Accés més ràpid que el navegador!
95 les relacions: Carles III d'Espanya, Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic, Casa de Borbó-Parma, Comerç, Cosme I de Mèdici, Cosme II de Mèdici, Cosme III de Mèdici, Departament de l'Arno, Duc, Ducat de Florència, Ducat de Lorena, Ducat de Lucca, Ducat de Mòdena, Ducat de Parma, Ducat de Piacenza, Estanislau I de Polònia, Estat sobirà, Farnese, Felip V d'Espanya, Ferran I de Mèdici, Ferran II de Mèdici, Ferran III de Toscana, Ferran IV de Toscana, Florència, Francesc I de Mèdici, Francesc I del Sacre Imperi Romanogermànic, Guerra de Successió Austríaca, Guerra de Successió de Polònia, Guerres Napoleòniques, Indústria, Isabel Farnese, Joan Gastó I de Mèdici, Josep II del Sacre Imperi Romanogermànic, Leopold II de Toscana, Leopold II del Sacre Imperi Romanogermànic, Lluís I d'Etrúria, Lluís XV de França, Maria Lluïsa d'Àustria, Maria Lluïsa de Borbó i de Borbó-Parma, Maria Teresa I d'Àustria, Mèdici, Monarquia Catòlica, Napoleó Bonaparte, Papa, Pena de mort, Península Itàlica, Pius IX, Primer Imperi Francès, Províncies Unides de la Itàlia Central, Regne d'Etrúria, ..., Regne d'Itàlia (1861-1946), Regne de França, Regne de les Dues Sicílies, Regne de Sardenya-Piemont, República de Florència, República de Lucca, República de Siena, Revolució Francesa, Roma, Tractat de Lunéville, Unificació italiana, Viena, 1532, 1534, 1559, 1569, 1574, 1587, 1609, 1621, 1670, 1723, 1730, 1735, 1737, 1765, 1766, 1786, 1790, 1791, 1801, 1807, 1814, 1824, 1829, 1847, 1848, 1859, 1860, 1908, 1942, 1948, 1984, 1993, 9 de febrer. Ampliar l'índex (45 més) »
Carles III d'Espanya
Carles III d'Espanya, VII de Nàpols, V de Sicília i I de Parma, també com Carles III de Castella, i amb els sobrenoms del Político i el Mejor Alcalde de Madrid (Madrid, Regne d'Espanya, 1716 - ibíd., 1788), fou duc de Parma (1731-1735), rei de Nàpols i de Sicília (1735-1759) i monarca d'Espanya (1759-1788).
Nou!!: Gran Ducat de Toscana і Carles III d'Espanya · Veure més »
Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic
Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic (Viena, Sacre Imperi Romanogermànic, 1 d'octubre de 1685 - 20 d'octubre de 1740) fou emperador del Sacre Imperi (1711-1740).
Nou!!: Gran Ducat de Toscana і Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »
Casa de Borbó-Parma
Bandera del Ducat de Parma. Escut del Ducat de Parma. La casa de Borbó-Parma fou la branca borbònica espanyola que regnà de 1748 el 1859 en el ducat de Parma, Piacenza i Guastalla, territoris situats en el marge dret del riu Po a partir del Piemont.
Nou!!: Gran Ducat de Toscana і Casa de Borbó-Parma · Veure més »
Comerç
Contenidors al port Elizabeth de Nova Jersey. El comerç és el conjunt d'activitats de compravenda de béns o serveis, sia pel seu ús, venda, o transformació.
Nou!!: Gran Ducat de Toscana і Comerç · Veure més »
Cosme I de Mèdici
Cosme I de Mèdici (Florència, República de Florència, 12 de juny de 1519 - Villa di Castello, Gran Ducat de Toscana, 21 d'abril de 1574) va ser duc de Florència des de 1537 fins al 1569, moment en què va esdevenir Gran Duc de Toscana fins a la seva mort.
Nou!!: Gran Ducat de Toscana і Cosme I de Mèdici · Veure més »
Cosme II de Mèdici
Cosme II de Mèdici o Cosme II de Toscana (Florència, Gran Ducat de Toscana 1590 - íd. 1621) fou un membre de la família Mèdici que va ser Gran Duc de Toscana entre 1609 i 1621.
Nou!!: Gran Ducat de Toscana і Cosme II de Mèdici · Veure més »
Cosme III de Mèdici
Cosme III de Mèdici o Cosme III de Toscana (Florència, Gran Ducat de Toscana 1642 - íd. 1723) fou un membre dels Mèdici que va esdevenir Gran Duc de Toscana entre 1670 i 1723.
Nou!!: Gran Ducat de Toscana і Cosme III de Mèdici · Veure més »
Departament de l'Arno
El departament de l'Arno va ser un departament francès creat el 25 de maig de 1808 sobre l'antic Ducat de la Toscana, al centre-nord de l'actual Itàlia i incorporat al Primer Imperi Francès de Napoleó I. La ciutat de Florència n'era la prefectura.
Nou!!: Gran Ducat de Toscana і Departament de l'Arno · Veure més »
Duc
Duc és un títol nobiliari, generalment el de rang superior, per damunt del marquès; a Rússia el príncep també es deia duc.
Nou!!: Gran Ducat de Toscana і Duc · Veure més »
Ducat de Florència
El Ducat de Florència (en italià: Ducato di Firenze) fou un estat situat al nord de la península italiana, al voltant de la ciutat de Florència, que existí entre 1532 i 1569.
Nou!!: Gran Ducat de Toscana і Ducat de Florència · Veure més »
Ducat de Lorena
El ducat de Lorena (duché de Lorraine/Haute-Lotharingie, en francès; Herzogtum Oberlothringen, en alemany) fou un estat independent durant la majoria del període entre l'any 843 i 1739.
Nou!!: Gran Ducat de Toscana і Ducat de Lorena · Veure més »
Ducat de Lucca
El duc Carles II de Parma, duc de Lucca, d'infant en una moneda de l'època. El Ducat de Lucca fou un estat creat l'any 1815 al nord de la península Itàlica en base els antics dominis de la República de Lucca, annexionada el 1803 per la França de Napoleó Bonaparte, i annexionat al Gran Ducat de Toscana l'any 1847.
Nou!!: Gran Ducat de Toscana і Ducat de Lucca · Veure més »
Ducat de Mòdena
El Ducat de Mòdena, o més concretament Ducat de Mòdena i Reggio, (en llatí: Ducatus Mutinae et Regii; en italià: Ducato di Modena e Reggio) fou un estat creat l'any 1452 com un domini personal de la Casa d'Este que governava el Ducat de Ferrara.
Nou!!: Gran Ducat de Toscana і Ducat de Mòdena · Veure més »
Ducat de Parma
El Ducat de Parma i Piacenza, anomenat simplement Ducat de Parma, (en llatí: Ducatus Parmae et Placentiae; en italià: Ducato di Parma e Piacenza) fou una de les entitats polítiques que existí a la península italiana al llarg de més de tres-cents anys, des de l'any 1545 i fins a l'any 1860.
Nou!!: Gran Ducat de Toscana і Ducat de Parma · Veure més »
Ducat de Piacenza
El ducat de Piacenza va ser un dels ducats establerts pels longobards a la península Itàlica.
Nou!!: Gran Ducat de Toscana і Ducat de Piacenza · Veure més »
Estanislau I de Polònia
Estanislau Leszczyński (en polonès Stanisław Leszczyński), conegut com a Estanislau I de Polònia (Lviv, actualment Ucraïna, 20 d'octubre de 1677 - Lunéville, 23 de febrer de 1766), fou rei de Polònia del 1704 al 1709 i del 1733 al 1736 amb el nom d'Estanislau I. Va presidir la República de les Dues Nacions i va ser Gran Duc de Lituània.
Nou!!: Gran Ducat de Toscana і Estanislau I de Polònia · Veure més »
Estat sobirà
Un Estat sobirà, en el dret internacional, és una entitat política representada per un govern centralitzat que té sobirania en una àrea geogràfica.
Nou!!: Gran Ducat de Toscana і Estat sobirà · Veure més »
Farnese
Escut d'armes de la família Farnese. Els Farnese foren una influent família del Renaixement italià, els membres dels quals aconseguiren el poder al Ducat de Parma.
Nou!!: Gran Ducat de Toscana і Farnese · Veure més »
Felip V d'Espanya
Felip IV d'Aragó i V de Castella (Versalles, 19 de desembre de 1683 - Madrid, 9 de juliol de 1746), anomenat oficiosament Felip V d'Espanya, tot i que mai es va intitular així, dit l'Animós, o el Socarrat en el País Valencià, va ser monarca d'Espanya de 1700 a 1746, amb una breu interrupció d'uns mesos el 1724, quan abdicà i va regnar el seu fill Lluís.
Nou!!: Gran Ducat de Toscana і Felip V d'Espanya · Veure més »
Ferran I de Mèdici
Imatge de Ferran I de Mèdici amb l'hàbit de cardenal. Ferran I de Mèdici o Ferran I de Toscana (Florència, Ducat de Florència 1549 - íd. 1609) fou un membre de la família Mèdici que va esdevenir Gran Duc de Toscana entre 1587 i 1609.
Nou!!: Gran Ducat de Toscana і Ferran I de Mèdici · Veure més »
Ferran II de Mèdici
Ferran II de Mèdici o Ferran II de Toscana (Florència, Gran Ducat de Toscana, 14 de juliol de 1610 - íd., 24 de maig de 1670), fou el Gran Duc de Toscana entre 1621 i 1670.
Nou!!: Gran Ducat de Toscana і Ferran II de Mèdici · Veure més »
Ferran III de Toscana
Ferran III de Toscana (Florència 1773 - 1824) fou gran duc de Toscana des de l'any 1790 i fins a l'any 1824.
Nou!!: Gran Ducat de Toscana і Ferran III de Toscana · Veure més »
Ferran IV de Toscana
Ferran IV de Toscana (Florència 1835 - Salzburg 1908).
Nou!!: Gran Ducat de Toscana і Ferran IV de Toscana · Veure més »
Florència
Florència, tradicionalment Florença (en italià modern; antigament i poèticament també), és una ciutat d'Itàlia, capital de la ciutat metropolitana homònima i de la regió de la Toscana, al centre de la península Itàlica.
Nou!!: Gran Ducat de Toscana і Florència · Veure més »
Francesc I de Mèdici
219x219px Francesc I de Mèdici o Francesc I de Toscana (Florència, Ducat de Florència 1541 - íd., Gran Ducat de Toscana 1587) fou un noble italià, membre de la Dinastia Mèdici, que va esdevenir Gran Duc de Toscana entre 1574 i 1587.
Nou!!: Gran Ducat de Toscana і Francesc I de Mèdici · Veure més »
Francesc I del Sacre Imperi Romanogermànic
Francesc I del Sacre Imperi Romanogermànic, conegut també amb els noms de Francesc II de Toscana o Francesc III de Lorena (8 de desembre de 1708, Nancy, ducat de Lorena – 1765, Viena, Sacre Imperi Romanogermànic) fou el duc de Lorena, gran duc de la Toscana i nomenat emperador romanogermànic gràcies al seu matrimoni amb l'arxiduquessa hereva Maria Teresa I d'Àustria.
Nou!!: Gran Ducat de Toscana і Francesc I del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »
Guerra de Successió Austríaca
La Guerra de Successió Austríaca (en el seu escenari americà anomenada Guerra del rei Jordi) va ser un conflicte bèl·lic que va tenir lloc des de 1740 fins a 1748, desfermat per les rivalitats sobre els drets hereditaris de la Casa d'Àustria a la mort de Carles VI, emperador del Sacre Imperi Romanogermànic.
Nou!!: Gran Ducat de Toscana і Guerra de Successió Austríaca · Veure més »
Guerra de Successió de Polònia
La Guerra de Successió de Polònia, que va tenir lloc entre els anys 1733 i 1738, va ser una guerra amb un abast global europeu alhora que una guerra civil polonesa, amb considerable interferència d'altres països, que el seu objectiu inicial era el de determinar qui succeiria a August II com a rei de Polònia i Lituània, però que en realitat va suposar també un nou enfrontament dirigit pels Borbó amb la intenció de soscavar o eliminar el poder dels Habsburg a l'Europa occidental, com a continuació de la pròpia Guerra de Successió espanyola.
Nou!!: Gran Ducat de Toscana і Guerra de Successió de Polònia · Veure més »
Guerres Napoleòniques
Les Guerres Napoleòniques són el conjunt de conflictes bèl·lics que es van produir durant el període que Napoleó Bonaparte va governar el Primer Imperi Francès.
Nou!!: Gran Ducat de Toscana і Guerres Napoleòniques · Veure més »
Indústria
Burés al 1905, prop d'Anglès (la Selva). La indústria és el procés d'elaboració de productes a partir de primeres matèries com les instal·lacions i sistemes associats.
Nou!!: Gran Ducat de Toscana і Indústria · Veure més »
Isabel Farnese
Isabel Farnese (Parma, 25 d'octubre de 1692 - Aranjuez, 11 de juliol de 1766), princesa de Parma de la històrica família Farnese.
Nou!!: Gran Ducat de Toscana і Isabel Farnese · Veure més »
Joan Gastó I de Mèdici
Joan Gastó I de Mèdici o Joan Gastó I de Toscana (en italià: Gian Gastone de' Medici) (Florència, Gran Ducat de Toscana, 1671 - íd. 1737) fou l'últim Gran Duc de Toscana de la família Mèdici, regnant entre 1723 i 1737.
Nou!!: Gran Ducat de Toscana і Joan Gastó I de Mèdici · Veure més »
Josep II del Sacre Imperi Romanogermànic
Corona de Josep II Josep II del Sacre Imperi Romanogermànic (Schönbrunn, Sacre Imperi Romanogermànic 1741 – Viena 1790) fou un arxiduc d'Àustria que va esdevenir emperador romanogermànic (1765-1790), rei de Bohèmia i Hongria, així com la resta de títols tradicionalment vinculats a la Casa d'Àustria (1780 - 1790).
Nou!!: Gran Ducat de Toscana і Josep II del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »
Leopold II de Toscana
Leopold II de Toscana (Florència 1797 - Roma 1870).
Nou!!: Gran Ducat de Toscana і Leopold II de Toscana · Veure més »
Leopold II del Sacre Imperi Romanogermànic
Leopold II (Viena, Sacre Imperi Romanogermànic 1747 - íd. 1792) va ser Rei d'Hongria, Bohèmia i emperador del Sacre Imperi Romanogermànic des de l'any 1790 fins a la seva mort.
Nou!!: Gran Ducat de Toscana і Leopold II del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »
Lluís I d'Etrúria
Lluís I d'Etrúria, també conegut amb el nom de Lluís Francesc Filibert de Borbó o Lluís I de Borbó-Parma, (Piacenza, Ducat de Parma, 1773 – Florència, Regne d'Etrúria, 1803) fou el primer dels dos únics reis d'Etrúria i cap de la casa ducal dels Borbó-Parma.
Nou!!: Gran Ducat de Toscana і Lluís I d'Etrúria · Veure més »
Lluís XV de França
Lluís XV de França, conegut com el Ben Amat, (Versalles 1710 - Versalles 1774) fou rei de França i de Navarra des de l'1 de setembre del 1715 fins a la seva mort el 1774, co-príncep d'Andorra i duc d'Anjou.
Nou!!: Gran Ducat de Toscana і Lluís XV de França · Veure més »
Maria Lluïsa d'Àustria
Maria Lluïsa d'Àustria Maria Lluïsa d'Àustria (Viena, Arxiducat d'Àustria, 12 de desembre de 1791 - Parma, Ducat de Parma, 17 de desembre de 1847) fou una arxiduquessa d'Àustria, princesa d'Hongria i de Bohèmia amb el doble tractament d'altesa reial i imperial.
Nou!!: Gran Ducat de Toscana і Maria Lluïsa d'Àustria · Veure més »
Maria Lluïsa de Borbó i de Borbó-Parma
Maria Lluïsa de Borbó i de Borbó-Parma (La Granja de San Ildefonso, Regne d'Espanya 1782 - Roma, Estats Pontificis 1824) fou una Infanta d'Espanya amb el tractament d'altesa reial per naixement que al contraure matrimoni esdevingué reina consort d'Etrúria i regent des del 1801 fins al 1807 i duquessa sobirana de Lucca des del 1814 i fins al 1824 en el moment de la seva mort.
Nou!!: Gran Ducat de Toscana і Maria Lluïsa de Borbó i de Borbó-Parma · Veure més »
Maria Teresa I d'Àustria
Maria Teresa I d'Àustria (Viena, Sacre Imperi Romanogermànic 1717 - íd. 1780) fou una arxiduquessa d'Àustria que alhora fou duquessa de Milà, reina d'Hongria i Bohèmia (1740-1780), gran duquessa consort de la Toscana i emperadriu consort del Sacre Imperi Romanogermànic.
Nou!!: Gran Ducat de Toscana і Maria Teresa I d'Àustria · Veure més »
Mèdici
Escut d'armes dels Mèdici Els Mèdici foren un llinatge acabalat i que promogué el mecenatge de l'art florentí, encapçalaren la ciutat de Florència tant en el període de la República com en el de la Monarquia.
Nou!!: Gran Ducat de Toscana і Mèdici · Veure més »
Monarquia Catòlica
Monarquia Catòlica és el nom que es donà al conjunt de territoris que estaven sota la sobirania dels Reis Catòlics des que aquests conveniren la Concòrdia de Segòvia (1475).
Nou!!: Gran Ducat de Toscana і Monarquia Catòlica · Veure més »
Napoleó Bonaparte
fou un militar i home d'estat francès.
Nou!!: Gran Ducat de Toscana і Napoleó Bonaparte · Veure més »
Papa
El papa (del llatí: papa i del grec: πάππας, papas, una fórmula infantil per anomenar el «pare») és el bisbe de Roma i el cap de l'Església Catòlica.
Nou!!: Gran Ducat de Toscana і Papa · Veure més »
Pena de mort
Països abolicionistes: 108 La pena de mort o pena capital és l'execució d'una persona com a càstig per un crim o delicte.
Nou!!: Gran Ducat de Toscana і Pena de mort · Veure més »
Península Itàlica
La península Itàlica, o península Apenina és una de les penínsules més grans d'Europa.
Nou!!: Gran Ducat de Toscana і Península Itàlica · Veure més »
Pius IX
Pius IX (nascut Giovanni Maria Mastai Ferretti; 13 de maig de 1792 - 7 de febrer de 1878) va ser el cap de l'Església catòlica del 1846 al 1878, el regnat papal més longeu.
Nou!!: Gran Ducat de Toscana і Pius IX · Veure més »
Primer Imperi Francès
El Primer Imperi Francès, conegut comunament com a Imperi Francès, Imperi Napoleònic o simplement l'Imperi, cobreix el període de la dominació de França sobre l'Europa Continental, sota el govern de Napoleó I de França.
Nou!!: Gran Ducat de Toscana і Primer Imperi Francès · Veure més »
Províncies Unides de la Itàlia Central
Les Províncies Unides de la Itàlia Central, també anomenada Unió Central d'Itàlia,Confederació Central d'Itàlia o Govern Central General d'Itàlia, fou un estat satèl·lit depenent del Regne de Sardenya-Piemont que integrà els antics territoris del Gran Ducat de Toscana, Ducat de Parma, Ducat de Mòdena i les Legacions papals, després que els seus monarques van ser expulsats pels revolucions populars.
Nou!!: Gran Ducat de Toscana і Províncies Unides de la Itàlia Central · Veure més »
Regne d'Etrúria
El Regne d'Etrúria (en italià: Regno di Etruria) fou un estat satèl·lit que va existir del 1801 al 1807 sota la imposició de Napoleó Bonaparte.
Nou!!: Gran Ducat de Toscana і Regne d'Etrúria · Veure més »
Regne d'Itàlia (1861-1946)
El Regne d'Itàlia (italià: Regno d'Italia) fou un estat fundat el 1861 durant la Unificació d'Itàlia sota la direcció de Piemont-Sardenya; i existí fins al 1946, quan els italians optaren per la república.
Nou!!: Gran Ducat de Toscana і Regne d'Itàlia (1861-1946) · Veure més »
Regne de França
El Regne de França fou el sistema polític de la regió de l'actual França entre l'edat mitjana i l'edat moderna (final del) -la darrera corresponent al període conegut com lantic règim- i precedeix la proclamació de la Primera República Francesa.
Nou!!: Gran Ducat de Toscana і Regne de França · Veure més »
Regne de les Dues Sicílies
El Regne de les Dues Sicílies -Regno delle Due Sicilie - fou un regne situat als territoris de la Itàlia meridional ocupats pel Regne de Nàpols i el Regne de Sicília, així com diverses illes menors.
Nou!!: Gran Ducat de Toscana і Regne de les Dues Sicílies · Veure més »
Regne de Sardenya-Piemont
Piemont-Sardenya és el nom amb què sovint la historiografia designa sintèticament els Estats de Savoia (el conjunt d'estats governats per la dinastia dels Savoia) a partir del moment que s'hi inclogué el Regne de Sardenya (1720) i fins a la transformació en Regne d'Itàlia (1861).
Nou!!: Gran Ducat de Toscana і Regne de Sardenya-Piemont · Veure més »
República de Florència
La República de Florència (en italià: Repubblica fiorentina) fou un estat que va existir a la península Itàlica als territoris centrats a la ciutat de Florència entre 1197 i 1532 (baixa edat mitjana i principis de l'edat moderna).
Nou!!: Gran Ducat de Toscana і República de Florència · Veure més »
República de Lucca
La República de Lucca, antic Estat del centre d'Itàlia.
Nou!!: Gran Ducat de Toscana і República de Lucca · Veure més »
República de Siena
La República de Siena (en italià Repubblica di Siena) va ser un estat creat el 1125 al voltant de la ciutat de Siena.
Nou!!: Gran Ducat de Toscana і República de Siena · Veure més »
Revolució Francesa
La Revolució Francesa (1789-1799) es considera el model de revolució política de la seva època i va suposar la conquesta del poder per la burgesia i el desplaçament de l'aristocràcia i el clergat.
Nou!!: Gran Ducat de Toscana і Revolució Francesa · Veure més »
Roma
Roma és la capital i la ciutat més gran i més poblada d'Itàlia, de la regió del Laci i de la ciutat metropolitana homònima.
Nou!!: Gran Ducat de Toscana і Roma · Veure més »
Tractat de Lunéville
El Tractat de Lunéville es va signar el 9 de febrer de 1801 a Lunéville entre França i el Sacre Imperi Romanogermànic per José Bonaparte i Luis, Comte de Cobentzel, respectivament.
Nou!!: Gran Ducat de Toscana і Tractat de Lunéville · Veure més »
Unificació italiana
La unificació italiana. Procés de la unificació d'Itàlia La unificació italiana (en la historiografia italiana Unità d'Italia o l'Unità per antonomàsia) fou, en sentit estricte, el procés mitjançant el qual, entre 1859 i 1870, foren unificats els diversos estats en què s'estructurava la península Itàlica (i illes del voltant) per tal de crear l'actual Estat italià; en la pràctica consistí en l'annexió de tots al nucli impulsor del procés, Piemont-Sardenya (oficialment "Regne de Sardenya"), esdevingut Regne d'Itàlia el 17 de març de 1861 sota la dinastia de Savoia, que era d'origen tan extraitàlic com totes les dinasties reputades "no italianes" (els Habsburg i els Borbó, especialment).
Nou!!: Gran Ducat de Toscana і Unificació italiana · Veure més »
Viena
Viena (en alemany Wien) és la capital d'Àustria, alhora que un dels seus nou estats federats (Bundesland Wien, Land Wien).
Nou!!: Gran Ducat de Toscana і Viena · Veure més »
1532
Sense descripció.
Nou!!: Gran Ducat de Toscana і 1532 · Veure més »
1534
;Món: Enric VIII d'Anglaterra.
Nou!!: Gran Ducat de Toscana і 1534 · Veure més »
1559
;Països Catalans.
Nou!!: Gran Ducat de Toscana і 1559 · Veure més »
1569
Sense descripció.
Nou!!: Gran Ducat de Toscana і 1569 · Veure més »
1574
;Països Catalans.
Nou!!: Gran Ducat de Toscana і 1574 · Veure més »
1587
Retrat de Francis Drake del 1581.
Nou!!: Gran Ducat de Toscana і 1587 · Veure més »
1609
1609 (MDCIX) fou un any començat en dijous segons el calendari julià en ús.
Nou!!: Gran Ducat de Toscana і 1609 · Veure més »
1621
Sense descripció.
Nou!!: Gran Ducat de Toscana і 1621 · Veure més »
1670
Sense descripció.
Nou!!: Gran Ducat de Toscana і 1670 · Veure més »
1723
;Països catalans;Resta del món.
Nou!!: Gran Ducat de Toscana і 1723 · Veure més »
1730
;Països catalans.
Nou!!: Gran Ducat de Toscana і 1730 · Veure més »
1735
Sense descripció.
Nou!!: Gran Ducat de Toscana і 1735 · Veure més »
1737
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Gran Ducat de Toscana і 1737 · Veure més »
1765
Llinda d'una casa de la Vall d'Aran.
Nou!!: Gran Ducat de Toscana і 1765 · Veure més »
1766
;Països Catalans.
Nou!!: Gran Ducat de Toscana і 1766 · Veure més »
1786
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Gran Ducat de Toscana і 1786 · Veure més »
1790
Sense descripció.
Nou!!: Gran Ducat de Toscana і 1790 · Veure més »
1791
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Gran Ducat de Toscana і 1791 · Veure més »
1801
;Països Catalans.
Nou!!: Gran Ducat de Toscana і 1801 · Veure més »
1807
;Països Catalans:;Resta del món.
Nou!!: Gran Ducat de Toscana і 1807 · Veure més »
1814
Aprovat pel rei el 4 de maig del 1814 a València, reimprès per Vicente Olíva (Impressor Reial) el 1814 a Girona. Document escanejat per la Biblioteca de la Universitat Pompeu Fabra pdf;Països Catalans.
Nou!!: Gran Ducat de Toscana і 1814 · Veure més »
1824
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Gran Ducat de Toscana і 1824 · Veure més »
1829
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Gran Ducat de Toscana і 1829 · Veure més »
1847
;Països Catalans.
Nou!!: Gran Ducat de Toscana і 1847 · Veure més »
1848
s), Francesc Pagès i Serratosa (Barcelona, 1852-99) relleu original en guix, base del bronze "Al·legoria del Ferrocarril" de la façana del Palau de Justícia de Barcelona. Es conserva al Museu de Mataró, número de catàleg MCMM 5415.; Països Catalans.
Nou!!: Gran Ducat de Toscana і 1848 · Veure més »
1859
;Països Catalans.
Nou!!: Gran Ducat de Toscana і 1859 · Veure més »
1860
;Països Catalans.
Nou!!: Gran Ducat de Toscana і 1860 · Veure més »
1908
;Països Catalans.
Nou!!: Gran Ducat de Toscana і 1908 · Veure més »
1942
;Països Catalans.
Nou!!: Gran Ducat de Toscana і 1942 · Veure més »
1948
;Països Catalans.
Nou!!: Gran Ducat de Toscana і 1948 · Veure més »
1984
1984 (MCMLXXXIV) fon un any bixest començat en diumenge, corresponent en part al 1700 del calendari copte.
Nou!!: Gran Ducat de Toscana і 1984 · Veure més »
1993
1993 (MCMXCIII) fon un any normal del calendari gregorià començat en divendres, corresponent (en part) a l'any 150 del calendari Bahá'í i al 1400 en el Calendari bengalí.
Nou!!: Gran Ducat de Toscana і 1993 · Veure més »
9 de febrer
El 9 de febrer és el quarantè dia de l'any del calendari gregorià.
Nou!!: Gran Ducat de Toscana і 9 de febrer · Veure més »
Redirigeix aquí:
Ducat de la Toscana, Gran Duc de Toscana, Gran Duc de la Toscana, Gran Ducat de la Toscana, Granducat de Toscana.
