Obrir a Google MapsTaula de continguts
296 les relacions: ACF Fiorentina, Achille Funi, Addizione Erculea, Aistulf, Aixovar, Al di là delle nuvole, Albert V d'Este, Alberto Schiatti, Alfons I d'Este, Alfons II d'Este, Andrea Mantegna, Anticicló, Anticicló de les Açores, Argenta, Aroldo Bonzagni, Art romànic, Associazione Calcio Milan, Avantguardisme, Azzo VI d'Este, Žilina, Àfrica, Baricella, Barroc, Batlle, Battista Dossi, Bàrbar, Bèrgam, Bíblia, Beatriu d'Este (duquessa de Milà), Benet XIII (papa), Benito Mussolini, Benvenuto Tisi, Biagio Rossetti, Biblioteca Comunale Ariostea, Bitola, Blat, Boira, Bolonya, Bondeno, Borso d'Este, Brno, Buenos Aires, Caetano Veloso, Calvinisme, Cam, Campanar, Canaro, Canossa, Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic, Carlo Gesualdo, ... Ampliar l'índex (246 més) »
- Estats Pontificis
ACF Fiorentina
LAssociazione Calcio Firenze Fiorentina o ACF Fiorentina, sovint anomenada simplement amb el nom de Fiorentina, és un club de futbol professional de la ciutat italiana de Florència (Toscana).
Veure Ferrara і ACF Fiorentina
Achille Funi
Achille Virgilio Funi (Ferrara, 1890 – 1972) va ser un pintor italià, relacionat en la seva primera època amb el corrent futurista.
Veure Ferrara і Achille Funi
Addizione Erculea
Palazzo dei Diamanti vist des de ''Quadrivio degli Angeli'' L' Addizione Erculea és una gran obra urbanística que va tenir lloc a Ferrara entre finals del segle XV i començaments del, la primera de la seva classe en Europa.
Veure Ferrara і Addizione Erculea
Aistulf
Aistulf o Astolf († desembre del 756) fou duc de Friül el 744, fill del duc Pemmó, on va succeir al seu germà Ratquis al que també va succeir quan el seu germà fou deposat com a rei del longobards i d'Itàlia el 749.
Veure Ferrara і Aistulf
Aixovar
Armari de núvia alemany on s'hi exposa l''''aixovar''' Un aixovar (de l'àrab assovár) era el nom que rebien els béns aportats en dot al cònjuge que tenia el patrimoni principal d'una parella.
Veure Ferrara і Aixovar
Al di là delle nuvole
Al di là delle nuvole és una pel·lícula de Michelangelo Antonioni i Wim Wenders, coproduïda entre Itàlia, França i Alemanya, i estrenada el 1995.
Veure Ferrara і Al di là delle nuvole
Albert V d'Este
Escut d'armes dels Este Albert V d'Este (27 de febrer de 1347 - 30 de juliol de 1393) va ser senyor de Ferrara i Mòdena des de 1388 fins a la seva mort.
Veure Ferrara і Albert V d'Este
Alberto Schiatti
Castello Estense Església de San Paolo Alberto Schiatti (Ferrara, ? – Ferrara 1586) va ser un arquitecte que va treballar a Ferrara en l'àmbit del manierisme emilià.
Veure Ferrara і Alberto Schiatti
Alfons I d'Este
Bastianino: Alfons es relaxa al costat de la boca d'un canó, amb la seva mà al pom de la seva espasa. Alfons I d'Este (Ferrara, Ducat de Ferrara, 21 de juliol de 1476 - íd., 31 d'octubre de 1534) fou el Duc de Ferrara i Mòdena des de 1505 fins al 1534, durant el temps de la guerra de la Lliga de Cambrai i altres aliances posteriors (1510 - 1516).
Veure Ferrara і Alfons I d'Este
Alfons II d'Este
Imatge d'Alfons II d'Este. Alfons II d'Este, també conegut amb el nom d'Alfons II de Mòdena o Alfons II de Ferrara, (Ferrara, Ducat de Ferrara 1533 - íd. 1597) fou un membre de la Casa d'Este que va esdevenir Duc de Ferrara i de Mòdena entre 1559 i 1597.
Veure Ferrara і Alfons II d'Este
Andrea Mantegna
''L'agonia al jardí'' (1455) National Gallery de Londres és el cim de l'estil primerenc de Mantegna Andrea Mantegna (Isola di Carturo, c. 1431 – Màntua, 13 de setembre de 1506) va ser un artista italià del Renaixement.
Veure Ferrara і Andrea Mantegna
Anticicló
Anàlisi de superfície als Estats Units del 21 d'octubre de 2006. Un anticicló és un nucli d'altes pressions atmosfèriques.
Veure Ferrara і Anticicló
Anticicló de les Açores
localització típica de l'anticicló de les Açores L'anomenat popularment Anticicló de les Açores (també conegut com l Anticicló de les Bermudes en els Estats Units) és un anticicló dinàmic situat, normalment, en el centre de l'Atlàntic Nord, a l'altura de les illes Açores.
Veure Ferrara і Anticicló de les Açores
Argenta
Argenta és un municipi italià, situat a la regió d'Emília-Romanya i a la província de Ferrara.
Veure Ferrara і Argenta
Aroldo Bonzagni
Aroldo Bonzagni (Cento, 1887 – Milà, 1918) va ser un pintor italià, relacionat en la seva primera època amb el corrent futurista.
Veure Ferrara і Aroldo Bonzagni
Art romànic
Sant Climent de TaüllTolosa, de la fi del segle X Pau i Treva, davant del campanar de la catedral de Vic, Osona Lart romànic es va desenvolupar a l'Europa Occidental des de mitjans de al XIII, després de la descomposició de l'Imperi carolingi.
Veure Ferrara і Art romànic
Associazione Calcio Milan
LAssociazione Calcio Milan (AC Milan) és un dels clubs de futbol de Milà (Llombardia), un dels més coneguts a Itàlia i arreu del món.
Veure Ferrara і Associazione Calcio Milan
Avantguardisme
Lavantguardisme és la tendència, en una obra d'art qualsevol, o d'un artista, a introduir elements innovadors respecte de les formes tradicionals o convencionals.
Veure Ferrara і Avantguardisme
Azzo VI d'Este
Azzo VI d'Este (1170 - Verona, 18 de novembre de 1212), conegut com a Azzolino, va ser Marquès d'Este (marchio Eystensis), títol concedit el 1196 pel papa Celestí III, si bé els seus hereus foren designats tan sols podestà de la ciutat.
Veure Ferrara і Azzo VI d'Este
Žilina
Žilina és una ciutat al nord d'Eslovàquia, a prop de les fronteres amb la República Txeca i Polònia.
Veure Ferrara і Žilina
Àfrica
LÀfrica és un dels cinc continents, el tercer més gran del món.
Veure Ferrara і Àfrica
Baricella
Baricella és un municipi italià de 6.142 habitants de la Ciutat metropolitana de Bolonya a l'Emília-Romanya.
Veure Ferrara і Baricella
Barroc
Palau de Versalles (ca. 1660–1715) El barroc és, a la vegada, un període històric i un moviment cultural que es va estendre a Europa i a les seves colònies cap als inicis del i els inicis del.
Veure Ferrara і Barroc
Batlle
miniatura El batlle, batle o alcalde (vegeu altres denominacions) és la màxima autoritat d'un municipi, és qui presideix la corporació, dirigeix l'administració local i representa l'ajuntament.
Veure Ferrara і Batlle
Battista Dossi
Battista Dossi (c. 1490-1548), també conegut com a Battista de Luteri, va ser un pintor italià de l'Escola de Ferrara.
Veure Ferrara і Battista Dossi
Bàrbar
Els huns, els bàrbars arquetípics, entrant a sac dins el món civilitzat Els bàrbars (del mot grec βάρβαρος) eren els no grecs, aquells que no empraven el grec com a idioma matern.
Veure Ferrara і Bàrbar
Bèrgam
Bèrgam (en llombard Bèrghem, occ. ˈbɛɾɡum, or. ˈbɛɾɡɛm; en italià Bergamo, ˈbɛrɡamo) és una ciutat d'Itàlia, capital de la província homònima, a la regió de la Llombardia, a uns 40 km al nord-est de Milà.
Veure Ferrara і Bèrgam
Bíblia
La Bíblia és el conjunt de textos religiosos del cristianisme.
Veure Ferrara і Bíblia
Beatriu d'Este (duquessa de Milà)
Beatriu d'Este o Beatrice d'Este (Florència, 29 de juny de 1475 - Milà, Ducat de Milà, 2 de gener de 1497) fou una noble italiana i duquessa consort de Milà, que fou una mecenes rellevant.
Veure Ferrara і Beatriu d'Este (duquessa de Milà)
Benet XIII (papa)
Benet XIII (Gravina in Puglia, Regne de Nàpols, 2 de febrer de 1649 - 1730) és el nom adoptat per Pietro Francesco Orsini Gravina quan va ser escollit papa el 1724.
Veure Ferrara і Benet XIII (papa)
Benito Mussolini
Benito Amilcare Andrea Mussolini (Dovia di Predappio, Forlí, Regne d'Itàlia, 29 de juliol del 1883 - Giulino di Mezzegra, 28 d'abril del 1945), fou el cap de govern dictatorial d'Itàlia durant el període de 1922 fins al 1943.
Veure Ferrara і Benito Mussolini
Benvenuto Tisi
Benvenuto Tisi o Il Garofalo (Canaro, 1481 – Ferrara 6 de setembre 1559) és un pintor manierista italià de l'escola de Ferrara.
Veure Ferrara і Benvenuto Tisi
Biagio Rossetti
Biagio Rossetti (Ferrara, 1447 – 1516) va ser un arquitecte i urbanista italià.
Veure Ferrara і Biagio Rossetti
Biblioteca Comunale Ariostea
La Biblioteca Comunale Ariostea es troba en el Palazzo Paradiso de Ferrara a la via de les Ciències 17.
Veure Ferrara і Biblioteca Comunale Ariostea
Bitola
Bitola (macedònic Битола) és un municipi de Macedònia del Nord, que constitueix una de les divisions administratives del país.
Veure Ferrara і Bitola
Blat
Blat o forment és el nom d'algunes espècies de plantes del gènere Triticum, de la família de les poàcies.
Veure Ferrara і Blat
Boira
Boira. Boira sobre una carretera. La boira o broma (i boirassa o bromassa quan és molt espessa; boirina o boirim quan és lleu) és una condensació d'aigua situada a prop o fregant la superfície de la Terra format per petites gotes d'aigua en suspensió.
Veure Ferrara і Boira
Bolonya
Bolonya (en; en emilià: Bulåggna) és la capital de la regió d'Emília-Romanya (al nord d'Itàlia) i de la ciutat metropolitana de Bolonya, entre els rius Reno i Sàvena, prop dels Apenins.
Veure Ferrara і Bolonya
Bondeno
Bondeno és un municipi de 15.425 habitants de la província de Ferrara.
Veure Ferrara і Bondeno
Borso d'Este
Borso d'Este (? 1413 - Ferrara, Ducat de Ferrara 1471) pertanyent a la Dinastia Este fou el 1r Duc de Mòdena (1452-1471) i 1r Duc de Ferrara (1471).
Veure Ferrara і Borso d'Este
Brno
Brno (Brünn en alemany) és la segona ciutat en nombre d'habitants de la República Txeca, amb una població de 388.000 habitants aproximadament.
Veure Ferrara і Brno
Buenos Aires
Av. 25 de mayo Buenos Aires, oficialment la Ciutat Autònoma de Buenos Aires (CABA) és la capital federal de l'Argentina, i n'és la ciutat i el port més important.
Veure Ferrara і Buenos Aires
Caetano Veloso
Caetano Emanuel Viana Teles Veloso (Santo Amaro da Purificação, Estat de Bahia, 7 d'agost de 1942) és un dels compositors i cantants brasilers més influents.
Veure Ferrara і Caetano Veloso
Calvinisme
Joan Calví El calvinisme és una denominació cristiana protestant basada en els ensenyaments teològics del reformador Joan Calví (Jean Cauvin).
Veure Ferrara і Calvinisme
Cam
Al Gènesi, capítol desè, Cam és el fill de Noè i pare de Cuix, Misraim, Put i Canaan.
Veure Ferrara і Cam
Campanar
Campanar de Sant Climent de Taüll (Alta Ribagorça) Campanar de l'església de Sant Lluc d'Ulldecona (Montsià). Torre campanar de l'església de Sant Joan Baptista d'Alcalà de Xivert (Baix Maestrat) Un campanar o cloquer acostuma a ser una torre, normalment associada a una església, que conté una o diverses campanes.
Veure Ferrara і Campanar
Canaro
Canaro és un municipi de 2.873 habitants de la província de Rovigo.
Veure Ferrara і Canaro
Canossa
Canossa (Província de Reggio de l'Emília) és un municipi i castell a Emília-Romanya, famós com el lloc on Enric IV del Sacre Imperi Romanogermànic va fer penitència el 1077, per revocar l'excomunicació del Papa Gregori VII.
Veure Ferrara і Canossa
Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic
Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic (Gant, comtat de Flandes, Països Baixos dels Habsburg, Països Baixos espanyols, 24 de febrer de 1500 - Monestir de Yuste (Cuacos de Yuste, municipi), Càceres, 21 de setembre de 1558), també conegut abans del seu ascens com a Carles de Gant, fou emperador del Sacre Imperi Romanogermànic (1519-1556), rei de Castella i Lleó, rei d'Aragó, rei de València, rei de Mallorca i Sicília i comte de Barcelona; rei de Nàpols (1516-1554); arxiduc d'Àustria (1519-1522); i, finalment, príncep d'Astúries (1504-1516).
Veure Ferrara і Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic
Carlo Gesualdo
Carlo Gesualdo (Venosa, Potenza, 8 de març de 1566 - Avellino, 8 de setembre de 1613), príncep de Venosa i comte de Conza, fou un compositor italià, una de les figures més significatives del Renaixement.
Veure Ferrara і Carlo Gesualdo
Castello Estense
El fossat del castell El Castello Estense o Castell de San Michelle és el castell de Ferrara Es va construir a partir del 1385 i la primera pedra es va posar un 29 de setembre, per l'arquitecte Bartolino da Novara, a partir d'una revolta que va convèncer Nicolau II d'Este de la necessitat d'erigir defenses per ell i la família Este.
Veure Ferrara і Castello Estense
Castrum
Beaune (França) El castrum - en plural castra - era el campament nocturn de l'exèrcit romà.
Veure Ferrara і Castrum
Cesare Cremonini
Cesare Cremonini, de vegades Cesare Cremonino (nascut el 22 de desembre de 1550 a Cento, avui província de Ferrara, Emília-Romanya i mort el 19 de juliol de 1631 a Pàdua) va ser un filòsof italià de la segona meitat del i de començaments del Segle XVII.
Veure Ferrara і Cesare Cremonini
Cinquecento
Detall de la Capella Sixtina de Michelangelo Buonarroti. El Cinquecento, Alt Renaixement o Alt Renaiximent fou un període molt breu (1500-1527) del.
Veure Ferrara і Cinquecento
Cisma d'Occident
Mapa històric del Cisma d'Occident En la història de l'Església catòlica, Cisma d'Occident o Cisma Papal és l'expressió utilitzada per designar el període de crisi viscut entre 1378 i 1417 durant el qual dos papes rivals, l'un establert a Roma i l'altre a Avinyó, es consideraven l'únic i legítim papa; a partir del Concili de Pisa (1409) els papes rivals foren tres.
Veure Ferrara і Cisma d'Occident
Clima mediterrani
Clima supra-mediterrani d'estiu càlid (Csb) Climograma de València, típicament mediterrani El clima mediterrani és un clima de transició entre el clima temperat i el clima subtropical i tropical.
Veure Ferrara і Clima mediterrani
Climent VII
Climent VII (italià: Clemente VII; llatí: Clemens VII; nascut com Giulio de' Medici; 26 de maig de 1478 - 25 de setembre de 1534) va ser cap de l'Església catòlica i governant dels Estats Pontificis des del 19 de novembre de 1523 fins a la seva mort el 25 Setembre de 1534.
Veure Ferrara і Climent VII
Climent VIII
va ser Papa de Roma de 1590 a 1605.
Veure Ferrara і Climent VIII
Codigoro
Codigoro és un municipi de 12.741 habitants de la província de Ferrara.
Veure Ferrara і Codigoro
Comte
Corona comtalComte (antigament cómite o en llatí comes) és un títol nobiliari inferior al de marquès i superior al de vescomte o, on no n'hi ha, al de baró.
Veure Ferrara і Comte
Comune
El comune (els comuni en plural), a Itàlia, és la divisió administrativa bàsica, tant de províncies com de regions, i el seu equivalent a Catalunya seria el municipi.
Veure Ferrara і Comune
Concili de Basilea, Ferrara i Florència
El Concili de Basilea, Ferrara i Florència va ser convocat pel papa Martí V el 1431 (l'últim any del seu pontificat), de conformitat amb el Decret Frequens del Concili de Constança, que preveia la realització periòdica d'un concili de l'Església Catòlica (la seva localització inicial a Basilea (Suïssa), va ser deguda al desig dels participants de desenvolupar les sessions fora dels territoris dominats per les grans potències per evitar influències externes al mateix concili i que, en aquella època, Suïssa era catòlica).
Veure Ferrara і Concili de Basilea, Ferrara i Florència
Copa italiana de futbol
Distintiu de campió de Copa. Inter celebra la conquesta de la seva cinquena Coppa Italia el 2005-2006. La Coppa Italia 2006-07 mostrada durant el darrer partit de l'AS Roma a l'estadi Olímpic de Roma. Lazio aixeca la Coppa Italia vençuda per cinquena vegada el 2008-2009.
Veure Ferrara і Copa italiana de futbol
Copparo
Copparo és una ciutat de 17.608 habitants de la província de Ferrara.
Veure Ferrara і Copparo
Cosmè Tura
Cosmè Tura o Cosimo Tura (Ferrara, cap al 1430 - 1495), també conegut com Il Cosmè, va ser un pintor italià de principi del renaixement.
Veure Ferrara і Cosmè Tura
Cosme I de Mèdici
Cosme I de Mèdici (Florència, República de Florència, 12 de juny de 1519 - Villa di Castello, Gran Ducat de Toscana, 21 d'abril de 1574) va ser duc de Florència des de 1537 fins al 1569, moment en què va esdevenir Gran Duc de Toscana fins a la seva mort.
Veure Ferrara і Cosme I de Mèdici
Craiova
Craiova (en llengua romanesa /*kra'*jo.va/) és una ciutat de Romania, capital del districte de Dolj, emplaçada prop de la riba esquerra del riu Jiu en la Oltenia central, equidistant aproximadament entre els Carpats meridionals i el riu Danubi.
Veure Ferrara і Craiova
Damasc
Damasc (en català medieval: Domàs) és la capital de Síria i una de les ciutats més antigues del món.
Veure Ferrara і Damasc
Daugavpils
Daugavpils (Alfabet fonètic internacional: |ˈdaʊɡaʊpils|. En letó Daugavpils; en latgalià o latgalès Daugpiļs; en lituà: Daugpilis; en estonià Väinalinn; en alemany Dünaburg; en belarús Да́ўгаўпілс (Dàugaupils), antigament Дзвінск (Dzvinsk); en finlandès: Väinänlinna; en ídix: דענענבורג (transcrit: Denenburg); en polonès Dyneburg, abans Dzwinów o Dźwińsk, en rus Даугавпилс (Daugavpils), abans Двинск (Dvinsk) i Борисоглебск (Borisoglebsk), en ucraïnès: Да́уґавпілс, Dàugavpils) és la segona ciutat més important de Letònia.
Veure Ferrara і Daugavpils
Delta del Po
El delta del Po és el delta fluvial que es forma a la desembocadura del riu Po quan arriba al mar Adriàtic entre les províncies italianes de Rovigo i de Ferrara, al nord-oest d'Itàlia.
Veure Ferrara і Delta del Po
Diamant
El diamant (del grec adámas, que significa "apropiat" o "inalterable") és un mineral, al·lòtrop del carboni en què els àtoms estan configurats en una variació de l'estructura cristal·lina cúbica centrada en les cares anomenada reticle diamantí.
Veure Ferrara і Diamant
Diego Marani
Diego Marani (Ferrara, 1959) és un escriptor i traductor italià.
Veure Ferrara і Diego Marani
Dosso Dossi
''Le tre età dell'uomo'' Dosso Dossi, de nom Giovanni di Niccolò de Lutero o Luteri (1490, Màntua – 1542, Ferrara) fou un pintor italià de l'escola de Ferrara.
Veure Ferrara і Dosso Dossi
Ducat de Ferrara
El Ducat de Ferrara —Ducato di Ferrara — fou un estat feudal al nord de la península italiana existent entre 1471 i 1598.
Veure Ferrara і Ducat de Ferrara
Ducat de Màntua
El Ducat de Màntua (en italià: Ducato di Mantova) fou una entitat sobirania de la península italiana des de l'any 1273 fins a l'any 1708.
Veure Ferrara і Ducat de Màntua
Edat mitjana
Berenguer de Palou i els magnats Bernat de Centelles i Gilabert de Cruïlles durant la conquesta de Mallorca (1229) (frescos del Palau Aguilar de Barcelona, MNAC) L'edat mitjana o edat medieval és el període de la història d'Europa que va des del fins al.
Veure Ferrara і Edat mitjana
El jardí dels Finzi Contini
El jardí dels Finzi Contini (títol original en italià: Il giardino dei Finzi Contini) és una pel·lícula italiana de Vittorio de Sica, basada en la novel·la homònima de Giorgio Bassani, i estrenada el 1970.
Veure Ferrara і El jardí dels Finzi Contini
El jardí dels Finzi-Contini
El jardí dels Finzi-Contini (títol original en italià: Il giardino dei Finzi-Contini) és una novel·la de Giorgio Bassani publicada el 1962.
Veure Ferrara і El jardí dels Finzi-Contini
Elena Riccoboni
Elena Riccoboni (Ferrara, Emília-Romanya, 27 d'abril, 1686 - París, Illa de França, 29 de desembre, 1771) fou una actriu, dramaturga i escriptora italiana.
Veure Ferrara і Elena Riccoboni
Elionor de Nàpols
Elionor de Nàpols (Nàpols, Regne de Nàpols, 1450 - Ferrara, Ducat de Ferrara, 1493) fou una princesa de Nàpols que va esdevenir duquessa consort de Ferrara i Mòdena.
Veure Ferrara і Elionor de Nàpols
Emília-Romanya
Mapa de la regió d'Emília-Romanya amb les províncies L'Emília-Romanya és una regió d'Itàlia formada per la fusió de les antigues regions de l'Emília i la Romanya.
Veure Ferrara і Emília-Romanya
Ercole Ferrarese
''Giovanni II Bentivoglio'' (c. 1480) National Gallery of Art, Washington, D.C. Ercole de' Roberti (c. 1451 – 1496), també conegut com a Ercole Ferrarese o Ercole da Ferrara, va ser un pintor italià del primer Renaixement, pertanyent a l'Escola ferraresa.
Veure Ferrara і Ercole Ferrarese
Ermanno Olmi
Ermanno Olmi (Treviglio, Bèrgam, Itàlia, 24 de juliol de 1931- Asiago, 5 de maig de 2018) fou un director de cinema i guionista italià.
Veure Ferrara і Ermanno Olmi
Escola de Ferrara
Cosmè Tura (v. 1430-1495)''Madonna col bambino'' L'Escola de Ferrara és una de les escoles italianes de pintura que van veure la llum durant el renaixement italiana.
Veure Ferrara і Escola de Ferrara
Estats Pontificis
Mapa dels Estats Pontificis a l'any 1870 Els Estats Pontificis, també coneguts com a Estats de l'Església, van ser uns territoris de la Itàlia central, que es van mantenir independents i sota govern dels Papes de Roma entre el 752 i el 1870, hereus de l'antic Exarcat de Ravenna.
Veure Ferrara і Estats Pontificis
Este
Escut d'armes de Francesc I d'Este. Part posterior del "Retrat de Francesc I d'Este", obra de Roger van der Weyden (V. 1460), situat al Museu Metropolità d'Art de Nova York. Els Este, també anomenats Dinastia dels Este, Casa d'Este i amb el temps Àustria-Este, fou una família noble italiana que va governar a Ferrara (1240-1597), Mòdena i Reggio (1288-1796), i temporalment de Pàdua, sent uns importants mecenes del Renaixement.
Veure Ferrara і Este
Esteve II (papa)
Esteve II va ser papa de l'Església Catòlica des del 26 de març de l'any 752 fins al 26 d'abril del 757.
Veure Ferrara і Esteve II (papa)
Estiu
Camp de gira-sols en un paisatge estiuenc. L'estiu és una de les quatre estacions de les zones temperades.
Veure Ferrara і Estiu
Eugeni IV
Eugeni IV (Venècia, 1383 - † Roma, 23 de febrer de 1447) va ser papa de l'Església Catòlica des del 1431 al 1447.
Veure Ferrara і Eugeni IV
Exarcat de Ravenna
L'exarcat de Ravenna fou un territori situat al centre de la península Itàlica que formava part de l'Imperi Romà d'Orient.
Veure Ferrara і Exarcat de Ravenna
Excomunió
Lexcomunió, o excomunicació (del llatí excommunicatio) al dret canònic de l'església catòlica és la censura que exclou un fidel de la comunió eclesial i sacramental.
Veure Ferrara і Excomunió
Façana
Una façana, frontera, fatxada o un frontis és, per extensió, qualsevol parament exterior d'un edifici; encara que per defecte, quan es parla de façana, es fa al·lusió a la davantera o principal, indicant-se més dades en cas contrari (façana posterior, façana nord, etc.) El mot deriva de faç, i es coneix en català des de 1294.
Veure Ferrara і Façana
FC Inter de Milà
LFC Inter de Milà (oficialment Football Club Internazionale Milano, comunament anomenat Internazionale (pronunciat) o simplement Inter és un club de futbol de la ciutat de Milà (Itàlia). Va ser fundat el 9 de març de 1908 sota el nom de Foot-Ball Club Internazionale Milano per quaranta-quatre dissidents del Milan Cricket & Football Club, actual AC Milan, que en aquest temps no acceptava estrangers en les seves files.
Veure Ferrara і FC Inter de Milà
Feixisme
200x200px El ''fascio'' romà, símbol tradicional del feixisme El feixisme és una ideologia i un moviment polític que va sorgir a l'Europa d'entreguerres (1918-1939).
Veure Ferrara і Feixisme
Ferro
El ferro és l'element químic de símbol Fe i nombre atòmic 26.
Veure Ferrara і Ferro
Ficarolo
Ficarolo és un municipi de 2.679 habitants de la província de Rovigo, dins la regió del Vèneto.
Veure Ferrara і Ficarolo
Filippo De Pisis
Filippo De Pisis (Ferrara, 11 de maig de 1896 – Milà, 2 d'abril de 1956) va ser un pintor i poeta italià, vinculat a la pintura metafísica.
