Taula de continguts
57 les relacions: Aborígens australians, Ambrons, Apenins, Úmbria, Assís, August, Bois (poble celta), Cambridge University Press, Camerino, Cató el Censor, Celtes, Chiusi, Ciutadania romana, Civitas sine suffragio, Dàrdan, Dionisi d'Halicarnàs, Edat del bronze, Estrabó, Etrúria, Etruscs, Ferònia (deessa), Gals, Grècia, Guerra social, Itàlia, Lígurs, Liburns, Llatí, Llatins, Longobards, Magna Grècia, Mar Adriàtica, Messapis, Mevània, Nerva, Ombrone, Osc, Oscs, Pelasgs, Perusa, Picentins, Plini el Vell, Plutarc de Queronea, Publi Corneli Escipió Africà Major, Quint Fabi Màxim Rul·lià, Ravenna, República Romana, Sabins, Sículs, Segona Guerra Púnica, ... Ampliar l'índex (7 més) »
- Història de l'Úmbria
- Història de les Marques
Aborígens australians
Els aborígens australians són els habitants originaris d'Austràlia, tot i que ells prefereixen que els anomenin kooris.
Veure Umbres і Aborígens australians
Ambrons
Els ambrons van ser una tribu procedent de la península de Jutlàndia, que són esmentats per primera vegada en els textos en relació a la història de Roma del.
Veure Umbres і Ambrons
Apenins
Subdivisions segons la latitud. Els Apenins o Apennins (en italià: Appennini) és una serralada de plegament alpí (Orogènesi alpina) que recorre Itàlia de nord-oest a sud-est; i en forma la columna vertebral.
Veure Umbres і Apenins
Úmbria
L'Úmbria (Umbria en italià) és una regió centre-meridional d'Itàlia situada entre les Marques, a l'est; el Laci, al sud; i la Toscana, a l'oest.
Veure Umbres і Úmbria
Assís
Assís és un municipi italià, situat a la regió d'Úmbria i a la província de Perusa.
Veure Umbres і Assís
August
August (llatí: Imperator Caesar divi filius Augustus; nascut el 23 de setembre del 63 aC i mort el 19 d'agost del 14) fou un home d'estat i líder militar romà que esdevingué el primer emperador de l'Imperi Romà entre el 27 aC i la seva mort el 14.
Veure Umbres і August
Bois (poble celta)
Els bois -boi en singular- (en boii, en grec antic Βοῖος) van ser un poble celta que s'establí en diversos indrets europeus.
Veure Umbres і Bois (poble celta)
Cambridge University Press
Cambridge University Press és l'editorial de la Universitat de Cambridge, considerada la més antiga del món encara activa (va ser fundada el 1534) i sense interrupcions.
Veure Umbres і Cambridge University Press
Camerino
Camerino és una ciutat d'Itàlia a les Marques, província de Macerata, amb uns 6.687 habitants (31/12/2019).
Veure Umbres і Camerino
Cató el Censor
Marc Porci Cató (Marcus Porcius M. f. M. n. Cato; Túsculum, -) va ser un polític, militar i escriptor romà de família plebea.
Veure Umbres і Cató el Censor
Celtes
En un sentit ampli, celtes (grec: Κέλτoι) és el terme utilitzat per lingüistes i historiadors per a descriure el poble, o conjunt de pobles, de l'edat del ferro que parlaven llengües celtes pertanyents a una de les branques de les llengües indoeuropees.
Veure Umbres і Celtes
Chiusi
Chiusi és una ciutat de Toscana a Itàlia, a la província de Siena, amb uns 15.000 habitants.
Veure Umbres і Chiusi
Ciutadania romana
La ciutadania romana (en llatí civis, plural cives, 'ciutadà' i també civitas, 'nació, estat, poble) era un estatus polític i jurídic privilegiat atorgat als individus lliures pel que respecta a les lleis, la propietat i el govern.
Veure Umbres і Ciutadania romana
Civitas sine suffragio
Civitas sine sufragio és una expressió en llatí que vol dir «ciutadania sense dret a vot» i amb ella es designava un tipus de ciutadà o nivell social dins la República Romana que garantia tots els drets de la ciutadania romana llevat del dret a votar en les assemblees populars.
Veure Umbres і Civitas sine suffragio
Dàrdan
Segons la mitologia grega, Dàrdan o Dàrdanos (en Dardanus) va ser el fundador de la ciutat de Dàrdan, antecessora de la mítica ciutat de Troia.
Veure Umbres і Dàrdan
Dionisi d'Halicarnàs
Dionisi d'Halicarnàs (en Dionysius) va ser un historiador de l'antiga Grècia natural d'Halicarnàs, a l'Àsia Menor, grec, fill d'Alexandre d'Halicarnàs, que va néixer entre el 78 aC i el 54 aC i va morir poc després del 7 aC, any en què va completar i publicar el seu gran llibre sobre la història de Roma, que ha arribat fins als nostres dies.
Veure Umbres і Dionisi d'Halicarnàs
Edat del bronze
L'edat del bronze és un període del desenvolupament de la civilització caracteritzat pel fet que la metal·lúrgia més avançada ha desenvolupat les tècniques d'extracció del coure dels minerals i en fa aliatges per a aconseguir bronze.
Veure Umbres і Edat del bronze
Estrabó
Estrabó va ser un geògraf i escriptor grec nascut a Amàsia a mitjans del segle I aC vers 62 aC, mort cap a l'any 20 dC.
Veure Umbres і Estrabó
Etrúria
Etrúria era el nom del país dels etruscs.
Veure Umbres і Etrúria
Etruscs
Els etruscs eren una civilització que va habitar la Itàlia central tirrena des del al al país conegut amb el nom d'Etrúria.
Veure Umbres і Etruscs
Ferònia (deessa)
Cap de Ferònia Ferònia va ser una deessa etrusca, o potser sabina, que tenia cura dels boscos i de les fonts.
Veure Umbres і Ferònia (deessa)
Gals
L'expressió pobles gals designa als pobles protohistòrics de celtes que residien a la Gàl·lia, (Gallia en llatí), és a dir, aproximadament en els territoris de les actuals França, Bèlgica, Suïssa, Itàlia del nord i Països Baixos, probablement a partir de la primera edat del bronze (segon mil·lenni aC).
Veure Umbres і Gals
Grècia
Grècia (en grec modern: Ελλάδα, El·lada; en grec antic: Ἑλλάς, Hel·làs), oficialment la República Hel·lènica (en grec, Ελληνική Δημοκρατία El·linikí Dimokratia) és un estat del sud-est d'Europa, situat a la punta meridional de la península Balcànica.
Veure Umbres і Grècia
Guerra social
La Guerra social fou un conflicte intern romà que es va lliurar entre el 91 aC i el 87 aC, en què un grup d'aliats itàlics (socii, d'aquí el nom del conflicte) es va revoltar contra Roma, després de no haver pogut aconseguir la ciutadania romana.
Veure Umbres і Guerra social
Itàlia
Itàlia (en italià: Italia), oficialment la República Italiana (en italià: Repubblica Italiana), és un Estat europeu situat a la península Itàlica i que inclou les dues illes més grans de la mar Mediterrània, Sicília i Sardenya.
Veure Umbres і Itàlia
Lígurs
Els lígurs (en Ligŭres; en Λίγυες) eren un conjunt de pobles que van viure a la regió que va rebre el nom de Ligúria sota els romans.
Veure Umbres і Lígurs
Liburns
Els liburns (en llatí Liburni, en grec antic Λιβυρνοί) eren un poble de la part nord d'Il·líria que ocupava el districte de Libúrnia ((Λιβυρνὶς χώρα), segons Escílax de Carianda o Λιβουρνία (Liburnia), segons Claudi Ptolemeu.
Veure Umbres і Liburns
Llatí
El llatí és una llengua indoeuropea de la branca itàlica, parlada antigament pels romans.
Veure Umbres і Llatí
Llatins
Els llatins eren els habitants del Latium, regió del centre de la península Itàlica.
Veure Umbres і Llatins
Longobards
Els longobards (llatí: Langobardi; grec: Λαγγοβάρδοι, Λογγοβάρδοι, Λαγγοβάρδαι o Λογγοβάρδαι) van ser un poble germànic originat en el poble dels sueus, dels quals constituïen probablement una de les tribus, i que va habitar diverses zones de la península Itàlica com la Llombardia (regió entre els Alps i el riu Po), o el Benevent al sud.
Veure Umbres і Longobards
Magna Grècia
Magna GrèciaMagna Grècia (Magna Graecia; Megálē Hellás) és el nom donat en l'antiguitat al territori ocupat pels colons grecs del sud de la península italiana i Sicília, on van fundar nombroses polis que van comerciar amb la seva metròpoli.
Veure Umbres і Magna Grècia
Mar Adriàtica
La mar Adriàtica o Hadriàtica, o el mar Adriàtic o Hadriàtic, és una part de la mar Mediterrània entre les costes de la península Itàlica, al sud i a l'oest, i de la península Balcànica, al nord i a l'est, des del golf de Venècia fins al canal d'Òtranto, que la uneix amb la resta de la Mediterrània, a l'àrea anomenada mar Jònica.
Veure Umbres і Mar Adriàtica
Messapis
Els messapis (Messapii, també Calabri; Messápioi— foren un poble que habità la regió de l'Apúlia, i constituïen una branca dels iapigis. El seu nom podria derivar de la ciutat de Messàpia, situada entre Oria i Brundísium, encara que la seva existència no és segura.
Veure Umbres і Messapis
Mevània
Mevània (en llatí Mevania, en grec antic Μηουανία) va ser una ciutat d'Úmbria situada a la via Flamínia entre Carsulae i Fulginum, a la vora del riu Tinia, en una vall fèrtil que s'estenia des de Spoletium fins al riu Tíber.
Veure Umbres і Mevània
Nerva
Nerva, de nom complet Marc Cocceu Nerva (Marcus Cocceius Nerva) (8 de novembre del 30 - 27 de gener del 98), fou emperador de Roma de l'any 96 al 98.
Veure Umbres і Nerva
Ombrone
LOmbrone és un riu del nord d'Itàlia.
Veure Umbres і Ombrone
Osc
Losc és un idioma extingit de les llengües indoeuropees parlades a la península Itàlica pels oscs i altres comunitats des del s. V aC.
Veure Umbres і Osc
Oscs
sículs Els oscs (en llatí, osci o opici, en grec Ὀπικοί, opikoi) van ser una nació de la Itàlia central que va dominar bona part de la península.
Veure Umbres і Oscs
Pelasgs
Els pelasgs (en Pelasgi) foren el més important dels pobles que poblaren Grècia abans de l'arribada dels hel·lens.
Veure Umbres і Pelasgs
Perusa
Perusa (en Perugia) és una ciutat d'Itàlia situada a la regió de l'Úmbria, província de Perusa, amb 165.683 habitants l'1 de gener de 2018.
Veure Umbres і Perusa
Picentins
sículs Picentins (en llatí: picentini, en grec Πίκεντες, pikentes) foren un poble de la Itàlia central entre la Campània i la Lucània, que pel seu nom semblaven connectats estretament als habitants del Picenum.
Veure Umbres і Picentins
Plini el Vell
o Gai Plini Segon va ser un escriptor llatí, científic, naturalista i militar romà.
Veure Umbres і Plini el Vell
Plutarc de Queronea
Plutarc Plutarc de Queronea (Πλούταρχος; c. 46 - c. 120) va ser un historiador i assagista grec que va viure en temps de la Grècia romana.
Veure Umbres і Plutarc de Queronea
Publi Corneli Escipió Africà Major
Publi Corneli Escipió Africà Major (llatí: Publius Cornelius Scipio Africanus Maior; nascut el 236 aC/235 aC i mort el 183 aC) fou un general i polític de l'antiga Roma que fou cònsol el 205 aC i el 194 aC.
Veure Umbres і Publi Corneli Escipió Africà Major
Quint Fabi Màxim Rul·lià
Quint Fabi Màxim Rul·lià —Quintus Fabius M. f. N. n. Maximus Rullianus— va ser un magistrat romà fill de Marc Fabi Ambust, escollit cònsol cinc vegades.
Veure Umbres і Quint Fabi Màxim Rul·lià
Ravenna
Ravenna —Ravêna en emilià-romanyol— és una ciutat d'Itàlia a l'Emília-Romanya, província de Ravenna.
Veure Umbres і Ravenna
República Romana
La República de Roma o República Romana fou el període de la civilització romana en què la forma de govern era la república.
Veure Umbres і República Romana
Sabins
Territori dels sabins i els pobles veïns. Els sabins (en llatí) eren un poble que habitava el centre de la península Itàlica durant la prehistòria i que van ser absorbits per l'antiga Roma, la unió entre ambdós pobles es remunta als inicis de Roma, alguns reis romans eren immigrants sabins.
Veure Umbres і Sabins
Sículs
Els sículs o síquels o sicels (en llatí siculi, siceli, en grec antic Σικελοί) eren els primers habitants de Sicília.
Veure Umbres і Sículs
Segona Guerra Púnica
La Segona Guerra Púnica fou la guerra més important de les tres Guerres Púniques; lliurades entre Roma i Cartago, van comportar la fi de l'imperi cartaginès en benefici de Roma, que va esdevenir la potència hegemònica indiscutible del Mediterrani occidental, malgrat que Cartago va sobreviure i va continuar, en teoria, essent sobirana del seu reduït territori nord-africà.
Veure Umbres і Segona Guerra Púnica
Siena
Siena (en català també Sena) és una ciutat d'Itàlia, regió de Toscana, província de Siena, amb prop de 60.000 habitants.
Veure Umbres і Siena
Sueus
Posicions approximades de les tribus germàniques del segle I AD segons els autors grecorromans. Els sueus són marcats en vermell, mentre que d'altres tribus irmiones són marcades en lila. Els sueus (suevi, Σοῆβοι o Σουῆβοι) van ser grup de tribus germàniques originari de la ribera del riu Elba, a l'actual Alemanya i República Txeca, que durant l'antiguitat comprenia les tribus dels marcomanni, quadi, hermunduri, semnones, i llombards.
Veure Umbres і Sueus
Taules d'Iguvium
Les Taules d'Iguvium —també conegudes amb el nom de: Taules euguvines— és un conjunt de set taules de bronze amb inscripcions en llatí i en umbre.
Veure Umbres і Taules d'Iguvium
Umbre
Lumbre o úmbric era la llengua de l'antic poble dels umbres.
Veure Umbres і Umbre
Vènets
Els vènets de l'edat antiga, o paleovènets, foren un poble d'arrel il·líria que vivien a l'est de la Gàl·lia Cisalpina i després (al començament de l'Imperi) a la província de Venetia.
Veure Umbres і Vènets
Via Flamínia
La '''via Flamínia''', de color violeta Via Flamínia (en llatí Via Flaminia, en grec ἡ Φλαμινία ὁδός) va ser una via romana que portava de Roma a Ariminium i era la via principal que es dirigia al nord d'Itàlia.
Veure Umbres і Via Flamínia
Widsith
El Widsith és un poema en anglès antic (Old English), en vers al·literatiu, de 143 línies, probablement compost el, si bé amb interpolacions posteriors.
Veure Umbres і Widsith
Vegeu també
Història de l'Úmbria
- Baglioni (família)
- Batalla del llac Trasimè
- Etrúria
- Papat d'Orvieto
- Papat de Perusa
- Sabins
- Terratrèmol d'Itàlia central d'agost de 2016
- Terratrèmol d'Itàlia central d'octubre de 2016
- Umbres
- Via Flamínia
Història de les Marques
- Batalla de Sentinum
- Ducat de la Pentàpolis
- Picè
- Picentins
- Sènons
- Terratrèmol d'Itàlia central d'agost de 2016
- Terratrèmol d'Itàlia central d'octubre de 2016
- Tractat de Tolentino
- Umbres
- Varano
- Via Flamínia