Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Descarregar
Accés més ràpid que el navegador!
 

Llatins

Índex Llatins

Els llatins eren els habitants del Latium, regió del centre de la península Itàlica.

64 les relacions: Alba Longa, Anatòlia, Antiga Roma, Apenins, August, Auruncs, Àustria, Capitoli, Cassi Dió, Ciutat, Colònia romana, Columbari, Confederació, Cultura de Hallstatt, Cultura de Villanova, Cultura del vas campaniforme, Cultura dels camps d'urnes, Cultura iamna, Dionís d'Halicarnàs, Edat del bronze, Edat del ferro, Enotris, Etrúria, Etrusc, Etruscs, Faliscs, Fòrum Romà, Gal (llengua), Guerra llatina, Heròdot, Hongria, Kurgan, Laci (antic), Lígurs, Lemnos, Llac Albano, Llac de Nemi, Llatí, Llatí clàssic, Llatins, Llengües indoeuropees, Llengües romàniques, Llibre romà, Magna Grècia, Mar Tirrena, Messapis, Micenes, Moràvia, Oscs, Palatí, ..., Península Itàlica, Picentins, Quirinal, Rètic, Ròmul i Rem, Regne de Lídia, Regne romà, Sardenya, Sículs, Set turons de Roma, Sicília, Tríada capitolina, Umbres, Vènets. Ampliar l'índex (14 més) »

Alba Longa

Alba Longa fou una ciutat del Latium a la riba est del llac Albanus i al peu de la muntanya Albanus.

Nou!!: Llatins і Alba Longa · Veure més »

Anatòlia

350px Anatòlia (del grec Anatolē, ανατολή, que significa literalment 'orient' o 'llevant') (en català medieval: Natolí), també coneguda com a Àsia Menor, que era com l'anomenaven els romans (del llatí Asia Minor), és una península del sud-oest d'Àsia.

Nou!!: Llatins і Anatòlia · Veure més »

Antiga Roma

L'antiga Roma va ser la civilització que va sorgir de la ciutat-estat de Roma, a partir del segle IX aC.

Nou!!: Llatins і Antiga Roma · Veure més »

Apenins

Subdivisions segons la latitud. Els Apenins (en italià Appennini) són una cadena muntanyosa que recorre Itàlia de nord a sud amb una longitud aproximada d'uns 1.000 km.

Nou!!: Llatins і Apenins · Veure més »

August

Gai Juli Cèsar Octavià (Caius Iulius Caesar Octavianus), Cèsar August, August o Octavi August (Roma o Velitrae, 23 de setembre de 63 aC - Nola, Campània, 19 d'agost del 14 dC) va ser el successor de Juli Cèsar i el primer emperador romà.

Nou!!: Llatins і August · Veure més »

Auruncs

Els auruncs o auruncis (llatí aurunci), també coneguts pels grecs com ausonis o àusons, foren una tribu de la Campània que vivien a la ciutat d'Aurunca entre els campanis i els volscs.

Nou!!: Llatins і Auruncs · Veure més »

Àustria

Àustria (en alemany Österreich), oficialment la República d'Àustria (en alemany Republik Österreich), és un estat sense litoral a l'Europa central.

Nou!!: Llatins і Àustria · Veure més »

Capitoli

La plaça del Capitoli, amb l'Ajuntament i l'estàtua de Marc Aureli El Capitoli (en italià Campidoglio) és un dels set turons de Roma; es troba davant del Palatí.

Nou!!: Llatins і Capitoli · Veure més »

Cassi Dió

Cassi Dió o Dió Cassi, Coccēiānus Cassius Dīo (Nicea, vers 155 – després del 230), fou un historiador i escriptor romà en llengua llatina i grega.

Nou!!: Llatins і Cassi Dió · Veure més »

Ciutat

Urbanització mundial cap a 1995 Una ciutat és una població gran amb alta densitat de població, amb predomini del sector terciari i menys del 25% de la població treballant a l'agricultura.

Nou!!: Llatins і Ciutat · Veure més »

Colònia romana

Colònia romana era una ciutat romana fundada per ciutadans romans en territori de ciutats conquerides.

Nou!!: Llatins і Colònia romana · Veure més »

Columbari

Un columbari (del llatí columbarium) és un edifici funerari romà, associat al ritu d'incineració.

Nou!!: Llatins і Columbari · Veure més »

Confederació

Una confederació és una associació d'estats sobirans o de comunitats creada per mitjà d'un tractat per l'assoliment d'alguns fins o propòsits comuns predeterminats.

Nou!!: Llatins і Confederació · Veure més »

Cultura de Hallstatt

La cultura de Hallstatt fou el tercer període cultural de l'edat del ferro i abraça un període entre el 800 i el 500 aC.

