Accés més ràpid que el navegador!
198 les relacions: Agustí d'Hipona, Alemany, Alexandria, Alois Riegl, Alta edat mitjana, Ambròs de Milà, Ammià Marcel·lí, Anatòlia, Anglosaxons, Antiga basílica de Sant Pere, Antiguitat clàssica, Antiguitat tardana, Antioquia de l'Orontes, Aqüeducte, Aquitània, Arc de Constantí, Argos, Armeni, Art de l'antiga Grècia, Art medieval, Art paleocristià, Art romà, Arts liberals, Àsturs, Baix Imperi, Basílica, Basílica del Sant Sepulcre, Basili de Cesarea, Basilica, Bèlgica, Bíblia, Belisari, Biblioteca Vaticana, Boeci, Britànnia, Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident, Canterbury, Casa romana, Còdex, Celibat, Cesarea de Palestina, Claudi Claudià, Colònia (Alemanya), Consolació de la filosofia, Constantí I el Gran, Constantinoble, Corint, Corip, Cosroes I, Cosroes II, ..., Crisi del segle III, Crist, Cristianisme, Cristianització, Cristologia, Cronologia, Cursus honorum, De Materia Medica, Deci (emperador romà), Dioclecià, Dioscòrides Pedaci, Edat antiga, Edat mitjana, Edessa (Mesopotàmia), Edicte de Milà, Edicte de Tessalònica, Edward Gibbon, Egipte, El Caire, Emperador romà, Esparta, Estat confessional, Estilita, Europa, Europa Occidental, Eusebi de Cesarea, Expansió de l'islam, Federats, Gàl·lia, Grècia, Grec antic, Gregori de Nazianz, Guerra Gòtica (535-554), Guerra Vandàlica, Guerres romano-perses, Henri Pirenne, Hispània, Historiador, Il·líria (província romana), Imperi Romà, Imperi Romà d'Occident, Imperi Romà d'Orient, Imperi Sassànida, Invasions bàrbares, Isidor de Sevilla, Islam, Itàlia, Jeroni d'Estridó, Jerusalem, Joan Crisòstom, John William Waterhouse, Judaisme, Justinià I, Leovigild, Llatí, Llatí clàssic, Llatí vulgar, Llengua copta, Londres, Magrib, Manuscrit, Manuscrit il·luminat, Mar Mediterrània, Marcià Mineu Fèlix Capel·la, Mark Whittow, Matrimoni, Mesopotàmia, Milà, Monjo, Montoro (Espanya), Municipi romà, Navarra, Nicomèdia, Nonnos de Panòpolis, Olite, Orient Mitjà, Ostrogots, Palestina, Pantocràtor, Pau el Silenciari, Paulí de Nola, Pòrfir, Península Ibèrica, Pergamí, Pesta de Justinià, Peter Brown (historiador), Plaça de Sant Marc, Polis, Primer Concili de Nicea, Procopi de Cesarea, Província de Guadalajara, Quint Esmirneu, Recared I, Reformes de Dioclecià, Regne Franc, Regne Visigot, Regnes germànics, Religió abrahàmica, República de Venècia, Roma, Romà el Melode, Rutili Claudi Namacià, Sant Joan del Laterà, Santa Sofia (Istanbul), Sarcòfag, Sírmium, Sbeitla, Segle VI, Senat Romà, Sidoni Apol·linar, Siríac, Soc (mercat), Suíntila, Tetrarquia, Trèveris, Venècia, Vil·la romana, Virgili, Visigots, Vitòria, York, Zorita de los Canes, 1204, 1862, 1883, 1935, 264, 284, 305, 306, 313, 325, 337, 339, 380, 400, 406, 418, 420, 430, 535, 540, 541, 544, 554, 578, 609, 621. Ampliar l'índex (148 més) »
Agustí d'Hipona
Aureli Agustí (Aurelius Augustinus), més conegut com a Agustí d'Hipona o sant Agustí (Tagaste, 13 de novembre del 354 - Hipona, 28 d'agost del 430) és una de les figures més importants en el desenvolupament del cristianisme, considerat de fet com un dels pares de l'Església.
Nou!!: Antiguitat tardana і Agustí d'Hipona · Veure més »
Alemany
L'alemany (Deutsch) és una llengua germànica occidental parlada principalment a l'Europa Central.
Nou!!: Antiguitat tardana і Alemany · Veure més »
Alexandria
Alexandria (antic egipci: raqedum) és una ciutat d'Egipte, capital de la governació d'Alexandria.
Nou!!: Antiguitat tardana і Alexandria · Veure més »
Alois Riegl
Alois Riegl (14 de gener de 1858, Linz, Imperi Austríac - 17 de juny de 1905, Viena, Imperi Austrohongarès) fou un historiador de l'art austríac i un dels impulsors del formalisme.
Nou!!: Antiguitat tardana і Alois Riegl · Veure més »
Alta edat mitjana
L'alta edat mitjana és una de les divisions convencionals de la historiografia europea que fa referència al període entre la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident i l'any 1000.
Nou!!: Antiguitat tardana і Alta edat mitjana · Veure més »
Ambròs de Milà
, nascut Aureli Ambrosi, venerat com sant Ambròs, va ser bisbe de Milà, teòleg i una de les figures eclesiàstiques més influents del.
Nou!!: Antiguitat tardana і Ambròs de Milà · Veure més »
Ammià Marcel·lí
Ammià Marcel·lí o Amià Marcel·lí va ser un militar i historiador romà del, el darrer ciutadà que va escriure una història profana en llatí, Res Gestae.
Nou!!: Antiguitat tardana і Ammià Marcel·lí · Veure més »
Anatòlia
miniatura Anatòlia (del grec Anatolē, ανατολή, que significa literalment 'orient' o 'llevant') (en català medieval: Natolí), també coneguda com a Àsia Menor, que era com l'anomenaven els antics romans (del llatí Asia Minor), és una península del sud-oest d'Àsia.
Nou!!: Antiguitat tardana і Anatòlia · Veure més »
Anglosaxons
Els anglosaxons foren les tribus germàniques que envaïren el sud i l'est de la Gran Bretanya al començament del de la nostra era, i el període (anglosaxó) des de la seva creació fins a la conquesta normanda d'Anglaterra.
Nou!!: Antiguitat tardana і Anglosaxons · Veure més »
Antiga basílica de Sant Pere
Lantiga basílica de Sant Pere, o basílica de Constantí, era l'edifici que s'erigia anteriorment en el lloc on ara es troba la basílica de Sant Pere, al Vaticà.
Nou!!: Antiguitat tardana і Antiga basílica de Sant Pere · Veure més »
Antiguitat clàssica
L'antiguitat clàssica és un terme general per referir-se a un període cultural històric del Mediterrani que va començar amb la primera poesia grega de la qual es té constància (Homer, al) i continuà fins a la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident (al), que acabaria amb la dissolució de la cultura clàssica i el començament de l'edat mitjana.
Nou!!: Antiguitat tardana і Antiguitat clàssica · Veure més »
Antiguitat tardana
V conservat a la Biblioteca Apostòlica Vaticana El terme antiguitat tardana s'usa per a designar un període de transició entre l'antiguitat clàssica i l'edat mitjana tant a Europa com a la conca mediterrània en general.
Nou!!: Antiguitat tardana і Antiguitat tardana · Veure més »
Antioquia de l'Orontes
Antioquia fou la capital de l'Imperi Selèucida i més tard capital regional de l'Imperi Romà i l'Imperi Romà d'Orient.
Nou!!: Antiguitat tardana і Antioquia de l'Orontes · Veure més »
Aqüeducte
''pont de'' ''les Ferreres'' o ''del Diable'': 217 metres de llarg i 27 d'alçada, format per 11 arcades inferiors i 25 al pis superiorAqüeducte del Mühlenkanal damunt del Krummes Wasser a Einbeck L'aqüeducte romà era un conducte artificial que permetia transportar l'aigua en gran quantitat des de la seva font fins a la ciutat a través de recs de superfície, galeries subterrànies, i ponts d'arcs aeris.
Nou!!: Antiguitat tardana і Aqüeducte · Veure més »
Aquitània
Aquitània fou una regió administrativa al sud-oest de França, dins del territori d'Occitània (part de Gascunya, el Bearn) i l'Iparralde.
Nou!!: Antiguitat tardana і Aquitània · Veure més »
Arc de Constantí
LArc de Constantí (en llatí Arcus Constantini, en italià Arco di Costantino) és un arc de triomf de tres obertures (amb un pas central flanquejat per dos passos laterals més petits), situat a Roma, a poca distància del Colosseu.
Nou!!: Antiguitat tardana і Arc de Constantí · Veure més »
Argos
La ciutat moderna d'Argos, i una part de l'excavació de l'Argos antiga. Argos (Άργος) és una ciutat de Grècia, a la península del Peloponès, capital del nomós de l'Argòlida.
Nou!!: Antiguitat tardana і Argos · Veure més »
Armeni
Larmeni (ortografia reformada: հայերեն) és una llengua indoeuropea parlada a Armènia i regions properes.
Nou!!: Antiguitat tardana і Armeni · Veure més »
Art de l'antiga Grècia
Detall de l'''Auriga de Delfos'', escultura de bronze c. 474 aC. Imatge de l'Acròpoli d'Atenes, coronada pel Partenó. L'art de l'antiga Grècia és l'estil elaborat pels antics artistes grecs, caracteritzat per la recerca de la «bellesa ideal», recreant el «món ideal» del model platònic, o mitjançant la «imitació de la natura» en el sentit de la mimesi aristotèlica.
Nou!!: Antiguitat tardana і Art de l'antiga Grècia · Veure més »
Art medieval
Lart medieval és un gran període de la història de l'art que cobreix un llarg període per una enorme extensió espacial.
Nou!!: Antiguitat tardana і Art medieval · Veure més »
Art paleocristià
La imatge de Jesús com a Bon Pastor a les catacumbes de Domitilla a Roma Lart paleocristià (en grec, paleo significa "vell" o "antic") és l'art produït pels cristians o sota un patrocini cristià durant els primers segles del cristianisme i en especial entre l'any 200 i l'any 500.
Nou!!: Antiguitat tardana і Art paleocristià · Veure més »
Art romà
Eros de Centocelle, còpia romana d'un original grec tradicionalment atribuït a Praxíteles Per art romà s'entén l'art de l'antiga Roma, des de la fundació fins a la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident, sigui a la ciutat de Roma o en la resta d'Itàlia i en les províncies orientals i occidentals.
Nou!!: Antiguitat tardana і Art romà · Veure més »
Arts liberals
XII. L'expressió arts liberals fa referència a les arts conreades per "homes lliures" en oposició a les "arts vulgars", aquesta dicotomia és heretada de l'antiguitat clàssica i es manté durant l'edat mitjana, però aleshores s'oposava a les arts mecàniques.
Nou!!: Antiguitat tardana і Arts liberals · Veure més »
Àsturs
Els àsturs (llatí Astures) foren un poble de la Tarraconense de possible origen celta, que habitaven part de l'actual d'Astúries quasi tota la província de Lleó i algunes comarques de Zamora i Galícia.
Nou!!: Antiguitat tardana і Àsturs · Veure més »
Baix Imperi
El Baix Imperi correspon, per contraposició amb l'Alt imperi, el darrer període en què la historiografia sol dividir la història de l'Imperi Romà comprenent des de la crisi del segle III fins a la Caiguda de Roma i inclús estenent-lo fins a les invasions àrabs del dels estats germànics derivats durant l'antiguitat tardana després de l'esfondrament formal de l'imperi, amb el benentès que en general les estructures socials i econòmiques d'aquests estats eren pràcticament calcs més o menys adaptades de les que tenia l'Imperi.
Nou!!: Antiguitat tardana і Baix Imperi · Veure més »
Basílica
Basílica Major de Sant Pere, Vaticà, seu del Papa de l’Església Catòlica. És un edifici de planta central amb una nau basilical allargada Avui dia una basílica és una església catòlica rellevant per algun motiu i que gaudeix d'un estatus especial atorgat pel Papa de Roma.
Nou!!: Antiguitat tardana і Basílica · Veure més »
Basílica del Sant Sepulcre
La basílica del Sant Sepulcre és una estructura arquitectònica religiosa situada en un lloc anomenat Gòlgota (de l'arameu Golgotha, 'calavera'), on segons els Evangelis s'esdevingué la crucifixió de Crist.
Nou!!: Antiguitat tardana і Basílica del Sant Sepulcre · Veure més »
Basili de Cesarea
Basili de Cesarea, sovint conegut com a Basili el Gran (c. 330, Cesarea de Capadòcia, actualment Turquia - 1 de gener de 379, Cesarea de Capadòcia) va ser bisbe de Cesarea de Capadòcia i és venerat com a sant per les esglésies occidentals i orientals.
Nou!!: Antiguitat tardana і Basili de Cesarea · Veure més »
Basilica
La Basilica és una obra jurídica de Lleó VI el Filòsof que incorpora un gran nombre de lleis i constitucions (codis) anteriors.
Nou!!: Antiguitat tardana і Basilica · Veure més »
Bèlgica
Bèlgica (België en neerlandès, Belgique en francès, Belgien en alemany), oficialment el Regne de Bèlgica (Koninkrijk België en neerlandès, Royaume de Belgique en francès, Königreich Belgien en alemany) és un estat de l'Europa occidental.
Nou!!: Antiguitat tardana і Bèlgica · Veure més »
Bíblia
La Bíblia és el conjunt de textos religiosos del cristianisme.
Nou!!: Antiguitat tardana і Bíblia · Veure més »
Belisari
Flavi Belisari (llatí: Flavius Belisarius; grec: Φλάβιος Βελισάριος, Flàvios Velissàrios; nascut cap al 500 i mort el 13 de març del 565), sovint conegut simplement com a Belisari, fou el general més destacat de l'Imperi Romà d'Orient en l'antiguitat tardana.
Nou!!: Antiguitat tardana і Belisari · Veure més »
Biblioteca Vaticana
La Biblioteca Vaticana o Biblioteca Apostòlica Vaticana (nom complet en italià i a la seva pàgina web: Biblioteca Apostolica Vaticana, i en llatí: Bibliotheca Apostolica Vaticana, informalment coneguda com Vat) és la biblioteca de la Santa Seu, la qual es troba a la Ciutat del Vaticà.
Nou!!: Antiguitat tardana і Biblioteca Vaticana · Veure més »
Boeci
Tomba de Boeci a San Pietro in Ciel d'Oro, a Pavia Boeci (Roma, c. 480 - Pavia, 525), de nom complet Anici Manli Severí Boeci (Anicius Manlius Severinus Boethius), fou un filòsof cristià, teòleg i escriptor llatí del, que tingué una gran repercussió en l'edat mitjana.
Nou!!: Antiguitat tardana і Boeci · Veure més »
Britànnia
La Britànnia romana cap al 410 Britànnia fou la província romana que abraçava els dos terços del sud de l'illa de la Gran Bretanya.
Nou!!: Antiguitat tardana і Britànnia · Veure més »
Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident
Mapa de l'Imperi Romà a l'any 133 aC (vermell), 44 aC (taronja), 14 dC (groc), i 117 dC (verd) La caiguda de l'Imperi Romà d'Occident és el procés de decadència que va portar a la fragmentació de l'Imperi Romà d'Occident l'any 476 i la seva posterior dissolució el 480.
Nou!!: Antiguitat tardana і Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident · Veure més »
Canterbury
Canterbury és una ciutat del sud-est d'Anglaterra, no lluny de Londres, situada a la riba del riu Stour.
Nou!!: Antiguitat tardana і Canterbury · Veure més »
Casa romana
Planta i alçat d'una ''domus'' itàlica idealitzada La casa romana, domus en llatí, va ser l'habitacle típic de l'antiga Roma, ben conegut gràcies a l'anomenada Casa del Menandre (pel nom d'un fresc del poeta Menandre trobada a les seves ruïnes), que es considerava el tipus de casa urbana habitual durant la República i l'Imperi, a diferència de les vil·les, habitatges situats fora de les muralles de la ciutat (vil·la suburbana), o al mig del camp, on disposaven d'espais annexos per a les feines agrícoles (vil·la rústica).
Nou!!: Antiguitat tardana і Casa romana · Veure més »
Còdex
Un còdex és un llibre antic escrit a mà durant l'edat mitjana.
Nou!!: Antiguitat tardana і Còdex · Veure més »
Celibat
El celibat (del llatí cælibatus) és l'estat d'una persona que no és casada, especialment per motius religiosos.
Nou!!: Antiguitat tardana і Celibat · Veure més »
Cesarea de Palestina
Magatzems de Cesarea Cesarea de Palestina, o Cesarea Marítima, fou una ciutat de Palestina fundada per Herodes el Gran, que li va donar el nom en honor de Cèsar August.
Nou!!: Antiguitat tardana і Cesarea de Palestina · Veure més »
Claudi Claudià
Obres de Claudi Claudià. Claudi Claudià - Claudius Claudianus - (Alexandria, 370 — Roma, 405) va ser un poeta romà de la cort de l'emperador romà Honori.
Nou!!: Antiguitat tardana і Claudi Claudià · Veure més »
Colònia (Alemanya)
Colònia o Colonya (Köln; en alemany de Colonya: Kölle; en Keulen) és una ciutat d'Alemanya situada a l'oest del país, al nord de Bonn i al sud de Düsseldorf.
Nou!!: Antiguitat tardana і Colònia (Alemanya) · Veure més »
Consolació de la filosofia
La consolació de la filosofia (traducció del llatí: De consolatione philosophiae) és una obra filosòfica escrita per Boeci cap a l'any 524.
Nou!!: Antiguitat tardana і Consolació de la filosofia · Veure més »
Constantí I el Gran
Constantí I el Gran (Naissus, Dàcia, 27 de febrer de 272 - Ancicrona, Pont, 22 de maig de 337), fou el primer emperador romà que professà el cristianisme.
Nou!!: Antiguitat tardana і Constantí I el Gran · Veure més »
Constantinoble
Mapa de Constantinoble Constantinoble (en llatí: Constantinopolis; en grec: Κωνσταντινούπολις o Κωνσταντινούπολη) és el nom antic de l'actual ciutat d'Istanbul, a Turquia.
Nou!!: Antiguitat tardana і Constantinoble · Veure més »
Corint
Corint és una ciutat del Peloponès a Grècia, capital del nomós del seu mateix nom.
Nou!!: Antiguitat tardana і Corint · Veure més »
Corip
Flavi Cresconi Corip (Flavius Cresconius Corippus; fl.) fou un poeta èpic i panegirista en llengua llatina de l'Imperi Romà d'Orient.
Nou!!: Antiguitat tardana і Corip · Veure més »
Cosroes I
Cosroes I el Just —Khusraw I Anushirwan— va ser un dels reis més importants de la dinastia sassànida durant el Segon Imperi Persa.
Nou!!: Antiguitat tardana і Cosroes I · Veure més »
Cosroes II
Cosroes II, Khosro II o Khusraw II (també anomenat Parviz o Parwiz, 'el victoriós'; en persa خسرو پرویز), fou un emperador sassànida, fill d'Ormazd IV (579-590), nebot de Bistam i net de Cosroes I (531-579), que va governar entre els anys 590 i 628.
Nou!!: Antiguitat tardana і Cosroes II · Veure més »
Crisi del segle III
La crisi del fou un període que assolà els territoris de l'Imperi Romà a partir de les primeres invasions dels bàrbars.
Nou!!: Antiguitat tardana і Crisi del segle III · Veure més »
Crist
Crist Pantocràtor de Sant Climent de Taüll Crist (del llatí christus, i aquest del grec antic 'χριστoς', khristós) és la traducció de Messies, paraula hebrea que significa 'l'ungit ', és a dir, una persona consagrada per unció divina.
Nou!!: Antiguitat tardana і Crist · Veure més »
Cristianisme
Branques del cristianisme El cristianisme (del grec: Xριστός, Khristós, Crist, literalment, 'ungit') és una religió abrahàmica monoteistaLa descripció del cristianisme com a religió monoteista prové de diverses fonts: Catholic Encyclopedia (article «»); William F. Albright, From the Stone Age to Christianity; H. Richard Niebuhr; About.com,; Kirsch, God Against the Gods; Woodhead, An Introduction to Christianity; The Columbia Electronic Encyclopedia; The New Dictionary of Cultural Literacy,; New Dictionary of Theology,, pp.
Nou!!: Antiguitat tardana і Cristianisme · Veure més »
Cristianització
La cristianització és un procés que consisteix a integrar algú o alguna cosa al cristianisme.
Nou!!: Antiguitat tardana і Cristianització · Veure més »
Cristologia
La cristologia és la part de la teologia cristiana que dedica el seu estudi al paper que exerceix Jesús de Natzaret (des dels punts de vista tant humans com divins, sota el títol de Crist o Messies).
Nou!!: Antiguitat tardana і Cristologia · Veure més »
Cronologia
Cronologia (del grec χρονο 'cronos', temps i λογία 'logos', estudi) és la ciència que té com finalitat determinar les dates i l'ordre dels fets històrics; és disciplina auxiliar de la Història.
Nou!!: Antiguitat tardana і Cronologia · Veure més »
Cursus honorum
Cursus honorum en llatí, que significa la 'carrara política de magistrat', era la successió de càrrecs públics que podia assolir una persona a l'antiga Roma, tant en l'època republicana com durant l'Imperi.
Nou!!: Antiguitat tardana і Cursus honorum · Veure més »
De Materia Medica
''Codex Vindobonensis'' o Dioscòrides de Viena. XIII, on es descriu i dibuixa la vinya ''Vitis''. De materia medica o Περί ὕλης ἰατρικής en l'original en grec, «els materials de la medicina» en català, és una obra en cinc volums escrita per Dioscòrides i precursora de la farmacopea moderna, escrit al segle I. Al prefaci Dioscòrides resumeix el seu objectiu de fer un inventari: «sobre la preparació, propietats i proves de medicines».
Nou!!: Antiguitat tardana і De Materia Medica · Veure més »
Deci (emperador romà)
Gai Messi Quint Trajà Deci (Gaius Messius Quintus Traianus Decius) fou l'emperador romà del període 249-251, elegit per l'exèrcit revoltat a Mèsia.
Nou!!: Antiguitat tardana і Deci (emperador romà) · Veure més »
Dioclecià
Dioclecià, (c.22 de desembre del 244–3 de desembre del 311), amb nom de naixement Diocles (grec), fou emperador romà des del 20 de novembre del 284 fins al primer de maig del 305 amb el nom llatí Dioclecià posà fi al període habitualment conegut entre els historiadors com a crisi del segle III (235-284).
Nou!!: Antiguitat tardana і Dioclecià · Veure més »
Dioscòrides Pedaci
Dioscòrides Pedaci o Pedani (en llatí Dioscorides Pedacius o Pedanius, en grec Διοσκορίδης Πεδάκιος o Πεδάνιος) va ser un metge, farmacòleg, botànic grec i autor de De Materia Medica (Sobre els materials de la medicina), una enciclopèdia grega de 5 volums sobre herbes medicinals i substàncies medicinals relacionades (una farmacopea), que es va llegir àmpliament durant més de 1.500 anys.
Nou!!: Antiguitat tardana і Dioscòrides Pedaci · Veure més »
Edat antiga
Ledat antiga o antiguitat és el període de la història entre el naixement de l'escriptura i la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident el 476, que marca l'inici de l'edat mitjana.
Nou!!: Antiguitat tardana і Edat antiga · Veure més »
Edat mitjana
Berenguer de Palou i els magnats Bernat de Centelles i Gilabert de Cruïlles durant la conquesta de Mallorca (1229) (frescos del Palau Aguilar de Barcelona, MNAC) L'edat mitjana o edat medieval és el període de la història d'Europa que va des del fins al.
Nou!!: Antiguitat tardana і Edat mitjana · Veure més »
Edessa (Mesopotàmia)
Edessa fou una antiga ciutat, actualment anomenada Şanlıurfa o Urfa, situada en allò que avui en dia és el sud-est de Turquia.
Nou!!: Antiguitat tardana і Edessa (Mesopotàmia) · Veure més »
Edicte de Milà
Constantí I, un dels impulsors de l'edicte pel qual es declarava la llibertat de culte. L'edicte de Milà fou un decret promulgat a la ciutat de Milà el 313 pels emperadors Constantí el Gran i Licini I, que van confirmar l'edicte de tolerància de Sàrdica i van precisar els seus termes.
Nou!!: Antiguitat tardana і Edicte de Milà · Veure més »
Edicte de Tessalònica
Teodosi I el Gran. LEdicte de Tessalònica, originalment Cunctos populos ('Tots els pobles'), va ser decretat l'any 380 per l'emperador romà Teodosi pel qual el cristianisme va passar a ser la religió oficial de l'Imperi Romà.
Nou!!: Antiguitat tardana і Edicte de Tessalònica · Veure més »
Edward Gibbon
Edward Gibbon (Putney, Regne Unit, 1737 - Londres, Regne Unit, 1794) va ser un historiador i polític anglès, famós especialment per la seva extensa obra The History of the Decline and Fall of the Roman Empire (Història de la decadència i caiguda de l'Imperi Romà), publicada en sis volums entre 1776 i 1788, una crònica irònica, profusament documentada i plena d'atacs a la religió.
Nou!!: Antiguitat tardana і Edward Gibbon · Veure més »
Egipte
Egipte ((sahídic) o (bohàiric); egipci antic: Kemet), oficialment República Àrab d'Egipte, és un estat de l'Àfrica nord-oriental.
Nou!!: Antiguitat tardana і Egipte · Veure més »
El Caire
La ciutat del Caire (literalment ‘la Victoriosa’ o ‘la Triomfant’) és la capital d'Egipte.
Nou!!: Antiguitat tardana і El Caire · Veure més »
Emperador romà
L'emperador romà fou el governant de l'Imperi Romà entre el 27 aC i el 1453.
Nou!!: Antiguitat tardana і Emperador romà · Veure més »
Esparta
Esparta (grec dòric: Σπάρτα, Sparta; grec modern: Σπάρτη, Sparti) o Lacedemònia (grec dòric: Λακεδαίμων, Lakedàimon) fou una destacada polis grega del Peloponès, precursora de la ciutat moderna del mateix nom.
Nou!!: Antiguitat tardana і Esparta · Veure més »
Estat confessional
Catolicisme romà L'Estat confessional és aquell que declara una religió concreta com a oficial, amb diversos graus de penetració en la vida pública (el màxim seria la teocràcia).
Nou!!: Antiguitat tardana і Estat confessional · Veure més »
Estilita
Simeó l'Estilita el Jove (també conegut com "Sant Simó de la Muntanya Admirable"). Lestilita era un tipus d'anacoreta cristià que vivia en solitari i dedicava la seva existència a l'oració i la penitència vivint sobre una plataforma col·locada dalt d'una columna o pilar (stylos en grec) i romanent allí dalt durant anys i fins i tot fins a la mort, sense baixar-ne per res.
Nou!!: Antiguitat tardana і Estilita · Veure més »
Europa
Europa (del nom de la princesa fenícia Europa que, d'acord amb la mitologia grega, va ser segrestada per Zeus) és un dels continents de la Terra.
Nou!!: Antiguitat tardana і Europa · Veure més »
Europa Occidental
Els estats de l'Europa occidental Europa durant la Guerra Freda - blocs La divisió d'Europa en dues meitats, una d'occidental i una altra d'oriental, és causada per raons històriques i no pas geogràfiques.
Nou!!: Antiguitat tardana і Europa Occidental · Veure més »
Eusebi de Cesarea
va ser un historiador grec del cristianisme, exegeta i polemista cristià.
Nou!!: Antiguitat tardana і Eusebi de Cesarea · Veure més »
Expansió de l'islam
Expansió durant el califat omeia, 661-750 Lexpansió de l'islam són les conquestes militars de la civilització àrab o musulmana que van fer caure l'Imperi Sassànida, el nord d'Àfrica, la península Ibèrica i parts de l'Imperi Romà d'Orient.
Nou!!: Antiguitat tardana і Expansió de l'islam · Veure més »
Federats
Els federats (foederati), es denominava en els primers temps de la història de l'antiga República Romana a qualsevol tribu que hagués subscrit a un tractat (foedus), que no era ni colònia romana ni se li havia concedit la ciutadania romana (civitas), però de la que s'esperava que proporcionés un contingent de soldats quan hi hagués problemes.
Nou!!: Antiguitat tardana і Federats · Veure més »
Gàl·lia
La Gàl·lia o les Gàl·lies fou una regió d'Europa occidental actualment ocupada per França, Bèlgica, l'oest de Suïssa i les zones dels Països Baixos i d'Alemanya a l'oest del Rin.
Nou!!: Antiguitat tardana і Gàl·lia · Veure més »
Grècia
Grècia (en grec modern: Ελλάδα, El·lada; en grec antic: Ἑλλάς, Hel·làs), oficialment la República Hel·lènica (en grec, Ελληνική Δημοκρατία El·linikí Dimokratia) és un estat del sud-est d'Europa, situat a la punta meridional de la península Balcànica.
Nou!!: Antiguitat tardana і Grècia · Veure més »
Grec antic
El grec antic és el grec que es parlava a la Grècia antiga i a les seves colònies (segles XI aC a III aC).
Nou!!: Antiguitat tardana і Grec antic · Veure més »
Gregori de Nazianz
Gregori de Nazianz (grec: Γρηγόριος ὁ Ναζιανζηνός, Grigórios ho Nazianzinós) o Gregori el Teòleg (grec: Γρηγόριος ὁ Θεολόγος, Grigórios ho Theologos; 329, Arianz - ib., 25 de gener del 390) fou un teòleg i Doctor de l'Església.
Nou!!: Antiguitat tardana і Gregori de Nazianz · Veure més »
Guerra Gòtica (535-554)
La Guerra Gòtica fou un conflicte armat entre l'Imperi Romà d'Orient i el Regne ostrogot d'Itàlia, que tingué lloc des del 535 fins al 554, afectant els territoris d'Itàlia, Dalmàcia, Sardenya, Sicília i Còrsega.
Nou!!: Antiguitat tardana і Guerra Gòtica (535-554) · Veure més »
Guerra Vandàlica
La Guerra Vandàlica fou un conflicte bèl·lic entre l'Imperi Romà d'OrientConegut igualment pel nom anacrònic d'«Imperi Bizantí».
Nou!!: Antiguitat tardana і Guerra Vandàlica · Veure més »
Guerres romano-perses
Les guerres romano-perses van ser una sèrie de conflictes militars que van enfrontar l'Imperi Romà primer amb l'Imperi Part i després amb l'Imperi Sassànida entre els segles i. Les dues potències més importants de l'Antiguitat tardana a la mediterrània i el pròxim orient van combatre gairebé contínuament durant aquest període, encara que hi va haver períodes llargs de coexistència pacífica (sobretot durant el). Els conflictes es van iniciar al i van concloure amb la victoriosa campanya de l'emperador Heracli, el 628 - 630.
Nou!!: Antiguitat tardana і Guerres romano-perses · Veure més »
Henri Pirenne
Henri Pirenne (1862-1935) és un historiador belga, especialitzat en l'edat mitjana.
Nou!!: Antiguitat tardana і Henri Pirenne · Veure més »
Hispània
Mapa de l'Imperi Romà a l'any 133 aC (vermell), 44 aC (taronja), 14 dC (groc) i 117 dC (verd). Hispània era el nom donat durant l'Imperi Romà a la península Ibèrica.
Nou!!: Antiguitat tardana і Hispània · Veure més »
Historiador
Un historiador és un professional o expert sobre l'estudi de la història, que recopila dades del passat, les estudia i les transmet.
Nou!!: Antiguitat tardana і Historiador · Veure més »
Il·líria (província romana)
La província romana d'Il·líria va ser una província romana de la costa oriental de la mar Adriàtica.
Nou!!: Antiguitat tardana і Il·líria (província romana) · Veure més »
Imperi Romà
L'Imperi Romà (llatí: Imperium Romanum; grec: Βασιλεία Ῥωμαίων, Vassilia Roméon), successor de la República Romana, va controlar el món mediterrani i bona part de l'Europa occidental a partir del.
Nou!!: Antiguitat tardana і Imperi Romà · Veure més »
Imperi Romà d'Occident
L'Imperi Romà d'Occident fou la part occidental de l'Imperi Romà durant el període en el qual era administrada per una cort imperial pròpia, especialment entre el 395 i el 476, quan les províncies occidentals i les orientals eren governades per dues corts diferents, cadascuna amb la seva pròpia successió imperial.
Nou!!: Antiguitat tardana і Imperi Romà d'Occident · Veure més »
Imperi Romà d'Orient
L'Imperi Romà d'Orient, conegut igualment com a Imperi Bizantí en la seva fase medieval, fou la part oriental de l'Imperi Romà, amb capital a Constantinoble (actualment Istanbul i antigament Bizanci), que després de la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident el 476 assumí la jurisdicció sobre la totalitat de l'imperi i es mantingué durant un mil·lenni fins a la seva conquesta pels otomans el 1453.
Nou!!: Antiguitat tardana і Imperi Romà d'Orient · Veure més »
Imperi Sassànida
LImperi Sassànida és el període de govern del segon Imperi Persa (226 - 651) per part de la dinastia sassànida (quarta dinastia iraniana).
Nou!!: Antiguitat tardana і Imperi Sassànida · Veure més »
Invasions bàrbares
Invasions bàrbares. Tots els pobles assenyalats, excepte els huns, són germànics Les invasions bàrbares van ser un gran moviment migratori de poblacions de l'est i del sud que van envair l'Imperi Romà des de l'inici del fins al: els vàndals, els huns, els visigots, els francs, els angles i els saxons.
Nou!!: Antiguitat tardana і Invasions bàrbares · Veure més »
Isidor de Sevilla
Isidor de Sevilla (Cartagena, ca. 560 - Sevilla, 636) fou un destacat eclesiàstic, erudit i orador visigot, bisbe de Sevilla i autor d'obres religioses i enciclopèdiques.
Nou!!: Antiguitat tardana і Isidor de Sevilla · Veure més »
Islam
La Kaba, a la Meca, és el punt central de l'islam vers el qual tots els fidels del món s'orienten per pregar Lislam ('submissió ')Entrada Islam a Encarta ® 2007.
Nou!!: Antiguitat tardana і Islam · Veure més »
Itàlia
Itàlia (en italià: Italia), oficialment la República Italiana (en italià: Repubblica Italiana), és un Estat europeu situat a la península Itàlica i que inclou les dues illes més grans de la mar Mediterrània, Sicília i Sardenya.
Nou!!: Antiguitat tardana і Itàlia · Veure més »
Jeroni d'Estridó
Eusebi Jeroni Sofroni (Eusébios Sofrónios Ierónimos; Estridó vers 331/345 - Betlem, 30 de setembre del 420) fou un sacerdot cristià, confessor, teòleg i historiador.
Nou!!: Antiguitat tardana і Jeroni d'Estridó · Veure més »
Jerusalem
Jerusalem (lit. ‘Jerusalem la Santa’, o, senzillament,;;, o — és la capital d'Israel per als jueus i de Palestina per als àrabs. Situada en un altiplà en les muntanyes de Judea entre la Mediterrània i la Mar Morta, és una de les ciutats més antigues del món. Es considera sagrada per les tres grans religions abrahàmiques: judaisme, cristianisme i islam. Israelians i palestins reclamen Jerusalem com la seva capital tal com ho ha va ser històricament, ja que Israel manté les seves institucions governamentals primàries allà de forma il·legal segons la llei internacional. Palestina reclama la capitalitat d'acord amb la resolució 242 del consell de seguretat de l'ONU i la declaració d'independència de Palestina de l'any 1988 l'OAP l'inclou efectivament com a capital. Avui en dia, l'estatus de Jerusalem segueix sent un dels temes centrals en el conflicte palestí-israelià. Durant la guerra araboisraeliana de 1948 o Guerra d'Independència, Jerusalem Oest va ser una de les zones capturades i posteriorment annexat per Israel, mentre que Jerusalem oriental, inclosa la Ciutat Vella, va ser capturat i posteriorment annexada per Jordània. Israel va capturar Jerusalem oriental de Jordània durant la Guerra dels Sis Dies de 1967 que posteriorment es va annexar a Jerusalem Oest, juntament amb el territori circumdant addicional. Una de les lleis fonamentals d'Israel, la Llei de 1980 de Jerusalem, es refereix a Jerusalem com a capital indivisible del país, vulnerant les resolucions de l'ONU que no reconeixen aquesta annexió del territori ocupat. Totes les branques del govern israelià es troben a Jerusalem, inclosa la Knesset (parlament israelià), les residències del primer ministre i el president, i el Tribunal Suprem. Mentre que la comunitat internacional va rebutjar l'annexió i tracta a Jerusalem Est com a "territori palestí ocupat per Israel", Israel té més dret a la sobirania sobre Jerusalem Oest. La comunitat internacional no reconeix Jerusalem com a capital d'Israel, i els amfitrions de la ciutat no hi ha ambaixades estrangeres. Jerusalem és també la llar d'algunes institucions israelianes no governamentals d'importància nacional, com ara la Universitat Hebrea i el Museu d'Israel, amb el seu Santuari del Llibre. El 2011, Jerusalem tenia un total de 801.000 habitants: 497.000 jueus (62% del total), 281.000 musulmans (35%), 14.000 cristians (2%) i 9.000 persones sense adscripció religiosa (1%). La ciutat antiga de Jerusalem i les seves muralles van ser declarades l'any 1981 patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.
Nou!!: Antiguitat tardana і Jerusalem · Veure més »
Joan Crisòstom
Joan Crisòstom (‘Joan el de la boca d'or’) fou un religiós, patriarca i sant grec.
Nou!!: Antiguitat tardana і Joan Crisòstom · Veure més »
John William Waterhouse
John William Waterhouse (Roma 1849-Londres 1917) fou un pintor anglès nascut a Itàlia i relacionat amb la Germandat Prerafaelita creada a Anglaterra, i que és famós especialment pels seus quadres de personatges femenins de la mitologia grega i del cicle artúric.
Nou!!: Antiguitat tardana і John William Waterhouse · Veure més »
Judaisme
El judaisme és la religió del poble jueu.
Nou!!: Antiguitat tardana і Judaisme · Veure més »
Justinià I
Justinià I el Gran (en llatí: Flavius Petrus Sabbatius Iustinianus; en grec: Ιουστινιανός) també conegut entre els cristians ortodoxos orientals com a sant Justinià el Gran, va ser l'emperador romà d'Orient des de l'any 527 fins al 565.
Nou!!: Antiguitat tardana і Justinià I · Veure més »
Leovigild
Leovigild va ser rei dels visigots entre els anys 568 i 586.
Nou!!: Antiguitat tardana і Leovigild · Veure més »
Llatí
El llatí és una llengua indoeuropea de la branca itàlica, parlada antigament pels romans.
Nou!!: Antiguitat tardana і Llatí · Veure més »
Llatí clàssic
El llatí clàssic és l'estàndard literari, desenvolupat al final de la República Romana i principi de l'Imperi, de la llengua llatina, una llengua indoeuropea parlada en l'antiguitat a Roma i als territoris del seu Imperi, així com a l'alta edat mitjana als països de la Romània, fins al moment en què es produí el pas del llatí a les respectives llengües romàniques.
Nou!!: Antiguitat tardana і Llatí clàssic · Veure més »
Llatí vulgar
El llatí vulgar (llatí clàssic: sermō vulgāris) és la varietat del llatí parlada per la gent de l'Imperi Romà, incloent-hi els seus legionaris.
Nou!!: Antiguitat tardana і Llatí vulgar · Veure més »
Llengua copta
El copte és una família de dialectes molt relacionats entre sí, descendents de la llengua egípcia antiga i parlats històricament pels coptes d'Egipte.
Nou!!: Antiguitat tardana і Llengua copta · Veure més »
Londres
Londres (anglès: London) és la capital i ciutat més poblada d'Anglaterra i del Regne Unit.
Nou!!: Antiguitat tardana і Londres · Veure més »
Magrib
D'oest a est: Mauritània, Sàhara occidental, Marroc, Algèria, Líbia i Tunísia Mapa de la '''Tamazgha.''' El Magrib o Magreb (o, literalment ‘l'Oest (Àrab)’ o ‘l'Occident (Àrab)’), també anomenat Àfrica del Nord o Tamazgha, és la part de l'Àfrica del Nord que inclou el Marroc, Algèria, Tunísia, el Sàhara Occidental, Líbia i Mauritània (és a dir, en queda exclosa la vall del Nil).
Nou!!: Antiguitat tardana і Magrib · Veure més »
Manuscrit
Clergue a l'''scriptorium'' d'un monestir copiant un manuscrit Un manuscrit (del llatí manu scriptus) és com indica el seu nom un text 'escrit a mà', sovint per clergues.
Nou!!: Antiguitat tardana і Manuscrit · Veure més »
Manuscrit il·luminat
En la definició estricta de manuscrit il·lustrat, només els manuscrits decorats amb or o plata, com aquesta miniatura de Crist en Majestat del Bestiari Aberdeen (foli 4v), serien considerats il·lustrats. Un manuscrit il·luminat o il·lustrat és un manuscrit que presenta un text ornamentat amb caplletres decorades, sanefes i miniatures.
Nou!!: Antiguitat tardana і Manuscrit il·luminat · Veure més »
Mar Mediterrània
La mar Mediterrània, també anomenada mar Mediterrani, és una mar continental situada entre Europa (al nord –part occidental– i a l'oest), l'Àfrica (al sud) i Àsia (al nord –part oriental– i a l'est).
Nou!!: Antiguitat tardana і Mar Mediterrània · Veure més »
Marcià Mineu Fèlix Capel·la
Marcià Mineu Fèlix Capel·la, en llatí Martianus Mineus Felix Capella, (Cartago vers el 380 - 429), va ser un gramàtic romà en llengua llatina que va viure al.
Nou!!: Antiguitat tardana і Marcià Mineu Fèlix Capel·la · Veure més »
Mark Whittow
Mark Whittow (24 d'agost del 1957England and Wales, Death Index, 1989–2018 - 23 de desembre del 2017) fou un historiador, arqueòleg i acadèmic britànic especialitzat en l'Imperi Romà d'Orient.
Nou!!: Antiguitat tardana і Mark Whittow · Veure més »
Matrimoni
Retrat del matrimoni Arnolfini, per Jan van Eyck El matrimoni és una relació entre dues o més persones amb un reconeixement social, cultural o jurídic.
Nou!!: Antiguitat tardana і Matrimoni · Veure més »
Mesopotàmia
Mesopotàmia al Creixent Fèrtil. Mesopotàmia (del grec antic, Me.so.po.taˈmi.a, ‘entre dos rius’) és l'antiga denominació de la regió situada entre l'Eufrates i el Tigris, que era dividida en dues parts: la Baixa Mesopotàmia, entre el golf Pèrsic i el punt on els dos rius s'acostaven a la mínima distància, anomenada sovint Babilònia o Sumer, i l'Alta Mesopotàmia, on es va desenvolupar la civilització semita d'Accàdia (Accad) i posterior d'Assíria, la civilització hurrita amb el regne de Mitanni, i va florir després el regne d'Assíria.
Nou!!: Antiguitat tardana і Mesopotàmia · Veure més »
Milà
Milà (Milan en llombard, miˈlãː, Milano en italià, miˈlaːno) és la ciutat principal del nord d'Itàlia, capital de la regió de la Llombardia, una de les regions italianes més desenvolupades.
Nou!!: Antiguitat tardana і Milà · Veure més »
Monjo
Un monjo Un monjo o monge i una monja és una persona consagrada a la religió.
Nou!!: Antiguitat tardana і Monjo · Veure més »
Montoro (Espanya)
Montoro és una localitat de la província de Còrdova, Andalusia, Espanya.
Nou!!: Antiguitat tardana і Montoro (Espanya) · Veure més »
Municipi romà
Un municipi romà (en llatí municipium) era el nom que prenia cada una de les ciutats romanes amb dret de ciutadania.
Nou!!: Antiguitat tardana і Municipi romà · Veure més »
Navarra
Navarra és una autonomia d'Espanya amb la denominació de comunitat foral, i per tant, hom la coneix també com a Comunitat Foral de Navarra (en basc: Nafarroako Foru Komunitatea, i en castellà: Comunidad Foral de Navarra).
Nou!!: Antiguitat tardana і Navarra · Veure més »
Nicomèdia
Nicomèdia (llatí Nicomedeia; grec: Νικομήδεια, Nikomèdia) va ser la capital de Bitínia.
Nou!!: Antiguitat tardana і Nicomèdia · Veure més »
Nonnos de Panòpolis
Nonnos es va fer famós per la seva poesia dedicada al déu Dionís. Aquesta imatge és un mosaic d'Antioquia representant el déu protagonista Nonnos de Panòpolis (Nonnus; Nonnos) fou un poeta romà d'Orient nadiu de Panòpolis, Egipte, que visqué probablement a finals del o començaments del.
Nou!!: Antiguitat tardana і Nonnos de Panòpolis · Veure més »
Olite
Olite (cooficialment, en basc Erriberri) és un municipi de Navarra, a la comarca de Tafalla, dins la ''merindad'' (batllia) d'Olite.
Nou!!: Antiguitat tardana і Olite · Veure més »
Orient Mitjà
L'Orient Mitjà en un sentit més ample Països de l'Orient Mitjà actual Orient Mitjà, Orient Pròxim o Pròxim Orient és la part de l'Orient que és a prop d'Europa (Occident).
Nou!!: Antiguitat tardana і Orient Mitjà · Veure més »
Ostrogots
Els ostrogots són un dels pobles germànics.
Nou!!: Antiguitat tardana і Ostrogots · Veure més »
Palestina
Mapa actual de l'estat d'Israel Palestina (Pléixet - Palestina, o, Eretz Israel) és una regió històrica del Pròxim Orient compresa entre el mar Mediterrani i el Jordà, on actualment es troben l'estat d'Israel i els Territoris Palestins, sota l'Autoritat Nacional Palestina.
Nou!!: Antiguitat tardana і Palestina · Veure més »
Pantocràtor
Pantocràtor de l'absis de la Catedral de Cefalù L'atribut pantocràtor (del grec παντοκράτωρ.
Nou!!: Antiguitat tardana і Pantocràtor · Veure més »
Pau el Silenciari
Pau el Silenciari (en llatí Paulus Silentiarius, en grec) va ser un poeta romà d'Orient a qui Vossius i altres autors anomenen incorrectament Paulus Cyrus Florus.
Nou!!: Antiguitat tardana і Pau el Silenciari · Veure més »
Paulí de Nola
Paulí de Nola (? - 431) fou bisbe de Nola al començament del.
Nou!!: Antiguitat tardana і Paulí de Nola · Veure més »
Pòrfir
El pòrfir és una varietat de roca ígnia composta de cristalls, com feldespat o quars, format a partir de la solidificació del magma.
Nou!!: Antiguitat tardana і Pòrfir · Veure més »
Península Ibèrica
La península Ibèrica és una gran península del sud-oest d'Europa, entre els Pirineus i el nord d'Àfrica, entre el mar Mediterrani i l'oceà Atlàntic.
Nou!!: Antiguitat tardana і Península Ibèrica · Veure més »
Pergamí
XVI. El pergamí és un material fet a partir de la pell de vaca, ovella, cabra polida especialment per a poder escriure-hi a sobre.
Nou!!: Antiguitat tardana і Pergamí · Veure més »
Pesta de Justinià
Jesús per la vida d'un enterramorts afectat per la pesta durant la pesta de Justinia (Josse Lieferinxe, c. 1497-1499) Una característica de la pesta de Justinià era la necrosi de la mà. Un mapa de l'Imperi Romà d'Orient el 550 (una dècada després de la pesta de Justinià) amb les conquestes de Justinià mostrades en verd La Pesta de Justinià (541-542 dC) amb recidives fins al 750 va ser una pandèmia que va afectar l'Imperi Romà d'OrientConegut igualment pel nom anacrònic d'«Imperi Bizantí».
Nou!!: Antiguitat tardana і Pesta de Justinià · Veure més »
Peter Brown (historiador)
Peter Robert Lamont Brown (Dublín, Irlanda, 26 de juliol de 1935) és un historiador especialista de la història romana i de l'Antiguitat tardana.
Nou!!: Antiguitat tardana і Peter Brown (historiador) · Veure més »
Plaça de Sant Marc
Panoràmica de la Plaça de Sant Marc. La '''plaça de Sant Marc''' de Venècia La ''Piazzetta'' de Sant Marc La plaça de Sant Marc (en italià Piazza San Marco) és l'«única» plaça de Venècia, i la seva principal destinació turística, abundant en fotògrafs, turistes i coloms.
Nou!!: Antiguitat tardana і Plaça de Sant Marc · Veure més »
Polis
A la Grècia clàssica, la polis (πόλις) era la ciutat estat, el marc essencial on es desenvolupà i s'expandí la civilització grega fins a l'època arcaica.
Nou!!: Antiguitat tardana і Polis · Veure més »
Primer Concili de Nicea
El primer concili de Nicea fou el primer concili ecumènic celebrat l'any 325 a Nicea, una ciutat de l'Àsia Menor, convocat per l'emperador Constantí.
Nou!!: Antiguitat tardana і Primer Concili de Nicea · Veure més »
Procopi de Cesarea
Procopi va viure al i va ser un dels més eminents historiadors romans d'Orient.
Nou!!: Antiguitat tardana і Procopi de Cesarea · Veure més »
Província de Guadalajara
La província de Guadalajara és una província de Castella-la Manxa, amb capital a la ciutat homònima.
Nou!!: Antiguitat tardana і Província de Guadalajara · Veure més »
Quint Esmirneu
Quint Esmirneu (en Quintus Smyrnaeus, en Κόϊντος Σμυρναῖος) també conegut com a Quint Calabri (Quintus Calaber), ja que la primera còpia del seu poema principal es va trobar a Òtranto a Calàbria, fou un poeta grec, autor d'un poema en 14 llibres titulat τὰ μεθ᾽ Ὅμηρον, o παραλειπόμενα Ὁμήρῳ (obra més coneguda pel sobrenom Posthomèrica).
Nou!!: Antiguitat tardana і Quint Esmirneu · Veure més »
Recared I
fou un rei visigot del 586 al 601.
Nou!!: Antiguitat tardana і Recared I · Veure més »
Reformes de Dioclecià
Les reformes de Dioclecià en l'establiment del Dominat (de Dominus.
Nou!!: Antiguitat tardana і Reformes de Dioclecià · Veure més »
Regne Franc
Els regnes francs foren regnes germànics que proliferaren en el territori de l'actual França, l'actual Bèlgica, els Països Baixos i part d'Alemanya, en l'antiguitat tardana després de la desaparició de la Imperi Romà d'Occident i l'establiment al territori pel poble dels francs durant el.
Nou!!: Antiguitat tardana і Regne Franc · Veure més »
Regne Visigot
El Regne visigot o Regne dels visigots va ser un regne que va ocupar l'actual sud-oest de França i la península Ibèrica des dels segles fins al.
Nou!!: Antiguitat tardana і Regne Visigot · Veure més »
Regnes germànics
XIV. Els regnes germànics van ser els estats, que es van establir a partir de finals del fins ben mitjans de l'edat mitjana, per pobles de parla germànica procedents d'Europa del Nord i de l'Est.
Nou!!: Antiguitat tardana і Regnes germànics · Veure més »
Religió abrahàmica
Símbols de les grans religions abramàmiques Mapa que mostra la prevalença de les religions abramàhiques als Estats del mónUna religió abrahàmica és aquella que té Abraham (hebreu: Avraham אַבְרָהָם; àrab: Ibrahim ابراهيم) com a personatge comú i com a figura important en la seva història i teologia sagrada, i que s'originà a l'Orient Pròxim.
Nou!!: Antiguitat tardana і Religió abrahàmica · Veure més »
República de Venècia
La Sereníssima República de Venècia va ser una ciutat estat situada al nord d'Itàlia, a la riba de la mar Adriàtica, amb la ciutat de Venècia com a centre.
Nou!!: Antiguitat tardana і República de Venècia · Veure més »
Roma
Roma és la capital i la ciutat més gran i més poblada d'Itàlia, de la regió del Laci i de la ciutat metropolitana homònima.
Nou!!: Antiguitat tardana і Roma · Veure més »
Romà el Melode
Romà el Melode o l'Himnògraf fou un dels més importants himnògrafs grecs, anomenat el Píndar de la poesia rítmica.
Nou!!: Antiguitat tardana і Romà el Melode · Veure més »
Rutili Claudi Namacià
Rutili Claudi Namacià (Rutilius Claudius Namatianus; fl.) va ser un poeta romà, destacable per la seva obra De Reditu Suo («Sobre el seu retorn») en dístics elegíacs, que descriu un viatge en vaixell per la costa des de Roma a la Gàl·lia l'any 417.
Nou!!: Antiguitat tardana і Rutili Claudi Namacià · Veure més »
Sant Joan del Laterà
LArxibasílica de Sant Joan del Laterà (en italià San Giovanni in Laterano) és la catedral de Roma, on es troba la seu episcopal del bisbe de Roma (el papa).
Nou!!: Antiguitat tardana і Sant Joan del Laterà · Veure més »
Santa Sofia (Istanbul)
Santa Sofia de Constantinoble (Agia Sofia) és una antiga església cristiana ortodoxa situada a Istanbul que ha estat convertida en mesquita, museu i, de nou, en mesquita.
Nou!!: Antiguitat tardana і Santa Sofia (Istanbul) · Veure més »
Sarcòfag
Sarcòfag de Tutankhamon, Museu d'Antiguitats Egípcies. El sarcòfag etrusc dels esposos, al Museu Nacional Etrusc. La paraula sarcòfag procedeix del llatí sarcophagus, que designa la tomba.
Nou!!: Antiguitat tardana і Sarcòfag · Veure més »
Sírmium
IV Sírmium (en llatí Sirmium, en grec Σίρμιον, Sírmion) va ser una ciutat del sud-est de Pannònia i capital del poble celta dels tauriscs, a l'esquerra del riu Savus prop del lloc on rebia el Bacuntius, segons diu Plini el Vell.
Nou!!: Antiguitat tardana і Sírmium · Veure més »
Sbeitla
Sufètula, a l'antiga Tunísia Sbeitla o Sbeïtla és una ciutat de Tunísia, a la governació de Kasserine, 33 km a l'est de Kasserine, amb una població de 20.253 habitants.
Nou!!: Antiguitat tardana і Sbeitla · Veure més »
Segle VI
El segle VI és un període de la primera edat mitjana que comprèn els anys inclosos entre el 501 i el 600.
Nou!!: Antiguitat tardana і Segle VI · Veure més »
Senat Romà
El Senat Romà fou una institució de l'antiga Roma que va sorgir com a contrapès a la institució reial.
Nou!!: Antiguitat tardana і Senat Romà · Veure més »
Sidoni Apol·linar
Gai Sol·li Modest Apol·linar Sidoni (Gaius Sollius Modestus Apollinaris Sidonius; Lugdúnum, 5 de novembre del 431/432 - Augustonemetum, agost del 481), més conegut com a Sidoni Apol·linar, va ser un escriptor i senador romà, i bisbe de Clarmont d'Alvèrnia.
Nou!!: Antiguitat tardana і Sidoni Apol·linar · Veure més »
Siríac
El siríac (en siríac) és un conjunt de dialectes de l'arameu, una llengua semítica parlada a l'Orient Mitjà; durant el seu apogeu es va parlar a la major part del Creixent Fèrtil.
Nou!!: Antiguitat tardana і Siríac · Veure més »
Soc (mercat)
Soc a Marràqueix, Marroc Soc a Esna, Egipte Un soc (de l'àrab) és la denominació que es dona en català als mercats tradicionals dels països àrabs, especialment els que es realitzen a l'aire lliure i que, sovint, tenen lloc en un determinat dia de la setmana o en una determinada època de l'any, encara que la paraula es pot fer extensiva a tota mena de mercat tradicional.
Nou!!: Antiguitat tardana і Soc (mercat) · Veure més »
Suíntila
Suíntila fou rei visigot del 621 al 631.
Nou!!: Antiguitat tardana і Suíntila · Veure més »
Tetrarquia
esquerra La Tetrarquia és un nou sistema ideològic, polític i d'administratiu que estableix Dioclecià a l'Imperi Romà durant al (293-324) mitjançant el qual el poder polític, administratiu i territorial va quedar repartit entre dos Augusti i dos Caesares, els quals es repartiran les competències de la nova estructura organitzativa imperial.
Nou!!: Antiguitat tardana і Tetrarquia · Veure més »
Trèveris
Trèveris (en alemany, Trier; en francès, Trèves) és una ciutat de Renània-Palatinat, Alemanya, situada a la vora del riu Mosel·la.
Nou!!: Antiguitat tardana і Trèveris · Veure més »
Venècia
Venècia (en vènet: Venèsia, en italià: Venezia) és una ciutat del nord d'Itàlia, capital de la regió del Vèneto i de la ciutat metropolitana homònima.
Nou!!: Antiguitat tardana і Venècia · Veure més »
Vil·la romana
Restes de la vil·la romana de Can Llauder, situada a Mataró Una vil·la (villa), a l'antiga Roma, era un centre d'explotació agrària que en alguns casos esdevingué segona residència de patricis que vivien a la ciutat, construïda durant la república romana i l'Imperi romà.
Nou!!: Antiguitat tardana і Vil·la romana · Veure més »
Virgili
Publi Virgili Maró, conegut habitualment com a Virgili (Publius Vergilius Maro; Andes, prop de Màntua, ca. 70 aC - Brindes, actual Bríndisi, 19 aC) fou un poeta romà, autor de les Bucòliques, les Geòrgiques i lEneida.
Nou!!: Antiguitat tardana і Virgili · Veure més »
Visigots
Migracions visigòtiques Segons la historiografia tradicional, els visigots són una branca dels pobles germànics, i el seu nom significaria «gots de l'oest».
Nou!!: Antiguitat tardana і Visigots · Veure més »
Vitòria
Vitòria (en basc, Gasteiz; en castellà, Vitoria; oficialment, amb la forma bilingüe Vitoria-Gasteiz) és una ciutat del País Basc, capital de la comunitat autònoma d'Euskadi i del territori foral d'Àlaba.
Nou!!: Antiguitat tardana і Vitòria · Veure més »
York
York és una històrica ciutat fortalesa del nord de Yorkshire, Anglaterra, amb 198.000 habitants.
Nou!!: Antiguitat tardana і York · Veure més »
Zorita de los Canes
Zorita de los Canes és un municipi de la província de Guadalajara, a la comunitat autònoma de Castella-La Manxa.
Nou!!: Antiguitat tardana і Zorita de los Canes · Veure més »
1204
Sense descripció.
Nou!!: Antiguitat tardana і 1204 · Veure més »
1862
Reixa de la capella de Sant Cristòfor, BarcelonaPaïsos Catalans.
Nou!!: Antiguitat tardana і 1862 · Veure més »
1883
;Països Catalans.
Nou!!: Antiguitat tardana і 1883 · Veure més »
1935
Casa del carrer Nou de la Pobla de Lillet.
Nou!!: Antiguitat tardana і 1935 · Veure més »
264
Sense descripció.
Nou!!: Antiguitat tardana і 264 · Veure més »
284
Sense descripció.
Nou!!: Antiguitat tardana і 284 · Veure més »
305
El 305 (CCCV) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.
Nou!!: Antiguitat tardana і 305 · Veure més »
306
El 306 (CCCVI) fou un any comú començat en dimarts del calendari julià.
Nou!!: Antiguitat tardana і 306 · Veure més »
313
Sense descripció.
Nou!!: Antiguitat tardana і 313 · Veure més »
325
El 325 (CCCXXV) fou un any comú començat en divendres del calendari julià.
Nou!!: Antiguitat tardana і 325 · Veure més »
337
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Antiguitat tardana і 337 · Veure més »
339
El 339 (CCCXXXIX) fou un any comú començat en dilluns del calendari julià.
Nou!!: Antiguitat tardana і 339 · Veure més »
380
Sense descripció.
Nou!!: Antiguitat tardana і 380 · Veure més »
400
El 400 (CD) fou un any de traspàs començat en diumenge del calendari julià.
Nou!!: Antiguitat tardana і 400 · Veure més »
406
Sense descripció.
Nou!!: Antiguitat tardana і 406 · Veure més »
418
Sense descripció.
Nou!!: Antiguitat tardana і 418 · Veure més »
420
Sense descripció.
Nou!!: Antiguitat tardana і 420 · Veure més »
430
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Antiguitat tardana і 430 · Veure més »
535
Sense descripció.
Nou!!: Antiguitat tardana і 535 · Veure més »
540
Sense descripció.
Nou!!: Antiguitat tardana і 540 · Veure més »
541
Sense descripció.
Nou!!: Antiguitat tardana і 541 · Veure més »
544
Sense descripció.
Nou!!: Antiguitat tardana і 544 · Veure més »
554
El 554 (DLIV) fou un any comú començat en dijous del calendari julià.
Nou!!: Antiguitat tardana і 554 · Veure més »
578
Sense descripció.
Nou!!: Antiguitat tardana і 578 · Veure més »
609
Sense descripció.
Nou!!: Antiguitat tardana і 609 · Veure més »
621
Sense descripció.
Nou!!: Antiguitat tardana і 621 · Veure més »
