Accés més ràpid que el navegador!
139 les relacions: Agustí d'Hipona, Alighieri, Amor cortès, Antiga Roma, Arezzo, Aristòtil, Astronomia, Autobiografia, Baia, Baptisme, Basílica de la Santa Creu, Batalla de Campaldino, Beatrice Portinari, Benet XV, Bonifaci VIII, Brunetto Latini, Cacciaguida, Cangrande I della Scala, Carlemany, Carles I de Valois, Català, Cesare Saccaggi, Cino da Pistoia, Coalició política, Dantedì, Dissabte Sant, Dolce stil novo, Edat mitjana, Edward Morgan Forster, Encíclica, Enciclopèdia, Estats Pontificis, Eugenio Montale, Ezra Pound, Física, Felip IV de França, Filosofia, Florència, França, Francès, Francesc d'Assís, Francesco Petrarca, Frederic II del Sacre Imperi Romanogermànic, Gèminis (astrologia), Güelfs i gibel·lins, Germànics, Giacomo da Lentini, Giovanni Boccaccio, Gramàtica, Grec, ..., Guido Guinizzelli, Guittone d'Arezzo, Himne, Honoré de Balzac, Imperi Romà, Infern (La Divina Comèdia), Infern - Cant Quinzè, Infern - Cant Tercer, Infern en el cristianisme, Introspecció, Isidor de Sevilla, Italians, Italià, Itàlia, Jorge Luis Borges, Juny, La Divina Comèdia, La Sorbona, Laura de Noves, Ligúria, Literatura, Llatí, Llengües romàniques, Llinatge, Llorer, Luca Signorelli, Lucca, Maig, Maria, mare de Jesús, Música, Noblesa, Occità provençal, Odisseu, Paó, Paradís, Paradís (La Divina Comèdia), París, Peresa, Pintura, Poeta, Primo Levi, Profecia, Professió, Provença, Psicologia, Purgatori (La Divina Comèdia), Quadrívium, Ravenna, Renaixement, República de Florència, Retòrica, Roma, Sacre Imperi Romanogermànic, Salvació en el cristianisme, Síncope (llengua), Segle XIII, Sicília, Simpòsium, T. S. Eliot, Teologia, Tomàs d'Aquino, Torre de Babel, Toscana, Trívium, Universitat de Bolonya, Venècia, Vernacle, Verona, Virgili, Vita Nuova, Zodíac, 1100, 1265, 1266, 1277, 1310, 1312, 1315, 1317, 1318, 1321, 14 de setembre, 1829, 1921, 2020, 21 de juny, 21 de maig, 26 de març, 27 de gener. Ampliar l'índex (89 més) »
Agustí d'Hipona
Aureli Agustí (Aurelius Augustinus), més conegut com a Agustí d'Hipona o sant Agustí (Tagaste, 13 de novembre del 354 - Hipona, 28 d'agost del 430) és una de les figures més importants en el desenvolupament del cristianisme, considerat de fet com un dels pares de l'Església.
Nou!!: Dante Alighieri і Agustí d'Hipona · Veure més »
Alighieri
Els Alighieri van ser una família de Florència, dins de la petita noblesa, esdevinguda cèlebre per tenir entre els seus membres l'escriptor Dante Alighieri Primer tipus d'escut: ''Partito d'oro e di nero, alla fascia attraversante d'argento'' Segon tipus d'escut Alighieri: ''D'azzurro, al semivolo levato d'oro'' Dante, el primogènit de la casa (casata), es casà amb Gemma Donati, i van tenir els fills anomenats Jacopo, Pietro i Antonia (la futura Suor Beatrice).
Nou!!: Dante Alighieri і Alighieri · Veure més »
Amor cortès
''God Speed!'', d'Edmund Blair Leighton (1900). Visió tardana victoriana d'una dama que concedeix el seu favor a un cavaller moments abans d'una batalla. L'amor cortès, també conegut com a fin' amor en occità, és una de les temàtiques més importants de la literatura trobadoresca.
Nou!!: Dante Alighieri і Amor cortès · Veure més »
Antiga Roma
Imperi Romà d'Orient (405-1453) Lantiga Roma és l'estat fundat per la ciutat de Roma en l'edat antiga i la civilització que en sorgí, basada en la cultura llatina.
Nou!!: Dante Alighieri і Antiga Roma · Veure més »
Arezzo
Arezzo és una ciutat de Toscana, capital de la província d'Arezzo, que antigament es deia Arretium, i era a Etrúria.
Nou!!: Dante Alighieri і Arezzo · Veure més »
Aristòtil
Aristòtil (Estagira, Grècia, 384 aC - Eubea, Grècia, 322 aC) va ser un filòsof de l'antiga Grècia.
Nou!!: Dante Alighieri і Aristòtil · Veure més »
Astronomia
Mosaic gegant del telescopi espacial Hubble de la nebulosa del Cranc, un romanent de supernova La Via Làctia vista des de l'Observatori de La Silla L'astronomia és la ciència natural que estudia els cossos i fenòmens celestes i en descriu l'origen i l'evolució mitjançant les matemàtiques, la física i la química.
Nou!!: Dante Alighieri і Astronomia · Veure més »
Autobiografia
Coberta de la primera edició en anglès de l'autobiografia de Benjamin Franklin del 1793. Una autobiografia és una narrativa de la pròpia vida.
Nou!!: Dante Alighieri і Autobiografia · Veure més »
Baia
Hi ha moltes baies que es poden trobar al mercat, però només algunes són baies de veritat. Una baia és un fruit indehiscent, monocarpel·lar o pluricarpel·lar, d'epicarpi prim i membranós i mesocarpi i endocarpi carnós.
