Accés més ràpid que el navegador!
125 les relacions: Alexandre de Cotièon, Anni Ver (cèsar), Antioquia de l'Orontes, Antoní Pius, Apol·loni d'Atenes, Aquileia, Armènia, Aulus Gel·li, Avidi Cassi, Àfrica (província romana), Ànnia Lucil·la, Baies (Campània), Bètica, Britànnia, Cambridge University Press, Carpats, Cassi Dió, Castell de Sant'Angelo, Cats (Germània), Càncer, Cèsar (títol), Cízic, Còmmode, Celi, Ciceró, Client (Roma), Cornelià, Costobocs, Ctesifont, Danubi, Dàcia, Digest, Dinastia Antonina, Domícia Lucil·la, Domicià, Egipte (província romana), Eli Aristides, Emperador romà, Epidèmia, Espejo, Estàtua eqüestre de Marc Aureli, Estoïcisme, Eufrates, Faustina Menor, Gai Aufidi Victorí, Galè, Germània Superior, Gots, Grec antic, Hadrià, ..., Herodes Àtic, Hispània Tarraconense, Història Augusta, Incursió, Itàlia romana, Laodicea del Líban, Legat (antiga Roma), Llucià, Longobards, Luci Catili Sever, Luci Eli Cèsar, Luci Ver, Macedònia (província romana), Marc Corneli Frontó, Marc Sedaci Severià, Marcomans, Marcomània, Mari Màxim, Mauritània Tingitana, Mèsia, Meditacions, Moros (grup humà), Museus Capitolins, Nòrica, Oderzo, Pacoros d'Armènia, Pannònia, Parts, Pesta antonina, Prefecte, Prefecte del pretori, Pregària cristiana, Procurator, Quades, Quint Juni Rústic (cònsol 162), Ravenna, Rècia, Roma, Sàrmates, Sèneca, Sírmium, Segona Sofística, Sevilla, Sext Aureli Víctor, Sofística, Tíber, Tívoli, Tiberi Claudi Pompeià, Tigris, Tisza, Triomf, Viena, Vil·la romana, Vindobona, Vologès IV de Pàrtia, 119, 121, 136, 138, 147, 161, 162, 164, 165, 166, 167, 169, 17 de març, 170, 175, 176, 177, 180, 26 d'abril, 458. Ampliar l'índex (75 més) »
Alexandre de Cotièon
Alexandre (en Ἀλέξανδρος) va ser un mestre de gramàtica de la Grècia romana nascut a Cotièon que va viure al.
Nou!!: Marc Aureli і Alexandre de Cotièon · Veure més »
Anni Ver (cèsar)
Anni Ver (en llatí Marcus Annius Verus Caesar) va ser un dels fills de l'emperador Marc Aureli i de Faustina Menor.
Nou!!: Marc Aureli і Anni Ver (cèsar) · Veure més »
Antioquia de l'Orontes
Antioquia fou la capital de l'Imperi Selèucida i més tard capital regional de l'Imperi Romà i l'Imperi Romà d'Orient.
Nou!!: Marc Aureli і Antioquia de l'Orontes · Veure més »
Antoní Pius
Tit Aureli Fulvus Boioni Arri Antoní (Titus Aurelius Fulvus Boionius Arrius Antoninus), més conegut com a Antoní Pius (Antoninus Pius), era un senador romà de mitjana edat originari de Nimes, que fou adoptat per un moribund Adrià i li va succeir com emperador romà el 138, sent un dels Cinc bons emperadors van exercir el seu poder durant el zenit de la prosperitat que va assolir l'imperi a la Pax Romana.
Nou!!: Marc Aureli і Antoní Pius · Veure més »
Apol·loni d'Atenes
Apol·loni (en Apollonius) fou un sofista i orador de l'antiga Grècia natural d'Atenes que va viure en temps de l'emperador Septimi Sever (-). Va ser deixeble d'Adrià de Tir.
Nou!!: Marc Aureli і Apol·loni d'Atenes · Veure més »
Aquileia
Aquileia (en friülà Aquilee, en grec antic Ἀκυληΐα o Ἀκουιληΐα) és una ciutat italiana de la província d'Udine a regió del Friül-Venècia Júlia, dins la comarca de Bassa Friülana.
Nou!!: Marc Aureli і Aquileia · Veure més »
Armènia
La República d'Armènia o simplement Armènia (en armeni, Հայաստանի Հանրապետություն, Haiastaní Hanrapetutiún; o Հայաստան, Haiastan; Armínia, en Ramon Muntaner) és un país del Caucas, del 1990 ençà una república independent que es va segregar de la Unió Soviètica.
Nou!!: Marc Aureli і Armènia · Veure més »
Aulus Gel·li
Aulus Gel·li (en llatí Aulus Gellius) (vers 115 - 180) va ser un escriptor romà en llatí.
Nou!!: Marc Aureli і Aulus Gel·li · Veure més »
Avidi Cassi
Gai Avidi Cassi (Gaius Avidius Cassius) va ser un destacat general de Marc Aureli i usurpador del tron imperial que va governar breument Egipte i Síria el 175.
Nou!!: Marc Aureli і Avidi Cassi · Veure més »
Àfrica (província romana)
Províncies romanes. Àfrica ressaltada La província d'Àfrica fou una província romana, centrada a l'actual Tunis i nord d'Algèria, establerta el 146 aC amb la caiguda de l'Imperi Cartaginès al final de la Tercera Guerra Púnica.
Nou!!: Marc Aureli і Àfrica (província romana) · Veure més »
Ànnia Lucil·la
Ànnia Aurèlia Galèria Lucil·la (en llatí Annia Lucilla) (7 de març 7, 148 o 150-182) va ser la segona filla de l'emperador Marc Aureli i l'emperadriu Faustina i, per tant, la germana gran del futur emperador Còmmode.
Nou!!: Marc Aureli і Ànnia Lucil·la · Veure més »
Baies (Campània)
Baiae (o Baiai), actualment Baia, un districte del municipi de Bacoli, fou antigament una ciutat de la costa de Campània, cèlebre pels seus banys i aigües minerals, situada entre el Cap Misenum i Puteoli, oberta a una badia anomenada Sinus Baianus.
Nou!!: Marc Aureli і Baies (Campània) · Veure més »
Bètica
La Bètica (en llatí Baetica) era una província de l'Imperi Romà i visigoda d'Hispània.
Nou!!: Marc Aureli і Bètica · Veure més »
Britànnia
La Britànnia romana cap al 410 Britànnia fou la província romana que abraçava els dos terços del sud de l'illa de la Gran Bretanya.
Nou!!: Marc Aureli і Britànnia · Veure més »
Cambridge University Press
Cambridge University Press és l'editorial de la Universitat de Cambridge, considerada la més antiga del món encara activa (va ser fundada el 1534) i sense interrupcions.
Nou!!: Marc Aureli і Cambridge University Press · Veure més »
Carpats
Els Carpats occidentals interiors a Polònia (els monts Tatra) Imatge satèl·lit dels Carpats. Es veuen el delta del Danubi, el liman del Dnièster i la mar Negra a la dreta Una altra imatge satèl·lit des de més a prop, amb els països indicats (en anglès) Els Carpats (en Carpaţi; en polonès, txec i eslovac: Karpaty; en ucraïnès i serbi: Карпати, Karpaty; en Karpaten; en Kárpátok) constitueixen la part oriental del sistema muntanyós central d'Europa, que comprèn també els Alps, que en serien la part occidental.
Nou!!: Marc Aureli і Carpats · Veure més »
Cassi Dió
Luci Cassi Dió (Lucius Cassius Dīo Coccēiānus; Nicea, vers 155 – després del 230), conegut també com a Dió Cassi, va ser un historiador i escriptor romà en llengua grega.
Nou!!: Marc Aureli і Cassi Dió · Veure més »
Castell de Sant'Angelo
El castell de Sant'Angelo (en italià, Castel Sant'Angelo), conegut també com el mausoleu d'Adrià, és un monument romà al marge dret del riu Tíber, davant l'antic Pons Aelius (l'actual pont de Sant'Angelo), a no gaire distància de la Ciutat del Vaticà.
Nou!!: Marc Aureli і Castell de Sant'Angelo · Veure més »
Cats (Germània)
Els cats o cates (en llatí Chatti o també Catti, en grec antic Χάττοι) eren una de les grans tribus de Germània, que van substituir en l'hegemonia del territori als queruscs, quan aquests van decaure en la seva influència.
Nou!!: Marc Aureli і Cats (Germània) · Veure més »
Càncer
El càncer (en termes mèdics, «neoplàsia maligna») és un tipus de malaltia en què un grup de cèl·lules desenvolupen un creixement descontrolat (es divideixen més enllà dels límits normals), invasió (intrusió i destrucció dels teixits adjacents) i a vegades metàstasis (s'estenen a altres punts del cos a través de la limfa o la sang).
Nou!!: Marc Aureli і Càncer · Veure més »
Cèsar (títol)
Cèsar (en plural "Cèsars") és un títol nobiliari instituït durant l'Imperi Romà.
Nou!!: Marc Aureli і Cèsar (títol) · Veure més »
Cízic
Cízic (en grec antic Κύζικος "Kyzikos", en llatí Cyzicus o Cyzicum) era una ciutat grega de la Propòntida, a Mísia, una península o una illa unida al continent per uns sorrals.
Nou!!: Marc Aureli і Cízic · Veure més »
Còmmode
Marc Aureli Còmmode Antoní (inicialment Luci Eli Aureli Còmmode) (31 d'agost del 161 - 31 de desembre del 192) fou un emperador romà de la dinastia Antonina que va governar del 180 fins al 192.
Nou!!: Marc Aureli і Còmmode · Veure més »
Celi
La Villa Celimontana, segons un gravat de Giuseppe Vasi de 1761 El Celi (en Celio; en Mons Cælius) és un dels set turons de la ciutat de Roma.
Nou!!: Marc Aureli і Celi · Veure més »
Ciceró
Marc Tul·li Ciceró, en llatí Marcus Tullius Cicero (Arpinum, 3 de gener de 106 aC - Formia, 7 de desembre de 43 aC), fou polític, filòsof i orador de l'antiga Roma.
Nou!!: Marc Aureli і Ciceró · Veure més »
Client (Roma)
Client, del llatí cliens (parent amb el verb cluere, «obeir»), era una classe social de l'antiga Roma.
Nou!!: Marc Aureli і Client (Roma) · Veure més »
Cornelià
Cornelià (en llatí Cornelianus) va ser un retòric romà que sembla que va viure durant els regnats de Marc Aureli i Luci Ver.
Nou!!: Marc Aureli і Cornelià · Veure més »
Costobocs
Costobocs (llatí: costoboci) foren un poble de Dàcia considerats d'ètnia eslava (wenda).
Nou!!: Marc Aureli і Costobocs · Veure més »
Ctesifont
Ctesifont (Ktēsiphōn; persa sassànida: 𐭲𐭩𐭮𐭯𐭥𐭭, tysfwn; تیسفون; ܩܛܝܣܦܘܢ) fou la capital de l'Imperi part i després de l'imperi dels perses sassànides.
Nou!!: Marc Aureli і Ctesifont · Veure més »
Danubi
El Danubi és un riu de l'Europa central, el segon en longitud després del Volga. Neix a la Selva Negra (Alemanya), el nom s'aplica a partir de la unió del Brigach i el Breg a Donaueschingen, i recorre 2.860 km abans d'arribar a les costes romaneses i ucraïneses del mar Negre. Tanmateix, la font del Danubi és la del Breg, de manera que el seu primer afluent és el Brigach. La conca hidrogràfica del Danubi té una superfície d'uns 801.463 km² i abasta nombrosos països de l'Europa central i oriental. El Danubi creua Europa d'oest a est, i adquireix els següents noms pels països per on passa: Donau (a Alemanya i Àustria), Dunaj (a Eslovàquia), Duna (a Hongria), Dunav (a Croàcia), Дунав (Dúnav, a Sèrbia i Bulgària), Dunărea (a Romania) i Дунай (Dunai, a Ucraïna). Històricament, el Danubi va ser una de les fronteres de l'Imperi Romà. Des de fa segles, és una important via fluvial; és navegable per a grans vaixells fins a la ciutat de Brãila (Romania) i per a vaixells més petits fins a Ulm (Alemanya) a 2.575 km de la mar. Travessa importants capitals com ara Viena, Bratislava, Budapest i Belgrad. A la seva desembocadura a la mar Negra forma el delta del Danubi entre Romania i Ucraïna, un paratge natural que és considerat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.
Nou!!: Marc Aureli і Danubi · Veure més »
Dàcia
El país dels dacis A l'antiguitat, especialment a les fonts romanes, la Dàcia era el país de l'Europa centreoriental habitat pels dacis, que els grecs anomenaven getes.
Nou!!: Marc Aureli і Dàcia · Veure més »
Digest
El Digest o Pandectes (en llatí Digesta o Pandectae) és una compilació o recull de jurisprudència romana clàssica promulgada el 533 per Justinià I. Inclou les decisions més importants que els juristes romans cèlebres havien pres fins llavors.
Nou!!: Marc Aureli і Digest · Veure més »
Dinastia Antonina
La Dinastia Antonina va ser la quarta dinastia que governà l'Imperi Romà després de la breu Dinastia Flàvia.
Nou!!: Marc Aureli і Dinastia Antonina · Veure més »
Domícia Lucil·la
Domícia Lucil·la (en llatí Domitia Lucilla) anomenada també Domícia Calvil·la (Domitia Calvilla) va ser una dama romana que va morir entre els anys 155 i 161.
Nou!!: Marc Aureli і Domícia Lucil·la · Veure més »
Domicià
Domicià - Titus Flavius Domicianus - (Roma, 24 d'octubre del 51 - 18 de setembre del 96) fou Emperador romà (81-96).
Nou!!: Marc Aureli і Domicià · Veure més »
Egipte (província romana)
La província romana d'Egipte (Aegyptus) va ser el nom amb què van denominar la regió d'Egipte durant l'Imperi Romà.
Nou!!: Marc Aureli і Egipte (província romana) · Veure més »
Eli Aristides
Publi Eli Arístides Teodor (Publius Aelius Aristides; Hadrianos, Bitínia, 129 o 117 - Esmirna, 189) anomenat normalment com a Eli Aristides, va ser un famós orador grec del, pertanyent al moviment de la Segona Sofística.
Nou!!: Marc Aureli і Eli Aristides · Veure més »
Emperador romà
L'emperador romà fou el governant de l'Imperi Romà entre el 27 aC i el 1453.
Nou!!: Marc Aureli і Emperador romà · Veure més »
Epidèmia
Una malaltia epidèmica, epidèmia o pesta - terme d'ús arcaic- és una malaltia que apareix en nous casos en una població en un període amb una incidència que sobrepassa substancialment allò que és "normal", basant-se en l'experiència recent.
Nou!!: Marc Aureli і Epidèmia · Veure més »
Espejo
Espejo és una localitat de la província de Còrdova, Andalusia, Espanya.
Nou!!: Marc Aureli і Espejo · Veure més »
Estàtua eqüestre de Marc Aureli
LEstàtua eqüestre de Marc Aureli, és una estàtua de bronze, d'aproximadament 4 metres d'alçada.
Nou!!: Marc Aureli і Estàtua eqüestre de Marc Aureli · Veure més »
Estoïcisme
Zenó de Cítion. Foto Paolo Monti, 1969. L'estoïcisme és un sistema filosòfic fundat per Zenó de Cítion (336 aC-264 aC).
Nou!!: Marc Aureli і Estoïcisme · Veure més »
Eufrates
LEufrates (en turc i en;, Furât; en arameu, en l'Antic Testament, Prath; en assiri Pu-rat-tu; en persa antic Ufratu;, Frot o) és un riu que en gran part discorre per l'Iraq.
Nou!!: Marc Aureli і Eufrates · Veure més »
Faustina Menor
Annia Galèria Faustina Menor (en llatí Annia Galeria Faustina Minor) o Faustina Menor, era la filla d'Ànnia Galèria Faustina i d'Antoní Pius.
Nou!!: Marc Aureli і Faustina Menor · Veure més »
Gai Aufidi Victorí
Gai Aufidi Victorí (en llatí Caius Aufidius Victorinus) va ser un orador romà, amic i conseller de Marc Aureli.
Nou!!: Marc Aureli і Gai Aufidi Victorí · Veure més »
Galè
Claudi Galè (Grec: Γαληνός, Galēnos; Llatí: Claudius Galenus; 129 – aprox. 200 o 216), també conegut simplement com Galè, fou un metge molt important de l'època clàssica.
Nou!!: Marc Aureli і Galè · Veure més »
Germània Superior
La província romana de la Germània superior el 120 La Germània Superior fou una província romana creada per Cèsar August en un territori conquistat anys enrere per Juli Cèsar.
Nou!!: Marc Aureli і Germània Superior · Veure més »
Gots
Els gots eren un dels pobles germànics originaris d'Escandinàvia que van expandir-se per mig Europa amenaçant el poder de l'Imperi Romà.
Nou!!: Marc Aureli і Gots · Veure més »
Grec antic
El grec antic és el grec que es parlava a la Grècia antiga i a les seves colònies (segles XI aC a III aC).
Nou!!: Marc Aureli і Grec antic · Veure més »
Hadrià
Hadrià o Adrià, nom complet Publi Eli Trajà Hadrià, (Publius Aelius Traianus Hadrianus) (Itàlica, Hispània, 24 de gener del 76 - Baia, 10 de juliol del 138) fou emperador de l'Imperi Romà del 117 al 138.
Nou!!: Marc Aureli і Hadrià · Veure més »
Herodes Àtic
Herodes Àtic (en llatí Atticus Herodes, en grec Ἡρώδης ὁ Ἀττικός) va ser el més important retòric grec del.
Nou!!: Marc Aureli і Herodes Àtic · Veure més »
Hispània Tarraconense
La Hispània Tarraconense (en llatí: Provincia Hispania Tarraconensis) va ser una província romana de la Diòcesi Hispaniarum amb capital a Tàrraco (Tarragona) en l'època del Baix Imperi Romà (284-486).
Nou!!: Marc Aureli і Hispània Tarraconense · Veure més »
Història Augusta
Història Augusta és el nom modern d'una col·lecció de pseudobiografies dels emperadors romans dels segles segon i tercer.
Nou!!: Marc Aureli і Història Augusta · Veure més »
Incursió
britànics durant l'Operació Tir amb Arc, una incursió a Noruega durant la Segona Guerra Mundial Una incursió militar o, simplement, incursió és una operació militar ofensiva breu que té com a objectiu atacar un territori enemic sense ocupar-lo permanentment.
Nou!!: Marc Aureli і Incursió · Veure més »
Itàlia romana
Itàlia és una península que ocupa aproximadament el territori de l'actual República d'Itàlia excloses les illes de Sardenya i Sicília i la zona dels Alps.
