Accés més ràpid que el navegador!
34 les relacions: Ajuda humanitària, Arma, Batalla de Solferino, Conferències de la Haia de 1899 i 1907, Creu Roja, Crim de guerra, Derelicte, Dret internacional humanitari, Ginebra, Guerra, Guerra biològica, Guerra química, Jean Henri Dunant, Judicis de Nuremberg, Militar, País neutral, Premi Nobel de la Pau, Presoner de guerra, Primera Guerra Mundial, Protocol de Ginebra, Segona Guerra Mundial, Suïssa, 12 d'agost, 1864, 1906, 1929, 1949, 1950, 1977, 2005, 21 d'octubre, 27 de juliol, 8 de desembre, 8 de juny.
Ajuda humanitària
L'ajuda humanitària és aquella assistència material o logística puntual, proveïda per raons humanitàries normalment com a resposta a crisis puntuals; desastres naturals, guerres o epidèmies, entre d'altres.
Nou!!: Convencions de Ginebra і Ajuda humanitària · Veure més »
Arma
Armes de l'edat del bronze Una arma és un estri, eina, útil o dispositiu concebut per a neutralitzar, ferir o matar éssers vius, o per a destruir edificis o objectes, generalment en el marc d'una guerra o una altra classe de conflicte.
Nou!!: Convencions de Ginebra і Arma · Veure més »
Batalla de Solferino
La Batalla de Solferino va tenir lloc el 24 de juny de 1859 a la localitat de Solferino (Itàlia).
Nou!!: Convencions de Ginebra і Batalla de Solferino · Veure més »
Conferències de la Haia de 1899 i 1907
La primera Conferència de la Haia (1899): reunió al Saló Taronja del Palau Huis ten Bosch. La segona Conferència de la Haia (1907): reunió al Ridderzaal. Les Conferències de La Haia van ser unes conferències de pau internacionals que van tenir lloc a la localitat neerlandesa els anys 1899 i 1907 i on es van negociar una sèrie de tractats i declaracions internacionals.
Nou!!: Convencions de Ginebra і Conferències de la Haia de 1899 i 1907 · Veure més »
Creu Roja
El Moviment Internacional de la Creu Roja i la Mitja Lluna Roja, més conegut com a Creu Roja, és un moviment humanitari internacional que aplega al voltant de 97 milions de voluntaris arreu del món, Creu roja Andorrana que va ser fundat per protegir la vida humana i la salut, per garantir el respecte a tots els éssers humans i per prevenir i alleujar el patiment humà, sense cap mena de discriminació basada en la nacionalitat, raça, gènere, creences religioses, classe social o opinions polítiques.
Nou!!: Convencions de Ginebra і Creu Roja · Veure més »
Crim de guerra
tropes japoneses a Nanquín el 1937.Un crim de guerra és una violació de les lleis i costums de la guerra.
Nou!!: Convencions de Ginebra і Crim de guerra · Veure més »
Derelicte
Derelicte semisubmergit de l'''SS American Star'' davant de l'illa de Fuerteventura. S'anomena derelicte (del llatí postclàssic derelictum) les restes d'un artefacte o nau fabricat per l'ésser humà, enfonsat totalment o parcial en una massa d'aigua (el mar, un riu, un llac, un embassament).
Nou!!: Convencions de Ginebra і Derelicte · Veure més »
Dret internacional humanitari
Document original de la Primera Convenció de Ginebra. El dret internacional humanitari (DIH) és l'agrupació de les diferents normes, majoritàriament reflectides als Convenis De Ginebra, en 1949 i els Protocols addicionals que tenen per objectiu principal la protecció de les persones no participants en hostilitats o que han decidit deixar de participar en l'enfrontament.
Nou!!: Convencions de Ginebra і Dret internacional humanitari · Veure més »
Ginebra
Ginebra o tradicionalment Geneva (en francès Genève, en francoprovençal Genèva) és la segona ciutat més poblada de Suïssa (després de Zúric) i és la ciutat més poblada de la Romandia, la part francòfona de Suïssa.
