Taula de continguts
37 les relacions: Alexandre el Gran, Alexandre Heli, Antíoc I de Commagena, Ariobarzanes d'Armènia, Artabazanes, Artabazos, Artavasdes I de Mèdia Atropatene, Artaxes II d'Armènia, Artàban II de Pàrtia, Artàban IV de Pàrtia, Atròpat, Azerbaidjan, Azerbaidjan Iranià, Cambridge University Press, Capadòcia, Darios el Gran, Fraates IV de Pàrtia, Fraates V de Pàrtia, Gazaka, Hircània, Imperi Aquemènida, Imperi Mede, Imperi Persa, Kurdistan Oriental, Matiana, Mitridates III de Pàrtia, Orodes II de Pàrtia, Orodes III de Pàrtia, Pèrsia, Princeton University Press, Sàtrapa, Segle IV aC, Tigranes II d'Armènia, University of California Press, Vítia, Vonones II de Pàrtia, 226.
Alexandre el Gran
Alexandre III de Macedònia (grec antic: Αλέξανδρος ὁ Μακεδών, Aléxandros ho Makedon; nascut a Pel·la el 21 de juliol del 356 aC i mort a Babilònia el 10 de juny del 323 aC), conegut habitualment com a Alexandre el Gran o Alexandre Magne, fou un rei argèada del Regne de Macedònia, a l'antiga Grècia.
Veure Atropatene і Alexandre el Gran
Alexandre Heli
Alexandre Heli (en Αλέξανδρος Ἧλιος) era un membre de la dinastia ptolemaica, fill de Cleòpatra i Marc Antoni, nascut cap a finals del 40 aC o principis del 39 aC.
Veure Atropatene і Alexandre Heli
Antíoc I de Commagena
Antíoc I de Commagena (Ἀντίοχος ὁ Θεὸς Δίκαιος Ἐπιφανὴς Φιλορωμαῖος Φιλέλλην, 'Antíoc el Diví, Just, Cèlebre, Filoromà i Filohel·lè'; 16 de juliol del 98 aC - entre 38 i 31 aC) va ser rei de Commagena.
Veure Atropatene і Antíoc I de Commagena
Ariobarzanes d'Armènia
Ariobarzanes va ser rei d'Armènia des de l'any 2 fins a l'any 4.
Veure Atropatene і Ariobarzanes d'Armènia
Artabazanes
Artabazanes va ser rei d'un poble que Polibi anomena els satrapeis (satrapeii), segurament el poble hegemònic de la Mèdia Atropatene, el.
Veure Atropatene і Artabazanes
Artabazos
* Artabazos (llatí Artabazus, elamita Ir-du-masda, avesta Ašavazdah derivat de l'antic persa Ṛta-vazdah, variant del nom Artavasdes) fou un antic nom persa portat per diversos personatges entre els quals.
Veure Atropatene і Artabazos
Artavasdes I de Mèdia Atropatene
Artavasdes I (que segurament va néixer l'any 59 aC i va morir l'any 20 aC) va ser rei de la Mèdia Atropatene circa el 36 aC i fins potser el 20 aC.
Veure Atropatene і Artavasdes I de Mèdia Atropatene
Artaxes II d'Armènia
Artaxes II o Artaxias I (en armeni Արտաշես Երկրորդ) va ser rei d'Armènia del 33 aC fins al 20 aC.
Veure Atropatene і Artaxes II d'Armènia
Artàban II de Pàrtia
Artàban II (en part: 𐭍𐭐𐭕𐭓 'Ardawān') va ser rei de Pàrtia de l'any 127 aC al 124 aC.
Veure Atropatene і Artàban II de Pàrtia
Artàban IV de Pàrtia
Artàban IV (en part 𐭍𐭐𐭕𐭓 Ardawān) va ser rei pretendent de Pàrtia cap a l'any 80 i fins potser el 90.
Veure Atropatene і Artàban IV de Pàrtia
Atròpat
Atròpat (aturpat.
Veure Atropatene і Atròpat
Azerbaidjan
LAzerbaidjan o Azerbaitjan, oficialment la República de l'Azerbaidjan, és l'estat més gran de la regió del Caucas, localitzat entre l'Àsia occidental i Europa oriental.
Veure Atropatene і Azerbaidjan
Azerbaidjan Iranià
L'Azerbaidjan iranià és el territori nacional dels àzeris sota sobirania de l'Iran.
Veure Atropatene і Azerbaidjan Iranià
Cambridge University Press
Cambridge University Press és l'editorial de la Universitat de Cambridge, considerada la més antiga del món encara activa (va ser fundada el 1534) i sense interrupcions.
Veure Atropatene і Cambridge University Press
Capadòcia
Llocs d'interès turístic La Capadòcia (en turc: Kapadokya, del grec Καππαδοκίαés) és una regió de l'Àsia Menor, a Turquia.
Veure Atropatene і Capadòcia
Darios el Gran
Darios I el Gran (antic persa: 𐎭𐎠𐎼𐎹𐎺𐎢𐏁, Dārayava(h)uš; nascut cap al 550 aC i mort el 486 aC) fou rei de Pèrsia de la dinastia aquemènida.
Veure Atropatene і Darios el Gran
Fraates IV de Pàrtia
Fraates IV fou rei de Pàrtia del 37 aC al 2 aC Va succeir al seu pare Orodes II que va abdicar el 37 aC després de les desfetes contra els romans.
Veure Atropatene і Fraates IV de Pàrtia
Fraates V de Pàrtia
Fraates V fou rei de Pàrtia del 2 aC al 5 dC El 2 aC el rei Fraates IV fou assassinat pel seu fill Fraataces i la mare d'aquest, Musa (una italiana no romana).
Veure Atropatene і Fraates V de Pàrtia
Gazaka
Gazaka o Gazaca o Ganzak fou una ciutat del de la Mèdia, que fou la capital del regne d'Atropatene.
Veure Atropatene і Gazaka
Hircània
Mapa d'Iran i països del costat (incloent-hi el Turkmenistan), que mostra la ubicació d'Hircània, on avui es troba la província iraniana de Golestan Mapa de l'Imperi aquemènida amb Hircània Hircània o Verkâna (en llatí: Hyrcania, en grec: Hyrkania) fou una satrapia i regió de Pèrsia al sud de la mar Càspia (anomenada en l'antiguitat mar Hircània).
Veure Atropatene і Hircània
Imperi Aquemènida
LImperi Aquemènida o dels aquemènides fou el primer i més extens imperi dels perses, el qual es va estendre pels territoris dels actuals estats de l'Iran, l'Iraq, el Turkmenistan, l'Afganistan, l'Uzbekistan, Turquia, Xipre, Síria, el Líban, Israel-Palestina i Egipte.
Veure Atropatene і Imperi Aquemènida
Imperi Mede
L'imperi Mede o també Mèdia (en grec Μηδία, en persa antic Māda) fou la regió poblada pels medes, avui dia a l'Iran a l'Altiplà Iranià entre la mar Càspia al nord, i els rius de Mesopotàmia a l'oest entre els segles VIII i VI aC.
Veure Atropatene і Imperi Mede
Imperi Persa
Imperi Persa és la denominació convencional per anomenar diversos imperis de l'antiguitat en general i més pròpiament pels regits per dinasties perses originades a Pèrsia (aquemènida i sassànida).
Veure Atropatene і Imperi Persa
Kurdistan Oriental
El Kurdistan Oriental o Kurdistan iranià (en kurd: Kurdistana Rojhilat, «Kurdistan de l'est», o Rojhilatê Kurdistanê, «Est del Kurdistan»), és un nom no oficial per referir-se a la regió del nord-oest de la República Islàmica de l'Iran habitada majoritàriament pel poble kurd, que fa frontera amb els estats d'Iraq i Turquia.
Veure Atropatene і Kurdistan Oriental
Matiana
Matiana (en llatí Matiana, en grec antic Ματιανή o Ματιηνή) era un districte de Mèdia al sud-oest de la Mèdia Atropatene.
Veure Atropatene і Matiana
Mitridates III de Pàrtia
Mitridates III fou rei de Pàrtia del 57 aC al 52 aC.
Veure Atropatene і Mitridates III de Pàrtia
Orodes II de Pàrtia
Orodes II fou rei de Pàrtia proclamat vers el 54 aC i reconegut vers el 52 aC, i fins al 37 aC.
Veure Atropatene і Orodes II de Pàrtia
Orodes III de Pàrtia
Orodes III fou rei de Pàrtia de l'any 5 al 7.
Veure Atropatene і Orodes III de Pàrtia
Pèrsia
Pèrsia, modernament Iran, és el país dels perses, originats a l'antiga regió de Perside (després Fars).
Veure Atropatene і Pèrsia
Princeton University Press
Princeton University Press és una editorial acadèmica independent, estretament lligada a la Universitat de Princeton.
Veure Atropatene і Princeton University Press
Sàtrapa
Principals satrapies de l'Imperi Persa Sàtrapa (en grec: σατράπης satrápēs, de l'antic persa xšaθrapā(van), protector de la terra/país) és el nom que es va donar als governadors de les províncies dels antics imperis dels Medes i Aquemènides i de diversos dels seus successors, com ara l'Imperi Sassànida i els imperis hel·lenístics.
Veure Atropatene і Sàtrapa
Segle IV aC
El segle IV aC és un període de l'antiguitat clàssica que comprèn els anys inclosos entre el 400 aC i el 301 aC.
Veure Atropatene і Segle IV aC
Tigranes II d'Armènia
Tigranes II el Gran Ordre de Tigranes el Gran Tigranes II, conegut com a Tigranes el gran (en armeni Տիգրան Մեծ, en grec antic Τιγράνης ὁ Μέγας 'Tigránes ho Mégas') va néixer cap a l'any 140 aC i va morir el 55 aC.
Veure Atropatene і Tigranes II d'Armènia
University of California Press
University of California Press, també coneguda com UC Press, és una editorial associada a la Universitat de Califòrnia que es dedica a les publicacions acadèmiques.
Veure Atropatene і University of California Press
Vítia
Vítia (en grec antic Οὐιτία) va ser un petit districte de la Mèdia Atropatene esmentat per Estrabó, que el situa a la part nord del país, proper als territoris dels dibrices i dels amardis.
Veure Atropatene і Vítia
Vonones II de Pàrtia
Vonones II fou rei de Pàrtia dos mesos l'any 51.
Veure Atropatene і Vonones II de Pàrtia
226
El 226 (CCXXVI) fou un any comú començat en diumenge del calendari julià.
Veure Atropatene і 226
També conegut com Llista de reis d'Atropatene, Mèdia Atropatene, Reis d'Atropatene.