Nou!!: Llatins і Cultura de Hallstatt · Veure més »

Cultura de Villanova

Tomba de Badia, Volterra La cultura de Vil·lanova va ser la primera civilització de l'edat del ferro d'Itàlia i va florir al nord d'aquest país el segle IX aC com a evolució de la cultura dels camps d'urnes local.

Nou!!: Llatins і Cultura de Villanova · Veure més »

Cultura del vas campaniforme

La cultura del vas campaniforme es caracteritza el vas campaniforme que li dóna nom, en forma que recorda la d'una campana invertida, l'element més característic és és la decoració geomètrica incisa.

Nou!!: Llatins і Cultura del vas campaniforme · Veure més »

Cultura dels camps d'urnes

La cultura dels camps d'urnes o cultura sorotàptica pertany a la part final del període de l'edat del bronze.

Nou!!: Llatins і Cultura dels camps d'urnes · Veure més »

Cultura iamna

2300 aC. S'esmenten la cultura de la ceràmica cordada ''(Corded Ware)'', la cultura de l'àmfora globular ''(Globular Amphora)'' i la cultura de Baden estepes del nord del mar Negre i el mar Caspi. S'esmenten els boscos temperats ''(Temperate forest)'' del centre-nord d'Europa i la inhòspita taigà de Rússia Enterrament de la cultura de tombes iamna, a l'óblast de Volgograd La cultura iamna (iamna significa 'forat' en ucraïnès i rus) o «cultura del sepulcre» és una de les últimes cultures del final de l'edat del coure (o era calcolítica) i començaments de l'edat del bronze, a la regió de Buh meridional, Dnièster, Ural (estepa del Pont, Caspi).

Nou!!: Llatins і Cultura iamna · Veure més »

Dionís d'Halicarnàs

Dionís d'Halicarnàs o Dionisi d'Halicarnàs (en llatí:Dionysius) fou un escriptor grec, fill d'Alexandre d'Halicarnàs, que va néixer entre el 78 aC i el 54 aC.

Nou!!: Llatins і Dionís d'Halicarnàs · Veure més »

Edat del bronze

L'edat del bronze és un període del desenvolupament de la civilització caracteritzat pel fet que la metal·lúrgia més avançada ha desenvolupat les tècniques d'extracció del coure dels minerals i en fa aliatges per a aconseguir bronze.

Nou!!: Llatins і Edat del bronze · Veure més »

Edat del ferro

L'edat del ferro és l'últim període principal de la tradicional divisió de les tres edats, establerta el 1820 per Christian Jürgensen (que establí una classificació segons els materials emprats en cada període), i és posterior a l'edat del bronze.

Nou!!: Llatins і Edat del ferro · Veure més »

Enotris

Els enotris foren els primers habitants del Bruttium, segons el nom donat pels autors clàssics grecs, que els fan d'origen pelàsgic.

Nou!!: Llatins і Enotris · Veure més »

Etrúria

Etrúria fou el nom del país dels etruscs.

Nou!!: Llatins і Etrúria · Veure més »

Etrusc

Àrea lingüística aproximada de la llengua etrusca al segle VI aC. L'etrusc és una llengua morta parlada a l'antiga Etrúria (l'actual Toscana).

Nou!!: Llatins і Etrusc · Veure més »

Etruscs

Els etruscs eren una civilització de la Itàlia central tirrena del a l'I aC (Etrúria).

Nou!!: Llatins і Etruscs · Veure més »

Faliscs

Els faliscs foren els habitants de Falerii.

Nou!!: Llatins і Faliscs · Veure més »

Fòrum Romà

Mapa del centre de Roma durant l'època imperial El Fòrum Romà (en italià Foro Romano) era en el centre de la ciutat i era com la zona de les botigues.

Nou!!: Llatins і Fòrum Romà · Veure més »

Gal (llengua)

El gàl·lic o gal és una llengua indoeuropea del grup cèltic extinta des del segle V. Conjuntament amb el celtibèric, el lepòntic i el gàlata constitueixen el grup de les llengües cèltiques continentals.

Nou!!: Llatins і Gal (llengua) · Veure més »

Guerra llatina

La guerra llatina fou un conflicte lluitat entre el 340 aC i el 338 aC per la Lliga llatina contra l'hegemonia imposada per la República de Roma.

Nou!!: Llatins і Guerra llatina · Veure més »

Heròdot

Bust d'Heròdot al Museu de l'Àgora d'Atenes. Heròdot d'Halicarnàs (en grec), (Halicarnàs, 484 aC - Turis, 425 aC) va ser un historiador i geògraf grec.

Nou!!: Llatins і Heròdot · Veure més »

Hongria

Hongria (hongarès: Magyarország IPA) és una república de l'Europa central, basada en l'històric Regne d'Hongria.

Nou!!: Llatins і Hongria · Veure més »

Kurgan

Kurgan de Sarmàtia del segle IV a Fillipovka, al sud dels Urals, Rússia Kurgan (en rus: курган) és la paraula russa per a túmul usada des de l'arqueologia soviètica en el context de l'est d'Europa i Àsia central.

Nou!!: Llatins і Kurgan · Veure més »

Laci (antic)

Mapa del 1595 que distingeix entre el ''Latium vetus'' (territori original) del ''Latium novum'' (territori després de l'expansió) El Laci (en llatí Latium, en osc: Λατίνη) fou el nom donat pels romans a un districte a la regió central d'Itàlia entre la mar Tirrena a l'oest, Etrúria al nord, i Campània al sud.

Nou!!: Llatins і Laci (antic) · Veure més »

Lígurs

Els lígurs eren un conjunt de pobles que van viure a la regió que va rebre el nom de Ligúria sota els romans.

Nou!!: Llatins і Lígurs · Veure més »

Lemnos

Mapa de l'illa Lemnos (en grec Λῆμνος, Limnos) és una illa grega a la mar Egea entre el Mont Atos i els Dardanels (Hel·lespont), al sud-oest d'Imbros.

Nou!!: Llatins і Lemnos · Veure més »

Llac Albano

El Llac Albà, també anomenat Llac de Castelgandolfo, és un menut llac volcànic al sud de Roma, a Itàlia.

Nou!!: Llatins і Llac Albano · Veure més »

Llac de Nemi

El Llac de Nemi (en italià:, en llatí:, o) és un llac d'origen volcànic relativament petit situat entre els municipis italians de Nemi i Genzano di Roma, una mica al sud de la ciutat de Roma.

Nou!!: Llatins і Llac de Nemi · Veure més »

Llatí

El llatí és una llengua indoeuropea de la branca itàlica, parlada antigament pels romans.

Nou!!: Llatins і Llatí · Veure més »

Llatí clàssic

El llatí clàssic és una llengua indoeuropea parlada en l'antiguitat a Roma i als territoris del seu Imperi, així com a l'alta edat mitjana als països de la Romània, fins al moment en què es produí el pas del llatí a les respectives llengües romàniques.

Nou!!: Llatins і Llatí clàssic · Veure més »

Llatins

Els llatins eren els habitants del Latium, regió del centre de la península Itàlica.

Nou!!: Llatins і Llatins · Veure més »

Llengües indoeuropees

Les llengües indoeuropees d'Europa. Les llengües indoeuropees són totes aquelles que pertanyen a una mateixa gran família lingüística derivades d'una antiga llengua reconstruïda per l'historiocomparatisme i que hom anomena protoindoeuropeu.

Nou!!: Llatins і Llengües indoeuropees · Veure més »

Llengües romàniques

Mapa de les llengües romàniques d'Europa. Les llengües romàniques o neollatines són llengües que històricament deriven del llatí vulgar (entès en el sentit etimològic de "popular", "parlat pel poble", com a oposat al llatí clàssic i literari).

Nou!!: Llatins і Llengües romàniques · Veure més »

Llibre romà

El llibre romà principal era el llibre dels Fasti on es recopilaven els registres oficials.

Nou!!: Llatins і Llibre romà · Veure més »

Magna Grècia

Magna GrèciaMagna Grècia del llatí,, en grec,(Megalê Hellas) és el nom donat en l'antiguitat al territori ocupat pels colons grecs del sud de la península italiana i Sicília, on van fundar nombroses polis que van comerciar amb la seva metròpoli.

Nou!!: Llatins і Magna Grècia · Veure més »

Mar Tirrena

El mar TirrèLa mar Tirrena, o el mar Tirrè (en napolità i italià Mar Tirreno, en cors i sard Mare Tirrenu, en sicilià Mari Tirrenu, en francès Mer Tyrrhénienne), forma part de la mar Mediterrània.

Nou!!: Llatins і Mar Tirrena · Veure més »

Messapis

Els messapis — en llatí, en grec, (Messápioi)— constituïen una branca dels iapigis i eren el mateix poble que els romans anomenaven "calabri".

Nou!!: Llatins і Messapis · Veure més »

Micenes

Micenes, Mycenae o Mycene (Μυκῆναι; Μυκήνη), fou una antiga ciutat de Grècia, la mítica residència del rei Agamèmnon, al centre del Peloponès, al nord-est de la plana d'Argos.

Nou!!: Llatins і Micenes · Veure més »

Moràvia

Moràvia (txec i eslovac: Morava, alemany: Mähren, hongarès: Morvaország, polonès: Morawy) és una regió històrica a l'est de la República Txeca.

Nou!!: Llatins і Moràvia · Veure més »

Oscs

sículs Els oscs (en llatí, osci o opici, en grec Ὀπικοί, opikoi) foren una nació de la Itàlia central que va dominar bona part de la península.

Nou!!: Llatins і Oscs · Veure més »

Palatí

El turó del '''Palatí''' des del Fòrum Romà El Palatí (en italià Palatino) és un dels set turons de Roma; entre el Fòrum Romà i el Circ Màxim.

Nou!!: Llatins і Palatí · Veure més »

Península Itàlica

La península Itàlica, península italiana o península apenina és una de les penínsules més grans d'Europa.

Nou!!: Llatins і Península Itàlica · Veure més »

Picentins

sículs Picentins (en llatí: picentini, en grec Πίκεντες, pikentes) foren un poble de la Itàlia central entre la Campània i la Lucània, que pel seu nom semblaven connectats estretament als habitants del Picenum.

Nou!!: Llatins і Picentins · Veure més »

Quirinal

Piranesi (mitjan segle XVIII) El Quirinal (en italià Quirinale) és un dels set turons de Roma; és el més septentrional, i deu el seu nom al fet que al seu cim hi havia un temple dedicat al deu Quirí.

Nou!!: Llatins і Quirinal · Veure més »

Rètic

El rètic és una llengua parlada al sud-est dels Alps abans de la romanització.

Nou!!: Llatins і Rètic · Veure més »

Ròmul i Rem

Segons la tradició romana, els germans Ròmul i Rem (Romulus et Remus) van ser els fundadors de la ciutat de Roma i del senat romà.

Nou!!: Llatins і Ròmul i Rem · Veure més »

Regne de Lídia

Lídia (llatí Lydia, grec Λυδία), el país dels lidis, fou un regne hel·lenitzat de l'oest de l'Àsia Menor.

Nou!!: Llatins і Regne de Lídia · Veure més »

Regne romà

El Regne de Roma o Regne Romà o Monarquia ROMANA (del llatí: Regnum Romanum) va ser el govern monàrquic de la ciutat de Roma i els seus territoris des de la seva fundació.

Nou!!: Llatins і Regne romà · Veure més »

Sardenya

Sardenya (Sardigna, Sardinna o Sardinnia en sard; Sardegna en italià) és la segona illa més gran de la Mediterrània, situada al sud de Còrsega i que pertany a l'estat italià, del qual és una regió autònoma.

Nou!!: Llatins і Sardenya · Veure més »

Sículs

Els sículs o síquels o sicels (siculi, sicels, Σικελοί) foren els primers habitants de Sicília.

Nou!!: Llatins і Sículs · Veure més »

Set turons de Roma

Mapa esquemàtic de Roma amb els set turons històrics i la Muralla Serviana Els set turons de Roma són una sèrie de pujols que històricament han format el cor de la ciutat de Roma.

Nou!!: Llatins і Set turons de Roma · Veure més »

Sicília

Sicília (Sicìlia en sicilià i Sicilia en italià) és l'illa més gran de la Mediterrània, al sud de Nàpols, entre la mar Tirrena i la Jònica, que pertany a l'estat Italià i en forma una regió amb estatut especial.

Nou!!: Llatins і Sicília · Veure més »

Tríada capitolina

Grup escultòric de la tríada capitolina. Museu Arqueològic Nacional de Palestrina, trobada el 1994.Eugenio Moscetti, "Il rinvenimento del gruppo scultoreo della Triade Capitolina nella villa romana dell'Inviolata" (Guidonia Montecelio), en: ''Atti e Memorie della Società Tiburtina di Storia e Arte LXVII'', 1994, p. 181-193. (ISSN 0394-1663) Tríada capitolina és el nom que es dóna al conjunt dels tres déus principals de la religió romana.

Nou!!: Llatins і Tríada capitolina · Veure més »

Umbres

sículs Els umbres —en llatí — eren un poble antic d'Itàlia que, des del segon mil·lenni, poblaven una extensa regió part de la qual (a l'occident) els hi fou arrabassada vers el 1200-1000 aC pels etruscs (unes 300 ciutats dels umbres van passar als etruscs segons la llegenda) i una altra part (l'orient) pels gals (segle VI o V aC).

Nou!!: Llatins і Umbres · Veure més »

Vènets

Els vènets de l'edat antiga, o paleo-vènets, foren un poble d'arrel il·líria que vivien a l'est de la Gàl·lia Cisalpina i després (al començament de l'imperi) a la província de Venetia.

Nou!!: Llatins і Vènets · Veure més »

Redirigeix aquí:

Lliga Llatina.

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »