Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Descarregar
Accés més ràpid que el navegador!
 

Marc Antoni

Índex Marc Antoni

Marc Antoni, en llatí Marcus Antonius (Roma, 20 d'abril vers 83 aC - Alexandria, 30 aC), va ser un militar i polític romà de l'època final de la República.

171 les relacions: Alexandre Asmoneu, Alexandre Heli, Alexandria, Alexandrium, Amintes de Galàcia, Antakya, Antípater l'idumeu, Antònia Major, Antònia Menor, Antiga Roma, Antoni i Cleòpatra, Antonia de dictadura, Antoniae, Apià, Arbre genealògic, Ariarates X, Arquelau de Capadòcia, Arsínoe IV, Artavasdes III, Artaxata, Assassinat de Juli Cèsar, Atenes, Atrèbats, Atropatene, August, Aule Gabini (cònsol), Aule Hirti, Àfrica (província romana), Batalla d'Alèsia, Batalla d'Àccium, Batalla de Carrhae, Batalla de Filipos, Berenice IV, Billy Zane, Bríndisi, Calígula, Capadòcia, Capitoli, Cassi Dió, Cònsol romà, Celesíria, Cesarió, Charlton Heston, Ciceró, Cilícia, Cirenaica, Claudi, Clòdia (promesa d'August), Cleòpatra (pel·lícula de 1963), Cleòpatra Selene, ..., Cleòpatra VII, Cleopatra (pel·lícula de 1934), Client (Roma), Condonació, Dècim Juni Brut Albí, Dictador romà, Dionís, Dionísia, Drus el Vell, Durrës, Efes, Egipte, Elizabeth Taylor, Exèrcit romà, Farsàlia, Fòrum Romà, Fúlvia (esposa de Marc Antoni), Fenícia, Flamen, Fraates IV de Pàrtia, Gai Antoni el Jove, Gai Antoni el vell, Gai Cassi Longí (assassí de Cèsar), Gai Claudi Marcel Menor, Gai Treboni, Gai Vel·lei Patercle, Gai Vibi Pansa, Galàcia, Gàl·lia Cisalpina, Gàl·lia Narbonesa, Gens Antònia, Gneu Pompeu Magne, Golf de Corint, Guerra de les Gàl·lies, Guerra de Perusa, Guerres Pàrtiques, Herodes el gran, Hircà II, Hispània, Il·líria, Imperi Romà, Imperium, Internet Movie Database, Isis, Júlia (mare de Marc Antoni), Juba II, Judea romana, Juli Antoni, Juli Cèsar, Juli Cèsar (obra de teatre), Julius Caesar (pel·lícula), Lèpid el triumvir, Lívia Drusil·la, Legat (Antiga Roma), Legió romana, Llatí, Luci Antoni, Luci Escriboni Libó (sogre de Sext Pompeu), Lupercals, Macedònia (província romana), Machaerus, Marc Antoni Antillus, Marc Antoni Crètic, Marc Antoni, l'orador, Marc Juni Brut tiranicida, Marc Licini Cras Dives I, Marc Porci Cató Uticense, Marc Tici el Jove, Marc Vipsani Agripa, Marlon Brando, Mòdena, Museus Vaticans, Neró, Numídia, Octàvia Menor, Pacoros I de Pàrtia, Partit Popular (antiga Roma), Pàrtia, Pedia de vi Caesaris interfectoribus, Plutarc de Queronea, Polemó I, Pontífex Màxim, Procònsol, Província romana d'Egipte, Província romana de Síria, Ptolemeu Filadelf, Ptolemeu XII Auletes, Publi Clodi Pulcre, Publi Corneli Lèntul Sura, Publi Ventidi Bas, Qüestor, Quarta Guerra Civil romana, Regne del Pont, Regne romà, República Romana, Retòrica, Richard Burton, Roma, Segle XX, Segona Guerra Civil romana, Senat romà, Senatconsult, Sext Pompeu Pius, Talent, Teatre de Pompeu, Tercera Guerra Civil Romana, Tercera Guerra Servil, Thiasos, Tiberi, Tirs (símbol), Titia de triumviratus, Tragèdia, Tribú de la plebs, Tribunícia, Triumvir, Valèria Messalina, Vercingetòrix, William Shakespeare, 1 d'agost, 14 de gener, 1953. Ampliar l'índex (121 més) »

Alexandre Asmoneu

Alexandre Asmoneu fou el fill gran d'Aristòbul II de Judea.

Nou!!: Marc Antoni і Alexandre Asmoneu · Veure més »

Alexandre Heli

Alexandre Heli (Helios) fou fill de Cleòpatra i Marc Antoni, nascut vers finals del 40 aC o principis del 39 aC.

Nou!!: Marc Antoni і Alexandre Heli · Veure més »

Alexandria

Alexandria —en àrab الإسكندرية, al-Iskandariyya; en àrab egipci الإسكندريه, al-Eskandareya; en grec Αλεξάνδρεια; en antic egipci raqedum; en copte raqote— és una ciutat d'Egipte, capital de la governació d'Alexandria.

Nou!!: Marc Antoni і Alexandria · Veure més »

Alexandrium

Alexandrium, també coneguda amb el nom de Sartaba, fou el nom d'una fortificació construïda pels asmoneus a dalt d'una muntanya entre les ciutats d'Escitòpolis i Jerusalem, a prop de la Vall del Jordà.

Nou!!: Marc Antoni і Alexandrium · Veure més »

Amintes de Galàcia

Amintes (grec Ἀμύντας, Amyntas) fou tetrarca de Galàcia i després rei de Galàcia i altres territoris.

Nou!!: Marc Antoni і Amintes de Galàcia · Veure més »

Antakya

Antioquia (en turc Antakya, en grec Αντιόχεια; en àrab انطاكيا, Anṭākiyā) és una ciutat al sud de Turquia, prop de la frontera amb Síria, a la riba de l'Orontes, capital (merkez ilce) de la província de Hatay.

Nou!!: Marc Antoni і Antakya · Veure més »

Antípater l'idumeu

Antípater l'idumeu(Ἀντίπατρος) fou governador de Judea i pare d'Herodes el gran Segons la genealogia difosa contemporàniament, era fill d'un noble idumeu també anomenat Antípater o Antipas, que havia rebut el govern d'Idumea d'Alexandre Janeu i de la seva dona Alexandra. Antípater es va criar a la cort d'Alexandre Janeu. No hi ha cap prova d'això; el que se sap és que era mig àrab i fou fet general en cap de l'exèrcit jueu per Alexandre Janeu més per les seves relacions amb els àrabs que per la noblesa del seu origen que probablement també existia. Estava casat amb Cipros, una dona de la noblesa nabatea. El 65 aC va convèncer el rei Hircà II de Judea, deposat pel seu germà Aristòbul II de Judea, de refugiar-se a la cort d'Aretes, rei dels nabateus. Es va fer client de Gneu Pompeu i probablement va fer un intent diplomàtic de col·locar al tron a Aretes, intent que no va reeixir (64 aC). El 63 aC Pompeu va ocupar Jerusalem i Aristòbul II fou deposat. Antípater va ser fidel llavors a Hircà II i va treballar per les seves bones relacions amb els romans. Els seus serveis contra Alexandre Asmoneu (fill d'Aristòbul II) i contra Arquelau a Egipte (57 aC i 56 aC) foren agraïts per Scarus i Gabinius lloctinents a Síria de Pompeu. El 48 aC se li va concedir la ciutadania romana i el 47 aC Juli Cèsar va confirmar Hircà II com a gran sacerdot tot i les queixes d'Antígon de Judea (l'altre fill d'Aristòbul II) i Antípater fou nomenat procurador de Judea. Quan Cèsar va deixar Síria per marxar contra Farnaces, Antípater va garantir la tranquil·litat a Judea i va nomenar als seus fills Fasael i Herodes governadors de Jerusalem i de Galilea, respectivament. El 46 aC es va oposar a la idea del fill Herodes d'eliminar a Hircà II; el 43 aC, un any després de la mort de Cèsar va regular els impostos que havia imposat a Judea el republicà Cassi com a suport a les seves tropes. Va morir el 43 aC enverinat per l'àrab Malichus (a qui havia salvat la vida dues vegades) que va subornar el coper d'Hircà II per administrar-li el verí. De la seva dona Cipros va tenir quatre fills: Fasael, Herodes, Josep i Ferores, i una filla, Salomé. Categoria:Dinastia herodiana.

Nou!!: Marc Antoni і Antípater l'idumeu · Veure més »

Antònia Major

Antònia Major fou la filla gran de Marc Antoni amb Octàvia, nascuda el 39 aC a Atenes, però fou portada a Roma per la mare després del 36 aC.

Nou!!: Marc Antoni і Antònia Major · Veure més »

Antònia Menor

Antònia Menor o Antònia la jove fou la filla petita de Marc Antoni i Octàvia.

Nou!!: Marc Antoni і Antònia Menor · Veure més »

Antiga Roma

L'antiga Roma va ser la civilització que va sorgir de la ciutat-estat de Roma, a partir del segle IX aC.

Nou!!: Marc Antoni і Antiga Roma · Veure més »

Antoni i Cleòpatra

Antoni i Cleopatra (en anglès: Antony and Cleopatra) és una tragèdia històrica en cinc actes de l'escriptor anglès William Shakespeare, representada per primera vegada el 1607 o 1608, i publicada en l'edició coneguda com a First Folio el 1623.

Nou!!: Marc Antoni і Antoni i Cleòpatra · Veure més »

Antonia de dictadura

Antonia de dictadura fou una llei establerta pel triumvir Marc Antoni, que impedia admetre la dictadura i fins i tot proposar el seu establiment, sota pena pel que ho vulnerés de poder ser assassinat amb impunitat.

Nou!!: Marc Antoni і Antonia de dictadura · Veure més »

Antoniae

Antoniae fou el nom de diversos decrets proposats per Marc Antoni o sota el seu impuls, després de la mort de Juli Cèsar.

Nou!!: Marc Antoni і Antoniae · Veure més »

Apià

Apià (vers 95- vers 165) fou un historiador grecoromà, nascut a Alexandria que va viure a Roma al temps de Trajà, Adrià, i Antoní Pius.

Nou!!: Marc Antoni і Apià · Veure més »

Arbre genealògic

Arbre genealògic Un arbre genealògic és una taula genealògica que exposa dades genealògiques d'un subjecte o d'un matrimoni d'una manera organitzada i sistemàtica.

Nou!!: Marc Antoni і Arbre genealògic · Veure més »

Ariarates X

Ariarates X (Ariarathes) fou rei de Capadòcia, possible fill d'Ariobarzanes II i germà d'Ariobarzanes III.

Nou!!: Marc Antoni і Ariarates X · Veure més »

Arquelau de Capadòcia

Arquelau (Archelaus, Arkhélaos), descendent (besnét) del general Arquelau i fill d'Arquelau II de Comana fou rei de la Capadòcia, designat pels romans el 36 aC.

Nou!!: Marc Antoni і Arquelau de Capadòcia · Veure més »

Arsínoe IV

Arsinoe IV fou reina d'Egipte el 48 aC.

Nou!!: Marc Antoni і Arsínoe IV · Veure més »

Artavasdes III

Artavasdes III fou rei d'Armènia des de vers el 55 aC fins vers el 31 aC.

Nou!!: Marc Antoni і Artavasdes III · Veure més »

Artaxata

Artaxata (en armeni: Արտաշատ, transcripció Artashat o Artašat; també apareix esmentada com a Artaxiasata), fou una ciutat de les planes de la vora de l'Araxes, a la vall del Mont Ararat, que fou fundada pel rei Artaxes I d'Armènia després del 188 aC, probablement el 176 aC, i que va esdevenir capital de l'Armènia Sofene.

Nou!!: Marc Antoni і Artaxata · Veure més »

Assassinat de Juli Cèsar

L'assassinat de Juli Cèsar va ser el resultat d'una conspiració de 40 senadors romans que es van donar a ells mateixos el nom de liberatores (alliberadors).

Nou!!: Marc Antoni і Assassinat de Juli Cèsar · Veure més »

Atenes

Atenes (en grec modern Αθήνα, en català medieval Cetines) és la capital de Grècia, la capital de la regió grega de l'Àtica i la ciutat més gran del país.

Nou!!: Marc Antoni і Atenes · Veure més »

Atrèbats

Els atrèbats (llatí Atrebates) foren una tribu celta de la Gàl·lia Belga.

Nou!!: Marc Antoni і Atrèbats · Veure més »

Atropatene

Atropatene és el nom amb què es va conèixer al període clàssic la regió que equival a l'actual Azerbaidjan independent i a l'Azerbaidjan iranià.

Nou!!: Marc Antoni і Atropatene · Veure més »

August

Gai Juli Cèsar Octavià (Caius Iulius Caesar Octavianus), Cèsar August, August o Octavi August (Roma o Velitrae, 23 de setembre de 63 aC - Nola, Campània, 19 d'agost del 14 dC) va ser el successor de Juli Cèsar i el primer emperador romà.

Nou!!: Marc Antoni і August · Veure més »

Aule Gabini (cònsol)

Aule Gabini (Aulus Gabinius) fou un magistrat romà del segle I aC.

Nou!!: Marc Antoni і Aule Gabini (cònsol) · Veure més »

Aule Hirti

Aule Hirti (Aulus Hirtius A. F.) fou un cavaller romà, amic personal i polític de Juli Cèsar, qui el va nomenar cònsol per a l'any 43 aC.

Nou!!: Marc Antoni і Aule Hirti · Veure més »

Àfrica (província romana)

Províncies romanes. Àfrica ressaltada Àfrica fou una província romana, centrada a l'actual Tunis i nord d'Algèria, establerta el 146 aC amb la caiguda de l'imperi cartaginès al final de la tercera guerra púnica.

Nou!!: Marc Antoni і Àfrica (província romana) · Veure més »

Batalla d'Alèsia

La batalla d'Alèsia, coneguda també com al setge d'Alèsia, va ser un enfrontament militar esdevingut el mes de setembre de l'any 52 aC a la regió de la tribu gal·la dels Mandubis, i que va tenir com a escenari principal la seva capital, la fortalesa d'Alèsia.

Nou!!: Marc Antoni і Batalla d'Alèsia · Veure més »

Batalla d'Àccium

La segona batalla naval d'Àccium o Àctium es va produir el 2 de setembre de l'any 31 aC, entre les flotes de Gai Juli Cèsar Octavià, futur August, dirigida per Agripa i la de Marc Antoni i la seva aliada Cleòpatra VII, davant el golf d'Ambràcia i el promontori d'Àccium.

Nou!!: Marc Antoni і Batalla d'Àccium · Veure més »

Batalla de Carrhae

La Batalla de Carrhae (també coneguda com a Batalla de Carras) va ser una important batalla que succeir l'any 53 aC entre l'exèrcit romà sota el comandament del general Marc Licini Cras, governador de Síria en aquells moments i l'exèrcit part del general Suren. Aquesta batalla va ser una de les derrotes més greus que va sofrir la República romana.

Nou!!: Marc Antoni і Batalla de Carrhae · Veure més »

Batalla de Filipos

La Batalla de Filipos va ser un enfrontament militar entre les forces de Marc Antoni i Octavi (membres del Segon Triumvirat) contra les forces dels assassins de Juli Cèsar: Marc Juni Brut i Gai Cassi Longí, l'any 42 aC, en la localitat de Filipos, Macedònia.

Nou!!: Marc Antoni і Batalla de Filipos · Veure més »

Berenice IV

Berenice IV (en grec: Βερενίκη) fou reina d'Egipte del 57 aC al 55 aC.

Nou!!: Marc Antoni і Berenice IV · Veure més »

Billy Zane

William George Zane Jr., més conegut com a Billy Zane (Chicago, 24 de febrer de 1966), és un actor i director estatunidenc.

Nou!!: Marc Antoni і Billy Zane · Veure més »

Bríndisi

Bríndisi és una ciutat del sud d'Itàlia, capital de la província de Bríndisi a la regió de Pulla, amb més de cent mil habitants.

Nou!!: Marc Antoni і Bríndisi · Veure més »

Calígula

Gai Juli Cèsar August Germànic (Antium, actual Anzio, 31 d'agost de 12 dC - Roma, 22 o 24 de gener de 41 dC), més conegut com a Calígula, fou el tercer emperador romà i el tercer membre de la dinastia julio-clàudia, que governà des de l'any 37 fins al 41 dC.

Nou!!: Marc Antoni і Calígula · Veure més »

Capadòcia

Llocs d'interès turístic La Capadòcia (en turc: Kapadokya, del grec Καππαδοκίαés) és una regió de l'Àsia Menor, a Turquia.

Nou!!: Marc Antoni і Capadòcia · Veure més »

Capitoli

La plaça del Capitoli, amb l'Ajuntament i l'estàtua de Marc Aureli El Capitoli (en italià Campidoglio) és un dels set turons de Roma; es troba davant del Palatí.

Nou!!: Marc Antoni і Capitoli · Veure més »

Cassi Dió

Cassi Dió o Dió Cassi, Coccēiānus Cassius Dīo (Nicea, vers 155 – després del 230), fou un historiador i escriptor romà en llengua llatina i grega.

Nou!!: Marc Antoni і Cassi Dió · Veure més »

Cònsol romà

El cònsol (en llatí, consul) era el magistrat suprem de la República de Roma.

Nou!!: Marc Antoni і Cònsol romà · Veure més »

Celesíria

Vista aèria de la regió Celesíria (Coele-Syria, que vol dir Síria Buida), fou una regió al sud de Síria, generalment considerada com el territori al sud del riu Eleutheros incloent tot el territori jueu fins al Sinaí, però estrictament només la vall de la Bekaa al Líban.

Nou!!: Marc Antoni і Celesíria · Veure més »

Cesarió

Cesarió (47 aC- 30 aC) fou rei d'Egipte del 44 aC al 30 aC amb el nom de Ptolemeu XV.

Nou!!: Marc Antoni і Cesarió · Veure més »

Charlton Heston

fou un actor i director estatunidenc de teatre i cinema.

Nou!!: Marc Antoni і Charlton Heston · Veure més »

Ciceró

Marc Tul·li Ciceró, en llatí Marcus Tullius Cicero, (Arpinum, 3 de gener de 106 aC - Formia, 7 de desembre de 43 aC) fou polític, filòsof i orador de l'antiga Roma.

Nou!!: Marc Antoni і Ciceró · Veure més »

Cilícia

El regne armeni de Cilícia, 1199-1375. Mapa de les diverses regions tradicionals d'Àsia Menor. Cilícia fou una regió del sud-est d'Àsia Menor.

Nou!!: Marc Antoni і Cilícia · Veure més »

Cirenaica

Províncies otomanes de la Líbia actual Cirenaica (en àrab برقة, Barqa) és una regió de Líbia que comprèn les províncies de Bengasi, Darna i Al-Bayda.

Nou!!: Marc Antoni і Cirenaica · Veure més »

Claudi

Tiberi Claudi Cèsar August Germànic (1 d'agost, 10 aC–13 d'octubre, 54), inicialment conegut com a Tiberi Claudi Drus Neró Germànic, fou el quart emperador romà; el seu regnat començà el 24 de gener del 41 i finalitzà el 54.

Nou!!: Marc Antoni і Claudi · Veure més »

Clòdia (promesa d'August)

Clòdia (Clodia Pvlchra) fou filla de Publi Clodi Pulcre i promesa el 43 aC a Octavi o Octavià (August), qui no la va acceptar mai com a muller i al començament de la guerra de Perusa la va retornar a la seva mare Fúlvia.

Nou!!: Marc Antoni і Clòdia (promesa d'August) · Veure més »

Cleòpatra (pel·lícula de 1963)

Cleopatra és una pel·lícula anglesa dirigida l'any 1963 per Joseph L. Mankiewicz.

Nou!!: Marc Antoni і Cleòpatra (pel·lícula de 1963) · Veure més »

Cleòpatra Selene

Cleòpatra Selene fou filla de Marc Antoni i de Cleòpatra VII.

Nou!!: Marc Antoni і Cleòpatra Selene · Veure més »

Cleòpatra VII

Cleòpatra Filopator Nea Thea, Cleòpatra VII, en grec Κλεοπάτρα Φιλοπάτωρ, va ser l'última reina d'Egipte, de la dinastia hel·lènica dels Ptolemeu, aquella que va ser creada per Ptolemeu I Sòter, general d'Alexandre el Gran.

Nou!!: Marc Antoni і Cleòpatra VII · Veure més »

Cleopatra (pel·lícula de 1934)

Cleopatra és una pel·lícula estatunidenca dirigida per Cecil B. Demille, estrenada el 1934.

Nou!!: Marc Antoni і Cleopatra (pel·lícula de 1934) · Veure més »

Client (Roma)

Pintura de Gustave Boulanger representant un ''atrium'' on un patró rep la ''salutatio matutina'' dels seus clients preferents, mentre d'altres esperen més enrere. Client, del llatí cliens (parent amb el verb cluere, «obeir»), era una classe social de l'antiga Roma.

Nou!!: Marc Antoni і Client (Roma) · Veure més »

Condonació

La condonació (o remissió), en Dret, és l'acte jurídic mitjançant el qual una persona que és creditora d'una altra decideix renunciar al seu dret enfront de l'altra, alliberant del pagament el deutor.

Nou!!: Marc Antoni і Condonació · Veure més »

Dècim Juni Brut Albí

Dècim Juni Brut Albí (Decimus Junius Brutus Albinus) fou un dels assassins de Juli Cèsar, que no s'ha de confondre amb Marc Juni Brut, també assassí de Cèsar i molt més conegut.

Nou!!: Marc Antoni і Dècim Juni Brut Albí · Veure més »

Dictador romà

El dictador és un magistrat extraordinari de la República Romana.

Nou!!: Marc Antoni і Dictador romà · Veure més »

Dionís

En la mitologia grega, Dionís o Dionisi, (grec antic: Δινυσος -σου, en poesia èpica escrit amb la forma Δινυσο), també conegut com a Bacus (en grec antic: Βκχος -κχου).

Nou!!: Marc Antoni і Dionís · Veure més »

Dionísia

Dionísia foren uns festivals celebrats a diversos indrets de Grècia en honor de Dionís; en alguns casos el festival prenia el nom de la ciutat on es feia o d'alguna circumstància connectada amb la celebració.

Nou!!: Marc Antoni і Dionísia · Veure més »

Drus el Vell

Neró Claudi Drus conegut normalment com a Drus el Vell o Drus Major (després de la seva mort va rebre el cognom de Germànic) fou el germà petit de l'emperador Tiberi, fill de Lívia Drusil·la (la futura dona d'August) i Tiberi Claudi Neró.

Nou!!: Marc Antoni і Drus el Vell · Veure més »

Durrës

Durrës (italià Durazzo, eslau i otomà Drač, Dirač o Durač) és una ciutat d'Albània, capital de l'antic districte (rrethi) de Durrës i des del 1993 de la nova divisió administrativa anomenada comtat (''qark'') de Durrës, situada al golf de Durrës a la mar Adriàtica.

Nou!!: Marc Antoni і Durrës · Veure més »

Efes

Biblioteca de Cels Nice (filla d'Estix) Efes (Ἔφεσος (Ephesos) o Teloco en grec, Ephesus en llatí i Altoloc en català medieval) fou una de les dotze ciutats de Jònia (avui Turquia), prop de la desembocadura del riu Caystros, i a la seva riba.

Nou!!: Marc Antoni і Efes · Veure més »

Egipte

Egipte (en àrab: مصر Miṣr, en àrab egipci Máṣr, en copte Kīmi, en egipci antic Kemet), oficialment República Àrab d'Egipte, és un estat de l'Àfrica nord-oriental.

Nou!!: Marc Antoni і Egipte · Veure més »

Elizabeth Taylor

Dame Elizabeth Rosamund Taylor, DBE, coneguda com a Liz Taylor (Londres, 27 de febrer de 1932 - Los Angeles, 23 de març de 2011) fou una actriu estatunidenca d'origen britànic.

Nou!!: Marc Antoni і Elizabeth Taylor · Veure més »

Exèrcit romà

Mapa de l'imperi romà a l'any 133 aC (vermell), 44 aC (taronja), 14 dC (groc), i 117 dC (verd). Lexèrcit romà era l'exèrcit de l'antiga Roma.

Nou!!: Marc Antoni і Exèrcit romà · Veure més »

Farsàlia

Farsàlia (llatí Pharsalus, grec Pharsalos, turc Çatalca) fou una ciutat de Tessàlia al districte de Tessaliotis, al límit amb Phthiotis.

Nou!!: Marc Antoni і Farsàlia · Veure més »

Fòrum Romà

Mapa del centre de Roma durant l'època imperial El Fòrum Romà (en italià Foro Romano) era en el centre de la ciutat i era com la zona de les botigues.

Nou!!: Marc Antoni і Fòrum Romà · Veure més »

Fúlvia (esposa de Marc Antoni)

Fúlvia (Fulvia) fou una dama romana filla de Marc Fulvi Bambalió de Tusculum, i de Semprònia, nét a de Tudità.

Nou!!: Marc Antoni і Fúlvia (esposa de Marc Antoni) · Veure més »

Fenícia

'''Fenícia''' Fenícia (en llatí, Phoenice o Phoenicia; en grec, Phoinike) fou una regió de la costa mediterrània de llevant, limitada a l'est pel mont Líban i sense límits gaire precisos al nord i al sud.

Nou!!: Marc Antoni і Fenícia · Veure més »

Flamen

Retrat d'un flamen (segle II). Museu del Louvre. Flamen (flamines en plural) eren els sacerdots dedicats al culte d'un deu concret.

Nou!!: Marc Antoni і Flamen · Veure més »

Fraates IV de Pàrtia

Fraates IV fou rei de Pàrtia del 37 aC al 2 aC Va succeir al seu pare Orodes II que va abdicar el 37 aC després de les desfetes contra els romans.

Nou!!: Marc Antoni і Fraates IV de Pàrtia · Veure més »

Gai Antoni el Jove

Gai Antoni (Caius Antonius M. F. M. N) fou fill de Marc Antoni Crètic i germà de Marc Antoni el triumvir Fou llegat de Juli Cèsar el, i pretor el quan el seu germà gran era cònsol i el seu germà petit tribú del poble.

Nou!!: Marc Antoni і Gai Antoni el Jove · Veure més »

Gai Antoni el vell

Gai Antoni (Caius Antonius) fou un noble romà, pare d'Antoni l'orador.

Nou!!: Marc Antoni і Gai Antoni el vell · Veure més »

Gai Cassi Longí (assassí de Cèsar)

Lèntul Espinter, que representa el cap coronat de ''Libertas'' i al revers una gerra de sacrifici i lituus. Gai Cassi Longí (en Caius Cassius Longinus) fou un magistrat romà, possible fill de Gai Cassi Longí Var.

Nou!!: Marc Antoni і Gai Cassi Longí (assassí de Cèsar) · Veure més »

Gai Claudi Marcel Menor

Gai Claudi Marcel Menor (Caius Claudius M. F. M. N. Marcellus) fou un magistrat romà del segle I aC, germà de Marc Claudi Marcel VII; amic de Ciceró i oponent a Juli Cèsar.

Nou!!: Marc Antoni і Gai Claudi Marcel Menor · Veure més »

Gai Treboni

Gai Treboni (Caius Trebonius) fou un magistrat romà.

Nou!!: Marc Antoni і Gai Treboni · Veure més »

Gai Vel·lei Patercle

Gai Vel·lei Patercle (Caius Velleius Paterculus) (Campània, 19 aC-30 dC) fou un historiador romà contemporani d'August i Tiberi.

Nou!!: Marc Antoni і Gai Vel·lei Patercle · Veure més »

Gai Vibi Pansa

Gai Vibi Pansa (Caius Vibius C. F. C. N. Pansa) fou un magistrat romà.

Nou!!: Marc Antoni і Gai Vibi Pansa · Veure més »

Galàcia

Galàcia fou el nom donat als territoris d'actuació dels gals (gàlates) a Anatòlia, més tard concretat a un territori delimitat del centre de l'Àsia Menor, i que fou una tetrarquia i després província romana.

Nou!!: Marc Antoni і Galàcia · Veure més »

Gàl·lia Cisalpina

Situació de la Gàl·lia CisalpinaGàl·lia Cisalpina o Gàl·lia Citerior (en llatí Gallia Cisalpina), fou el nom donat pels romans a la regió del nord d'Itàlia, que fou usat fins a la meitat del segle I aC.

Nou!!: Marc Antoni і Gàl·lia Cisalpina · Veure més »

Gàl·lia Narbonesa

La Gàl·lia Narbonesa (en llatí Gallia Narbonensis) fou una província romana creada el 121 aC coneguda inicialment com a Provincia de la Gàl·lia Transalpina.

Nou!!: Marc Antoni і Gàl·lia Narbonesa · Veure més »

Gens Antònia

La gens Antònia fou una família romana, amb branques patrícia i plebea.

Nou!!: Marc Antoni і Gens Antònia · Veure més »

Gneu Pompeu Magne

Gneu Pompeu Magne — Cnaeus Pompeius Magnus — sovint citat només com a Pompeu (Roma, 30 de setembre del 106 aC - Egipte Ptolemaic, 20 de setembre del 48 aC) fou un famós general i estadista al final de la República Romana fill del també reputat general Gneu Pompeu Estrabó.

Nou!!: Marc Antoni і Gneu Pompeu Magne · Veure més »

Golf de Corint

El golf de Corint (Korinthiakós Kólpos en grec) es troba a Grècia.

Nou!!: Marc Antoni і Golf de Corint · Veure més »

Guerra de les Gàl·lies

La Guerra de les Gàl·lies fou un conflicte militar del segle I aC entre les forces de la República Romana encapçalades per Juli Cèsar i les tribus de la Gàl·lia (territori entre l'atlàntic i el Rin, aproximadament les actuals França i Bèlgica) arran de les intencions de conquesta de Roma sobre aquest territori.

Nou!!: Marc Antoni і Guerra de les Gàl·lies · Veure més »

Guerra de Perusa

La Guerra de Perusa" (Bellum Perusinum) fou una guerra civil disputada entre el 41 aC i el 40 aC entre Octavi i Luci Antoni a la república romana.

Nou!!: Marc Antoni і Guerra de Perusa · Veure més »

Guerres Pàrtiques

Les guerres pàrtiques són una sèrie de campanyes que van dur a terme els imperis de Partia i de Roma entre si pel control d'Orient Pròxim.

Nou!!: Marc Antoni і Guerres Pàrtiques · Veure més »

Herodes el gran

La presa de Jerusalem per Herodes el Gran, 36 A.C., per Jean Fouquet. Herodes el gran fou rei de Judea, Galilea, Samària, i Idumea des del 40 aC fins al 4 aC.

Nou!!: Marc Antoni і Herodes el gran · Veure més »

Hircà II

Hircà II (Hyrcanus, (s.II aC - 30 aC) fou gran sacerdot, rei dels jueus i etnarca. Era el fill gran d'Alexandre Janeu i d'Alexandra o Salomé Alexandra A la mort del seu pare (76 aC) va deixar la regència del regne per testament a la seva dona Salomé Alexandra i aquesta va nomenar al seu fill gran Hircà II com gran sacerdot, tant per ser el fill gran com per ser de caràcter més manejable en contrast amb el fill més jove, Aristòbul. Durant nou anys la mare va governar en nom del fill. Hircà fou favorable als fariseus, als quals va afavorir quan va arribar al govern en morir Alexandra vers el 68 aC. El seu germà Aristòbul va aixecar un exèrcit amb el que va derrotar a Hircà que es va haver de refugiar a Jerusalem, i va haver de signar un tractat resignant la sobirania a favor d'Aristòbul a canvi del qual es va poder retirar lliurement a la vida privada. Així hauria quedat la cosa si el general Antípater l'idumeu no hagués influït en Hircà, que finalment va fugir de Jerusalem al regne dels Nabateus on es va refugiar amb el rei Aretes (vers 65 aC). Amb un exèrcit d'aquest rei va envair Judea i va assetjar a Aristòbul II a Jerusalem, quedant Hircà amo de la resta del país. Fou en aquest moment quan es va produir la intervenció de Gneu Pompeu per mitjà del seu lloctinent Marc Emili Escaure que havia arribat a Damasc amb un exèrcit romà i va rebre suborns d'Aristòbul per ajudar-lo. Escaure va ordenar a Hircà i Aretes de retirar-se. El 64 aC el mateix Pompeu va arribar a Síria i els dos germans van demanar el seu ajut, però Aristòbul fou massa ofensiu i Pompeu va donar el seu suport a Hircà. Pompeu va fer una campanya contra els nabateus i a la tornada va obligar a Aristòbul a rendir-se; però els jueus no van seguir en la rendició a Aristòbul i es van preparar per a la defensa a Jerusalem. Pompeu no va poder entrar a Jerusalem fins al 63 aC i llavors va instal·lar formalment a Hircà com a gran sacerdot amb autoritat reial però sense títol de rei. Hircà va tenir el suport romà i d'Antípater l'idumeu, però no va poder gaudir de la seva sobirania tranquil·lament. Alexandre de Judea|Alexandre, fill d'Aristòbul II que havia estat portat com a ostatge a Roma, es va escapar i va iniciar una revolta a Judea, que Hircà no va poder reprimir i va haver de demanar l'ajut d'Aule Gabini, el governador (procònsol) de Síria; amb la intervenció de Gabini, Alexandre fou derrotat i es va haver de sotmetre (56 aC). El 55 aC el mateix Aristòbul II també es va escapar de Roma i va iniciar una nova revolta, però fou derrotat per Gabini i el seu lloctinent Marc Antoni, i altre cop fet presoner; però quan l'exèrcit de Gabini va anar a Egipte per restaurar a Ptolemeu XII Auletes, Alexandre es va tornar a revoltar i amb un exèrcit va derrotar fàcilment a Hircà, i no va poder ser aturat fins al retorn de Gabini, que el va tornar a derrotar i obligat a fugir; Gabini abans de la victòria, va modificar el govern de Judea i va eliminar el poder efectiu de què gaudia Hircà, deixant-li només les funciones religioses i cerimonials de gran sacerdot, donant el poder als sanedrins (els cinc consells provincials). Antípater l'idumeu va conservar la seva anterior influència. Cras, successor de Gabini, va saquejar el temple de Jerusalem sense que Hircà i Antípater ho poguessin evitar El 49 aC va esclatar la guerra entre Pompeu i Juli Cèsar i aquest darrer va donar suport a Aristòbul per una nova rebel·lió de distracció de les forces de Pompeu a l'Orient. Però Aristòbul fou enverinat pels pompeians i el seu fill Alexandre fou executat per Escipió a Antioquia. Després de Farsàlia (48 aC) Hircà i Antípater van fer importants serveis a Cèsar durant la guerra d'Egipte (47 aC) i al seu retorn Cèsar va restaurar els afers de Judea restablint el regne amb Hircà II com a sobirà amb el títol de gran sacerdot i etnarca i amb Antípater l'idumeu amb el títol de procurador com a governant efectiu. Una mica després Herodes, fill d'Antípater, que havia rebut el govern d'una de les províncies (Galilea), fou acusat de defraudació, i Hircà el va portar a judici davant el sanedrí, però quan es va adonar que el partit contrari estava disposat a condemnar-lo el va advertir i Herodes va fugir i poc després va obtenir el favor de Sext Cèsar, governador de Síria que li va donar el govern de Celesíria. Amb l'exèrcit de la seva província Herodes va envair Judea i es va acostar a Jerusalem però a precs del seu pare i el seu germà es va retirar. Una mica després el caràcter feble d'Hircà es va posar en relleu quan va consentir l'assassinat per enverinament d'Antípater pel rei Malic (Malichus) donant lloc a la venjança d'Herodes que va portar a la mort de l'assassí davant els mateixos ulls d'Hircà II. Aquest a partir de llavors va concedir el mateix favor i influencia a Herodes que abans havia tingut amb el seu pare Antípater i fins i tot la seva néta Mariamne fou donada en matrimoni a Herodes. Quan la batalla de Filips (42 aC) va convertir a Marc Antoni en àrbitre suprem dels afers d'Orient, Hircà i Herodes van aconseguir el reconeixement del seu poder però poc després el príncep part Pacoros fill d'Orodes I de Pàrtia, va envair Síria (40 aC) i es va apoderar de gran part de la província. Antígon, fill d'Aristòbul II, va demanar ajut al rei part per recuperar el tron del seu pare i Pacoros va enviar un exèrcit contra Jerusalem que va instal·lar a Antígon. Hircà es va refugiar a la fortalesa de Baris, d'eon va sortir junt amb Fasael per mantenir converses amb els parts, però una vegada fora fou traïdorament empresonat pels parts i per consell d'Antígon se li van tallar les orelles per incapacitar-lo per exercir de nou com a gran sacerdot i fou enviat presoner a Selèucia del Tigris on fou tractat amablement pel rei part que li va permetre viure lliurement a Babilònia on va ser ben rebut pels jueus de la ciutat i va poder restar els seus darrers anys amb tranquil·litat, fins que una vegada Herodes va quedar ben establert al tron, el va cridar altre cop a Jerusalem i, amb permís del rei part, es va traslladar a Judea on fou magníficament rebut pel rei Herodes. Després d'Àccium (31 aC) Herodes, com antic partidari de Marc Antoni, es va sentir amenaçat i va considerar eliminar l'única persona que podria reclamar el tron, i aprofitant les intrigues de la seva dona Alexandra, Hircà fou acusat de conspirar amb el rei àrab Malic II (Malichus o Malchus) i executat amb més de 80 anys (30 aC) Categoria:Dinastia asmonea.

Nou!!: Marc Antoni і Hircà II · Veure més »

Hispània

Mapa de l'imperi romà a l'any 133 aC (vermell), 44 aC (taronja), 14 dC (groc) i 117 dC (verd). Hispània era el nom donat durant l'imperi romà a la península Ibèrica.

Nou!!: Marc Antoni і Hispània · Veure més »

Il·líria

Il·líria fou una regió, província romana i regne de la costa oriental de la mar Adriàtica.

Nou!!: Marc Antoni і Il·líria · Veure més »

Imperi Romà

L'imperi Romà, successor de la República Romana, va controlar el món mediterrani i bona part de l'Europa occidental a partir del segle I. L'últim emperador de la part occidental de l'Imperi va ser deposat el 476.

Nou!!: Marc Antoni і Imperi Romà · Veure més »

Imperium

Imperium és un terme llatí (imperĭum) que es tradueix com a "domini" i el significat modern del qual és poder públic.

Nou!!: Marc Antoni і Imperium · Veure més »

Internet Movie Database

La IMDb, Internet Movie Database (en català: base de dades de pel·lícules a Internet) és una base de dades en línia amb informació sobre actors, pel·lícules, programes de televisió i videojocs.

Nou!!: Marc Antoni і Internet Movie Database · Veure més »

Isis

Estàtua d'Isis. Isis (versió grega; en egipci, Aset) és la deessa de la maternitat i la fertilitat en l'Egipte antic.

Nou!!: Marc Antoni і Isis · Veure més »

Júlia (mare de Marc Antoni)

Júlia fou la filla de Luci Juli Cèsar i Fúlvia.

Nou!!: Marc Antoni і Júlia (mare de Marc Antoni) · Veure més »

Juba II

Juba II (Ἰόβας) fou rei Numídia i de Mauritània, fill de Juba I. Quan el seu pare va morir el 46 aC era un infant.

Nou!!: Marc Antoni і Juba II · Veure més »

Judea romana

La província de Judea en el segle I Judea (hebreu: יהודה, Yehuda, "Lloança de Déu"; grec: Ιουδαία; llatí: Iudaea) fou una divisió administrativa romana sota l'autoritat d'un prefecte (militar) o procurador (civil) depenent del governador de la província de Síria.

Nou!!: Marc Antoni і Judea romana · Veure més »

Juli Antoni

Juli Antoni (Julius Antonius, M. F. M. N.) fou fill del triumvir Marc Antoni i de Fúlvia.

Nou!!: Marc Antoni і Juli Antoni · Veure més »

Juli Cèsar

Gai Juli Cèsar, (en llatí Gaius Iulius Caesar) més conegut com a Juli Cèsar (juliol de 100 aC - 15 de març de 44 aC, Roma) va ser un líder polític i militar de l'era tardo republicana.

Nou!!: Marc Antoni і Juli Cèsar · Veure més »

Juli Cèsar (obra de teatre)

''Juli Cèsar'', el 1864 és una tragèdia de William Shakespeare basada en l'assassinat del líder romà homònim.

Nou!!: Marc Antoni і Juli Cèsar (obra de teatre) · Veure més »

Julius Caesar (pel·lícula)

Julius Caesar és una pel·lícula estatunidenca dirigida per Joseph Leo Mankiewicz, adaptació de l'obra homònima de William Shakespeare, i estrenada el 1953.

Nou!!: Marc Antoni і Julius Caesar (pel·lícula) · Veure més »

Lèpid el triumvir

Marc Emili Lèpid (Marcus Aemilius M. F. Q. N. Lepidus) fou nét de Quint Emili Lèpid (Quintus Aemilius M. F. M. N. Lepidus) i fill de ''Marcus Aemilius Q. F. M. N. Lepidus''.

Nou!!: Marc Antoni і Lèpid el triumvir · Veure més »

Lívia Drusil·la

Estàtua de Lívia Lívia Drusil·la (Livia Drusilla), coneguda generalment com a Lívia, fou emperadriu romana, esposa d'August.

Nou!!: Marc Antoni і Lívia Drusil·la · Veure més »

Legat (Antiga Roma)

El legat fou una magistratura de l'antiga Roma.

Nou!!: Marc Antoni і Legat (Antiga Roma) · Veure més »

Legió romana

La legió romana (del llatí legio, "lleva") era la unitat militar bàsica de la Roma antiga.

Nou!!: Marc Antoni і Legió romana · Veure més »

Llatí

El llatí és una llengua indoeuropea de la branca itàlica, parlada antigament pels romans.

Nou!!: Marc Antoni і Llatí · Veure més »

Luci Antoni

Luci Antoni (Lucius Antonius M. F.), anomenat Pietas, fou fill de Marc Antoni Crètic i germà petit del triumvir Marc Antoni.

Nou!!: Marc Antoni і Luci Antoni · Veure més »

Luci Escriboni Libó (sogre de Sext Pompeu)

Luci Escriboni Libó (Lucius Scribonius Libo) fou un magistrat romà, sogre de Sext Pompeu.

Nou!!: Marc Antoni і Luci Escriboni Libó (sogre de Sext Pompeu) · Veure més »

Lupercals

Escultura en bronze representant el cap d'un llop, s.I Les Lupercals (en llatí: Lupercalia) eren una festa de l'Antiga Roma coneguda com la festa del llop (lupus).

Nou!!: Marc Antoni і Lupercals · Veure més »

Macedònia (província romana)

La província romana de Macedònia es va crear a partir de l'antic Regne de Macedònia.

Nou!!: Marc Antoni і Macedònia (província romana) · Veure més »

Machaerus

Machaerus —en grec Μαχαιρούς; en àrab ِقلعة مكاور, qalʿat Makāwir, o قلعة مشانيق, qalʿat Maxānīq— és el nom d'una antiga fortalesa ubicada en el cim d'un turó a l'antiga Perea, a l'actual Jordània.

Nou!!: Marc Antoni і Machaerus · Veure més »

Marc Antoni Antillus

Marc Antoni anomenat Antillus (Marcus Antonius, M. F. M. N. Antyllus) probablement una forma corrupta d'Antonillus (Antoniet) fou el fill gran del triumvir Marc Antoni i la seva dona Fúlvia.

Nou!!: Marc Antoni і Marc Antoni Antillus · Veure més »

Marc Antoni Crètic

Marc Antoni Crètic (Marcus Antonius M. F. C. N. Creticus) fou fill d’Antoni l’orador.

Nou!!: Marc Antoni і Marc Antoni Crètic · Veure més »

Marc Antoni, l'orador

Marc Antoni l'Orador (Marcus Antonius Orator) (circa 143 - 87 aC) fou un magistrat romà de l'etapa republicana.

Nou!!: Marc Antoni і Marc Antoni, l'orador · Veure més »

Marc Juni Brut tiranicida

Marc Juni Brut (Marcus Junius Brutus), conegut com el tiranicida, fou fill de Marc Juni Brut (Marcus Junius Brutus) i de Servília Cepiona.

Nou!!: Marc Antoni і Marc Juni Brut tiranicida · Veure més »

Marc Licini Cras Dives I

Marc Licini Cras Dives —Marcus Licinius P. F. M. N. Crassus Dives— (~105 aC - 53 aC) fou un rellevant aristòcrata, general i polític de l'antiga república romana, més conegut com a Cras el Triumvir.

Nou!!: Marc Antoni і Marc Licini Cras Dives I · Veure més »

Marc Porci Cató Uticense

renaixentista de Cató el Jove. S'està a punt de suïcidar després de llegir un exemplar del Fedó (el diàleg de Plató que narra el suïcidi de Sòcrates) Marc Porci Cató Uticense - Marcus Porcius Cato Uticensis - (95 aC Miltner F., Hatto Gross W. "Porcius Cato 16", en: Paulys Realencyclopädie der classischen Altertumswissenschaft, volum XXII,1, Stuttgart, ed: J. B. Metzler, 1953, p. 168—213 - 46 aC, Útica (actual Tunísia) conegut també com a Cató d'Útica, Útica o Cató el Jove fou fill de Marc Porci Cató Salonià el jove (Caius Porcius Cato Salonianus) i va néixer el 95 aC. Va ser un polític destacat romà, nét de Marc Porci Cató Salonià el vell (anomenat així per distingir-los). Famós per la seva honestedat, no va suportar viure en un entorn ple de corrupció i lluites pel poder; la seva mort voluntària ha estat comparada per alguns autors amb la de Sòcrates.

Nou!!: Marc Antoni і Marc Porci Cató Uticense · Veure més »

Marc Tici el Jove

Marc Tici o Marc Titi (Marcus Titius) fou un polític romà, cònsol sufecte el 31 aC i general de l'exèrcit a la darrera etapa de la República romana.

Nou!!: Marc Antoni і Marc Tici el Jove · Veure més »

Marc Vipsani Agripa

Marc Vipsani Agripa, en llatí Marcus Vipsanius Agrippa (Dalmàcia 63 aC-Campània 12 aC) fou un militar i polític romà.

Nou!!: Marc Antoni і Marc Vipsani Agripa · Veure més »

Marlon Brando

Marlon Brando (Omaha, Nebraska, 3 d'abril de 1924 - Los Angeles, Califòrnia, 1 de juliol de 2004) fou un actor estatunidenc.

Nou!!: Marc Antoni і Marlon Brando · Veure més »

Mòdena

Mòdena és una ciutat d'Itàlia a la regió d'Emília-Romanya, capital de la província de Mòdena.

Nou!!: Marc Antoni і Mòdena · Veure més »

Museus Vaticans

Els '''Museus Vaticans''' des de la basílica de Sant Pere Els Museus Vaticans (en italià Musei Vaticani) són a la Ciutat del Vaticà, a Roma.

Nou!!: Marc Antoni і Museus Vaticans · Veure més »

Neró

Neró Claudi Cèsar August Germànic o Neró Claudi Drus Germànic, Nero Claudius Caesar Augustus Germanicus (Antium, 15 de desembre de 37 – Roma, 9 de juny de 68), nom de naixement Lucius Domitius Ahenobarbus, fou el darrer emperador romà de la dinastia julio-clàudia (13 d'octubre de 54 – 9 de juny de 68).

Nou!!: Marc Antoni і Neró · Veure més »

Numídia

Numídia (en llatí Numidia) fou l'antic territori al nord d'Àfrica que es trobava entre el Regne de Mauritània i la província romana d'Àfrica, equivalent a la part est de l'actual Algèria i oest de Tunísia.

Nou!!: Marc Antoni і Numídia · Veure més »

Octàvia Menor

Octàvia, esposa de Gai Claudi Marcel Major i Marc Antoni Octàvia (Octavia) fou la filla petita de Gai Octavi de la seva segona dona Àcia, i germana de l'emperador August.

Nou!!: Marc Antoni і Octàvia Menor · Veure més »

Pacoros I de Pàrtia

Pacoros I fou rei associat de Pàrtia des de vers el 42 aC fins al 38 aC.

Nou!!: Marc Antoni і Pacoros I de Pàrtia · Veure més »

Partit Popular (antiga Roma)

El partit popular o populars (en llatí populares, en singular popularis, literalment els de la facció del poble) estaven constituïts pels caps aristocràtics romans que durant la República Romana tardana buscaven utilitzar les assemblees romanes per acabar amb el domini que exercien els Nobile i els optimates en la vida política.

Nou!!: Marc Antoni і Partit Popular (antiga Roma) · Veure més »

Pàrtia

La regió de Pàrtia (en groc), durant l'Imperi romà (en morat) any 200 aC. Pàrtia va ser el nom d'una regió d'Àsia, més coneguda per haver estat la base política i cultural de la dinastia Arsàcida, els governants de l'Imperi Part.

Nou!!: Marc Antoni і Pàrtia · Veure més »

Pedia de vi Caesaris interfectoribus

La lex Pedia de vi Caesaris interfectoribus fou una antiga llei romana aprovada a proposta de Quint Pedi i August el 43 aC.

Nou!!: Marc Antoni і Pedia de vi Caesaris interfectoribus · Veure més »

Plutarc de Queronea

Plutarc Luci Mestri Plutarc (en grec: Πλούταρχος; c. 46 - c. 120) va ser un historiador i assagista grec que va viure en temps de la Grècia romana.

Nou!!: Marc Antoni і Plutarc de Queronea · Veure més »

Polemó I

Polemó I (Polemon) fou rei del Pont i del Bòsfor.

Nou!!: Marc Antoni і Polemó I · Veure més »

Pontífex Màxim

El Pontífex Màxim (Pontifex Maximus) era el sacerdot principal d'entre els pontífexs romans, que prenia certes mesures domèstiques i disciplinàries que convenia fossin adoptades per una sola persona.

Nou!!: Marc Antoni і Pontífex Màxim · Veure més »

Procònsol

Procònsol fou el magistrat romà que actuava al lloc del cònsol sense exercir l'ofici mateix de cònsol.

Nou!!: Marc Antoni і Procònsol · Veure més »

Província romana d'Egipte

La província romana d'Egipte (Aegyptus) va ser el nom amb què van denominar la regió d'Egipte durant l'imperi romà.

Nou!!: Marc Antoni і Província romana d'Egipte · Veure més »

Província romana de Síria

La província romana de Síria fou establerta el 64 aC amb els antics territoris selèucides i comprenia nombroses ciutats lliures i tetrarquies o petits principats.

Nou!!: Marc Antoni і Província romana de Síria · Veure més »

Ptolemeu Filadelf

Ptolemeu Filadelf fou fill de Marc Antoni i Cleòpatra VII, el més joves dels tres que la reina va tenir amb Marc Antoni.

Nou!!: Marc Antoni і Ptolemeu Filadelf · Veure més »

Ptolemeu XII Auletes

Representació de '''Ptolemeu XII Auletes''' aixafant els seus enemics amb una maça al temple d'Edfu Ptolemeu XII Neo-Dionisi també Filopàtor i Filadelf però més conegut com a Ptolemeu XII Auletes (Πτολεμαῖος) fou rei d'Egipte del 80 aC al 58 aC i del 55 aC al 51 aC.

Nou!!: Marc Antoni і Ptolemeu XII Auletes · Veure més »

Publi Clodi Pulcre

Publi Clodi Pulcre —Publius Clodius Pulcher en llatí— (93 aC – 52 aC, del calendari pre Julià) fou un magistrat membre de la gens Clàudia.

Nou!!: Marc Antoni і Publi Clodi Pulcre · Veure més »

Publi Corneli Lèntul Sura

Publi Corneli Lèntul Sura (Publius Cornelius P. F. P. N. Lentulus) fou un magistrat romà.

Nou!!: Marc Antoni і Publi Corneli Lèntul Sura · Veure més »

Publi Ventidi Bas

Publi Ventidi Bas (Publius Ventidius Bassus) fou un magistrat romà nadiu del Picè.

Nou!!: Marc Antoni і Publi Ventidi Bas · Veure més »

Qüestor

Els Qüestors (quaestor) foren una magistratura electe de la República romana que supervisaven el tresor i les finances de l'estat, l'exèrcit i els funcionaris.

Nou!!: Marc Antoni і Qüestor · Veure més »

Quarta Guerra Civil romana

La Quarta Guerra Civil romana, també coneguda com la Guerra entre Antoni i Octavi (32 aC-30 aC) fou la darrera guerra civil romana i va enfrontar Cleòpatra i Marc Antoni contra Octavi August.

Nou!!: Marc Antoni і Quarta Guerra Civil romana · Veure més »

Regne del Pont

El Regne del Pont (en llatí Regnum Pontii) fou un estat de la part nord de l'Àsia Menor.

Nou!!: Marc Antoni і Regne del Pont · Veure més »

Regne romà

El Regne de Roma o Regne Romà o Monarquia ROMANA (del llatí: Regnum Romanum) va ser el govern monàrquic de la ciutat de Roma i els seus territoris des de la seva fundació.

Nou!!: Marc Antoni і Regne romà · Veure més »

República Romana

La República de Roma o República Romana fou el període de la civilització romana en què la forma de govern era la república.

Nou!!: Marc Antoni і República Romana · Veure més »

Retòrica

musa grega inspiradora de la retòrica i l'eloqüència, Polímnia La retòrica o eloqüència és «l'art de parlar bé», en altres paraules, és l'art o la tècnica de la persuasió, normalment mitjançant l'ús de la paraula.

Nou!!: Marc Antoni і Retòrica · Veure més »

Richard Burton

Richard Burton CBE (nascut el 10 de novembre de 1925 a Ponthrydyfen i mort el 5 d'agost de 1984 a Ginebra als 58 anys) va ser un actor gal·lès.

Nou!!: Marc Antoni і Richard Burton · Veure més »

Roma

Roma és la capital d'Itàlia, de la regió del Laci i de la ciutat metropolitana homònima.

Nou!!: Marc Antoni і Roma · Veure més »

Segle XX

Formalment, el segle XX comprèn el període d'anys entre l'1 de gener de 1901 fins al 31 de desembre de 2000, tots dos inclosos.

Nou!!: Marc Antoni і Segle XX · Veure més »

Segona Guerra Civil romana

La Segona Guerra Civil romana va ser un conflicte militar lliurat entre el 49 aC i el 45 aC, protagonitzat per l'enfrontament personal de Juli Cèsar amb la facció tradicionalista i conservadora del senat liderada militarment per Gneu Pompeu Magne.

Nou!!: Marc Antoni і Segona Guerra Civil romana · Veure més »

Senat romà

SPQR El Senat romà fou una institució de l'antiga Roma que va sorgir com a contrapès a la institució reial.

Nou!!: Marc Antoni і Senat romà · Veure més »

Senatconsult

Un senatconsult (Senatusconsultum) era una decisió del senat romà que no era estrictament una llei però que tenia la mateixa validesa.

Nou!!: Marc Antoni і Senatconsult · Veure més »

Sext Pompeu Pius

Sext Pompeu Magne o Sext Pompeu Pius (Sextus Pompeius Magnus Pius, 67 - 35 aC) va ser un general i polític romà, fill petit de Pompeu Magne i de la seva tercera esposa, Múcia Tèrcia.

Nou!!: Marc Antoni і Sext Pompeu Pius · Veure més »

Talent

El talent fou una unitat de massa grega que en el tipus estàndard de l'Àtica i dels Ptolemeus mesurava 27,47 kg.

Nou!!: Marc Antoni і Talent · Veure més »

Teatre de Pompeu

Recreació de l'exterior del '''Teatre de Pompeu'''.El teatre representat en un fragment del plànol de marbre anomenat ''Forma Urbis'' El Teatre de Pompeu va ser un teatre romà situat al Camp de Mart, a Roma, construït pel cònsol romà Gneu Pompeu Magne entre el 61 i el 55 aC.

Nou!!: Marc Antoni і Teatre de Pompeu · Veure més »

Tercera Guerra Civil Romana

La Tercera Guerra Civil Romana fou la guerra Civil romana desencadenada arran de l'assassinat de Juli Cèsar (44 aC).

Nou!!: Marc Antoni і Tercera Guerra Civil Romana · Veure més »

Tercera Guerra Servil

La Tercera Guerra Servil, també anomenada guerra dels Gladiadors i guerra d'Espàrtac per Plutarc, va ser la darrera d'un seguit de revoltes d'esclaus, no reeixides ni correlacionades, contra la República de Roma, conegudes de forma col·lectiva com a Guerres Servils.

Nou!!: Marc Antoni і Tercera Guerra Servil · Veure més »

Thiasos

figures vermelles, 520-510 aC (Museu del Louvre). El thiasos (en grec antic thíasos), era una comitiva extàtica de Dionís, sovint descrita com a borratxos fent gresca, que està present en les reproduccions artístiques de la mitologia grega.

Nou!!: Marc Antoni і Thiasos · Veure més »

Tiberi

Tiberi (Tiberius Claudius Nero) fou un emperador romà que governà des del 18 de setembre de l'any 14 dC fins a la seva mort, el 16 de març del 37, successor d'Octavi August.

Nou!!: Marc Antoni і Tiberi · Veure més »

Tirs (símbol)

Mènade sostenint un tirs. Vara de tirs Un tirs és un bastó que està tot ell folrat de vinya o d'heura i de vegades amb alguns llaços.

Nou!!: Marc Antoni і Tirs (símbol) · Veure més »

Titia de triumviratus

Titia de triumviratus fou una antiga llei romana instada pel tribú de la plebs Publi Tici en època desconeguda.

Nou!!: Marc Antoni і Titia de triumviratus · Veure més »

Tragèdia

Màscara de Dionís (Mirina). Tragèdia en termes generals es refereix a una obra literària usualment teatral que té un final desesperat o trist que el diferència així del drama en el qual el desenllaç pot ser feliç.

Nou!!: Marc Antoni і Tragèdia · Veure més »

Tribú de la plebs

El tribú de la plebs (tribunus plebis, de vegades traduït com a tribú del poble) era un càrrec públic de la República romana sorgit cap al segle IV aC.

Nou!!: Marc Antoni і Tribú de la plebs · Veure més »

Tribunícia

Tribunícia era el nom de les lleis romanes que es referien als poders, facultats i altres circumstàncies dels tribuns militars, amb poder consolar o tribuns de la plebs, o la que era presentada als comicis per un tribú de la plebs (si ho era per un cònsol era una llei consular i pretòria si ho era per un pretor).

Nou!!: Marc Antoni і Tribunícia · Veure més »

Triumvir

Triumvir fou el membre d'un triumvirat (triumviri) o col·legi de tres membres.

Nou!!: Marc Antoni і Triumvir · Veure més »

Valèria Messalina

Valèria Messalina (Valeria Messallina) fou la filla de Marc Valeri Messal·la Barbat Appià i Domícia Lèpida.

Nou!!: Marc Antoni і Valèria Messalina · Veure més »

Vercingetòrix

Vercingetòrix (llatí Vercingetorix -pronunciat Verkingétorix-, transliteració de la paraula composta cèltica "Ver-Cingeto-Rix" el significat de la qual més probable és "Cap dels grans guerrers") (?, cap al 80 aC - Roma, 46 aC) era el cap de la tribu gal·la dels arverns (situats a l'actual Alvèrnia) quan es va produir la invasió de les Gàl·lies pels romans.

Nou!!: Marc Antoni і Vercingetòrix · Veure més »

William Shakespeare

Stratford, coneguda com el lloc de naixement de Shakespeare (tot i que és incert). Es diu que el poeta i dramaturg hauria nascut a l'habitació amb les finestres a quadres. Signatura de Shakespeare (''By me William Shakespeare'') William Shakespeare (Stratford-upon-Avon, batejat el 26 d'abril de 1564 del calendari juliàLa data de naixement és desconeguda. Els registres de la parròquia d'Stratford certifiquen que fou batejat el dia 26 d'abril de 1564, segons el calendari julià.(Lee 1901, pàg.8). Sidney Lee assenyala la data del seu naixement el dia 22 o 23 d'abril, basant-se en el fet que el bateig solia dur-se a terme en el termini de tres dies des del naixement. A partir d'aquesta elucubració i del factor estètic de la coincidència entre el dia i mes de naixement i els de defunció, es va estendre l'hàbit de considerar el 23 d'abril de 1564 com a data de naixement de Shakespeare. (Schoenbaum 1987, pàg. 25). - 23 d'abril de 1616 del calendari julià; 3 de maig de 1616 del calendari gregorià)Les dates segueixen el calendari julià, usat a Anglaterra al naixement de de Shakespeare.

Nou!!: Marc Antoni і William Shakespeare · Veure més »

1 d'agost

L1 d'agost és el dos-cents tretzè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents catorzè en els anys de traspàs.

Nou!!: Marc Antoni і 1 d'agost · Veure més »

14 de gener

El 14 de gener és el catorzè dia de l'any del calendari gregorià.

Nou!!: Marc Antoni і 14 de gener · Veure més »

1953

;Països Catalans:;Resta del món.

Nou!!: Marc Antoni і 1953 · Veure més »

Redirigeix aquí:

Marcus Antonius.

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »