Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Gratis
Accés més ràpid que el navegador!
 

Sapor I

Índex Sapor I

Sapor I o Xapur I (215-272) va ser el segon Rei de reis (240-270) de la dinastia sassànida.

63 les relacions: Adur Anahid, Antioquia de l'Orontes, Ardaixir I, Armènia, Artavasdes VII d'Armènia, Assíria, Avesta, Babilònia, Bahram I, Batalla de Resena, Bixapur, Capadòcia, Caucas, Cilícia, Ctesifont, Dezful, Edessa (Mesopotàmia), Eufrates, Eusebi de Cesarea, Felip l'Àrab, Gordià III, Gran Khorasan, Gundixapur, Harran, Hatra, Imperi Part, Imperi Sassànida, Joan Zonaràs, Khuzestan, Llista de reis sassànides, Mani, Mesene, Mesopotàmia, Narsès de Pèrsia, Nisibis, Nixapur, Odenat, Ormazd I, Palmira, Pèrsida, Província de Fars, Regne d'Ibèria, Síria, Susa (Iran), Tigris, Valerià, Zòsim, 12 d'abril, 215, 224, ..., 226, 240, 242, 244, 250, 252, 253, 254, 255, 256, 260, 270, 272. Ampliar l'índex (13 més) »

Adur Anahid

Adur Anahid (segle III) fou una reina sassànida.

Nou!!: Sapor I і Adur Anahid · Veure més »

Antioquia de l'Orontes

Antioquia fou la capital de l'Imperi Selèucida i més tard capital regional de l'Imperi Romà i l'Imperi Romà d'Orient.

Nou!!: Sapor I і Antioquia de l'Orontes · Veure més »

Ardaixir I

Relleu d'Ardaixir I prop de Persèpolis, Iran. Ardaixir I, del grec Artaxerxes (? - 240), fou el primer Xahanxà (Rei dels reis) de la dinastia sassànida, i rei dels reis de Pèrsia des de l'any 226, quan prengué el poder a Artaban V de Pàrtia (rei de l'Imperi Part) fins a l'any 240.

Nou!!: Sapor I і Ardaixir I · Veure més »

Armènia

La República d'Armènia o simplement Armènia (en armeni, Հայաստանի Հանրապետություն, Haiastaní Hanrapetutiún; o Հայաստան, Haiastan; Armínia, en Ramon Muntaner) és un país del Caucas, del 1990 ençà una república independent que es va segregar de la Unió Soviètica.

Nou!!: Sapor I і Armènia · Veure més »

Artavasdes VII d'Armènia

Artavasdes VII (en arménien Արտավազդ) fou rei d'Armènia del 252 al 283 i nominalment fins al 287.

Nou!!: Sapor I і Artavasdes VII d'Armènia · Veure més »

Assíria

Escultura assíria. Assíria (siríac) fou un Imperi hegemònic de la zona de Mesopotàmia que derivava el seu nom de la primera capital, Assur.

Nou!!: Sapor I і Assíria · Veure més »

Avesta

Traducció francesa de l'Avesta per Ignaci Pietraszewski. Berlín, 1858 LAvesta és el conjunt de llibres sagrats de la religió iraniana preislàmica predicada per Zoroastre, el zoroastrisme o mazdaisme, i actualment seguida encara pels anomenats parsis.

Nou!!: Sapor I і Avesta · Veure més »

Babilònia

Babilònia era un antic estat de Mesopotàmia (actualment l'Iraq).

Nou!!: Sapor I і Babilònia · Veure més »

Bahram I

Bahram I fou rei sassànida de Pèrsia, fill de Shapur I, i successor d'Ormazd I. Va regnar del juny del 271 al setembre del 274.

Nou!!: Sapor I і Bahram I · Veure més »

Batalla de Resena

La Batalla de Resena va ser una batalla que es va lliurar al 243 entre les forces de l'Imperi Romà, dirigit per Misiteu, prefecte del pretori, i un exèrcit de l'Imperi Sassànida, liderats pel rei Sapor I. Els romans van aconseguir la victòria.

Nou!!: Sapor I і Batalla de Resena · Veure més »

Bixapur

Bixapur (o Bishâpûr) és una antiga ciutat de l'Iran, de la que resten les ruïnes al sud de la moderna Faliyan, a l'antiga ruta entre Persis i Elam.

Nou!!: Sapor I і Bixapur · Veure més »

Capadòcia

Llocs d'interès turístic La Capadòcia (en turc: Kapadokya, del grec Καππαδοκίαés) és una regió de l'Àsia Menor, a Turquia.

Nou!!: Sapor I і Capadòcia · Veure més »

Caucas

Mapa administratiu de la regió del Caucas de l'URSS, 1952-1991 Les muntanyes del Caucas, a vista de satèl·lit El Caucas, de vegades Cauques, és una regió natural a l'est d'Europa i a l'oest d'Àsia, entre la mar Negra i la mar Càspia.

Nou!!: Sapor I і Caucas · Veure més »

Cilícia

El regne armeni de Cilícia, 1199-1375. Mapa de les diverses regions tradicionals d'Àsia Menor. Cilícia fou una regió del sud-est d'Àsia Menor.

Nou!!: Sapor I і Cilícia · Veure més »

Ctesifont

Ctesifont (Ktēsiphōn; persa sassànida: 𐭲𐭩𐭮𐭯𐭥𐭭, tysfwn; تیسفون; ܩܛܝܣܦܘܢ) fou la capital de l'Imperi part i després de l'imperi dels perses sassànides.

Nou!!: Sapor I і Ctesifont · Veure més »

Dezful

Mesquita de Dezful Jama Dezful o Dezh-pol (‘Fortalesa del Pont’) és una ciutat de l'Iran, capital del shahristan del mateix nom a lustan o província del Khuzestan.

Nou!!: Sapor I і Dezful · Veure més »

Edessa (Mesopotàmia)

Edessa fou una antiga ciutat, actualment anomenada Şanlıurfa o Urfa, situada en allò que avui en dia és el sud-est de Turquia.

Nou!!: Sapor I і Edessa (Mesopotàmia) · Veure més »

Eufrates

LEufrates (en turc i en;, Furât; en arameu, en l'Antic Testament, Prath; en assiri Pu-rat-tu; en persa antic Ufratu;, Frot o) és un riu que en gran part discorre per l'Iraq.

Nou!!: Sapor I і Eufrates · Veure més »

Eusebi de Cesarea

va ser un historiador grec del cristianisme, exegeta i polemista cristià.

Nou!!: Sapor I і Eusebi de Cesarea · Veure més »

Felip l'Àrab

Marc Juli Felip (c. 204 - 249) més conegut com a Felip l'Àrab, fou emperador romà entre els anys 244 i 249.

Nou!!: Sapor I і Felip l'Àrab · Veure més »

Gordià III

Marc Antoni Gordià, conegut generalment com a Gordià III, fou emperador des del maig del 238 per aclamació popular, quan només tenia 13 anys, la gent pretenia així satisfer la seva frustració per no haver gaudit del govern real de dos membres de la seva família: Gordià I i Gordià II.

Nou!!: Sapor I і Gordià III · Veure més »

Gran Khorasan

El Gran Khorasan és el nom convencional donat a la regió del Khorasan.

Nou!!: Sapor I і Gran Khorasan · Veure més »

Gundixapur

Gundixapur (Gund-ī Šāh Pūr, també transcrita com a Gondexapur, Jondishapur, Gundishapur, Jund-e Shapur o altres variants; anomenada en pahlavi com Weh-Andiôk-Šâbuhr, en siríac Beth Lapat, en grec Bendosabora i en àrab Jundaysabur o Jundisabur) fou una antiga ciutat persa, centre intel·lectual de l'Imperi Sassànida i seu de l'acadèmia de Gundixapur.

Nou!!: Sapor I і Gundixapur · Veure més »

Harran

Harran, antigament Haran o Carres, és una ciutat del nord de Mesopotàmia, a l'est de l'Eufrates, a la vall del Balikh.

Nou!!: Sapor I і Harran · Veure més »

Hatra

Hatra fou una antiga ciutat en ruïnes de l'Iraq a la governació de Nínive, a la regió de la Jazira.

Nou!!: Sapor I і Hatra · Veure més »

Imperi Part

L'Imperi Part fou un regne d'estructura feudal que va existir aproximadament des del 249 aC fins a l'any 231 dC.

Nou!!: Sapor I і Imperi Part · Veure més »

Imperi Sassànida

LImperi Sassànida és el període de govern del segon Imperi Persa (226 - 651) per part de la dinastia sassànida (quarta dinastia iraniana).

Nou!!: Sapor I і Imperi Sassànida · Veure més »

Joan Zonaràs

Joan Zonaràs o Zonares (c. 1074 - d. de 1159) fou un teòleg i historiador romà d'Orient del, sota els emperadors Aleix I Comnè i Calojoannes (Joan II Comnè).

Nou!!: Sapor I і Joan Zonaràs · Veure més »

Khuzestan

Comtats de Khuzestan Khuzestān (خوزستان) és una de les 31 províncies de l'Iran al sud-oest del país, a la frontera amb Iraq (província de Bàssora) i el golf Pèrsic.

Nou!!: Sapor I і Khuzestan · Veure més »

Llista de reis sassànides

Aquesta és la llista dels reis de la dinastia sassànida que van governar l'Imperi.

Nou!!: Sapor I і Llista de reis sassànides · Veure més »

Mani

Mani (vers el 216 a Mardinu - 277, Gundixapur, Imperi Sassànida) va ser un profeta i predicador de l'antiga Pèrsia d'origen part, fundador del maniqueisme. La seva doctrina gnòstica i sincrètica (barreja dels ensenyaments cristià, mazdeista i budista), va assolir una gran difusió, encara que avui dia s'hagi extingit. I si bé els seus escrits s'han perdut, el seu ensenyament s'ha conservat parcialment en manuscrits coptes procedents d'Egipte i en texts més tardans del maniqueisme que es va desenvolupar posteriorment a la Xina. Després del 762 fou la religió adoptada pels uigurs. Els musulmans els anomenen Mananiyya, i al mateix Mani li donen el nom de Mani ibn Fatik o Fattik.

Nou!!: Sapor I і Mani · Veure més »

Mesene

Mesene (Μεσηνή) era una regió de Mesopotàmia situada a l'extrem sud.

Nou!!: Sapor I і Mesene · Veure més »

Mesopotàmia

Mesopotàmia al Creixent Fèrtil. Mesopotàmia (del grec antic, Me.so.po.taˈmi.a, ‘entre dos rius’) és l'antiga denominació de la regió situada entre l'Eufrates i el Tigris, que era dividida en dues parts: la Baixa Mesopotàmia, entre el golf Pèrsic i el punt on els dos rius s'acostaven a la mínima distància, anomenada sovint Babilònia o Sumer, i l'Alta Mesopotàmia, on es va desenvolupar la civilització semita d'Accàdia (Accad) i posterior d'Assíria, la civilització hurrita amb el regne de Mitanni, i va florir després el regne d'Assíria.

Nou!!: Sapor I і Mesopotàmia · Veure més »

Narsès de Pèrsia

Narsès de Pèrsia Narsès, o també Narseh o Narseus(en pahlavi 𐭭𐭥𐭮𐭧𐭩), va ser rei d'Armènia (de l'any 272 al 292 i rei sassànida de Pèrsia del 292 al 302. Era fill de Sapor I. Abans de ser rei va ser príncep a Sakastana (Sistan), Sind i altres llocs. Va succeir al seu besnebot Bahram III mercès al suport que tenia dels magnats i del cap religiós Karder. Com a rei de Pèrsia va succeir el 271 al seu germà Artavasdes VII, que el 272 va pujar al tron amb el nom d'Ormazd I).

Nou!!: Sapor I і Narsès de Pèrsia · Veure més »

Nisibis

Nisibis (o, actualment,;, després Nisibis, Nizibis, Nísibe o Nisibe i Nisibin) és una ciutat a la província de Mardin, al sud-est de Turquia, i situada a 128 km al sud-est de Diyarbakır.

Nou!!: Sapor I і Nisibis · Veure més »

Nixapur

Nixapur és una ciutat de la província de Razavi Khorasan al nord-est de l'Iran, situada en una plana fèrtil als peus de la serralada Binalud, a 1.250 m d'altitud, a prop de Mashad, que n'és la capital regional.

Nou!!: Sapor I і Nixapur · Veure més »

Odenat

Septimi Odenat (Septimius Odaenathus; Odènathos, /oˈðɛnaθos/; arameu palmirià: 50x50px,; tr) va ser el marit de la famosa reina Zenòbia, i rei de Palmira dels anys 252 al 267.

Nou!!: Sapor I і Odenat · Veure més »

Ormazd I

Ormazd I (?-271), fou el tercer rei de reis de la dinastia sassànida.

Nou!!: Sapor I і Ormazd I · Veure més »

Palmira

Palmira (el seu significat és ‘Palma’ o ‘Ciutat de les Palmeres’) fou una important ciutat de Síria en un oasi a l'interior del país ben regat per nombrosos rierols, a 215 km al nord-est de Damasc i 180 km al sud-oest de l'Eufrates, a Deir al-Zor.

Nou!!: Sapor I і Palmira · Veure més »

Pèrsida

Persis o Pèrsida (Perside) (''Parsa''.) fou una regió de l'antiga Pèrsia, a l'Iran, considerada el cor de Pèrsia i el districte que dona nom al poble dels perses entre les muntanyes Zagros o el llac Urmia.

Nou!!: Sapor I і Pèrsida · Veure més »

Província de Fars

Ruïnes de Persèpolis Fars (Fârs) és una de les trenta-un províncies de l'Iran al sud del país, coneguda en època clàssica com Pèrsida (Perside) o Persis.

Nou!!: Sapor I і Província de Fars · Veure més »

Regne d'Ibèria

El Regne d'Ibèria va ser un antic regne situat al sud del Caucas, format per la confederació tribal dels saspers cap a finals del.

Nou!!: Sapor I і Regne d'Ibèria · Veure més »

Síria

La República Àrab Siriana o, senzillament, Síria és un estat de l'Orient Mitjà situat al sud de Turquia, a l'oest de l'Iraq i al nord de Jordània, Israel i el Líban.

Nou!!: Sapor I і Síria · Veure més »

Susa (Iran)

Localització de '''Susa''' a Mesopotàmia Susa (elamita: Ŝuŝan, Ŝuŝun, cuneiforme:;,; persa mitjà: o; persa antic) fou una antiga ciutat que va ser capital del Regne d'Elam i residència del senyor suprem del país.

Nou!!: Sapor I і Susa (Iran) · Veure més »

Tigris

El Tigris (en persa antic Tigr; en arameu Deqlath;; en turc i; en hebreu, en textos bíblics, חִדֶּקֶל, Hiddéqel; en grec antic Τίγρης, Tigres, i en) és, juntament amb l'Eufrates, un dels dos grans rius que defineixen la Mesopotàmia; és el més oriental de tots dos i travessa l'Iraq des de les muntanyes de l'Anatòlia.

Nou!!: Sapor I і Tigris · Veure més »

Valerià

Publi Licini Valerià (en llatí) (200-260) fou emperador romà del 253 al 260.

Nou!!: Sapor I і Valerià · Veure més »

Zòsim

Zòsim (Ζώσιμος Zósimos) va ser un historiador grec que va viure en temps de Teodosi II, durant la primera meitat del.

Nou!!: Sapor I і Zòsim · Veure més »

12 d'abril

El 12 d'abril és el cent dosè dia de l'any en el Calendari Gregorià i el cent tresè en els anys de traspàs.

Nou!!: Sapor I і 12 d'abril · Veure més »

215

Sense descripció.

Nou!!: Sapor I і 215 · Veure més »

224

El 224 (CCXXIV) fou un any de traspàs començat en dijous del calendari julià.

Nou!!: Sapor I і 224 · Veure més »

226

El 226 (CCXXVI) fou un any comú començat en diumenge del calendari julià.

Nou!!: Sapor I і 226 · Veure més »

240

El 240 (CCXL) fou un any de traspàs començat en dimecres del calendari julià.

Nou!!: Sapor I і 240 · Veure més »

242

Sense descripció.

Nou!!: Sapor I і 242 · Veure més »

244

El 244 (CCXLIV) fou un any de traspàs començat en dilluns del calendari julià.

Nou!!: Sapor I і 244 · Veure més »

250

El 250 (CCL) fou un any comú començat en dimarts del calendari julià.

Nou!!: Sapor I і 250 · Veure més »

252

El 252 foun un any de traspàs iniciat en dijous de l'edat antiga.

Nou!!: Sapor I і 252 · Veure més »

253

El 253 (CCLIII) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.

Nou!!: Sapor I і 253 · Veure més »

254

El 254 (CCLIV) fou un any comú començat en diumenge del calendari julià.

Nou!!: Sapor I і 254 · Veure més »

255

El 255 (CCLV) fou un any comú començat en dilluns del calendari julià.

Nou!!: Sapor I і 255 · Veure més »

256

Sense descripció.

Nou!!: Sapor I і 256 · Veure més »

260

Sense descripció.

Nou!!: Sapor I і 260 · Veure més »

270

El 270 (CCLXX) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.

Nou!!: Sapor I і 270 · Veure més »

272

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Sapor I і 272 · Veure més »

Redirigeix aquí:

Shapur I, Shapur I de Pèrsia.

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »