artaxes I d'Armènia després del 188 aC, probablement el 176 aC, i que va esdevenir capital de l'Armènia Sofene.

Nou!!: Imperi Part і Artaxata · Veure més »

Artaxes II d'Armènia

Artaxes II fou rei d'Armènia del 33 aC al 20 aC.

Nou!!: Imperi Part і Artaxes II d'Armènia · Veure més »

Artaxes III d'Armènia

Artaxes III (Zenó del Pont) fou rei d'Armènia del 18 al 34.

Nou!!: Imperi Part і Artaxes III d'Armènia · Veure més »

Atropatene

Atropatene és el nom amb què es va conèixer al període clàssic la regió que equival a l'actual Azerbaidjan independent i a l'Azerbaidjan iranià.

Nou!!: Imperi Part і Atropatene · Veure més »

August

Gai Juli Cèsar Octavià (Caius Iulius Caesar Octavianus), Cèsar August, August o Octavi August (Roma o Velitrae, 23 de setembre de 63 aC - Nola, Campània, 19 d'agost del 14 dC) va ser el successor de Juli Cèsar i el primer emperador romà.

Nou!!: Imperi Part і August · Veure més »

Axidares d'Armènia

Axidares fou rei d'Armenia de vers el 100 al 113.

Nou!!: Imperi Part і Axidares d'Armènia · Veure més »

Àsia Central

L'Àsia central és una de les regions geogràfiques menys clarament definides del món i el seu terme varia considerablement segons els criteris geogràfics, lingüístics, culturals o polítics que s'adoptin.

Nou!!: Imperi Part і Àsia Central · Veure més »

Babilònia

Babilònia era un antic estat de Mesopotàmia (actualment l'Iraq).

Nou!!: Imperi Part і Babilònia · Veure més »

Babilim

Babilim i la Babilònia d'Hammurabi, 1792 al 1750 aC Babilim (sumeri Kadingirra, biblíca Babel, en català Babilònia) és el nom accadi (Bab-ilim o Bab-ilu) d'una ciutat de Sumer, capital de l'estat de Babilònia, a Mesopotàmia (actualment Iraq).

Nou!!: Imperi Part і Babilim · Veure més »

Bactriana

La Bactriana o Bactris (Bāxtriš) fou una satrapia de l'imperi persa i després de l'imperi selèucida, que tenia per capital Bactra, que correspon a la moderna Balkh.

Nou!!: Imperi Part і Bactriana · Veure més »

Batalla d'Hormizdegan

La Batalla d'Hormizdegan fou una batalla lliurada el 28 d'abril del 224 a Hormazan (Pèrsia) entre l'imperi Part i els sassànides, amb victòria sassànida.

Nou!!: Imperi Part і Batalla d'Hormizdegan · Veure més »

Batalla de Nisibis (217)

La Batalla de Nisibis fou un combat lluitat entre l'imperi Romà i l'imperi Part l'estiu del 217.

Nou!!: Imperi Part і Batalla de Nisibis (217) · Veure més »

Bukharà

Bukharà és una de les ciutats principals de l'Uzbekistan.

Nou!!: Imperi Part і Bukharà · Veure més »

Calígula

Gai Juli Cèsar August Germànic (Antium, actual Anzio, 31 d'agost de 12 dC - Roma, 22 o 24 de gener de 41 dC), més conegut com a Calígula, fou el tercer emperador romà i el tercer membre de la dinastia julio-clàudia, que governà des de l'any 37 fins al 41 dC.

Nou!!: Imperi Part і Calígula · Veure més »

Capadòcia

Llocs d'interès turístic La Capadòcia (en turc: Kapadokya, del grec Καππαδοκίαés) és una regió de l'Àsia Menor, a Turquia.

Nou!!: Imperi Part і Capadòcia · Veure més »

Caracene

Caracene fou una regió de l'Imperi Selèucida i després de l'Imperi Part, situada al sud de l'Iraq/Kuwait, a la zona d'unió dels rius Tigris i Eufrates i fins a la desembocadura.

Nou!!: Imperi Part і Caracene · Veure més »

Cilícia

El regne armeni de Cilícia, 1199-1375. Mapa de les diverses regions tradicionals d'Àsia Menor. Cilícia fou una regió del sud-est d'Àsia Menor.

Nou!!: Imperi Part і Cilícia · Veure més »

Cinmamos

Cinmamos fou rei de Pàrtia del 39 al 40.

Nou!!: Imperi Part і Cinmamos · Veure més »

Commagena

Antiochos I de Kommagene, en el Museu de Gaziantep La Commagena fou una regió situada al sud-oest d'Armènia i nord de Síria, a la zona al sud de Melitene fins al riu Eufrates.

Nou!!: Imperi Part і Commagena · Veure més »

Ctesifont

Ctesifont fou la capital de l'imperi Part i després de l'imperi dels perses sassànides, a la riba del Tigris a uns 30 km al sud de Bagdad.

Nou!!: Imperi Part і Ctesifont · Veure més »

Dècada del 220

226 - Inici del segon Imperi Persa (226-651) amb la dinastia sassànida.

Nou!!: Imperi Part і Dècada del 220 · Veure més »

Dècada del 230

Sense descripció.

Nou!!: Imperi Part і Dècada del 230 · Veure més »

Dura Europos

Restes de la ciutadella principal i del palau Dura Europos fou una ciutat al nord de Mesopotàmia, no lluny de l'Eufrates (a uns 90 m), i al costat de Circesium.

Nou!!: Imperi Part і Dura Europos · Veure més »

Elegeia

Elegeia (posteriorment anomenada Ilijeh) va ser una ciutat d'Armènia que Ptolemeu situava prop de les fonts de l'Eufrates.

Nou!!: Imperi Part і Elegeia · Veure més »

Elimaida

Elimaida (llatí Elymais, grec Elymaia) fou una província, continuació del regne d'Elam, que formà part de la satrapia de Susiana que va existir sota l'Imperi Persa dels aquemènides i l'Imperi selèucida i fou regió o província separada sota i sota l'Imperi part i sota els sassànides). En general es considera que ocupava la regió entre els Zagros i Susis (la regió de Susa) però alguns autors clàssics l'esmenten com formant part d'Assíria i estenent-se des Assíria fins Susis. Plini la fa arribar fins al golf pèrsic (el mateix diu Estrabó). Ptolemeu situa el límit nord al riu Eulaeus (Eulaeos) i per l'est amb l'Oroatos, que feia frontera amb Persis o Persida, deixant també al sud el golf pèrsic. El nom deriva del antic regne d'Elam. Vegeu també: Ellipi.

Nou!!: Imperi Part і Elimaida · Veure més »

Erevan

Erevan (en armeni Երեվան o Երևան;; de vegades escrit Ierevan o Yerevan; antigament anomenada Erivan i Erebuni; turc Revan, abans Rewan o Eriwan) és la capital d'Armènia i la ciutat principal del país.

Nou!!: Imperi Part і Erevan · Veure més »

Escites

Extensió aproximada d'Escítia i Sarmàtia al segle I aC Els escites eren un poble nòmada, pastor i migrador.

Nou!!: Imperi Part і Escites · Veure més »

Etxmiadzin

Etxmiadzin, també Echmiatsin, Echmiadzin, Ejmiatsin (armeni: Էջմիածին), és el centre espiritual d'Armènia i la seu de la Catholicós de tots els armenis, el cap de la Santa Església apostòlica armènia.

Nou!!: Imperi Part і Etxmiadzin · Veure més »

Eufrates

LEufrates (en àrab الفرات, al-Furāt; en turc i en kurd Fırat; en persa فرات, Furât; en arameu, en l'Antic Testament, Prath; en assiri Pu-rat-tu; en persa antic Ufratu; en siríac, Frot o, Prât; en grec antic Ευφράτης, Eufrates) és un riu que en gran part discorre per l'Iraq.

Nou!!: Imperi Part і Eufrates · Veure més »

Fenícia

'''Fenícia''' Fenícia (en llatí, Phoenice o Phoenicia; en grec, Phoinike) fou una regió de la costa mediterrània de llevant, limitada a l'est pel mont Líban i sense límits gaire precisos al nord i al sud.

Nou!!: Imperi Part і Fenícia · Veure més »

Firdawsí

Tomba de Firdawsī a Tus, Iran Ferdosi, en persa, o Firdawsí, en àrab, és el pseudònim literari d'Abu-l-Qàssim Firdawsí (en persa ابوالقاسم فردوسی) (Baji (Iran), ~940 - ~1020), un dels principals poetes perses, anomenat "el recreador de la llengua persa".

Nou!!: Imperi Part і Firdawsí · Veure més »

Fraapatios de Pàrtia

Fraapatios fou rei dels Parts del 196 aC al 181 aC, i va succeir al seu pare Artaban I. Durant el seu regnat, i després de la derrota selèucida a Magnesia del Sipilos (189), Pàrtia va esdevenir independent.

Nou!!: Imperi Part і Fraapatios de Pàrtia · Veure més »

Fraates I de Pàrtia

Fraates I fou rei de Pàrtia del 181 aC al 173 aC.

Nou!!: Imperi Part і Fraates I de Pàrtia · Veure més »

Fraates II de Pàrtia

Fraates II fou rei de Pàrtia del 136 aC al 127 aC.

Nou!!: Imperi Part і Fraates II de Pàrtia · Veure més »

Fraates III de Pàrtia

Fraates III fou rei de Pàrtia des de vers el 69 aC fins al 57 aC.

Nou!!: Imperi Part і Fraates III de Pàrtia · Veure més »

Fraates IV de Pàrtia

Fraates IV fou rei de Pàrtia del 37 aC al 2 aC Va succeir al seu pare Orodes II que va abdicar el 37 aC després de les desfetes contra els romans.

Nou!!: Imperi Part і Fraates IV de Pàrtia · Veure més »

Fraates V de Pàrtia

Fraates V fou rei de Pàrtia del 2 aC al 5 dC El 2 aC el rei Fraates IV fou assassinat pel seu fill Fraataces i la mare d'aquest, Musa (una italiana no romana).

Nou!!: Imperi Part і Fraates V de Pàrtia · Veure més »

Garni

Mapa de Garni Garni fou un districte del Vaspurakan, limitat al nord pel Kogovit, a l'est pel Mardastan, a l'oest per l'Aliovit i al sud per l'Arberaniq i el Barilovit.

Nou!!: Imperi Part і Garni · Veure més »

Germànic Cèsar

Germànic Cèsar (Germanicus Caesar) fou el fill gran de Drus el vell o Drus Major (Neró Claudi Drus).

Nou!!: Imperi Part і Germànic Cèsar · Veure més »

Gneu Domici Corbuló

Bust de '''Gneu Domici Corbuló'''. Còpia de l'original que es conserva als Museus Capitolins Gneu Domici Corbuló (c. 7 - 67) era fill de Vestília, que es va casar primer amb Herdoni, després amb Pomponi i finalment amb Orfit.

Nou!!: Imperi Part і Gneu Domici Corbuló · Veure més »

Gordiene

Mapa de l'Armènia Major cap a l'any 150. Gordiene és al sud Gordiene (Kordjaiq o Korduene) fou una regió o província d'Armènia durant el període clàssic.

Nou!!: Imperi Part і Gordiene · Veure més »

Gotarces I de Pàrtia

Gotarces I fou rei de Partia del 90 aC al 80 aC aproximadament.

Nou!!: Imperi Part і Gotarces I de Pàrtia · Veure més »

Gotarces II de Pàrtia

Gotarces fou rei de Pàrtia el 42 en rebel·lió, d'Hircània i Pàrtia Oriental del 43 al 45, de Pàrtia en rebel·lió el 45, i altre cop (sense oposició) del 47 fins al 51.

Nou!!: Imperi Part і Gotarces II de Pàrtia · Veure més »

Hatra

Hatra (en llatí Atra, en grec antic, en àrab الحضر, al-Ḥaḍr) fou una antiga ciutat en ruïnes de l'Iraq a la governació de Nínive, a la regió de la Jazira.

Nou!!: Imperi Part і Hatra · Veure més »

Hekatompilos

Hekatompilos (o Hecatompylos) fou la capital de l'Imperi part fins al 129 aC i la capital d'estiu després d'aquesta data.

Nou!!: Imperi Part і Hekatompilos · Veure més »

Herat

Herat (2009) Herat (en farsi: هرات, clàssica Aria) és una ciutat del nord-oest de l'Afganistan, capital de la província d'Herat, situada a la vall del riu Hari (que passa a 5 km al sud de la ciutat).

Nou!!: Imperi Part і Herat · Veure més »

Herodes el gran

La presa de Jerusalem per Herodes el Gran, 36 A.C., per Jean Fouquet. Herodes el gran fou rei de Judea, Galilea, Samària, i Idumea des del 40 aC fins al 4 aC.

Nou!!: Imperi Part і Herodes el gran · Veure més »

Imperi Aquemènida

Limperi Aquemènida o dels aquemènides fou el primer i més extens imperi dels perses, el qual es va estendre pels territoris dels actuals estats de l'Iran, l'Iraq, el Turkmenistan, l'Afganistan, l'Uzbekistan, Turquia, Xipre, Síria, el Líban, Israel-Palestina i Egipte.

Nou!!: Imperi Part і Imperi Aquemènida · Veure més »

Imperi Romà

L'imperi Romà, successor de la República Romana, va controlar el món mediterrani i bona part de l'Europa occidental a partir del segle I. L'últim emperador de la part occidental de l'Imperi va ser deposat el 476.

Nou!!: Imperi Part і Imperi Romà · Veure més »

Imperi Sassànida

L'Imperi Sassànida és el període de govern del segon Imperi Persa (226 - 651) per part de la dinastia sassànida (quarta dinastia iraniana).

Nou!!: Imperi Part і Imperi Sassànida · Veure més »

Imperi Selèucida

Limperi Selèucida fou un dels estats sorgits de la descomposició de l'imperi d'Alexandre el Gran.

Nou!!: Imperi Part і Imperi Selèucida · Veure més »

Indus

El riu Indus i els seus afluents L'Indus (en sindhi सिन्‍धु नदी, Sindhu nadi, conegut com a Sindhu en sànscrit; grec, Sinthos, llatí Sintus) és el principal riu del Pakistan.

Nou!!: Imperi Part і Indus · Veure més »

Iran

La República Islàmica de l'Iran és un país de l'Orient Mitjà.

Nou!!: Imperi Part і Iran · Veure més »

Itàlia romana

Itàlia és una península que ocupa aproximadament el territori de l'actual República d'Itàlia excloses les illes de Sardenya i Sicília i la zona dels Alps.

Nou!!: Imperi Part і Itàlia romana · Veure més »

Judea

Regne de Moab Judea fou un antic regne i província romana, format a partir de l'encara més antic regne de Judà i situat en els actuals Israel (al sud) i Palestina (la franja de Gaza).

Nou!!: Imperi Part і Judea · Veure més »

Juliol

El juliol és el setè mes de l'any en el calendari gregorià i té 31 dies.

Nou!!: Imperi Part і Juliol · Veure més »

Kabulistan

Kabulistan o Zabulistan eren els territoris orientals del Gran Khorasan centrats a la ciutat de Kabul.

Nou!!: Imperi Part і Kabulistan · Veure més »

Llatí

El llatí és una llengua indoeuropea de la branca itàlica, parlada antigament pels romans.

Nou!!: Imperi Part і Llatí · Veure més »

Mar Càspia

La mar Càspia o mar Caspiana (i mar Caspi) és una mar tancada que ocupa la part més fonda d'una depressió entre Àsia i Europa, la Depressió caspiana, que forma part de la gran depressió aralocaspiana.

Nou!!: Imperi Part і Mar Càspia · Veure més »

Marc Antoni

Marc Antoni, en llatí Marcus Antonius (Roma, 20 d'abril vers 83 aC - Alexandria, 30 aC), va ser un militar i polític romà de l'època final de la República.

Nou!!: Imperi Part і Marc Antoni · Veure més »

Marc Ulpi Trajà

Trajà (Itàlica, prop de l'actual Sevilla, 18 de setembre del 53 – Selinos a Cilícia, 9 d'agost del 117) fou un general i emperador romà del 98 al 117, fill d'Ulpi Trajà, que fou de rang consular i patrici (el seu nom no apareix als Fasti) i membre d'una família senatorial de la província de la Bètica.

Nou!!: Imperi Part і Marc Ulpi Trajà · Veure més »

Maukisres de Pàrtia

Maukisres fou rei de Pàrtia des de vers el 87 aC fins al 77 aC.

Nou!!: Imperi Part і Maukisres de Pàrtia · Veure més »

Meherdates de Pàrtia

Meherdates (de vegades esmentat com Mitridates IV) fou rei de Pàrtia l'any 49.

Nou!!: Imperi Part і Meherdates de Pàrtia · Veure més »

Mesene

Mesene (Μεσηνή) fou una regió de Mesopotàmia situada a l'extrem sud.

Nou!!: Imperi Part і Mesene · Veure més »

Mesopotàmia

Mesopotàmia (del grec, Me.so.po.taˈmi.a, «entre dos rius») és l'antiga denominació de la regió situada entre l'Eufrates i el Tigris, que era dividida en dues parts: la Baixa Mesopotàmia, entre el golf Pèrsic i el punt on els dos rius s'acostaven a la mínima distància, anomenada sovint Babilònia o Sumer, i l'Alta Mesopotàmia, on es va desenvolupar la civilització semita d'Accàdia (Accad) i posterior d'Assíria, la civilització hurrita amb el regne de Mitanni, i va florir després el regne d'Assíria.

Nou!!: Imperi Part і Mesopotàmia · Veure més »

Mitridates d'Armènia

Mitridates fou un príncep iber, fill del rei Mitridates d'Ibèria (v. 30-50)i germà del rei Pharsman I d'Ibèria, que va regnar a Armènia del 35 al 37 i del 42 al 51.

Nou!!: Imperi Part і Mitridates d'Armènia · Veure més »

Mitridates I

Mitridates I fou sàtrapa del Pont.

Nou!!: Imperi Part і Mitridates I · Veure més »

Mitridates I de Pàrtia

Mitridates I el gran o el diví fou rei dels Parts del 173 aC al 136 aC.

Nou!!: Imperi Part і Mitridates I de Pàrtia · Veure més »

Mitridates II

Mitridates II fou sàtrapa del Pont.

Nou!!: Imperi Part і Mitridates II · Veure més »

Mitridates II de Pàrtia

Mitridates II fou rei de Pàrtia del 124 aC al 87 aC.

Nou!!: Imperi Part і Mitridates II de Pàrtia · Veure més »

Mitridates III de Pàrtia

Mitridates III fou rei de Pàrtia del 57 aC al 52 aC.

Nou!!: Imperi Part і Mitridates III de Pàrtia · Veure més »

Mitridates IV de Pàrtia

Mitridates IV fou rei de Pàrtia del 115 al 116 i del 129 al 140.

Nou!!: Imperi Part і Mitridates IV de Pàrtia · Veure més »

Moisès de Khoren

Moisès de Khoren (Movses de Khoren o Movses Khorenatzi) fou un historiador armeni que va viure vers el segle V. Fou dirigent espiritual i filòsof.

Nou!!: Imperi Part і Moisès de Khoren · Veure més »

Muntanyes de Nur

Les muntanyes Nur (en turc: Nur Dağları; antigament en grec: Ἀμανός "Amanos", Ἀμανόν o en llatí: Amanus) fou una serra part de les muntanyes del Taure que formaven la frontera sud de Cataònia i anava des de Tars (Cilícia) al nord del golf d'Issos, l'actual badia d'Iskenderun, fins a la Cataònia, i arribaven fins a Melitene, on el riu Eufrates les tallava.

Nou!!: Imperi Part і Muntanyes de Nur · Veure més »

Nínive

Localització de '''Nínive''' a Mesopotàmia Nínive (/ nɪnɪvə /), Niniveh, Ninos o Ninive; Siri: ܢܝܼܢܘܹܐ era una antiga ciutat assíria de l'Alta Mesopotàmia, situada als afores de Mossul, al nord de l'actual Iraq.

Nou!!: Imperi Part і Nínive · Veure més »

Nusaybin

Nusaybin (siríac ܢܨܝܒܝܢ, Nṣibin, siríac modern ܨܘܒܐ, Ṣōbā, clàssica Mygdonios, després Nisibis, Nizibis, Nísibe o Nisibe i Nisibin, àrab Nasibin, armeni Mcbin o Nsepi o Nsepin) és una ciutat a la província de Mardin, al sud-est de Turquia, i situada a 128 km al sud-est de Diyarbakır.

Nou!!: Imperi Part і Nusaybin · Veure més »

Orodes I de Pàrtia

Orodes I fou rei de Pàrtia vers el 80 aC.

Nou!!: Imperi Part і Orodes I de Pàrtia · Veure més »

Orodes II de Pàrtia

Orodes II fou rei de Pàrtia proclamat vers el 54 aC i reconegut vers el 52 aC, i fins al 37 aC.

Nou!!: Imperi Part і Orodes II de Pàrtia · Veure més »

Orodes III de Pàrtia

Orodes III fou rei de Pàrtia de l'any 5 al 7.

Nou!!: Imperi Part і Orodes III de Pàrtia · Veure més »

Osroene

Osroene (Osrhoene) o Regne d'Edessa fou un regne a la part nord-oest de Mesopotàmia entre l'Eufrates i el Tigris entre els anys 137 aC i 249 dC quan fou conquerida i integrada a l'Imperi Romà com una prvíncia d'Osroene.

Nou!!: Imperi Part і Osroene · Veure més »

Osroes I de Pàrtia

Osroes I (o Khusro I) fou rei de Pàrtia del 105 al 129.

Nou!!: Imperi Part і Osroes I de Pàrtia · Veure més »

Osroes II de Pàrtia

Osroes II fou un pretendent al tron de Pàrtia rebel·lat vers el 190.

Nou!!: Imperi Part і Osroes II de Pàrtia · Veure més »

Pacoros I de Pàrtia

Pacoros I fou rei associat de Pàrtia des de vers el 42 aC fins al 38 aC.

Nou!!: Imperi Part і Pacoros I de Pàrtia · Veure més »

Pacoros II de Pàrtia

Pacoros II (en persa: Pākōr) fou rei de Pàrtia del 77 (reconegut el 79) fins al 105.

Nou!!: Imperi Part і Pacoros II de Pàrtia · Veure més »

Partamaspades de Pàrtia

Partamaspades (o Partamaspates) fou rei de Pàrtia del 116 al 117 i d'Osroene del 118 al 123.

Nou!!: Imperi Part і Partamaspades de Pàrtia · Veure més »

Pàrtia

La regió de Pàrtia (en groc), durant l'Imperi romà (en morat) any 200 aC. Pàrtia va ser el nom d'una regió d'Àsia, més coneguda per haver estat la base política i cultural de la dinastia Arsàcida, els governants de l'Imperi Part.

Nou!!: Imperi Part і Pàrtia · Veure més »

Persa

El persa (فارسی Fārsi) és una llengua indoeuropea parlada a l'Iran, l'Afganistan (oficialment conegut com a persa Dari des de 1958 per raons polítiques), el Tadjikistan (on es coneix oficialment com a tadjik des de l'època soviètica), l'Uzbekistan, Bahrain, l'Iraq, l'Azerbaidjan, Armènia, Geòrgia, el sud de Rússia i països veïns que han estat sota la influència persa.

Nou!!: Imperi Part і Persa · Veure més »

Persis

Persis o Pèrsida (Perside) (''Parsa''.; پارس, Pars) fou una regió de l'antiga Pèrsia al Iran considerada el cor de Pèrsia i el districte que dóna nom al poble dels perses entre les muntanyes Zagros o el llac Urmia.

Nou!!: Imperi Part і Persis · Veure més »

Petita Armènia

Petita Armènia Petita Armènia (Armenia minor) fou el nom d'un territori creat pels romans l'any 35 aC i concedit al rei Polemó del Pont, com a part del Pont.

Nou!!: Imperi Part і Petita Armènia · Veure més »

Pharsman I d'Ibèria

Pharsman I o Farasmanes I (Pharasmanes) dit el Gran, va ser rei d'Ibèria.

Nou!!: Imperi Part і Pharsman I d'Ibèria · Veure més »

Pont

El ''Golden Gate'' a San Francisco Un pont (del llatí pons) és una estructura construïda per a franquejar un obstacle físic, un riu, una vall, una carretera, una via de tren, etc.

Nou!!: Imperi Part і Pont · Veure més »

Regne d'Armènia

* Regne d'Armènia o Armènia Sofene, regne armeni (segle III aC -90 aC).

Nou!!: Imperi Part і Regne d'Armènia · Veure més »

República Àrab Siriana

La República Àrab Siriana o Síria (en àrab: الجمهوريّة العربيّة السّوريّة, al-Jumhūriyya al-ʿArabiyya al-Sūriyya o سوريا, Sūriyā) és un estat de l'Orient Mitjà situat al sud de Turquia, a l'oest de l'Iraq i al nord de Jordània, Israel-Palestina i el Líban.

Nou!!: Imperi Part і República Àrab Siriana · Veure més »

Rhandeia

Rhandeia fou una fortalesa situada a la riba del riu Arsanies (Murad Su) on l'any 62 foren assetjats els romans manats pel governador de Capadòcia Gai Cesenni Pet, que va haver de signar un tractat (Primer tractat de Rhandeia) pel qual els romans evacuaven Armènia.

Nou!!: Imperi Part і Rhandeia · Veure més »

Roma

Roma és la capital d'Itàlia, de la regió del Laci i de la ciutat metropolitana homònima.

Nou!!: Imperi Part і Roma · Veure més »

Sanabares de Pàrtia

Sanabares fou un pretendent al tron de Pàrtia, que va governar la regió nord-oriental des d'aproximadament el 51 fins al 65.

Nou!!: Imperi Part і Sanabares de Pàrtia · Veure més »

Sanatrokes I de Pàrtia

Sanatrokes I fou rei de Pàrtia des de vers el 77 aC fins al 69 aC.

Nou!!: Imperi Part і Sanatrokes I de Pàrtia · Veure més »

Sanatrokes II de Pàrtia

Sanatroikes II fou rei associat de Pàrtia del 115 al 116 i probablement vers el 129 al 139.

Nou!!: Imperi Part і Sanatrokes II de Pàrtia · Veure més »

Sanatruk

Sanatruk o Sanadrug (Sanatruces, Sanatrokes) foren dos reis d'Armènia.

Nou!!: Imperi Part і Sanatruk · Veure més »

Sanatruk II d'Armènia

Sanatruk II, Sanadrug II, Sanatroces o Sanatroukès fou segons certs historiadors un rei arsàcida d'Armènia, que hi hauria regnat de vers 180/185 a 197 (les dates són incertes, i el regnat podria haver estat interromput pel de Vologès II d'Armènia vers 180/185 a 191).

Nou!!: Imperi Part і Sanatruk II d'Armènia · Veure més »

Saques

Els saques era el nom donat pels perses a la branca oriental dels escites: Saka (grec sakai, llatí sacae, xinès sseu pronunciat sseuk) Els sacae (saques) segons Ptolemeu limitaven a l'oest amb els sogdians, al nord amb els escites, i a l'est amb els seres.

Nou!!: Imperi Part і Saques · Veure més »

Segle III aC

El segle III aC és un període de l'edat antiga caracteritzat per l'auge de Roma, que s'acaba imposant a l'etern rival, Cartago, en una sèrie de guerres que afecten a tota la Mediterrània.

Nou!!: Imperi Part і Segle III aC · Veure més »

Selèucia del Tigris

Selèucia (Σελεύκεια) o Selèucia del Tigris, fou una ciutat de la vora del Tigris construïda per Seleuc I Nicàtor, a uns 60 km al nord de Babilònia, amb materials de la qual fou construïda.

Nou!!: Imperi Part і Selèucia del Tigris · Veure més »

Septimi Sever

Luci Septimi Sever (11 d'abril de 146, Leptis Magna – 4 de febrer de 211, Eboracum, Britània) fou emperador romà fundador de la dinastia Severa.

Nou!!: Imperi Part і Septimi Sever · Veure més »

Sila

* Sıla (cantant), cantant pop turca.

Nou!!: Imperi Part і Sila · Veure més »

Sistan

Sistan (Persa: سیستان) fou una regió de Pèrsia.

Nou!!: Imperi Part і Sistan · Veure més »

Susa (Iran)

Localització de '''Susa''' a Mesopotàmia Susa (شوش Shush, en farsi; Çūšā, en persa antic; Σοῦσα, en grec; ܫܘܫ Shush, en siríac; al-Sus, en àrab; שׁוּשָׁן Shushān, en hebreu bíblic) fou una antiga ciutat que va ser capital del Regne d'Elam i residència del senyor suprem del país.

Nou!!: Imperi Part і Susa (Iran) · Veure més »

Tiberi

Tiberi (Tiberius Claudius Nero) fou un emperador romà que governà des del 18 de setembre de l'any 14 dC fins a la seva mort, el 16 de març del 37, successor d'Octavi August.

Nou!!: Imperi Part і Tiberi · Veure més »

Tigranes II d'Armènia

Tigranes II el Gran Ordre de Tigranes el Gran Tigranes II, conegut com a Tigranes el gran, (vers el 140 aC - 55 aC) fou rei d'Armènia del 95 aC fins al 55 aC.

Nou!!: Imperi Part і Tigranes II d'Armènia · Veure més »

Tigranes VI d'Armènia

Tigranes VI fou rei d'Armènia del 58 al 63.

Nou!!: Imperi Part і Tigranes VI d'Armènia · Veure més »

Tigris

El Tigris (en persa antic Tigr; en arameu Deqlath; en àrab دجلة, Dijla; en turc i kurd Dicle; en hebreu, en textos bíblics, חִדֶּקֶל, Hiddéqel; en grec antic Τίγρης, Tigres, i en llatí Tigris) és, juntament amb l'Eufrates, un dels dos grans rius que defineixen la Mesopotàmia; és el més oriental de tots dos i travessa l'Iraq des de les muntanyes de l'Anatòlia.

Nou!!: Imperi Part і Tigris · Veure més »

Tir

Tir és una ciutat del Líban a la Governació del Líban-Sud.

Nou!!: Imperi Part і Tir · Veure més »

Tiridates II

Tiridates II fou rei d'Armènia des del 216 fins almenys el 238, potser fins al 252.

Nou!!: Imperi Part і Tiridates II · Veure més »

Tiridates II de Pàrtia

Tiridates II fou rei de Pàrtia del 32 aC al 29 aC i del 28 aC al 26 aC.

Nou!!: Imperi Part і Tiridates II de Pàrtia · Veure més »

Tiridates III de Pàrtia

Tiridates III fou rei de Pàrtia del 36 al 37.

Nou!!: Imperi Part і Tiridates III de Pàrtia · Veure més »

Tocaris

Pintura dels antics tocaris Els tokharis o tocaris (dits pels hindús: qushana; les antigues fonts xineses els anomenen yuezhi, llatí tocharii) foren un poble de Bactriana i part de Sogdiana, formaven una confederació tribal del Kansu a la Xina.

Nou!!: Imperi Part і Tocaris · Veure més »

Treball de part

Imatge d'un part humà. El part, naixement o naiximent és un conjunt de processos fisiològics de la dona que tenen com a resultat el procés d'expulsió del fetus com a finalització de l'embaràs i inici del postpart.

Nou!!: Imperi Part і Treball de part · Veure més »

Turkmenistan

El Turkmenistan, oficialment la República de Turkmenistan (en turcman Türkmenistan Respublikasi, en rus Туркменистан), és un estat de l'Àsia central que limita al nord amb el Kazakhstan i l'Uzbekistan, al sud-est amb l'Afganistan, al sud amb l'Iran i a l'oest amb la mar Càspia.

Nou!!: Imperi Part і Turkmenistan · Veure més »

Vardanes I de Pàrtia

Vardanes I fou rei de Pàrtia del 42 al 46.

Nou!!: Imperi Part і Vardanes I de Pàrtia · Veure més »

Vardanes II de Pàrtia

Vardanes II fou rei pretedent de Pàrtia del 55 al 58.

Nou!!: Imperi Part і Vardanes II de Pàrtia · Veure més »

Vologès I de Pàrtia

Vologès I fou rei de Partia del 51 al 77.

Nou!!: Imperi Part і Vologès I de Pàrtia · Veure més »

Vologès II de Pàrtia

Vologès II fou rei de Pàrtia del 77 al 79.

Nou!!: Imperi Part і Vologès II de Pàrtia · Veure més »

Vologès III de Pàrtia

Vologès III fou rei de Pàrtia governant les regions orientals del 105 al 140 i tota Pàrtia del 140 al 147.

Nou!!: Imperi Part і Vologès III de Pàrtia · Veure més »

Vologès IV de Pàrtia

Vologès IV fou rei de Pàrtia del 147 al 191.

Nou!!: Imperi Part і Vologès IV de Pàrtia · Veure més »

Vologès V de Pàrtia

Vologès V fou rei de Pàrtia del 191 al 208.

Nou!!: Imperi Part і Vologès V de Pàrtia · Veure més »

Vologès VI de Pàrtia

Vologès VI fou rei de Pàrtia del 208 o 209 al 228.

Nou!!: Imperi Part і Vologès VI de Pàrtia · Veure més »

Vonones I de Pàrtia

Vonones I fou rei de Pàrtia de l'any 7 (de fet el 8) fins al 10, i rei d'Armènia del 13 al 16 (nominalment fins al 18).

Nou!!: Imperi Part і Vonones I de Pàrtia · Veure més »

Vonones II de Pàrtia

Vonones II fou rei de Pàrtia dos mesos l'any 51.

Nou!!: Imperi Part і Vonones II de Pàrtia · Veure més »

Zab

Zab és el nom de dos rius que recorren l'Iran, Turquia i Iraq i van a parar al Tigris.

Nou!!: Imperi Part і Zab · Veure més »

10

Sense descripció.

Nou!!: Imperi Part і 10 · Veure més »

111

Sense descripció.

Nou!!: Imperi Part і 111 · Veure més »

113

Sense descripció.

Nou!!: Imperi Part і 113 · Veure més »

114

Sense descripció.

Nou!!: Imperi Part і 114 · Veure més »

115

Sense descripció.

Nou!!: Imperi Part і 115 · Veure més »

116

Sense descripció.

Nou!!: Imperi Part і 116 · Veure més »

117

Mapa de l'imperi romà a l'any 133 AC (vermell), 44 AC (taronja), 14 DC (groc), i '''117''' D (verd).

Nou!!: Imperi Part і 117 · Veure més »

118

Sense descripció.

Nou!!: Imperi Part і 118 · Veure més »

119 aC

Sense descripció.

Nou!!: Imperi Part і 119 aC · Veure més »

122 aC

Sense descripció.

Nou!!: Imperi Part і 122 aC · Veure més »

123 aC

Sense descripció.

Nou!!: Imperi Part і 123 aC · Veure més »

124 aC

Sense descripció.

Nou!!: Imperi Part і 124 aC · Veure més »

127 aC

Sense descripció.

Nou!!: Imperi Part і 127 aC · Veure més »

129

Sense descripció.

Nou!!: Imperi Part і 129 · Veure més »

129 aC

Sense descripció.

Nou!!: Imperi Part і 129 aC · Veure més »

130 aC

L'any 130 aC va ser un any del calendari romà pre-julià.

Nou!!: Imperi Part і 130 aC · Veure més »

136 aC

Sense descripció.

Nou!!: Imperi Part і 136 aC · Veure més »

139 aC

Sense descripció.

Nou!!: Imperi Part і 139 aC · Veure més »

141 aC

Sense descripció.

Nou!!: Imperi Part і 141 aC · Veure més »

148 aC

República Romana.

Nou!!: Imperi Part і 148 aC · Veure més »

149 aC

Sense descripció.

Nou!!: Imperi Part і 149 aC · Veure més »

150

Sense descripció.

Nou!!: Imperi Part і 150 · Veure més »

162

Sense descripció.

Nou!!: Imperi Part і 162 · Veure més »

162 aC

L'any 162 aC fou un any de l'edat antiga marcat pel poder romà al Vell Món.

Nou!!: Imperi Part і 162 aC · Veure més »

163

Sense descripció.

Nou!!: Imperi Part і 163 · Veure més »

164 aC

Sense descripció.

Nou!!: Imperi Part і 164 aC · Veure més »

173 aC

Sense descripció.

Nou!!: Imperi Part і 173 aC · Veure més »

178 aC

Sense descripció.

Nou!!: Imperi Part і 178 aC · Veure més »

18

Sense descripció.

Nou!!: Imperi Part і 18 · Veure més »

181 aC

Sense descripció.

Nou!!: Imperi Part і 181 aC · Veure més »

185

Sense descripció.

Nou!!: Imperi Part і 185 · Veure més »

188 aC

Sense descripció.

Nou!!: Imperi Part і 188 aC · Veure més »

189 aC

Sense descripció.

Nou!!: Imperi Part і 189 aC · Veure més »

191

Sense descripció.

Nou!!: Imperi Part і 191 · Veure més »

195

Sense descripció.

Nou!!: Imperi Part і 195 · Veure més »

196 aC

Sense descripció.

Nou!!: Imperi Part і 196 aC · Veure més »

197

Sense descripció.

Nou!!: Imperi Part і 197 · Veure més »

2

L'any 2 és un any comú anomenat així des de la implantació del calendari gregorià, on es pren el naixement de Jesús com a referència per datar èpoques.

Nou!!: Imperi Part і 2 · Veure més »

2 aC

L'any 2 aC és un any comú anomenat així des de la implantació del calendari gregorià que equival l'any 752 ab urbe condita.

Nou!!: Imperi Part і 2 aC · Veure més »

20 aC

Sense descripció.

Nou!!: Imperi Part і 20 aC · Veure més »

202

L'any 202 és un any comú començat en divendres segons el calendari gregorià, malgrat que en l'època encara no estava implantat sinó que s'usava el calendari julià.

Nou!!: Imperi Part і 202 · Veure més »

208

Sense descripció.

Nou!!: Imperi Part і 208 · Veure més »

209

Sense descripció.

Nou!!: Imperi Part і 209 · Veure més »

209 aC

Sense descripció.

Nou!!: Imperi Part і 209 aC · Veure més »

214 aC

Sense descripció.

Nou!!: Imperi Part і 214 aC · Veure més »

216

Sense descripció.

Nou!!: Imperi Part і 216 · Veure més »

217

Sense descripció.

Nou!!: Imperi Part і 217 · Veure més »

224

L'any 224 (CCXXIV) fou un any de traspàs començat en dijous del calendari julià.

Nou!!: Imperi Part і 224 · Veure més »

228

Sense descripció.

Nou!!: Imperi Part і 228 · Veure més »

237 aC

Sense descripció.

Nou!!: Imperi Part і 237 aC · Veure més »

249 aC

Sense descripció.

Nou!!: Imperi Part і 249 aC · Veure més »

28 aC

; Imperi romà.

Nou!!: Imperi Part і 28 aC · Veure més »

30 aC

; Imperi romà.

Nou!!: Imperi Part і 30 aC · Veure més »

32 aC

L'any 32 aC fou un any de l'edat antiga que es coneixia a la seva època com l'any 722 ab urbe condita.

Nou!!: Imperi Part і 32 aC · Veure més »

33 aC

; Imperi romà.

Nou!!: Imperi Part і 33 aC · Veure més »

34

Sense descripció.

Nou!!: Imperi Part і 34 · Veure més »

34 aC

; Imperi romà.

Nou!!: Imperi Part і 34 aC · Veure més »

35

Sense descripció.

Nou!!: Imperi Part і 35 · Veure més »

35 aC

; Imperi romà.

Nou!!: Imperi Part і 35 aC · Veure més »

36

Sense descripció.

Nou!!: Imperi Part і 36 · Veure més »

37

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Imperi Part і 37 · Veure més »

37 aC

Sense descripció.

Nou!!: Imperi Part і 37 aC · Veure més »

38 aC

Sense descripció.

Nou!!: Imperi Part і 38 aC · Veure més »

39 aC

Sense descripció.

Nou!!: Imperi Part і 39 aC · Veure més »

4

Sense descripció.

Nou!!: Imperi Part і 4 · Veure més »

40

Sense descripció.

Nou!!: Imperi Part і 40 · Veure més »

40 aC

Sense descripció.

Nou!!: Imperi Part і 40 aC · Veure més »

41

Sense descripció.

Nou!!: Imperi Part і 41 · Veure més »

42

Sense descripció.

Nou!!: Imperi Part і 42 · Veure més »

43

Sense descripció.

Nou!!: Imperi Part і 43 · Veure més »

45

Sense descripció.

Nou!!: Imperi Part і 45 · Veure més »

46

Sense descripció.

Nou!!: Imperi Part і 46 · Veure més »

49

Sense descripció.

Nou!!: Imperi Part і 49 · Veure més »

5

Sense descripció.

Nou!!: Imperi Part і 5 · Veure més »

51

Sense descripció.

Nou!!: Imperi Part і 51 · Veure més »

52 aC

Sense descripció.

Nou!!: Imperi Part і 52 aC · Veure més »

53

Sense descripció.

Nou!!: Imperi Part і 53 · Veure més »

55

Sense descripció.

Nou!!: Imperi Part і 55 · Veure més »

58

Sense descripció.

Nou!!: Imperi Part і 58 · Veure més »

62

L'any 62 fou un any de l'edat antiga conegut com a 815 Ab urbe condita al calendari oficial romà de l'època.

Nou!!: Imperi Part і 62 · Veure més »

63

Sense descripció.

Nou!!: Imperi Part і 63 · Veure més »

65

Sense descripció.

Nou!!: Imperi Part і 65 · Veure més »

65 aC

Sense descripció.

Nou!!: Imperi Part і 65 aC · Veure més »

69 aC

Sense descripció.

Nou!!: Imperi Part і 69 aC · Veure més »

7

Sense descripció.

Nou!!: Imperi Part і 7 · Veure més »

72

Sense descripció.

Nou!!: Imperi Part і 72 · Veure més »

8 d'abril

El 8 d'abril és el noranta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el noranta-novè en els anys de traspàs.

Nou!!: Imperi Part і 8 d'abril · Veure més »

8 d'agost

El 8 d'agost és el dos-cents vintè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vint-i-unè en els anys de traspàs.

Nou!!: Imperi Part і 8 d'agost · Veure més »

80 aC

Sense descripció.

Nou!!: Imperi Part і 80 aC · Veure més »

87 aC

Sense descripció.

Nou!!: Imperi Part і 87 aC · Veure més »

9 de juny

El 9 de juny és el cent seixantè dia de l'any del calendari gregorià i el cent seixanta-unè en els anys de traspàs.

Nou!!: Imperi Part і 9 de juny · Veure més »

90 aC

Sense descripció.

Nou!!: Imperi Part і 90 aC · Veure més »

Redirigeix aquí:

Imperi part, Ngan-si, Partia, Partians, Rei de Pàrtia, Reis de l'Imperi Part.

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »