Accés més ràpid que el navegador!Similituds entre Guerres romano-perses і Nisibis
Guerres romano-perses і Nisibis tenen 45 coses en comú (en Uniopèdia): Alep, Alexandre el Gran, Ammià Marcel·lí, Armènia, Artàban V de Pàrtia, Atropatene, Aurelià, Bagdad, Bahram I, Belisari, Capadòcia, Cassi Dió, Caucas, Cilícia, Cizre, Ctesifont, Diyarbakır, Edessa (Mesopotàmia), Eufrates, Eusebi de Cesarea, Felip l'Àrab, Galeri, Gordià III, Harran, Hatra, Huns, Imperi Aquemènida, Imperi Part, Joan Zonaràs, Jovià, ..., Kobad I, Làkhmides, Marc Aureli Car, Marc Licini Cras Dives (triumvir), Nisibis, Odenat, Província romana de Síria, Sapor I, Septimi Sever, Sinjar, Tigris, Tiridates III d'Armènia, Trajà, Valerià, Zenòbia. Ampliar l'índex (15 més) »
Alep
Alep és una ciutat al nord de la República Àrab Siriana, capital de la província o governació homònima.
Alep і Guerres romano-perses · Alep і Nisibis ·
Alexandre el Gran
Alexandre III de Macedònia (grec antic: Αλέξανδρος ὁ Μακεδών, Aléxandros ho Makedon; nascut a Pel·la el 21 de juliol del 356 aC i mort a Babilònia el 10 de juny del 323 aC), conegut habitualment com a Alexandre el Gran o Alexandre Magne, fou un rei argèada del Regne de Macedònia, a l'antiga Grècia.
Alexandre el Gran і Guerres romano-perses · Alexandre el Gran і Nisibis ·
Ammià Marcel·lí
Ammià Marcel·lí o Amià Marcel·lí va ser un militar i historiador romà del, el darrer ciutadà que va escriure una història profana en llatí, Res Gestae.
Ammià Marcel·lí і Guerres romano-perses · Ammià Marcel·lí і Nisibis ·
Armènia
La República d'Armènia o simplement Armènia (en armeni, Հայաստանի Հանրապետություն, Haiastaní Hanrapetutiún; o Հայաստան, Haiastan; Armínia, en Ramon Muntaner) és un país del Caucas, del 1990 ençà una república independent que es va segregar de la Unió Soviètica.
Armènia і Guerres romano-perses · Armènia і Nisibis ·
Artàban V de Pàrtia
Artàban V fou rei de Pàrtia des del 209 al 226 Es va rebel·lar el 209 contra son germà Vologès VI de Pàrtia i es va apoderar de la part occidental de l'Imperi, singularment Mesopotàmia, la Mèdia del sud i l'Atropatene.
Artàban V de Pàrtia і Guerres romano-perses · Artàban V de Pàrtia і Nisibis ·
Atropatene
Atropatene o Media Atropatene (originalment conegut com a Atropatkan i Atorpatkan) és el nom amb què es va conèixer al període clàssic la regió que equival a l'actual Azerbaidjan independent i a l'Azerbaidjan iranià, i el Kurdistan iranià.
Atropatene і Guerres romano-perses · Atropatene і Nisibis ·
Aurelià
Luci Domici Aurelià — — (9 de setembre 214 o 215 - setembre o octubre 275), conegut com a Aurelià, fou emperador de Roma (270-275).
Aurelià і Guerres romano-perses · Aurelià і Nisibis ·
Bagdad
Bagdad (en català medieval, Baldach o Baldac; en català pre-normatiu, també Bagdat) és la capital de l'Iraq i de la Governació de Bagdad.
Bagdad і Guerres romano-perses · Bagdad і Nisibis ·
Bahram I
Bahram I fou rei sassànida de Pèrsia, fill de Shapur I, i successor d'Ormazd I. Va regnar del juny del 271 al setembre del 274.
Bahram I і Guerres romano-perses · Bahram I і Nisibis ·
Belisari
Flavi Belisari (llatí: Flavius Belisarius; grec: Φλάβιος Βελισάριος, Flàvios Velissàrios; nascut cap al 500 i mort el 13 de març del 565), sovint conegut simplement com a Belisari, fou el general més destacat de l'Imperi Romà d'Orient en l'antiguitat tardana.
Belisari і Guerres romano-perses · Belisari і Nisibis ·
Capadòcia
Llocs d'interès turístic La Capadòcia (en turc: Kapadokya, del grec Καππαδοκίαés) és una regió de l'Àsia Menor, a Turquia.
Capadòcia і Guerres romano-perses · Capadòcia і Nisibis ·
Cassi Dió
Luci Cassi Dió (Lucius Cassius Dīo Coccēiānus; Nicea, vers 155 – després del 230), conegut també com a Dió Cassi, va ser un historiador i escriptor romà en llengua grega.
Cassi Dió і Guerres romano-perses · Cassi Dió і Nisibis ·
Caucas
Mapa administratiu de la regió del Caucas de l'URSS, 1952-1991 Les muntanyes del Caucas, a vista de satèl·lit El Caucas, de vegades Cauques, és una regió natural a l'est d'Europa i a l'oest d'Àsia, entre la mar Negra i la mar Càspia.
Caucas і Guerres romano-perses · Caucas і Nisibis ·
Cilícia
El regne armeni de Cilícia, 1199-1375. Mapa de les diverses regions tradicionals d'Àsia Menor. Cilícia fou una regió del sud-est d'Àsia Menor.
Cilícia і Guerres romano-perses · Cilícia і Nisibis ·
Cizre
Cizre (en kurd: Cizîr, en siríac: Gziro, en àrab Jazirat ibn Úmar que en turc és Cezire-i Ibn Ömer) és una ciutat de la província de Şırnak al sud-est de Turquia, poblada majoritàriament per kurds i assiris, a la riba del Tigris que forma la frontera entre Síria i Turquia al lloc on la distància entre Tigris i Eufrates és més gran i inicialment, amb un canal, formava una illa el que va produir el seu nom de Djazirat Ibn Umar d'època musulmana; degut a la força de l'aigua, el canal va substituir al llit del riu 8que es va assecar). Té una estació de frontera. Una antiga via romana va entre la ciutat i Nisibin i Mardin. L'antiga muralla tenia tres portes, i una part encara es conserva però restaurada. El castell dels emirs kurds de Cizre es troba al nord de la ciutat. L'emir Badr al-Din Lulu va construir una mesquita al que va substituir l'antiga gran mesquita. Les ruïnes d'un pont amb un arc únic de 28 metres, són a pocs quilòmetres al sud. La ciutat tenia 9560 habitants el 1890, però va perdre gran part dels seus habitants al començament del per les matances d'armenis i assiris, i el 1940 només eren 5575. Va pujar a 6473 el 1960; va començar a crèxier als anys vuitanta i el 2000 va arribar a 84.752 habitants. Segons una tradició va ser fundada per al-Hasan ibn Umar al-Khattab al-Taghlibi (mort vers 865) però una altra l'atribueix a Ardashir Babakan. El nom arameu de la ciutat era Djazarta de Kardu encara esmentat als textos cristians als segles i. Podria ser l'antiga Bazabda on Alexandre el Gran va creuar el Tigris. La ciutat dependia de Mossul al; va estar al en poder dels marwànides; el 1102 va ser governada per Shams al-Dawla Djakarmish, antic mameluc del seljúcida Malik Shah; al estava en mans dels zengites que el 1146 van nomenar Izz al-Din Abu Bakr al-Dubaysi com a governador; el 1158 estava en mans dels kurds Bashnawi quan fou conquerida per Kutb al-Din Mawdud ibn Zengi; el seu període més important fou al quan va ser governada per dues famílies de savis i religiosos, els Banu l-Athir i els Banu Abd al-Karim al-Djazari. Al fou objecte de disputa entre safàvides i otomans i els kurds locals van demanar la protecció otomana a canvi de conservar una gran independència, sota la direcció de la dinastia dels Hamidiyya. Amb Sayyid Ahmad, que governava el 1535, va dominar fins i tot Mossul. Va rebre nombrosos fugitius cristians d'Irbil el 1566. La ciutat va restar autonoma fins al que es van imposar a la regió el 1833 i a la ciutat el 1836, i va esdevenir capçalera d'un kada.
Cizre і Guerres romano-perses · Cizre і Nisibis ·
Ctesifont
Ctesifont (Ktēsiphōn; persa sassànida: 𐭲𐭩𐭮𐭯𐭥𐭭, tysfwn; تیسفون; ܩܛܝܣܦܘܢ) fou la capital de l'Imperi part i després de l'imperi dels perses sassànides.
Ctesifont і Guerres romano-perses · Ctesifont і Nisibis ·
Diyarbakır
Diyarbakır (nom oficial en turc) o Amed (en kurd) és una ciutat del Kurdistan, capital d'una província homònima de Turquia, i principal ciutat del nord.
Diyarbakır і Guerres romano-perses · Diyarbakır і Nisibis ·
Edessa (Mesopotàmia)
Edessa fou una antiga ciutat, actualment anomenada Şanlıurfa o Urfa, situada en allò que avui en dia és el sud-est de Turquia.
Edessa (Mesopotàmia) і Guerres romano-perses · Edessa (Mesopotàmia) і Nisibis ·
Eufrates
LEufrates (en turc i en;, Furât; en arameu, en l'Antic Testament, Prath; en assiri Pu-rat-tu; en persa antic Ufratu;, Frot o) és un riu que en gran part discorre per l'Iraq.
Eufrates і Guerres romano-perses · Eufrates і Nisibis ·
Eusebi de Cesarea
va ser un historiador grec del cristianisme, exegeta i polemista cristià.
Eusebi de Cesarea і Guerres romano-perses · Eusebi de Cesarea і Nisibis ·
Felip l'Àrab
Marc Juli Felip (c. 204 - 249) més conegut com a Felip l'Àrab, fou emperador romà entre els anys 244 i 249.
Felip l'Àrab і Guerres romano-perses · Felip l'Àrab і Nisibis ·
Galeri
Gai Galeri Valeri Maximià o Maximià II (en Gaius Galerius Valerius Maximianus) fou emperador romà del 305 al 311 i nomenat cèsar el 293.
Galeri і Guerres romano-perses · Galeri і Nisibis ·
Gordià III
Marc Antoni Gordià, conegut generalment com a Gordià III, fou emperador des del maig del 238 per aclamació popular, quan només tenia 13 anys, la gent pretenia així satisfer la seva frustració per no haver gaudit del govern real de dos membres de la seva família: Gordià I i Gordià II.
Gordià III і Guerres romano-perses · Gordià III і Nisibis ·
Harran
Harran, antigament Haran o Carres, és una ciutat del nord de Mesopotàmia, a l'est de l'Eufrates, a la vall del Balikh.
Guerres romano-perses і Harran · Harran і Nisibis ·
Hatra
Hatra fou una antiga ciutat en ruïnes de l'Iraq a la governació de Nínive, a la regió de la Jazira.
Guerres romano-perses і Hatra · Hatra і Nisibis ·
Huns
Els huns eren un poble nòmada de l'estepa que, a partir de finals del dC, va fer profundes incursions per Europa i Àsia i fins a l'Índia.
Guerres romano-perses і Huns · Huns і Nisibis ·
Imperi Aquemènida
LImperi Aquemènida o dels aquemènides fou el primer i més extens imperi dels perses, el qual es va estendre pels territoris dels actuals estats de l'Iran, l'Iraq, el Turkmenistan, l'Afganistan, l'Uzbekistan, Turquia, Xipre, Síria, el Líban, Israel-Palestina i Egipte.
Guerres romano-perses і Imperi Aquemènida · Imperi Aquemènida і Nisibis ·
Imperi Part
L'Imperi Part fou un regne d'estructura feudal que va existir aproximadament des del 249 aC fins a l'any 231 dC.
Guerres romano-perses і Imperi Part · Imperi Part і Nisibis ·
Joan Zonaràs
Joan Zonaràs o Zonares (c. 1074 - d. de 1159) fou un teòleg i historiador romà d'Orient del, sota els emperadors Aleix I Comnè i Calojoannes (Joan II Comnè).
Guerres romano-perses і Joan Zonaràs · Joan Zonaràs і Nisibis ·
Jovià
Jovià (en llatí:, 331 - 17 de febrer del 364) fou un general i emperador romà (26 de juny de 363 - 17 de febrer de 364).
Guerres romano-perses і Jovià · Jovià і Nisibis ·
Kobad I
Kobad I (també Kaveh, Kavadh o Qobad, en Cobades, en Κοβάδης) fou rei sassànida de Pèrsia del 488 al 531, fill de Peroz I i successor del seu oncle Balash.
Guerres romano-perses і Kobad I · Kobad I і Nisibis ·
Làkhmides
s. XV que descriu la construcció d'un dels castells d'Al-Hira, la capital dels làkhmides. Els làkhmides van ser un grup d'àrabs cristians que van viure al sud d'Iraq, i el 266 dC construïren la ciutat d'al-Hira.
Guerres romano-perses і Làkhmides · Làkhmides і Nisibis ·
Marc Aureli Car
Marc Aureli Car (Marcus Aurelius Carus) fou un emperador romà del 282 al 283.
Guerres romano-perses і Marc Aureli Car · Marc Aureli Car і Nisibis ·
Marc Licini Cras Dives (triumvir)
Marc Licini Cras Dives (en Marcus Licinius P. f. M. n. Crassus Dives) (~105 aC - 53 aC), més conegut com a Cras el Triumvir, va ser un rellevant aristòcrata, general i polític de l'antiga república romana.
Guerres romano-perses і Marc Licini Cras Dives (triumvir) · Marc Licini Cras Dives (triumvir) і Nisibis ·
Nisibis
Nisibis (o, actualment,;, després Nisibis, Nizibis, Nísibe o Nisibe i Nisibin) és una ciutat a la província de Mardin, al sud-est de Turquia, i situada a 128 km al sud-est de Diyarbakır.
Guerres romano-perses і Nisibis · Nisibis і Nisibis ·
Odenat
Septimi Odenat (Septimius Odaenathus; Odènathos, /oˈðɛnaθos/; arameu palmirià: 50x50px,; tr) va ser el marit de la famosa reina Zenòbia, i rei de Palmira dels anys 252 al 267.
Guerres romano-perses і Odenat · Nisibis і Odenat ·
Província romana de Síria
La província romana de Síria fou establerta el 64 aC amb els antics territoris selèucides i comprenia nombroses ciutats lliures i tetrarquies o petits principats.
Guerres romano-perses і Província romana de Síria · Nisibis і Província romana de Síria ·
Sapor I
Sapor I o Xapur I (215-272) va ser el segon Rei de reis (240-270) de la dinastia sassànida.
Guerres romano-perses і Sapor I · Nisibis і Sapor I ·
Septimi Sever
Luci Septimi Sever (11 d'abril de 146, Leptis Magna – 4 de febrer de 211, Eboracum, Britània) fou emperador romà fundador de la dinastia Severa.
Guerres romano-perses і Septimi Sever · Nisibis і Septimi Sever ·
Sinjar
Temple yazidí a les muntanyes de Jabal Sinjar Sinjar (en àrab:سنجار, en kurd: Şengal) és una ciutat de l'Iraq situada a la regió muntanyosa transfronterera de Jabal Sinjar, que comprèn l'àrea entre el riu Tigris i el Khabur.
Guerres romano-perses і Sinjar · Nisibis і Sinjar ·
Tigris
El Tigris (en persa antic Tigr; en arameu Deqlath;; en turc i; en hebreu, en textos bíblics, חִדֶּקֶל, Hiddéqel; en grec antic Τίγρης, Tigres, i en) és, juntament amb l'Eufrates, un dels dos grans rius que defineixen la Mesopotàmia; és el més oriental de tots dos i travessa l'Iraq des de les muntanyes de l'Anatòlia.
Guerres romano-perses і Tigris · Nisibis і Tigris ·
Tiridates III d'Armènia
Tiridates III (en armeni Տրդատ Գ) que va viure probablement entre l'any 250 i el 330.
Guerres romano-perses і Tiridates III d'Armènia · Nisibis і Tiridates III d'Armènia ·
Trajà
Marc Ulpi Trajà (Marcus Ulpius Traianus; Itàlica, 18 de setembre del 53 - Selinunt, 9/11 d'agost del 117) fou emperador romà entre el 98 i el 117.
Guerres romano-perses і Trajà · Nisibis і Trajà ·
Valerià
Publi Licini Valerià (en llatí) (200-260) fou emperador romà del 253 al 260.
Guerres romano-perses і Valerià · Nisibis і Valerià ·
Zenòbia
Septímia Zenòbia (Zēnobía; arameu palmirià:, Btzby / Bat-Zabbai) (Palmira, ca. 240 – Tívoli, 274) fou reina de Palmira.
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Guerres romano-perses і Nisibis
- Què tenen en comú Guerres romano-perses і Nisibis
- Semblances entre Guerres romano-perses і Nisibis
Comparació entre Guerres romano-perses і Nisibis
Guerres romano-perses té 354 relacions, mentre que Nisibis té 161. Com que tenen en comú 45, l'índex de Jaccard és 8.74% = 45 / (354 + 161).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Guerres romano-perses і Nisibis. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu:
