Taula de continguts
27 les relacions: Arcadi, Bahram IV, Bahram V, Balcans, Ctesifont, Edicte de Milà, Encyclopædia Iranica, Gran Khorasan, Hira, Hircània, Imperi Romà, Imperi Sassànida, Moisès de Khoren, Nisibis, Persa, Procopi de Cesarea, Província de Fars, Sapor II, Sapor III, Selèucia d'Isàuria, Shapuh d'Armènia, Susa (Iran), Zoroastrisme, 399, 410, 415, 421.
Arcadi
Flavi Arcadi (Flavius Arcadius; 377 – 1 de maig del 408) fou el primer emperador romà d'Orient entre el 395 i el 408.
Veure Yezdegerd I і Arcadi
Bahram IV
Bahram IV o Varanes IV fou rei sassànida de Pèrsia successor de Sapor III, que va regnar del 388 al 399.
Veure Yezdegerd I і Bahram IV
Bahram V
Bahram V o Varanes V, més conegut com a Bahram Gor (Gor.
Veure Yezdegerd I і Bahram V
Balcans
Els Balcans és el nom històric i geogràfic que s'utilitza per a designar el sud-est d'Europa (vegeu més avall la secció Definició política actual).
Veure Yezdegerd I і Balcans
Ctesifont
Ctesifont (Ktēsiphōn; persa sassànida: 𐭲𐭩𐭮𐭯𐭥𐭭, tysfwn; تیسفون; ܩܛܝܣܦܘܢ) fou la capital de l'Imperi part i després de l'imperi dels perses sassànides.
Veure Yezdegerd I і Ctesifont
Edicte de Milà
Constantí I, un dels impulsors de l'edicte pel qual es declarava la llibertat de culte. L'edicte de Milà fou un decret promulgat a la ciutat de Milà el 313 pels emperadors Constantí el Gran i Licini I, que van confirmar l'edicte de tolerància de Sàrdica i van precisar els seus termes.
Veure Yezdegerd I і Edicte de Milà
Encyclopædia Iranica
LEncyclopædia Iranica és un projecte de la Universitat de Colúmbia començat el 1973 amb la intenció de crear una enciclopèdia en llengua anglesa sobre la història, cultura i civilització dels pobles irànics des de la Prehistòria a l'actualitat.
Veure Yezdegerd I і Encyclopædia Iranica
Gran Khorasan
El Gran Khorasan és el nom convencional donat a la regió del Khorasan.
Veure Yezdegerd I і Gran Khorasan
Hira
Al-Hira o, a vegades, Hira fou una antiga ciutat al sud de Kufa a la part central del sud de l'Iraq al límit entre les terres agrícoles mesopotàmiques i el desert d'Aràbia.
Veure Yezdegerd I і Hira
Hircània
Mapa d'Iran i països del costat (incloent-hi el Turkmenistan), que mostra la ubicació d'Hircània, on avui es troba la província iraniana de Golestan Mapa de l'Imperi aquemènida amb Hircània Hircània o Verkâna (en llatí: Hyrcania, en grec: Hyrkania) fou una satrapia i regió de Pèrsia al sud de la mar Càspia (anomenada en l'antiguitat mar Hircània).
Veure Yezdegerd I і Hircània
Imperi Romà
L'Imperi Romà (llatí: Imperium Romanum; grec: Βασιλεία Ῥωμαίων, Vassilia Roméon), successor de la República Romana, va controlar el món mediterrani i bona part de l'Europa occidental a partir del.
Veure Yezdegerd I і Imperi Romà
Imperi Sassànida
LImperi Sassànida és el període de govern del segon Imperi Persa (226 - 651) per part de la dinastia sassànida (quarta dinastia iraniana).
Veure Yezdegerd I і Imperi Sassànida
Moisès de Khoren
Moisès de Khoren o també Movses Khorenatzi (en armeni Մովսես Խորենացի) va ser un historiador armeni que va viure potser al.
Veure Yezdegerd I і Moisès de Khoren
Nisibis
Nisibis (o, actualment,;, després Nisibis, Nizibis, Nísibe o Nisibe i Nisibin) és una ciutat a la província de Mardin, al sud-est de Turquia, i situada a 128 km al sud-est de Diyarbakır.
Veure Yezdegerd I і Nisibis
Persa
El persa o farsi és una llengua indoeuropea parlada a Iran, Afganistan (oficialment conegut com a persa Dari des del 1958, per raons polítiques), Tadjikistan (on es coneix oficialment com a tadjik des de l'època soviètica), Uzbekistan, Bahrain, Iraq, Azerbaidjan, Armènia, Geòrgia, el sud de Rússia i estats veïns que han estat sota la influència persa.
Veure Yezdegerd I і Persa
Procopi de Cesarea
Procopi va viure al i va ser un dels més eminents historiadors romans d'Orient.
Veure Yezdegerd I і Procopi de Cesarea
Província de Fars
Ruïnes de Persèpolis Fars (Fârs) és una de les trenta-un províncies de l'Iran al sud del país, coneguda en època clàssica com Pèrsida (Perside) o Persis.
Veure Yezdegerd I і Província de Fars
Sapor II
Sapor II o Xapur II (de vegades anomenat 'el gran') va ser un governant de l'Imperi Sassànida a partir del 309 fins al 379.
Veure Yezdegerd I і Sapor II
Sapor III
Sapor III (Shapur III) fou rei sassànida de Pèrsia del 383 al 388.
Veure Yezdegerd I і Sapor III
Selèucia d'Isàuria
Selèucia d'Isàuria de vegades també Selèucida de Cilícia, actualment Silifke (en grec antic Σελεύκεια) era una ciutat de Cilícia a l'Àsia Menor a la vora del riu Calicadnos (Calycadnus, actualment Göksu), situada a pocs quilòmetres de la seva desembocadura.
Veure Yezdegerd I і Selèucia d'Isàuria
Shapuh d'Armènia
Shapuh (en persa mitjà 𐭱𐭧𐭯𐭥𐭧𐭥𐭩 Šāhpuhr) va ser rei d'Armènia de l'any 415 al 422.
Veure Yezdegerd I і Shapuh d'Armènia
Susa (Iran)
Localització de '''Susa''' a Mesopotàmia Susa (elamita: Ŝuŝan, Ŝuŝun, cuneiforme:;,; persa mitjà: o; persa antic) fou una antiga ciutat que va ser capital del Regne d'Elam i residència del senyor suprem del país.
Veure Yezdegerd I і Susa (Iran)
Zoroastrisme
L'atar, el foc sagrat, és un concepte fonamental del zoroastrisme. El zoroastrisme, mazdaisme o mazdeisme és una de les religions més antigues del món.
Veure Yezdegerd I і Zoroastrisme
399
El 399 (CCCXCIX) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.
Veure Yezdegerd I і 399
410
El 410 (CDX) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.
Veure Yezdegerd I і 410
415
El 415 (CDXV) fou un any comú començat en divendres del calendari julià.
Veure Yezdegerd I і 415
421
El 421 (CDXXI) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.
Veure Yezdegerd I і 421
També conegut com Yadzgard I de Pèrsia, Yazdegerd I, Yazdgard I, Yazdgard I de Pèrsia.