Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Gratis
Accés més ràpid que el navegador!
 

Damasc

Índex Damasc

Damasc (en àrab دمشق, Dimaixq; en llatí Damascus; en grec Damaskos; en català medieval Domàs) és la capital de Síria i una de les ciutats més antigues del món.

467 les relacions: Abd el-Kader, Abd-Al·lah ibn Alí, Abd-ar-Rahman I ad-Dàkhil, Abdul Hamid II, Abu-Ubayda ibn al-Jarrah, Acab, Accadi, Acer de Damasc, Adrià, Al-Aziz (fatimita), Al-Àdil Kitbughà, Al-Hassà, Al-Hàssan al-Àssam ibn Àhmad ibn Saïd al-Jannabí, Al-Mahdí (abbàssida), Al-Majd SC Damasc, Al-Mamun (abbàssida), Al-Mansur Abu-Bakr, Al-Mayadin, Al-Muïzz Àybak, Al-Mutawàkkil (abbàssida), Al-Walid I, Alauites, Alí ibn Abi-Tàlib, Alep, Alexandre el Gran, Alexandria, Amèrica del Sud, Amman, An-Nàssir, An-Nàssir Muhàmmad ibn Qalàwun, Anglès, Antíoc IX de Cízic, Antioquia de l'Orontes, Aram, Arameu, Armènia, Arquitectura bizantina, Arquitectura romana antiga, Art islàmic, As-Saïd Bàraka Khan, As-Saffah, Ascaló, Úmar ibn al-Khattab, Assiris, Astanà, Atenes, Atsiz ibn Uvak, Awasim, Índia, Àfrica, ..., Àhmad ibn Tulun, Àsia, Backgammon, Bagdad, Bahrain, Baixar al-Àssad, Banu Hamza, Banu l-Jarrah, Barkyaruk, Barquq, Barsbay, Basquetbol, Batalla de Yarmuk, Batinites, Bàybars I, Beirut, Bogotà, Botiga, Brasil, Bucarest, Burjita, Buwàyhides, Califat abbàssida, Capella (arquitectura), Capella de Sant Pau, Caracal·la, Caracas, Cartes d'Amarna, Català, Càrmata, Còrdova, Ciment, Circassians, Clima, Colòmbia, Conquesta musulmana de Síria, Conscripció, Cristianisme, Damasci, David, Dècada del 1160, Dècada del 710 aC, Dècada del 730 aC, Dècada del 780 aC, Decumanus, Demetri III Eucàros, Dinastia aiúbida, Dinastia bahrita, Djebel Drus, Drusos, Dubai, Duma, Duqaq, Dura Europos, Egipci, Egipte, El Caire, Emirats Àrabs Units, Enciclopèdia de l'Islam, Erevan, Escacs, Esclop, Església (arquitectura), Església Maronita, Espanya, Estats Units d'Amèrica, Estiu, Etimologia, Eufrates, Europa, Fàraj, Febrer, Futbol, Gassànides, Gaza, Gener, Governació de Damasc, Governació de Damasc Rural, Grècia, Grec, Grec antic, Guerra Civil siriana, Guillem II de Prússia, Hama, Hamdànides, Harran, Harun ar-Raixid, Hattin, Hauran, Hülegü, Hijaz, Hivern, Homs, Humitat, Ibn Khaldun, Ibrahim Paixà d'Egipte, Iemen, Ikhxídida, Imperi Bizantí, Imperi Otomà, Indonèsia, Iran, Islam, Istanbul, Izz-ad-Dawla Bakhtiyar, Jalal-ad-Din Mangubertí, Jàwhar as-Siqil·lí, Jeroboam II, Jerusalem, Joan Baptista, Joan Damascè, Joc de cartes, Joc de taula, Jordània, Jueus, Juliol, Kazakhstan, Khàlid ibn al-Walid, Khumàrawayh ibn Àhmad ibn Tulun, Khutba, Khwarizm, La Meca, Líban, Llatí, Llengües semítiques, Los Angeles, Mahmud Ghazan, Mamelucs, Març, Mardj Dabik, Mari (Mesopotàmia), Marj ar-Ràhit, Marroc, Marwan II, Maysalun, Màlik-Xah I, Múslim ibn Qurayx, Medina, Mesquita dels Omeies, Mil·lenni II aC, Minaret, Mithat Paixà, Muàwiya ibn Abi-Sufyan, Muhàmmad Alí Paixà, Muhàmmad ibn Tughj al-Ikhxid, Muralla, Museu, Museu Nacional de Damasc, Nabateus, Napoleó III, Natació, Neu, Nicolau Damascè, Novembre, Nur-ad-Din Mahmud, Oasi, Olympia (Washington), Ombra orogràfica, Omeies, Organització Meteorològica Mundial, Orient Mitjà, Pagès, Palestina, Palmira, Patrimoni de la Humanitat, Pluja, Precipitació atmosfèrica, Primavera Àrab, Primera Guerra Mundial, Privatització, Processament d'aliments, Província de Fars, Qalàwun, Qàït-bay, Qànsawh al-Ghawrí, Qinnasrin, Qumran, Rabat, Ramla, Rellotge, República Àrab Siriana, República Àrab Unida, Rio de Janeiro, Romania, Saladí, Salomó d'Israel, Samarcanda, Sanà, Sanremo, Sant Pau apòstol, São Paulo, Síria Cele, Sector privat, Segle VIII, Segle XIV aC, Segle XV aC, Segle XVIII, Selim I, Semidesert, Septimi Sever, Siris, Sofroni de Jerusalem, Sunnisme, Surakarta, Tamerlà, Tankiz, Tèxtil, Te, Teglatfalassar III, Teheran, Temperatura, Tennis de taula, Tiberíades, Toledo, Tomba, Transoxiana, Trípoli (Líban), Tughtegin, Turquia, Tuthmosis III, UNESCO, Uqayl, Urbanista, Vall de la Bekaa, Veneçuela, Xerif, Xiisme, Yarmuk, Yazid I, Zabadeus, Zanj, Zengita, 1 d'octubre, 10 de juliol, 10 de juny, 1069, 1076, 1079, 1083, 1095, 1097, 1104, 111 aC, 1113, 1120, 1128, 1130, 1131, 1132, 1135, 1139, 114 aC, 1140, 1142, 1148, 1150, 1154, 1171, 1174, 1176, 1186, 1187, 1193, 1196, 1198, 1199, 12 d'abril, 12 de juliol, 1200, 1207, 1218, 1222, 1226, 1227, 1237, 1245, 1248, 1260, 1277, 1278, 1280, 1297, 1300, 1303, 1312, 1317, 1340, 1346, 1382, 1383, 1389, 1390, 1393, 1399, 14 de juliol, 1401, 1422, 1427, 1438, 1464, 1468, 1477, 1495, 15 d'octubre, 15 de juny, 1500, 1502, 1516, 1517, 1521, 1526, 1535, 1572, 1574, 1586, 1591, 16 de desembre, 16 de setembre, 1697, 1732, 1752, 1754, 18 d'octubre, 1830, 1832, 1833, 1840, 1860, 1878, 1894, 1897, 1898, 19 de desembre, 1905, 1908, 1909, 1914, 1915, 1916, 1917, 1918, 1919, 1920, 1921, 1923, 1925, 1926, 1929, 1932, 1938, 1941, 1943, 1945, 1954, 1955, 1960, 1961, 1967, 1973, 1979, 20 d'agost, 20 de juliol, 2011, 22 de desembre, 23 de novembre, 24 d'agost, 24 de juliol, 25 de juliol, 27 de gener, 28 de setembre, 29 de maig, 30 de setembre, 333 aC, 37, 395, 4 de març, 54, 6 de maig, 612, 627, 628, 634, 636, 639, 64 aC, 656, 661, 7 de març, 705, 744, 750, 796, 830, 833, 85 aC, 854, 858, 868, 87 aC, 878, 884, 896, 90 aC, 902, 903, 935, 94 aC, 945, 946, 947, 95 aC, 968, 969, 970, 971, 974, 976. Ampliar l'índex (417 més) »

Abd el-Kader

Abd-al-Qàdir ibn Muhyí-d-Din al-Hassaní al-Jazaïrí —en àrab عبد القادر الجزائري, `Abd al-Qādir al-Jazā'irī— (Guetna (Mascara), 1808-Damasc, 1883), conegut com a emir Abd-al-Qàdir o, segons la pronunciació dialectal i la transcripció tradicional francesa, emir Abd el-Kader o Abdelkader, va ser un escriptor, poeta, filòsof i teòleg sufí algerià.

Nou!!: Damasc і Abd el-Kader · Veure més »

Abd-Al·lah ibn Alí

Abd-Al·lah ibn Alí (ca. 712? - 764) fou un membre de la família abbàssida, oncle dels califes Abu-l-Abbàs as-Saffah i Abu-Jàfar al-Mansur, que participà activament en la revolució que entronitzà la seva família en el califat i va pretendre el califat.

Nou!!: Damasc і Abd-Al·lah ibn Alí · Veure més »

Abd-ar-Rahman I ad-Dàkhil

Abd-ar-Rahman I ad-Dàkhil o Abd-ar-Rahman ibn Muàwiya ibn Hixam (731- 30 de setembre del 788) fou el primer emir omeia de Còrdova.

Nou!!: Damasc і Abd-ar-Rahman I ad-Dàkhil · Veure més »

Abdul Hamid II

Abdul Hamid II (21 de setembre de 1842- 10 de febrer de 1918), fill del soldà Abdülmecit, soldà de l'imperi Otomà i Califa dels musulmans des de la deposició del seu germà Murat V el 31 d'agost de 1876 fins a la seva pròpia deposició el 27 d'abril de 1909 pels Joves Turcs, per ser reemplaçat per un altre germà, Mehmet V. Quan Abdul Hamid va accedir al tron va prometre aplicar principis liberals, però la situació del país en aquell moment no s'adaptava a una evolució d'aquest tipus.

Nou!!: Damasc і Abdul Hamid II · Veure més »

Abu-Ubayda ibn al-Jarrah

Abu-Ubayda Àmir ibn Abd-Al·lah ibn al-Jarrah —en àrab أبو عبيدة عامر بن عبدالله بن الجراح, ʿAbū ʿUbayda ʿĀmir ibn ʿAbd Allāh ibn al-Jarrāḥ— (583-639), més conegut com a Abu-Ubayda ibn al-Jarrah, fou un company del profeta Muhàmmad, membre de la família Balhàrith de la tribu de Qurayx, del clan de Fihr.

Nou!!: Damasc і Abu-Ubayda ibn al-Jarrah · Veure més »

Acab

Segons la Bíblia, Acab (en hebreu, אַחְאָב בֶּן־עָמְרִי ˀAħəˀāb ben Omriyyāh) fou el setè rei del Regne d'Israel, succeint el seu pare Omrí.

Nou!!: Damasc і Acab · Veure més »

Accadi

Laccadi (en cuneiforme: 𒀝𒅗𒁺𒌑 (ak-ka-du-u2); en logograma: 𒌵𒆠 (URIKI)) és una llengua semítica ja extinta.

Nou!!: Damasc і Accadi · Veure més »

Acer de Damasc

Fulla d'un ganivet d'acer damasquinat (segons el sistema modern). Lacer de Damasc (anomenat també com acer damasquinat) és un acer de gresol emprat i elaborat a l'Orient Mitjà en l'elaboració d'espases des del 1100 aC fins al 1700.

Nou!!: Damasc і Acer de Damasc · Veure més »

Adrià

Adrià (Publius Aelius Traianus Hadrianus) (Itàlica, Hispània, 24 de gener del 76 - Baia, 10 de juliol del 138) fou emperador de l'Imperi romà del 117 al 138.

Nou!!: Damasc і Adrià · Veure més »

Al-Aziz (fatimita)

Abu-Mansur Nizar ibn al-Muïzz al-Aziz bi-L·lah, més conegut pel seu làqab al-Aziz o pel seu nom Nizar —en àrab أبو منصور نزار بن المعز العزيز بالله, Abū Manṣūr Nizār ibn al-Muʿizz al-ʿAzīz bi-Llāh— (10 de maig de 955 - Bilbays, 14 d'octubre de 996) fou el cinquè califa fatimita al Caire, el primer que va iniciar el regnat a Egipte (975-996).

Nou!!: Damasc і Al-Aziz (fatimita) · Veure més »

Al-Àdil Kitbughà

Domini dels mameluc Bahrites (vermell) Al-Màlik al-Àdil Zayn-ad-Din Kitbughà al-Mansurí al-Turkí al-Mughlí, més conegut simplement com al-Àdil Kitbughà (en àrab الملك العادل زين الدين كتبغا المنصوري, al-Malik al-ʿĀdil Zayn ad-Dīn Kitbuḡā al-Manṣūrī) fou soldà mameluc bahrita o kiptxak del Caire (1294-1296).

Nou!!: Damasc і Al-Àdil Kitbughà · Veure més »

Al-Hassà

Al-Ahsà, al-Hassà, al-Ahsa, el-Hasa, el-Ahsa o Hajar (en àrab الأحساء al-Aḥsāʾ, localment al-Ḥasāʾ) és una regió oriental d'Aràbia Saudita, nom que prové d'un grup d'oasis homònims.

Nou!!: Damasc і Al-Hassà · Veure més »

Al-Hàssan al-Àssam ibn Àhmad ibn Saïd al-Jannabí

Al-Hàssan al-Àssam ibn Àhmad ibn Saïd al-Jannabí o Al-Hàssan II (al-Hasa, 891 - Ramla, 977) fou un general càrmata de Bahrayn, fill d'Àhmad ibn Saïd al-Jannabí.

Nou!!: Damasc і Al-Hàssan al-Àssam ibn Àhmad ibn Saïd al-Jannabí · Veure més »

Al-Mahdí (abbàssida)

Abu-Abd-Al·lah Muhàmmad al-Mahdí, més conegut pel seu làqab al-Mahdí —en àrab أبو عبد الله محمد المهدي, Abū ʿAbd Allāh Muḥammad al-Mahdī— (Idhaj, Khuzistan, 744-812), califa abbàssida de Bagdad (775-786).

Nou!!: Damasc і Al-Mahdí (abbàssida) · Veure més »

Al-Majd SC Damasc

LAl-Majd Sports Club —en àrab نادي المجد الرياضي, Nādī al-Majd ar-Riyāḍī, «Club Esportiu de la Glòria»— és un club sirià de futbol de la ciutat de Damasc.

Nou!!: Damasc і Al-Majd SC Damasc · Veure més »

Al-Mamun (abbàssida)

Abu-l-Abbàs Abd-Al·lah al-Mamun, més conegut pel seu làqab al-Mamun —en àrab أبو العباس عبد الله المأمون, Abū l-ʿAbbās ʿAbd Allāh al-Maʾmūn— (14 de setembre de 786-833), fou califa abbàssida de Bagdad (814-833).

Nou!!: Damasc і Al-Mamun (abbàssida) · Veure més »

Al-Mansur Abu-Bakr

Al-Màlik al-Mansur Sayf-ad-Din Abu-Bakr ibn an-Nàssir Muhàmmad ibn Qalàwun, més conegut simplement com al-Mansur Abu-Bakr —en àrab الملك المنصور سيف الدين أبو بكر بن الناصر محمد بن قلاوون, al-Malik al-Manṣūr Sayf ad-Dīn Abū Bakr ibn an-Nāṣir Muḥammad ibn Qalāwūn—, fou soldà mameluc bahrita o kiptxak del Caire (1341).

Nou!!: Damasc і Al-Mansur Abu-Bakr · Veure més »

Al-Mayadin

Al-Mayadin (en àrab ‏الميادين, al-Mayādīn) és una ciutat de l'est de Síria a la governació de Dayr ez-Zawr.

Nou!!: Damasc і Al-Mayadin · Veure més »

Al-Muïzz Àybak

Al-Màlik al-Muïzz Izz-ad-Din Àybak, més conegut simplement com al-Muïzz Àybak (en àrab الملك المعز عز الدين أيبك, al-Malik al-Muʿizz ʿIzz ad-Dīn Aybak), fou un soldà mameluc bahrita o kiptxak del Caire (1250-1257).

Nou!!: Damasc і Al-Muïzz Àybak · Veure més »

Al-Mutawàkkil (abbàssida)

Abu-l-Fadl Jàfar al-Mutawàkkil ala-L·lah, més conegut per la primera part del seu làqab, al-Mutawàkkil —en àrab أبو الفضل جعفر المتوكل على الله, Abū l-Faḍl Jaʿfar al-Mutawakkil alà-Llāh— (febrer/març de 822-862), fou califa abbàssida de Bagdad (847-861).

Nou!!: Damasc і Al-Mutawàkkil (abbàssida) · Veure més »

Al-Walid I

Al-Walid ibn Abd-al-Màlik o al-Walid I —en àrab الوليد بن عبد الملك, al-Walīd ibn ʿAbd al-Malik— (668-715), califa omeia marwànida de Damasc (705-715).

Nou!!: Damasc і Al-Walid I · Veure més »

Alauites

Els alauites —de l'àrab العلوي, al-ʿalawīiyya— és el nom donat pels francesos als nussairites —de l'àrab النصيري, an-nuṣayrī— són un grup religiós derivat del xiisme, estès per Síria occidental i el sud-est de Turquia.

Nou!!: Damasc і Alauites · Veure més »

Alí ibn Abi-Tàlib

Abu-l-Hàssan Alí ibn Abi-Tàlib al-Haiximí, més conegut simplement com a Alí ibn Abi-Tàlib —en àrab: أبو الحسن علي بن أبي طالب الهاشمي, Abū l-Ḥasan ʿAlī ibn Abī Ṭālib al-Hāximī— (La Meca, 23 d'octubre de 598 o 600 o 17 de març de 599 o 600 – Kufa, 27 de gener del 661), va ser un dels primers musulmans, quan només tenia deu o onze anys i va ser el quart califa de l'Islam (656-659).

Nou!!: Damasc і Alí ibn Abi-Tàlib · Veure més »

Alep

Alep (en àrab حلب, Ḥalab) és una ciutat al nord de la República Àrab Siriana, capital de la província o governació homònima.

Nou!!: Damasc і Alep · Veure més »

Alexandre el Gran

Estàtua d'Alexandre el Gran a Tessalònica Alexandre III el Gran o Alexandre el Magne (grec: Μέγας Αλέξανδρος) (21 de juliol del 356 aC - 10 de juny del 323 aC) va ser rei del Regne grec de Macedònia (336-323 aC), conqueridor de l'Imperi persa i un dels líders militars més importants del món antic.

Nou!!: Damasc і Alexandre el Gran · Veure més »

Alexandria

Alexandria —en àrab الإسكندرية, al-Iskandariyya; en àrab egipci الإسكندريه, al-Eskandareya; en grec Αλεξάνδρεια; en antic egipci raqedum; en copte raqote— és una ciutat d'Egipte, capital de la governació d'Alexandria.

Nou!!: Damasc і Alexandria · Veure més »

Amèrica del Sud

L'Amèrica del Sud, segons el model continental ibèric, és un subcontinent d'Amèrica, travessat per l'equador terrestre.

Nou!!: Damasc і Amèrica del Sud · Veure més »

Amman

Amman (en àrab, عمان) és la capital del Regne de Jordània i el seu centre comercial, industrial i administratiu.

Nou!!: Damasc і Amman · Veure més »

An-Nàssir

* Toponímia: Nasir (Sudan del Sud).

Nou!!: Damasc і An-Nàssir · Veure més »

An-Nàssir Muhàmmad ibn Qalàwun

Al-Màlik an-Nàssir Muhàmmad ibn Qalàwun, més conegut simplement com a an-Nàssir Muhàmmad (en àrab الملك الناصر محمد بن قلاوون, al-Malik an-Nāṣir Muḥammad ibn Qalāwūn), fou soldà mameluc bahrita o kiptxak del Caire (1293-1294, 1299-1309 i 1310-1341).

Nou!!: Damasc і An-Nàssir Muhàmmad ibn Qalàwun · Veure més »

Anglès

L'anglès o anglés és la tercera llengua més parlada del món, així com la més utilitzada internacionalment com a segona llengua.

Nou!!: Damasc і Anglès · Veure més »

Antíoc IX de Cízic

Antíoc IX de Cízic o Eusebes (el pietós) fou rei selèucida del 114 aC al 96 aC, fill d'Antíoc VII Sidetes i de Cleòpatra Thea.

Nou!!: Damasc і Antíoc IX de Cízic · Veure més »

Antioquia de l'Orontes

Antioquia (Antiocheia) fou una ciutat de Síria situada a l'angle entre la costa sud de l'Àsia Menor i la costa de Síria, a la riba de l'Orontes.

Nou!!: Damasc і Antioquia de l'Orontes · Veure més »

Aram

En la Bíblia, apareixen tres personatges amb el nom Aram.

Nou!!: Damasc і Aram · Veure més »

Arameu

Larameu (en arameu: ܐܪܡܝܐ, en hebreu: ארמית) és una llengua semítica parlada al Pròxim Orient actualment per unes 500.000 persones en els seus diferents dialectes, sobretot entre els assiris i els caldeus, i en greu perill d'extinció. És important perquè va arribar a ser la llengua de comunicació més important de la regió i l'idioma de Jesús (i d'alguns escrits de la Bíblia). Originàriament contenia un alfabet particular, després es va escriure usant el sistema fenici i l'hebreu (tots aquests, fonètics). Un dels documents més importants per a estudiar-lo són els controvertits Manuscrits de la mar Morta o Rotlles de Qumran.

Nou!!: Damasc і Arameu · Veure més »

Armènia

La República d'Armènia o Armènia (en armeni, Հայաստանի Հանրապետություն, Hayastani Hanrapetut'yun; o Հայաստան, Hayastan) (Armínia en Ramon Muntaner) és un país del Caucas, des del 1990 una república independent que es va segregar de la Unió Soviètica.

Nou!!: Damasc і Armènia · Veure més »

Arquitectura bizantina

Interior de l'església de Santa Sofia (Istanbul) obra mestra de l'arquitectura bizantina Larquitectura bizantina és l'estil arquitectònic que va estar vigent durant l'Imperi bizantí (Imperi Romà d'Orient) des de la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident en el segle V. La capital de l'Imperi d'Orient era Constantinoble (Constantinopolis o ciutat de Constantí), el nom anterior va ser Bizanci i, actualment, Istanbul, i això des de l'any 330, moment que altres autors fixen com l'inici de l'arquitectura bizantina.

Nou!!: Damasc і Arquitectura bizantina · Veure més »

Arquitectura romana antiga

Nîmes, un exemple clàssic d'arquitectura romanaL'arquitectura romana és probablement el testimoni més significatiu de la civilització romana.

Nou!!: Damasc і Arquitectura romana antiga · Veure més »

Art islàmic

''Dos amants'', 1630, de Riza Abbassí. Art persa del període safàvida Lart islàmic es va crear i es va desenvolupar entre els segles VII i XV, esdevenint el tercer gran estil artístic medieval, a més dels dos grans estils de l'Occident europeu cristià, el romànic i el gòtic.

Nou!!: Damasc і Art islàmic · Veure més »

As-Saïd Bàraka Khan

Al-Màlik as-Saïd Nàssir-ad-Din Abu-l-Maali Muhàmmad Bàraka Khan ibn Bàybars, més conegut simplement com a as-Saïd Bàraka Khan o Berke Khan (en àrab الملك السعيد ناصر الدين أبو المعالى محمد بن بركة خان بن بيبرس, al-Malik as-Saʿīd Nāṣir ad-Dīn Abū al-Maʿālī Muḥammad Baraka Ḫān ibn Baybars), soldà mameluc bahrita o kiptxak del Caire (1277-1279).

Nou!!: Damasc і As-Saïd Bàraka Khan · Veure més »

As-Saffah

Abu-l-Abbàs Abd-Al·lah ibn Muhàmmad ibn Alí ibn Abd-Al·lah ibn al-Abbàs, més conegut pel seu làqab as-Saffah —en àrab أبو العباس عبد الله السفاح, Abū l-ʿAbbās ʿAbd Allāh as-Saffāḥ— (727-754), primer califa abbàssida de Bagdad (750-754).

Nou!!: Damasc і As-Saffah · Veure més »

Ascaló

Ascaló (en hebreu: אשקלון) és una ciutat moderna d'Israel i antigament fou una ciutat cananea, una de les cinc ciutats dels filisteus a la costa de la mar Mediterrània i un centre comercial fenici.

Nou!!: Damasc і Ascaló · Veure més »

Úmar ibn al-Khattab

Úmar ibn al-Khattab, també anomenat Úmar I o Úmar el Gran —en àrab: عمر بن الخطاب, Umar ibn al-Ḫattāb— (la Meca, vers el 581 - Medina, 4 de novembre de 644), va ser entre els anys 634 a 644 el segon califa de l'Islam, successor d'Abu-Bakr as-Siddiq, i primer califa a dur el títol d'amir al-muminín ('príncep dels creients').

Nou!!: Damasc і Úmar ibn al-Khattab · Veure més »

Assiris

El assiris, també anomenats caldeus, siríacs (en arameu: suryoye) i arameus són un grup ètnic de l'Orient Mitjà, suposats descendents dels antics assiris.

Nou!!: Damasc і Assiris · Veure més »

Astanà

Astanà (en kazakh i rus Астана) és, des del 1998, la capital del Kazakhstan.

Nou!!: Damasc і Astanà · Veure més »

Atenes

Atenes (en grec modern Αθήνα, en català medieval Cetines) és la capital de Grècia, la capital de la regió grega de l'Àtica i la ciutat més gran del país.

Nou!!: Damasc і Atenes · Veure més »

Atsiz ibn Uvak

Erigsen o Atsiz ibn Uvak (?- 1080) fou un cap turcman, cap de la tribu dels iwai segurament establerta a Khwarizm a l'inici de l'expansió seljúcida.

Nou!!: Damasc і Atsiz ibn Uvak · Veure més »

Awasim

Al-Awasim fou la zona de frontera a Cilícia entre musulmans i bizantins.

Nou!!: Damasc і Awasim · Veure més »

Índia

LÍndia (en hindi भारत, Bhārat)", oficialment la República de l'Índia (en hindi भारत गणराज्य, Bhārat Gaṇarājya) és un Estat del sud de l'Àsia.

Nou!!: Damasc і Índia · Veure més »

Àfrica

LÀfrica és un dels cinc continents, el tercer més gran del món.

Nou!!: Damasc і Àfrica · Veure més »

Àhmad ibn Tulun

Àhmad ibn Tulun —en àrab أحمد بن طولون, Aḥmad ibn Ṭūlūn— (setembre de 835 - 10 de maig de 884) fou governador d'Egipte, inicialment al servei del califat abbàssida de Bagdad, després per compte propi emir d'Egipte i Síria (868-884), fundador de la dinastia tulúnida.

Nou!!: Damasc і Àhmad ibn Tulun · Veure més »

Àsia

LÀsia és el continent més gran i més poblat del planeta, i la part més extensa del supercontinent d'Euràsia.

Nou!!: Damasc і Àsia · Veure més »

Backgammon

Tauler de backgammon, i posició de les peces a l'inici de la partida El backgammon és un joc de tauler que combina estratègia i atzar on dos jugadors fan córrer cada un les seves 15 peces en una "cursa d'obstacles" per un tauler de 24 posicions o fletxes, segons els punts que marquen les tirades de dos daus.

Nou!!: Damasc і Backgammon · Veure més »

Bagdad

Bagdad (en àrab بغداد, Baḡdād) és la capital d'Iraq i de la província de Bagdad.

Nou!!: Damasc і Bagdad · Veure més »

Bahrain

Bahrain, oficialment el Regne de Bahrain (en àrab مملكة البحرين, Mamlakat al-Baḥrayn), és un estat insular del sud-oest d'Àsia, format per un arxipèlag d'unes 30 illes situat al Golf Pèrsic, prop de la costa d'Aràbia Saudita, a la qual la uneix un dic artificial de 24 km; les illes principals són Al-Bahrayn i Al-Muharraq, unides també per un dic.

Nou!!: Damasc і Bahrain · Veure més »

Baixar al-Àssad

Cartell amb la imatge del president Àssad, amb la inscripció ''Que Déu protegeixi Síria''. Ciutat vella de Damasc (2006). Baixar al-Àssad, sovint transcrit Bashar al-Assad (en àrab بشار الاسد, Baxār al-Asad) és l'actual president de Síria.

Nou!!: Damasc і Baixar al-Àssad · Veure més »

Banu Hamza

Els Banu Hamza foren una família de notables de Damasc que van exercir per molt de temps el càrrec de nakib al-ashraf.

Nou!!: Damasc і Banu Hamza · Veure més »

Banu l-Jarrah

Els Banu l-Jarrah, els jarràhides o la dinastia jarràhida fou una nissaga sorgida la tribu Tayy de Palestina (del grup de tribus iemenites) establerta a diverses regions al desert del nord d'Aràbia i Palestina.

Nou!!: Damasc і Banu l-Jarrah · Veure més »

Barkyaruk

Abu-al-Mudhàffar Rukn-ad-Dunya-wa-d-Din Barkyaruq ibn Jalal-ad-Dawla Màlik-Xah —en àrab أبو المظفر ركن الدنيا والدين بركياروق بن جلال الدولة ملك شاه, Abū l-Muẓaffar Rukn ad-Dunya wa-d-Dīn Barkyāruq ibn Jalāl ad-Dawla Mālik Xāh—, més conegut senzillament pel seu sobrenom Barkyaruq —sobrenom que provindria de l'expressió turquesa Berk Yaruq, que significa «llum constant», «llum ferma»— (?, 1079/1080 - Barudjird, 1105) fou el quart sultà seljúcida (1094–1105).

Nou!!: Damasc і Barkyaruk · Veure més »

Barquq

Al-Màlik adh-Dhàhir Sayf-ad-Din Barquq ibn Ànas al-Yibughawí, més conegut simplement com a adh-Dhàhir Barquq o com Barquq —en àrab الملك الظاهر سيف الدين برقوق بن أنس اليبغاوى, al-Malik aẓ-Ẓāhir Sayf ad-Dīn Barqūq ibn Anas al-Yibuḡāwī— (?, 1336 - ?, 20 de juny de 1399) fou soldà mameluc burjita o circassià del Caire (1382-1389 i 1390-1399).

Nou!!: Damasc і Barquq · Veure més »

Barsbay

Al-Màlik al-Àixraf Abu-n-Nasr Sayf-ad-Din Barsbay, més conegut simplement com al-Àixraf Barsbay o com Barsbay —en àrab الملك الأشرف أبو النصر سيف الدين برسباي, al-Malik al-Axraf Abū n-Naṣr Sayf ad-Dīn Barsbāy— (? - 1438), va ser un soldà mameluc burjita del Caire (1422-1438).

Nou!!: Damasc і Barsbay · Veure més »

Basquetbol

El basquetbol, popularment conegut com a bàsquet, és un esport practicat entre dos equips de cinc jugadors en joc cadascun, que cerquen d'introduir una pilota dins de la cistella defensada per l'equip contrari, amb l'objectiu d'aconseguir més punts que l'adversari, tot respectant les regles del joc.

Nou!!: Damasc і Basquetbol · Veure més »

Batalla de Yarmuk

La batalla de Yarmuk (també batalla de la Djabiya) fou un combat decisiu entre els musulmans del Califat Raixidun i l'Imperi Bizantí lliurat a la vora del Yarmuk (prop de la confluència amb el Wadi l-Rukkand) durant sis dies d'agost del 636 (amb les maniobres preliminars va durar un mes).

Nou!!: Damasc і Batalla de Yarmuk · Veure més »

Batinites

Els batinites (de l'àrab الباطنية, al-bāṭiniyya) fou el nom donat a l'època medieval als ismaïlites per la seva insistència en el bàtin o sentit esotèric dels termes sagrats, amagat darrere el sentit literal (dhàhir).

Nou!!: Damasc і Batinites · Veure més »

Bàybars I

Al-Màlik adh-Dhàhir Rukn-ad-Din Bàybars al-Bunduqdarí as-Salihí, més conegut simplement com a adh-Dhàhir Bàybars o com Bàybars I —en àrab الملك الظاهر ركن الدين بيبرس البندقداري الصالحي, al-Malik aẓ-Ẓāhir Rukn ad-Dīn Baybars al-Bunduqdārī aṣ-Ṣāliḥī— (nord de la mar Negra, 1223-Damasc, Síria, 1 de juliol de 1277), soldà mameluc bahrita o kiptxak del Caire (1260-1277).

Nou!!: Damasc і Bàybars I · Veure més »

Beirut

Beirut és la capital del Líban, del qual és la ciutat més gran i port principal.

Nou!!: Damasc і Beirut · Veure més »

Bogotà

Bogotà, oficialment Bogotá Distrito Capital, és la capital de la República de Colòmbia.

Nou!!: Damasc і Bogotà · Veure més »

Botiga

Samarretes en una botiga de ''souvenirs'' de Barcelona. Una botiga o comerç (a voltes tenda) és un tipus d'establiment comercial, físic o virtual, on la gent pot adquirir béns o serveis a canvi d'una contraprestació econòmica, de forma tradicional.

Nou!!: Damasc і Botiga · Veure més »

Brasil

El Brasil, oficialment República Federal del Brasil (en portuguès: República Federativa do Brasil), és una federació d'estats de l'Amèrica del Sud, continent del qual és el país més gran.

Nou!!: Damasc і Brasil · Veure més »

Bucarest

Bucarest (en romanès: București) és la capital de Romania i actualment la ciutat més gran i el centre industrial i comercial més important d'aquest país.

Nou!!: Damasc і Bucarest · Veure més »

Burjita

La dinastia Burdjita o Burdjiyya fou el segon grup dels sultans mamelucs del Caire del 1382 al 1517.

Nou!!: Damasc і Burjita · Veure més »

Buwàyhides

El buwàyhides o búyides foren una dinastia xiïta que va governar l'Iraq i Pèrsia.

Nou!!: Damasc і Buwàyhides · Veure més »

Califat abbàssida

Els abbàssides (en àrab العباسيون, al-ʿabbāsiyyūn o بنو العباس, Banū al-ʿAbbās) foren una dinastia de califes que governà políticament i religiosa el món musulmà des del 750 fins al 1258, amb un prolongament a Egipte fins al 1517, quan el seu paper va ser assumit pel soldà de Turquia (Imperi Otomà).

Nou!!: Damasc і Califat abbàssida · Veure més »

Capella (arquitectura)

Capella privada a l'interior del Museu Romàntic Can Papiol a Vilanova i la GeltrúUna capella és un espai dedicat al culte particular dins d'un temple cristià (esglésies, catedrals o ermites...), o d'edificis profans (domicilis, palaus, masies, tanatoris o fins i tot camps de futbol), en aquest cas se solen denominar específicament oratoris.

Nou!!: Damasc і Capella (arquitectura) · Veure més »

Capella de Sant Pau

Sant Pau és una capella al municipi d'Horta de Sant Joan (Terra Alta) catalogada a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Nou!!: Damasc і Capella de Sant Pau · Veure més »

Caracal·la

Caracal·la (Lugdunum (actual Lió), Gàl·lia, 4 d'abril del 186 - Harran, Pàrtia, 8 d'abril del 217) va regnar com a emperador romà del 211 fins al 217.

Nou!!: Damasc і Caracal·la · Veure més »

Caracas

Caracas (oficialment Santiago de León de Caracas) és la Capital Federal de Veneçuela, així com el centre administratiu, financer, comercial i cultural de la nació, a més de servir de seu del govern nacional.

Nou!!: Damasc і Caracas · Veure més »

Cartes d'Amarna

Una de les cartes d'Amarna Les tauletes d'Amarna són quatre centenars de tauletes amb inscripcions cuneïformes, conegudes també com les cartes d'Amarna, que formen la correspondència diplomàtica del temps d'Akhenaten.

Nou!!: Damasc і Cartes d'Amarna · Veure més »

Català

El català (denominació oficial a Catalunya, a les Illes Balears, a Andorra, a la ciutat de l'Alguer i tradicional a Catalunya Nord) o valencià (denominació oficial al País Valencià i tradicional al Carxe) és una llengua romànica parlada per més d'onze milions de persones, a Catalunya, al País Valencià (tret d'algunes comarques de l'interior), les Illes Balears, Andorra, la Franja de Ponent (a l'Aragó), la ciutat de l'Alguer (a l'illa de Sardenya), la Catalunya del Nord, el Carxe (un petit territori de Múrcia poblat per immigrats valencians), i en petites comunitats arreu del món (entre les quals destaca la de l'Argentina, amb 195.000 parlants).

Nou!!: Damasc і Català · Veure més »

Càrmata

Els càrmates (de l'àrab القرامطة, al-qarāmiṭa, en singular القرمطي, al-qarmaṭī) van ser un moviment políticoreligiós dels segles IX i X sorgit del xiisme ismaïlita.

Nou!!: Damasc і Càrmata · Veure més »

Còrdova

Còrdova (oficialment Córdoba, en castellà) és una ciutat d'Andalusia, capital de la província de Còrdova, al curs mitjà del riu Guadalquivir, a 110 metres d'altura.

Nou!!: Damasc і Còrdova · Veure més »

Ciment

El ciment (del llatí caementum) és un conglomerant hidràulic artificial de naturalesa inorgànica (conglomerant hidràulic vol dir que endureix barrejat amb aigua).

Nou!!: Damasc і Ciment · Veure més »

Circassians

Mapa de la situació dels circassians abans de la seva expulsió del Càucas Els circassians són un poble originari de Circàssia, una regió del nord del Caucas que per diversos conflictes (notablement amb Rússia) s'ha vist obligat a migrar a Turquia, Israel i altres zones del Llevant.

Nou!!: Damasc і Circassians · Veure més »

Clima

El clima és el conjunt de condicions atmosfèriques que caracteritzen una regió.

Nou!!: Damasc і Clima · Veure més »

Colòmbia

La República de Colòmbia és un estat de l'Amèrica del Sud.

Nou!!: Damasc і Colòmbia · Veure més »

Conquesta musulmana de Síria

La conquesta musulmana de Síria (en àrab الفتح الإسلامي لبلاد الشام. al-Fatḥ al-Islāmī li-bilād ax-Xām) va tenir lloc durant la primera meitat del segle VII"Syria." Encyclopædia Britannica.

Nou!!: Damasc і Conquesta musulmana de Síria · Veure més »

Conscripció

Revisió de reclutes al Japó cap a 1941 La conscripció o reclutament forçós és el reclutament obligatori de persones en algun tipus de servei estatal, amb més freqüència el servei militar.

Nou!!: Damasc і Conscripció · Veure més »

Cristianisme

El cristianisme (del grec: Xριστός, Khristos, Crist, literalment, 'l'ungit') és una religió abrahàmica monoteistaLa descripció del cristianisme com a religió monoteista prové de diverses fonts: Catholic Encyclopedia (article ""); William F. Albright, From the Stone Age to Christianity; H. Richard Niebuhr; About.com,; Kirsch, God Against the Gods; Woodhead, An Introduction to Christianity; The Columbia Electronic Encyclopedia; The New Dictionary of Cultural Literacy,; New Dictionary of Theology,, pp.

Nou!!: Damasc і Cristianisme · Veure més »

Damasci

Damasci (Damascius, Damáskios) conegut com el sirià (Σύρος) fou un filòsof siríac nadiu de Damasc i un famós mestre de filosofia neoplatònica a Atenes.

Nou!!: Damasc і Damasci · Veure més »

David

Segons la Bíblia, David (en hebreu, דוד בן-ישי David ben Yishay) va ser el més gran rei d'Israel.

Nou!!: Damasc і David · Veure més »

Dècada del 1160

Sense descripció.

Nou!!: Damasc і Dècada del 1160 · Veure més »

Dècada del 710 aC

Sense descripció.

Nou!!: Damasc і Dècada del 710 aC · Veure més »

Dècada del 730 aC

Sense descripció.

Nou!!: Damasc і Dècada del 730 aC · Veure més »

Dècada del 780 aC

Sense descripció.

Nou!!: Damasc і Dècada del 780 aC · Veure més »

Decumanus

Vista del '''''decumanus maximus''''' de Palmira, a Síria El decumanus (nom llatí) era, en la planificació urbanística romana, un carrer orientat en direcció est-oest en un campament militar (oppidum) o en una colònia.

Nou!!: Damasc і Decumanus · Veure més »

Demetri III Eucàros

Demetri III Eucàros ("bon organitzador del temps") o potser Akairos (sense temps) i també Filopator (que estima al pare) fou rei selèucida del 95 aC al 88 aC.

Nou!!: Damasc і Demetri III Eucàros · Veure més »

Dinastia aiúbida

La dinastia aiúbida va ser una dinastia islàmica d'orígens kurd que va governar Egipte, Síria, Iemen (excepte per les muntanyes del nord), Diyarbakir, la Meca, Hijaz i el nord d'Iraq durant els segles XII i XIII.

Nou!!: Damasc і Dinastia aiúbida · Veure més »

Dinastia bahrita

La dinastia bahrita o bahriyya fou una dinastia de sultans mamelucs que va governar Egipte del 1250 al 1389.

Nou!!: Damasc і Dinastia bahrita · Veure més »

Djebel Drus

*Estat de Djebel Drus, estat del mandat francès de Síria i Líban.

Nou!!: Damasc і Djebel Drus · Veure més »

Drusos

Estrella drusa Bandera de l'efímer estat independent Djébel Druze o Djébel al-Druze (Djabal o Jabal Druze) Els drusosEl nom deriva de la tribu àrab anomenada Taymour-Allah (antigament Taymour-Allat), la qual segons l'historiador al-Tabari, venint d'Arabia van passar un temps a la vall de l'Eufrates on van ser cristianitzats abans de continuar la seva migració cap al Líban, on es van establir definitivament.

Nou!!: Damasc і Drusos · Veure més »

Dubai

Dubai (en àrab دبي, Dubayy) és un dels set emirats dels Emirats Àrabs Units (EAU).

Nou!!: Damasc і Dubai · Veure més »

Duma

El Tsar Mikhail Feodorovich en una sessió de la ''Duma Boiara''. (Andrei Ryabushkin, 1893) La Duma (en rus: Ду́ма) és qualsevol de les diferents assemblees representatives de la Rússia moderna i al llarg de la història russa.

Nou!!: Damasc і Duma · Veure més »

Duqaq

Xams-al-Muluk Duqaq (mort el 8 de juny de 1104) fou el governador (amir) seljúcida de Damasc entre 1095 i 1104.

Nou!!: Damasc і Duqaq · Veure més »

Dura Europos

Restes de la ciutadella principal i del palau Dura Europos fou una ciutat al nord de Mesopotàmia, no lluny de l'Eufrates (a uns 90 m), i al costat de Circesium.

Nou!!: Damasc і Dura Europos · Veure més »

Egipci

L'egipci és una llengua afroasiàtica ja extinta.

Nou!!: Damasc і Egipci · Veure més »

Egipte

Egipte (en àrab: مصر Miṣr, en àrab egipci Máṣr, en copte Kīmi, en egipci antic Kemet), oficialment República Àrab d'Egipte, és un estat de l'Àfrica nord-oriental.

Nou!!: Damasc і Egipte · Veure més »

El Caire

La ciutat del Caire (en àrab القاهرة, al-Qāhira, literalment 'la Victoriosa' o 'la Triomfant') és la capital d'Egipte.

Nou!!: Damasc і El Caire · Veure més »

Emirats Àrabs Units

Abu Dhabi Els Emirats Àrabs Units (EAU) (en àrab الإمارات العربيّة المتّحدة, al-Imārāt al-ʿArabiyya al-Muttaḥida) són una federació de monarquies (emirats) situada al sud-est de la península d'Aràbia, a l'Àsia sud-occidental.

Nou!!: Damasc і Emirats Àrabs Units · Veure més »

Enciclopèdia de l'Islam

L'Enciclopèdia de l'islam (Encyclopaedia of Islam) és l'enciclopèdia estàndard de la disciplina acadèmica dels estudis islàmics i la considerada de referència en llengua anglesa.

Nou!!: Damasc і Enciclopèdia de l'Islam · Veure més »

Erevan

Erevan (en armeni Երեվան o Երևան;; de vegades escrit Ierevan o Yerevan; antigament anomenada Erivan i Erebuni; turc Revan, abans Rewan o Eriwan) és la capital d'Armènia i la ciutat principal del país.

Nou!!: Damasc і Erevan · Veure més »

Escacs

Sense descripció.

Nou!!: Damasc і Escacs · Veure més »

Esclop

albarca, un tipus d'esclop de Cantàbria. Un '''esclop''' femení suís. Un esclop o, en algunes contrades, galotxa o soc, és un tipus de calcer o calçat caracteritzat per ser especialment senzill, fet de fusta, i per no tenir part posterior, com és el cas dels esclops suïssos.

Nou!!: Damasc і Esclop · Veure més »

Església (arquitectura)

Façana de la Catedral de Girona. Detall interior de la Catedral de Palma. Una església (del llatí: ecclesia, que alhora ve del grec: ἐκκλησία, que significa assemblea) és un temple cristià construït específicament per al culte religiós.

Nou!!: Damasc і Església (arquitectura) · Veure més »

Església Maronita

LEsglésia Maronita o Església Maronita Siríaca d'Antioquia (en siríac ܥܕܬܐ ܣܘܪܝܝܬܐ ܡܐܪܘܢܝܬܐ ܕܐܢܛܝܘܟܝܐ‏, ʿĪṯo Suryoiṯo Māronaiṯo d'Anṭiokia; en àrab الكنيسة الأنطاكية السريانية المارونية, al-Kanīsa al-Anṭākiyya as-Suryāniyya al-Mārūniyya, i en llatí Ecclesia Maronitarum) és una església catòlica sui iuris: forma part de l'Església catòlica, però manté ritu i litúrgia de la tradició siro-antioquina.

Nou!!: Damasc і Església Maronita · Veure més »

Espanya

* el català a Catalunya, les Illes Balears i el País Valencià (amb el nom de valencià).

Nou!!: Damasc і Espanya · Veure més »

Estats Units d'Amèrica

Els Estats Units d'Amèrica (anglès: The United States of America) són una república federal i constitucional integrada per 50 estats i un districte federal.

Nou!!: Damasc і Estats Units d'Amèrica · Veure més »

Estiu

Camp de gira-sols en un paisatge estiuenc. L'estiu és una de les quatre estacions de les zones temperades.

Nou!!: Damasc і Estiu · Veure més »

Etimologia

L'etimologia és la ciència de la lingüística que estudia l'origen i l'evolució de les paraules: quan van entrar en la llengua, de quina font, i la manera en què llur forma i llur significat ha canviat, de manera que el sentit actual pot ser diferent a l'original (en contra de la fal·làcia etimològica).

Nou!!: Damasc і Etimologia · Veure més »

Eufrates

LEufrates (en àrab الفرات, al-Furāt; en turc i en kurd Fırat; en persa فرات, Furât; en arameu, en l'Antic Testament, Prath; en assiri Pu-rat-tu; en persa antic Ufratu; en siríac, Frot o, Prât; en grec antic Ευφράτης, Eufrates) és un riu que en gran part discorre per l'Iraq.

Nou!!: Damasc і Eufrates · Veure més »

Europa

Europa (del nom de la princesa fenícia Europa que, d'acord amb la mitologia grega, va ser segrestada per Zeus) és un dels continents de la Terra.

Nou!!: Damasc і Europa · Veure més »

Fàraj

Al-Màlik an-Nàssir Zayn-ad-Din Abu-s-Saadat Fàraj ibn Barquq, més conegut simplement com a an-Nàssir Fàraj o com Fàraj —en àrab الملك الناصر زين الدين أبوالسعادات فرج بن برقوق, al-Malik an-Nāṣir Zayn ad-Dīn Abu s-Saʿādāt Faraj ibn Barqūq— (1389 - 1412), soldanat mameluc del Caire, burjita (1399-1405) i 1405-1412). Era fill de Barquq i la seva mare era una dona grega de nom àrab Shirin. Les fonts del seu regnat són les històries dels egipcis Ibn Taghribirdí (el pare del qual fou atabeg de Fàraj i ell mateix fou cunyat del sultà que estava casat amb la seva germana) i al-Makrizí. Va succeir en el tron al seu pare Barquq quan aquest va morir (20 de juny de 1399) amb 10 anys i va quedar sota tutela de dos generals del pare, Taghribirdí al-Bashbughawi i Aytimix al-Bajassí. Els conflictes entre els dos homes va culminar quan Aytimix (cap del partit turc) fou derrotat a Gaza i a Damasc i executat a Damasc (30 de març de 1400) i llavors la lluita es va traslladar al Caire entre Yaixbak i Nawruz al-Hafidí i finalment les circumstàncies van portar a la proclamació anticipada de la seva majoria d'edat el novembre del 1400 amb 12 anys. Va governar sis anys i La seva política fou de portar circassians de fora per ocupar el lloc dels mamelucs turcs. Aquestos dominaven a Síria. El partit circassià fou dirigit per Yaixbak aix-Xabaní i el turc pel virrei (nàïb) de Damasc Tanam i després per i Nawruz al-Hafidí, conflicte en què el primer va perdre el suport del sultà. El març de 1401 Tamerlà va arribar a Síria i va ocupar i saquejar Alep i Damasc i va arribar a tenir una entrevista amb Faradj en la que va participar el famós Ibn Khaldun (que no tenia cap posició oficial), però després va seguir al nord contra els otomans i mort Tamerlà (1405) el perill va desaparèixer. El general Djakam, el virrei de Damasc Shaykh al-Mamudi, el general Baybars i Taghribiridi al-Bashbughawi van intervenir a la lluita civil que va culminar amb la deposició de Faradj que va fugir a Síria junt amb Taghribiridi al-Bashbughawi i fou deposat per Yashbak i Baybars, sent proclamat al seu lloc el seu germà Abd al-Aziz (al-Malik al-Mansur) el 20 de setembre de 1405. Fou restaurat al tron al cap de 70 dies (28 de novembre de 1405) provocant això tot seguit la revolta de Djakam i de Nawruz al-Hafidi a Síria i el primer es va proclamar sultà (al-Malik al-Adil) el 21 de març de 1407 però va morir al setge d'Amida. Nawruz va dominar llavors Síria que va derrotar a les forces enviades per Faradj, dirigides pel general Shaykh al-Mahmudi, nomenat virrei, que es va aliar a Nawruz. Fàraj va fer fins a tres expedicions més contra Nawruz i al-Mahmudí sense aconseguir la seva derrota. El 1411 fou executat lamir Jamal-ad-Din al-Ustadar que el 1407 havia construït la madrassa que porta el seu nom al Caire. Finalment els rebels van aconseguir la victòria a la batalla de Lajjun (març-abril de 1412) i Fàraj va fugir a Damasc i fou declarat deposat el 28 de maig de 1412, i substituït pel califa abbàssida al-Mustaín, contra la seva voluntat. El regnat d'aquest va durar sis mesos. Finalment Xaykh al-Mahmudí va agafar el títol de sultà com a al-Muàyyad Xaykh.

Nou!!: Damasc і Fàraj · Veure més »

Febrer

El febrer és el segon mes de l'any en el calendari Gregorià i té 28 dies els anys comuns i 29 els anys de traspàs.

Nou!!: Damasc і Febrer · Veure més »

Futbol

El futbol (de l'anglès football, "pilota de peu") és un esport d'equip jugat entre dos equips d'onze jugadors amb una pilota esfèrica.

Nou!!: Damasc і Futbol · Veure més »

Gassànides

Els gassànides o ghassànides (en àrab الغساسنة, al-Ġasāsina) foren un grup àrab cristià monofisita qui va fundar i dirigir un regne preislàmic àrab al territori que avui és Jordània.

Nou!!: Damasc і Gassànides · Veure més »

Gaza

Vista de la ciutat de Gaza Gaza —en àrab غَزَّة, Ḡazza; en hebreu עזה, Azzah— és una ciutat de Palestina que dóna nom a una de les dues parts en què estan dividits els territoris palestins (Franja de Gaza i Cisjordània) i capital d'aquesta zona.

Nou!!: Damasc і Gaza · Veure més »

Gener

Gener (o, col·loquialment, giner) és el primer mes de l'any del calendari gregorià i té 31 dies.

Nou!!: Damasc і Gener · Veure més »

Governació de Damasc

La governació de Damasc —en àrab محافظة دمشق, muḥāfaẓat Dimaxq— és una divisió administrativa de Síria, formada exclusivament per la ciutat de Damasc, que és la capital del país.

Nou!!: Damasc і Governació de Damasc · Veure més »

Governació de Damasc Rural

districtes: An-Nabk al nord; Yabrud nord-oest; Al-Qutayfah, nord-est; Zabadani, centre-oest; Al-Tall, centre-nord; Darayya, centre-sud; Markaz Rif Dimashq, sud; Qatana, sud-oest; i Duma, est (o sud-est) La governació de Damasc Rural o governació de Rif Dimaixq (en àrab ريف دمشق) és una divisió administrativa de Síria amb capital a Damasc, que forma per a si mateixa una altra governació que queda totalment rodejada per la governació de Damasc Rural.

Nou!!: Damasc і Governació de Damasc Rural · Veure més »

Grècia

Grècia (en grec modern: Ελλάδα, Elláda; en grec antic: Ἑλλάς, Hellás), oficialment la República Hel·lènica (en grec, Ελληνική Δημοκρατία Ellīnikī́ Dīmokratía) és un estat del sud-est d'Europa, situat a la punta meridional de la península Balcànica.

Nou!!: Damasc і Grècia · Veure més »

Grec

La llengua grega (ελληνική γλώσσα o simplement ελληνικά AFI hel·lènic) constitueix la seva pròpia branca dins de les llengües indoeuropees.

Nou!!: Damasc і Grec · Veure més »

Grec antic

El grec antic és el grec que es parlava a la Grècia Antiga i a les seves colònies (segles XI aC a III aC).

Nou!!: Damasc і Grec antic · Veure més »

Guerra Civil siriana

La Guerra Civil siriana és un conflicte armat procedent d'un ampli moviment contestatari contra el règim baasista que va començar per manifestacions antirègim i pro-règim pacífiques el 15 de març del 2011, tres mesos després del començament del clima revolucionari conegut com a Primavera Àrab.

Nou!!: Damasc і Guerra Civil siriana · Veure més »

Guillem II de Prússia

Guillem II de Prússia (Potsdam, 1859 - Haus Doorn, Països Baixos, 1941) fou Kàiser de l'Imperi Alemany i Rei de Prússia (1888-1918) i cap de la casa imperial i reial de Prússia (1918-1941).

Nou!!: Damasc і Guillem II de Prússia · Veure més »

Hama

Vista de la ciutat amb l'Orontes. Hama o Hamah, abans Hamat o Hamath (en àrab حماة, Ḥamā, literalment "fortalesa") és una ciutat de Síria a la riba de l'Orontes, al nord de Damasc.

Nou!!: Damasc і Hama · Veure més »

Hamdànides

Vista de la ciutadella d'Alep, construïda sota el poder dels hamdànides Els hamdànides (en àrab الحمدانيون, al-ḥamdāniyyūn, en sing. الحمداني, al-ḥamdānī) o Banu Hamdan (en àrab بنو حمدان, Banū Ḥamdān) foren una dinastia que va governar a Mossul i Alep mitjançant dues branques.

Nou!!: Damasc і Hamdànides · Veure més »

Harran

Harran fou una antiga ciutat del nord de Mesopotàmia, a l'est de l'Eufrates a la vall del Balikh.

Nou!!: Damasc і Harran · Veure més »

Harun ar-Raixid

Abu-Jàfar Harun ar-Raixid, més conegut simplement com a Harun ar-Raixid —en àrab أبو جعفر هارون الرشيد, Abū Jaʿfar Hārūn ar-Raxīd— (Rey, 27 de març del 763 o febrer del 766 - Tus, 24 de març del 809), fou el cinquè califa de la dinastia abbàssida de Bagdad.

Nou!!: Damasc і Harun ar-Raixid · Veure més »

Hattin

Batalla de Hattin en un manuscrit medieval Hattin el 1865Hattin o Hittin —en àrab حطّين, Ḥiṭṭīn o Ḥaṭṭīn— fou un poble de Palestina, situat uns 8 km a l'oest de Tiberíades, i avui a l'estat d'Israel.

Nou!!: Damasc і Hattin · Veure més »

Hauran

Dar Qasim Tanash, cortesia d'Ahmed Abdallah Jameel Gharaibeh Hauran o Hawran (àrab حوران, Ḥaurān) és un altiplà volcànic al sud-oest de Síria.

Nou!!: Damasc і Hauran · Veure més »

Hülegü

Hülegü amb la reina Doquz Khatun Hulegu o Hülegü Khan (?, 1217 - Maragha, l'Iran, 8 de febrer de 1265) fou el primer il-khan de Pèrsia (1256-1265).

Nou!!: Damasc і Hülegü · Veure més »

Hijaz

El regne del Hijaz i el Hijaz actual El Hijaz (en àrab, الحجاز, al-Ḥijāz, "la barrera") és una regió històrica del nord-oest de la Península d'Aràbia, pertanyent a l'Aràbia Saudita des de 1932.

Nou!!: Damasc і Hijaz · Veure més »

Hivern

alemany L'hivern (del llatí hibernus) és una de les quatre estacions de les zones temperades.

Nou!!: Damasc і Hivern · Veure més »

Homs

El krak dels Cavallers d'Homs Homs (en àrab حمص, Ḥimṣ) és una ciutat de Síria a la riba de l'Orontes.

Nou!!: Damasc і Homs · Veure més »

Humitat

La humitat o humiditat és la quantitat de vapor d'aigua present a l'aire.

Nou!!: Damasc і Humitat · Veure més »

Ibn Khaldun

Walí-ad-Din Abd-ar-Rahman ibn Muhàmmad ibn Muhàmmad ibn Abi-Bakr Muhàmmad ibn al-Hassan (en àrab: ولي الدين عبد الرحمن ابن محمد بن محمد بن أبي بكر محمد بن الحسن, Walī ad-Dīn ʿAbd ar-Raḥmān ibn Muḥammad ibn Muḥammad ibn Abī Bakr Muḥammad ibn al-Ḥasan), conegut com a Ibn Khaldun (en àrab: ابن خلدون) (Tunis, 27 de maig de 1332 - el Caire, 17 de març de 1406), va ser un historiador, filòsof i polític àrab d'Ifríqiya d'origen andalusí.

Nou!!: Damasc і Ibn Khaldun · Veure més »

Ibrahim Paixà d'Egipte

Ibrahim Paixà (vers Drama, Rumèlia, Imperi Otomà, 1789 - El Caire, 1848) fou un general, governador i virrei en funcions d'Egipte, fill de Muhàmmad Alí Paixà d'Egipte.

Nou!!: Damasc і Ibrahim Paixà d'Egipte · Veure més »

Iemen

El Iemen o República del Iemen (en àrab اليمن, al-Yaman, o الجمهورية اليمنية, al-Jumhūriyya al-Yamaniyya) és una república de la península d'Aràbia al sud-oest d'Àsia, i forma part de l'Orient Mitjà.

Nou!!: Damasc і Iemen · Veure més »

Ikhxídida

La dinastia Ikhxídida d'Egipte fou una nissaga que va governar aquesta província del 935 al 969 quan els fatimites van assolir el poder.

Nou!!: Damasc і Ikhxídida · Veure més »

Imperi Bizantí

Imperi Bizantí o Imperi Romà d'Orient són els noms convencionals utilitzats per a descriure l'Imperi Romà durant l'edat mitjana, centrat a la seva capital de Constantinoble.

Nou!!: Damasc і Imperi Bizantí · Veure més »

Imperi Otomà

L'Imperi otomà (1299-1923) també conegut com a Imperi turc otomà, va ser un estat multiètnic i multiconfessional governat per la dinastia Osman.

Nou!!: Damasc і Imperi Otomà · Veure més »

Indonèsia

La República d'Indonèsia (Republik Indonesia en indonesi) és un Estat insular del sud-est d'Àsia situada a la Insulíndia, l'arxipèlag més gran del món, entre Indo-xina i Austràlia i entre els oceans Índic i Pacífic.

Nou!!: Damasc і Indonèsia · Veure més »

Iran

La República Islàmica de l'Iran és un país de l'Orient Mitjà.

Nou!!: Damasc і Iran · Veure més »

Islam

La Kaba, a la Meca, és el punt central de l'islam vers el qual tots els fidels del món s'orienten per pregar Lislam (en àrab الإسلام, al-islām, «submissió »)Entrada Islam a Encarta ® 2007.

Nou!!: Damasc і Islam · Veure més »

Istanbul

Istanbul, en turc İstanbul és la ciutat més gran de Turquia, i la més important culturalment i econòmicament (tot i que la capital és Ankara).

Nou!!: Damasc і Istanbul · Veure més »

Izz-ad-Dawla Bakhtiyar

Izz-ad-Dawla Bakhtiyar fou un sultà buwàyhida, fill i successor de Muïzz-ad-Dawla (932-967).

Nou!!: Damasc і Izz-ad-Dawla Bakhtiyar · Veure més »

Jalal-ad-Din Mangubertí

Jalal-ad-Din Manguberti, Mangubirti, Mangüberti, Mankubirti o Minguburnu o Jalal-ad-Din Khwarizm-Xah (en farsi: جلال الدین منکبرنی) fou xa del Khwarizm, fill de Muhammad de Khwarizm i darrer sobirà de la Dinastia Anuixtigínida.

Nou!!: Damasc і Jalal-ad-Din Mangubertí · Veure més »

Jàwhar as-Siqil·lí

Jàwhar ibn Abd-Al·lah, conegut com a Jàwhar as-Siqil·lí, literalment Jàwhar el Sicilià, però també pels epítets as-Saqlabí, «l'Eslau» o «l'Esclau», ar-Rumí, «el Grec» o «el Cristià», al-Kàtib, «el Secretari», o al-Qàïd, «l'Alcaid» o «el General» —en àrab جوهر بن عبد الله الصقلي الصقلبي الرومي الكاتب القائد, Jawhar ibn ʿAbd Allāh aṣ-Ṣiqillī aṣ-Ṣaqlabī ar-Rūmī al-Kātib al-Qāʾid— (vers 900/910 - 28 de gener de 992) fou un general musulmà, un dels fundadors del poder fatimita al Maghrib i Egipte.

Nou!!: Damasc і Jàwhar as-Siqil·lí · Veure més »

Jeroboam II

Segons la Bíblia, Jeroboam (en hebreu, ירבעם בן-יואש Yerav’am ben Yeho’ash) fou el tretzè rei del Regne d'Israel i quart rei de la dinastia de Jehú.

Nou!!: Damasc і Jeroboam II · Veure més »

Jerusalem

Jerusalem —en hebreu יְרוּשָׁלַיִם, Yeruixalàyim; en àrab أورشليم القدس, Urxalim al-Quds (lit. «Jerusalem la Santa») o, senzillament, القدس, al-Quds; en llatí Hierosolyma; en grec Ιεροσόλυμα, Ierosólyma, o Ιερουσαλήμ, Ierusalēm—situada en un altiplà en les muntanyes de Judea entre la Mediterrània i la Mar Morta, és una de les ciutats més antigues del món.

Nou!!: Damasc і Jerusalem · Veure més »

Joan Baptista

Joan Baptista (Judea, v. 4 aC? - v. 30), segons els textos religiosos, fou un predicador que va liderar un moviment baptismal a Judea.

Nou!!: Damasc і Joan Baptista · Veure més »

Joan Damascè

Joan Damascè (Joannes Damascenus, Ἰωάννης Δαμασκηνός) fou un prevere i escriptor eclesiàstic sirià de la primera meitat del segle VIII.

Nou!!: Damasc і Joan Damascè · Veure més »

Joc de cartes

Joc de cinc jugadors. Un joc de cartes és qualsevol tipus de joc que es juga amb cartes o naips, que són uns cartronets rectangulars, amb els vèrtexs arrodonits, tots iguals, que tenen unes figures dibuixades en una de les cares.

Nou!!: Damasc і Joc de cartes · Veure més »

Joc de taula

Peces de Qwirkle, un joc de taula. Joc de taula és un terme general que s'usa per a referir-se a diversos tipus de jocs que se solen jugar al voltant d'una taula, com ara jocs de cartes, jocs de tauler, jocs de saló, jocs de guerra, dòmino i d'altres jocs que es juguen normalment damunt una taula o d'una altra superfície plana.

Nou!!: Damasc і Joc de taula · Veure més »

Jordània

Jordània (en àrab الأردن, al-Urdun), oficialment el Regne Haiximita de Jordània, és un país de l'Àsia situat a l'Orient Mitjà.

Nou!!: Damasc і Jordània · Veure més »

Jueus

Els jueus (en hebreu: יְהוּדִים, Yëhûdim; i en jiddisch: ייִד, Yid), també coneguts com a poble jueu són una nació i un grup etnoreligiós que es van originar en els israelites o hebreus de l'antic proper orient.

Nou!!: Damasc і Jueus · Veure més »

Juliol

El juliol és el setè mes de l'any en el calendari gregorià i té 31 dies.

Nou!!: Damasc і Juliol · Veure més »

Kazakhstan

El Kazakhstan (kazaχˈstan), oficialment la República del Kazakhstan (Қазақстан Республикасы, Qazaqstan Respūblīkasy; o Республика Казахстан, Respúblika Kazakhstan) és un país de l'Àsia central que limita amb Rússia al nord, la Xina al sud-est, el Kirguizistan, l'Uzbekistan i el Turkmenistan al sud, i la mar Càspia a l'oest.

Nou!!: Damasc і Kazakhstan · Veure més »

Khàlid ibn al-Walid

Khàlid ibn al-Walid ibn al-Mughira al-Makhzumí, també conegut senzillament com a Khàlid ibn al-Walid (mort el 642) fou un general àrab del primer període de les conquestes islàmiques.

Nou!!: Damasc і Khàlid ibn al-Walid · Veure més »

Khumàrawayh ibn Àhmad ibn Tulun

Abu-l-Jayx Khumàrawayh ibn Àhmad ibn Tulun, més conegut simplement com a Khumàrawayh ibn Àhmad ibn Tulun —en àrab أبو الجيش خمارويه بن أحمد بن طولون, Abū l-Jayx Ḫumārawayh ibn Aḥmad ibn Ṭūlūn— (Samarra, 864 - ?, 18 de gener del 896) fou un emir tulúnida d'Egipte i de Síria (884-896).

Nou!!: Damasc і Khumàrawayh ibn Àhmad ibn Tulun · Veure més »

Khutba

La khutba —en àrab خطبة, ẖuṭba— és el sermó del khatib, que el fa abans de l'oració del divendres, així com en alguns serveis religiosos en ocasions especials, com a la celebració de les dues festes islàmiques principals, Al-Id al-Kabir i Id al-Fitr.

Nou!!: Damasc і Khutba · Veure més »

Khwarizm

Khwarizm (Khwarazm, Khorazm, Khwarezm, Khorezm) anomenada Khivà al període post mongol, és una regió de la part inferior de l'Amur Darya (Oxus).

Nou!!: Damasc і Khwarizm · Veure més »

La Meca

La Meca és una ciutat de l'oest de la península Aràbiga.

Nou!!: Damasc і La Meca · Veure més »

Líban

El Líban (en àrab لبنان, Lubnān) és un estat de l'Orient Mitjà que fa frontera al nord i a l'est amb Síria, al sud amb Israel i Palestina, i a l'oest és banyat pel Mediterrani.

Nou!!: Damasc і Líban · Veure més »

Llatí

El llatí és una llengua indoeuropea de la branca itàlica, parlada antigament pels romans.

Nou!!: Damasc і Llatí · Veure més »

Llengües semítiques

thumb Les llengües semítiques són la subfamília nord-oriental de les llengües afroasiàtiques, de les quals són l'única família que es parla a l'Àsia.

Nou!!: Damasc і Llengües semítiques · Veure més »

Los Angeles

Los Angeles, oficialment Ciutat de Los Angeles (literalment en català «Els Àngels»; en anglès: City of Los Angeles) i de manera abreviada L.A, és una ciutat dels Estats Units situada a l'estat de Califòrnia, a la vora de l'oceà Pacífic i a uns 150 quilòmetres al nord de la frontera amb Mèxic.

Nou!!: Damasc і Los Angeles · Veure més »

Mahmud Ghazan

Ghazan als braços del seu pare Arghun i el seu avi Abaqa Ghazan i esposa la cort dirham de plata de Ghazan.informació numismàtica a: http://mehmeteti.150m.com/ilkhanids/ghazanmahmud.htm Coins of Ghazan, http://mehmeteti.150m.com/ilkhanids/hpags-pa.htm Lectura de monedes Ilkhànides. Llegenda al davant en àrab: ﻢﻠﺳﻭ ﻪﻴﻠﻋ ﻰﻠﺻ ﻪﻠﻟﺍﻝﻮﺳﺭ ﺪﻤﺤﻣ ﻪﻠﻟﺍﻻﺍﻪﻟﺍﻻ/ ﺰﻳﺮﺒﺗ ﺏﺮﺿ/... ﻊﺒﺳ ﺔﻨﺳ ﻰﻓ ''Lailahe illallah Muhammed resulullah salli aleyhe. Duribe Tebriz fi sene xxx'': "No hi ha més Déu que Al·là i Mahoma és el seu Profeta. Fou encunyada a Tabriz en data desconeguda. La llegenda al darrere en uigur excepte el seu nom que és en àrab, diu: ''Tengri-yin Küchündür. Ghazan Mahmud. Ghasanu Deledkegülügsen'': "Per la força del Cel/ Ghazan Mahmud/ Moneda encunyada per Ghazan". Tabriz quatre grams de plata. Ghazan i el rei d'Armènia Hethum II.In "Le Royaume Armenien de Cilicie", p.74-75 Segell de Mahmud Ghazan a la seva carta de 1302 al Papa; el segell en xinès diu: "Segell que certifica l'autoritat de l'Altesa Reial per establir un estat i governar el seu poble"Yahia Michaud (Oxford Centre for Islamic Studies) (2002). Ibn Taymiyya, Texts Espirituals I-XVI", Capitol XI moneda d'or de Ghazan, 1301 Mahmud Ghazan o Ghazan Khan (en mongol Газан, Хасан, en xinès 合贊) (5 de novembre de 1271-11 de maig de 1304) va ser un khan ilkhànida de Pèrsia que va regnar del 1295 al 1304.

Nou!!: Damasc і Mahmud Ghazan · Veure més »

Mamelucs

200x200px Els mamelucs (en àrab مماليك, mamālīk, "posseïts") van ser uns soldats d'origen esclau convertits a l'islam que servien els califes i els soldans aiúbides durant l'edat mitjana.

Nou!!: Damasc і Mamelucs · Veure més »

Març

Març és el tercer mes de l'any en el Calendari Gregorià i té 31 dies.

Nou!!: Damasc і Març · Veure més »

Mardj Dabik

Mardj Dabik és una plana de Síria, prop de Dabik, a la vall del riu Nahr al-Kuwayk.

Nou!!: Damasc і Mardj Dabik · Veure més »

Mari (Mesopotàmia)

Mari (en àrab: Mārī, مــاري, moderna Tell Hariri, en àrab: Tall al-Harīrī, تل الحريري) fou una antiga ciutat estat situada a l'Eufrates en territori que avui dia correspon a Síria, en una plana a 11 km d'Abou Kemal, i a uns 12 km de la frontera iraquiana.

Nou!!: Damasc і Mari (Mesopotàmia) · Veure més »

Marj ar-Ràhit

Marj ar-Ràhit és una plana propera a Damasc, famosa per les batalles que s'hi han lliurat, dins un territori més ampli conegut com el Marj, entre la comarca de la Ghuta al sud de Damasc, les maresmes de Utayba i Hijjana i l'estepa desèrtica a l'est, tenint al nord els contraforts de les muntanyes Kalamun i a l'oest les pendents de l'Hermon i al sud les comarques de Ladja i Safa.

Nou!!: Damasc і Marj ar-Ràhit · Veure més »

Marroc

El Marroc (en àrab المغرب, al-Maḡrib, i en amazic Amarruk / Murakuc), oficialment el Regne del Marroc, és un estat del nord d'Àfrica.

Nou!!: Damasc і Marroc · Veure més »

Marwan II

Marwan ibn Muhàmmad o Marwan II (en àrab مروان بن محمد, Marwān ibn Muḥammad) (vers 692-750), darrer califa omeia marwànida de Damasc, que governà des de Harran (744-750).

Nou!!: Damasc і Marwan II · Veure més »

Maysalun

Maysalun (àrab: ميسلون) és un coll de l'Anti Líban amb un poble del mateix nom, a Síria, prop de la frontera entre Líban i Síria i a 12 km a l'oest de Damasc, a la governació de Rif Dimashq, a uns 1090 metres d'altura.

Nou!!: Damasc і Maysalun · Veure més »

Màlik-Xah I

Jalal-ad-Dawla Muïzz-ad-Din Abu-l-Fath Màlik-Xah ibn Alp Arslan, conegut com a Màlik-Xah I (1055-1092), fou sultà gran seljúcida del 1073 al 1092, sota el qual l'imperi seljúcida va arribar a la seva màxima extensió i potència.

Nou!!: Damasc і Màlik-Xah I · Veure més »

Múslim ibn Qurayx

Xàraf-ad-Dawla Abu-l-Makàrim Múslim ibn Qurayx al-Uqaylí fou un emir uqàylida de Mossul.

Nou!!: Damasc і Múslim ibn Qurayx · Veure més »

Medina

arameu Medina (en àrab المدينة, al-Madīna o, segons el seu nom oficial, al-Madina al-Munàwwara, en àrab المدينة المنورة, al-Madīna al Munawwara, literalment «la Ciutat Il·luminada»), també anomenada Madínat an-Nabí (en àrab مدينة ﺍﻟﻨﺒﻲ, Madīnat an-Nabī, «la Ciutat del Profeta») o Madínat Rassul Al·lah (en àrab مدينة رسول الله, Madīnat Rasūl Allāh, «la Ciutat del Missatger de Déu»), és una ciutat de la regió de l'Hijaz, a l'Aràbia Saudita, capital de la província d'Al-Madina.

Nou!!: Damasc і Medina · Veure més »

Mesquita dels Omeies

La gran mesquita dels Omeies de Damasc (en àrab: جامع بني أمية الكبير, jāmiʿ Banī Umayya al-kabīr), més coneguda com a mesquita dels omeies (en àrab: الجامع الأموي, al-jāmiʿ al-umawī)), és la mesquita més important de Damasc, la capital de Síria, i una de les més antigues i grans del món. Es considera el quart lloc més sagrat de l'islam.

Nou!!: Damasc і Mesquita dels Omeies · Veure més »

Mil·lenni II aC

Sense descripció.

Nou!!: Damasc і Mil·lenni II aC · Veure més »

Minaret

Mesquita a Assuan, Egipte, amb dos minarets. Un minaret (del francès minaret i aquest del turc minare, pres de l'àrab منارة, manāra, que significa "far") és un element arquitectònic distintiu de les mesquites islàmiques.

Nou!!: Damasc і Minaret · Veure més »

Mithat Paixà

Ahmed Şefik Midhat Paşa o Aḥmad Šafiq Mithat Pasha, catalanitzat Mithat Paixà (Istanbul, octubre/novembre de 1822 - Taif 8 de maig de 1884) fou un alt dignatari otomà, governador provincial i dues vegades gran visir.

Nou!!: Damasc і Mithat Paixà · Veure més »

Muàwiya ibn Abi-Sufyan

Muàwiya ibn Abi-Sufyan o Muàwiya I —en àrab معاوية بن أبي سفيان, Muʿāwiya ibn Abī Sufyān— (602 - 680) fou califa omeia sufyànida de Damasc (661 - 680).

Nou!!: Damasc і Muàwiya ibn Abi-Sufyan · Veure més »

Muhàmmad Alí Paixà

Muhàmmad Alí Paixà al-Massud ibn Agha (Kavala, Imperi otomà, 1769 - Alexandria, 1849) va ser un militar i un polític d'origen albanès, valí (governador) d'Egipte i el Sudan, considerat el fundador de l'Egipte modern. La dinastia que va implantar manà sobre Egipte i el Sudan fins a la Revolució egípcia de 1952. Era fill d'un oficial otomà d'origen albanès que va arribar a comandant de les forces locals a Kavala. Muhammad va entrar també a l'exèrcit i va rebre el 1801 el comandament de les forces reclutades a Kavala que eren enviades a Egipte contra els francesos. Una vegada al país es va adonar immediatament de com funcionaven les coses i va saber manipular hàbilment els partits. Va saber mantenir un equilibre delicat entre les diverses faccions mameluques, el governador (wali), els regiments otomans i els notables urbans, aconseguint una coalició i enfrontant els que se li oposaven els uns amb els altres. Les faccions mameluques principals eren les dirigides per Uthman (Osman) Bey al-Bardisi i la de Muhammad Bey al-Alfi. El wali era el 1803 Khusraw Pasha i el cap dels albanesos era Tahir Pasha. Muhammad va saber enfrontar uns als altres. L'abril del 1803 els albanesos es van amotinar al Caire reclamant millor sou i Khusrew Pasha va fugir a Damieta; Tahir va agafar el control (3 de maig de 1803) i va fer venir mamelucs des de l'Alt Egipte, però fou assassinat el juny del 1803. Llavors Muhammad Ali fou nomenat cap del contingent albanès i va fer aliança amb els mamelucs; derrotat Khusraw a Damieta el va portar presoner al Caire. Absent al-Alfi (que era a Anglaterra) la coalició estava basada en la cooperació entre Muhammad i la facció d'al-Bardisi. Després d'una breu interinitat com a wali de Khurshid Pasha el juliol la Porta va enviar a Ali Pasha Djazirli, però aquest fou mort per la coalició el 31 de gener del 1804 i va agafar el càrrec de manera interina Uthman (Osman) Bey al-Bardisi. Al-Alfi, que havia retornat, fou derrotat i va haver de fugir a l'Alt Egipte. Muhammad Ali va instigar un motí entre les seves tropes i al-Bardisi va haver d'imposar al poble una nova taxa que va portar a la revolta i Muhammad Ali llavors va aparèixer com a salvador i va fer abolir la taxa i va expulsar a al-Bardisi del Caire fent aliança amb els notables locals (els grans ulemes i grans comerciants). Muhammad va permetre el nomenament d'un wali, que fou Khurshid Ali (març de 1804). Va fer una campanya contra els mamelucs i mentre Khurshid va introduir tropes d'irregulars procedents de Síria, que van alterar l'orde i els notables van cridar a Muhammad Ali i el van proclamar wali el 9 de juliol de 1805. La Porta va comprendre la força del nou wali i va avalar el seu nomenament a contracor com demostren els intents de nomenar-lo poc després governador de Jeddah o de Salònica. En els anys següents (1805-1811) va eliminar a tots els seus rivals, principalment els mamelucs refugiats a l'Alt Egipte. Va utilitzar alternativament l'aliança, la guerra o l'hostilitat, el que més el beneficiava. Els beys que pactaven debilitaven el seu camp que era atacat, per després ser impulsats a la revolta, aliar-se amb altres i progressivament eliminar tots els obstacles. Al-Alfi i al-Bardisi van morir amb quatre mesos de diferència a la segona meitat del 1806 i la manca d'un líder clar va beneficiar a Muhammad Ali. Finalment el 1811 el mamelucs del Caire foren convidats a un banquet al Caire i allí foren massacrats i llavors es va procedir a l'eliminació dels ja debilitats mamelucs a les províncies. Uns centenars de mamelucs foren no obstant incorporats a l'elit otomano-egípcia i van exercir funcions destacades com a militars o administradors. El 1807 van desembarcar tropes britàniques a Alexandria en auxili dels mamelucs, però no van poder ocupar Rosetta i bloquejades per les forces de Muhammad Ali amb el qual van haver de pactar la sortida. Des del 1807, a la deposició del sultà Selim III, el govern otomà va tenir dificultats i Muhammad Ali va poder gaudir de més llibertat en el seu govern. En aquest temps també va eliminar els notables urbans, primer els influents ulemes el cap principal dels quals era Umar Makram; Muhammad Ali va imposar una taxa a les terres del wakf de la que els grans ulemes tenien els seus beneficis; Makran va protestar i fou hàbilment aïllat d'altres ulemes i enviat a l'exili. En els següents anys es va dedicar a crear una elit lleial. Entre els seus plans hi havia estendre el seu poder a Síria-Palestina. Els seus fills foren enviats a expedicions per a la Porta a Hedjaz, Sudan, Creta i el Peloponès o Morea. També va fer importants reformes al cadastre nacional i el sistema econòmic, i a les forces armades. Les expedicions exteriors foren.

Nou!!: Damasc і Muhàmmad Alí Paixà · Veure més »

Muhàmmad ibn Tughj al-Ikhxid

Abu-Bakr Muhàmmad ibn Tughj al-Ikhxid —en àrab أبو بكر محمد بن طغج الإخشيد, Abū Bakr Muḥammad ibn Ṭuḡj al-Iẖxīd— (882-946) fou el fundador de la dinastia ikhxídida d'Egipte.

Nou!!: Damasc і Muhàmmad ibn Tughj al-Ikhxid · Veure més »

Muralla

Muralla d'Hostalric Muralles romanes de Lugo (Galícia), Patrimoni de la Humanitat Part de la Gran Muralla de la Xina, Patrimoni de la Humanitat Una muralla o murada és un tipus de construcció defensiva destinada a la defensa o protecció d'un indret, entorn d'una població o d'un campament militar com la Muralla medieval i moderna de Barcelona, encara que també existeixen muralles per protegir regions senceres, com la Gran Muralla de la Xina o el Mur d'Adrià.

Nou!!: Damasc і Muralla · Veure més »

Museu

Pinacoteca del Museu Víctor Balaguer de Vilanova i la Geltrú. Un museu és, segons el Consell Internacional de Museus, una institució permanent, sense finalitat de lucre, al servei de la societat i del seu desenvolupament, oberta al públic, que reuneix un conjunt de béns culturals mobles i immobles (llibres, obres d'art, obres didàctiques...) de l'home i del seu medi ambient, els conserva, els documenta i estudia, els exhibeix i en difon el coneixement per a la recerca, l'estudi i el gaudi intel·lectual i estètic, i es constitueix en espai per a la participació cultural, lúdica i científica dels ciutadans.

Nou!!: Damasc і Museu · Veure més »

Museu Nacional de Damasc

El museu Nacional de Damasc (en àrab: المتحف الوطني بدمشق), és un gran museu arqueològic situat en el centre de la ciutat de Damasc a Síria.

Nou!!: Damasc і Museu Nacional de Damasc · Veure més »

Nabateus

Petra, capital dels nabateus. Els nabateus foren un poble nòmada àrab establert al desert de Jordània i nord d'Aràbia.

Nou!!: Damasc і Nabateus · Veure més »

Napoleó III

Charles Louis Napoléon Bonaparte (París, 20 d'abril, 1808 - Chislehurst, Kent, Anglaterra 9 de gener 1873).

Nou!!: Damasc і Napoleó III · Veure més »

Natació

Nedador La natació és el mètode pel qual els éssers vius es desplacen a través de l'aigua amb un mètode que no implica simplement el caminar pel fons.

Nou!!: Damasc і Natació · Veure més »

Neu

Neu a Colorado, Estats Units La neu és la precipitació d'aigua en forma de multitud de petits cristalls de gel, dits flocs de neu (o volves, borrall(on)s, cóps, tofes, flòbies, ballarusques).

Nou!!: Damasc і Neu · Veure més »

Nicolau Damascè

Nicolau Damascè (Nicolaus Damascenus Νικόλαος Δαμασκηνός) fou un historiador i multidisciplinari grec sirià de la segona meitat del segle I aC, amic d'Herodes el Gran i d'August.

Nou!!: Damasc і Nicolau Damascè · Veure més »

Novembre

El novembre és l'onzè mes de l'any en el calendari gregorià i té 30 dies.

Nou!!: Damasc і Novembre · Veure més »

Nur-ad-Din Mahmud

Abu-l-Qàssim Nur-ad-Din Mahmud ibn Imad-ad-Din Zanguí ibn Aq-Súnqur (en àrab أبو القاسم نور الدين محمود بن عماد الدين زنكي بن آق سنقر, Abū l-Qāsim Maḥmūd Nūr ad-Dīn b. ʿImād ad-Dīn Zangī b. Āq Sunqur), més conegut senzillament com a Nur-ad-Din o Nur-ad-Din Mahmud (? - 15 de maig de 1174) fou el més destacat atabeg zengita de Síria, fill del fundador Zengi.

Nou!!: Damasc і Nur-ad-Din Mahmud · Veure més »

Oasi

Oasi a Líbia Un oasi és una àrea de vegetació isolada en un desert, que normalment circumda una font d'aigua subterrània que pot emergir o no a la superfície.

Nou!!: Damasc і Oasi · Veure més »

Olympia (Washington)

Olympia Seu del govern de Washington, Olympia Olympia és la capital de l'estat de Washington, als Estats Units d'Amèrica.

Nou!!: Damasc і Olympia (Washington) · Veure més »

Ombra orogràfica

Dibuix explicatiu de la formació d'ombres orogràfiques Una ombra orogràfica és una zona seca situada darrere d'una muntanya o una serralada.

Nou!!: Damasc і Ombra orogràfica · Veure més »

Omeies

Els Banu Umayya o omeies (en àrab بنو أمية, Banū Umayya) van ser un llinatge àrab que va exercir el poder califal primer a Orient, amb capital a Damasc, i després a Al-Àndalus, amb capital a Còrdova.

Nou!!: Damasc і Omeies · Veure més »

Organització Meteorològica Mundial

L'Organització Meteorològica Mundial (OMM), coneguda amb les sigles WMO (de l'anglès World Meteorological Organization) és una organització intergovernamental depenent de l'ONU, nascuda l'any 1950 i que en l'actualitat compta amb un total de 191 territoris i estats membres.

Nou!!: Damasc і Organització Meteorològica Mundial · Veure més »

Orient Mitjà

L'Orient Mitjà en un sentit més ample Països de l'Orient Mitjà actual Orient Mitjà, Orient Pròxim o Pròxim Orient és la part de l'Orient que està més a prop d'Europa (Occident).

Nou!!: Damasc і Orient Mitjà · Veure més »

Pagès

''Les espigoladores'' (Jean-François Millet, 1857) Un pagès, camperol o llaurador és una persona que té com a ofici treballar les terres.

Nou!!: Damasc і Pagès · Veure més »

Palestina

Israel-Palestina Palestina (en grec: Παλαιστίνη (Palaistinē); en llatí: Syria Palæstina; en àrab: فلسطين (Filasṭīn, Falasṭīn, Filisṭīn); en hebreu: פלשת - פלשתינה (Pléixet - Palestina) o ארץ ישראל (Eretz Israel)) és una regió històrica del Pròxim Orient compresa entre el mar Mediterrani i el riu Jordà, on actualment es troben l'estat d'Israel i els Territoris Palestins Ocupats, sota l'Autoritat Nacional Palestina.

Nou!!: Damasc і Palestina · Veure més »

Palmira

Palmira (en llatí, grec Παλμύρα Palmyra; hebreu תַּדְמֹר Tadmor; àrab تدمر Tedmor, el seu significat és «Palma» o «ciutat de les palmeres») fou una important ciutat de Síria en un oasi a l'interior del país ben regat per nombrosos rierols, a 215 km al nord-est de Damasc i 180 km al sud-oest de l'Eufrates, a Dayr al-Zor.

Nou!!: Damasc і Palmira · Veure més »

Patrimoni de la Humanitat

La Casa Milà, a Barcelona. La Llotja de la Seda, a València. El Patrimoni de la Humanitat (en anglès World Heritage) és un pla de protecció dels béns culturals i naturals del món, proposat per l'Organització de les Nacions Unides per a l'Educació, la Ciència i la Cultura (UNESCO), a través de la "Convenció sobre la Protecció del Patrimoni Mundial Cultural i Natural", aprovat el 1972.

Nou!!: Damasc і Patrimoni de la Humanitat · Veure més »

Pluja

Pluja La pluja és precipitació en forma de gotes d'aigua líquida, de diàmetre superior a 0.5 mm, tot i que si és dispersa les gotes poden tenir una mida inferior.

Nou!!: Damasc і Pluja · Veure més »

Precipitació atmosfèrica

Repartició de la precipitació mitjana a la Terra mes a mes segons les dades disponibles entre 1961 i 1990. En meteorologia, la precipitació és l'aigua procedent de l'atmosfera que es diposita sobre la superfície de la terra en forma sòlida o líquida com a conseqüència dels processos de condensació i agregació que afecten al vapor d'aigua dins dels núvols.

Nou!!: Damasc і Precipitació atmosfèrica · Veure més »

Primavera Àrab

efecte dòmino. Les protestes dels països àrabs de finals de l'any 2010 i principis del 2011 foren una sèrie d'importants aixecaments, manifestacions i protestes sense precedents en clamor, segons els manifestants, de la democràcia i els drets socials que s'iniciaren als països àrabs de l'Orient Mitjà i el Màgrib, com Tunísia (Revolució de Tunísia), Egipte (revolució egípcia de 2011), el Iemen, Líbia (revolució líbia de 2011), Síria (Revolta a Síria de 2011), Algèria i Jordània, i amb menor incidència a Mauritània, l'Aràbia Saudita, Oman, Sudan i el Líban, que van derrocar els governs d'Egipte, Tunísia i Líbia.

Nou!!: Damasc і Primavera Àrab · Veure més »

Primera Guerra Mundial

La Primera Guerra mundial o la Gran Guerra fou un conflicte bèl·lic que va tenir lloc a Europa i al Pròxim Orient entre 1914 i 1918.

Nou!!: Damasc і Primera Guerra Mundial · Veure més »

Privatització

La privatització és l'acció per la qual una empresa o activitat pública és venuda al sector privat.

Nou!!: Damasc і Privatització · Veure més »

Processament d'aliments

Factoria d'envasat - Max Liebermann (1879). El processament dels aliments és un conjunt de processos que es fan en les diferents parts de la cadena de producció, transport, venda i consum per a garantir la vida i la higiene dels aliments.

Nou!!: Damasc і Processament d'aliments · Veure més »

Província de Fars

Ruïnes de Persèpolis. Fars (en persa: فارس, Fârs) és una de les trenta-un províncies de l'Iran al sud del país, coneguda en època clàssica com Pèrsida (Perside) o Persis.

Nou!!: Damasc і Província de Fars · Veure més »

Qalàwun

Al-Màlik al-Mansur Sayf-ad-Din Qalàwun al-Alfí as-Salihí an-Najmí al-Alaí, més conegut simplement com al-Mansur Qalàwun o com Qalàwun —en àrab الملك المنصور سيف الدين قلاوون الألفي الصالحي النجمي العلائي, al-Malik al-Manṣūr Sayf ad-Dīn Qalāwūn al-Alfī aṣ-Ṣāliḥī an-Najmī al-ʿAlāʾī— (país kiptxak, actualment Ucraïna, vers 1222 - el Caire, 11 de novembre de 1290), soldà mameluc bahrita o kiptxak del Caire (1279-1290).

Nou!!: Damasc і Qalàwun · Veure més »

Qàït-bay

Al-Màlik al-Àixraf Abu-n-Nasr Sayf-ad-Din Qàït-bay (o Qayt-bay) al-Mahmudí adh-Dhahirí, més conegut simplement com al-Àixraf Qàït-bay, com Qàït-bay o com Qayt-bay —en àrab الملك الأشرف سيف الدين قائتباي (قايتباي) المحمودي الظاهري, al-Malik al-Axraf Sayf ad-Dīn Qāʾit-bāy (o Qāyt-bāy) al-Maḥmūdī aẓ-Ẓāhirī— fou soldà mameluc del Caire burjita o circassià (1468-1495).

Nou!!: Damasc і Qàït-bay · Veure més »

Qànsawh al-Ghawrí

Al-Màlik al-Àixraf Qànsawh al-Ghawrí, més conegut simplement com al-Àixraf Qànsawh al-Ghawrí o com Qànsawh al-Ghawrí —en àrab الملك الأشرف قانصوه الغوري, al-Malik al-Axraf Qānṣawh al-Ḡawrī— (1439-1516) fou soldà mameluc del Caire de la dinastia burjita (1501-1516).

Nou!!: Damasc і Qànsawh al-Ghawrí · Veure més »

Qinnasrin

Qinnasrin (en siríac ܩܢܫܪܝܢ; en àrab قنسرين, Qinnasrīn) fou una antiga vila i circumscripció militar de Síria a 30 km al sud-est d'Alep.

Nou!!: Damasc і Qinnasrin · Veure més »

Qumran

Qumran. Coves de Qumran. Qumran (en hebreu קומראן, en àrab قمران) és una vall situada al desert de Judea, a les costes occidentals de la mar Morta, a prop de l'assentament jueu del quibuts de Kàlia.

Nou!!: Damasc і Qumran · Veure més »

Rabat

Rabat (en àrab, الرباط, ar-Rabāṭ o ar-Ribāṭ, berber ⴻⵔⵔⴱⴰⵟ) és la capital del Regne del Marroc, situada a la costa atlàntica, a la riba sud de la desembocadura del riu Bu Regreg, que la separa de la veïna ciutat de Salé.

Nou!!: Damasc і Rabat · Veure més »

Ramla

267x267px Ramla —en hebreu רמלה, Ramlāh; en àrab الرملة, ar-Ramla, també transcrita Ramlah o al-Ramlah, Ramle, Remle i fins i tot Rama— és una ciutat del Districte Central d'Israel, avui de predomini jueu, però amb una important minoria àrab.

Nou!!: Damasc і Ramla · Veure més »

Rellotge

Un rellotge (del llatí horologium) o, col·loquialment, rellonge, és un instrument que serveix per a mesurar i indicar el pas del temps.

Nou!!: Damasc і Rellotge · Veure més »

República Àrab Siriana

La República Àrab Siriana o Síria (en àrab: الجمهوريّة العربيّة السّوريّة, al-Jumhūriyya al-ʿArabiyya al-Sūriyya o سوريا, Sūriyā) és un estat de l'Orient Mitjà situat al sud de Turquia, a l'oest de l'Iraq i al nord de Jordània, Israel-Palestina i el Líban.

Nou!!: Damasc і República Àrab Siriana · Veure més »

República Àrab Unida

La República Àrab Unida (en àrab ﺍﻟﺠﻤﻬﻮﺭﻳﺔ ﺍﻟﻌﺮﺑﻴﺔ ﺍﻟﻤﺘﺤﺪﺓ, al-Jumhūriyya al-ʿArabiyya al-Muttaḥida) va ser un estat àrab independent, producte de la unió temporal entre Egipte i Síria entre 1958 i 1961.

Nou!!: Damasc і República Àrab Unida · Veure més »

Rio de Janeiro

Rio de Janeiro ("Riu de Gener") és la capital de l'estat de Rio de Janeiro i la segona ciutat més poblada de Brasil, després de São Paulo.

Nou!!: Damasc і Rio de Janeiro · Veure més »

Romania

Romania (escrit România en romanès, AFI és un estat del sud-est d'Europa central. Fa frontera amb Ucraïna al nord i al nord-est, amb la República de Moldàvia a l'est, amb Bulgària al sud, amb Sèrbia al sud-oest i amb Hongria a l'oest. A llevant, és banyat pel mar Negre. Des de l'1 de gener de 2007 forma part de la Unió Europea, juntament amb Bulgària. Culturalment, Romania és un illot de llatinitat dins d'un oceà eslau. El seu nom ja fa referència a Roma, o bé a la Romània, nom que es donava a la part oriental de l'Imperi romà i, en època tardana, al mateix imperi en general. Amb un terme similar, Romània, es fa referència a l'àrea d'Europa on es parlen les llengües romàniques.

Nou!!: Damasc і Romania · Veure més »

Saladí

Al-Màlik an-Nàssir Abu-l-Mudhàffar Salah-ad-Din Yússuf ibn Ayyub (Tikrit, actual Iraq, 1138 - Damasc, 4 de març de 1193), més conegut simplement com a Salah-ad-Din o, catalanitzat, Saladí, va ser un kurd L'historiador medieval Ibn Athir recull un passatge d'un altre comandant: "… vostè i Saladí són kurds i no permetrà que el poder passi a mans dels turcs." Minorsky (1957) fundador de la dinastia aiúbida, soldà d'Egipte i de Síria. Gran defensor de l'islam i particularment de l'ortodòxia religiosa representada pels sunnites, unificà políticament i religiosa l'Orient Pròxim, liderant la lluita contra els croats cristians i combatent les doctrines musulmanes més apartades de l'oficial, representades per la dinastia fatimita. És particularment conegut per haver vençut els croats a la batalla de Hattin, retornant Jerusalem als musulmans i reconquerint així Terra Santa. L'impacte d'aquest esdeveniment a Occident va provocar la Tercera Croada, liderada pel famós Ricard Cor de Lleó, que va esdevenir mítica tant per als europeus com per als musulmans. Quan el 1171 va morir Al-Àdid, el darrer califa de la dinastia fatimita (xiïta), Saladí va esdevenir el soldà d'Egipte, instaurant el sunnisme al país. Tot i que nominalment depenia de Síria, en els seus dominis tenia, de fet, un poder absolut. Amb l'excusa d'eliminar la influència dels fatimites, va engrandir el reialme conquerint Líbia, el nord del Sudan i el Iemen. La seva fama va transcendir el seu temps i va esdevenir un símbol de la cavallerositat medieval, fins i tot per als seus enemics cristians. Segueix sent una figura molt admirada en la cultura àrab, kurda i musulmana.

Nou!!: Damasc і Saladí · Veure més »

Salomó d'Israel

El rei Salomó (en hebreu, שלמה בן-דוד Shelomoh ben David i en àrab, سليمان Sulayman ibn Dàüd) fou una de les principals figures de l'època dels reis a l'Antic Testament.

Nou!!: Damasc і Salomó d'Israel · Veure més »

Samarcanda

Samarcanda, també coneguda internacionalment com a Samarkand, és la segona ciutat més gran de l'Uzbekistan a la província de Samarcanda, amb una població 412.300 (2005).

Nou!!: Damasc і Samarcanda · Veure més »

Sanà

Sanà (en àrab صنعاء, Ṣan‘ā’, de vegades transcrit Sanaà, Sanaa, Sanā o Sana'a), amb una població d'1.937.451 habitants (2012), és la capital i la ciutat principal del Iemen.

Nou!!: Damasc і Sanà · Veure més »

Sanremo

Sanremo és una ciutat amb prop de 57.000 habitants situada en la costa mediterrània de Ligúria occidental, a la província d'Imperia, an la zona nord-oest d'Itàlia.

Nou!!: Damasc і Sanremo · Veure més »

Sant Pau apòstol

Sant Pau apòstol conegut també com l'Apòstol dels Gentils i com Pau de Tars (originalment Saül de Tars o Saule, i després Pau), (Tars entre el 7 i 10 - Roma 64 o 67), es considera una figura clau en el desenvolupament, l'evangelisme i la predicació del cristianisme al món conegut de l'imperi romà, important intèrpret dels ensenyaments de Jesús de Natzaret.

Nou!!: Damasc і Sant Pau apòstol · Veure més »

São Paulo

São Paulo és una ciutat del Brasil, també capital de l'estat de São Paulo i de la Regió Metropolitana de São Paulo.

Nou!!: Damasc і São Paulo · Veure més »

Síria Cele

Síria Cele fou una província romana creada vers el 120 per divisió de la província de Síria.

Nou!!: Damasc і Síria Cele · Veure més »

Sector privat

El sector privat és la part de l'economia integrada pels agents econòmics (economies domèstiques i empreses) que prenen decisions sense interferències formals de l'autoritat política, sense més limitacions que les lleis vigents que regulen les activitats.

Nou!!: Damasc і Sector privat · Veure més »

Segle VIII

El segle vuitè (VIII) és un període que comprèn els anys inclosos entre en 701 i el 800 i està marcat per la ràpida expansió dels musulmans, que conquereixen nous territoris a Europa i Àsia i exporten la seva cultura i avenços als pobles cristians.

Nou!!: Damasc і Segle VIII · Veure més »

Segle XIV aC

El segle XIV aC és un període de l'edat antiga caracteritzat per l'increment de les relacions comercials entre els grans pobles d'Orient Mitjà, que provocaran una influència mútua detectable en l'art i la tecnologia.

Nou!!: Damasc і Segle XIV aC · Veure més »

Segle XV aC

El segle XV aC manté l'equilibri territorial i polític de l'època precedent i destaca per la sofisticació dels mites i cerimònies religioses arreu, així com per l'aparició de nous pobles a Europa.

Nou!!: Damasc і Segle XV aC · Veure més »

Segle XVIII

Parlant en termes temporals estrictes, el segle XVIII va des de l'any 1701 fins al 1800, en el calendari gregorià.

Nou!!: Damasc і Segle XVIII · Veure més »

Selim I

Selim I (Amasya, 10 d'octubre de 1465 - Çorlu, 21 de setembre de 1520) va ser soldà de l'imperi Otomà de 1512 a 1520.

Nou!!: Damasc і Selim I · Veure més »

Semidesert

Zones semidesèrtiques càlides del món Zones semidesèrtiques fredes del món Un semidesert, zona semiàrida o clima d'estepa és una zona climàtica que a, grans trets, rep menys de 200 a 400 litres de precipitació anual.

Nou!!: Damasc і Semidesert · Veure més »

Septimi Sever

Luci Septimi Sever (11 d'abril de 146, Leptis Magna – 4 de febrer de 211, Eboracum, Britània) fou emperador romà fundador de la dinastia Severa.

Nou!!: Damasc і Septimi Sever · Veure més »

Siris

Siris (Σῖρις) fou una antiga ciutat de la Magna Grècia, a la desembocadura del riu del mateix nom que desaigua al golf de Tàrent (modern riu Sinno o Senio).

Nou!!: Damasc і Siris · Veure més »

Sofroni de Jerusalem

Sofroni fou un Patriarca de Jerusalem des de vers el 629 al 638.

Nou!!: Damasc і Sofroni de Jerusalem · Veure més »

Sunnisme

El sunnisme (en àrab أهل السنة والجماعة, ahl as-sunna wa-l-jamāʿa, "gent de la tradició i la comunitat", o simplement ahl as-sunna) és la branca principal de l'islam, representant prop del 90% dels musulmans.

Nou!!: Damasc і Sunnisme · Veure més »

Surakarta

La casa de la vila de Surakarta o Solo Surakarta, més coneguda com a Solo o Sala, és una ciutat d'Indonèsia al centre de Java, província de Java Central, amb una població de 520.061 habitants el 2009.

Nou!!: Damasc і Surakarta · Veure més »

Tamerlà

Tamerlà (Kish, prop de Samarcanda, suposadament el 8 d'abril de 1336 - Otrar, 14 de febrer de 1405) fou un conqueridor turcomongol que establí l'imperi dels timúrides.

Nou!!: Damasc і Tamerlà · Veure més »

Tankiz

Sayf al-Din Tankiz al-Husami al-Nasiri (en turc Deñiz que vol dir "mar") fou un mameluc egipci governador de Damasc del setembre de 1312 al 1340.

Nou!!: Damasc і Tankiz · Veure més »

Tèxtil

Teler primitiu La paraula tèxtil (que prové del llatí "textilis" que, al seu torn, ho fa del mot "texere" -teixir-) s'aplica a tota classe de teles fabricades per mitjà de trama o teixit.

Nou!!: Damasc і Tèxtil · Veure més »

Te

El te és una infusió de fulles de Camellia sinensis, un arbre robust de la família de les teàcies, que fa de 2 a 10 m, provinent dels boscos de l'Àsia temperada com la Xina (Guangdong, Guangxi, Yunnan), i de l'Asia tropical com l'Índia (Assam), Myanmar, Tailàndia i a Laos i el Vietnam, però avui es cultiva a l'Índia, Xina, Sri Lanka, Indonèsia, Kenya, Turquia i l'Argentina.

Nou!!: Damasc і Te · Veure més »

Teglatfalassar III

Teglatfalassar III Teglatfalassar III fou rei d'Assíria des del 2 de maig del 745 al 727 aC.

Nou!!: Damasc і Teglatfalassar III · Veure més »

Teheran

Teheran és la capital de l'Iran i una de les ciutats més grans del món.

Nou!!: Damasc і Teheran · Veure més »

Temperatura

Simulació de la vibració tèrmica d'un segment d'una proteïna, l'amplitud de la vibració s'incrementa amb la temperatura. La temperatura és una magnitud física de la matèria que expressa quantitativament les nocions comunes de calor i fred.

Nou!!: Damasc і Temperatura · Veure més »

Tennis de taula

Timo Boll i Christian Süss (Alemanya) El tennis de taula (o ping-pong) és un esport de raqueta que enfronta dos jugadors, o dues parelles de jugadors, posats cadascun a banda i banda d'una taula dividida transversalment a la meitat per una xarxa.

Nou!!: Damasc і Tennis de taula · Veure més »

Tiberíades

Tiberíades (en hebreu: טבריה) (Teveryà) és una ciutat d'Israel i antiga capital de Galilea.

Nou!!: Damasc і Tiberíades · Veure més »

Toledo

Toledo (en català antic Tolèdol) és la capital de la província de Toledo i al mateix temps de la comunitat autònoma de Castella-La Manxa.

Nou!!: Damasc і Toledo · Veure més »

Tomba

Un mausoleu al cementiri del Père-Lachaise. Una tomba és el lloc on es deixen les restes mortals d'una persona o animal quan mor.

Nou!!: Damasc і Tomba · Veure més »

Transoxiana

Transoxiana (literalment "més enllà de l'Oxus", en àrab Mawara al-Nahr "el país més enllà del riu") és una denominació històrica per a l'àrea geogràfica delimitada pels rius Amudarià (antigament Oxus) i Sirdarià, que incloïa la Sogdiana i part de la Bactriana, i que correspon bàsicament a l'Uzbekistan actual.

Nou!!: Damasc і Transoxiana · Veure més »

Trípoli (Líban)

Trípoli (en àrab طربلس, Ṭarābulus, pronunciat Ṭrāblus localment; també anomenada طرابلس الشام, Ṭarābulus ax-Xām, literalment "Trípoli de Síria" per tal de distingir-la de Trípoli de Líbia) és la segona ciutat del Líban, amb uns 500.000 habitants.

Nou!!: Damasc і Trípoli (Líban) · Veure més »

Tughtegin

*Zahir al-Din Tughtegin, atabeg de Damasc (1104-1128).

Nou!!: Damasc і Tughtegin · Veure més »

Turquia

Turquia (en turc: Türkiye), oficialment la República de Turquia (en turc: Türkiye Cumhuriyeti), és un estat eurasiàtic que ocupa la península d'Anatòlia al sud-oest de l'Àsia, així com Tràcia als Balcans, regió del sud-est d'Europa.

Nou!!: Damasc і Turquia · Veure més »

Tuthmosis III

Estàtua de Thutmosis III Tuthmosis III fou un faraó de la dinastia XVIII de l'antic Egipte.

Nou!!: Damasc і Tuthmosis III · Veure més »

UNESCO

LOrganització de les Nacions Unides per a l'Educació, la Ciència i la Cultura (en francès: Organisation des Nations unies pour l'éducation, la science et la culture; en anglès: United Nations Educational, Scientific and Cultural Organization, UNESCO), fou establerta per les Nacions Unides el 1946 per promoure la col·laboració internacional en educació, ciència, cultura i comunicació.

Nou!!: Damasc і UNESCO · Veure més »

Uqayl

Els uqayl o Banu Uqayl (en àrab بنو عقيل, Banū ʿUqayl) fou una tribu àrab de la confederació dels Àmir ibn Sàssaa; va subsistir al llarg dels segles i modernament apareix un grup de camellers, caravaners i mercaders amb el nom d'Agel suposats descendents dels Uqayl.

Nou!!: Damasc і Uqayl · Veure més »

Urbanista

Lurbanista és una persona que s'ocupa de l'urbanisme, és a dir qui planifica els establiments humans per tal de realitzar una disposició harmoniosa de les ciutats i dels pobles.

Nou!!: Damasc і Urbanista · Veure més »

Vall de la Bekaa

La vall de la Bekaa (Baka o Beka, plural Bika) és una plana o vall allargada al Líban, d'una altura mitjana de 1.000 metres que s'estén entre les cadenes muntanyoses del Líban i l'Antilíban.

Nou!!: Damasc і Vall de la Bekaa · Veure més »

Veneçuela

Veneçuela, oficialment la República Bolivariana de Veneçuela (en castellà: República Bolivariana de Venezuela), és un estat situat a la costa nord de Sud-amèrica.

Nou!!: Damasc і Veneçuela · Veure més »

Xerif

Xerif —de l'àrab شريف xarīf, «noble», «respectable»—, en femení xerifa —en àrab شريفة xarīfa—, en plural masculí xurafà o, segons la pronúncia magribina, xorfa —en àrab شرفاء, xurafāʾ—, és un títol tradicional àrab que designa el protector de la tribu.

Nou!!: Damasc і Xerif · Veure més »

Xiisme

El xiisme (en àrab الشيعة, ax-xīʿa, etimològicament de l'expressió "شيعة علي", "xī'at 'Alī", "partit d'Alí" o "facció d'Alí") és la segona variant més important de la fe islàmica després de la sunnita i abans del kharigisme, tot i que només representa entre un 10% i un 15% dels musulmans, la gran majoria iranians.

Nou!!: Damasc і Xiisme · Veure més »

Yarmuk

Riu Yarmuk. El pont, de la línia entre Palestina i Síria, va ser destruït el 1946 per la Haganà El Yarmuk (en àrab اليرموك, al-Yarmūk; en hebreu הירמוך, HaYarmukh; en grec Hieromax o Hieromix) és el principal afluent del riu Jordà per l'esquerra, que corre per Síria i Jordània.

Nou!!: Damasc і Yarmuk · Veure més »

Yazid I

Yazid ibn Muàwiya o Yazid I —en àrab يزيد بن معاوية, Yazīd ibn Muʿāwiya— (643-683) fou califa omeia sufyànida de Damasc (680-683).

Nou!!: Damasc і Yazid I · Veure més »

Zabadeus

Els zabadeus foren una antiga tribu àrab que vivia prop de Damasc i que fou atacada per Jonatàs, segons consta al llibre I dels macabeus.

Nou!!: Damasc і Zabadeus · Veure més »

Zanj

Zanj (en àrab i persa زنج, "terra dels negres") era el nom utilitzat pels geògrafs àrabs per a referir-se alhora a una porció de l'Àfrica oriental i als seus habitants.

Nou!!: Damasc і Zanj · Veure més »

Zengita

La dinastia zengita o dels zengites fou una nissaga musulmana d'atabegs que va governar a Mossul, Alep, Damasc, Sindjar i al-Jazira, l'origen de la qual fou Imad-ad-Din Zengi I, sota la sobirania teòrica dels turcs seljúcides.

Nou!!: Damasc і Zengita · Veure més »

1 d'octubre

L'1 d'octubre és el dos-cents setanta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents setanta-cinquè en els anys de traspàs.

Nou!!: Damasc і 1 d'octubre · Veure més »

10 de juliol

El 10 de juliol és el cent noranta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el cent noranta-dosè en els anys de traspàs.

Nou!!: Damasc і 10 de juliol · Veure més »

10 de juny

El 10 de juny és el cent seixanta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el cent seixanta-dosè en els anys de traspàs.

Nou!!: Damasc і 10 de juny · Veure més »

1069

Sense descripció.

Nou!!: Damasc і 1069 · Veure més »

1076

Sense descripció.

Nou!!: Damasc і 1076 · Veure més »

1079

Sense descripció.

Nou!!: Damasc і 1079 · Veure més »

1083

Sense descripció.

Nou!!: Damasc і 1083 · Veure més »

1095

Sense descripció.

Nou!!: Damasc і 1095 · Veure més »

1097

Sense descripció.

Nou!!: Damasc і 1097 · Veure més »

1104

Sense descripció.

Nou!!: Damasc і 1104 · Veure més »

111 aC

Sense descripció.

Nou!!: Damasc і 111 aC · Veure més »

1113

Sense descripció.

Nou!!: Damasc і 1113 · Veure més »

1120

Sense descripció.

Nou!!: Damasc і 1120 · Veure més »

1128

Sense descripció.

Nou!!: Damasc і 1128 · Veure més »

1130

Sense descripció.

Nou!!: Damasc і 1130 · Veure més »

1131

;Resta del món.

Nou!!: Damasc і 1131 · Veure més »

1132

L'any 1132 (MCXXXII) fou un any de traspàs començat en divendres pertanyent a l'edat mitjana.

Nou!!: Damasc і 1132 · Veure més »

1135

Sense descripció.

Nou!!: Damasc і 1135 · Veure més »

1139

Sense descripció.

Nou!!: Damasc і 1139 · Veure més »

114 aC

Sense descripció.

Nou!!: Damasc і 114 aC · Veure més »

1140

Sense descripció.

Nou!!: Damasc і 1140 · Veure més »

1142

L'any 1142 (MCXLII) fou un any comú iniciat en dijous pertanyent a l'edat mitjana.

Nou!!: Damasc і 1142 · Veure més »

1148

Sense descripció.

Nou!!: Damasc і 1148 · Veure més »

1150

Sense descripció.

Nou!!: Damasc і 1150 · Veure més »

1154

Sense descripció.

Nou!!: Damasc і 1154 · Veure més »

1171

Sense descripció.

Nou!!: Damasc і 1171 · Veure més »

1174

Sense descripció.

Nou!!: Damasc і 1174 · Veure més »

1176

Sense descripció.

Nou!!: Damasc і 1176 · Veure més »

1186

Sense descripció.

Nou!!: Damasc і 1186 · Veure més »

1187

Sense descripció.

Nou!!: Damasc і 1187 · Veure més »

1193

Sense descripció.

Nou!!: Damasc і 1193 · Veure més »

1196

Sense descripció.

Nou!!: Damasc і 1196 · Veure més »

1198

Sense descripció.

Nou!!: Damasc і 1198 · Veure més »

1199

;Països catalans;Món.

Nou!!: Damasc і 1199 · Veure més »

12 d'abril

El 12 d'abril és el cent dotzè dia de l'any en el Calendari Gregorià i el cent tresè en els anys de traspàs.

Nou!!: Damasc і 12 d'abril · Veure més »

12 de juliol

El 12 de juliol és el cent noranta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el cent noranta-quatrè en els anys de traspàs.

Nou!!: Damasc і 12 de juliol · Veure més »

1200

Sense descripció.

Nou!!: Damasc і 1200 · Veure més »

1207

Sense descripció.

Nou!!: Damasc і 1207 · Veure més »

1218

Sense descripció.

Nou!!: Damasc і 1218 · Veure més »

1222

Sense descripció.

Nou!!: Damasc і 1222 · Veure més »

1226

L'any 1226 va ser un any normal dins del calendari julià, que va començar en dijous.

Nou!!: Damasc і 1226 · Veure més »

1227

Sense descripció.

Nou!!: Damasc і 1227 · Veure més »

1237

L'any 1237 (MCCXXXVII) fou un any comú començat en dijous del calendari julià.

Nou!!: Damasc і 1237 · Veure més »

1245

Sense descripció.

Nou!!: Damasc і 1245 · Veure més »

1248

Sense descripció.

Nou!!: Damasc і 1248 · Veure més »

1260

Sense descripció.

Nou!!: Damasc і 1260 · Veure més »

1277

Sense descripció.

Nou!!: Damasc і 1277 · Veure més »

1278

Sense descripció.

Nou!!: Damasc і 1278 · Veure més »

1280

;Països Catalans.

Nou!!: Damasc і 1280 · Veure més »

1297

; Països Catalans.

Nou!!: Damasc і 1297 · Veure més »

1300

Sense descripció.

Nou!!: Damasc і 1300 · Veure més »

1303

Sense descripció.

Nou!!: Damasc і 1303 · Veure més »

1312

L'any 1312 (MCCCXII) fou un any de traspàs començat en dilluns segons el calendari gregorià.

Nou!!: Damasc і 1312 · Veure més »

1317

Sense descripció.

Nou!!: Damasc і 1317 · Veure més »

1340

Una miniatura de la batalla de les '' Cròniques de Jean Froissart''.

Nou!!: Damasc і 1340 · Veure més »

1346

Països Catalans.

Nou!!: Damasc і 1346 · Veure més »

1382

Sense descripció.

Nou!!: Damasc і 1382 · Veure més »

1383

Sense descripció.

Nou!!: Damasc і 1383 · Veure més »

1389

;Països Catalans.

Nou!!: Damasc і 1389 · Veure més »

1390

Sense descripció.

Nou!!: Damasc і 1390 · Veure més »

1393

Sense descripció.

Nou!!: Damasc і 1393 · Veure més »

1399

Sense descripció.

Nou!!: Damasc і 1399 · Veure més »

14 de juliol

El 14 de juliol és el cent noranta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el cent noranta-sisè en els anys de traspàs.

Nou!!: Damasc і 14 de juliol · Veure més »

1401

Sense descripció.

Nou!!: Damasc і 1401 · Veure més »

1422

L'any 1422 (MCDXXII) fou un any comú començat en dijous de les darreries de l'edat mitjana.

Nou!!: Damasc і 1422 · Veure més »

1427

Sense descripció.

Nou!!: Damasc і 1427 · Veure més »

1438

Sense descripció.

Nou!!: Damasc і 1438 · Veure més »

1464

;Països Catalans.

Nou!!: Damasc і 1464 · Veure més »

1468

Sense descripció.

Nou!!: Damasc і 1468 · Veure més »

1477

Sense descripció.

Nou!!: Damasc і 1477 · Veure més »

1495

Sense descripció.

Nou!!: Damasc і 1495 · Veure més »

15 d'octubre

El 15 d'octubre és el dos-cents vuitanta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vuitanta-novè en els anys de traspàs.

Nou!!: Damasc і 15 d'octubre · Veure més »

15 de juny

El 15 de juny és el cent seixanta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el cent seixanta-setè en els anys de traspàs.

Nou!!: Damasc і 15 de juny · Veure més »

1500

Sense descripció.

Nou!!: Damasc і 1500 · Veure més »

1502

L'any 1502 (MDII) fou un any comú començat en dissabte segons el calendari gregorià.

Nou!!: Damasc і 1502 · Veure més »

1516

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Damasc і 1516 · Veure més »

1517

Sense descripció.

Nou!!: Damasc і 1517 · Veure més »

1521

;Països Catalans.

Nou!!: Damasc і 1521 · Veure més »

1526

;Països Catalans La revolta de l'Espadà fou una insurecció protagonitzada pels moriscos a la serra d'Espadà entre els mesos de març i de setembre de l'any 1526.

Nou!!: Damasc і 1526 · Veure més »

1535

Barba-roja.

Nou!!: Damasc і 1535 · Veure més »

1572

L'any 1572 (MDLXXII) fou un any de traspàs de l'edat moderna.

Nou!!: Damasc і 1572 · Veure més »

1574

;Països Catalans.

Nou!!: Damasc і 1574 · Veure més »

1586

;Països Catalans.

Nou!!: Damasc і 1586 · Veure més »

1591

Llinda de la Casa Vila Moner de Figueres.

Nou!!: Damasc і 1591 · Veure més »

16 de desembre

El 16 de desembre és el tres-cents cinquantè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents cinquanta-unè en els anys de traspàs.

Nou!!: Damasc і 16 de desembre · Veure més »

16 de setembre

El 16 de setembre és el dos-cents cinquanta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents seixantè en els anys de traspàs.

Nou!!: Damasc і 16 de setembre · Veure més »

1697

Sense descripció.

Nou!!: Damasc і 1697 · Veure més »

1732

Sense descripció.

Nou!!: Damasc і 1732 · Veure més »

1752

1752 (MDCCLII) va ser un any de traspàs començat en dissabte del calendari gregorià i un any de traspàs començat en dimecres segons el calendari julià.

Nou!!: Damasc і 1752 · Veure més »

1754

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Damasc і 1754 · Veure més »

18 d'octubre

El 18 d'octubre és el dos-cents noranta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents noranta-dosè en els anys de traspàs.

Nou!!: Damasc і 18 d'octubre · Veure més »

1830

;Països Catalans.

Nou!!: Damasc і 1830 · Veure més »

1832

;Països Catalans.

Nou!!: Damasc і 1832 · Veure més »

1833

;Països catalans.

Nou!!: Damasc і 1833 · Veure més »

1840

;Països Catalans.

Nou!!: Damasc і 1840 · Veure més »

1860

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Damasc і 1860 · Veure més »

1878

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Damasc і 1878 · Veure més »

1894

St. Charles Avenue, Nova Orleans.

Nou!!: Damasc і 1894 · Veure més »

1897

barceloní del Fort Pienc.

Nou!!: Damasc і 1897 · Veure més »

1898

;Països Catalans:;Resta del món.

Nou!!: Damasc і 1898 · Veure més »

19 de desembre

El 19 de desembre és el tres-cents cinquanta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents cinquanta-quatrè en els anys de traspàs.

Nou!!: Damasc і 19 de desembre · Veure més »

1905

Cartell de l'Exposició Universal de Lieja el 1905.

Nou!!: Damasc і 1905 · Veure més »

1908

;Països Catalans.

Nou!!: Damasc і 1908 · Veure més »

1909

;Països Catalans.

Nou!!: Damasc і 1909 · Veure més »

1914

Providence (Rhode Island);Països Catalans.

Nou!!: Damasc і 1914 · Veure més »

1915

;Països Catalans.

Nou!!: Damasc і 1915 · Veure més »

1916

;Països Catalans.

Nou!!: Damasc і 1916 · Veure més »

1917

;Països Catalans.

Nou!!: Damasc і 1917 · Veure més »

1918

font al carrer Cucurulla de Barcelona.

Nou!!: Damasc і 1918 · Veure més »

1919

Llinda d'un edifici del carrer Major d'Olot.

Nou!!: Damasc і 1919 · Veure més »

1920

Estació del Nord de Terrassa el '''1920'''.

Nou!!: Damasc і 1920 · Veure més »

1921

Sense descripció.

Nou!!: Damasc і 1921 · Veure més »

1923

;Països Catalans.

Nou!!: Damasc і 1923 · Veure més »

1925

''Far a Groix'' de Paul Signac (1925).

Nou!!: Damasc і 1925 · Veure més »

1926

;Països Catalans.

Nou!!: Damasc і 1926 · Veure més »

1929

Exposició Internacional de 1929, a Barcelona Finalitza la reforma de l'Estació de França de Barcelona fou una de les principals estacions ferroviàries fins a la construcció de l'Estació de Sants;Països Catalans.

Nou!!: Damasc і 1929 · Veure més »

1932

;Països Catalans.

Nou!!: Damasc і 1932 · Veure més »

1938

;Països Catalans.

Nou!!: Damasc і 1938 · Veure més »

1941

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Damasc і 1941 · Veure més »

1943

;Països Catalans.

Nou!!: Damasc і 1943 · Veure més »

1945

;Països Catalans.

Nou!!: Damasc і 1945 · Veure més »

1954

;Països Catalans.

Nou!!: Damasc і 1954 · Veure més »

1955

;Països Catalans.

Nou!!: Damasc і 1955 · Veure més »

1960

;Països Catalans.

Nou!!: Damasc і 1960 · Veure més »

1961

;Països Catalans.

Nou!!: Damasc і 1961 · Veure més »

1967

Sense descripció.

Nou!!: Damasc і 1967 · Veure més »

1973

;Països Catalans.

Nou!!: Damasc і 1973 · Veure més »

1979

;Països Catalans.

Nou!!: Damasc і 1979 · Veure més »

20 d'agost

El 20 d'agost és el dos-cents trenta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents trenta-tresè en els anys de traspàs.

Nou!!: Damasc і 20 d'agost · Veure més »

20 de juliol

El 20 de juliol és el dos-cents unè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents dosè en els anys de traspàs.

Nou!!: Damasc і 20 de juliol · Veure més »

2011

L'any 2011 és un any normal començat en dissabte.

Nou!!: Damasc і 2011 · Veure més »

22 de desembre

El 22 de desembre és el tres-cents cinquanta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents cinquanta-setè en els anys de traspàs.

Nou!!: Damasc і 22 de desembre · Veure més »

23 de novembre

El 23 de novembre és el tres-cents vint-i-setè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents vint-i-vuitè en els anys de traspàs.

Nou!!: Damasc і 23 de novembre · Veure més »

24 d'agost

El 24 d'agost és el dos-cents trenta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents trenta-setè en els anys de traspàs.

Nou!!: Damasc і 24 d'agost · Veure més »

24 de juliol

El 24 de juliol és el dos-cents cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el cent dos-cents sisè en els anys de traspàs.

Nou!!: Damasc і 24 de juliol · Veure més »

25 de juliol

El 25 de juliol és el dos-cents sisè dia de l'any del calendari gregorià i el cent dos-cents setè en els anys de traspàs.

Nou!!: Damasc і 25 de juliol · Veure més »

27 de gener

El 27 de gener és el vint-i-setè dia de l'any del calendari gregorià.

Nou!!: Damasc і 27 de gener · Veure més »

28 de setembre

El 28 de setembre és el dos-cents setanta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents setanta-dosè en els anys de traspàs.

Nou!!: Damasc і 28 de setembre · Veure més »

29 de maig

El 29 de maig és el cent quaranta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el cent cinquantè en els anys de traspàs.

Nou!!: Damasc і 29 de maig · Veure més »

30 de setembre

El 30 de setembre és el dos-cents setanta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents setanta-quatrè en els anys de traspàs.

Nou!!: Damasc і 30 de setembre · Veure més »

333 aC

L'any 333 aC va ser un any del calendari romà pre-julià.

Nou!!: Damasc і 333 aC · Veure més »

37

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Damasc і 37 · Veure més »

395

Sense descripció.

Nou!!: Damasc і 395 · Veure més »

4 de març

El 4 de març és el seixanta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el seixanta-quatrè en els anys de traspàs.

Nou!!: Damasc і 4 de març · Veure més »

54

Sense descripció.

Nou!!: Damasc і 54 · Veure més »

6 de maig

El 6 de maig és el cent vint-i-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vint-i-setè en els anys de traspàs.

Nou!!: Damasc і 6 de maig · Veure més »

612

L'any 612 fou un any de traspàs iniciat en dissabte segons el còmput del calendari gregorià, instaurat posteriorment.

Nou!!: Damasc і 612 · Veure més »

627

Sense descripció.

Nou!!: Damasc і 627 · Veure més »

628

Sense descripció.

Nou!!: Damasc і 628 · Veure més »

634

Sense descripció.

Nou!!: Damasc і 634 · Veure més »

636

Sense descripció.

Nou!!: Damasc і 636 · Veure més »

639

Sense descripció.

Nou!!: Damasc і 639 · Veure més »

64 aC

Sense descripció.

Nou!!: Damasc і 64 aC · Veure més »

656

Sense descripció.

Nou!!: Damasc і 656 · Veure més »

661

Sense descripció.

Nou!!: Damasc і 661 · Veure més »

7 de març

El 7 de març és el seixanta-sisè dia de l'any del calendari gregorià, el seixanta-setè els anys de traspàs.

Nou!!: Damasc і 7 de març · Veure més »

705

;Països Catalans:;Món.

Nou!!: Damasc і 705 · Veure més »

744

Sense descripció.

Nou!!: Damasc і 744 · Veure més »

750

Sense descripció.

Nou!!: Damasc і 750 · Veure més »

796

Sense descripció.

Nou!!: Damasc і 796 · Veure més »

830

Sense descripció.

Nou!!: Damasc і 830 · Veure més »

833

Sense descripció.

Nou!!: Damasc і 833 · Veure més »

85 aC

Sense descripció.

Nou!!: Damasc і 85 aC · Veure més »

854

Sense descripció.

Nou!!: Damasc і 854 · Veure més »

858

Sense descripció.

Nou!!: Damasc і 858 · Veure més »

868

Sense descripció.

Nou!!: Damasc і 868 · Veure més »

87 aC

Sense descripció.

Nou!!: Damasc і 87 aC · Veure més »

878

Sense descripció.

Nou!!: Damasc і 878 · Veure més »

884

Sense descripció.

Nou!!: Damasc і 884 · Veure més »

896

Sense descripció.

Nou!!: Damasc і 896 · Veure més »

90 aC

Sense descripció.

Nou!!: Damasc і 90 aC · Veure més »

902

L'any 902 (CMII) és un any comú iniciat en divendres segons el calendari gregorià, el qual pren el naixement de Jesús com a referència per a les dates.

Nou!!: Damasc і 902 · Veure més »

903

Sense descripció.

Nou!!: Damasc і 903 · Veure més »

935

Sense descripció.

Nou!!: Damasc і 935 · Veure més »

94 aC

Sense descripció.

Nou!!: Damasc і 94 aC · Veure més »

945

Sense descripció.

Nou!!: Damasc і 945 · Veure més »

946

Sense descripció.

Nou!!: Damasc і 946 · Veure més »

947

Sense descripció.

Nou!!: Damasc і 947 · Veure més »

95 aC

Sense descripció.

Nou!!: Damasc і 95 aC · Veure més »

968

Sense descripció.

Nou!!: Damasc і 968 · Veure més »

969

Sense descripció.

Nou!!: Damasc і 969 · Veure més »

970

Sense descripció.

Nou!!: Damasc і 970 · Veure més »

971

Sense descripció.

Nou!!: Damasc і 971 · Veure més »

974

Sense descripció.

Nou!!: Damasc і 974 · Veure més »

976

Sense descripció.

Nou!!: Damasc і 976 · Veure més »

Redirigeix aquí:

Història de Damasc.

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »