SortintEntrant

🌟Hem simplificat el nostre disseny per a una millor navegació!

Taula de continguts

1. 373 les relacions: ABC-Clio, Abril, Absolutisme, Accademia Nazionale delle Scienze, Administració provincial romana, Alberico da Barbiano, Alcide De Gasperi, Alessandria (municipi del Piemont), Alessandro Manzoni, Alps, Alta edat mitjana, Amalfi, Ancona, Antonio Maria Lorgna, Antonio Meucci, Arduí d'Ivrea, Aspromonte, August, Àustria, Bandera d'Itàlia, Batalla de Legnano, Batalla de Magenta, Batalla de Marengo, Batalla de Marino, Batalla de Sedan, Batalla de Solferino, Bèrgam, Bel paese, Benedetto Croce, Benito Mussolini, Berenguer I d'Itàlia, Biella, Bolonya, Brescia, Burgesia, Caçador, Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident, Camillo Benso di Cavour, Campanya d'Itàlia (1796-1797), Cançoner (Petrarca), Carbonaris, Carlemany, Carles Albert I de Sardenya, Carles I d'Anjou, Carlo Botta, Català, Catolicisme, Còlera, Còrsega, Centralisme, ... Ampliar l'índex (323 més) » « Shrink índex

ABC-Clio

ABC-Clio, LLC o ABC-CLIO és una empresa editora d'obres de publicació acadèmica i publicacions periòdiques principalment sobre temes com la història i les ciències socials per a entorns educatius i de biblioteques públiques.

Veure Unificació italiana і ABC-Clio

Abril

Labril és el quart mes de l'any en el calendari gregorià i té 30 dies.

Veure Unificació italiana і Abril

Absolutisme

Labsolutisme fou una filosofia política característica de l'Europa d'època moderna, que propugnava que la monarquia havia de tenir un poder absolut, és a dir sense límits i sense compartir-lo, i per això anomenaren aquesta forma de govern com a monarquia absoluta.

Veure Unificació italiana і Absolutisme

Accademia Nazionale delle Scienze

LAccademia Nazionale delle Scienze detta dei XL, en català Acadèmia Nacional de la Ciència dita dels XL, és l'acadèmia italiana de les ciències.

Veure Unificació italiana і Accademia Nazionale delle Scienze

Administració provincial romana

L'administració provincial romana es va crear quan la Primera Guerra Púnica va portar a l'expansió del territori de Roma, bàsicament a les illes mediterrànies.

Veure Unificació italiana і Administració provincial romana

Alberico da Barbiano

Alberico da Barbiano El Gran (Barbiano di Cotignola, 1344 – Castello di Pieve del Vescovo, 26 d'abril de 1409) fou un condottiero italià, comte de Cunio.

Veure Unificació italiana і Alberico da Barbiano

Alcide De Gasperi

fou un polític italià, que ocupà la Presidència interina de la República i el càrrec de primer ministre d'Itàlia en huit governs de coalició diferents, entre el 1945 i el 1953.

Veure Unificació italiana і Alcide De Gasperi

Alessandria (municipi del Piemont)

Alexandria d'Itàlia o Alessandria és un municipi italià, situat a la regió del Piemont i a la província d'Alessandria.

Veure Unificació italiana і Alessandria (municipi del Piemont)

Alessandro Manzoni

Alessandro Francesco Tommaso Manzoni (Milà, 7 de març de 1785 - Milà, 22 de maig de 1873) va ser un escriptor italià del romanticisme.

Veure Unificació italiana і Alessandro Manzoni

Alps

Els Alps (Alpen en alemany, Alpes en francès i Ârpes en francoprovençal, Alpi en italià, Alpe en eslovè, Alps en furlà, occità i romanx, Alp en llombard i piemontès) són una cadena de muntanyes situada a l'Europa central.

Veure Unificació italiana і Alps

Alta edat mitjana

L'alta edat mitjana és una de les divisions convencionals de la historiografia europea que fa referència al període entre la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident i l'any 1000.

Veure Unificació italiana і Alta edat mitjana

Amalfi

Amalfi és un municipi de la província de Salern, regió de Campània (Itàlia).

Veure Unificació italiana і Amalfi

Ancona

Ancona és una ciutat italiana, capital de la província d'Ancona a la regió de les Marques.

Veure Unificació italiana і Ancona

Antonio Maria Lorgna

Antonio Maria Lorgna o Antonio Mario Lorgna (com firmava els seus escrits) fou un matemàtic i enginyer venecià del promotor de l'Acadèmia de Ciències d'Itàlia.

Veure Unificació italiana і Antonio Maria Lorgna

Antonio Meucci

Antonio Santi Giuseppe Meucci, comunament denominat Antonio Meucci (Florència, Itàlia 13 d'abril de 1808 - Nova York, EUA 18 d'octubre de 1889) fou un inventor i científic italià, que va inventar el telèfon el 1854.

Veure Unificació italiana і Antonio Meucci

Arduí d'Ivrea

Arduí d'Ivrea (marquès Arduí I d'Ivrea) (¿Pombia?, 955 – Abadia de Fruttuaria, 14 de desembre de 1015) fou marquès d'Ivrea entre 990 i 999 i rei d'Itàlia entre 1002 i 1014.

Veure Unificació italiana і Arduí d'Ivrea

Aspromonte

Aspromonte és una cadena muntanyosa dels Apenins meridionals, situada al sud de Calàbria, a la província de Reggio Calàbria i limita a l'est amb el Mar Jònic, a l'oest pel Mar Tirrè, al sud de l'Estret de Messina i al nord pel riu Petrace i els rierols de Platì i de Careri.

Veure Unificació italiana і Aspromonte

August

August (llatí: Imperator Caesar divi filius Augustus; nascut el 23 de setembre del 63 aC i mort el 19 d'agost del 14) fou un home d'estat i líder militar romà que esdevingué el primer emperador de l'Imperi Romà entre el 27 aC i la seva mort el 14.

Veure Unificació italiana і August

Àustria

Àustria (en alemany Österreich), oficialment la República d'Àustria (en alemany Republik Österreich), és un estat sense litoral a l'Europa central.

Veure Unificació italiana і Àustria

Bandera d'Itàlia

La bandera d'Itàlia és la bandera tricolor que representa l'estat italià formada per tres franges verticals d'igual amplada amb els colors blanc (al centre), vermell (al batent) i verd (a l'asta).

Veure Unificació italiana і Bandera d'Itàlia

Batalla de Legnano

La batalla de Legnano va tenir lloc el 29 de maig de 1176 i va enfrontar les tropes del Sacre Imperi Romanogermànic, dirigides per l'emperador Frederic I i la Lliga Llombarda, que va obtenir una victòria decisiva que va aconseguir forçar la Treva de Venècia i la posterior Pau de Constança.

Veure Unificació italiana і Batalla de Legnano

Batalla de Magenta

La Batalla de Magenta és una batalla de la Segona guerra de la independència italiana que va tenir lloc el 4 de juny del 1859 prop de la ciutat de Magenta, entre l'Imperi Austríac i el Regne de Sardenya-Piemont amb el seu aliat el Segon Imperi Francès sota Napoleó III.

Veure Unificació italiana і Batalla de Magenta

Batalla de Marengo

La batalla de Marengo fou lliurada al Piemont, a la plana entre les viles actuals de Spinetta Marengo (en piamontès La Spinëta) i Castelceriolo (en piamontès Castesirió), properes a la ciutat d'Alessandria (municipi del Piemont), el 14 de juny del 1800, en el marc de la Guerra de la Segona Coalició.

Veure Unificació italiana і Batalla de Marengo

Batalla de Marino

La batalla de Marino fou un combat lluitat el 30 d'abril de 1379 al peu del castell de Marino, en aquell moment part dels Estats Pontificis.

Veure Unificació italiana і Batalla de Marino

Batalla de Sedan

La Batalla de Sedan es va lliurar l'1 de setembre de 1870, durant la Guerra francoprussiana.

Veure Unificació italiana і Batalla de Sedan

Batalla de Solferino

La Batalla de Solferino va tenir lloc el 24 de juny de 1859 a la localitat de Solferino (Itàlia).

Veure Unificació italiana і Batalla de Solferino

Bèrgam

Bèrgam (en llombard Bèrghem, occ. ˈbɛɾɡum, or. ˈbɛɾɡɛm; en italià Bergamo, ˈbɛrɡamo) és una ciutat d'Itàlia, capital de la província homònima, a la regió de la Llombardia, a uns 40 km al nord-est de Milà.

Veure Unificació italiana і Bèrgam

Bel paese

Bel Paese és un formatge fabricat pel grup italià Galbani.

Veure Unificació italiana і Bel paese

Benedetto Croce

Benedetto Croce (Pescasseroli, 25 de febrer del 1866 – 20 de novembre del 1952), escriptor, filòsof i polític italià.

Veure Unificació italiana і Benedetto Croce

Benito Mussolini

Benito Amilcare Andrea Mussolini (Dovia di Predappio, Forlí, Regne d'Itàlia, 29 de juliol del 1883 - Giulino di Mezzegra, 28 d'abril del 1945), fou el cap de govern dictatorial d'Itàlia durant el període de 1922 fins al 1943.

Veure Unificació italiana і Benito Mussolini

Berenguer I d'Itàlia

Berenguer de Friül (Cividale del Friuli, 845 – Verona, 7 d'abril del 924) va ser marquès de Friül (874-890/ 896), rei d'Itàlia (com Berenguer I, 887-924) i emperador (915-924).

Veure Unificació italiana і Berenguer I d'Itàlia

Biella

Biella (piemontès Biela) és un municipi italià, situat a la regió del Piemont i a la província de Biella.

Veure Unificació italiana і Biella

Bolonya

Bolonya (en; en emilià: Bulåggna) és la capital de la regió d'Emília-Romanya (al nord d'Itàlia) i de la ciutat metropolitana de Bolonya, entre els rius Reno i Sàvena, prop dels Apenins.

Veure Unificació italiana і Bolonya

Brescia

Brescia (en llombard Bressa, pronunciat o; en italià Brescia, pronunciat) és una ciutat d'Itàlia, capital de la província homònima, a la regió de la Llombardia.

Veure Unificació italiana і Brescia

Burgesia

Una burgesa catalana retratada al voltant de 1572 La burgesia (antigament també burguesia) és una classe social, tal com l'entenen l'economia política i el marxisme, que acostuma a estar caracteritzada per posseir els mitjans de producció, sobretot el capital, en les relacions econòmiques.

Veure Unificació italiana і Burgesia

Caçador

Estàtua d'un caçador, per Auguste Arnaud Els caçadors (del francès chasseurs) eren soldats destinats a servir com a tropes lleugeres, bé sigui per companyies unides als seus regiments o separades, formant cossos per si soles.

Veure Unificació italiana і Caçador

Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident

Mapa de l'Imperi Romà a l'any 133 aC (vermell), 44 aC (taronja), 14 dC (groc), i 117 dC (verd) La caiguda de l'Imperi Romà d'Occident és el procés de decadència que va portar a la fragmentació de l'Imperi Romà d'Occident l'any 476 i la seva posterior dissolució el 480.

Veure Unificació italiana і Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident

Camillo Benso di Cavour

Camillo Paolo Filippo Giulio Benso, comte de Cavour, d'Isolabella i de Leri, sovint conegut simplement com a comte de Cavour o Cavour (Torí, 10 d'agost del 1810 – Torí, 6 de juny del 1861) va ser un polític, patriota i empresari italià, protagonista de la unificació italiana com a cap de govern del Regne del Piemont-Sardenya i, posteriorment, com a primer president del Consell de Ministres del Regne d'Itàlia.

Veure Unificació italiana і Camillo Benso di Cavour

Campanya d'Itàlia (1796-1797)

La primera campanya d'Itàlia és una campanya militar duta a terme pel general francès Napoleó Bonaparte al nord d'Itàlia i al territori d'Àustria del 24 de març de 1796 la 7 d' abril de 1797.

Veure Unificació italiana і Campanya d'Itàlia (1796-1797)

Cançoner (Petrarca)

Manuscrit de les obres de Petrarca. Escola florentina, realitzat per al primer duc d'Urbino Federico III de Montefeltro (1444-1482). Conté les ''Rimes'' i els ''Triomfs'' Cançoner (en italià: Canzoniere) és el nom amb què popularment es coneix l'obra lírica en vulgar toscà del poeta renaixentista Francesco Petrarca Rerum vulgarium fragmenta ('Fragments de coses en vulgar'), composta en el, i publicada per primera vegada a Venècia el 1470 per l'editor Vindelino da Spira.

Veure Unificació italiana і Cançoner (Petrarca)

Carbonaris

Bandera dels carbonaris italians Placa commemorativa de l'execució dels carbonaris Angelo Targhini i Leonida Montanari (1825, Piazza del Popolo, Roma). Els carbonaris foren els membres d'una societat secreta italiana fundada a Nàpols durant els primers anys del sobre valors patriòtics i liberals.

Veure Unificació italiana і Carbonaris

Carlemany

Carlemany (llatí: Carolus Magnus o Karolus Magnus; alemany: Karl der Große; francès: Charlemagne; nascut probablement el 2 d'abril del 742 prop de Lieja i mort el 28 de gener del 814 a Aquisgrà) fou rei dels francs entre el 768 i el 814 (fins al 771 conjuntament amb el seu germà Carloman I).

Veure Unificació italiana і Carlemany

Carles Albert I de Sardenya

Carles Albert I de Sardenya o Carles Albert de Savoia-Carginano (París, França 1798 - Porto, Regne de Portugal 1849) fou un príncep de Savoia-Carignano amb el tractament d'altesa reial que esdevingué l'any 1831 rei de Sardenya.

Veure Unificació italiana і Carles Albert I de Sardenya

Carles I d'Anjou

Carles I d'Anjou (- Foggia, Regne d'Itàlia, 1285) fou comte d'Anjou, Provença i Maine (1246 - 1285); rei de Sicília (1266 - 1282); rei de Nàpols (1266 -1285); rei titular d'Albània (1267-85); rei titular de Jerusalem (1278 - 85).

Veure Unificació italiana і Carles I d'Anjou

Carlo Botta

Carlo Botta (6 de novembre de 1766, San Giorgio Canavese - 10 d'agost de 1837, París) fou un metge, historiador i polític italià.

Veure Unificació italiana і Carlo Botta

Català

El català (denominació oficial a Catalunya, a les Illes Balears, a Andorra, a la ciutat de l'Alguer i tradicional a Catalunya del Nord) o valencià (denominació oficial al País Valencià i tradicional al Carxe) és una llengua romànica parlada a Catalunya, el País Valencià (tret d'algunes comarques i localitats de l'interior), les Illes Balears (on també rep el nom de mallorquí, menorquí, eivissenc o formenterer segons l'illa), Andorra, la Franja de Ponent (a l'Aragó), la ciutat de l'Alguer (a l'illa de Sardenya), la Catalunya del Nord, el Carxe (un petit territori de Múrcia habitat per pobladors valencians), i en comunitats arreu del món (entre les quals destaca la de l'Argentina, amb 200.000 parlants).

Veure Unificació italiana і Català

Catolicisme

MNAC. El terme catolicisme usualment es refereix a la doctrina o la fe de l'Església Catòlica, la qual comprèn totes aquelles esglésies cristianes que estan en comunió amb el Papa de Roma, i que accepten la seva autoritat en matèries de fe i de moral.

Veure Unificació italiana і Catolicisme

Còlera

El còlera és una malaltia infecciosa intestinal aguda causada per la ingestió d'aliments o aigua contaminats pel bacteri Vibrio cholerae dels serotips O1 i O139.

Veure Unificació italiana і Còlera

Còrsega

Còrsega (en cors, Corsica; en francès, Corse) és una illa mediterrània de 8.748 km², situada en latituds —entre 41º i 43º de latitud nord— sensiblement idèntiques a les dels Pirineus i de la part mitjana dels Apenins.

Veure Unificació italiana і Còrsega

Centralisme

Els estats unitaris es mostren en blau Un Estat unitari o Estat centralitzat és un Estat o país governat constitucionalment com una sola unitat, sovint amb només una assemblea legislativa, només un sistema judicial que supervisa els sistemes judicials locals, i només una constitució.

Veure Unificació italiana і Centralisme

Cesare Balbo

Cesare Balbo (Torí, 1789 — 1853) va ser un polític i escriptor italià.

Veure Unificació italiana і Cesare Balbo

Cesare Ripa

Cesare Ripa Virgola (Perusa 1555 o 1560 - Roma 22 de gener de 1622 va ser un acadèmic i escriptor italià.

Veure Unificació italiana і Cesare Ripa

Ciutadania romana

La ciutadania romana (en llatí civis, plural cives, 'ciutadà' i també civitas, 'nació, estat, poble) era un estatus polític i jurídic privilegiat atorgat als individus lliures pel que respecta a les lleis, la propietat i el govern.

Veure Unificació italiana і Ciutadania romana

Ciutat del Vaticà

El Vaticà (el nom oficial és Estat de la Ciutat del Vaticà; en llatí: Status Civitatis Vaticanæ .

Veure Unificació italiana і Ciutat del Vaticà

Civitella del Tronto

Citivella del Tronto és una municipi de 5.395 habitants de la província de Teramo, Itàlia situat a 589 metres per damunt la mar.

Veure Unificació italiana і Civitella del Tronto

Classicisme

Un classicisme és un moviment artístic caracteritzat per una mirada nostàlgica a l'antiguitat clàssica.

Veure Unificació italiana і Classicisme

Climent VII d'Avinyó

Robert de Ginebra (1342-16 de setembre del 1394) va ser escollit al papat pels cardenals francesos que s'oposaven a Urbà VI.

Veure Unificació italiana і Climent VII d'Avinyó

Club dels Jacobins

El Club dels Jacobins fou el més radical, gran i poderós club polític a França durant la Revolució.

Veure Unificació italiana і Club dels Jacobins

Comú

Un comú (o, a la Catalunya del Nord, i per influència francesa, una comuna, encara que el terme s'usava antigament) és una població que pertany a una zona determinada, que és representada per uns magistrats i un consell de veïns o consell de comú.

Veure Unificació italiana і Comú

Comitè Internacional de la Creu Roja

El Comitè Internacional de la Creu Roja (CICR) (en francès: Comité international de la Croix-Rouge) és una organització imparcial, neutral i independent, que té la missió exclusivament humanitària de protegir la vida i la dignitat de les víctimes de la guerra i la violència interna, així com de prestar-los assistència.

Veure Unificació italiana і Comitè Internacional de la Creu Roja

Como (ciutat d'Itàlia)

Como (o Còm en llombard) és una ciutat d'Itàlia, a la regió de Llombardia, província de Como, amb 82.000 habitants.

Veure Unificació italiana і Como (ciutat d'Itàlia)

Comuna

* Comuna o latrina, instal·lació sanitària.

Veure Unificació italiana і Comuna

Congrés de Viena

El congrés de Viena fou una conferència entre ambaixadors de les majors potències d'Europa que va ser presidit per l'estadista austríac Klemens Wenzel von Metternich.

Veure Unificació italiana і Congrés de Viena

Conservadorisme

El conservadorisme és un terme relativista utilitzat per a descriure les ideologies polítiques que afavoreixen els valors tradicionals, és a dir, els costums i creences culturals, com els religiosos o els nacionals.

Veure Unificació italiana і Conservadorisme

Constitució Espanyola de 1812

1.

Veure Unificació italiana і Constitució Espanyola de 1812

Convencions de Ginebra

Les Convencions de Ginebra són l'intent de normativitzar el Dret Internacional Humanitari.

Veure Unificació italiana і Convencions de Ginebra

Cornucòpia

Cornucòpia La cornucòpia o corn de l'abundància era la banya d'Amaltea, que Zeus va trencar sense voler.

Veure Unificació italiana і Cornucòpia

Cosme el Vell

Cosme de Mèdici —Cosimo de'Medici— també conegut amb el nom de Cosme el Vell o Cosimo Pater Patriae— (Florència, República de Florència, 27 de setembre de 1389 - íd., 1 d'agost de 1464) fou un polític i banquer florentí, fundador d'una de les branques de la Dinastia Mèdici, que va esdevenir una de les figures més importants durant el Renaixement i fou senyor de Florència entre 1434 i 1464.

Veure Unificació italiana і Cosme el Vell

Dalmàcia

Dalmàcia és una regió que s'estén del nord-oest al sud-oest de la costa de la mar Adriàtica.

Veure Unificació italiana і Dalmàcia

Dante Alighieri

Casa de Dante a Florència '''"Dante i Beatriu al jardí"''''', 1903, obra d'estil prerafaelita del pintor italià Cesare Saccaggi. Dante Alighieri, batejat Durante di Alighiero degli Alighieri i conegut tradicionalment en català com el Dant (Florència, República de Florència, maig/juny del 1265 - Ravenna, Estats Pontificis, 14 de setembre de 1321), fou poeta italià, un dels autors més reconeguts de la literatura universal, conegut per haver escrit La Divina Comèdia, una de les obres fonamentals de la transició del pensament medieval al renaixentista i obra cabdal de la literatura universal.

Veure Unificació italiana і Dante Alighieri

Dinastia borbònica

Escut dels Ducs de Borbó La dinastia borbònica, o la Casa de Borbó (en francès: dynastie des Bourbons o maison de Bourbon), és un conjunt de dinasties sorgides de la casa ducal de Borbó, originària de la localitat francesa de Borbó.

Veure Unificació italiana і Dinastia borbònica

Dinastia dels Habsburg

Escut dels Habsburg La família dels Habsburg, també coneguda com a casa d'Àustria, van ser una de les grans famílies de l'aristocràcia europea, ja que des de 1291 fins a 1918 dominaren sobre grans extensions de l'Europa central (conegut com a Imperi Habsburg amb l'arxiducat d'Àustria com una de les seves principals possessions).

Veure Unificació italiana і Dinastia dels Habsburg

Dinastia Savoia

Escut d'armes de la Casa de Savoia. La Dinastia Savoia o Casa de Savoia és una dinastia que tradicionalment tenia els seus dominis a Savoia, i que esdevingué la casa regnant del Regne d'Itàlia, des de la seva fundació l'any 1861 fins a la instauració de la República Italiana el 1946.

Veure Unificació italiana і Dinastia Savoia

Don Carlos (Verdi)

Don Carlos, en la versió francesa, o Don Carlo, en la versió italiana, és un grand opéra en cinc actes de Giuseppe Verdi, sobre un llibret de Joseph Méry i Camille du Locle, basat en el drama de Friedrich von Schiller (escrit l'any 1805).

Veure Unificació italiana і Don Carlos (Verdi)

Donació de Sutri

La Donació de Sutri va ser un acord assolit a Sutri per Luitprand i el Papa Gregori II el 728.

Veure Unificació italiana і Donació de Sutri

Drets humans

Els drets humans es defineixen generalment com aquelles llibertats, facultats, institucions o reivindicacions bàsiques que corresponen a tota persona pel simple fet de la seva condició humana, per tal de garantir-li una vida digna.

Veure Unificació italiana і Drets humans

Ducat de Mòdena

El Ducat de Mòdena, o més concretament Ducat de Mòdena i Reggio, (en llatí: Ducatus Mutinae et Regii; en italià: Ducato di Modena e Reggio) fou un estat creat l'any 1452 com un domini personal de la Casa d'Este que governava el Ducat de Ferrara.

Veure Unificació italiana і Ducat de Mòdena

Ducat de Milà

El Ducat de Milà, també anomenat Milanesat o Estat de Milà, va ser durant l'edat mitjana i la moderna la principal potència feudal del nord de la península Itàlica.

Veure Unificació italiana і Ducat de Milà

Ducat de Parma

El Ducat de Parma i Piacenza, anomenat simplement Ducat de Parma, (en llatí: Ducatus Parmae et Placentiae; en italià: Ducato di Parma e Piacenza) fou una de les entitats polítiques que existí a la península italiana al llarg de més de tres-cents anys, des de l'any 1545 i fins a l'any 1860.

Veure Unificació italiana і Ducat de Parma

Edat mitjana

Berenguer de Palou i els magnats Bernat de Centelles i Gilabert de Cruïlles durant la conquesta de Mallorca (1229) (frescos del Palau Aguilar de Barcelona, MNAC) L'edat mitjana o edat medieval és el període de la història d'Europa que va des del fins al.

Veure Unificació italiana і Edat mitjana

Edicte de Caracal·la

Es coneix com a edicte de Caracal·la o igualment Constitutio Antoniana la proclama imperial de l'any 212 promulgada per l'emperador Lucius Septimius Bassianus, Caracal·la, de la dinastia Severa.

Veure Unificació italiana і Edicte de Caracal·la

Edmondo De Amicis

Edmondo De Amicis, nascut a Oneglia el d'octubre de 1846 i mort a Bordighera l'11 de març de 1908, fou un escriptor, un periodista i un pedagog italià. És sobretot conegut com a autor del Llibre Cor (Cuore en la versió original), un llibre per nens presentat com el diari d'un jove alumne italià.

Veure Unificació italiana і Edmondo De Amicis

El Gattopardo

El Gattopardo, o El Guepard (títol original, en italià, Il Gattopardo) és l'única novel·la de l'escriptor i aristòcrata italià Giuseppe Tomasi di Lampedusa, apareguda l'any 1958 a títol pòstum i premiada amb el premi Strega l'any següent.

Veure Unificació italiana і El Gattopardo

Emília-Romanya

Mapa de la regió d'Emília-Romanya amb les províncies L'Emília-Romanya és una regió d'Itàlia formada per la fusió de les antigues regions de l'Emília i la Romanya.

Veure Unificació italiana і Emília-Romanya

Enrico Cialdini

Enrico Cialdini (Castelvetro di Modena, 10 d'agost de 1811 - Liorna, Toscana. 8 de setembre de 1892) fou un militar i home d'Estat italià.

Veure Unificació italiana і Enrico Cialdini

Església Catòlica Romana

Branques del cristianisme LEsglésia Catòlica Romana o, simplement, Església Catòlica és la principal església i denominació religiosa del cristianisme.

Veure Unificació italiana і Església Catòlica Romana

Espanya

Espanya o el Regne d'Espanya (en castellà i gallec: Reino de España, en basc: Espainiako Erresuma, en asturià: Reinu d'España, en occità: Reialme d'Espanha, en aragonès: Reino d'Espanya) és un estat del sud-oest d'Europa, que ocupa la major part de la península Ibèrica, la qual comparteix amb Andorra, França (l'Alta Cerdanya), Gibraltar i Portugal.

Veure Unificació italiana і Espanya

Espoliació arqueològica i artística

Hom denomina espoliació, saqueig o pillatge arqueològic i artístic el delicte consistent en la confiscació del patrimoni històric, arqueològic i artístic per part de professionals amb afany de lucre, per col·leccionistes, per arqueòlegs aficionats i inexperts, antiquaris sense escrúpols o turistes, sense el permís ni la informació prèvia de les autoritats civils i governatives dels llocs saquejats ni respecte a les lleis de protecció de béns culturals.

Veure Unificació italiana і Espoliació arqueològica i artística

Estat sobirà

Un Estat sobirà, en el dret internacional, és una entitat política representada per un govern centralitzat que té sobirania en una àrea geogràfica.

Veure Unificació italiana і Estat sobirà

Estats de Savoia

Font:http://www.sabaudia.org Sabaudia.org, web dels arxius departamentals de l'Assemblea dels Països de Savoia Estats de Savoia, Monarquia Savoiana o, de manera sintètica, però imprecisa, Savoia, són les designacions historiogràfiques amb què es coneix el conjunt de possessions de la dinastia dels Savoia pel que fa al període anterior a 1720; per al període 1720-1861 hom tendeix a designar aquest conjunt pluriestatal com a Piemont-Sardenya (o, a voltes, monarquia sarda o sardopiemontesa).

Veure Unificació italiana і Estats de Savoia

Estats Pontificis

Mapa dels Estats Pontificis a l'any 1870 Els Estats Pontificis, també coneguts com a Estats de l'Església, van ser uns territoris de la Itàlia central, que es van mantenir independents i sota govern dels Papes de Roma entre el 752 i el 1870, hereus de l'antic Exarcat de Ravenna.

Veure Unificació italiana і Estats Pontificis

Estret de Messina

L'estret de Messina (en italià Stretto di Messina, en sicilià Strittu di Missina) és un estret que separa l'illa de Sicília de la península Itàlica (a la part de Calàbria) i comunica la mar Tirrena amb la mar Jònica.

Veure Unificació italiana і Estret de Messina

Eugeni de Beauharnais

Eugeni de Beauharnais, duc de Leuchtenberg (París, 1781 - Múnic, 1824).

Veure Unificació italiana і Eugeni de Beauharnais

Europa Central

L'Europa central inclou els països de la regió central d'Europa, amb Alemanya com l'estat més potent.

Veure Unificació italiana і Europa Central

Evergetisme

Estàtua eqüestre de M. Nonius Balbus, evergeta d'Herculà L'evergetisme consisteix, per a un notable, a fer gaudir la seva riquesa amb els seus conciutadans.

Veure Unificació italiana і Evergetisme

Faliscs

Els faliscs eren els habitants de Falerii.

Veure Unificació italiana і Faliscs

Federalisme

Federacions El federalisme busca que una entitat política o organització estigui formada per diferents organismes (estats, entitats, associacions, sindicats) que s'associen delegant algunes llibertats o poders propis a un altre organisme superior, a qui pertany la sobirania (estat federal o federació) i que conserven una certa autonomia, ja que algunes competències els pertanyen exclusivament.

Veure Unificació italiana і Federalisme

Feixisme

200x200px El ''fascio'' romà, símbol tradicional del feixisme El feixisme és una ideologia i un moviment polític que va sorgir a l'Europa d'entreguerres (1918-1939).

Veure Unificació italiana і Feixisme

Felice Orsini

Felice Orsini (Meldola, Emília-Romanya, 10 de desembre de 1819 - Guillotinat a París, França, 13 de març de 1858) fou un anarquista italià.

Veure Unificació italiana і Felice Orsini

Ferdinand Gregorovius

Ferdinand Gregorovius (Neidenburg, 19 de gener de 1821 - Múnic, 1 de maig de 1891) fou un historiador i periodista alemany, encara que va viure molt de temps a Itàlia, ja que es va especialitzar en la història medieval de l'antiga Roma.

Veure Unificació italiana і Ferdinand Gregorovius

Ferran I de les Dues Sicílies

, fins a 1816 conegut com Ferran IV de Nàpols i III de Sicília, va ser rei de Nàpols i Sicília, units després en el regne de les Dues Sicílies.

Veure Unificació italiana і Ferran I de les Dues Sicílies

Ferran II de les Dues Sicílies

Ferran II de les Dues Sicílies (Palerm, 1810 - Nàpols, 1859) fou Rei de les Dues Sicílies des de l'any 1830 i fins a l'any 1859.

Veure Unificació italiana і Ferran II de les Dues Sicílies

Ferrara

Ferrara (Fràra en el dialecte de Ferrara) és un municipi italià capital de la província homònima, dins la regió d'Emília-Romanya.

Veure Unificació italiana і Ferrara

Feudalisme

El feudalisme fou el sistema polític, jurídic, econòmic i social dut a terme durant l'edat mitjana a Europa, amb l'objectiu de protegir la població d'aquella època.

Veure Unificació italiana і Feudalisme

Filippo Buonarroti

Filippo Buonarroti o Philippe Buonarroti (Pisa, Toscana, 1761 - París, 1837) fou un polític italià, naturalitzat francès, que tingué una participació rellevant en l'etapa posterior a la Revolució Francesa.

Veure Unificació italiana і Filippo Buonarroti

Flavio Biondo

Làpida funerària de Flavio Biondo, a Roma. Flavio Biondo (en llatí: Flavius Blondus), (Forli, 1392 - Roma, 1463), fou un historiador i humanista del Renaixement italià de cosmovisió historiogràfica com Leonardo Bruni, de qui va ser amic i corresponsal (durant la seva etapa com a secretari apostòlic amb Eugeni IV).

Veure Unificació italiana і Flavio Biondo

Florència

Florència, tradicionalment Florença (en italià modern; antigament i poèticament també), és una ciutat d'Itàlia, capital de la ciutat metropolitana homònima i de la regió de la Toscana, al centre de la península Itàlica.

Veure Unificació italiana і Florència

Força centrípeta

Força centrípeta Una força centrípeta és una força que fa que un cos segueixi una trajectòria corba.

Veure Unificació italiana і Força centrípeta

Forlì

Forlì és una ciutat d'Itàlia a la regió de l'Emília-Romanya, província de Forlì-Cesena.

Veure Unificació italiana і Forlì

França

França, oficialment la República Francesa, és un estat constituït per una metròpoli i per territoris d'ultramar.

Veure Unificació italiana і França

Franc

El franc és el nom de diverses unitats monetàries.

Veure Unificació italiana і Franc

Francesc d'Assís

Francesc d'Assís (en italià: Francesco d'Assisi, nascut Giovanni di Pietro Bernardone; Assís, 1181 / 1182-ibidem, 3 d'octubre de 1226) (data de la mort de Giovanni de Bernardone) (en castellà).

Veure Unificació italiana і Francesc d'Assís

Francesc II de les Dues Sicílies

Francesc II de les Dues Sicílies (Caserta, 1836 - Arco, Trento, 1894) fou l'últim monarca del Regne independent de les Dues Sicílies, així com l'últim representant de la branca cadet dels Borbó-Dues Sicílies al tron de Nàpols i Sicília.

Veure Unificació italiana і Francesc II de les Dues Sicílies

Francesc IV de Mòdena

Francesc IV de Mòdena (Milà, Ducat de Milà 1779 - Mòdena, Ducat de Mòdena 1846) fou un arxiduc d'Àustria i membre de la Dinastia Àustria-Este que va esdevenir duc de Mòdena entre 1814 i 1846.

Veure Unificació italiana і Francesc IV de Mòdena

Francesc Josep I d'Àustria

Francesc Josep I d'Àustria (1830-1916) amb uniforme de Mariscal de Camp, per Franz Xaver Winterhalter (1865) Francesc Josep I d'Àustria (Viena, Imperi Austríac 1830 - íd., Imperi Austrohongarès 1916) fou emperador d'Àustria, rei de Bohèmia i Hongria entre 1846 i 1916, esdevenint el penúltim sobirà d'una de les famílies més importants de la història europea, la Dinastia Habsburg.

Veure Unificació italiana і Francesc Josep I d'Àustria

Francesco Guicciardini

Francesco Guicciardini (Florència, 6 de març de 1483 - Arcetri, 22 de maig de 1540) fou un filòsof, historiador i polític italià.

Veure Unificació italiana і Francesco Guicciardini

Francesco Petrarca

fou un important escriptor, poeta i humanista italià del o Trecento.

Veure Unificació italiana і Francesco Petrarca

Francmaçoneria

miniatura compàs, símbol oficial de la '''francmaçoneria''' La francmaçoneria (en francès, franc-maçonnerie i en anglès, free-masonry) o maçoneria és una societat secreta d'àmbit internacional i d'orientació filantròpica i humanista, formada per agrupacions anomenades tallers o lògies.

Veure Unificació italiana і Francmaçoneria

Francs

Els francs eren un dels pobles germànics de la part occidental d'Europa.

Veure Unificació italiana і Francs

Friül - Venècia Júlia

El Friül-Venècia Júlia (en italià Friuli-Venezia Giulia, en furlà Friûl-Vignesie Julie, en eslovè Furlanija-Julijska krajina, en alemany Friaul-Julisch Venetien) és una regió amb Estatut Especial (una regió teòricament autònoma) del nord-est de l'Estat italià, voltada per la regió del Vèneto, les repúbliques d'Àustria i Eslovènia i el mar Adriàtic.

Veure Unificació italiana і Friül - Venècia Júlia

Gabriele d'Annunzio

fou un novel·lista, poeta i dramaturg italià.

Veure Unificació italiana і Gabriele d'Annunzio

Gasparo Gozzi

Gasparo Gozzi, ''L'Osservatore'', ed. La Barbèra, 1881. Gasparo Gozzi (Venècia, 4 de desembre de 1713 — Pàdua, 26 de desembre de 1786) va ser un escriptor italià, germà de Carlo Gozzi.

Veure Unificació italiana і Gasparo Gozzi

Gènova

Gènova (en italià, Genova; en lígur, Zena) és una ciutat d'Itàlia que té 600.000 habitants, anomenats genovesos.

Veure Unificació italiana і Gènova

Güelfs i gibel·lins

El conflicte entre güelfs i gibel·lins enfronta les cases de Welf i Hohenstaufen, dues faccions que defensaven, respectivament, el papat i el Sacre Imperi Romà en un conflicte que van mantenir al centre i nord de península Itàlica durant els segles  i. La lluita pel poder entre el papat i l'imperi tenia els seus orígens en la disputa de les investidures al.

Veure Unificació italiana і Güelfs i gibel·lins

Giacomo Durando

Giacomo Durando (Mondovì, Piemont, 1807 — Roma, 1894) va ser un general i polític italià.

Veure Unificació italiana і Giacomo Durando

Giacomo Leopardi

El comte Giacomo Leopardi, nascut Giacomo Taldegardo Francesco di Sales Saverio Pietro Leopardi (Recanati, 29 de juny del 1798–Nàpols, 14 de juny del 1837) va ser un poeta, filòsof, escriptor i filòleg italià.

Veure Unificació italiana і Giacomo Leopardi

Giambattista Vico

Portada de ''La scienza nuova'' Giambattista Vico o Giovanbattista Vico (23 de juny de 1668-23 de gener de 1744) fou un advocat napolità, filòsof de la història i protosociòleg italià.

Veure Unificació italiana і Giambattista Vico

Gian Rinaldo Carli

Gian Rinaldo Carli (1720–1795), també conegut per altres noms, va ser un economista italià, historiador, i antiquari.

Veure Unificació italiana і Gian Rinaldo Carli

Giordano Bruno

, de naixement Filippo Bruno, va ser un astrònom, filòsof, matemàtic i poeta italià.

Veure Unificació italiana і Giordano Bruno

Giosuè Carducci

Giosuè Carducci (Valdicastello, Toscana, 1835 - Bolonya, Itàlia, 1907) fou un poeta i professor universitari italià guardonat amb el Premi Nobel de Literatura l'any 1906.

Veure Unificació italiana і Giosuè Carducci

Giovanni Boccaccio

Giovanni Boccaccio (Florència, 1313 - Certaldo o Florència, 21 de desembre del 1375), va ser un escriptor i humanista italià.

Veure Unificació italiana і Giovanni Boccaccio

Girolamo Savonarola

Girolamo Savonarola (Ferrara, 21 de setembre del 1452 – Florència, 23 de maig de 1498) fou un frare dominic, predicador, confessor de Llorenç el Magnífic i Pico della Mirandola, organitzador de fogueres de vanitat on els florentins estaven convidats a anar a cremar les seues pertinences més luxoses, però també els llibres de Boccaccio i Petrarca.

Veure Unificació italiana і Girolamo Savonarola

Giuseppe Baretti

Giuseppe Marc'Antonio Baretti (24 d'abril de 1719, Torí - 5 de maig de 1789, Londres) fou un escriptor, viatger i crític de la Il·lustració italiana.

Veure Unificació italiana і Giuseppe Baretti

Giuseppe Garibaldi

Giuseppe Garibaldi (Niça, llavors part del Regne de Sardenya, 4 de juliol de 1807 - Caprera, 2 de juny de 1882) fou un militar i polític italià.

Veure Unificació italiana і Giuseppe Garibaldi

Giuseppe Mazzini

Giuseppe Mazzini, en un oli sobre tela d'Emilie Venturi (1846) Giuseppe Mazzini (Gènova, 22 de juny del 1805 – Pisa, 10 de març del 1872) va ser un patriota, polític i filòsof italià.

Veure Unificació italiana і Giuseppe Mazzini

Giuseppe Parini

Giuseppe Parini (Bosisio, Lecco, 23 de maig de 1729 - Milà, 15 d'agost de 1799) va ser un poeta italià.

Veure Unificació italiana і Giuseppe Parini

Giuseppe Tomasi di Lampedusa

Giuseppe Tomasi, onzè príncep de Lampedusa (Palerm, 23 de desembre 1896 - Roma, 23 de juliol de 1957), fou un noble i escriptor sicilià en llengua italiana.

Veure Unificació italiana і Giuseppe Tomasi di Lampedusa

Giuseppe Verdi

fou un compositor d'òpera italià.

Veure Unificació italiana і Giuseppe Verdi

Gradisca d'Isonzo

Gradisca d'Isonzo (en friülà, Gardiscje, en eslovè, Gradišče ob Soči) és un municipi italià, dins de la província de Gorizia.

Veure Unificació italiana і Gradisca d'Isonzo

Gran Ducat de Toscana

El Gran Ducat de Toscana fou una entitat jurídica del centre de la península italiana existent des de l'any 1569 i fins a l'any 1859.

Veure Unificació italiana і Gran Ducat de Toscana

Grande Armée

La Grande Armée fou el conjunt de forces multinacionals reunides sota el comandament de Napoleó al llarg de les Guerres Napoleòniques d'inicis del.

Veure Unificació italiana і Grande Armée

Gregori XVI

Gregori XVI (en llatí: Gregorius XVI) nascut Bartolomeo Alberto (Mauro) Capellari (Belluno, 18 de setembre de 1765 - Roma, 1 de juny de 1846), va ser el 254è Bisbe de Roma i Papa de l'Església Catòlica del 2 de febrer de 1831 fins a la mort; pertanyia a la Congregació camaldulense de l'Ordre de Sant Benet.

Veure Unificació italiana і Gregori XVI

Guerra austro-napolitana

La guerra Austro-napolitana de l'any 1815 duta a terme entre el napoleònic Regne de Nàpols i l'imperi Austríac.

Veure Unificació italiana і Guerra austro-napolitana

Guerra Austroprussiana

La guerra Austroprussiana o guerra de les Set Setmanes (en alemany Deutscher Krieg o guerra Alemanya) va ser una guerra lliurada el 1866 entre la Confederació Alemanya dirigida per l'Imperi austríac i els seus aliats alemanys en un costat i el Regne de Prússia amb els seus aliats alemanys i Itàlia, per un altre, causada per la disputa sobre l'administració dels ducats de Slesvig i Holstein.

Veure Unificació italiana і Guerra Austroprussiana

Guerra de Crimea

La guerra de Crimea (des del 28 de març de 1853 fins a l'1 d'abril de 1856) va ser un conflicte bèl·lic que va enfrontar l'imperi Rus, per una banda, amb una aliança entre el Regne Unit de Gran Bretanya i Irlanda, el segon Imperi francès, el Regne de Sardenya i una part de l'Imperi Otomà, per l'altra.

Veure Unificació italiana і Guerra de Crimea

Guerra del Francès

La Guerra del Francès (també coneguda com a Campanya d'Espanya, Guerra de la Independència Espanyola, o Guerra Peninsular) fou un conflicte bèl·lic entre Espanya i el Primer Imperi Francès que s'inicià el 1808 amb l'entrada de les tropes napoleòniques, i que conclogué el 1814, amb el retorn de Ferran VII d'Espanya al poder.

Veure Unificació italiana і Guerra del Francès

Guerra franco-prussiana

La guerra francoprussiana (1870-1871) forma part del procés d'Unificació alemanya encarregat per Guillem I de Prússia a Otto von Bismarck.

Veure Unificació italiana і Guerra franco-prussiana

Guerra Gòtica (535-554)

La Guerra Gòtica fou un conflicte armat entre l'Imperi Romà d'Orient i el Regne ostrogot d'Itàlia, que tingué lloc des del 535 fins al 554, afectant els territoris d'Itàlia, Dalmàcia, Sardenya, Sicília i Còrsega.

Veure Unificació italiana і Guerra Gòtica (535-554)

Guerres d'Itàlia

Les Guerres d'Itàlia van ser un seguit de conflictes entre 1494 i 1559 que van involucrar, en diverses etapes, tots els grans estats d'Europa occidental (França, la Monarquia Hispànica, el Sacre Imperi Romanogermànic, Anglaterra, Escòcia, la República de Venècia, els Estats Pontificis i la major part de les ciutats estat italianes) a més de l'Imperi Otomà.

Veure Unificació italiana і Guerres d'Itàlia

Història d'Itàlia

La història d'Itàlia és una de les més importants de tot Europa i de tot el món.

Veure Unificació italiana і Història d'Itàlia

I promessi sposi

I promessi sposi (literalment en català: "Els promesos") és una novel·la històrica d'Alessandro Manzoni, considerada la primera novel·la i més important de la literatura italiana, i l'obra literària més representativa del Risorgimento italià.

Veure Unificació italiana і I promessi sposi

Il gattopardo

Il gattopardo és una pel·lícula italiana de 1963 dirigida pel director Luchino Visconti, basada en la novel·la del mateix nom de l'autor Giuseppe Tomasi di Lampedusa.

Veure Unificació italiana і Il gattopardo

Il·lustració

La Il·lustració (en francès: Siècle des Lumières; en alemany: Aufklärung; en anglès: Enlightenment; en italià: Illuminismo) va ser un corrent filosòfic, polític i social europeu que promovia el progrés, el racionalisme i el liberalisme en contra del poder reial, la noblesa i l'obscurantisme catòlic.

Veure Unificació italiana і Il·lustració

Imperi Austríac

LImperi Austríac fou un estat creat el 1804 i format per un conjunt de territoris sota dominació austríaca.

Veure Unificació italiana і Imperi Austríac

Imperi Austrohongarès

LImperi Austrohongarès o simplement Àustria-Hongria (en alemany: Österreich-Ungarn, en hongarès: Osztrák-Magyar Monarchia) fou un estat dual existent a Europa entre els anys 1867 i 1918, fruit de la unió del Regne d'Hongria i l'Imperi d'Àustria amb l'Ausgleich o Compromís austrohongarès.

Veure Unificació italiana і Imperi Austrohongarès

Imperi Romà

L'Imperi Romà (llatí: Imperium Romanum; grec: Βασιλεία Ῥωμαίων, Vassilia Roméon), successor de la República Romana, va controlar el món mediterrani i bona part de l'Europa occidental a partir del.

Veure Unificació italiana і Imperi Romà

Imperi Rus

LImperi Rus (Российская империя, transliteració: Rossískaia Impéria) fou un estat que va existir des del 1721 fins a la declaració de la república l'agost del 1917.

Veure Unificació italiana і Imperi Rus

Infern (La Divina Comèdia)

''Esquema de l'Infern'', de Sandro Botticelli (1490) LInfern (l’Inferno) és el primer dels tres llibres o càntics que componen la Divina Comèdia, de Dante Alighieri (el Dant).

Veure Unificació italiana і Infern (La Divina Comèdia)

Inquisició

Galileo Galilei jutjat per la Inquisició La inquisició va ser un seguit d'institucions judicials, majoritàriament a l'Església Catòlica Romana, d'origen medieval i que tenien com a missió vetllar per la integritat dels costums i per la puresa de la fe cristiana i de combatre i castigar les heretgies (les idees que l'Església considerava falses).

Veure Unificació italiana і Inquisició

Inquisició espanyola

La tortura de la Inquisició, dibuix del 1700 El Tribunal del Sant Ofici de la Inquisició, comunament conegut com a Inquisició espanyola, va ser una institució fundada el 1478 pels Reis Catòlics que, sota el control directe de la Corona, estava encarregada de mantenir l'ortodòxia catòlica en els seus regnes.

Veure Unificació italiana і Inquisició espanyola

Irredemptisme

El terme irredemptisme indica l'aspiració d'un poble de completar la unitat territorial de la pròpia nació annexionant-se territoris subjectes al domini estranger («terres irredemptes»); l'irredemptisme es basa en una comunitat d'ètnia o en el fet d'haver posseït el territori anteriorment, de manera real o suposada.

Veure Unificació italiana і Irredemptisme

Irredemptisme italià

Savoia (França) * Suïssa Italiana (Suïssa) Lirredemptisme italià (en italià: irredentismo italiano) va ser un moviment d'opinió actiu a Itàlia a la fi del que va sorgir a propòsit de la unificació d'Itàlia.

Veure Unificació italiana і Irredemptisme italià

Italia turrita

Escultura d'''Itàlia turrita'' amb la ''Stella'' Itàlia turrita és la personificació nacional o al·legoria d'Itàlia, la característica principal de la qual és una corona mural -d'aquí el nom en italià: turrita («amb torres»)- típica de l'heràldica italiana cívica d'origen comunal.

Veure Unificació italiana і Italia turrita

Itàlia

Itàlia (en italià: Italia), oficialment la República Italiana (en italià: Repubblica Italiana), és un Estat europeu situat a la península Itàlica i que inclou les dues illes més grans de la mar Mediterrània, Sicília i Sardenya.

Veure Unificació italiana і Itàlia

Itàlics

-. Els itàlics són els antics pobladors de la península Itàlica, descendents dels protoindoeuropeus prehistòrics.

Veure Unificació italiana і Itàlics

Jean Henri Dunant

Jean Henri Dunant (Ginebra, Suïssa, 8 de maig de 1828 - Heiden, 30 d'octubre de 1910) fou un home de negocis suís que portà a terme diferents iniciatives humanitàries.

Veure Unificació italiana і Jean Henri Dunant

Joachim Murat

Joachim Murat, (La Bastida de Murat, Òlt, 25 de març de 1767 - Pizzo, Calàbria, Itàlia, 13 d'octubre de 1815) va ser un noble i militar francès al servei del seu cunyat Napoleó, Gran Duc de Berg i Clèveris, mariscal de França i rei de Nàpols entre 1808 i 1815.

Veure Unificació italiana і Joachim Murat

Joaquim de Fiore

Joaquim de Fiore (Celico, Calàbria, 1130 - Monestir de San Martino di Canale, Calàbria, 1202) fou un teòleg, escriptor i filòsof calabrès.

Veure Unificació italiana і Joaquim de Fiore

Jove Itàlia

La Jove Itàlia (Giovine Italia) va ser un moviment patriòtic italià creat el 1831 a Marsella per Giuseppe Mazzini.

Veure Unificació italiana і Jove Itàlia

Justinià I

Justinià I el Gran (en llatí: Flavius Petrus Sabbatius Iustinianus; en grec: Ιουστινιανός) també conegut entre els cristians ortodoxos orientals com a sant Justinià el Gran, va ser l'emperador romà d'Orient des de l'any 527 fins al 565.

Veure Unificació italiana і Justinià I

Klemens Wenzel Lothar von Metternich

Klemens Wenzel (o Clemens Wenceslaus) Nepomuk Lothar, comte (des del 1813), príncep de Metternich-Winneburg a Beilstein (Coblença, 15 de maig del 1773-Viena, 11 de juny del 1859), comte de Königswart, i des de 1818 duc de Portella. Va ser un polític d'Àustria.

Veure Unificació italiana і Klemens Wenzel Lothar von Metternich

La Divina Comèdia

''Comencia la Comedia'', 1472 La Divina Comèdia (en italià originalment Commedia i rebatejada després com a Divina Commedia per Boccaccio) és l'obra més important de Dante Alighieri i una de les més rellevants de la literatura italiana i universal.

Veure Unificació italiana і La Divina Comèdia

Lígurs

Els lígurs (en Ligŭres; en Λίγυες) eren un conjunt de pobles que van viure a la regió que va rebre el nom de Ligúria sota els romans.

Veure Unificació italiana і Lígurs

Leopold II de Toscana

Leopold II de Toscana (Florència 1797 - Roma 1870).

Veure Unificació italiana і Leopold II de Toscana

Liberalisme

El liberalisme és un grup d'ideologies polítiques, socials i religioses, que s'oposen a l'absolutisme i que afirma la llibertat de la persona i la supremacia de la iniciativa individual per sobre de la col·lectiva.

Veure Unificació italiana і Liberalisme

Liorna

Liorna (en italià Livorno, en lígur i occità: Ligorna, en llatí: Labro) és una ciutat de la província de Liorna, a l'oest de la Toscana situada a la riba del mar Tirrè, on constitueix un dels ports (és un port lliure) més importants de tot Itàlia.

Veure Unificació italiana і Liorna

Literatura italiana

La literatura italiana inclou totes les obres escrites en italià i se sol dividir en diversos períodes segons els moviments artístics imperants en cada època.

Veure Unificació italiana і Literatura italiana

Llac Maggiore

El llac Maggiore (en piemontès Lagh Magior o Verban, en llombard occidental Lagh Maggior o Verbano, en italià Lago Maggiore o lago Verbano, en alemany Langensee, en llatí Lacus Verbanus) és un llac d'Itàlia i Suïssa, el més occidental dels tres llacs prealpins i el segon més gran després del llac Garda.

Veure Unificació italiana і Llac Maggiore

Llatins

Els llatins eren els habitants del Latium, regió del centre de la península Itàlica.

Veure Unificació italiana і Llatins

Llengua koiné

Koiné és qualsevol llengua que s'utilitza com a model i que és comuna i general en un mateix territori.

Veure Unificació italiana і Llengua koiné

Lliga Llombarda

miniatura La Lliga Llombarda va ser una aliança establerta l'1 de desembre de 1167 entre ciutats del nord d'Itàlia per tal de combatre la política de l'emperador Frederic I, que pretenia augmentar el poder del Sacre Imperi Romà al Regne d'Itàlia.

Veure Unificació italiana і Lliga Llombarda

Lliga Nord

La Lliga Nord (en italià Lega Nord) és un partit polític italià d'extrema dreta.

Veure Unificació italiana і Lliga Nord

Llista d'emperadors romans d'Orient

Llista d'emperadors de l'Imperi Romà d'Orient.

Veure Unificació italiana і Llista d'emperadors romans d'Orient

Llombardia

Mapa administratiu de la Llombardia amb les seves 11 províncies Llombardia, o la Llombardia, (en llombard i italià Lombardia, pronunciat en llombard occidental, en llombard oriental o, en italià) és una de les 20 regions d'Itàlia, i una de les àrees econòmicament més riques i dinàmiques d'Europa.

Veure Unificació italiana і Llombardia

Llorenç el Magnífic

Lorenzo de Mèdici, jove (Benozzo Gozzoli, Cappella dei Magi) Llorenç el Magnífic, també conegut com a Lorenzo di Medici o Lorenzo il Magnifico en llengua italiana (Florència, República de Florència, 1 de gener de 1449 - Careggi, 8 d'abril del 1492) fou un estadista italià, banquer, governant de facto de la República de Florència i el mecenes més poderós i entusiasta de la cultura renaixentista a Itàlia, i va esdevenir Senyor de Florència entre 1469 i 1492.

Veure Unificació italiana і Llorenç el Magnífic

Lluís Felip I de França

Lluís Felip I de França (París, 6 d'octubre de 1773 - Claremont House, Regne Unit, 1850) fou rei dels francesos (1830-1848) i el darrer sobirà que ha regnat a França amb el títol reial.

Veure Unificació italiana і Lluís Felip I de França

Longobards

Els longobards (llatí: Langobardi; grec: Λαγγοβάρδοι, Λογγοβάρδοι, Λαγγοβάρδαι o Λογγοβάρδαι) van ser un poble germànic originat en el poble dels sueus, dels quals constituïen probablement una de les tribus, i que va habitar diverses zones de la península Itàlica com la Llombardia (regió entre els Alps i el riu Po), o el Benevent al sud.

Veure Unificació italiana і Longobards

Luchino Visconti

Luchino Visconti di Modrone, comte de Lonate Pozzolo, (Milà, 2 de novembre de 1906 - Roma, 17 de març de 1976) fou un director de cinema i de teatre, escenògraf i escriptor italià.

Veure Unificació italiana і Luchino Visconti

Luigi Zamboni

Luigi Zamboni (1767 - 28 de febrer de 1837) va ser un baix-baríton buffo italià.

Veure Unificació italiana і Luigi Zamboni

Maçoneria

Detall de pedres rejuntades d'un mur de maçoneria a Toucy, França La maçoneria o mamposteria és un tipus d'obra de construcció realitzada amb pedra, maons o altres elements de la construcció que es disposen en sec o es lliguen entre ells amb materials de cohesió com l'argamassa o el morter.

Veure Unificació italiana і Maçoneria

Malta

Malta, oficialment República de Malta, és un estat insular del Mediterrani.

Veure Unificació italiana і Malta

Maria Lluïsa de Borbó-Parma (reina d'Espanya)

Maria Lluïsa de Borbó-Parma (Parma, 9 de desembre de 1751 - Roma, 2 de gener de 1819), també coneguda comunament com a Maria Lluïsa de Parma, va ser reina consort d'Espanya de 1788 a 1808 com esposa de Carles IV.

Veure Unificació italiana і Maria Lluïsa de Borbó-Parma (reina d'Espanya)

Marsala

Marsala (sicilià Marsala, tot i que en palermità Maissàla i en marsalès Massàla, en català medieval Marsara) és un municipi italià, situat a la regió de Sicília i a la província de Trapani.

Veure Unificació italiana і Marsala

Marsella

Marsella (Marselha en occità, Marseille en francès) és una ciutat francesa i occitana que es troba al departament de les Boques del Roine i a la regió Provença-Alps-Costa Blava.

Veure Unificació italiana і Marsella

Massimo d'Azeglio

Massimo Taparelli d'Azeglio, de la família dels marquesos d'Azeglio (Torí, 24 d'octubre de 1798 - 15 de gener de 1866) va ser un dels pensadors i actors del Risorgimento.

Veure Unificació italiana і Massimo d'Azeglio

Màntua

Màntua (en italià Mantova; en llombard Màntoa ˈmantua o ˈmantoa) és una ciutat d'Itàlia, capital de la província de Màntua a la regió de Llombardia.

Veure Unificació italiana і Màntua

Mòdena

Mòdena és una ciutat d'Itàlia a la regió d'Emília-Romanya, capital de la província de Mòdena.

Veure Unificació italiana і Mòdena

Mentana

Mentana és un comune (municipi) de la ciutat metropolitana de Roma, a la regió italiana del Laci, situat a uns 29 km al nord-est de Roma.

Veure Unificació italiana і Mentana

Messina

Messina (en sicilià Missina) és una ciutat d'Itàlia situada al nord-est de Sicília.

Veure Unificació italiana і Messina

Mezzogiorno

El Mezzogiorno (a italià normatiu, literalment Migdia, amb el significat de-zona-sud o meridional) és la macroregió meridional de l'estat italià.

Veure Unificació italiana і Mezzogiorno

Milà

Milà (Milan en llombard, miˈlãː, Milano en italià, miˈlaːno) és la ciutat principal del nord d'Itàlia, capital de la regió de la Llombardia, una de les regions italianes més desenvolupades.

Veure Unificació italiana і Milà

Mincio

El Mincio és un riu del nord d'Itàlia afluent del riu Po (antic Padus).

Veure Unificació italiana і Mincio

Nació

El terme nació és un concepte de significat complex i múltiple que -breument- fa referència bàsicament al conjunt d'individus d'un marc legal concret o bé a un conjunt d'individus amb característiques culturals comunes en un espai geogràfic més o menys delimitat.

Veure Unificació italiana і Nació

Nacionalisme

Mural independentista dels Països Catalans a Belfast (Irlanda del Nord). Manifestació "Som una nació. Nosaltres decidim" El nacionalisme és un corrent de pensament que propugna la nació com una de les bases del desenvolupament de la humanitat, tant en termes polítics com culturals.

Veure Unificació italiana і Nacionalisme

Napoleó Bonaparte

fou un militar i home d'estat francès.

Veure Unificació italiana і Napoleó Bonaparte

Napoleó III

Charles Louis Napoléon Bonaparte (París, 20 d'abril, 1808 - Chislehurst, Kent, Anglaterra 9 de gener 1873).

Veure Unificació italiana і Napoleó III

Nàpols

Nàpols (en italià Napoli) és la ciutat més poblada del sud d'Itàlia i la ciutat amb més densitat de població del país.

Veure Unificació italiana і Nàpols

Niça

Niça és una ciutat occitana al sud de França, entre Canes i Mònaco.

Veure Unificació italiana і Niça

Nicolau Maquiavel

Nicolau Maquiavel o simplement Maquiavel (Florència, 3 de maig de 1469 - ibíd., 21 de juny de 1527), de nom complet Niccolò di Bernardo dei Machiavelli, va ser un diplomàtic, funcionari públic, filòsof polític i escriptor italià.

Veure Unificació italiana і Nicolau Maquiavel

Nova York

Nova York (en anglès i oficialment, City of New York) és la ciutat més poblada de l'estat de Nova York i dels Estats Units d'Amèrica, i la segona aglomeració urbana del continent, després de la Ciutat de Mèxic.

Veure Unificació italiana і Nova York

Novara

Novara (Noara en llombard, pronunciat nuˈaɾa) és un municipi italià, a la regió del Piemont i a la província de Novara.

Veure Unificació italiana і Novara

Organització fraternal

Una organització fraternal (del llatí frater: "germà"; d'on, "fraternitat") o fraternitat és una organització, societat, club o ordre fraternal tradicionalment d'homes associats entre si per a diversos objectius religiosos o seculars.

Veure Unificació italiana і Organització fraternal

Oscs

sículs Els oscs (en llatí, osci o opici, en grec Ὀπικοί, opikoi) van ser una nació de la Itàlia central que va dominar bona part de la península.

Veure Unificació italiana і Oscs

Otó I del Sacre Imperi Romanogermànic

Otó I el Gran (Wallhausen, estat de Saxònia-Anhalt en l'actualitat, 23 de novembre del 912 - Memleben, 7 de maig del 973) va ser el fill gran d'Enric I l'Ocellaire i Matilde de Ringelheim.

Veure Unificació italiana і Otó I del Sacre Imperi Romanogermànic

Otto von Bismarck

Otto Eduard Leopold von Bismarck-Schönhausen, duc de Lauenburg i príncep de Bismarck (Schönhausen, 1 d'abril de 1815; Friedrichsruh, 30 de juliol de 1898), va ser un estadista i polític prussià i després alemany.

Veure Unificació italiana і Otto von Bismarck

Pactes del Laterà

Territori de l'estat de la Ciutat del Vaticà establert arran dels '''Pactes del Laterà''' Els Pactes del Laterà van ser un conjunt d'acords o pactes signats a Roma l'11 de febrer del 1929 entre el Regne d'Itàlia (representat per Benito Mussolini) i la Santa Seu (representada pel cardenal i secretari d'Estat Pietro Gasparri).

Veure Unificació italiana і Pactes del Laterà

Palerm

Palerm (en sicilià, Palermu; en italià i oficialment, Palermo) és la capital de Sicília i la cinquena ciutat d'Itàlia (675.801 habitants).

Veure Unificació italiana і Palerm

Papa

El papa (del llatí: papa i del grec: πάππας, papas, una fórmula infantil per anomenar el «pare») és el bisbe de Roma i el cap de l'Església Catòlica.

Veure Unificació italiana і Papa

Paramilitar

uniformes similars als militars, per exemple el de camuflatge urbà. Paramilitar o paramilitarisme són organitzacions civils que tenen una estructura i disciplina similar a la d'un exèrcit, però no formen part de manera formal a les forces militars d'un estat.

Veure Unificació italiana і Paramilitar

Parma

Parma (en emilià-romanyol Pärma) és una ciutat d'Itàlia a la regió d'Emília-Romanya, província de Parma.

Veure Unificació italiana і Parma

Patrice de Mac Mahon

Marie Edme Patrice Maurice de Mac Mahon (Sully, Saona i Loira, 13 de juliol, 1808 - Montcresson, Loiret, 8 d'octubre 1893), comte de Mac Mahon, duc de Magenta, príncep de Solférino, fou mariscal de França i President de la República francesa del 24 de maig de 1873 al 30 de gener de 1879.

Veure Unificació italiana і Patrice de Mac Mahon

Patriotisme

Voladura del polvorí de Sant Mateu per Antonio Ricauter El patriotisme és la devoció que es pot sentir pel país propi, sentiment que és aplicable a tots els grups humans en relació a la terra on se situa cada un, tot i que la paraula pot tenir diferents sentits segons el context, l'època, el lloc i les idees polítiques o filosòfiques.

Veure Unificació italiana і Patriotisme

Península Itàlica

La península Itàlica, o península Apenina és una de les penínsules més grans d'Europa.

Veure Unificació italiana і Península Itàlica

Perusa

Perusa (en Perugia) és una ciutat d'Itàlia situada a la regió de l'Úmbria, província de Perusa, amb 165.683 habitants l'1 de gener de 2018.

Veure Unificació italiana і Perusa

Piemont

El Piemont (Piemont en piemontès i occità, Piemonte en italià) és una de les 20 regions d'Itàlia.

Veure Unificació italiana і Piemont

Pietro Colletta

Pietro Colletta (23 de gener de 1775, Nàpols - 11 de novembre de 1831, Florència) fou un militar i historiador italià.

Veure Unificació italiana і Pietro Colletta

Pisa

Pisa és una ciutat italiana situada prop de la desembocadura del riu Arno, a la Toscana.

Veure Unificació italiana і Pisa

Pius IX

Pius IX (nascut Giovanni Maria Mastai Ferretti; 13 de maig de 1792 - 7 de febrer de 1878) va ser el cap de l'Església catòlica del 1846 al 1878, el regnat papal més longeu.

Veure Unificació italiana і Pius IX

Pius XI

Pius XI (en llatí: Pius XI, en italià: Pio XI), de nom seglar Ambrogio Damiano Achille Ratti, (Desio, Regne Llombardovènet, Imperi Austríac, 31 de maig de 1857 - Palau Vaticà, 10 de febrer de 1939) fou papa de l'Església Catòlica entre 1922 i 1939.