Nou!!: Convencions de Ginebra і Ginebra · Veure més »
Guerra
''Die Gotenschlacht am Vesuv'', representació de la batalla del Mont Lactarius del 553, que va enfrontar els ostrogots a les forces de l'Imperi Romà d'Orient. Una guerra, conflicte armat o conflicte bèl·lic és una lluita armada entre, en principi, dos grups organitzats i disposats a fer ús de la força per a mantenir o que es reconegui el seu poder, com per exemple dos estats.
Nou!!: Convencions de Ginebra і Guerra · Veure més »
Guerra biològica
La guerra biològica (en anglès: biological warfare o germ warfare) és l'ús de toxines biològiques o agents infecciosos com són les que provenen de bacteris, els virus o els fongs amb l'intent d'incapacitar o matar els humans, els animals o les plantes en un acte de guerra.
Nou!!: Convencions de Ginebra і Guerra biològica · Veure més »
Guerra química
noruecs vestint equips per a la guerra NBQ. 1983 La guerra química és la guerra que usant les propietats tòxiques de substàncies químiques per matar, ferir o incapacitar a l'enemic.
Nou!!: Convencions de Ginebra і Guerra química · Veure més »
Jean Henri Dunant
Jean Henri Dunant (Ginebra, Suïssa, 8 de maig de 1828 - Heiden, 30 d'octubre de 1910) fou un home de negocis suís que portà a terme diferents iniciatives humanitàries.
Nou!!: Convencions de Ginebra і Jean Henri Dunant · Veure més »
Judicis de Nuremberg
Acusats. Davant, de dalt a baix: Hermann Göring, Rudolf Hess, Joachim von Ribbentrop, Wilhelm Keitel. Darrere, de dalt a abaix: Karl Dönitz, Erich Raeder, Baldur von Schirach i Fritz Sauckel. El procés de Nuremberg dut a terme per les potències aliades contra 24 dels principals líders del Tercer Reich acusats de conspiració, crims contra la pau, crims de guerra i crims contra la humanitat es va celebrar del 20 de novembre del 1945 a l'1 d'octubre del 1946 i constitueix la primera aplicació pràctica d'una jurisdicció penal internacional.
Nou!!: Convencions de Ginebra і Judicis de Nuremberg · Veure més »
Militar
Patton durant la Segona Guerra Mundial XVII Un militar és un individu que forma part d'unes forces armades, al si de les quals ocupa un lloc en la jerarquia, potser amb un grau militar, i que, en servei, s'identifica mitjançant l'ús d'uniforme militar.
Nou!!: Convencions de Ginebra і Militar · Veure més »
País neutral
països antigament neutrals Un país neutral és aquell que no pren part per cap dels bàndols enfrontats en un conflicte bèl·lic amb l'esperança de mantenir-se'n al marge.
Nou!!: Convencions de Ginebra і País neutral · Veure més »
Premi Nobel de la Pau
El Premi Nobel de la Pau és un dels Premis Nobel que s'atorguen anualment.
Nou!!: Convencions de Ginebra і Premi Nobel de la Pau · Veure més »
Presoner de guerra
Soldats Austro-Hongaresos fets presoners de guerra a Rússia; una fotografia de 1915 presa per Sergei Mikhailovich Prokudin-Gorskii Presoners de guerra alemanys capturats després de la caiguda d'Aquisgrà, al 1944, durant la Segona Guerra Mundial. Un presoner de guerra (PDG, en anglès Prisoner of War POW, PoW, o PW) és un soldat, pilot, o marí que és fet presoner per l'enemic immediatament després d'un enfrontament.
Nou!!: Convencions de Ginebra і Presoner de guerra · Veure més »
Primera Guerra Mundial
La Primera Guerra mundial o la Gran Guerra fou un conflicte bèl·lic que va tenir lloc a Europa i al Pròxim Orient entre 1914 i 1918.
Nou!!: Convencions de Ginebra і Primera Guerra Mundial · Veure més »
Protocol de Ginebra
Soldats britànics cecs a causa de gas lacrimogen durant la Batalla de Lys (10 d'abril de 1918), durant l'ofensiva alemanya a Flandes. El Protocol per a la Prohibició de l'ús en guerra de gasos asfixiants, verinosos o altres, i dels mètodes bacteriològics de la guerra, generalment anomenat Protocol de Ginebra, és un tractat que prohibeix l'ús d'armes químiques i biològiques en els conflictes armats internacionals.
Nou!!: Convencions de Ginebra і Protocol de Ginebra · Veure més »
Segona Guerra Mundial
La Segona Guerra Mundial va ser un conflicte bèl·lic que va implicar la majoria de les nacions del món, incloent-hi totes les grans potències, organitzades en dues aliances militars: els aliats i les potències de l'Eix.
Nou!!: Convencions de Ginebra і Segona Guerra Mundial · Veure més »
Suïssa
Suïssa (romanx: Svizra), oficialment la Confederació Suïssa (alemany: Schweizerische Eidgenossenschaft; francès: Confédération Suisse; italià: Confederazione Svizzera; romanx: Confederaziun svizra; llatí: Confœderatio Helvetica), és un Estat alpí sense accés al mar localitzat a Europa central, i amb una superfície de 41.285 km².
Nou!!: Convencions de Ginebra і Suïssa · Veure més »
12 d'agost
El 12 d'agost és el dos-cents vint-i-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vint-i-cinquè en els anys de traspàs.
Nou!!: Convencions de Ginebra і 12 d'agost · Veure més »
1864
;Països Catalans.
Nou!!: Convencions de Ginebra і 1864 · Veure més »
1906
;Països Catalans.
Nou!!: Convencions de Ginebra і 1906 · Veure més »
1929
Exposició Internacional de 1929, a Barcelona Finalitza la reforma de l'Estació de França de Barcelona fou una de les principals estacions ferroviàries fins a la construcció de l'Estació de Sants;Països Catalans.
Nou!!: Convencions de Ginebra і 1929 · Veure més »
1949
1949 (MCMXLIX) fou un any començat en dissabte.
Nou!!: Convencions de Ginebra і 1949 · Veure més »
1950
1950 (MCML) fon un any començat en diumenge, corresponent a l'any 2900 del calendari amazic i al 6700 del calendari assiri.
Nou!!: Convencions de Ginebra і 1950 · Veure més »
1977
1977 (MCMLXXVII) fon un any normal començat en dissabte segons el calendari gregorià.
Nou!!: Convencions de Ginebra і 1977 · Veure més »
2005
2005 fou un any normal, començat en dissabte segons el calendari gregorià.
Nou!!: Convencions de Ginebra і 2005 · Veure més »
21 d'octubre
El 21 d'octubre és el dos-cents noranta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents noranta-cinquè en els anys de traspàs.
Nou!!: Convencions de Ginebra і 21 d'octubre · Veure més »
27 de juliol
El 27 de juliol és el dos-cents vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents novè en els anys de traspàs.
Nou!!: Convencions de Ginebra і 27 de juliol · Veure més »
8 de desembre
El 8 de desembre és el tres-cents quaranta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents quaranta-tresè en els anys de traspàs.
Nou!!: Convencions de Ginebra і 8 de desembre · Veure més »
8 de juny
El 8 de juny és el cent cinquanta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el cent seixantè en els anys de traspàs.
Nou!!: Convencions de Ginebra і 8 de juny · Veure més »
Redirigeix aquí:
Convenció de Ginebra, Convenis de Ginebra, Primera Convenció de Ginebra, Quarta Convenció de Ginebra, Segona Convenció de Ginebra, Tercera Convenció de Ginebra.
