Taula de continguts
66 les relacions: Alba Longa, Anatòlia, Apenins, August, Auruncs, Àustria, Cambridge University Press, Capitoli, Cassi Dió, Ciutat, Colònia romana, Columbari, Confederació, Cultura de Hallstatt, Cultura de Villanova, Cultura del vas campaniforme, Cultura dels camps d'urnes, Cultura iamna, Dionisi d'Halicarnàs, Edat del bronze, Edat del ferro, Enotris, Etrúria, Etrusc, Etruscs, Faliscs, Fòrum Romà, Gal (llengua), Guerra llatina, Heròdot, Hongria, Kurgan, Laci (antic), Lapis Niger, Lídia, Lígurs, Lemnos, Llac Albano, Llac de Nemi, Llatí, Llatí clàssic, Llengües indoeuropees, Llengües romàniques, Llibre romà, Lliga llatina, Magna Grècia, Mar Tirrena, Messapis, Micenes, Moràvia, ... Ampliar l'índex (16 més) »
- Grups llatins
- Història antiga d'Itàlia
- Història de Roma
- Pobles itàlics
Alba Longa
Alba Longa fou una ciutat del Latium a la riba est del llac Albanus i al peu de la muntanya Albanus.
Veure Llatins і Alba Longa
Anatòlia
miniatura Anatòlia (del grec Anatolē, ανατολή, que significa literalment 'orient' o 'llevant') (en català medieval: Natolí), també coneguda com a Àsia Menor, que era com l'anomenaven els antics romans (del llatí Asia Minor), és una península del sud-oest d'Àsia.
Veure Llatins і Anatòlia
Apenins
Subdivisions segons la latitud. Els Apenins o Apennins (en italià: Appennini) és una serralada de plegament alpí (Orogènesi alpina) que recorre Itàlia de nord-oest a sud-est; i en forma la columna vertebral.
Veure Llatins і Apenins
August
August (llatí: Imperator Caesar divi filius Augustus; nascut el 23 de setembre del 63 aC i mort el 19 d'agost del 14) fou un home d'estat i líder militar romà que esdevingué el primer emperador de l'Imperi Romà entre el 27 aC i la seva mort el 14.
Veure Llatins і August
Auruncs
Els auruncs o auruncis (en llatí aurunci, en grec antic Αὔρουγκοι), també coneguts pels grecs com ausonis o àusons, eren una tribu de la Campània que vivien a la ciutat d'Aurunca entre els campanis i els volscs.
Veure Llatins і Auruncs
Àustria
Àustria (en alemany Österreich), oficialment la República d'Àustria (en alemany Republik Österreich), és un estat sense litoral a l'Europa central.
Veure Llatins і Àustria
Cambridge University Press
Cambridge University Press és l'editorial de la Universitat de Cambridge, considerada la més antiga del món encara activa (va ser fundada el 1534) i sense interrupcions.
Veure Llatins і Cambridge University Press
Capitoli
La plaça del Capitoli, amb l'Ajuntament i l'estàtua de Marc Aureli El Capitoli (en Campidoglio), situat entre el Fòrum i el Camp de Mart, és un dels set turons de Roma.
Veure Llatins і Capitoli
Cassi Dió
Luci Cassi Dió (Lucius Cassius Dīo Coccēiānus; Nicea, vers 155 – després del 230), conegut també com a Dió Cassi, va ser un historiador i escriptor romà en llengua grega.
Veure Llatins і Cassi Dió
Ciutat
Urbanització mundial cap a 1995 Una ciutat és una població gran amb alta densitat de població, normalment amb predomini del sector terciari i menys del 25% de la població que treballa a l'agricultura.
Veure Llatins і Ciutat
Colònia romana
Colònia romana era una ciutat romana fundada per ciutadans romans en territori de ciutats conquerides.
Veure Llatins і Colònia romana
Columbari
Un columbari (del llatí columbarium) és un edifici funerari romà, associat al ritu d'incineració.
Veure Llatins і Columbari
Confederació
Una confederació és una associació de comunitats o estats sobirans creada per mitjà d'un contracte real, constitució o tractat internacional per a l'assoliment d'alguns fins o propòsits comuns predeterminats.
Veure Llatins і Confederació
Cultura de Hallstatt
La cultura de Hallstatt fou el tercer període cultural de l'edat del ferro i abraça un període entre el 800 i el 500 aC.
Veure Llatins і Cultura de Hallstatt
Cultura de Villanova
Tomba de Badia, Volterra La cultura de Vil·lanova va ser la primera civilització de l'edat del ferro d'Itàlia i va florir al nord d'aquest país el com a evolució de la cultura dels camps d'urnes local, considerada com la fase més primerenca de la civilització etrusca.
Veure Llatins і Cultura de Villanova
Cultura del vas campaniforme
La cultura del vas campaniforme es caracteritza pel vas campaniforme que li dona nom, en forma que recorda la d'una campana invertida, l'element més característic és la decoració geomètrica incisa.
Veure Llatins і Cultura del vas campaniforme
Cultura dels camps d'urnes
La cultura dels camps d'urnes o cultura sorotàptica pertany a la part final del període de l'edat del bronze.
Veure Llatins і Cultura dels camps d'urnes
Cultura iamna
2300 aC. S'esmenten la cultura de la ceràmica cordada ''(Corded Ware)'', la cultura de l'àmfora globular ''(Globular Amphora)'' i la cultura de Baden estepes del nord de la mar Negra i la mar Càspia. S'esmenten els boscos temperats ''(Temperate forest)'' del centre-nord d'Europa i la inhòspita taigà de Rússia Enterrament de la cultura de tombes iamna, a l'óblast de Volgograd La cultura iamna (iamna significa 'forat' en ucraïnès i rus) o «cultura del sepulcre» és una de les últimes cultures del final de l'edat del coure (o era calcolítica) i començaments de l'edat del bronze, a la regió de Buh meridional, Dnièster, Ural (estepa del Pont, Caspi).
Veure Llatins і Cultura iamna
Dionisi d'Halicarnàs
Dionisi d'Halicarnàs (en Dionysius) va ser un historiador de l'antiga Grècia natural d'Halicarnàs, a l'Àsia Menor, grec, fill d'Alexandre d'Halicarnàs, que va néixer entre el 78 aC i el 54 aC i va morir poc després del 7 aC, any en què va completar i publicar el seu gran llibre sobre la història de Roma, que ha arribat fins als nostres dies.
Veure Llatins і Dionisi d'Halicarnàs
Edat del bronze
L'edat del bronze és un període del desenvolupament de la civilització caracteritzat pel fet que la metal·lúrgia més avançada ha desenvolupat les tècniques d'extracció del coure dels minerals i en fa aliatges per a aconseguir bronze.
Veure Llatins і Edat del bronze
Edat del ferro
L'edat del ferro és l'últim període principal de la tradicional divisió de les tres edats, establerta el 1820 per Christian Jürgensen (que establí una classificació segons els materials emprats en cada període), i és posterior a l'edat del bronze.
Veure Llatins і Edat del ferro
Enotris
Els enotris (en grec antic Οἰνωτροί o Οἰνώτριοι) van ser els primers habitants d'Enòtria, una zona de límits indefinits que ocupava la part sud d'Itàlia en èpoques antigues.
Veure Llatins і Enotris
Etrúria
Etrúria era el nom del país dels etruscs.
Veure Llatins і Etrúria
Etrusc
L'etrusc és una llengua morta parlada pels etruscs de l'antiga Etrúria (l'actual Toscana).
Veure Llatins і Etrusc
Etruscs
Els etruscs eren una civilització que va habitar la Itàlia central tirrena des del al al país conegut amb el nom d'Etrúria.
Veure Llatins і Etruscs
Faliscs
Els faliscs eren els habitants de Falerii.
Veure Llatins і Faliscs
Fòrum Romà
Mapa del centre de Roma durant l'època imperial El Fòrum Romà (en italià Foro Romano) era en el centre de la ciutat i era com la zona de les botigues.
Veure Llatins і Fòrum Romà
Gal (llengua)
El gàl·lic o gal és una llengua indoeuropea del grup cèltic extinta des del.
Veure Llatins і Gal (llengua)
Guerra llatina
La guerra llatina fou un conflicte lluitat entre el 340 aC i el 338 aC per la Lliga llatina contra l'hegemonia imposada per la República de Roma.
Veure Llatins і Guerra llatina
Heròdot
Heròdot d'Halicarnàs (Ἡρόδοτος Ἁλικαρνᾱσσεύς; Halicarnàs, 484 aC - Turis, 425 aC) va ser un historiador i geògraf grec.
Veure Llatins і Heròdot
Hongria
Hongria (hongarès: Magyarország IPA) és una república de l'Europa central, basada en l'històric Regne d'Hongria.
Veure Llatins і Hongria
Kurgan
Kurgan de Sarmàtia del segle IV a Fillipovka, al sud dels Urals, Rússia Kurgan (en rus: курган) és la paraula russa per a túmul usada des de l'arqueologia soviètica en el context de l'est d'Europa i Àsia central.
Veure Llatins і Kurgan
Laci (antic)
Mapa del 1595 que distingeix entre el ''Latium vetus'' (territori original) del ''Latium novum'' (territori després de l'expansió) El Laci (en llatí Latium, en osc: Λατίνη) fou el nom donat pels romans a un districte a la regió central d'Itàlia entre la mar Tirrena a l'oest, Etrúria al nord, i Campània al sud.
Veure Llatins і Laci (antic)
Lapis Niger
Diagrama (1906) del '''Lapis Niger''' excavat al Fòrum Romà. Són visibles el ''sacellum'' (santuari en miniatura; esquerra), la columna truncada (dreta) i l'estela amb inscripcions (darrere del tros de columna) La Lapis Niger (en llatí: pedra negra) és un antic santuari del Fòrum Romà.
Veure Llatins і Lapis Niger
Lídia
Lídia (en lidi 𐤮𐤱𐤠𐤭𐤣𐤠 Śfarda; en Λυδία Lȳdíā) va ser una regió històrica i un regne situat a l'oest de la península d'Anatòlia, corresponent a les actuals províncies turques d'Esmirna i Manisa.
Veure Llatins і Lídia
Lígurs
Els lígurs (en Ligŭres; en Λίγυες) eren un conjunt de pobles que van viure a la regió que va rebre el nom de Ligúria sota els romans.
Veure Llatins і Lígurs
Lemnos
Mapa de l'illa Lemnos (Limnos) és una illa grega situada al nord de la mar Egea, al sud-oest d'Imbros i nord-oest de Lesbos.
Veure Llatins і Lemnos
Llac Albano
El Llac Albà, també anomenat Llac de Castelgandolfo, és un menut llac volcànic al sud de Roma, a Itàlia.
Veure Llatins і Llac Albano
Llac de Nemi
El Llac de Nemi (en italià:, en llatí:, o) és un llac d'origen volcànic relativament petit situat entre els municipis italians de Nemi i Genzano di Roma, una mica al sud de la ciutat de Roma.
Veure Llatins і Llac de Nemi
Llatí
El llatí és una llengua indoeuropea de la branca itàlica, parlada antigament pels romans.
Veure Llatins і Llatí
Llatí clàssic
El llatí clàssic és l'estàndard literari, desenvolupat al final de la República Romana i principi de l'Imperi, de la llengua llatina, una llengua indoeuropea parlada en l'antiguitat a Roma i als territoris del seu Imperi, així com a l'alta edat mitjana als països de la Romània, fins al moment en què es produí el pas del llatí a les respectives llengües romàniques.
Veure Llatins і Llatí clàssic
Llengües indoeuropees
Les llengües indoeuropees d'Europa Les llengües indoeuropees són les que pertanyen a una mateixa gran família lingüística derivades d'una antiga llengua reconstruïda per l'historiocomparatisme i que hom anomena protoindoeuropeu.
Veure Llatins і Llengües indoeuropees
Llengües romàniques
Les llengües romàniques o neollatines són llengües que històricament deriven del llatí vulgar (entès en el sentit etimològic de «popular», «parlat pel poble», com a oposat al llatí clàssic i literari).
Veure Llatins і Llengües romàniques
Llibre romà
El llibre romà o els llibres que es conserven dels romans, són documents que es conserven (o es coneixen fragmentàriament) que formaven part de la cultura romana i que van influir en les cultures posteriors.
Veure Llatins і Llibre romà
Lliga llatina
La Lliga llatina (en llatí) fou una confederació de ciutats llatines, que ocupaven el territori anomenat Latium.
Veure Llatins і Lliga llatina
Magna Grècia
Magna GrèciaMagna Grècia (Magna Graecia; Megálē Hellás) és el nom donat en l'antiguitat al territori ocupat pels colons grecs del sud de la península italiana i Sicília, on van fundar nombroses polis que van comerciar amb la seva metròpoli.
Veure Llatins і Magna Grècia
Mar Tirrena
La mar Tirrena (o el mar Tirrè) (en napolità i italià Mar Tirreno, en cors i sard Mare Tirrenu, en sicilià Mari Tirrenu, en francès Mer Tyrrhénienne), forma part de la mar Mediterrània.
Veure Llatins і Mar Tirrena
Messapis
Els messapis (Messapii, també Calabri; Messápioi— foren un poble que habità la regió de l'Apúlia, i constituïen una branca dels iapigis. El seu nom podria derivar de la ciutat de Messàpia, situada entre Oria i Brundísium, encara que la seva existència no és segura.
Veure Llatins і Messapis
Micenes
Micenes, Mycenae o Mycene (Μυκῆναι; Μυκήνη), fou una antiga ciutat de Grècia, la mítica residència del rei Agamèmnon, al centre del Peloponès, al nord-est de la plana d'Argos.
Veure Llatins і Micenes
Moràvia
Moràvia (txec i eslovac: Morava, alemany: Mähren, hongarès: Morvaország, polonès: Morawy) és una regió històrica a l'est de la República Txeca.
Veure Llatins і Moràvia
Oscs
sículs Els oscs (en llatí, osci o opici, en grec Ὀπικοί, opikoi) van ser una nació de la Itàlia central que va dominar bona part de la península.
Veure Llatins і Oscs
Palatí
El turó del '''Palatí''' des del Fòrum Romà El Palatí (en Palatino (en Palatinus) és un dels set turons de Roma, situat entre el Fòrum Romà i el Circ Màxim. La mitologia fa del Palatí, o més pròpiament del Velabrum, la vall a la vessant occidental, el lloc on vivia Luperca, la lloba que va alletar Ròmul i Rem.
Veure Llatins і Palatí
Península Itàlica
La península Itàlica, o península Apenina és una de les penínsules més grans d'Europa.
Veure Llatins і Península Itàlica
Picentins
sículs Picentins (en llatí: picentini, en grec Πίκεντες, pikentes) foren un poble de la Itàlia central entre la Campània i la Lucània, que pel seu nom semblaven connectats estretament als habitants del Picenum.
Veure Llatins і Picentins
Quirinal
Piranesi (mitjan segle XVIII) El Quirinal (en Quirinalis Collis, en Quirinale) és un dels set turons de Roma.
Veure Llatins і Quirinal
Rètic
El rètic és una llengua parlada pels rètics al sud-est dels Alps abans de la romanització.
Veure Llatins і Rètic
Ròmul i Rem
En la mitologia romana, els bessons Ròmul i Rem (llatí: Romulus et Remus) foren els fundadors de la ciutat de Roma.
Veure Llatins і Ròmul i Rem
Regne Romà
El Regne de Roma o Regne Romà o Monarquia Romana (del llatí: Regnum Romanum) va ser el govern monàrquic de la ciutat de Roma i els seus territoris des de la seva fundació.
Veure Llatins і Regne Romà
Roma
Roma és la capital i la ciutat més gran i més poblada d'Itàlia, de la regió del Laci i de la ciutat metropolitana homònima.
Veure Llatins і Roma
Sardenya
Sardenya (Sardigna, Sardinna o Sardinnia en sard; Sardegna en italià) és la segona illa més gran de la Mediterrània, situada al sud de Còrsega i que pertany a l'estat italià, del qual és una regió autònoma.
Veure Llatins і Sardenya
Sículs
Els sículs o síquels o sicels (en llatí siculi, siceli, en grec antic Σικελοί) eren els primers habitants de Sicília.
Veure Llatins і Sículs
Set turons de Roma
Els set turons de Roma (en Septimontium) són una sèrie de pujols que històricament han format el cor de la ciutat de Roma.
Veure Llatins і Set turons de Roma
Sicília
Sicília (Sicìlia en sicilià i Sicilia en italià) és l'illa més gran de la Mediterrània, al sud de Nàpols, entre la mar Tirrena i la Jònica, que pertany a l'estat italià i en forma una regió amb estatut especial.
Veure Llatins і Sicília
Tríada capitolina
Grup escultòric de la tríada capitolina. Museu Arqueològic Nacional de Palestrina, trobada el 1994.Eugenio Moscetti, "Il rinvenimento del gruppo scultoreo della Triade Capitolina nella villa romana dell'Inviolata" (Guidonia Montecelio), en: ''Atti e Memorie della Società Tiburtina di Storia e Arte LXVII'', 1994, p.
Veure Llatins і Tríada capitolina
Umbres
sículs Els umbres —en llatí — eren un poble antic d'Itàlia que, des del segon mil·lenni, poblaven una extensa regió part de la qual (a l'occident) els hi fou arrabassada vers el 1200-1000 aC pels etruscs (unes 300 ciutats dels umbres van passar als etruscs segons la llegenda) i una altra part (l'orient) pels gals (segle VI o V aC).
Veure Llatins і Umbres
Vènets
Els vènets de l'edat antiga, o paleovènets, foren un poble d'arrel il·líria que vivien a l'est de la Gàl·lia Cisalpina i després (al començament de l'Imperi) a la província de Venetia.
Veure Llatins і Vènets
Vegeu també
Grups llatins
- Andalusos
- Aragonesos
- Aromanesos
- Catalans
- Espanyols
- Francesos
- Gallecs
- Istroromanesos
- Italians
- Llatins
- Meglenoromanesos
- Mossàrabs
- Occitans
- Portuguesos
- Romanesos
- Sards
- Valencians
Història antiga d'Itàlia
- Agesilau (historiador)
- Alaric I
- Alexarc (historiador)
- Artas de Messàpia
- Col·làtia
- Crostumèria
- Gàl·lia Cisalpina
- Hel·lànic de Mitilene
- Imperi Romà
- Itàlia romana
- Lavínium
- Lavici
- Llatins
- Melinno
- Mont Cavo
- Ostrogots
- Pèdum
- Pobles de la mar
- Regne Romà
- República Romana
- Veleia
Història de Roma
- Castells romans
- De Verborum Significatione
- Ducat de Roma
- Emporium (Roma)
- Estats Pontificis
- Història de Roma
- Jornada Mundial de la Joventut 1985
- Jornada Mundial de la Joventut 2000
- Lapis Satricanus
- Llatins
- Origo gentis Romanae
- Pactes del Laterà
- Palazzo Colonna
- Pesta romana del 590
- Sexti Paconià
Pobles itàlics
- Auruncs
- Ausonis
- Enotris
- Eqües
- Faliscs
- Hèrnics
- Itàlics
- Llatins
- Marrucins
- Oscs
- Pelignes
- Picentins
- Pretutis
- Samnites
- Sidicins
- Vestins
- Volscs