Nou!!: Dante Alighieri і Baia · Veure més »
Baptisme
Baptisme catòlic El baptisme, bateig, batejament (o batiament) o batiar és el primer dels sagraments del cristianisme.
Nou!!: Dante Alighieri і Baptisme · Veure més »
Basílica de la Santa Creu
Santa Creu La Basílica de la Santa Creu, situada a la plaça homònima de Florència, és una de les esglésies més grans oficiades pels franciscans i una de les majors realitzacions del gòtic a Itàlia.
Nou!!: Dante Alighieri і Basílica de la Santa Creu · Veure més »
Batalla de Campaldino
La batalla de Campaldino tingué lloc l'11 de juny de 1289 entre els güelfs (que en sortiren victoriosos), del costat florentí, i els gibelins, del costat d'Arezzo.
Nou!!: Dante Alighieri і Batalla de Campaldino · Veure més »
Beatrice Portinari
anomenada també Bice, és, segons alguns crítics literaris, la figura històrica rere el personatge dantesc de Beatriu.
Nou!!: Dante Alighieri і Beatrice Portinari · Veure més »
Benet XV
Benet XV (en llatí: Benedictus XV, en italià: Benedetto XV) és el nom que va adoptar el cardenal Giacomo Giambattista della Chiesa en ser escollit papa de Roma, càrrec que ostentà fins a la seva mort l'any 1922.
Nou!!: Dante Alighieri і Benet XV · Veure més »
Bonifaci VIII
Bonifaci VIII (Anagni, cap al 1235 – Roma, 11 d'octubre de 1303) va ser Papa de l'Església Catòlica de 1294 a 1303.
Nou!!: Dante Alighieri і Bonifaci VIII · Veure més »
Brunetto Latini
''Els llibres del tresor''. Llibre I. Pàgina del bestiari que descriu el mico. Brunetto Latini (Florència, vers 1220 - 1294) va ser un notari, filòsof, i canceller de la república florentina.
Nou!!: Dante Alighieri і Brunetto Latini · Veure més »
Cacciaguida
Cacciaguida degli Elisei (Florència, vers 1091-Palestina, vers 1148) va ser un croat florentí, rebesavi de Dante Alighieri.
Nou!!: Dante Alighieri і Cacciaguida · Veure més »
Cangrande I della Scala
Cangrande I della Scala fou fill d'Albert I della Scala.
Nou!!: Dante Alighieri і Cangrande I della Scala · Veure més »
Carlemany
Carlemany (llatí: Carolus Magnus o Karolus Magnus; alemany: Karl der Große; francès: Charlemagne; nascut probablement el 2 d'abril del 742 prop de Lieja i mort el 28 de gener del 814 a Aquisgrà) fou rei dels francs entre el 768 i el 814 (fins al 771 conjuntament amb el seu germà Carloman I).
Nou!!: Dante Alighieri і Carlemany · Veure més »
Carles I de Valois
Carles I de Valois (Vincennes 1270 - Nogent-le-Roi 1325) fou príncep de França, comte de Valois (1285-1325); comte d'Anjou i Maine (1290-1325); comte d'Alençon, Chartres i Perche (1293-1325).
Nou!!: Dante Alighieri і Carles I de Valois · Veure més »
Català
El català (denominació oficial a Catalunya, a les Illes Balears, a Andorra, a la ciutat de l'Alguer i tradicional a Catalunya del Nord) o valencià (denominació oficial al País Valencià i tradicional al Carxe) és una llengua romànica parlada a Catalunya, el País Valencià (tret d'algunes comarques i localitats de l'interior), les Illes Balears (on també rep el nom de mallorquí, menorquí, eivissenc o formenterer segons l'illa), Andorra, la Franja de Ponent (a l'Aragó), la ciutat de l'Alguer (a l'illa de Sardenya), la Catalunya del Nord, el Carxe (un petit territori de Múrcia habitat per pobladors valencians), i en comunitats arreu del món (entre les quals destaca la de l'Argentina, amb 200.000 parlants).
Nou!!: Dante Alighieri і Català · Veure més »
Cesare Saccaggi
Cesare Saccaggi (Tortona, Piemont, 7 de febrer de 1868 - Tortona, Piemont, 3 de gener de 1934, va ser un pintor i cartellista italià. Des de jove va demostrar habilitats artístiques que li van cridar l'atenció del baró Alessandro Cavalchini Garofoli, pintor aficionat, de qui va aprendre els primers enfocaments del dibuix artístic i la figura. Els resultats van ser tan emocionants que Saccaggi es va inscriure a l'Acadèmia Albertina un cop l'any el 1874. Va debutar el 1889 al promotor de Torí amb un estudi de petroli. El 1895 va participar per primera vegada a la Biennal de Venècia amb la seva obra Contrasti. El mateix any va estar al Turin Promoter amb Mother!, A la Permanente de Milà amb In castigo i al Circolo degli Artisti de Torí amb orfes i un retrat en aquarel·la. El 1897 va crear la primera cartellera del Moscato Spumante de F.lli Gancia di Canelli, que va ser seguida de l’altra per a la Gran Festa dels Artistes al Teatro Regio de Torí. L’èxit de Saccaggi a l'entorn social de Torí es confirma pel fet que al Gran Veglione degli Artisti el 1898 un retrat de la seva mà juntament amb un ventall pintat per Giacomo Grosso i un ventall pintat per Follini van guanyar el premi al més sumptuós. i vestuari original. Al Promotor de Torí l'any següent va estar present amb La piccola mugnaia i Carezze, mentre que a l'exposició dels Amics de l'Art al juny, que es va inaugurar en presència de D'Annunzio, va ser representat amb nombroses aquarel·les i pastels, inclòs Eros i Nel chiostro. El 1900 va rebre la medalla de bronze a l'Exposició Mundial Internacional de París amb el pastel Alma Natura Ave. Es va allotjar a la capital francesa, encara que no de manera continuada, fins que finalment va tornar a Tortona el 1905. Per tant, va ser elegit membre honorari de l'Acadèmia Brera. El dia 10 va participar a la Biennal de Venècia, on va presentar Apollo i Daphne, mentre apareixia un esbós de Clotho a l'Exposició Internacional de Belles Arts de Buenos Aires. L’any següent va presentar Narciso i Mater Amabilis a l'exposició de Turin Promoter. Tres anys després va participar a la Biennal de Venècia per última vegada amb Preludio i L’intrusa. No indiferent a l'esclat de la guerra, va crear la postal "intervencionista" Redemptio i el petroli Consolatrix afflictorum (1917) per al internat de l'església de Tortona. El 1918 va vendre el quadre La mamma a l’organització benèfica Pro Soldier. El 1921 les roques i les ànimes solitàries van ser enviades a l'Exposició d'Art Regional del Piemont organitzada pels Amics de l'Art de Casale. Fins a la seva mort, va participar àvidament en crítiques nacionals i internacionals. Algunes de les obres de Saccaggi estan assignades al simbolisme. Fitxer:Cesare Saccaggi - Incipit Vita Nova - Dante, 1903.jpg|Incipit vita nova, 1903 Fitxer:La vetta - Cesare Saccaggi.jpg|El Cim, La reina del gel, 1912. Fitxer:Pastore di Arcadia tratto da oltre n. 145.jpg|Pastor d'Arcàdia, 1927. Fitxer:Great Semiramis, Queen of Assyria - Cesare Saccaggi.jpg Fitxer:Poster Rambler Bicycles.jpg Fitxer:Saccaggi Ave Natura.jpg Fitxer:Ritratto del marchese Gherardo Frascaroli Calvino.jpg|Retrato do Marquês Frascaroli Calvino, de Cesare Saccaggi da Tortona (1914). Categoria:Pintors italians Categoria:Persones de Tortona Categoria:Morts al Piemont Categoria:Artistes piemontesos.
Nou!!: Dante Alighieri і Cesare Saccaggi · Veure més »
Cino da Pistoia
Cino da Pistoia o Guittoncino dei Sinibaldi (Pistoia, 1265-1337) fou un escriptor i polític toscà (Itàlia).
Nou!!: Dante Alighieri і Cino da Pistoia · Veure més »
Coalició política
Coalició política és el pacte entre dos o més partits polítics, normalment d'idees afins, per a governar un país, una regió o altra entitat administrativa.
Nou!!: Dante Alighieri і Coalició política · Veure més »
Dantedì
Dantedì és el dia nacional dedicat a Dante Alighieri a Itàlia i se celebra cada 25 de març.
Nou!!: Dante Alighieri і Dantedì · Veure més »
Dissabte Sant
El Dissabte Sant (anomenat fins a la reforma litúrgica de 1955 Dissabte de Glòria) és el nom que algunes denominacions cristianes donen al dissabte de la setmana del primer pleniluni després de l'equinocci de primavera (boreal).
Nou!!: Dante Alighieri і Dissabte Sant · Veure més »
Dolce stil novo
Dante, un dels estilnovistes més influents. El dolce stil novo o estilnovisme (en italià modern, dolce stile nuovo) és un important moviment poètic italià, que es va desenvolupar al.
Nou!!: Dante Alighieri і Dolce stil novo · Veure més »
Edat mitjana
Berenguer de Palou i els magnats Bernat de Centelles i Gilabert de Cruïlles durant la conquesta de Mallorca (1229) (frescos del Palau Aguilar de Barcelona, MNAC) L'edat mitjana o edat medieval és el període de la història d'Europa que va des del fins al.
Nou!!: Dante Alighieri і Edat mitjana · Veure més »
Edward Morgan Forster
Edward Morgan Forster (Londres, 1 de gener de 1879 - Coventry, 7 de juny de 1970) fou un escriptor anglès, considerat una de les figures cabdals de la literatura britànica, si bé, fou un autor amb poques publicacions.
Nou!!: Dante Alighieri і Edward Morgan Forster · Veure més »
Encíclica
Benet XIV és considerat com a autor de la primera encíclica. A l'Església Catòlica, una encíclica és una carta oficial del papa feta pública i per la que exerceix el seu magisteri ordinari.
Nou!!: Dante Alighieri і Encíclica · Veure més »
Enciclopèdia
Una enciclopèdia és un compendi del coneixement humà que recull mots o termes referits a elements culturals de tipologia molt diversa i de gran transcendència formativa i informativa, però que (a diferència de la tasca del diccionari) no constitueixen material estrictament lexicogràfic; endemés de definir-los, l'enciclopèdia en dona una informació més o menys àmplia i aprofundida (en contrast amb diccionaris, vocabularis, etc., la funció dels quals és estrictament definitòria).
Nou!!: Dante Alighieri і Enciclopèdia · Veure més »
Estats Pontificis
Mapa dels Estats Pontificis a l'any 1870 Els Estats Pontificis, també coneguts com a Estats de l'Església, van ser uns territoris de la Itàlia central, que es van mantenir independents i sota govern dels Papes de Roma entre el 752 i el 1870, hereus de l'antic Exarcat de Ravenna.
Nou!!: Dante Alighieri і Estats Pontificis · Veure més »
Eugenio Montale
Eugenio Montale (Gènova, Itàlia, 1896 - Milà, 1981) fou un poeta, assagista i crític de música italià guardonat amb el Premi Nobel de Literatura l'any 1975.
Nou!!: Dante Alighieri і Eugenio Montale · Veure més »
Ezra Pound
Ezra Weston Loomis Pound (Hailey, Idaho, Estats Units, 30 d'octubre de 1885-Venècia, Itàlia, 1 de novembre de 1972) fou un poeta, assagista, músic i crític nord-americà pertanyent a la Generació perduda.
Nou!!: Dante Alighieri і Ezra Pound · Veure més »
Física
La física (del grec φυσικός (phusikos), 'natural' i φύσις (phusis), 'natura') és la ciència que estudia la natura en el seu sentit més ampli, ocupant-se del comportament de la matèria i l'energia, i de les forces fonamentals de la natura que governen les interaccions entre les partícules.
Nou!!: Dante Alighieri і Física · Veure més »
Felip IV de França
Felip IV de França el Bell (en francès Philippe IV le Bel) (Fontainebleau 1268 - íd. 1314), fou rei de França entre 1285 i 1314, rei de Navarra i comte de Xampanya entre 1284 i 1305.
Nou!!: Dante Alighieri і Felip IV de França · Veure més »
Filosofia
La filosofia (del grec Φιλοσοφία filossofia, 'amor per la saviesa') és un camp d'estudi que cerca, per mitjà d'arguments raonats, donar una explicació de tots els coneixements possibles i del lloc que ocupa la persona a la naturalesa.
Nou!!: Dante Alighieri і Filosofia · Veure més »
Florència
Florència, tradicionalment Florença (en italià modern; antigament i poèticament també), és una ciutat d'Itàlia, capital de la ciutat metropolitana homònima i de la regió de la Toscana, al centre de la península Itàlica.
Nou!!: Dante Alighieri і Florència · Veure més »
França
França, oficialment la República Francesa, és un estat constituït per una metròpoli i per territoris d'ultramar.
Nou!!: Dante Alighieri і França · Veure més »
Francès
El francès o francés (français o la langue française és una llengua romànica occidental també coneguda com a llengua d'oïl -encara que no ho és, només és una llengua que prové de la llengua d'oïl- (per la manera de dir el mot «sí», i en oposició a l'occità, que empra «òc»). Es va originar a l'àrea de París i es va estendre per tot França, imposada primer com a llengua de la reialesa. La República Francesa en va fer un element d'homogeneïtzació social i cultural en detriment de les altres llengües de l'Estat francès (occità, bretó, basc, català, alsacià, cors, etc.) i les altres llengües d'oïl (altres variants lingüístiques emparentades amb el mateix francès: picard, való, normand, gal·ló, etc.). Amb el colonialisme, el seu ús es va estendre arreu del món, sobretot a l'Àfrica i en alguns punts d'Amèrica (fonamentalment Louisiana i el Quebec) i Oceania, on encara es conserva, i d'Àsia, on el seu ús com a llengua colonial és en reculada. A Europa, gaudeix de reconeixement oficial, a més de França, a Bèlgica (Valònia i Brussel·les), a Suïssa (cantons occidentals), a Itàlia (Vall d'Aosta), a Luxemburg i a Mònaco. Es calcula que parlen francès uns 80 milions de persones al món com a llengua materna, i uns 220 milions en total si s'hi inclouen els qui el parlen com a segona llengua.
Nou!!: Dante Alighieri і Francès · Veure més »
Francesc d'Assís
Francesc d'Assís (en italià: Francesco d'Assisi, nascut Giovanni di Pietro Bernardone; Assís, 1181 / 1182-ibidem, 3 d'octubre de 1226) (data de la mort de Giovanni de Bernardone) (en castellà).
Nou!!: Dante Alighieri і Francesc d'Assís · Veure més »
Francesco Petrarca
fou un important escriptor, poeta i humanista italià del o Trecento.
Nou!!: Dante Alighieri і Francesco Petrarca · Veure més »
Frederic II del Sacre Imperi Romanogermànic
Frederic II (Jesi, 26 de desembre del 1194 - Fiorentino di Puglia, 13 de desembre de 1250), de la casa de Hohenstaufen, va ser un pretendent al títol de Rei dels Romans des de 1212 i monarca indiscutit a partir de 1215.
Nou!!: Dante Alighieri і Frederic II del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »
Gèminis (astrologia)
Signe dels bessons Gèminis o gèmini (segons Lluís Marquet), també anomenat el signe dels bessons, és el tercer signe del zodíac.
Nou!!: Dante Alighieri і Gèminis (astrologia) · Veure més »
Güelfs i gibel·lins
El conflicte entre güelfs i gibel·lins enfronta les cases de Welf i Hohenstaufen, dues faccions que defensaven, respectivament, el papat i el Sacre Imperi Romà en un conflicte que van mantenir al centre i nord de península Itàlica durant els segles i. La lluita pel poder entre el papat i l'imperi tenia els seus orígens en la disputa de les investidures al.
Nou!!: Dante Alighieri і Güelfs i gibel·lins · Veure més »
Germànics
Els germànics eren un conjunt de pobles que habitaven al nord de l'Imperi romà i que van contribuir decisivament a la seva caiguda.
Nou!!: Dante Alighieri і Germànics · Veure més »
Giacomo da Lentini
Giacomo da Lentini (ca. 1210 - ca. 1260) va ser un poeta d'Itàlia, de l'escola siciliana.
Nou!!: Dante Alighieri і Giacomo da Lentini · Veure més »
Giovanni Boccaccio
Giovanni Boccaccio (Florència, 1313 - Certaldo o Florència, 21 de desembre del 1375), va ser un escriptor i humanista italià.
Nou!!: Dante Alighieri і Giovanni Boccaccio · Veure més »
Gramàtica
Una de les primeres gramàtiques catalanes datada l'any 1676: '''''Gramatica cathalana, breu y clara: explicada ab molts exemples''','' escrita per Llorenç Cendrós La gramàtica és la ciència del llenguatge o estudi del sistema d'una llengua determinada.
Nou!!: Dante Alighieri і Gramàtica · Veure més »
Grec
La llengua grega (en grec modern: ελληνική γλώσσα, o, simplement, ελληνικά) constitueix la seva pròpia branca dins de les llengües indoeuropees.
Nou!!: Dante Alighieri і Grec · Veure més »
Guido Guinizzelli
Guido Guinizzelli (1230-1276) fou un poeta nascut a Bolonya precursor del estilnovisme (com reconeix el mateix Dante Alighieri) per la seva comparació entre la dona i elements celestials i angèlics i per la insistència que l'amant ideal ja no és el més noble sinó el que més s'esforça per ser-ho, en línia amb els seus plantejaments socials de defensa de la incipient burgesia.
Nou!!: Dante Alighieri і Guido Guinizzelli · Veure més »
Guittone d'Arezzo
Guittone d'Arezzo (1235 – 1294) fou un poeta italià pertanyent al duocento que influí poderosament en Dante Alighieri, especialment en la seva elecció de la llengua vernacle com a vehicle expressiu i en l'ús del sonet.
Nou!!: Dante Alighieri і Guittone d'Arezzo · Veure més »
Himne
Un himne és un text narratiu normalment cantat creat per creients d'una religió, igual que l'oda, expressa sentiments positius, d'alegria, celebració o exaltació.
Nou!!: Dante Alighieri і Himne · Veure més »
Honoré de Balzac
Honoré de Balzac (Tours, 20 de maig de 1799 - París, 18 d'agost de 1850) va ser el novel·lista francès més important de la primera meitat del i el principal representant de l'anomenada "novel·la realista".
Nou!!: Dante Alighieri і Honoré de Balzac · Veure més »
Imperi Romà
L'Imperi Romà (llatí: Imperium Romanum; grec: Βασιλεία Ῥωμαίων, Vassilia Roméon), successor de la República Romana, va controlar el món mediterrani i bona part de l'Europa occidental a partir del.
Nou!!: Dante Alighieri і Imperi Romà · Veure més »
Infern (La Divina Comèdia)
''Esquema de l'Infern'', de Sandro Botticelli (1490) LInfern (l’Inferno) és el primer dels tres llibres o càntics que componen la Divina Comèdia, de Dante Alighieri (el Dant).
Nou!!: Dante Alighieri і Infern (La Divina Comèdia) · Veure més »
Infern - Cant Quinzè
Brunetto Latini i els sodomites en l'infern, il·lustració de Francesco Scaramuzza El cant quinzè de l'Infern de Dante Alighieri, té lloc al tercer anell del setè cercle on són castigats els violents contra Déu, la natura i l'art, com ja s'ha enunciat en l'anterior cant.
Nou!!: Dante Alighieri і Infern - Cant Quinzè · Veure més »
Infern - Cant Tercer
''La barca de Caront''. Fragment (1682-1685). Luca Giordano, Galleria di Luca Giordano ''El barquer Caront''. Il·lustració de Paul Gustave Doré El tercer cant de l'Infern, de Dante Alighieri, comença amb la famosa inscripció a la porta de l'infern i es desenvolupa en el preinfern, on són castigats els indecisos, i després a la ribera del riu Aqueront, primer dels rius infernals.
Nou!!: Dante Alighieri і Infern - Cant Tercer · Veure més »
Infern en el cristianisme
XVI) En la teologia cristiana, lInfern és el lloc o estat al qual, per judici definitiu de Déu, els pecadors impenitents passen en el judici general, o, com alguns cristians creuen, immediatament després de la mort (judici particular).
Nou!!: Dante Alighieri і Infern en el cristianisme · Veure més »
Introspecció
La introspecció o inspecció interna és el coneixement que el subjecte té dels seus propis estats mentals.
Nou!!: Dante Alighieri і Introspecció · Veure més »
Isidor de Sevilla
Isidor de Sevilla (Cartagena, ca. 560 - Sevilla, 636) fou un destacat eclesiàstic, erudit i orador visigot, bisbe de Sevilla i autor d'obres religioses i enciclopèdiques.
Nou!!: Dante Alighieri і Isidor de Sevilla · Veure més »
Italians
Els italians són un grup ètnic del sud d'Europa que comparteixen una cultura comuna i parlen italià com a llengua materna.
Nou!!: Dante Alighieri і Italians · Veure més »
Italià
Litalià (o lingua italiana) és una llengua romànica parlada principalment a Europa: Itàlia, Suïssa, San Marino, Ciutat del Vaticà, com a segon idioma a Malta, Eslovènia i Croàcia, i per minories a Albània, Crimea, Eritrea, França, Líbia, Mònaco, Montenegro, Romania i Somàlia, - Gordon, Raymond G., Jr.
Nou!!: Dante Alighieri і Italià · Veure més »
Itàlia
Itàlia (en italià: Italia), oficialment la República Italiana (en italià: Repubblica Italiana), és un Estat europeu situat a la península Itàlica i que inclou les dues illes més grans de la mar Mediterrània, Sicília i Sardenya.
Nou!!: Dante Alighieri і Itàlia · Veure més »
Jorge Luis Borges
Jorge Francisco Isidoro Luis Borges Acevedo (Buenos Aires, 24 d'agost del 1899 - Ginebra, 14 de juny del 1986), (OBE), va ser un poeta, narrador i assagista argentí i un dels més destacats escriptors llatinoamericans de la seva generació, i de la literatura en castellà en general.
Nou!!: Dante Alighieri і Jorge Luis Borges · Veure més »
Juny
El juny és el sisè mes de l'any en el calendari gregorià i té 30 dies.
Nou!!: Dante Alighieri і Juny · Veure més »
La Divina Comèdia
''Comencia la Comedia'', 1472 La Divina Comèdia (en italià originalment Commedia i rebatejada després com a Divina Commedia per Boccaccio) és l'obra més important de Dante Alighieri i una de les més rellevants de la literatura italiana i universal.
Nou!!: Dante Alighieri і La Divina Comèdia · Veure més »
La Sorbona
La Sorbona (en francès La Sorbonne) és un establiment públic d'ensenyament superior, avui dividit en dues universitats (Universitat de París III i de IV).
Nou!!: Dante Alighieri і La Sorbona · Veure més »
Laura de Noves
Retrat de '''Laura de Noves''' Laura de Noves (Avinyó (Valclusa), 1308 - 6 d'abril de 1348) fou una dama provençal.
Nou!!: Dante Alighieri і Laura de Noves · Veure més »
Ligúria
Mapa administratiu de la regió de la Ligúria amb les seves províncies La Ligúria (en lígur: Ligûria) és una regió de la costa del nord-oest de la península Itàlica.
Nou!!: Dante Alighieri і Ligúria · Veure més »
Literatura
La literatura és l'art d'escriure.
Nou!!: Dante Alighieri і Literatura · Veure més »
Llatí
El llatí és una llengua indoeuropea de la branca itàlica, parlada antigament pels romans.
Nou!!: Dante Alighieri і Llatí · Veure més »
Llengües romàniques
Les llengües romàniques o neollatines són llengües que històricament deriven del llatí vulgar (entès en el sentit etimològic de «popular», «parlat pel poble», com a oposat al llatí clàssic i literari).
Nou!!: Dante Alighieri і Llengües romàniques · Veure més »
Llinatge
Llinatge és el vincle existent entre parents per consanguinitat, afinitat o adopció.
Nou!!: Dante Alighieri і Llinatge · Veure més »
Llorer
El llorer o llor (Laurus nobilis) és un arbre perennifoli dioic, sol representant europeu de la família de les lauràcies.
Nou!!: Dante Alighieri і Llorer · Veure més »
Luca Signorelli
350px Luca Signorelli, també conegut com a Luca da Cortona, pseudònims de Luca d'Egidio di Ventura (Cortona, c. 1445 - Cortona, 16 d'octubre del 1523) fou un pintor italià del Renaixement que destacà sobretot per la seua capacitat com a dibuixant i la mestria en l'ús de l'escorç.
Nou!!: Dante Alighieri і Luca Signorelli · Veure més »
Lucca
Lucca és una ciutat d'Itàlia, de la regió de la Toscana, capital de la província de Lucca, al peu dels Apenins i a l'esquerra del riu Serchio (antic Ausar), a uns 18 km al nord-est de Pisa.
Nou!!: Dante Alighieri і Lucca · Veure més »
Maig
El maig és el cinquè mes de l'any en el calendari gregorià i té 31 dies.
Nou!!: Dante Alighieri і Maig · Veure més »
Maria, mare de Jesús
va ser una jueva galilea del segle I de Natzaret, l'esposa de Josep i la mare verge de Jesús, segons els evangelis canònics i l'Alcorà.
Nou!!: Dante Alighieri і Maria, mare de Jesús · Veure més »
Música
La música és l'art que mitjançant l'ordenació dels sons en el temps, produeix un efecte estètic i/o emotiu en l'oient.
Nou!!: Dante Alighieri і Música · Veure més »
Noblesa
La noblesa o noblea és un estat hereditari tradicional que existeix avui en alguns països (principalment actuals o anteriors monarquies).
Nou!!: Dante Alighieri і Noblesa · Veure més »
Occità provençal
El provençal (en occità de Provença, provençau) és el dialecte occità que es parla a la Provença i a alguns territoris veïns.
Nou!!: Dante Alighieri і Occità provençal · Veure més »
Odisseu
En la mitologia grega, Odisseu (Ulixes) p. 44.
Nou!!: Dante Alighieri і Odisseu · Veure més »
Paó
Plomes de paó Paó és un gènere d'ocells que inclou dues espècies asiàtiques.
Nou!!: Dante Alighieri і Paó · Veure més »
Paradís
Paradís designa en origen un jardí clos, bell i arreglat.
Nou!!: Dante Alighieri і Paradís · Veure més »
Paradís (La Divina Comèdia)
El Paradís (Il Paradiso) és el tercer i darrer dels tres llibres o càntics que componen la Divina Comèdia, de Dante Alighieri, en el qual narra l'última etapa del viatge de Dant després del pas per l'Infern i el Purgatori.
Nou!!: Dante Alighieri і Paradís (La Divina Comèdia) · Veure més »
París
París (en francès: Paris) és la capital i la ciutat més gran de la República Francesa i de la regió de l'Illa de França, també coneguda com a regió Parisenca, creuada pel Sena; és una de les aglomeracions urbanes més grans d'Europa, amb una població de 13.067.000 habitants, dels quals resideixen al municipi de París.
Nou!!: Dante Alighieri і París · Veure més »
Peresa
Els camperols mandrosos dormen en lloc de treballar; representació de la peresa en la ''Paràbola del blat i el jull'' (Abraham Bloemaert, 1624). La peresa (o perea), mandra, vessa, galvana (castellanisme) o mandronia és la falta de desig, esma o coratge per a fer quelcom.
Nou!!: Dante Alighieri і Peresa · Veure més »
Pintura
Kunsthistorisches Museum de Viena La pintura és l'art de pintar, d'expressar-se sobre una superfície mitjançant formes i colors.
Nou!!: Dante Alighieri і Pintura · Veure més »
Poeta
Un poeta o una poetessa és una persona que escriu poesia, modernament solen ser obres relativament curts, sovint en versos o amb rima.
Nou!!: Dante Alighieri і Poeta · Veure més »
Primo Levi
Primo Levi (Torí, Itàlia, 31 de juliol del 1919 - 11 d'abril del 1987) va ser un escriptor italià d'origen jueu, autor de memòries, relats, poemes i novel·les.
Nou!!: Dante Alighieri і Primo Levi · Veure més »
Profecia
Una profecia és una predicció d'un esdeveniment futur, pronunciada per un profeta clarivident considerat com mediador d'un déu.
Nou!!: Dante Alighieri і Profecia · Veure més »
Professió
Professional de la cotilleria Professió o ofici en l'ús comú del concepte té diferents accepcions, entre elles: Ocupació, facultat o ofici que cadascú té i exerceix públicament.
Nou!!: Dante Alighieri і Professió · Veure més »
Provença
Escut de la Provença sota dominació francesa Bandera tradicional de la Provença La Provença (Provença en occità provençal) és una denominació geogràfica que designa un antic reialme i una antiga província del regne de França, situada al sud-est de França, dins Occitània.
Nou!!: Dante Alighieri і Provença · Veure més »
Psicologia
La psicologia és la ciència de la ment i el comportament; especialment, estudia la constitució, el comportament i els estats de consciència de la persona humana.
Nou!!: Dante Alighieri і Psicologia · Veure més »
Purgatori (La Divina Comèdia)
Dant contemplant el Mont Purgatori El Purgatori (Il Purgatorio) és el segon dels tres llibres o càntics que componen la Divina Comèdia, de Dante Alighieri.
Nou!!: Dante Alighieri і Purgatori (La Divina Comèdia) · Veure més »
Quadrívium
El quadrívium o quadrivi (del llatí quadrivium, 'quatre vies'; plural: quadrivia) tracta dels quatre temes, o arts, ensenyats després d'ensenyar el Trivium.
Nou!!: Dante Alighieri і Quadrívium · Veure més »
Ravenna
Ravenna —Ravêna en emilià-romanyol— és una ciutat d'Itàlia a l'Emília-Romanya, província de Ravenna.
Nou!!: Dante Alighieri і Ravenna · Veure més »
Renaixement
Home Vitruvià, estudi de les mesures humanes, de Leonardo da Vinci Santa Maria del Fiore, amb la cúpula dissenyada per Brunelleschi El Renaixement o Renaiximent és una època artística, i per extensió cultural, que marca el pas de l'edat mitjana a l'edat moderna abastant els segles XV i XVI, caracteritzats per un esforç per reviure i superar idees i assoliments de l'antiguitat clàssica.
Nou!!: Dante Alighieri і Renaixement · Veure més »
República de Florència
La República de Florència (en italià: Repubblica fiorentina) fou un estat que va existir a la península Itàlica als territoris centrats a la ciutat de Florència entre 1197 i 1532 (baixa edat mitjana i principis de l'edat moderna).
Nou!!: Dante Alighieri і República de Florència · Veure més »
Retòrica
La retòrica o eloqüència és «l'art de parlar bé» o «l'art de l'eloqüència», en altres paraules, és l'art o la tècnica de la persuasió, normalment mitjançant l'ús de la paraula.
Nou!!: Dante Alighieri і Retòrica · Veure més »
Roma
Roma és la capital i la ciutat més gran i més poblada d'Itàlia, de la regió del Laci i de la ciutat metropolitana homònima.
Nou!!: Dante Alighieri і Roma · Veure més »
Sacre Imperi Romanogermànic
El Sacre Imperi Romanogermànic (alemany: Heiliges Römisches Reich; llatí: Sacrum Romanum Imperium) fou un imperi medieval amb terres a l'Europa occidental, central i meridional i governat per un sobirà investit amb el títol d'«emperador dels romans».
Nou!!: Dante Alighieri і Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »
Salvació en el cristianisme
En el cristianisme, la salvació (també anomenada alliberament o redempció) és l'"alliberament de la persona del pecat i les seves conseqüències, que inclouen la mort i la separació de Déu" per la mort i la resurrecció de Crist, i justificant aquesta salvació.
Nou!!: Dante Alighieri і Salvació en el cristianisme · Veure més »
Síncope (llengua)
La síncope és un fenomen fonètic consistent en la supressió d'un o més elements fonològics en l'interior d'una paraula.
Nou!!: Dante Alighieri і Síncope (llengua) · Veure més »
Segle XIII
El és un període de l'edat mitjana que va des de l'any 1201 fins al 1300.
Nou!!: Dante Alighieri і Segle XIII · Veure més »
Sicília
Sicília (Sicìlia en sicilià i Sicilia en italià) és l'illa més gran de la Mediterrània, al sud de Nàpols, entre la mar Tirrena i la Jònica, que pertany a l'estat italià i en forma una regió amb estatut especial.
Nou!!: Dante Alighieri і Sicília · Veure més »
Simpòsium
Simposiasta amb hetaira, kylix àtic de figures vermelles amb la inscripció PILIPOS KALLISTO" (Filip és el més guapo) Simpòsium o simposi (de l'antic grec συμπόσιον symposion o symposio, de συμπίνειν sympinein, "beure plegats", arribat al català com a manlleu directe del llatí) era el nom donat pels grecs a la reunió que gairebé sempre seguia al sopar, quan es bevia pel plaer de fer-ho i s’acompanyava de música, dansa, poesia o conversa.
Nou!!: Dante Alighieri і Simpòsium · Veure més »
T. S. Eliot
nom de ploma de Thomas Stearns Eliot OM, fou un poeta, escriptor, dramaturg, assagista, editor, crític literari, editor i professor universitari britànic, d'origen estatunidenc, guardonat amb el Premi Nobel de Literatura l'any 1948.
Nou!!: Dante Alighieri і T. S. Eliot · Veure més »
Teologia
Plató La teologia (del grec θεος, theos, "Déu", + λογος, logos, "estudi") és la disciplina que s'ocupa de l'estudi de Déu i, per extensió, també s'aplica a l'estudi dels temes relacionats amb la religió.
Nou!!: Dante Alighieri і Teologia · Veure més »
Tomàs d'Aquino
Tomàs d'Aquino (Roccasecca, Laci, 1225 - Fossanova, 7 de març de 1274) fou un dels filòsofs-teòlegs més importants de l'edat mitjana.
Nou!!: Dante Alighieri і Tomàs d'Aquino · Veure més »
Torre de Babel
Torre de Babel segons Pieter Brueghel el Vell, segle XVI La torre de Babel fou, segons la Bíblia, un gran projecte que emprengueren els humans després del gran diluvi universal per construir una ciutat en vertical a Babel.
Nou!!: Dante Alighieri і Torre de Babel · Veure més »
Toscana
Paisatge característic de la Toscana. La Toscana és una de les regions d'Itàlia.
Nou!!: Dante Alighieri і Toscana · Veure més »
Trívium
El trívium o també trivi (del llatí trivium, 'tres vies') és la divisió inferior de les set arts liberals i comprèn gramàtica (entrada), lògica (processament) i retòrica (sortida).
Nou!!: Dante Alighieri і Trívium · Veure més »
Universitat de Bolonya
La Universitat de Bolonya (en italià Università degli Studi di Bologna) és la universitat més antiga d'Europa i del món occidental, havent estat fundada a Bolonya (Itàlia) el 1088 per Irnerius.
Nou!!: Dante Alighieri і Universitat de Bolonya · Veure més »
Venècia
Venècia (en vènet: Venèsia, en italià: Venezia) és una ciutat del nord d'Itàlia, capital de la regió del Vèneto i de la ciutat metropolitana homònima.
Nou!!: Dante Alighieri і Venècia · Veure més »
Vernacle
Vernacular o vernacle és allò propi del lloc o país de naixença d'una persona o grup de persones, especialment quan es refereix a la llengua dita materna.
Nou!!: Dante Alighieri і Vernacle · Veure més »
Verona
Verona és una ciutat del Vèneto a Itàlia, capital de la província de Verona, amb 260.000 habitants.
Nou!!: Dante Alighieri і Verona · Veure més »
Virgili
Publi Virgili Maró, conegut habitualment com a Virgili (Publius Vergilius Maro; Andes, prop de Màntua, ca. 70 aC - Brindes, actual Bríndisi, 19 aC) fou un poeta romà, autor de les Bucòliques, les Geòrgiques i lEneida.
Nou!!: Dante Alighieri і Virgili · Veure més »
Vita Nuova
Dante e Beatrice no jardim'', 1903, obra de estilo pré-rafaelita do pintor Cesare Saccaggi de Tortona La Vita Nuova és una de les obres poètiques claus de Dante Alighieri, perquè en ella usa una llengua vulgar i no el llatí per escriure literatura, com després faria també a la Divina Comèdia, a la qual prefigura.
Nou!!: Dante Alighieri і Vita Nuova · Veure més »
Zodíac
El zodíac és la regió de l'esfera celeste per on passa l'eclíptica, i on s'hi poden trobar els planetes.
Nou!!: Dante Alighieri і Zodíac · Veure més »
1100
Sense descripció.
Nou!!: Dante Alighieri і 1100 · Veure més »
1265
;Països Catalans: Barcelona - Després de diverses modificacions, l'organització municipal va quedar definitivament estructurada: l'autoritat municipal va recaure sobre 3 consellers elegits per un Consell de Cent personalitats.
Nou!!: Dante Alighieri і 1265 · Veure més »
1266
Sense descripció.
Nou!!: Dante Alighieri і 1266 · Veure més »
1277
Sense descripció.
Nou!!: Dante Alighieri і 1277 · Veure més »
1310
Sense descripció.
Nou!!: Dante Alighieri і 1310 · Veure més »
1312
El 1312 (MCCCXII) fou un any de traspàs començat en dilluns segons el calendari gregorià.
Nou!!: Dante Alighieri і 1312 · Veure més »
1315
Sense descripció.
Nou!!: Dante Alighieri і 1315 · Veure més »
1317
El 1317 (MCCCXVII) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.
Nou!!: Dante Alighieri і 1317 · Veure més »
1318
Sense descripció.
Nou!!: Dante Alighieri і 1318 · Veure més »
1321
Sense descripció.
Nou!!: Dante Alighieri і 1321 · Veure més »
14 de setembre
El 14 de setembre és el dos-cents cinquanta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents cinquanta-vuitè en els anys de traspàs.
Nou!!: Dante Alighieri і 14 de setembre · Veure més »
1829
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Dante Alighieri і 1829 · Veure més »
1921
Països Catalans.
Nou!!: Dante Alighieri і 1921 · Veure més »
2020
L'any 2020 fou un any que va començar dimecres en el calendari gregorià.
Nou!!: Dante Alighieri і 2020 · Veure més »
21 de juny
El 21 de juny és el cent setanta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el cent setanta-tresè en els anys de traspàs.
Nou!!: Dante Alighieri і 21 de juny · Veure més »
21 de maig
El 21 de maig és el cent quaranta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el cent quaranta-dosè en els anys de traspàs.
Nou!!: Dante Alighieri і 21 de maig · Veure més »
26 de març
El 26 de març és el vuitanta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el vuitanta-sisè en els anys de traspàs.
Nou!!: Dante Alighieri і 26 de març · Veure més »
27 de gener
El 27 de gener és el vint-i-setè dia de l'any del calendari gregorià.
Nou!!: Dante Alighieri і 27 de gener · Veure més »