Veure Unificació italiana і Pius XI

Plombières

Plombières (en ripuarisch Op-ene-Bliibereg, alemany Bleiberg) és un municipi belga de la província de Lieja a la regió valona.

Veure Unificació italiana і Plombières

Poder temporal

Model dels Estats Pontificis on encara perdura el poder temporal És anomenat poder temporal a la influència de poder, tant governamental com polític, que exerceix el Vaticà sobre els pobles, en particular al vicari de Crist o Papa, en contrast amb el seu poder espiritual sobre l'Església catòlica i altres grups també anomenats poder etern.

Veure Unificació italiana і Poder temporal

Porto

Porto és una ciutat i un municipi portuguès, situat al districte de Porto, a la regió del Nord i a la subregió del Gran Porto.

Veure Unificació italiana і Porto

Prússia

Prússia - Preußen en alemany, Prūsa en prussià, Borussia, Prussia o Prutenia en llatí; Prusy en polonès, Prussija en rus, en lituà Prūsija fou un regne nascut al centre d'Europa durant l'edat moderna, que esdevingué l'eix sobre el que orbità la unificació alemanya i l'Imperi Alemany, fins que fou dissolta després de la victòria dels Aliats de la Segona Guerra Mundial.

Veure Unificació italiana і Prússia

Primer Imperi Francès

El Primer Imperi Francès, conegut comunament com a Imperi Francès, Imperi Napoleònic o simplement l'Imperi, cobreix el període de la dominació de França sobre l'Europa Continental, sota el govern de Napoleó I de França.

Veure Unificació italiana і Primer Imperi Francès

Primera Guerra Mundial

La Primera Guerra mundial o la Gran Guerra fou un conflicte bèl·lic que va tenir lloc a Europa i al Pròxim Orient entre 1914 i 1918.

Veure Unificació italiana і Primera Guerra Mundial

Privilegi

''Llibre de privilegis de Palafrugell'' Un privilegi és una forma jurídica que consistix en una disposició del poder legislatiu que dona un tractament d'excepció beneficiós a una persona, grup de persones o a una població respecte de les lleis comunes a la resta.

Veure Unificació italiana і Privilegi

Progrés

El progrés és una evolució cap a estadis més perfectes, per tant en positiu, sovint oposant-se a involució o decadència.

Veure Unificació italiana і Progrés

Província d'Ístria

La província d'Ístria dins la corona austríaca es va formar el 4 de març de 1849 a la reorganització administrativa que va seguir a la revolució hongaresa.

Veure Unificació italiana і Província d'Ístria

Província de Gènova

La Província de Gènova és una antiga província de la regió de Ligúria dins Itàlia.

Veure Unificació italiana і Província de Gènova

Província de Trento

La província de Trento o Trentino (en trentí Trènt, en alemany Trient) forma part de la regió de Trentino-Tirol del Sud dins d'Itàlia.

Veure Unificació italiana і Província de Trento

Purgatori (La Divina Comèdia)

Dant contemplant el Mont Purgatori El Purgatori (Il Purgatorio) és el segon dels tres llibres o càntics que componen la Divina Comèdia, de Dante Alighieri.

Veure Unificació italiana і Purgatori (La Divina Comèdia)

Qüestió Romana

La Qüestió Romana fou el conjunt de fets que conduïren a l'ocupació i desaparició dels Estats Pontificis en 1870 durant el procés d'unificació italiana.

Veure Unificació italiana і Qüestió Romana

Quadrilàter

Sis quadrilàters de diferents tipus. En geometria, un quadrilàter és un polígon de quatre costats.

Veure Unificació italiana і Quadrilàter

Rafael del Riego

Rafael del Riego i Flórez (Tuña, Tinéu, Astúries, 9 d'abril de 1784 - Madrid, 7 de novembre de 1823) va ser un general i polític liberal espanyol.

Veure Unificació italiana і Rafael del Riego

Ravenna

Ravenna —Ravêna en emilià-romanyol— és una ciutat d'Itàlia a l'Emília-Romanya, província de Ravenna.

Veure Unificació italiana і Ravenna

Regionalisme

El regionalisme és un moviment cultural i polític de recuperació de la identitat pròpia (idioma, història, dret, tradicions i altres peculiaritats).

Veure Unificació italiana і Regionalisme

Regne d'Itàlia (1861-1946)

El Regne d'Itàlia (italià: Regno d'Italia) fou un estat fundat el 1861 durant la Unificació d'Itàlia sota la direcció de Piemont-Sardenya; i existí fins al 1946, quan els italians optaren per la república.

Veure Unificació italiana і Regne d'Itàlia (1861-1946)

Regne d'Itàlia (edat mitjana)

El Regne d'Itàlia fou la forma en què es denominava la part nord i central de la península Itàlica entre la fi de l'Imperi Carolingi i finals de l'edat moderna.

Veure Unificació italiana і Regne d'Itàlia (edat mitjana)

Regne de les Dues Sicílies

El Regne de les Dues Sicílies -Regno delle Due Sicilie - fou un regne situat als territoris de la Itàlia meridional ocupats pel Regne de Nàpols i el Regne de Sicília, així com diverses illes menors.

Veure Unificació italiana і Regne de les Dues Sicílies

Regne de Nàpols

El Regne de Nàpols o Regne de Sicília peninsular fou un estat situat al sud de la península Itàlica entre el i el.

Veure Unificació italiana і Regne de Nàpols

Regne de Sardenya

El Regne de Sardenya (en sard Rennu de Sardigna, en llatí Regnum Sardiniae et Corsicae o simplement Regnum Sardiniae) fou un estat que ocupà la totalitat de l'illa de Sardenya, al centre de la mar Mediterrània, entre els anys 1297 i 1847.

Veure Unificació italiana і Regne de Sardenya

Regne de Sardenya-Piemont

Piemont-Sardenya és el nom amb què sovint la historiografia designa sintèticament els Estats de Savoia (el conjunt d'estats governats per la dinastia dels Savoia) a partir del moment que s'hi inclogué el Regne de Sardenya (1720) i fins a la transformació en Regne d'Itàlia (1861).

Veure Unificació italiana і Regne de Sardenya-Piemont

Regne dels ostrogots

El Regne Ostrogot (oficialment Regne d'Itàlia, Regnum Italiae) fou un regne germànic establert el 493 i va durar fins al 553 ocupant la península Itàlica, l'illa de Sicília la Provença i la Nòrica, Il·líria i Pannònia.

Veure Unificació italiana і Regne dels ostrogots

Regne dels Serbis, Croats i Eslovens

El Regne dels Serbis, Croats i Eslovens (en serbocroat: Kraljevina Srba, Hrvata i Slovenaca, transcrit en ciríl·lic: Краљевина Срба, Хрвата и Словенаца; en eslovè: Kraljevina Srbov, Hrvatov in Slovencev) va ser l'estat creat arran de la integració de l'Estat dels Eslovens, Croates i Serbis amb el Regne de Sèrbia (que acabava d'annexionar el Regne de Montenegro) l'1 de desembre de 1918.

Veure Unificació italiana і Regne dels Serbis, Croats i Eslovens

Regne Longobard

El Regne Longobard — Regno longobardo o Regno dei Longobardi Regnum Langobardorum, Langbardland en antic germànic) va ser l'entitat estatal constituïda a la península Itàlica pels longobards entre els anys 568-569 (invasió d'Itàlia) i el774 (caiguda del regne i entrada dels francs de Carlemany).

Veure Unificació italiana і Regne Longobard

Renaixement

Home Vitruvià, estudi de les mesures humanes, de Leonardo da Vinci Santa Maria del Fiore, amb la cúpula dissenyada per Brunelleschi El Renaixement o Renaiximent és una època artística, i per extensió cultural, que marca el pas de l'edat mitjana a l'edat moderna abastant els segles XV i XVI, caracteritzats per un esforç per reviure i superar idees i assoliments de l'antiguitat clàssica.

Veure Unificació italiana і Renaixement

República Cisalpina

La República Cisalpina (en italià: Repubblica Cisalpina) va ser una república germana de la Primera República Francesa al nord de la península Itàlica creat pel general Bonaparte el 29 de juny de 1797.

Veure Unificació italiana і República Cisalpina

República germana

República Francesa. Repúbliques germanes o repúbliques jacobines eren alguns estats recolzats pels exèrcits francesos en els territoris « alliberats » per aquests durant les guerres de la revolució francesa durant el període Directori (1795-1799) de la Primera República Francesa s'anomenen.

Veure Unificació italiana і República germana

República Lígur

La República Lígur va ser proclamada sota la influència francesa el 14 de juny de 1797 i va persistir fins a juny de 1805, que fou annexada al Primer Imperi Francès com a tres departaments, excepte un breu període des de maig al 24 de juny de 1800.

Veure Unificació italiana і República Lígur

República Romana

La República de Roma o República Romana fou el període de la civilització romana en què la forma de govern era la república.

Veure Unificació italiana і República Romana

República Subalpina

La República Subalpina va ser una república de curta durada que va existir entre 1800 i 1802 al territori del Piemont durant el seu domini militar per la França napoleònica.

Veure Unificació italiana і República Subalpina

Repúbliques marítimes

Amalfi (creu de Malta) i Pisa (creu trilobulada) XII). Venezia.

Veure Unificació italiana і Repúbliques marítimes

Revolta decabrista

La insurrecció desembrista o revolta decabrista (Восста́ние декабри́стов Vosstànie dekabrístov - de Декабрь dekabr, desembre en rus) fou una temptativa de cop d'estat militar que es va desenvolupar a Sant Petersburg el 14 de desembre del 1825 per tal d'obtenir del futur emperador Nicolau I una constitució.

Veure Unificació italiana і Revolta decabrista

Revolució de 1848

Mapa de les revolucions de 1848 La Revolució de 1848, o revolucions de 1848, conegudes en alguns països com la primavera de les nacions, la primavera dels pobles o l'any de les revolucions, fou una onada revolucionària que va sorgir a Sicília i, agreujada per les revolucions de 1848 a França, aviat es va estendre per la resta d'Europa i fins i tot fora, com al Brasil.

Veure Unificació italiana і Revolució de 1848

Revolució Francesa

La Revolució Francesa (1789-1799) es considera el model de revolució política de la seva època i va suposar la conquesta del poder per la burgesia i el desplaçament de l'aristocràcia i el clergat.

Veure Unificació italiana і Revolució Francesa

Rin

El riu Rin és un dels rius més llargs d'Europa.

Veure Unificació italiana і Rin

Riu Po

El riu Po (en llatí: Padus, en grec: Ηριδανός /Eridanós/ i, posteriorment Πάδος /Pados/) és el riu italià més important, tant per la seva longitud, 652 km, com pel seu cabal màxim, 10.300 m³/s a Pontelagoscuro, una frazione del municipi de Ferrara.

Veure Unificació italiana і Riu Po

Riu Ticino

El riu Ticino (Tessin en alemany i francès, Tisín, Tesìn o Tzìch en llombard i piemontès, antigament Ticinus en llatí) és un riu del sud de Suïssa i del nord d'Itàlia, el principal tributari del Po per volum d'aigua i, en termes absoluts, el segon riu més cabalós d'Itàlia després d'aquest darrer.

Veure Unificació italiana і Riu Ticino

Roberto Rossellini

Roberto Rossellini (Roma, 8 de maig del 1906 - 3 de juny del 1977) fou un director de cinema italià, un dels més importants del moviment conegut com a Neorealisme italià.

Veure Unificació italiana і Roberto Rossellini

Roma

Roma és la capital i la ciutat més gran i més poblada d'Itàlia, de la regió del Laci i de la ciutat metropolitana homònima.

Veure Unificació italiana і Roma

Romanticisme

''Caminant damunt un mar de boira'', del romàntic Caspar David Friedrich El Romanticisme va ser un moviment tant cultural com polític que s'originà a Alemanya a final del, inicialment com a moviment literari, però que ràpidament passà a influenciar totes les arts.

Veure Unificació italiana і Romanticisme

Sacre Imperi Romanogermànic

El Sacre Imperi Romanogermànic (alemany: Heiliges Römisches Reich; llatí: Sacrum Romanum Imperium) fou un imperi medieval amb terres a l'Europa occidental, central i meridional i governat per un sobirà investit amb el títol d'«emperador dels romans».

Veure Unificació italiana і Sacre Imperi Romanogermànic

Salern

Salern (Salernum, grec Σάλερνον; Salerno en italià) és una ciutat d'Itàlia a la Campània, província de Salern.

Veure Unificació italiana і Salern

Santa Aliança

La Santa Aliança fou un acord internacional de tres països amb monarques absoluts (Àustria, Prússia i Rússia), els quals es varen comprometre a ajudar-se en cas de revolucions liberals per tal d'erradicar tots els focus liberals dels països monàrquics i absolutistes.

Veure Unificació italiana і Santa Aliança

Sardenya

Sardenya (Sardigna, Sardinna o Sardinnia en sard; Sardegna en italià) és la segona illa més gran de la Mediterrània, situada al sud de Còrsega i que pertany a l'estat italià, del qual és una regió autònoma.

Veure Unificació italiana і Sardenya

Savoia (departament)

La Savoia (73) (Savoie en francès i Savouè en savoià) és un departament francès situat a la regió d'Alvèrnia-Roine-Alps.

Veure Unificació italiana і Savoia (departament)

Savoia (regió)

Mapa de la Savoia Escut de la Savoia La Savoia (en francès Savoie, en savoià Savouè) és un antic estat europeu situada a l'angle nord-oest dels Alps que fou incorporada a França el 1860.

Veure Unificació italiana і Savoia (regió)

Sàtira

La sàtira és definida, amb freqüència de manera estricta, com un gènere o forma literària, encara que en la pràctica sigui també trobada en les arts gràfiques i les arts escèniques.

Veure Unificació italiana і Sàtira

Seborga

Seborga (lígur A Seborca) és un comune italià, situat a la regió de la Ligúria i a la província d'Imperia.

Veure Unificació italiana і Seborga

Segon Imperi Francès

El Segon Imperi Francès fa referència a una etapa històrica de França compresa entre el 1852 i 1870.

Veure Unificació italiana і Segon Imperi Francès

Segona Guerra Mundial

La Segona Guerra Mundial va ser un conflicte bèl·lic que va implicar la majoria de les nacions del món, incloent-hi totes les grans potències, organitzades en dues aliances militars: els aliats i les potències de l'Eix.

Veure Unificació italiana і Segona Guerra Mundial

Sesto Calende

Sesto Calende (Sèst en dialecte de Varese) és un municipi italià, situat a la regió de Llombardia i a la província de Varese.

Veure Unificació italiana і Sesto Calende

Sicília

Sicília (Sicìlia en sicilià i Sicilia en italià) és l'illa més gran de la Mediterrània, al sud de Nàpols, entre la mar Tirrena i la Jònica, que pertany a l'estat italià i en forma una regió amb estatut especial.

Veure Unificació italiana і Sicília

Societat secreta

Sun Yat-sen a Singapur, juntament amb membres de la societat secreta Tongmenghui. Una societat secreta és una organització que requereix que els seus membres amaguen certes activitats, com els ritus d'iniciació per als candidats, els seus objectius, o fins i tot l'existència mateixa de la societat.

Veure Unificació italiana і Societat secreta

Syllabus Errorum

El Syllabus Errorum o Síl·labus dels errors, o amb el seu títol complet Syllabus complectens praecipuos nostrae aetatis errores és una llista de 80 idees, conviccions polítiques i teories filosòfiques que el papa Pius IX va desaprovar vehementment com a heterodòxies incompatibles amb la doctrina catòlica.

Veure Unificació italiana і Syllabus Errorum

Tabernaemontana

Tabernaemontana és un gènere amb 100-110 espècies de plantes de flors que pertanyen a la família de les Apocynaceae, amb una distribució tropical.

Veure Unificació italiana і Tabernaemontana

Tercet

El tercet és una estrofa de tres versos que normalment rimen entre ells, generalment es fa servir per versos d'art major, sobretot de decasíl·labs.

Veure Unificació italiana і Tercet

Tirol del Sud

El Tirol del Sud (alemany i ladí: Südtirol, italià Alto-Adige) és la part meridional de la regió històrica del Tirol.

Veure Unificació italiana і Tirol del Sud

Torí

Torí (en piemontès Turin, en italià Torino) és una important ciutat industrial del nord-oest d'Itàlia, capital del Piemont, una regió situada majoritàriament a l'oest del riu Po.

Veure Unificació italiana і Torí

Toscana

Paisatge característic de la Toscana. La Toscana és una de les regions d'Itàlia.

Veure Unificació italiana і Toscana

Toscà

El toscà dins les parles d'Itàlia El toscà és un continu dialectal que, en la seva modalitat florentina, esdevingué la base de l'italià que coneixem avui.

Veure Unificació italiana і Toscà

Tractat d'Aquisgrà (1748)

El Tractat d'Aquisgrà és un tractat de pau signat el 18 d'octubre de 1748 a la ciutat d'Aquisgrà que va posar fi a la Guerra de Successió Austríaca iniciada l'any 1740.

Veure Unificació italiana і Tractat d'Aquisgrà (1748)

Tractat d'Utrecht

El Tractat d'Utrecht, també anomenat Pau d'Utrecht o Tractats d'Utrecht i Rastatt, són un seguit de tractats de pau multilaterals signats entre la Corona de Castella, el Regne de França i els seus enemics bèl·lics a Utrecht (Províncies Unides, actualment els Països Baixos) el març i l'abril de 1713 que donaren lloc al final de la Guerra de Successió espanyola.

Veure Unificació italiana і Tractat d'Utrecht

Tractat de Saint-Germain-en-Laye

Trianon. El Tractat de Saint-Germain-en-Laye fou l'acord internacional signat al castell de la població homònima, propera a París, el 10 de setembre de 1919, com a resultat de l'assemblea reunida per a tractar les condicions de pau després de la Primera Guerra Mundial entre les potències aliades vencedores i l'Imperi Austrohongarès.

Veure Unificació italiana і Tractat de Saint-Germain-en-Laye

Tractat de Torí

* Tractat de Torí o Pau de Torí (1381), finalitzà a la guerra de Chioggia entre les repúbliques de Gènova i Venècia.

Veure Unificació italiana і Tractat de Torí

Tractats de Roma

Països originàriament signataris dels tractats Els Tractats de Roma, en singular Tractat de Roma, és el nom pel qual es coneixen dos tractats signats alhora.

Veure Unificació italiana і Tractats de Roma

Trienni Liberal

Document en què consta el jurament a la Constitució espanyola de 1812 per part de Ferran VII d'Espanya El Trienni Liberal (1820-1823) va ser un període liberal del regnat de Ferran VII, que es va iniciar amb el pronunciament de Riego l'1 de gener de 1820 a Las Cabezas de San Juan, que havia rebut l'encàrrec de dirigir una expedició contra els insurgents de les colònies d'Amèrica.

Veure Unificació italiana і Trienni Liberal

Trieste

Trieste (forma oficial italiana; en vènet, Trieste; localment Tarieste; en alemany, antigament oficial, Triest; eslovè, Trst; furlà, Triest) és una ciutat situada al nord d'Itàlia, als marges de la mar Adriàtica i gairebé a la frontera amb Eslovènia.

Veure Unificació italiana і Trieste

Ugo Foscolo

Niccolò Ugo Foscolo (illa de Zacint, al jònic que aleshores pertanyia a la República de Venècia i ara pertany a Grècia, 6 de febrer de 1778 - Londres, 1827), poeta i patriota italià.

Veure Unificació italiana і Ugo Foscolo

Umbres

sículs Els umbres —en llatí — eren un poble antic d'Itàlia que, des del segon mil·lenni, poblaven una extensa regió part de la qual (a l'occident) els hi fou arrabassada vers el 1200-1000 aC pels etruscs (unes 300 ciutats dels umbres van passar als etruscs segons la llegenda) i una altra part (l'orient) pels gals (segle VI o V aC).

Veure Unificació italiana і Umbres

Unió Europea

La Unió Europea (UE) és una unió econòmica i política sui generis de 27 estats, situats en la seva major part a Europa.

Veure Unificació italiana і Unió Europea

Unificació italiana

La unificació italiana. Procés de la unificació d'Itàlia La unificació italiana (en la historiografia italiana Unità d'Italia o l'Unità per antonomàsia) fou, en sentit estricte, el procés mitjançant el qual, entre 1859 i 1870, foren unificats els diversos estats en què s'estructurava la península Itàlica (i illes del voltant) per tal de crear l'actual Estat italià; en la pràctica consistí en l'annexió de tots al nucli impulsor del procés, Piemont-Sardenya (oficialment "Regne de Sardenya"), esdevingut Regne d'Itàlia el 17 de març de 1861 sota la dinastia de Savoia, que era d'origen tan extraitàlic com totes les dinasties reputades "no italianes" (els Habsburg i els Borbó, especialment).

Veure Unificació italiana і Unificació italiana

Urbà VI

Urbà VI (Nàpols, 1318 - Roma, 15 d'octubre de 1389) va ser papa de l'Església Catòlica entre el 1378 i el 1389.

Veure Unificació italiana і Urbà VI

Valenza

Valenza és un municipi italià, situat a la regió de Piemont i a la província d'Alessandria.

Veure Unificació italiana і Valenza

Vall d'Aosta

En blau, a l'esquerra del mapa, la vall d'Aosta. Amb un cercle, la plana padana La vall d'Aosta (en arpità: Vâl d'Aoûta, en italià: Valle d'Aosta, en francès: Vallée d'Aoste) és una regió muntanyenca del nord-oest d'Itàlia.

Veure Unificació italiana і Vall d'Aosta

Varese

Varese (en llengua Llombarda Varés) és un municipi italià, situat a la regió de la Llombardia i a la província de Varese.

Veure Unificació italiana і Varese

Vèneto

El Vènet o Vèneto (en vènet Vèneto; Veneto) és una regió nord-oriental de la península Itàlica amb 4,9 milions d'habitants, la capital de la qual és Venècia.

Veure Unificació italiana і Vèneto

Vènets

Els vènets de l'edat antiga, o paleovènets, foren un poble d'arrel il·líria que vivien a l'est de la Gàl·lia Cisalpina i després (al començament de l'Imperi) a la província de Venetia.

Veure Unificació italiana і Vènets

Víctor Manuel II

Víctor Manuel II d'Itàlia i de Sardenya (Torí, Regne de Sardenya-Piemont, 14 de març de 1820 - Roma, Itàlia, 9 de gener de 1878) fou el duc de Savoia i rei de Sardenya entre 1849 i 1860.

Veure Unificació italiana і Víctor Manuel II

Víctor Manuel III d'Itàlia

Víctor Manuel III d'Itàlia (Nàpols, 11 de novembre de 1869 - Alexandria, 28 de desembre de 1947) fou un aristòcrata italià, que va esdevenir el tercer rei d'Itàlia, el nou estat nascut arran de la unificació del.

Veure Unificació italiana і Víctor Manuel III d'Itàlia

Venècia

Venècia (en vènet: Venèsia, en italià: Venezia) és una ciutat del nord d'Itàlia, capital de la regió del Vèneto i de la ciutat metropolitana homònima.

Veure Unificació italiana і Venècia

Vercelli

Vercelli és una ciutat d'Itàlia a la regió del Piemont, província de Vercelli.

Veure Unificació italiana і Vercelli

Verona

Verona és una ciutat del Vèneto a Itàlia, capital de la província de Verona, amb 260.000 habitants.

Veure Unificació italiana і Verona

Vespres Sicilianes

Les Vespres Sicilianes foren un aixecament popular de l'illa de Sicília, amb l'ajut militar de Pere II el Gran de Catalunya-Aragó, contra la tutela del rei de França Carles I d'Anjou, que tenia el control de l'illa amb el suport papal des de 1266 i que va durar de 1282 a 1287.

Veure Unificació italiana і Vespres Sicilianes

Vincenzo Gioberti

Vincenzo Gioberti (1801-1853) fou un filòsof i polític de gran influència per a la unificació italiana.

Veure Unificació italiana і Vincenzo Gioberti

Vincenzo Monti

Vincenzo Monti (Alfonsine, 19 de febrer de 1754 - Milà, 13 d'octubre de 1828) fou un poeta, escriptor, dramaturg i traductor italià.

Veure Unificació italiana і Vincenzo Monti

Vittorio Alfieri

Vittorio Alfieri (16 de gener de 1749 - 8 d'octubre de 1803) va ser un dramaturg italià.

Veure Unificació italiana і Vittorio Alfieri

Zadar

Zadar (en italià Zara, en llatí Iulia Iadera) és una ciutat de la regió de Dalmàcia a Croàcia, capital del comtat de Zadar al centre del país i enfront de les illes Ugljan i Pašman de les que està separada per l'estret de Zadar.

Veure Unificació italiana і Zadar

Zúric

Zúric (en alemany Zürich,, pronunciat en el dialecte local) és la ciutat més gran de Suïssa i la capital del cantó de Zúric.

Veure Unificació italiana і Zúric

1 de juny

El primer de juny és el cent cinquanta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el cent cinquanta-tresè en els anys de traspàs.

Veure Unificació italiana і 1 de juny

11 de maig

L'11 de maig és el cent trenta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el cent trenta-dosè en els anys de traspàs.

Veure Unificació italiana і 11 de maig

12 de juny

El 12 de juny és el cent seixanta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el cent seixanta-quatrè en els anys de traspàs.

Veure Unificació italiana і 12 de juny

14 de maig

El 14 de maig és el cent trenta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el cent trenta-cinquè en els anys de traspàs.

Veure Unificació italiana і 14 de maig

1492

;Països Catalans.

Veure Unificació italiana і 1492

1494

Països Catalans Resta del món.

Veure Unificació italiana і 1494

1503

;Països Catalans.

Veure Unificació italiana і 1503

17 de març

El 17 de març és el setanta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el setanta-setè en els anys de traspàs.

Veure Unificació italiana і 17 de març

1765

Llinda d'una casa de la Vall d'Aran.

Veure Unificació italiana і 1765

1782

;Països Catalans.

Veure Unificació italiana і 1782

1796

;Països Catalans;Resta del món.

Veure Unificació italiana і 1796

18 de febrer

El 18 de febrer és el quaranta-novè dia de l'any del calendari gregorià.

Veure Unificació italiana і 18 de febrer

18 de juny

El 18 de juny és el cent seixanta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el cent setantè en els anys de traspàs.

Veure Unificació italiana і 18 de juny

1801

;Països Catalans.

Veure Unificació italiana і 1801

1805

;Països Catalans;Resta del món.

Veure Unificació italiana і 1805

1815

Mapa polític d'Europa després del Congrés de Viena el 1815.

Veure Unificació italiana і 1815

1819

;Països Catalans;Resta del món.

Veure Unificació italiana і 1819

1830

;Països Catalans.

Veure Unificació italiana і 1830

1831

;Països Catalans;Resta del món.

Veure Unificació italiana і 1831

1844

;Països Catalans.

Veure Unificació italiana і 1844

1848

s), Francesc Pagès i Serratosa (Barcelona, 1852-99) relleu original en guix, base del bronze "Al·legoria del Ferrocarril" de la façana del Palau de Justícia de Barcelona. Es conserva al Museu de Mataró, número de catàleg MCMM 5415.; Països Catalans.

Veure Unificació italiana і 1848

1857

;Països Catalans.

Veure Unificació italiana і 1857

1859

;Països Catalans.

Veure Unificació italiana і 1859

1860

;Països Catalans.

Veure Unificació italiana і 1860

1861

Europa l'any 1861. Grans potències en lletra majúscula.

Veure Unificació italiana і 1861

1862

Reixa de la capella de Sant Cristòfor, BarcelonaPaïsos Catalans.

Veure Unificació italiana і 1862

1863

;Països Catalans.

Veure Unificació italiana і 1863

1864

;Països Catalans.

Veure Unificació italiana і 1864

1866

;Països Catalans.

Veure Unificació italiana і 1866

1867

Europa l'any 1867. Potències en lletra majúscula.

Veure Unificació italiana і 1867

1868

;Països Catalans.

Veure Unificació italiana і 1868

1870

Mapa dels Estats Pontificis a l'any 1870;Països Catalans.

Veure Unificació italiana і 1870

1872

;Països Catalans.

Veure Unificació italiana і 1872

1905

Cartell de l'Exposició Universal de Lieja el 1905.

Veure Unificació italiana і 1905

1918

1918 (MCMXVIII) fon un any normal dels calendaris gregorià i julià, començat un dimarts i marcat per la fi de la Primera Guerra Mundial.

Veure Unificació italiana і 1918

1919

1919 (MCMXIX) fon un any normal dels calendaris gregorià i julià, començat un dimecres.

Veure Unificació italiana і 1919

1929

Exposició Internacional de 1929, a Barcelona Finalitza la reforma de l'Estació de França de Barcelona fou una de les principals estacions ferroviàries fins a la construcció de l'Estació de Sants;Països Catalans.

Veure Unificació italiana і 1929

1936

;Països Catalans Bitllet emès per la Generalitat republicana el '''1936'''.

Veure Unificació italiana і 1936

1943

;Països Catalans.

Veure Unificació italiana і 1943

1957

1957 (MCMLVII) fou un any començat en dimarts.

Veure Unificació italiana і 1957

1960

1960 (MCMLX) fon un any bixest començat en divendres.

Veure Unificació italiana і 1960

1999

1999 (MCMXCIX) fou un any normal començat en divendres, corresponent a l'any 1000 del calendari Igbo i al 5100 del Kali Yuga.

Veure Unificació italiana і 1999

20 de juny

El 20 de juny és el cent setanta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el cent setanta-dosè en els anys de traspàs.

Veure Unificació italiana і 20 de juny

212

El 212 (CCXII) fou un any de traspàs començat en dimecres del calendari julià.

Veure Unificació italiana і 212

22 de maig

El 22 de maig és el cent quaranta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el cent quaranta-tresè en els anys de traspàs.

Veure Unificació italiana і 22 de maig

24 de juny

El 24 de juny és el cent setanta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el cent setanta-sisè en els anys de traspàs.

Veure Unificació italiana і 24 de juny

24 de març

El 24 de març és el vuitanta tercer dia de l'any del calendari gregorià i el vuitanta-quatrè en els anys de traspàs.

Veure Unificació italiana і 24 de març

29 d'abril

El 29 d'abril és el cent dinovè dia de l'any del calendari gregorià i el cent deuè en els anys de traspàs.

Veure Unificació italiana і 29 d'abril

5 de maig

El 5 de maig és el cent vint-i-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vint-i-sisè en els anys de traspàs.

Veure Unificació italiana і 5 de maig

6 de juny

El 6 de juny és el cent cinquanta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el cent cinquanta-vuitè en els anys de traspàs.

Veure Unificació italiana і 6 de juny

7 de setembre

El 7 de setembre és el dos-cents cinquantè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents cinquanta-unè en els anys de traspàs.

Veure Unificació italiana і 7 de setembre

8 d'abril

El 8 d'abril és el noranta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el noranta-novè en els anys de traspàs.

Veure Unificació italiana і 8 d'abril

8 de juny

El 8 de juny és el cent cinquanta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el cent seixantè en els anys de traspàs.

Veure Unificació italiana і 8 de juny

9 d'agost

El 9 d'agost és el dos-cents vint-i-unè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vint-i-dosè en els anys de traspàs.

Veure Unificació italiana і 9 d'agost

També conegut com Reunificació italiana, Risorgimento, Risorgimiento, Segona guerra d'independència italiana, Segona guerra de la independència italiana, Unificació d'Itàlia, Unitat d'Itàlia.

, Cesare Balbo, Cesare Ripa, Ciutadania romana, Ciutat del Vaticà, Civitella del Tronto, Classicisme, Climent VII d'Avinyó, Club dels Jacobins, Comú, Comitè Internacional de la Creu Roja, Como (ciutat d'Itàlia), Comuna, Congrés de Viena, Conservadorisme, Constitució Espanyola de 1812, Convencions de Ginebra, Cornucòpia, Cosme el Vell, Dalmàcia, Dante Alighieri, Dinastia borbònica, Dinastia dels Habsburg, Dinastia Savoia, Don Carlos (Verdi), Donació de Sutri, Drets humans, Ducat de Mòdena, Ducat de Milà, Ducat de Parma, Edat mitjana, Edicte de Caracal·la, Edmondo De Amicis, El Gattopardo, Emília-Romanya, Enrico Cialdini, Església Catòlica Romana, Espanya, Espoliació arqueològica i artística, Estat sobirà, Estats de Savoia, Estats Pontificis, Estret de Messina, Eugeni de Beauharnais, Europa Central, Evergetisme, Faliscs, Federalisme, Feixisme, Felice Orsini, Ferdinand Gregorovius, Ferran I de les Dues Sicílies, Ferran II de les Dues Sicílies, Ferrara, Feudalisme, Filippo Buonarroti, Flavio Biondo, Florència, Força centrípeta, Forlì, França, Franc, Francesc d'Assís, Francesc II de les Dues Sicílies, Francesc IV de Mòdena, Francesc Josep I d'Àustria, Francesco Guicciardini, Francesco Petrarca, Francmaçoneria, Francs, Friül - Venècia Júlia, Gabriele d'Annunzio, Gasparo Gozzi, Gènova, Güelfs i gibel·lins, Giacomo Durando, Giacomo Leopardi, Giambattista Vico, Gian Rinaldo Carli, Giordano Bruno, Giosuè Carducci, Giovanni Boccaccio, Girolamo Savonarola, Giuseppe Baretti, Giuseppe Garibaldi, Giuseppe Mazzini, Giuseppe Parini, Giuseppe Tomasi di Lampedusa, Giuseppe Verdi, Gradisca d'Isonzo, Gran Ducat de Toscana, Grande Armée, Gregori XVI, Guerra austro-napolitana, Guerra Austroprussiana, Guerra de Crimea, Guerra del Francès, Guerra franco-prussiana, Guerra Gòtica (535-554), Guerres d'Itàlia, Història d'Itàlia, I promessi sposi, Il gattopardo, Il·lustració, Imperi Austríac, Imperi Austrohongarès, Imperi Romà, Imperi Rus, Infern (La Divina Comèdia), Inquisició, Inquisició espanyola, Irredemptisme, Irredemptisme italià, Italia turrita, Itàlia, Itàlics, Jean Henri Dunant, Joachim Murat, Joaquim de Fiore, Jove Itàlia, Justinià I, Klemens Wenzel Lothar von Metternich, La Divina Comèdia, Lígurs, Leopold II de Toscana, Liberalisme, Liorna, Literatura italiana, Llac Maggiore, Llatins, Llengua koiné, Lliga Llombarda, Lliga Nord, Llista d'emperadors romans d'Orient, Llombardia, Llorenç el Magnífic, Lluís Felip I de França, Longobards, Luchino Visconti, Luigi Zamboni, Maçoneria, Malta, Maria Lluïsa de Borbó-Parma (reina d'Espanya), Marsala, Marsella, Massimo d'Azeglio, Màntua, Mòdena, Mentana, Messina, Mezzogiorno, Milà, Mincio, Nació, Nacionalisme, Napoleó Bonaparte, Napoleó III, Nàpols, Niça, Nicolau Maquiavel, Nova York, Novara, Organització fraternal, Oscs, Otó I del Sacre Imperi Romanogermànic, Otto von Bismarck, Pactes del Laterà, Palerm, Papa, Paramilitar, Parma, Patrice de Mac Mahon, Patriotisme, Península Itàlica, Perusa, Piemont, Pietro Colletta, Pisa, Pius IX, Pius XI, Plombières, Poder temporal, Porto, Prússia, Primer Imperi Francès, Primera Guerra Mundial, Privilegi, Progrés, Província d'Ístria, Província de Gènova, Província de Trento, Purgatori (La Divina Comèdia), Qüestió Romana, Quadrilàter, Rafael del Riego, Ravenna, Regionalisme, Regne d'Itàlia (1861-1946), Regne d'Itàlia (edat mitjana), Regne de les Dues Sicílies, Regne de Nàpols, Regne de Sardenya, Regne de Sardenya-Piemont, Regne dels ostrogots, Regne dels Serbis, Croats i Eslovens, Regne Longobard, Renaixement, República Cisalpina, República germana, República Lígur, República Romana, República Subalpina, Repúbliques marítimes, Revolta decabrista, Revolució de 1848, Revolució Francesa, Rin, Riu Po, Riu Ticino, Roberto Rossellini, Roma, Romanticisme, Sacre Imperi Romanogermànic, Salern, Santa Aliança, Sardenya, Savoia (departament), Savoia (regió), Sàtira, Seborga, Segon Imperi Francès, Segona Guerra Mundial, Sesto Calende, Sicília, Societat secreta, Syllabus Errorum, Tabernaemontana, Tercet, Tirol del Sud, Torí, Toscana, Toscà, Tractat d'Aquisgrà (1748), Tractat d'Utrecht, Tractat de Saint-Germain-en-Laye, Tractat de Torí, Tractats de Roma, Trienni Liberal, Trieste, Ugo Foscolo, Umbres, Unió Europea, Unificació italiana, Urbà VI, Valenza, Vall d'Aosta, Varese, Vèneto, Vènets, Víctor Manuel II, Víctor Manuel III d'Itàlia, Venècia, Vercelli, Verona, Vespres Sicilianes, Vincenzo Gioberti, Vincenzo Monti, Vittorio Alfieri, Zadar, Zúric, 1 de juny, 11 de maig, 12 de juny, 14 de maig, 1492, 1494, 1503, 17 de març, 1765, 1782, 1796, 18 de febrer, 18 de juny, 1801, 1805, 1815, 1819, 1830, 1831, 1844, 1848, 1857, 1859, 1860, 1861, 1862, 1863, 1864, 1866, 1867, 1868, 1870, 1872, 1905, 1918, 1919, 1929, 1936, 1943, 1957, 1960, 1999, 20 de juny, 212, 22 de maig, 24 de juny, 24 de març, 29 d'abril, 5 de maig, 6 de juny, 7 de setembre, 8 d'abril, 8 de juny, 9 d'agost.

Uniopèdia és un mapa conceptual o xarxa semàntica organitzada com una enciclopèdia o diccionari. Es dóna una breu definició de cada concepte i les seves relacions.

Aquest és un mapa mental en línia gegant que serveix com a base per a diagrames de conceptes. És lliure d'utilitzar i cada article o document es pot descarregar. És una eina, de recursos o de referència per a l'estudi, la investigació, l'educació, l'aprenentatge o l'ensenyament, que pot ser utilitzat per professors, educadors, alumnes o estudiants; per al món acadèmic: per a l'escola, primària, secundària, batxillerat, secundària, universitat, grau tècnic, escola, universitat, de llicenciatura, mestratge o doctorat; per als papers, informes, projectes, idees, documents, enquestes, resums, o tesi. Aquí està la definició, l'explicació, la descripció o el significat de cada significativa sobre la qual necessita informació, i una llista dels seus conceptes associats com un glossari. Disponible en català, anglès, espanyol, portuguès, japonès, xinès, francès, alemany, italià, polonès, holandès, rus, àrab, hindi, suec, ucraïnesa, hongaresa, txec, hebreu, danès, finlandès, indonesi, noruec, romanès, turc, vietnamita, coreana, tailandesa, grega, búlgara, croata, eslovaca, lituània, filipina, letònia, estònia і eslovè. Més idiomes aviat.

La informació es basa en articles de Wikipedia i altres projectes de Wikimedia, i està disponible sota la Llicència de Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual.

Uniopèdia no està avalada ni afiliada a la Fundació Wikimedia.

Google Play, Android i el logotip de Google Play són marques comercials de Google Inc.

Política de privacitat