Accés més ràpid que el navegador!
37 les relacions: Anastasi I, Ar-Raqqà, Astabed, Balash, Belisari, Caucas, Congost de Darial, Cosroes I, Dara, Diyarbakır, Erzurum, Heftalites, Huns, Imperi Sassànida, Martiriòpolis, Mazdak, Mesopotàmia, Nisibis, Peroz I, Silvan, Susiana, Zamasp, 484, 488, 491, 496, 498, 502, 503, 505, 506, 513, 518, 521, 527, 529, 531.
Anastasi I
* Anastasi I Dicor (c. 430 - 518), emperador romà d'Orient (491 - 518).
Nou!!: Kobad I і Anastasi I · Veure més »
Ar-Raqqà
Ar-Raqqà o Rakka (també transcrit Al-Rakka, al-Raqqa, ar-Raqqa o ar-Rakka) és una ciutat de Síria a la riba de l'Eufrates, a la part nord, a la confluència amb el Balikh, a uns 160 km a l'est d'Alep.
Nou!!: Kobad I і Ar-Raqqà · Veure més »
Astabed
Astabed fou un càrrec de la cort sassànida d'existència dubtosa.
Nou!!: Kobad I і Astabed · Veure més »
Balash
Balash (Vologès, part Walagash, persa mitjà Walaxsh, Pahlavi Walash, Balash o Golash, armeni Valarsh, siríac Walgash, Walgesh i Wologesh, grec Vologaisos o Vologesos o Vologeses, Bologaisos, Bologesos, Olagasos, Ologasos, etc., i llatí Vologaesus, Vologessus, Vologeses, etc.) fou rei sassànida de Pèrsia (484 a 488) fill de Yezdegerd II i portat al tron pels magnats del regne a la mort del seu pare en una expedició contra els huns heftalites.
Nou!!: Kobad I і Balash · Veure més »
Belisari
Flavi Belisari (llatí: Flavius Belisarius; grec: Φλάβιος Βελισάριος, Flàvios Velissàrios; nascut cap al 500 i mort el 13 de març del 565), sovint conegut simplement com a Belisari, fou el general més destacat de l'Imperi Romà d'Orient en l'antiguitat tardana.
Nou!!: Kobad I і Belisari · Veure més »
Caucas
Mapa administratiu de la regió del Caucas de l'URSS, 1952-1991 Les muntanyes del Caucas, a vista de satèl·lit El Caucas, de vegades Cauques, és una regió natural a l'est d'Europa i a l'oest d'Àsia, entre la mar Negra i la mar Càspia.
Nou!!: Kobad I і Caucas · Veure més »
Congost de Darial
Congost de Darial El congost de Darial (en rus, Дарьяльское ущелье; en osseta, Дайраны ком; en georgià, დარიალის ხეობა) és un pas natural entre Geòrgia i Rússia situat al centre de la carena del Gran Caucas.
Nou!!: Kobad I і Congost de Darial · Veure més »
Cosroes I
Cosroes I el Just —Khusraw I Anushirwan— va ser un dels reis més importants de la dinastia sassànida durant el Segon Imperi Persa.
Nou!!: Kobad I і Cosroes I · Veure més »
Dara
Dara o Daras va ser una fortalesa romana d'Orient situada al sud-est d'Amida, a la riba del riu Bouron, afluent del Khabur, situada en el que avui és el petit poble de Kara Dara, a uns 15 km de Nusaybin.
Nou!!: Kobad I і Dara · Veure més »
Diyarbakır
Diyarbakır (nom oficial en turc) o Amed (en kurd) és una ciutat del Kurdistan, capital d'una província homònima de Turquia, i principal ciutat del nord.
Nou!!: Kobad I і Diyarbakır · Veure més »
Erzurum
Erzurum és una ciutat de la part oriental de Turquia, capital de la província homònima.
Nou!!: Kobad I і Erzurum · Veure més »
Heftalites
Els heftalites, també anomenats huns blancs, segons una teoria foren una horda turcomongola amb predomini mongol originada possiblement a les muntanyes Kin-chan (massís de l'Altai), des d'on haurien baixat a les estepes de l'antic Turquestan rus.
Nou!!: Kobad I і Heftalites · Veure més »
Huns
Els huns eren un poble nòmada de l'estepa que, a partir de finals del dC, va fer profundes incursions per Europa i Àsia i fins a l'Índia.
Nou!!: Kobad I і Huns · Veure més »
Imperi Sassànida
LImperi Sassànida és el període de govern del segon Imperi Persa (226 - 651) per part de la dinastia sassànida (quarta dinastia iraniana).
Nou!!: Kobad I і Imperi Sassànida · Veure més »
Martiriòpolis
Martiriòpolis (armeni: Nepret o Npret o Nphret o Npherket o Neferkert) fou una ciutat de l'Armènia Sofene a la vora del riu Nimphaeus (Batman Su, armeni Kalirt, àrab Šitma que vol dir "sed de sang").
Nou!!: Kobad I і Martiriòpolis · Veure més »
Mazdak
Mazdak, Mazdaq, Masdak fou el nom assignat a un cap religiós revolucionari a la Pèrsia sassànida sota Kobad I (488-497 i 499-531).
Nou!!: Kobad I і Mazdak · Veure més »
Mesopotàmia
Mesopotàmia al Creixent Fèrtil. Mesopotàmia (del grec antic, Me.so.po.taˈmi.a, ‘entre dos rius’) és l'antiga denominació de la regió situada entre l'Eufrates i el Tigris, que era dividida en dues parts: la Baixa Mesopotàmia, entre el golf Pèrsic i el punt on els dos rius s'acostaven a la mínima distància, anomenada sovint Babilònia o Sumer, i l'Alta Mesopotàmia, on es va desenvolupar la civilització semita d'Accàdia (Accad) i posterior d'Assíria, la civilització hurrita amb el regne de Mitanni, i va florir després el regne d'Assíria.
Nou!!: Kobad I і Mesopotàmia · Veure més »
Nisibis
Nisibis (o, actualment,;, després Nisibis, Nizibis, Nísibe o Nisibe i Nisibin) és una ciutat a la província de Mardin, al sud-est de Turquia, i situada a 128 km al sud-est de Diyarbakır.
Nou!!: Kobad I і Nisibis · Veure més »
Peroz I
Peroz I, (Peirozes, Priscus, fr. 33; Procop. Pers 1.3 i Agath. Iv. 27; la forma moderna del nom és Feroç, Firouz) va ser un emperador sassànida que va regnar del 457 al 484.
Nou!!: Kobad I і Peroz I · Veure més »
Silvan
Silvan (Farqîn;; o Npherkert), abans Mayyafariqín (tr) i Martiròpolis és una ciutat de Turquia, a la província de Diyarbakir, capital del districte de Silvan.
Nou!!: Kobad I і Silvan · Veure més »
Susiana
Susiana (Σουσιανή) fou una regió i satrapia de l'Imperi Persa i després selèucida que limitava al nord amb la Mèdia; a l'est amb les muntanyes Parachoathras i el riu Oroatis; al sud el golf Pèrsic; i a l'oest les planes de Babilònia.
Nou!!: Kobad I і Susiana · Veure més »
Zamasp
Zamasp o Djamasp fou rei sassànida de Pèrsia del 496 al 498.
Nou!!: Kobad I і Zamasp · Veure més »
484
Sense descripció.
Nou!!: Kobad I і 484 · Veure més »
488
Sense descripció.
Nou!!: Kobad I і 488 · Veure més »
491
El 491 (CDXCI) fou un any comú començat en dimarts del calendari julià.
Nou!!: Kobad I і 491 · Veure més »
496
El 496 (CDXCVI) fou un any de traspàs començat en dilluns del calendari julià.
Nou!!: Kobad I і 496 · Veure més »
498
El 498 (CDXCVIII) fou un any comú començat en dijous del calendari julià.
Nou!!: Kobad I і 498 · Veure més »
502
El 502 és un any comú començat en dimarts del, segons la cronologia establerta pel calendari gregorià.
Nou!!: Kobad I і 502 · Veure més »
503
El 503 (DIII) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.
Nou!!: Kobad I і 503 · Veure més »
505
El 505 (DV) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.
Nou!!: Kobad I і 505 · Veure més »
506
Sense descripció.
Nou!!: Kobad I і 506 · Veure més »
513
Sense descripció.
Nou!!: Kobad I і 513 · Veure més »
518
Sense descripció.
Nou!!: Kobad I і 518 · Veure més »
521
El 521 (DXXI) fou un any comú començat en divendres del calendari julià.
Nou!!: Kobad I і 521 · Veure més »
527
Sense descripció.
Nou!!: Kobad I і 527 · Veure més »
529
Sense descripció.
Nou!!: Kobad I і 529 · Veure més »
531
El 531 (DXXXI) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.
Nou!!: Kobad I і 531 · Veure més »
