Accés més ràpid que el navegador!
128 les relacions: Alamans, Alps, Ammià Marcel·lí, Annibalià, Antioquia de l'Orontes, Aquileia, Arianisme, Armènia, August (títol), Batalla de Mons Seleucus, Batalla de Mursa Major, Britànnia, Brusa, Cambridge University Press, Capadòcia, Cèsar (títol), Cònsol romà, Cilícia, Circ Màxim, Cizre, Colònia (Alemanya), Concili de Sàrdica, Constanci Gal, Constanci I Clor, Constantí I el Gran, Constantinoble, Constància, Dalmaci Cèsar, Dècada del 350, Desideri (cèsar), Diyarbakır, Domicià, Drava, Emperador romà, Eunuc, Eutropi (historiador), Fest (historiador), Flavi Ablavi, Flavi Claudi Constantí, Flavi Gracià, Flavi Juli Constant, Flàvia Maximiana Fausta, Flàvia Màxima Constància, Francs, Gàl·lia, Grècia, Gundomar, Heliòpolis (antic Egipte), Heraclea Síntica, Hispània, ..., Il·líria, Imperi Romà, Imperi Sassànida, Itàlia romana, Jeroni d'Estridó, Joan Zonaràs, Juli Constantí, Julià l'Apòstata, Kayseri, Libani, Llatí, Llista d'emperadors romans, Macedònia (província romana), Magnenci, Magnenci Decenci, Màxima Faustina, Mesopotàmia, Milà, Monti, Mursa Major, Nisibis, Obelisc, Obelisc de Laterà, Optat, Pannònia, Petòvio, Pont Polemoníac, Prefecte del pretori, Pula, Qüestor, Quades, Regió d'Ístria, Regne Armeni de Cilícia, Roma, Routledge, Sant Joan del Laterà, Santíssima Trinitat, Sapor II, Sàrmates, Sírmium, Sòcrates Escolàstic, Sext Aureli Víctor, Silvà (usurpador), Sinagra, Sinjar, Sixt V, Sofia, Tars (Turquia), Temisti, Teodoret de Cir, Tràcia, Triomf, Ursicí, Vetranió, Zòsim, 11 d'agost, 28 de setembre, 3 de novembre, 317, 324, 326, 334, 336, 337, 339, 340, 343, 346, 350, 351, 352, 353, 354, 357, 359, 360, 361, 7 d'agost. Ampliar l'índex (78 més) »
Alamans
Imatge del Limes Germanicus. Els alamans (en alemany: Alemannen, en llatí alamanni), van ser una unió de tribus germàniques establertes a la part sud mitjana i inferior del riu Elba, a prop del riu Main, on foren mencionats per primera vegada per Dió Cassi el 213.
Nou!!: Constanci II і Alamans · Veure més »
Alps
Els Alps (Alpen en alemany, Alpes en francès i Ârpes en francoprovençal, Alpi en italià, Alpe en eslovè, Alps en furlà, occità i romanx, Alp en llombard i piemontès) són una cadena de muntanyes situada a l'Europa central.
Nou!!: Constanci II і Alps · Veure més »
Ammià Marcel·lí
Ammià Marcel·lí o Amià Marcel·lí va ser un militar i historiador romà del, el darrer ciutadà que va escriure una història profana en llatí, Res Gestae.
Nou!!: Constanci II і Ammià Marcel·lí · Veure més »
Annibalià
Annibalià (en llatí: (?- 337) fou un membre de la Dinastia constantiniana, que va ser designat per Constantí I el Gran, el seu oncle, com a governant d'una part de l'Imperi Romà a la seva mort.
Nou!!: Constanci II і Annibalià · Veure més »
Antioquia de l'Orontes
Antioquia fou la capital de l'Imperi Selèucida i més tard capital regional de l'Imperi Romà i l'Imperi Romà d'Orient.
Nou!!: Constanci II і Antioquia de l'Orontes · Veure més »
Aquileia
Aquileia (en friülà Aquilee, en grec antic Ἀκυληΐα o Ἀκουιληΐα) és una ciutat italiana de la província d'Udine a regió del Friül-Venècia Júlia, dins la comarca de Bassa Friülana.
Nou!!: Constanci II і Aquileia · Veure més »
Arianisme
Larianisme o arrianisme és un corrent religiós cristià del considerat heretgia pel catolicisme.
Nou!!: Constanci II і Arianisme · Veure més »
Armènia
La República d'Armènia o simplement Armènia (en armeni, Հայաստանի Հանրապետություն, Haiastaní Hanrapetutiún; o Հայաստան, Haiastan; Armínia, en Ramon Muntaner) és un país del Caucas, del 1990 ençà una república independent que es va segregar de la Unió Soviètica.
Nou!!: Constanci II і Armènia · Veure més »
August (títol)
August, del llatí Augustus (plural: augusti), 'majestuós', 'impulsor', o 'venerable', era un títol Romà Antic, que va ostentar per primer cop Cèsar August i posteriorment esdevinguí un dels títols amb què són ara coneguts els Emperadors Romans.
Nou!!: Constanci II і August (títol) · Veure més »
Batalla de Mons Seleucus
La batalla de Mons Seleucus es va lliurar l'any 353 entre les forces del legítim emperador romà Constanci II de la línia de Constantí I el Gran i les forces de l'usurpador Magnenci.
Nou!!: Constanci II і Batalla de Mons Seleucus · Veure més »
Batalla de Mursa Major
La Batalla de Mursa Major va tenir lloc el 351 entre l'exèrcit romà dirigit per l'emperador Constanci II i les forces de l'usurpador Magnenci.
Nou!!: Constanci II і Batalla de Mursa Major · Veure més »
Britànnia
La Britànnia romana cap al 410 Britànnia fou la província romana que abraçava els dos terços del sud de l'illa de la Gran Bretanya.
Nou!!: Constanci II і Britànnia · Veure més »
Brusa
Dona amb conjunt de '''brusa''' i faldilla a la moda de 1953 Brusa és el nom donat a dos grans tipus de peça superior de roba, l'un per a home i l'altre per a dona, emparentats entre si i amb la camisa.
Nou!!: Constanci II і Brusa · Veure més »
Cambridge University Press
Cambridge University Press és l'editorial de la Universitat de Cambridge, considerada la més antiga del món encara activa (va ser fundada el 1534) i sense interrupcions.
Nou!!: Constanci II і Cambridge University Press · Veure més »
Capadòcia
Llocs d'interès turístic La Capadòcia (en turc: Kapadokya, del grec Καππαδοκίαés) és una regió de l'Àsia Menor, a Turquia.
Nou!!: Constanci II і Capadòcia · Veure més »
Cèsar (títol)
Cèsar (en plural "Cèsars") és un títol nobiliari instituït durant l'Imperi Romà.
Nou!!: Constanci II і Cèsar (títol) · Veure més »
Cònsol romà
Els cònsols (llatí: consules) eren magistrats romans que, amb noms i atribucions diferents segons el període, desenvoluparen les seves funcions des dels primers anys de la República Romana, cap al principi del, fins que l'emperador romà d'Orient Lleó VI el Filòsof abolí el càrrec a la darreria del.
Nou!!: Constanci II і Cònsol romà · Veure més »
Cilícia
El regne armeni de Cilícia, 1199-1375. Mapa de les diverses regions tradicionals d'Àsia Menor. Cilícia fou una regió del sud-est d'Àsia Menor.
Nou!!: Constanci II і Cilícia · Veure més »
Circ Màxim
Localització del Circ Màxim en l'antiga Roma- El Circ Màxim de Roma és una construcció monumental on s'hi durien a terme les curses de bigues i quadrigues.
Nou!!: Constanci II і Circ Màxim · Veure més »
Cizre
Cizre (en kurd: Cizîr, en siríac: Gziro, en àrab Jazirat ibn Úmar que en turc és Cezire-i Ibn Ömer) és una ciutat de la província de Şırnak al sud-est de Turquia, poblada majoritàriament per kurds i assiris, a la riba del Tigris que forma la frontera entre Síria i Turquia al lloc on la distància entre Tigris i Eufrates és més gran i inicialment, amb un canal, formava una illa el que va produir el seu nom de Djazirat Ibn Umar d'època musulmana; degut a la força de l'aigua, el canal va substituir al llit del riu 8que es va assecar). Té una estació de frontera. Una antiga via romana va entre la ciutat i Nisibin i Mardin. L'antiga muralla tenia tres portes, i una part encara es conserva però restaurada. El castell dels emirs kurds de Cizre es troba al nord de la ciutat. L'emir Badr al-Din Lulu va construir una mesquita al que va substituir l'antiga gran mesquita. Les ruïnes d'un pont amb un arc únic de 28 metres, són a pocs quilòmetres al sud. La ciutat tenia 9560 habitants el 1890, però va perdre gran part dels seus habitants al començament del per les matances d'armenis i assiris, i el 1940 només eren 5575. Va pujar a 6473 el 1960; va començar a crèxier als anys vuitanta i el 2000 va arribar a 84.752 habitants. Segons una tradició va ser fundada per al-Hasan ibn Umar al-Khattab al-Taghlibi (mort vers 865) però una altra l'atribueix a Ardashir Babakan. El nom arameu de la ciutat era Djazarta de Kardu encara esmentat als textos cristians als segles i. Podria ser l'antiga Bazabda on Alexandre el Gran va creuar el Tigris. La ciutat dependia de Mossul al; va estar al en poder dels marwànides; el 1102 va ser governada per Shams al-Dawla Djakarmish, antic mameluc del seljúcida Malik Shah; al estava en mans dels zengites que el 1146 van nomenar Izz al-Din Abu Bakr al-Dubaysi com a governador; el 1158 estava en mans dels kurds Bashnawi quan fou conquerida per Kutb al-Din Mawdud ibn Zengi; el seu període més important fou al quan va ser governada per dues famílies de savis i religiosos, els Banu l-Athir i els Banu Abd al-Karim al-Djazari. Al fou objecte de disputa entre safàvides i otomans i els kurds locals van demanar la protecció otomana a canvi de conservar una gran independència, sota la direcció de la dinastia dels Hamidiyya. Amb Sayyid Ahmad, que governava el 1535, va dominar fins i tot Mossul. Va rebre nombrosos fugitius cristians d'Irbil el 1566. La ciutat va restar autonoma fins al que es van imposar a la regió el 1833 i a la ciutat el 1836, i va esdevenir capçalera d'un kada.
Nou!!: Constanci II і Cizre · Veure més »
Colònia (Alemanya)
Colònia o Colonya (Köln; en alemany de Colonya: Kölle; en Keulen) és una ciutat d'Alemanya situada a l'oest del país, al nord de Bonn i al sud de Düsseldorf.
Nou!!: Constanci II і Colònia (Alemanya) · Veure més »
Concili de Sàrdica
El Concili de Sàrdica fou una reunió dels bisbes de l'Església o concili ecumènic celebrat a Sàrdica (avui Sofia, Bulgària), a la Dàcia, probablement el 343.
Nou!!: Constanci II і Concili de Sàrdica · Veure més »
Constanci Gal
Constanci Gal, o Flavi Juli Gal, o Flavi Claudi (Juli) Constanci Gal (Flavius Claudius –Julius- Constantius Gallus) fou fill de Juli Constanci i de Gal·la, i net de Constanci Clor, nebot per tant de Constantí I el Gran; era també el germà gran (però per mare diferent) de Julià l'Apòstata.
Nou!!: Constanci II і Constanci Gal · Veure més »
Constanci I Clor
Flavi Valeri Constanci (llatí: Flavius Valerius Constantius; nascut el 31 de març d'un any proper al 250 i mort el 25 de juliol del 306), conegut habitualment com a Constanti I Clor en la historiografia romana, fou emperador de l'Imperi Romà a finals del i principis del, primer com a cèsar (emperador de rang inferior) entre el 293 i el 305 i seguidament com a august (emperador de rang superior) entre el 305 i la seva mort el 306.
Nou!!: Constanci II і Constanci I Clor · Veure més »
Constantí I el Gran
Constantí I el Gran (Naissus, Dàcia, 27 de febrer de 272 - Ancicrona, Pont, 22 de maig de 337), fou el primer emperador romà que professà el cristianisme.
Nou!!: Constanci II і Constantí I el Gran · Veure més »
Constantinoble
Mapa de Constantinoble Constantinoble (en llatí: Constantinopolis; en grec: Κωνσταντινούπολις o Κωνσταντινούπολη) és el nom antic de l'actual ciutat d'Istanbul, a Turquia.
Nou!!: Constanci II і Constantinoble · Veure més »
Constància
Constància o Constantina (Roma?, ca. 318 - Caeni Gallicani, Bitínia, 354) fou filla de Constantí I el Gran i esposa d'Annibalià i de l'emperador Constanci Gal.
Nou!!: Constanci II і Constància · Veure més »
Dalmaci Cèsar
Flavi Juli Dalmaci (en llatí), conegut com a Dalmaci el Cèsar pel títol que li va donar Constantí el Gran, el seu oncle, el qual el va nomenar hereu juntament als tres fills de l'emperador.
Nou!!: Constanci II і Dalmaci Cèsar · Veure més »
Dècada del 350
Sense descripció.
Nou!!: Constanci II і Dècada del 350 · Veure més »
Desideri (cèsar)
Desideri (en llatí Desiderius) va ser cèsar de l'Imperi Romà sota l'emperador Magnenci.
Nou!!: Constanci II і Desideri (cèsar) · Veure més »
Diyarbakır
Diyarbakır (nom oficial en turc) o Amed (en kurd) és una ciutat del Kurdistan, capital d'una província homònima de Turquia, i principal ciutat del nord.
Nou!!: Constanci II і Diyarbakır · Veure més »
Domicià
Domicià - Titus Flavius Domicianus - (Roma, 24 d'octubre del 51 - 18 de setembre del 96) fou Emperador romà (81-96).
Nou!!: Constanci II і Domicià · Veure més »
Drava
El Drava o Drave (alemany: Drau, eslovè, croat i italià: Drava, hongarès: Dráva) és un riu del sud de l'Europa Central.
Nou!!: Constanci II і Drava · Veure més »
Emperador romà
L'emperador romà fou el governant de l'Imperi Romà entre el 27 aC i el 1453.
Nou!!: Constanci II і Emperador romà · Veure més »
Eunuc
Un eunuc (del llatí eunuchus) és un home al qual se li ha practicat una castració, usualment abans de la pubertat, per tal de complir unes determinades funcions socials.
Nou!!: Constanci II і Eunuc · Veure més »
Eutropi (historiador)
Eutropi (en llatí Eutropius) va ser un historiador romà conegut també de vegades com a Flavi Eutropi.
Nou!!: Constanci II і Eutropi (historiador) · Veure més »
Fest (historiador)
Fest (Festus) fou un polític i historiador romà del que va florir en temps de l'emperador Valent.
Nou!!: Constanci II і Fest (historiador) · Veure més »
Flavi Ablavi
Flavi Ablavi (Flavius Ablavius) va ser un polític i militar romà del nadiu de Creta.
Nou!!: Constanci II і Flavi Ablavi · Veure més »
Flavi Claudi Constantí
Flavi Claudi Constantí (en llatí), conegut com a Constantí II (Arelatum, 316 - 340) fou emperador romà del 337 al 340, a càrrec de la part occidental del territori imperial.
Nou!!: Constanci II і Flavi Claudi Constantí · Veure més »
Flavi Gracià
Flavi Gracià o simplement Gracià (Sírmium, Pannònia, 19 d'abril del 359- 25 d'agost del 383) fou emperador romà, nomenat pel seu pare Valentinià I, el qual el va responsabilitzar de les províncies d'occident el 367.
Nou!!: Constanci II і Flavi Gracià · Veure més »
Flavi Juli Constant
Flavi Juli Constant (Flavius Julius Constans 320-350) fou emperador romà del 337 al 350.
Nou!!: Constanci II і Flavi Juli Constant · Veure més »
Flàvia Maximiana Fausta
Flàvia Maximiana Fausta (en llatí Flavia Maximiana Fausta) (Roma, 289-326), era filla de Maximià Herculi i d'Eutròpia i es va casar l'any 307 amb Constantí el Gran amb el que va tenir Constantí II, Constanci II i Constant.
Nou!!: Constanci II і Flàvia Maximiana Fausta · Veure més »
Flàvia Màxima Constància
Flàvia Màxima Constància (Flavia Maxima Constantia) fou emperadriu romana, esposa de l'emperador de l'Imperi Romà d'Occident Gracià, i filla de l'emperador Constantí II i de la seva tercera esposa Faustina.
Nou!!: Constanci II і Flàvia Màxima Constància · Veure més »
Francs
Els francs eren un dels pobles germànics de la part occidental d'Europa.
Nou!!: Constanci II і Francs · Veure més »
Gàl·lia
La Gàl·lia o les Gàl·lies fou una regió d'Europa occidental actualment ocupada per França, Bèlgica, l'oest de Suïssa i les zones dels Països Baixos i d'Alemanya a l'oest del Rin.
Nou!!: Constanci II і Gàl·lia · Veure més »
Grècia
Grècia (en grec modern: Ελλάδα, El·lada; en grec antic: Ἑλλάς, Hel·làs), oficialment la República Hel·lènica (en grec, Ελληνική Δημοκρατία El·linikí Dimokratia) és un estat del sud-est d'Europa, situat a la punta meridional de la península Balcànica.
Nou!!: Constanci II і Grècia · Veure més »
Gundomar
Gnodomari (Chnodomarius) o Gondomari (Chondomarius), més conegut per Gundomar, fou rei dels alamans.
Nou!!: Constanci II і Gundomar · Veure més »
Heliòpolis (antic Egipte)
Heliòpolis fou una ciutat important de l'antic Egipte, capital del nomós 13 del Baix Egipte.
Nou!!: Constanci II і Heliòpolis (antic Egipte) · Veure més »
Heraclea Síntica
Heraclea Síntica (en llatí Heracleia Síntica, en grec antic Ἡράκλεια Σιντική) era una ciutat grega de Tràcia incorporada al Regne de Macedònia, la principal ciutat del districte de Sintice, a la riba dreta del riu Estrímon.
Nou!!: Constanci II і Heraclea Síntica · Veure més »
Hispània
Mapa de l'Imperi Romà a l'any 133 aC (vermell), 44 aC (taronja), 14 dC (groc) i 117 dC (verd). Hispània era el nom donat durant l'Imperi Romà a la península Ibèrica.
Nou!!: Constanci II і Hispània · Veure més »
Il·líria
Il·líria (Illyricum; Ιλλύρις) fou el nom que rebia a l'antiguitat la terra poblada pels il·liris, un poble heterogeni i força desconegut però d'acceptada filiació indoeuropea.
Nou!!: Constanci II і Il·líria · Veure més »
Imperi Romà
L'Imperi Romà (llatí: Imperium Romanum; grec: Βασιλεία Ῥωμαίων, Vassilia Roméon), successor de la República Romana, va controlar el món mediterrani i bona part de l'Europa occidental a partir del.
Nou!!: Constanci II і Imperi Romà · Veure més »
Imperi Sassànida
LImperi Sassànida és el període de govern del segon Imperi Persa (226 - 651) per part de la dinastia sassànida (quarta dinastia iraniana).
Nou!!: Constanci II і Imperi Sassànida · Veure més »
Itàlia romana
Itàlia és una península que ocupa aproximadament el territori de l'actual República d'Itàlia excloses les illes de Sardenya i Sicília i la zona dels Alps.
Nou!!: Constanci II і Itàlia romana · Veure més »
Jeroni d'Estridó
Eusebi Jeroni Sofroni (Eusébios Sofrónios Ierónimos; Estridó vers 331/345 - Betlem, 30 de setembre del 420) fou un sacerdot cristià, confessor, teòleg i historiador.
Nou!!: Constanci II і Jeroni d'Estridó · Veure més »
Joan Zonaràs
Joan Zonaràs o Zonares (c. 1074 - d. de 1159) fou un teòleg i historiador romà d'Orient del, sota els emperadors Aleix I Comnè i Calojoannes (Joan II Comnè).
Nou!!: Constanci II і Joan Zonaràs · Veure més »
Juli Constantí
Juli Constantí (en llatí Julius Constantinus) o Juli Constanci (Julius Constantius) era el segon fill de Constanci I Clor i la seva segona dona Flàvia Maximiana Teodora, segons Zonares.
Nou!!: Constanci II і Juli Constantí · Veure més »
Julià l'Apòstata
Flavi Claudi Julià (Flavius Claudius Julianus; 331/332 - 26 de juny del 363), anomenat pels cristians Julià l'Apòstata, fou un emperador romà que governà des del 361 fins al 363.
Nou!!: Constanci II і Julià l'Apòstata · Veure més »
Kayseri
Kayseri (en turc i oficialment; en grec, Καισάρεια, Kesària), antigament anomenada Cesarea de Capadòcia, és una ciutat de Turquia, capital de la província de Kayseri, que forma una municipalitat metropolitana amb cinc districtes metropolitans (Kocasinan, Melikgazi, Hacılar, İncesu i Talaa).
Nou!!: Constanci II і Kayseri · Veure més »
Libani
Libani (en llatí Libanius, en grec Λιβάνιος) va ser el més distingit entre els sofistes i retòrics grecs del.
Nou!!: Constanci II і Libani · Veure més »
Llatí
El llatí és una llengua indoeuropea de la branca itàlica, parlada antigament pels romans.
Nou!!: Constanci II і Llatí · Veure més »
Llista d'emperadors romans
Aquesta és una llista dels emperadors romans, amb indicació del període durant el qual van governar l'Imperi.
Nou!!: Constanci II і Llista d'emperadors romans · Veure més »
Macedònia (província romana)
La província romana de Macedònia es va crear a partir de l'antic Regne de Macedònia.
Nou!!: Constanci II і Macedònia (província romana) · Veure més »
Magnenci
referències religioses. Flavi Màxim Magnenci o Flavi Popili Magnenci (Flavius Maximus Magnentius o Flavius Popilius Magnentius) fou emperador romà del 350 al 353.
Nou!!: Constanci II і Magnenci · Veure més »
Magnenci Decenci
Magnenci Decenci (en llatí Magnentius Decentius, que de fet apareix a les monedes com Magn. Decentius i podria ser també per Magne Decenti) va ser un militar romà nomenat cèsar l'any 351 per l'emperador Magnenci, després de la mort de Constant l'any 350.
Nou!!: Constanci II і Magnenci Decenci · Veure més »
Màxima Faustina
Màxima Faustina, en llatí Maxima Faustina, fou la tercera muller de Constanci II amb el qual es va casar a Antioquia l'any 360, no molt abans de la mort de l'emperador.
Nou!!: Constanci II і Màxima Faustina · Veure més »
Mesopotàmia
Mesopotàmia al Creixent Fèrtil. Mesopotàmia (del grec antic, Me.so.po.taˈmi.a, ‘entre dos rius’) és l'antiga denominació de la regió situada entre l'Eufrates i el Tigris, que era dividida en dues parts: la Baixa Mesopotàmia, entre el golf Pèrsic i el punt on els dos rius s'acostaven a la mínima distància, anomenada sovint Babilònia o Sumer, i l'Alta Mesopotàmia, on es va desenvolupar la civilització semita d'Accàdia (Accad) i posterior d'Assíria, la civilització hurrita amb el regne de Mitanni, i va florir després el regne d'Assíria.
Nou!!: Constanci II і Mesopotàmia · Veure més »
Milà
Milà (Milan en llombard, miˈlãː, Milano en italià, miˈlaːno) és la ciutat principal del nord d'Itàlia, capital de la regió de la Llombardia, una de les regions italianes més desenvolupades.
Nou!!: Constanci II і Milà · Veure més »
Monti
Monti (gal·lurès Monti) és un municipi italià, dins de la Província de Sàsser.
Nou!!: Constanci II і Monti · Veure més »
Mursa Major
Mursa o Mursia (Μοῦρσα, Μουρσία), també anomenada Mursa Major per distingir-la de Mursella (Mersella) o Mursa Minor, fou una colònia romana a la baixa Panònia (Aelia Mursa).
Nou!!: Constanci II і Mursa Major · Veure més »
Nisibis
Nisibis (o, actualment,;, després Nisibis, Nizibis, Nísibe o Nisibe i Nisibin) és una ciutat a la província de Mardin, al sud-est de Turquia, i situada a 128 km al sud-est de Diyarbakır.
Nou!!: Constanci II і Nisibis · Veure més »
Obelisc
Obelisc de Luxor a París. Un obelisc és un monument de pedra amb forma de pilar o columna, de secció quadrada, amb quatre cares trapezoidals iguals, lleugerament convergents, rematat superiorment amb una petita piràmide denominada piramidó.
Nou!!: Constanci II і Obelisc · Veure més »
Obelisc de Laterà
LObelisc del Laterà és l'obelisc més alt de Roma, i el més gran del món que encara roman dempeus de l'època de l'antic Egipte, amb un pes de 455 tones.
Nou!!: Constanci II і Obelisc de Laterà · Veure més »
Optat
Optat o Optat Milevità (Mila, - ?, abans de 397) fou bisbe de Milevum, a Numídia.
Nou!!: Constanci II і Optat · Veure més »
Pannònia
Posició de la província de Pannònia a l'Imperi Romà Pannònia o Panònia (Pannonia) era una regió del centre d'Europa al sud i a l'oest del Danubi que la limitava pel nord i l'est.
Nou!!: Constanci II і Pannònia · Veure més »
Petòvio
Petòvio (en llatí Petovio o també Poetovio, en grec antic Ποτόβιον, o Παταύϊον) va ser una ciutat de Pannònia a la vora del Dravus, a la frontera amb la Nòrica.
Nou!!: Constanci II і Petòvio · Veure més »
Pont Polemoníac
Pont Polemoníac (en llatí Pontus Polemoniacus) era la part central de la regió del Pont, entre el riu Iris i la ciutat de Farnàcia.
Nou!!: Constanci II і Pont Polemoníac · Veure més »
Prefecte del pretori
El prefecte del pretori (en llatí Praefectus Praetorio, en grec antic ἔπαρχος/ὕπαρχος τῶν πραιτωρίων) era el nom del càrrec que ostentava el comandant de les tropes encarregades de la custòdia personal dels emperadors (guàrdies pretorians).
Nou!!: Constanci II і Prefecte del pretori · Veure més »
Pula
Pula (en italià Pola, en eslovè Pulj) és la ciutat principal d'Ístria, a Croàcia, i està situada a l'extrem sud d'aquesta península, a l'interior d'un port natural, la badia de Pula.
Nou!!: Constanci II і Pula · Veure més »
Qüestor
El qüestor (en llatí quaestor) era un oficial a l'antiga Roma que formava part d'una magistratura electa de la República.
Nou!!: Constanci II і Qüestor · Veure més »
Quades
Els quades (en llatí Cuadi, en grec antic Κουάδιο) eren un poble germànic que probablement constituïen una de les tribus dels sueus, establerta a Bohèmia-Moràvia, nord d'Àustria i oest d'Hongria, segons diu Tàcit.
Nou!!: Constanci II і Quades · Veure més »
Regió d'Ístria
Ístria (en croat i eslovè, Istra; en vènet i italià, Istria; llatí Istria o Histria) és una península situada a l'extrem nord de la mar Adriàtica, entre Trieste (antiga Tergeste) al golf de Venècia, i Rijeka (italià Fiume) al golf de Kvarneric (italià Golfo di Quarnero).
Nou!!: Constanci II і Regió d'Ístria · Veure més »
Regne Armeni de Cilícia
El Regne Armeni de Cilícia, conegut igualment com a Armènia Cilícia, Petita Armènia o Armènia Menor i originàriament com a Principat Armeni de Cilícia, fou un estat fundat a Cilícia durant l'alta edat mitjana per armenis que fugien de la invasió seljúcida d'Armènia.
Nou!!: Constanci II і Regne Armeni de Cilícia · Veure més »
Roma
Roma és la capital i la ciutat més gran i més poblada d'Itàlia, de la regió del Laci i de la ciutat metropolitana homònima.
Nou!!: Constanci II і Roma · Veure més »
Routledge
Routledge (AFI) és una empresa editorial britànica que ha operat al llarg de la seva història sota una llarga successió de noms empresarials i que últimament actua fonamentalment en el camp de l'edició acadèmica.
Nou!!: Constanci II і Routledge · Veure més »
Sant Joan del Laterà
LArxibasílica de Sant Joan del Laterà (en italià San Giovanni in Laterano) és la catedral de Roma, on es troba la seu episcopal del bisbe de Roma (el papa).
Nou!!: Constanci II і Sant Joan del Laterà · Veure més »
Santíssima Trinitat
Retaule de la Trinitat. Museu d'art Jacint Rigau, Perpinyà (1489) La doctrina cristiana de la Trinitat és la doctrina central sobre la naturalesa de Déu en la majoria de les esglésies cristianes, que defineix un Déu existent en tres persones divines coiguals, coeternes i consubstancials: Déu Pare, Déu Fill (Jesucrist) i Déu Esperit Sant, tres persones diferents (hipòstases) que comparteixen una essència/substància/natura (homoousion).
Nou!!: Constanci II і Santíssima Trinitat · Veure més »
Sapor II
Sapor II o Xapur II (de vegades anomenat 'el gran') va ser un governant de l'Imperi Sassànida a partir del 309 fins al 379.
Nou!!: Constanci II і Sapor II · Veure més »
Sàrmates
Els sàrmates foren un poble iranià oriental integrat per gran nombre de pobles acollits sota aquesta denominació que els escites donaven als pobles "no escites" sobre els que governaven.
Nou!!: Constanci II і Sàrmates · Veure més »
Sírmium
IV Sírmium (en llatí Sirmium, en grec Σίρμιον, Sírmion) va ser una ciutat del sud-est de Pannònia i capital del poble celta dels tauriscs, a l'esquerra del riu Savus prop del lloc on rebia el Bacuntius, segons diu Plini el Vell.
Nou!!: Constanci II і Sírmium · Veure més »
Sòcrates Escolàstic
Sòcrates Escolàstic (en llatí Socrates Scholasticus, en grec) fou un orador i historiògraf religiós de parla grega autor d'una Historia eclesiàstica.
Nou!!: Constanci II і Sòcrates Escolàstic · Veure més »
Sext Aureli Víctor
Sext Aureli Víctor (en llatí Sextus Aurelius Victor) (vers 320-390) va ser un historiador romà del, que va viure sota Constanci Clor i successors.
Nou!!: Constanci II і Sext Aureli Víctor · Veure més »
Silvà (usurpador)
Silvà (Silvanus) fou un general d'infanteria a la Gàl·lia que va usurpar el tron imperial.
Nou!!: Constanci II і Silvà (usurpador) · Veure més »
Sinagra
Ubicació de Sinagra dins la província Sinagra (sicilià Sinagra) és un municipi italià, dins de la ciutat metropolitana de Messina.
Nou!!: Constanci II і Sinagra · Veure més »
Sinjar
Temple yazidí a les muntanyes de Jabal Sinjar Sinjar (en àrab:سنجار, en kurd: Şengal) és una ciutat de l'Iraq situada a la regió muntanyosa transfronterera de Jabal Sinjar, que comprèn l'àrea entre el riu Tigris i el Khabur.
Nou!!: Constanci II і Sinjar · Veure més »
Sixt V
Sixt V (Grottamare, 13 de desembre de 1521 - Roma, 27 d'agost de 1590) és el nom que va adoptar Felice Peretti di Montalto en ser escollit papa de Roma.
Nou!!: Constanci II і Sixt V · Veure més »
Sofia
La ciutat de Sofia, София AFI és la capital i la ciutat més gran de la República de Bulgària.
Nou!!: Constanci II і Sofia · Veure més »
Tars (Turquia)
''Tarsus çöreği'' (çörek de Tarsus) Tars (hitita: Tarsa), de vegades anomenada Tarsi, Tersus o Tharsos per distingir-la d'altres amb el mateix nom, és una ciutat turca de la província de Mersin, de la qual n'és un dels districtes, i que forma part de l'àrea metropolitana d'Adana-Mersin.
Nou!!: Constanci II і Tars (Turquia) · Veure més »
Temisti
Temisti (en llatí Themistius, en grec antic) (entre els anys 317 i 390) va ser un distingit retòric i filòsof grec, anomenat Eufrades (per la seva eloqüència), nadiu de Paflagònia, fill d'Eugeni, que també era un filòsof distingit, i a qui Temisti menciona més d'una vegada.
Nou!!: Constanci II і Temisti · Veure més »
Teodoret de Cir
Teodoret (Θεοδώρητος) (Antioquia de l'Orontes, vers 393 – Cir, vers 457) també conegut com a Teodorit, tot i que aquesta forma és menys correcta, va ser un dels més eminents eclesiàstics del, i un defensor de la llibertat d'opinió en matèria religiosa.
Nou!!: Constanci II і Teodoret de Cir · Veure més »
Tràcia
Tràcia és una regió del sud-est d'Europa situada al nord-est de Grècia, sud de Bulgària, nord-oest de Turquia i separada d'Àsia pels canals del Bòsfor i Çanakkale Bogazi.
Nou!!: Constanci II і Tràcia · Veure més »
Triomf
Alma Tadema, 1885). Moneda encunyada per celebrar el triomf de Trajà sobre els dacis Triomf (Triumphus) era el màxim honor que es podia donar a una persona en l'antiga Roma, gairebé sempre era dedicat a un general després d'una victòria i s'acompanyava amb una celebració desfilant pels carrers principals de la ciutat.
Nou!!: Constanci II і Triomf · Veure més »
Ursicí
Ursicí (en llatí Ursicinus) va ser un metge i màrtir romà nadiu de la Ligúria que va desenvolupar la seva activitat a Ravenna.
Nou!!: Constanci II і Ursicí · Veure més »
Vetranió
Vetranió (en llatí Vetranio) va ser un oficial militar romà, usurpador del tron imperial.
Nou!!: Constanci II і Vetranió · Veure més »
Zòsim
Zòsim (Ζώσιμος Zósimos) va ser un historiador grec que va viure en temps de Teodosi II, durant la primera meitat del.
Nou!!: Constanci II і Zòsim · Veure més »
11 d'agost
L11 d'agost és el dos-cents vint-i-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vint-i-quatrè en els anys de traspàs.
Nou!!: Constanci II і 11 d'agost · Veure més »
28 de setembre
El 28 de setembre és el dos-cents setanta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents setanta-dosè en els anys de traspàs.
Nou!!: Constanci II і 28 de setembre · Veure més »
3 de novembre
El 3 de novembre o 3 de santandria és el tres-cents setè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents vuitè en els anys de traspàs.
Nou!!: Constanci II і 3 de novembre · Veure més »
317
Sense descripció.
Nou!!: Constanci II і 317 · Veure més »
324
Sense descripció.
Nou!!: Constanci II і 324 · Veure més »
326
Sense descripció.
Nou!!: Constanci II і 326 · Veure més »
334
El 334 (CCCIV) fou un any comú començat en dimarts del calendari julià.
Nou!!: Constanci II і 334 · Veure més »
336
El 336 (CCCVI) fou un any de traspàs començat en dijous del calendari julià.
Nou!!: Constanci II і 336 · Veure més »
337
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Constanci II і 337 · Veure més »
339
El 339 (CCCXXXIX) fou un any comú començat en dilluns del calendari julià.
Nou!!: Constanci II і 339 · Veure més »
340
Sense descripció.
Nou!!: Constanci II і 340 · Veure més »
343
El 343 (CCCXLIII) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.
Nou!!: Constanci II і 343 · Veure més »
346
El 346 (CCCXLVI) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.
Nou!!: Constanci II і 346 · Veure més »
350
Sense descripció.
Nou!!: Constanci II і 350 · Veure més »
351
Sense descripció.
Nou!!: Constanci II і 351 · Veure més »
352
Sense descripció.
Nou!!: Constanci II і 352 · Veure més »
353
Sense descripció.
Nou!!: Constanci II і 353 · Veure més »
354
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Constanci II і 354 · Veure més »
357
Sense descripció.
Nou!!: Constanci II і 357 · Veure més »
359
En l'Imperi romà l'any va ser anomenat com "el del consulat d'Eusebi i Hipati" o, menys comunament, com el 1112 Ab urbe condita.
Nou!!: Constanci II і 359 · Veure més »
360
El 360 (CCCLX) fou un any de traspàs començat en dissabte del calendari julià.
Nou!!: Constanci II і 360 · Veure més »
361
El 361 (CCCLXI) fou un any comú començat en dilluns del calendari julià.
Nou!!: Constanci II і 361 · Veure més »
7 d'agost
El 7 d'agost és el dos-cents dinovè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vintè en els anys de traspàs.
Nou!!: Constanci II і 7 d'agost · Veure més »