Nou!!: Marc Aureli і Itàlia romana · Veure més »
Laodicea del Líban
Laodicea del Líban (en llatí Laodiceia ad Libanum, en grec antic Λαοδίκεια ἡ πρὸς Λιβάνῳ) era una ciutat de Síria que esmenta Estrabó a la vora de l'Orontes, prop del seu naixement, a l'inici del Districte de Marsyas.
Nou!!: Marc Aureli і Laodicea del Líban · Veure més »
Legat (antiga Roma)
El legat (en llatí legatus) va ser una magistratura de l'antiga Roma.
Nou!!: Marc Aureli і Legat (antiga Roma) · Veure més »
Llucià
Llucià de Samòsata (Lucianus Samosatensis) va ser un important escriptor grec d'origen sirià, nascut a Samòsata, a la Commagena, cap a l'any 120.
Nou!!: Marc Aureli і Llucià · Veure més »
Longobards
Els longobards (llatí: Langobardi; grec: Λαγγοβάρδοι, Λογγοβάρδοι, Λαγγοβάρδαι o Λογγοβάρδαι) van ser un poble germànic originat en el poble dels sueus, dels quals constituïen probablement una de les tribus, i que va habitar diverses zones de la península Itàlica com la Llombardia (regió entre els Alps i el riu Po), o el Benevent al sud.
Nou!!: Marc Aureli і Longobards · Veure més »
Luci Catili Sever
Luci Catili Sever (nom complet: Luci Catili Sever Julià Claudi Regí; en Lucius Catilius Severus Iulianus Claudius Reginus) va ser un senador romà del començament del, cònsol sufecte el 110 i epònim el 120 sota els regnes de Trajà i Adrià.
Nou!!: Marc Aureli і Luci Catili Sever · Veure més »
Luci Eli Cèsar
Luci Ceioni Còmmode (Lucius Ceionius Commodus), més tard Luci Eli Cèsar o Luci Eli Ver (Lucius Aelius Verus Caesar) fou un cèsar romà.
Nou!!: Marc Aureli і Luci Eli Cèsar · Veure més »
Luci Ver
Luci Aureli Ver (Lucius Verus; 15 desembre 130 – febrer 169) va ser coemperador de Roma del 161 fins a la seva mort el 169 juntament amb el seu germà adoptiu Marc Aureli.
Nou!!: Marc Aureli і Luci Ver · Veure més »
Macedònia (província romana)
La província romana de Macedònia es va crear a partir de l'antic Regne de Macedònia.
Nou!!: Marc Aureli і Macedònia (província romana) · Veure més »
Marc Corneli Frontó
Marc Corneli Frontó (Marcus Cornelius Fronto), conegut com «l'Orador» pels escriptors dels segles III i IV, va ser un destacat orador romà del, que va ser considerat pels seus contemporanis el més important després de Ciceró.
Nou!!: Marc Aureli і Marc Corneli Frontó · Veure més »
Marc Sedaci Severià
Marc Sedaci Severià (en llatí: Marcus Sedatius C. f. Severianus Iulius Acer Metillius Nepos Rufinus Ti. Rutilianus Censor; Grec antic: Μ. Σηδάτιος Σεουηριανὸς; nascut vers el 105- i mort a la fi del 161 o principis del 162) va ser un senador, cònsol, i general romà durant el, originàriament de la Gàl·lia.
Nou!!: Marc Aureli і Marc Sedaci Severià · Veure més »
Marcomans
Els marcomans o marcòmans (Marcomanni, Μαρκομάννοι, Μαρκομμάνοι, o Μαρκομανοί) foren un poble germànic emparentat amb els sueus, que habitaven la regió del Main, traslladant-se després a Bohèmia al, després de la derrota del rei sueu Ariovist a mans de Juli Cèsar a la Guerra de les Gàl·lies, mentre en els seus antics territoris s'instal·laven els hermundurs expulsats pels sueus de la regió de l'Elba.
Nou!!: Marc Aureli і Marcomans · Veure més »
Marcomània
La zona rosa clar al nord del Danubi va ser ocupada temporalment pels romans els anys 178-179 i estava destinat a convertir-se en la nova província romana de Marcomània. Marcomània era una proposta de província de l'Imperi Romà que Marc Aureli havia previst establir al final de les guerres Marcomanes, tal com s'explica a la Història Augusta.
Nou!!: Marc Aureli і Marcomània · Veure més »
Mari Màxim
Luci Mari Màxim Perpetu Aurelià (Lucius Marius Maximus Perpetuus Aurelianus) va ser un historiador romà que va escriure diverses biografies dels emperadors romans entre Trajà i Elagàbal.
Nou!!: Marc Aureli і Mari Màxim · Veure més »
Mauritània Tingitana
La Mauritània Tingitana fou una província romana aproximadament equivalent a l'actual Marroc.
Nou!!: Marc Aureli і Mauritània Tingitana · Veure més »
Mèsia
Mèsia dins del conjunt de l'Imperi Romà Els Balcans romans al segle IV Mèsia (Moesia) fou una província romana situada als Balcans.
Nou!!: Marc Aureli і Mèsia · Veure més »
Meditacions
Meditacions (en grec: Τὰ εἰς ἑαυτόν, Ta eis heauton, literalment 'pensament adreçat a mi') és el títol d'un recull d'escrits de l'emperador romà Marc Aureli (121-180 dC) en què descriu reflexions personals.
Nou!!: Marc Aureli і Meditacions · Veure més »
Moros (grup humà)
''Moros del nord de l'Àfrica''. Fotografia de ''National Geographic'' de 1917 ''Gypsies and Moors in Northern Africa'' El terme moros o magribins (també anomenat magrebins) fa referència a les persones originàries de la regió nord-occidental de l'Àfrica, el Magrib.
Nou!!: Marc Aureli і Moros (grup humà) · Veure més »
Museus Capitolins
El Palazzo Nuovo, un dels edificis dels Museus Capitolins, a la plaça del Capitoli de Roma. Els Museus Capitolins (en italià Musei Capitolini) és el museu municipal més important de la ciutat de Roma.
Nou!!: Marc Aureli і Museus Capitolins · Veure més »
Nòrica
La província Nòrica o del Nòric (Noricum) va ser una província romana creada l'any 16 aC, i el regne conquerit totalment el 15 aC.
Nou!!: Marc Aureli і Nòrica · Veure més »
Oderzo
Oderzo (Oderso en vènet) és una ciutat italiana de la província de Treviso, al Vèneto, que l'any 2008 tenia 19.771 habitants.
Nou!!: Marc Aureli і Oderzo · Veure més »
Pacoros d'Armènia
Pacoros o Pakoros, Pocoros o Bakur, (en armeni Բակուր, en grec antic Πάκορος) va ser rei d'Armènia de l'any 161 al 163.
Nou!!: Marc Aureli і Pacoros d'Armènia · Veure més »
Pannònia
Posició de la província de Pannònia a l'Imperi Romà Pannònia o Panònia (Pannonia) era una regió del centre d'Europa al sud i a l'oest del Danubi que la limitava pel nord i l'est.
Nou!!: Marc Aureli і Pannònia · Veure més »
Parts
Els parts (en llatí: parthi o parthyaei, en grec antic Πάρθοι), originàriament anomenats parnis o aparnis (Πάρνοι, 'Parnoi', Ἄπαρνοι, 'Aparnoi') van ser un poble indoeuropeu establert a la zona del nord-est del modern Iran.
Nou!!: Marc Aureli і Parts · Veure més »
Pesta antonina
L'Ángel de la mort copejant una porta durant la pesta de Roma; gravat de Levasseur després de Jules-Elie Delaunay. La Pesta antonina del 165-180 dC, també coneguda com la plaga de Galè -nom del metge grec que va viure a l'Imperi Romà, i que la va descriure-, va ser una antiga pandèmia portada de tornada a l'imperi Romà per les tropes que tornaven de les campanyes del Pròxim Orient.
Nou!!: Marc Aureli і Pesta antonina · Veure més »
Prefecte
Prefecte francès.
Nou!!: Marc Aureli і Prefecte · Veure més »
Prefecte del pretori
El prefecte del pretori (en llatí Praefectus Praetorio, en grec antic ἔπαρχος/ὕπαρχος τῶν πραιτωρίων) era el nom del càrrec que ostentava el comandant de les tropes encarregades de la custòdia personal dels emperadors (guàrdies pretorians).
Nou!!: Marc Aureli і Prefecte del pretori · Veure més »
Pregària cristiana
Pregària compartida Pregària individual davant la imatge de Crist en la Creu Pregària davant del racó d'icones (a Rússia) Pregària de l'Àngelus al camp (a les dotze del migdia) La darrera pregària dels màrtirs cristians La pregària cristiana és la forma de pregària dins del cristianisme, i hi ha diverses formes utilitzades per a aquesta pràctica.
Nou!!: Marc Aureli і Pregària cristiana · Veure més »
Procurator
Procurator (en català Procurador) era la persona que a l'antiga Roma portava els negocis d'una altra per encàrrec d'aquesta.
Nou!!: Marc Aureli і Procurator · Veure més »
Quades
Els quades (en llatí Cuadi, en grec antic Κουάδιο) eren un poble germànic que probablement constituïen una de les tribus dels sueus, establerta a Bohèmia-Moràvia, nord d'Àustria i oest d'Hongria, segons diu Tàcit.
Nou!!: Marc Aureli і Quades · Veure més »
Quint Juni Rústic (cònsol 162)
Quint Juni Rústic (en llatí Quintus Junius Rusticus) va ser un magistrat romà del.
Nou!!: Marc Aureli і Quint Juni Rústic (cònsol 162) · Veure més »
Ravenna
Ravenna —Ravêna en emilià-romanyol— és una ciutat d'Itàlia a l'Emília-Romanya, província de Ravenna.
Nou!!: Marc Aureli і Ravenna · Veure més »
Rècia
Rècia (Rhaetia o Raetia) va ser una província romana situada al nord-oest de la península Itàlica.
Nou!!: Marc Aureli і Rècia · Veure més »
Roma
Roma és la capital i la ciutat més gran i més poblada d'Itàlia, de la regió del Laci i de la ciutat metropolitana homònima.
Nou!!: Marc Aureli і Roma · Veure més »
Sàrmates
Els sàrmates foren un poble iranià oriental integrat per gran nombre de pobles acollits sota aquesta denominació que els escites donaven als pobles "no escites" sobre els que governaven.
Nou!!: Marc Aureli і Sàrmates · Veure més »
Sèneca
Bust representant Sèneca el jove, Museu del Prado Luci Anneu Sèneca (en llatí Lucius Anneus Seneca) usualment conegut com a Sèneca o Sèneca el Jove (Corduba, actual Còrdova, 4 aC - Roma, 65) va ser un escriptor romà, filòsof, polític, dramaturg i, en una obra, humorista, de l'edat d'argent de la literatura llatina.
Nou!!: Marc Aureli і Sèneca · Veure més »
Sírmium
IV Sírmium (en llatí Sirmium, en grec Σίρμιον, Sírmion) va ser una ciutat del sud-est de Pannònia i capital del poble celta dels tauriscs, a l'esquerra del riu Savus prop del lloc on rebia el Bacuntius, segons diu Plini el Vell.
Nou!!: Marc Aureli і Sírmium · Veure més »
Segona Sofística
A la fi del segle I d. C., durant el segle II, III i IV fins ben entrat el, va despuntar dins de l'anomenat Hel·lenisme un renaixement de la Retòrica grega denominat Segona sofística per un dels seus membres, Filòstrat, autor d'una Vida dels sofistes. Figuren entre els principals autors d'aquest corrent Nicetes d'Esmirna, considerat per Filòstrat l'iniciador, el seu deixeble Escopelià, Marc Antoni Polemó, Herodes Àtic, Eli Aristides, Dió de Prusa, Favorí d'Arlés, Alcifró, Claudi Elià, el mateix Filòstrat, Llucià de Samòsata, Ateneu de Nàucratis, Apol·lodor, Filó d'Alexandria, Màxim de Tir, Libani, Himeri, Temisti, l'emperador Julià l'Apòstata, Procopi de Gaza, Corici de Gaza i Enees de Gaza, i el que és sens dubte el més important de tots ells, Plutarc de Queronea.
Nou!!: Marc Aureli і Segona Sofística · Veure més »
Sevilla
Sevilla (tradicionalment, Sibília o Xibília) és un municipi i ciutat andalusa, capital de la província homònima i d'Andalusia.
Nou!!: Marc Aureli і Sevilla · Veure més »
Sext Aureli Víctor
Sext Aureli Víctor (en llatí Sextus Aurelius Victor) (vers 320-390) va ser un historiador romà del, que va viure sota Constanci Clor i successors.
Nou!!: Marc Aureli і Sext Aureli Víctor · Veure més »
Sofística
Sofística prové del mot grec sophos que significa 'saviesa' o 'experiència' en un camp del coneixement.
Nou!!: Marc Aureli і Sofística · Veure més »
Tíber
El Tíber (en italià Tevere) és el riu principal de la Itàlia central a la conca tirrènica, amb 405 km de longitud.
Nou!!: Marc Aureli і Tíber · Veure més »
Tívoli
Tivoli, antiga Tibur, és una ciutat del Laci, a Itàlia, que pertany a l'àrea administrativa anomenada ciutat metropolitana de Roma Capital, amb uns 80.000 habitants.
Nou!!: Marc Aureli і Tívoli · Veure més »
Tiberi Claudi Pompeià
Tiberi Claudi Pompeià (en llatí Tiberius Claudius Pompeianus) va ser un polític i militar romà del.
Nou!!: Marc Aureli і Tiberi Claudi Pompeià · Veure més »
Tigris
El Tigris (en persa antic Tigr; en arameu Deqlath;; en turc i; en hebreu, en textos bíblics, חִדֶּקֶל, Hiddéqel; en grec antic Τίγρης, Tigres, i en) és, juntament amb l'Eufrates, un dels dos grans rius que defineixen la Mesopotàmia; és el més oriental de tots dos i travessa l'Iraq des de les muntanyes de l'Anatòlia.
Nou!!: Marc Aureli і Tigris · Veure més »
Tisza
On el Bódroh entra al Tyssa, ja a Hongria, a la ciutat de Tokaj (Tokai). aiguabarreig del Tyssa Negre i el Tyssa Blanc, prop de Ràkhiv, Transcarpàcia, Ucraïna El Tisza al sud de Tokai (Tokaj), Hongria El riu Tisza a Szeged, Hongria Plànol del riu Tisza i del Danubi (en alemany) El riu Tisza (en hongarès: Tisza; en romanès, serbi i eslovac: Tisa, en ucraïnès: Тиса, que es transcriu del ciríl·lic com a Tyssa; en alemany: Theiß o Theiss) és el principal afluent esquerre del Danubi a més a més d'un dels principals d'Europa.
Nou!!: Marc Aureli і Tisza · Veure més »
Triomf
Alma Tadema, 1885). Moneda encunyada per celebrar el triomf de Trajà sobre els dacis Triomf (Triumphus) era el màxim honor que es podia donar a una persona en l'antiga Roma, gairebé sempre era dedicat a un general després d'una victòria i s'acompanyava amb una celebració desfilant pels carrers principals de la ciutat.
Nou!!: Marc Aureli і Triomf · Veure més »
Viena
Viena (en alemany Wien) és la capital d'Àustria, alhora que un dels seus nou estats federats (Bundesland Wien, Land Wien).
Nou!!: Marc Aureli і Viena · Veure més »
Vil·la romana
Restes de la vil·la romana de Can Llauder, situada a Mataró Una vil·la (villa), a l'antiga Roma, era un centre d'explotació agrària que en alguns casos esdevingué segona residència de patricis que vivien a la ciutat, construïda durant la república romana i l'Imperi romà.
Nou!!: Marc Aureli і Vil·la romana · Veure més »
Vindobona
Vindobona (en llatí Vindobona, en grec antic Οὐινδόβουνα) va ser una ciutat romana situada a la vora del Danubi, a l'alta Panònia, l'actual Viena.
Nou!!: Marc Aureli і Vindobona · Veure més »
Vologès IV de Pàrtia
Vologès IV fou rei de Pàrtia del 147 al 191, fill de Mitridates V de Pàrtia, que havia lluitat contra el monarca part governant Vologès III de Pàrtia.
Nou!!: Marc Aureli і Vologès IV de Pàrtia · Veure més »
119
El 119 (CXIX) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.
Nou!!: Marc Aureli і 119 · Veure més »
121
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Marc Aureli і 121 · Veure més »
136
El 136 (CXXXVI) fou un any de traspàs començat en dissabte del calendari julià.
Nou!!: Marc Aureli і 136 · Veure més »
138
Sense descripció.
Nou!!: Marc Aureli і 138 · Veure més »
147
Sense descripció.
Nou!!: Marc Aureli і 147 · Veure més »
161
El 161 (CLXI) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.
Nou!!: Marc Aureli і 161 · Veure més »
162
Sense descripció.
Nou!!: Marc Aureli і 162 · Veure més »
164
El 164 (CLXIV) fou un any de traspàs començat en dissabte del calendari julià.
Nou!!: Marc Aureli і 164 · Veure més »
165
Sense descripció.
Nou!!: Marc Aureli і 165 · Veure més »
166
El 166 (CLXVI) fou un any comú començat en dimarts del calendari julià.
Nou!!: Marc Aureli і 166 · Veure més »
167
El 167 (CLXVII) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.
Nou!!: Marc Aureli і 167 · Veure més »
169
El 169 va ser un any de la dècada del 160.
Nou!!: Marc Aureli і 169 · Veure més »
17 de març
El 17 de març és el setanta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el setanta-setè en els anys de traspàs.
Nou!!: Marc Aureli і 17 de març · Veure més »
170
El 170 (CLXX) fou un any comú començat en diumenge del calendari julià.
Nou!!: Marc Aureli і 170 · Veure més »
175
El 175 (CLXXV) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.
Nou!!: Marc Aureli і 175 · Veure més »
176
El 176 (CLXXVI) fou un any de traspàs començat en diumenge del calendari julià.
Nou!!: Marc Aureli і 176 · Veure més »
177
Sense descripció.
Nou!!: Marc Aureli і 177 · Veure més »
180
El 180 (CLXXX) fou un any de traspàs començat en divendres del calendari julià del calendari julià.
Nou!!: Marc Aureli і 180 · Veure més »
26 d'abril
El 26 d'abril és el cent setzè dia de l'any del calendari gregorià i el cent dissetè en els anys de traspàs.
Nou!!: Marc Aureli і 26 d'abril · Veure més »
458
Sense descripció.
Nou!!: Marc Aureli і 458 · Veure més »
Redirigeix aquí:
Domícia Faustina, Marc Anni Ver.