Veure Ferrara і Filippo De Pisis
Florència
Florència, tradicionalment Florença (en italià modern; antigament i poèticament també), és una ciutat d'Itàlia, capital de la ciutat metropolitana homònima i de la regió de la Toscana, al centre de la península Itàlica.
Veure Ferrara і Florència
Formia
Formia és un municipi italià situat a la regió del Laci i la província de Latina.
Veure Ferrara і Formia
Formignana
Formignana és un municipi de 2.841 habitants de la província de Ferrara.
Veure Ferrara і Formignana
Fossat
Fossat del castell de Bodiam Els fossats, també anomenats valls o dogues, són trinxeres o canals excavats al voltant dels castells, palaus o ciutats fortificades, que podien omplir-se d'aigua, amb l'objectiu d'impedir que els possibles atacants poguessin aproximar-se als murs.
Veure Ferrara і Fossat
Francesc II Gonzaga
Francesc II Gonzaga (Màntua, 10 d'agost del 1466 – Màntua, 29 de març del 1519) fou el quart marquès de Màntua, fill del marquès de Màntua Frederic I Gonzaga i de Margarida de Wittelsbach, germana del duc de Baviera.
Veure Ferrara і Francesc II Gonzaga
Francesco del Cossa
Annunciazione... i un cargol a baix, en primer pla Francesco del Cossa (Ferrara, c. 1436 - Bolonya, 1477/1478) fou un important pintor italià de l'escola de Ferrara durant el Renaixement (Quattrocento).
Veure Ferrara і Francesco del Cossa
Francesco Milleville
fou un compositor italià d'origen francès.
Veure Ferrara і Francesco Milleville
Francesco Petrarca
fou un important escriptor, poeta i humanista italià del o Trecento.
Veure Ferrara і Francesco Petrarca
Frazione
Una frazione (frazioni, en plural), a Itàlia, és el nom que es dona a un tipus de subdivisió territorial d'un comune.
Veure Ferrara і Frazione
Gabriele d'Annunzio
fou un novel·lista, poeta i dramaturg italià.
Veure Ferrara і Gabriele d'Annunzio
Gaiba
Gaiba és un municipi de 1.128 habitants de la província de Rovigo, dins la regió del Vèneto.
Veure Ferrara і Gaiba
Gießen
Gießen o Giessen és una ciutat alemanya de l'estat de Hessen, a la vora del riu Lahn, prop de Frankfurt del Main.
Veure Ferrara і Gießen
Giorgio Bassani
Giorgio Bassani (Bolonya, 4 de març de 1916 - Roma, 13 d'abril de 2000) fou un escriptor italià.
Veure Ferrara і Giorgio Bassani
Giovan Battista Aleotti
Santa Maria del Quartiere, obra d'Aleotti Giovan Battista Aleotti (1546 - 12 de desembre de 1636) va ser un arquitecte italià.
Veure Ferrara і Giovan Battista Aleotti
Giovanni Allevi
Giovanni Allevi (Ascoli Piceno, 9 d'abril de 1969) és un dels pianistes italians més coneguts.
Veure Ferrara і Giovanni Allevi
Giovanni Bellini
Giovanni Bellini, també conegut pel seu sobrenom de Giambellino (ca. 1424, Venècia- id., 1516), va ser un pintor italià del Renaixement, considerat el principal representant del Quattrocento al Vèneto.
Veure Ferrara і Giovanni Bellini
Giovanni Boldini
fou un pintor italià.
Veure Ferrara і Giovanni Boldini
Giovanni Pico della Mirandola
Giovanni Pico della Mirandola (Mirandola, 24 de febrer de 1463 - 17 de novembre de 1494) fou un humanista i pensador italià.
Veure Ferrara і Giovanni Pico della Mirandola
Girolamo da Carpi
Ruggiero salvant Angelica, tempera sobre fusta atribuït a Girolamo da Carpi, El Paso Museum of Art. Girolamo da Carpi (1501 - 1556) fou un pintor i decorador a la Cort dels Este al Ducat a Ferrara (actualment Itàlia).
Veure Ferrara і Girolamo da Carpi
Girolamo Frescobaldi
Girolamo Frescobaldi (Ferrara, 9 de setembre de 1583 – Roma, 1 de març de 1643) fou un compositor, organista i clavecinista italià del Barroc.
Veure Ferrara і Girolamo Frescobaldi
Girolamo Savonarola
Girolamo Savonarola (Ferrara, 21 de setembre del 1452 – Florència, 23 de maig de 1498) fou un frare dominic, predicador, confessor de Llorenç el Magnífic i Pico della Mirandola, organitzador de fogueres de vanitat on els florentins estaven convidats a anar a cremar les seues pertinences més luxoses, però també els llibres de Boccaccio i Petrarca.
Veure Ferrara і Girolamo Savonarola
Grau Celsius
Anders Celsius, creador del grau amb el seu nom El grau Celsius, representat com a ℃ (°C), és una unitat de temperatura que deu el seu nom a l'astrònom suec Anders Celsius (1701-1744), que proposà per primera vegada una escala de temperatura el 1742, dos anys abans de morir.
Veure Ferrara і Grau Celsius
Gregori XIII
Gregori XIII (1502-1585), nascut Ugo Boncompagni, va ser Papa entre 1572 i 1585.
Veure Ferrara і Gregori XIII
Grosseto
Grosseto és un municipi italià, situat a la regió de la Toscana i a la província de Grosseto.
Veure Ferrara і Grosseto
Grups de regions d'Itàlia
NUTS 1 a Itàlia. Itàlia es divideix tradicionalment en 5 grans àrees geopolítiques, sense rellevància administrativa i només estadística.
Veure Ferrara і Grups de regions d'Itàlia
Guarino Guarini
Guarino Guarini, nom complet Camillo Guarino Guarini, (Mòdena, 1624 - Milà, 1683) va ser sacerdot de l'Orde dels Clergues Regulars teatins, matemàtic, escriptor, pedagog i arquitecte italià del.
Veure Ferrara і Guarino Guarini
Guerra de Ferrara
Hèrcules I d'Este La guerra de Ferrara, també coneguda com la guerra de la sal, es va lluitar entre el 1482 i el 1484 per la disputa del monopoli de la sal, entre el ducat de Ferrara i l'aliança dels Estats pontificis amb la República de Venècia.
Veure Ferrara і Guerra de Ferrara
Gueto
Un gueto és una zona d'una ciutat separada per a un determinat grup ètnic, cultural o religiós, voluntàriament o involuntària, en un grau major o menor de reclusió.
Veure Ferrara і Gueto
Guglielmo II Adelardi
Guglielmo II Adelardi va ser l'últim de la dinastia dels Adelardi, família que governava Ferrara.
Veure Ferrara і Guglielmo II Adelardi
Hèrcules I d'Este
Hèrcules I d'Este (? 1431 – Ferrara, Ducat de Ferrara 1505) membre de la família Este fou el duc de Ferrara i Mòdena entre 1471 i 1505.
Veure Ferrara і Hèrcules I d'Este
Hèrcules II d'Este
Imatge de l'escut d'armes de la Casa d'Este vers l'any 1535 Hèrcules II d'Este, també anomenat Hèrcules II de Ferrara o Hèrcules II de Mòdena (1508 - Ferrara, Ducat de Ferrara, 3 d'octubre de 1559), membre de la Casa d'Este, fou el duc de Ferrara i Mòdena entre 1534 i 1559.
Veure Ferrara і Hèrcules II d'Este
Hebreu
Lhebreu és una llengua semítica occidental de la família lingüística afroasiàtica.
Veure Ferrara і Hebreu
Highland Park (Illinois)
Highland Park és una ciutat dels Estats Units a l'estat d'Illinois.
Veure Ferrara і Highland Park (Illinois)
Hipogrif
''Hipogrif'' de Gustave Doré Hipogrif L'hipogrif o hipogriu (del grec ἱππος, 'cavall' i γυρος, 'ganxut') és una criatura mitològica, encreuament entre un griu i una euga, amb el cap, el pit i les ales d'àliga gegant i la resta de cos del cavall.
Veure Ferrara і Hipogrif
Hivern
alemany L'hivern (del llatí hibernus) és una de les quatre estacions de les zones temperades.
Veure Ferrara і Hivern
Humitat
La humitat o humiditat és la quantitat de vapor d'aigua present a l'aire.
Veure Ferrara і Humitat
Il mestiere delle armi
Il mestiere delle armi és una pel·lícula d'Ermanno Olmi de 2001, coproduïda per Itàlia, França, Alemanya i Bulgària.
Veure Ferrara і Il mestiere delle armi
Imperi Austríac
LImperi Austríac fou un estat creat el 1804 i format per un conjunt de territoris sota dominació austríaca.
Veure Ferrara і Imperi Austríac
Imperi Romà d'Orient
L'Imperi Romà d'Orient, conegut igualment com a Imperi Bizantí en la seva fase medieval, fou la part oriental de l'Imperi Romà, amb capital a Constantinoble (actualment Istanbul i antigament Bizanci), que després de la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident el 476 assumí la jurisdicció sobre la totalitat de l'imperi i es mantingué durant un mil·lenni fins a la seva conquesta pels otomans el 1453.
Veure Ferrara і Imperi Romà d'Orient
Innocenci X
Innocenci X (Roma, 6 de maig de 1574 – Roma, 7 de gener de 1655) fou Papa de l'Església catòlica entre 1644 i 1655.
Veure Ferrara і Innocenci X
Isabel d'Este (marquesa consort de Màntua)
''Retrat d'Isabel d'Este'' realitzat per Ticià (Museu d'Història de l'Art de Viena) Isabel d'Este (Ferrara, ducat de Ferrara, 18 de maig del 1474-Màntua, ducat de Màntua, 13 de febrer del 1539) fou una princesa del ducat de Ferrara i Mòdena que va esdevenir marquesa consort i regent del ducat de Màntua.
Veure Ferrara і Isabel d'Este (marquesa consort de Màntua)
Italià
Litalià (o lingua italiana) és una llengua romànica parlada principalment a Europa: Itàlia, Suïssa, San Marino, Ciutat del Vaticà, com a segon idioma a Malta, Eslovènia i Croàcia, i per minories a Albània, Crimea, Eritrea, França, Líbia, Mònaco, Montenegro, Romania i Somàlia, - Gordon, Raymond G., Jr.
Veure Ferrara і Italià
Italo Balbo
Italo Balbo (Ferrara, 6 de juny de 1896 - Tobruk, 28 de juny de 1940) va ser un polític, militar i aviador italià, ministre de l'aeronàutica i governador de Líbia.
Veure Ferrara і Italo Balbo
Itàlia
Itàlia (en italià: Italia), oficialment la República Italiana (en italià: Repubblica Italiana), és un Estat europeu situat a la península Itàlica i que inclou les dues illes més grans de la mar Mediterrània, Sicília i Sardenya.
Veure Ferrara і Itàlia
Itàlia dels Valors
Itàlia dels Valors, de nom complet Itàlia dels Valors-Llista di Pietro (IdV) és un moviment polític italià fundat el 21 de març de 1998 per Antonio Di Pietro, exmagistrat i un dels principals protagonistes de l'operació Mani Pulite que acabà amb la corrupció del Pentapartit italià a començaments dels anys 1990.
Veure Ferrara і Itàlia dels Valors
Joan Miró i Ferrà
Joan Miró i Ferrà (Barcelona, 20 d'abril de 1893 - Palma, Mallorca, 25 de desembre de 1983) va ser un pintor, escultor, gravador i ceramista català, considerat un dels màxims representants del surrealisme.
Veure Ferrara і Joan Miró i Ferrà
Jueus
Els jueus (en hebreu: יְהוּדִים, Yëhûdim; i en jiddisch: ייִד, Yid), també coneguts com a poble jueu són una nació i un grup etnoreligiós que es van originar en els israelites o hebreus de l'antic proper orient.
Veure Ferrara і Jueus
Juli II
Giuliano della Rovere (Albisola Superiore, 5 de desembre de 1443 – Roma, 21 de febrer de 1513) va ser cap de l'Església Catòlica i governant dels Estats Pontificis des de 1503 fins a la seva mort el 1513 sota el nom de Juli II - Papa Giulio II, Iulius II.
Veure Ferrara і Juli II
Juventus Football Club
La Juventus Football Club és un club de futbol de la ciutat de Torí (Itàlia).
Veure Ferrara і Juventus Football Club
Kal·lithea
Kal·lithea (grec: Καλλιθέα, literalment bona vista) és el 8è municipi més gran a Grècia (115.150 habitants segons el cens del 2001) i el 4t més gran en l'àrea urbana d'Atenes (després d'Atenes, El Pireu i Peristeri).
Veure Ferrara і Kal·lithea
Kaufbeuren
Kaufbeuren (alemany sueu: Beira) és una vila d'Alemanya, situada a l'estat de Baviera, regència de Suàbia.
Veure Ferrara і Kaufbeuren
Kaunas
Kaunas (en polonès: Kowno, en alemany: Kauen, en rus: Каунас, antigament Ковно), és una ciutat de Lituània, la segona en nombre d'habitants, amb 355.550 (dades de 2008) per darrere la capital Vílnius.
Veure Ferrara і Kaunas
Koper
Koper (en Capodistria, en eslovè Koper, en croat Kopar) és una ciutat costanera al sud-oest d'Eslovènia.
Veure Ferrara і Koper
Krasnodar
Krasnodar (Краснода́р) és una ciutat del sud de Rússia, al costat del riu Kuban.
Veure Ferrara і Krasnodar
La Repubblica
la Repubblica és un diari italià, amb seu a Roma, pertanyent al Gruppo editoriale L'Espresso.
Veure Ferrara і La Repubblica
Líbia
Líbia, també coneguda com a Estat de Líbia, és una república del nord de l'Àfrica.
Veure Ferrara і Líbia
Leon Battista Alberti
Leon Battista Alberti (18 de febrer de 1404, Gènova, República de Gènova - 25 d'abril de 1472, Roma, Estats Pontificis) fou un arquitecte, matemàtic i poeta genovès.
Veure Ferrara і Leon Battista Alberti
Llaüt
El llaüt (de l'àrab) és un instrument de corda pinçada amb la caixa de ressonància en forma de mitja pera -és a dir, amb el fons còncau, corbat, constituït per diverses lames de fusta, unides entre elles- unida a un mànec de llargada variable.
Veure Ferrara і Llaüt
Lleida
Lleida és una ciutat de l'oest de Catalunya, capital de la comarca del Segrià, de la vegueria de Ponent, cap del partit judicial i seu del bisbat de Lleida.
Veure Ferrara і Lleida
Lliga de Cambrai
La Lliga de Cambrai, una de les importants aliances associades a les Guerres d'Itàlia va ser una coalició contra la República de Venècia, organitzada en els dos tractats firmats a la ciutat francesa de Cambrai el 10 de desembre de 1508.
Veure Ferrara і Lliga de Cambrai
Lliga italiana de futbol
La Lliga italiana de futbol és el campionat de lliga d'Itàlia, tradicionalment anomenat Scudetto.
Veure Ferrara і Lliga italiana de futbol
Lliga Llombarda
miniatura La Lliga Llombarda va ser una aliança establerta l'1 de desembre de 1167 entre ciutats del nord d'Itàlia per tal de combatre la política de l'emperador Frederic I, que pretenia augmentar el poder del Sacre Imperi Romà al Regne d'Itàlia.
Veure Ferrara і Lliga Llombarda
Lliga Nord
La Lliga Nord (en italià Lega Nord) és un partit polític italià d'extrema dreta.
Veure Ferrara і Lliga Nord
Lluís Maria Sforza
Imatge de ''Lluís el Moro'' pintat per Ambrogio de Predis. Lluis Maria Sforza, més conegut amb el nom de Lluís el Moro pel seu color de pell moreno, en italià: Ludovico Sforza o Ludovico il Moro (Vigevano, Ducat de Milà 1452 - Loches, Regne de França 1508) fou un noble italià, mecenes i duc de Milà entre 1494 i 1499.
Veure Ferrara і Lluís Maria Sforza
Lluís XII de França
Lluís XII de França o Lluís II d'Orleans dit “el Pare del Poble” (Blois, 27 de juny de 1462 - París, 1 de gener de 1515) fou duc d'Orleans i Valois (1465-1515); rei de França (1498- 1515), duc de Milà (1498-1512) i rei de Nàpols (1501-1504).
Veure Ferrara і Lluís XII de França
Lodovico Agostini
Lodovico Agostini (1534 - 20 de setembre de 1590) era un compositor italià, cantant, sacerdot, i erudit de l'últim Renaixement musical.
Veure Ferrara і Lodovico Agostini
Lorenzo Costa el Vell
Museu de Belles Arts de Lió Lorenzo Costa, també conegut com a Lorenzo Costa el Vell per diferenciar-lo del seu net del mateix nom (Ferrara, 1460 – Màntua, 5 de març del 1535) va ser un pintor italià del Renaixement.
Veure Ferrara і Lorenzo Costa el Vell
Lucca
Lucca és una ciutat d'Itàlia, de la regió de la Toscana, capital de la província de Lucca, al peu dels Apenins i a l'esquerra del riu Serchio (antic Ausar), a uns 18 km al nord-est de Pisa.
Veure Ferrara і Lucca
Lucrècia Borja
''Retrat ideal d'una dona'', de Bartolommeo Veneto, suposadament Lucrècia Borja Lucrècia Borja (Roma, Estats Pontificis, 18 d'abril de 1480 - 24 de juny de Ferrara, ducat de Ferrara, 1519), també anomenada Lucrècia Borgia, fou una donzella provinent de la dinastia valenciana dels Borja que va esdevenir duquessa consort del ducat de Mòdena i Ferrara.
Veure Ferrara і Lucrècia Borja
Lucrècia de Mèdici (1544-1561)
Lucrècia de Mèdici, també coneguda amb el nom de Lucrècia de Cosme de Mèdici, (Florència, Ducat de Florència 1544 - Ferrara, Ducat de Ferrara 1561) fou una princesa florentina que va esdevenir duquessa consort de Ferrara i Mòdena.
Veure Ferrara і Lucrècia de Mèdici (1544-1561)
Ludovico Ariosto
Ludovico Ariosto (Reggio de l'Emília, 8 de setembre de 1474 – 6 de juliol de 1533) va ser un poeta italià, autor del poema èpic Orland Furiós (1516).
Veure Ferrara і Ludovico Ariosto
Luiz Inácio Lula da Silva
GCTE • GcoIL és un obrer metal·lúrgic, sindicalista i polític brasiler, que des del 1r de gener del 2023 exerceix com a president del país; càrrec que havia ocupat entre 2003 i 2010, cosa que el converteix en la primera persona a ser elegida tres vegades per al càrrec de president en la història del Brasil.
Veure Ferrara і Luiz Inácio Lula da Silva
Luzzasco Luzzaschi
El cinquè llibre de madrigals de Luzzasco Luzzaschi Luzzasco Luzzaschi (Ferrara, circa 1545 - Ferrara, 10 de setembre de 1607) va ser un compositor, organista i pedagog italià del Renaixement tardà.
Veure Ferrara і Luzzasco Luzzaschi
Manuscrit
Clergue a l'''scriptorium'' d'un monestir copiant un manuscrit Un manuscrit (del llatí manu scriptus) és com indica el seu nom un text 'escrit a mà', sovint per clergues.
Veure Ferrara і Manuscrit
Mar Adriàtica
La mar Adriàtica o Hadriàtica, o el mar Adriàtic o Hadriàtic, és una part de la mar Mediterrània entre les costes de la península Itàlica, al sud i a l'oest, i de la península Balcànica, al nord i a l'est, des del golf de Venècia fins al canal d'Òtranto, que la uneix amb la resta de la Mediterrània, a l'àrea anomenada mar Jònica.
Veure Ferrara і Mar Adriàtica
Margarida Gonzaga
Margarida Gonzaga (Màntua, Ducat de Màntua, 27 de maig de 1564 - íd. 1618) fou una princesa de Màntua que va esdevenir duquessa consort de Ferrara i Mòdena.
Veure Ferrara і Margarida Gonzaga
Mario Sironi
Painting by Sironi photographed by Paolo Monti Mario Sironi (Sàsser, 12 de maig de 1885, - Milà, 13 d'agost de 1961) va ser un pintor italià.
Veure Ferrara і Mario Sironi
Masi Torello
Masi Torello és un municipi de 2.366 habitants de la província de Ferrara.
Veure Ferrara і Masi Torello
Matilde de Canossa
Matilde de Canossa (Màntua, 1046–Bondeno di Roncore, 24 de juliol de 1115), també anomenada la gran comtessa i també coneguda com a Matilde de Toscana, va ser una noble italiana, que va destacar com la més gran aliada del papa Gregori VII durant la Querella de les Investidures i va participar en la mediació entre l'esmentat papa i Enric IV del Sacre Imperi romanogermànic.
Veure Ferrara і Matilde de Canossa
Matteo Maria Boiardo
''Amorum libri'', 1499 Matteo Maria Boiardo (Scandiano, 1441 – Reggio Emilia, 20 de desembre de 1494), comte de Scandiano, és un poeta italià de la época del Renaixement.
Veure Ferrara і Matteo Maria Boiardo
Maximilià I del Sacre Imperi Romanogermànic
Maximilià I (en alemany Maximilian I; Wiener Neustadt, Baixa Àustria, 22 de març de 1459 - Wels, Alta Àustria, 12 de gener de 1519) va ser emperador del Sacre Imperi Romanogermànic (rei dels Romans) i arxiduc d'Àustria.
Veure Ferrara і Maximilià I del Sacre Imperi Romanogermànic
Mòdena
Mòdena és una ciutat d'Itàlia a la regió d'Emília-Romanya, capital de la província de Mòdena.
Veure Ferrara і Mòdena
Mecenatge
dèspotes il·lustrats es preaven de protegir arts i lletres, i promoure el progrés científic. Retrat de Sir Endymion Porter, de Van Dyck. Mecenes i artista es representen junts. Rafael) va ser un dels principals mecenes del Renaixement, i en gran manera responsable del canvi de la centralitat cultural de Florència a Roma, a on va atreure artistes de la talla de Miquel Àngel, amb el qual va mantenir una tempestuosa relació.
Veure Ferrara і Mecenatge
Metre
El metre (m) és la unitat fonamental de longitud del Sistema Internacional de pesos i mesures.
Veure Ferrara і Metre
Michelangelo Antonioni
Michelangelo Antonioni (Ferrara, Itàlia, 29 de setembre de 1912 - 30 de juliol de 2007) fou un dels més cèlebres realitzadors de la història del cinema.
Veure Ferrara і Michelangelo Antonioni
Milà
Milà (Milan en llombard, miˈlãː, Milano en italià, miˈlaːno) és la ciutat principal del nord d'Itàlia, capital de la regió de la Llombardia, una de les regions italianes més desenvolupades.
Veure Ferrara і Milà
Museu
Pinacoteca del Museu Víctor Balaguer de Vilanova i la Geltrú. Un museu és, segons el Consell Internacional de Museus (ICOM), «una institució permanent sense ànim de lucre i al servei de la societat que investiga, recull, conserva, interpreta i exposa el patrimoni material i immaterial.
Veure Ferrara і Museu
Museu de la catedral de Ferrara
El Museu de la Catedral de Ferrara es troba a la via San Romano, a poques passes de la Catedral de San Giorgio (Ferrara).
Veure Ferrara і Museu de la catedral de Ferrara
Napoleó Bonaparte
fou un militar i home d'estat francès.
Veure Ferrara і Napoleó Bonaparte
Nàpols
Nàpols (en italià Napoli) és la ciutat més poblada del sud d'Itàlia i la ciutat amb més densitat de població del país.
Veure Ferrara і Nàpols
Nevada
Nevada és un estat dels Estats Units d'Amèrica situat a la regió occidental del país.
Veure Ferrara і Nevada
Nicolau Copèrnic
fou un astrònom polonès, també conegut com a Niklas Koppernigk (en alemany) o Nicolaus Copernicus (en llatí).
Veure Ferrara і Nicolau Copèrnic
Nicolau III d'Este
Monument a Nicolau III. Nicolau III d'Este (9 de novembre de 1383 - 26 de desembre de 1441) va ser marqués de Ferrara des de 1393 fins a la seva mort.
Veure Ferrara і Nicolau III d'Este
Noè
Noè o Noé és, segons el judaisme, el cristianisme i l'islam, el constructor de l'Arca de Noè i antecessor de tota la humanitat, ja que fou el patriarca de la família que se salvà del Diluvi universal.
Veure Ferrara і Noè
Novi Sad
Novi Sad (en alfabet ciríl·lic Нови Сад i en hongarès Újvidék) és una ciutat del nord de Sèrbia, situada sobre el riu Danubi.
Veure Ferrara і Novi Sad
Obizzo I d'Este
Obizzo I d'Este, fill de Folco I d'Este, va regnar des de 1137 fins a finals del.
Veure Ferrara і Obizzo I d'Este
Occhiobello
Occhiobello és un municipi de la província de Rovigo, dins la regió italiana del Vèneto.
Veure Ferrara і Occhiobello
Opizzo II d'Este
Obizzo II d'Este (vers 1247- 13 de febrer de 1293) va ser senyor de Ferrara i Marquès d'Ancona.
Veure Ferrara і Opizzo II d'Este
Organització del Tractat de l'Atlàntic Nord
LOrganització del Tractat de l'Atlàntic Nord, OTAN (en anglès, NATO: North Atlantic Treaty Organisation, i en francès, OTAN: Organisation du traité de l'Atlantique nord), a vegades coneguda també com a l'Aliança Atlàntica, és una organització internacional establerta l'any 1949 amb l'objectiu de col·laborar en la defensa en els camps polític, econòmic i militar.
Veure Ferrara і Organització del Tractat de l'Atlàntic Nord
Orland furiós
Orland furiós (Orlando furioso en italià) o Orland boig (furioso, al títol, vol dir que l'heroi ha enfollit per amor i està pres per la fúria de la bogeria) és un poema èpic del Cinquecento italià escrit per Ludovico Ariosto el 1516 i publicat en la versió definitiva el 1532.
Veure Ferrara і Orland furiós
Orto Botanico dell'Università di Ferrara
Entrada al Jardí Botànic L'Orto botanico dell'Università di Ferrara és una institució del Departament de Biologia i Evolució de la Facultat de Ciències de la Universitat de Ferrara.
Veure Ferrara і Orto Botanico dell'Università di Ferrara
Ostellato
Ostellato és un municipi de 6.609 habitants de la província de Ferrara.
Veure Ferrara і Ostellato
Otó I del Sacre Imperi Romanogermànic
Otó I el Gran (Wallhausen, estat de Saxònia-Anhalt en l'actualitat, 23 de novembre del 912 - Memleben, 7 de maig del 973) va ser el fill gran d'Enric I l'Ocellaire i Matilde de Ringelheim.
Veure Ferrara і Otó I del Sacre Imperi Romanogermànic
Padània
Padània és el nom que van donar els nacionalistes de la Lliga Nord al territori del Nord d'Itàlia que projectaven independitzar.
Veure Ferrara і Padània
Palazzo dei Diamanti
El Palazzo dei Diamanti és un dels monuments més importants de Ferrara i del Renaixement italià, situat al Corso Ercole I d'Este 21, al Quadrivio degli angeli, just al centre de l'Addizione Erculea.
Veure Ferrara і Palazzo dei Diamanti
Palazzo della Ragione (Pàdua)
El Palazzo della Ragione és una antiga casa consistorial medieval situada a Pàdua, Itàlia.
Veure Ferrara і Palazzo della Ragione (Pàdua)
Palazzo Municipale (Ferrara)
L'escala d'honor El Palazzo Municipale de Ferrara es troba a la Plaça Municipal, 2.
Veure Ferrara і Palazzo Municipale (Ferrara)
Palazzo Schifanoia
Triomf de Venus, de Francesco del Cossa El Palazzo Schifanoia és un edifici de Ferrara, construït el 1385, avui seu d'un museu.
Veure Ferrara і Palazzo Schifanoia
Palio
Imatge del Palio de Siena Palio és el nom donat a Itàlia a una competició atlètica anual, molt sovint de caràcter històric, entre els barris d'una ciutat o els llocs d'un comune, l'un contra l'altre.
Veure Ferrara і Palio
Papa
El papa (del llatí: papa i del grec: πάππας, papas, una fórmula infantil per anomenar el «pare») és el bisbe de Roma i el cap de l'Església Catòlica.
Veure Ferrara і Papa
Papa Bonifaci IX
Bonifaci IX (Nàpols, 1356 - † Roma, 1 d'octubre de 1404) va ser Papa de l'Església Catòlica del 1389 al 1404.
Veure Ferrara і Papa Bonifaci IX
Papa Celestí III
Celestí III (Roma, 1106 - † Roma, 8 de gener de 1198) va ser Papa de l'Església Catòlica del 1191 al 1198.
Veure Ferrara і Papa Celestí III
Paracels
Theophrastus Philippus Aureolus Bombastus von Hohenheim,No està clar que es tracti del seu veritable nom; se’l coneix així tan sols a partir de la seva mort conegut com a Paracels (Einsiedeln, Suïssa, 11 de novembre o 17 de desembre del 1493 – Salzburg, 24 de setembre del 1541), fou un metge, alquimista i astròleg suís.
Veure Ferrara і Paracels
Partit Democràtic (Itàlia)
El Partit Democràtic (en italià Partito Democratico, PD) és un partit polític italià de centre-esquerra fundat el 14 d'octubre de 2007.
Veure Ferrara і Partit Democràtic (Itàlia)
Patrimoni de la Humanitat
La Casa Milà, a Barcelona. La Llotja de la Seda, a València. El Patrimoni de la Humanitat (en anglès World Heritage) és un pla de protecció dels béns culturals i naturals del món, proposat per l'Organització de les Nacions Unides per a l'Educació, la Ciència i la Cultura (UNESCO), a través de la "Convenció sobre la Protecció del Patrimoni Mundial Cultural i Natural", aprovat el 1972.
Veure Ferrara і Patrimoni de la Humanitat
Pau de Bagnolo
Hèrcules I d'Este La Pau de Bagnolo, signada el 7 d'agost de 1484 va posar punt final a la guerra de Ferrara, que havia començat el 1482 per la disputa del monopoli de la sal, entre el ducat de Ferrara i l'aliança dels Estats pontificis amb la República de Venècia.
Veure Ferrara і Pau de Bagnolo
Pau III
Pau III és el nom que va adoptar el cardenal Alessandro Farnese en ser escollit Papa.
Veure Ferrara і Pau III
Pàdua
La ciutat de Pàdua (en llatí Patavium, en vènet Pàdoa, en italià Padova) és el centre econòmic i de comunicacions de la regió del Vèneto, al nord d'Itàlia.
Veure Ferrara і Pàdua
Pietro Bembo
Pietro Bembo (Venècia, 20 de maig de 1470 - Roma, 18 de gener de 1547) fou un cardenal, humanista, filòleg, escriptor, poeta, traductor i erudit italià.
Veure Ferrara і Pietro Bembo
Pluja
Pluja La pluja és precipitació en forma de gotes d'aigua líquida, de diàmetre superior a 0.5 mm, tot i que si es dispersa les gotes poden tenir una mida inferior.
Veure Ferrara і Pluja
Po de Volano
El Po de Volano al seu pas per Ferrara El Volano, també anomentat Po de Volano (Po di Volano en italià) és una branca del delta del riu Po, que se separa del curs principal a Stellata i passa per Ferrara, camí de la mar Adriàtica amb una boca a l'estuari després de Codigoro al Lido Volano.
Veure Ferrara і Po de Volano
Poble de la Llibertat
El Poble de la Llibertat (PdL) és una coalició política italiana de centredreta, amb referents democratacristians i liberals, constituïda oficialment el 28 de febrer de 2007 arran d'un discurs de Silvio Berlusconi a la Piazza San Babila de Milà el 18 de novembre 2007, i amb la qual es presentà a les eleccions legislatives italianes de 2008.
Veure Ferrara і Poble de la Llibertat
Poggio Renatico
Poggio Renatico és un municipi de 8.755 habitants de la província de Ferrara, dins la regió d'Emília-Romanya.
Veure Ferrara і Poggio Renatico
Praga
Praga (txec: Praha) és la principal ciutat i la capital de la República Txeca.
Veure Ferrara і Praga
Primera Guerra Mundial
La Primera Guerra mundial o la Gran Guerra fou un conflicte bèl·lic que va tenir lloc a Europa i al Pròxim Orient entre 1914 i 1918.
Veure Ferrara і Primera Guerra Mundial
Província de Ferrara
La província de Ferrara és una província que forma part de la regió d'Emília-Romanya dins Itàlia.
Veure Ferrara і Província de Ferrara
Província de Rovigo
La província de Rovigo és una província que forma part de la regió de Vèneto, a Itàlia.
Veure Ferrara і Província de Rovigo
Quattrocento
'''''Verge i nen''''', obra de Domenico Veneziano (Gran ducat de Florència) El Quattrocento, paraula italiana que significa 'quatre-cents', és un dels períodes del panorama artístic europeu.
Veure Ferrara і Quattrocento
Ravenna
Ravenna —Ravêna en emilià-romanyol— és una ciutat d'Itàlia a l'Emília-Romanya, província de Ravenna.
Veure Ferrara і Ravenna
Reforma Protestant
luterana a Carolina del Sud mostra escenes claus de la Reforma Protestant. La Reforma protestant va ser un moviment de reforma cristiana a Europa, que generalment es considera que comença amb Les 95 tesis de Martí Luter, el 1517, tot i que existeixen una sèrie de precursors com Johannes Hus anteriors a aquest esdeveniment.
Veure Ferrara і Reforma Protestant
Renaixement
Home Vitruvià, estudi de les mesures humanes, de Leonardo da Vinci Santa Maria del Fiore, amb la cúpula dissenyada per Brunelleschi El Renaixement o Renaiximent és una època artística, i per extensió cultural, que marca el pas de l'edat mitjana a l'edat moderna abastant els segles XV i XVI, caracteritzats per un esforç per reviure i superar idees i assoliments de l'antiguitat clàssica.
Veure Ferrara і Renaixement
Renata de França
Renata de França (Blois, Regne de França, 25 d'octubre de 1510 - Montargis ~1575) fou una princesa francesa que va esdevenir Duquessa de Chartres i duquessa consort de Ferrara, Mòdena i Reggio.
Veure Ferrara і Renata de França
República de Venècia
La Sereníssima República de Venècia va ser una ciutat estat situada al nord d'Itàlia, a la riba de la mar Adriàtica, amb la ciutat de Venècia com a centre.
Veure Ferrara і República de Venècia
Restauració francesa
La Restauració Francesa designa el període de la història de França comprès entre la caiguda del Primer Imperi, el 6 d'abril de 1814, i la revolució de les Trois Glorieuses (Tres Glorioses) del 29 de juliol de 1830.
Veure Ferrara і Restauració francesa
Rijeka
Rijeka (en croat Rijeka, Rika o Reka; Fiume en italià i hongarès, Reka en eslovè; Sankt Veit am Flaum o Pflaum en alemany; Folyómszentvít en hongarès antic, el seu nom significa riu) és una ciutat croata situada al golf de Kvarne a la Mar Adriàtica.
Veure Ferrara і Rijeka
Riu Po
El riu Po (en llatí: Padus, en grec: Ηριδανός /Eridanós/ i, posteriorment Πάδος /Pados/) és el riu italià més important, tant per la seva longitud, 652 km, com pel seu cabal màxim, 10.300 m³/s a Pontelagoscuro, una frazione del municipi de Ferrara.
Veure Ferrara і Riu Po
Roma
Roma és la capital i la ciutat més gran i més poblada d'Itàlia, de la regió del Laci i de la ciutat metropolitana homònima.
Veure Ferrara і Roma
Sacre Imperi Romanogermànic
El Sacre Imperi Romanogermànic (alemany: Heiliges Römisches Reich; llatí: Sacrum Romanum Imperium) fou un imperi medieval amb terres a l'Europa occidental, central i meridional i governat per un sobirà investit amb el títol d'«emperador dels romans».
Veure Ferrara і Sacre Imperi Romanogermànic
Saint-Étienne
Saint-Étienne (Sant-Etiève o Sant-Tiève en francoprovençal o arpità; Sant Estève en occità) és una comuna francesa, capital del departament del Loira a la regió d'Alvèrnia-Roine-Alps.
Veure Ferrara і Saint-Étienne
Sal comuna
Un saler La sal comuna o sal de cuina, coneguda comunament com a sal, és un condiment o additiu alimentari format principalment per una sal, el clorur de sodi, la fórmula química del qual és NaCl.
Veure Ferrara і Sal comuna
San Francesco di Ferrara
LEsglésia de San Francesco es troba a Ferrara a la via Terranuova.
Veure Ferrara і San Francesco di Ferrara
San Giorgio de Ferrara
San Giorgio di Ferrara, consagrada el 1135, és la catedral de Ferrara Façana de la catedral San Giorgio di Ferrara Quan es va completar la part més baixa de la façana romànica i les façanes laterals el 1135 es va consagrar la catedral.
Veure Ferrara і San Giorgio de Ferrara
Sarajevo
Sarajevo (en ciríl·lic serbi: Сарајево, en llatí serbi, bosnià i croat: Sarajevo, pronunciat pels habitants com a Saràievo) és la ciutat més gran i capital de Bòsnia i Hercegovina.
Veure Ferrara і Sarajevo
Scarsellino
Scarsellino o Ippolito Scarsella (Ferrara, 1550 o 1551 - Ferrara, 1620) va ser un pintor manierista italià de l'escola de Ferrara.
Veure Ferrara і Scarsellino
Sebastòpol
Imatge satèl·lit de la regió de Sebastòpol. Sebastòpol (ucraïnès i rus: Севастополь, Sevastòpol; tàtar de Crimea: Aqyar) és una ciutat de la península de Crimea.
Veure Ferrara і Sebastòpol
Segona Guerra Mundial
La Segona Guerra Mundial va ser un conflicte bèl·lic que va implicar la majoria de les nacions del món, incloent-hi totes les grans potències, organitzades en dues aliances militars: els aliats i les potències de l'Eix.
Veure Ferrara і Segona Guerra Mundial
Shkodër
Shkodër o Shkodra (llatí Scodra, grec Σκόδρα, italià Scutari, serbi Скадар o Skadar, turc İşkodra o Arnavut İskenderiyesi) és una ciutat d'Albània amb prop de cent mil habitants a la frontera nord a uns 25 km de la costa, situada entre dos rius (antics Clausula i Barbanna) a la riba del llac Shkodër (o Scutari) antigament Labeatis.
Veure Ferrara і Shkodër
Sinagoga
Una sinagoga (del grec συναγωγή synagoge, que significa "reunió" o "assemblea") és el lloc d'estudi i oració pels jueus.
Veure Ferrara і Sinagoga
Sixt IV
Sixt IV (Celle Ligure, República de Gènova, 21 de juliol de 1414 - Roma, 12 d'agost de 1484) fou un papa de Roma.
Veure Ferrara і Sixt IV
Società Sportiva Calcio Napoli
La Società Sportiva Calcio Napoli és un club de futbol d'Itàlia, de la ciutat de Nàpols, a la regió de Campània.
Veure Ferrara і Società Sportiva Calcio Napoli
Soroca
Soroca és una ciutat de Moldàvia situada al costat del riu Nistru, a uns 160 km al nord de Chişinău.
Veure Ferrara і Soroca
SPAL
* Società Polisportiva Ars et Labor 1907, SPAL 2013, equip italià de futbol de la ciutat de Ferrara.
Veure Ferrara і SPAL
Stienta
Stienta és un municipi de 3.199 habitants de la província de Rovigo, dins la regió del Vèneto.
Veure Ferrara і Stienta
Swansea
Swansea (en gal·lès: Abertawe) és una ciutat costanera del sud-oest de Gal·les, Gran Bretanya.
Veure Ferrara і Swansea
Szombathely
Catedral de Szombathely. Szombathely (Steinamanger en alemany, Savaria en llatí, Sombotel en eslovè, Kamenec en eslovac) és una ciutat i comtat urbà (en hongarès: "megyei jogú Város") d'Hongria situada a l'oest del país, al costat de la frontera amb Àustria, i és la capital de la província de Vas (Hongria).
Veure Ferrara і Szombathely
Tardor
Imatge d'un bosc a la tardor. La tardor, primavera d'hivern, autumne, rerevera o autunjo (en alguerès) és una de les quatre estacions de l'any, de les zones temperades.
Veure Ferrara і Tardor
Tartu
Localització de Tartu dintre d'Estònia Tartu (en alemany i suec és Dorpat, en letó Tērbata i en rus Derpt o Юрьев (Iuriev)) és la segona ciutat més gran d'Estònia, amb una població que arriba als 101.297 habitants (2004) i amb una superfície de 38,8 km².
Veure Ferrara і Tartu
Teatro comunale (Ferrara)
El Teatro Comunale de Ferrara és un teatre d'òpera, construït entre 1786 i 1797, amb un aforament de 990 persones.
Veure Ferrara і Teatro comunale (Ferrara)
Tedald de Canossa
Tedald de Canossa (mort el 1012) va ser comte de Brescia des de 980, Mòdena, Ferrara, i Reggio des de 981, i Mantua des de 1006.
Veure Ferrara і Tedald de Canossa
Terracota
El Sarcòfag dels esposos, elaborat en terracota pintada. La terracota (de l'italià terra cotta "terra cuita") és l'argila modelada i endurida al forn.
Veure Ferrara і Terracota
The Raconteurs
The Raconteurs (també coneguts com The Saboteurs a Austràlia) és un grup de música rock dels Estats Units.
Veure Ferrara і The Raconteurs
Ticià
Tiziano Vecellio o Tiziano Vecelli, conegut com a Ticià o Tiziano (Pieve di Cadore, Belluno, cap al 1490 - Venècia, 27 d'agost de 1576), fou un pintor del Renaixement italià, autor d'una obra pictòrica excepcional, de molt caràcter.
Veure Ferrara і Ticià
Torquato Tasso
Torquato Tasso (Sorrento, Campània, prop de Nàpols, 11 de març de 1544 - Roma, 25 d'abril de 1595) va ser un poeta italià de l'època de la Contrareforma.
Veure Ferrara і Torquato Tasso
Toscana
Paisatge característic de la Toscana. La Toscana és una de les regions d'Itàlia.
Veure Ferrara і Toscana
Tresigallo
Tresigallo és un municipi de 4.662 habitants de la província de Ferrara, dins la regió d'Emília-Romanya.
Veure Ferrara і Tresigallo
Trieste
Trieste (forma oficial italiana; en vènet, Trieste; localment Tarieste; en alemany, antigament oficial, Triest; eslovè, Trst; furlà, Triest) és una ciutat situada al nord d'Itàlia, als marges de la mar Adriàtica i gairebé a la frontera amb Eslovènia.
Veure Ferrara і Trieste
UNESCO
LOrganització de les Nacions Unides per a l'Educació, la Ciència i la Cultura (en francès: Organisation des Nations unies pour l'éducation, la science et la culture; en anglès: United Nations Educational, Scientific and Cultural Organization, UNESCO), fou establerta per les Nacions Unides el 1946 per promoure la col·laboració internacional en educació, ciència, cultura i comunicació.
Veure Ferrara і UNESCO
Unificació italiana
La unificació italiana. Procés de la unificació d'Itàlia La unificació italiana (en la historiografia italiana Unità d'Italia o l'Unità per antonomàsia) fou, en sentit estricte, el procés mitjançant el qual, entre 1859 i 1870, foren unificats els diversos estats en què s'estructurava la península Itàlica (i illes del voltant) per tal de crear l'actual Estat italià; en la pràctica consistí en l'annexió de tots al nucli impulsor del procés, Piemont-Sardenya (oficialment "Regne de Sardenya"), esdevingut Regne d'Itàlia el 17 de març de 1861 sota la dinastia de Savoia, que era d'origen tan extraitàlic com totes les dinasties reputades "no italianes" (els Habsburg i els Borbó, especialment).
Veure Ferrara і Unificació italiana
Vèneto
El Vènet o Vèneto (en vènet Vèneto; Veneto) és una regió nord-oriental de la península Itàlica amb 4,9 milions d'habitants, la capital de la qual és Venècia.
Veure Ferrara і Vèneto
Venècia
Venècia (en vènet: Venèsia, en italià: Venezia) és una ciutat del nord d'Itàlia, capital de la regió del Vèneto i de la ciutat metropolitana homònima.
Veure Ferrara і Venècia
Via Emília
Traçat de la '''Via Emília''' en blau fosc Via Emília (en llatí Via Aemilia) va ser un camí empedrat romà, un dels principals de l'imperi, i la primera que es va construir al nord d'Itàlia.
Veure Ferrara і Via Emília
Vigarano Mainarda
Vigarano Mainarda és un municipi de 6.967 habitants de la província de Ferrara.
Veure Ferrara і Vigarano Mainarda
Vittorio De Sica
Vittorio De Sica (Sora, Itàlia, 7 de juliol del 1901 - Neuilly-sur-Seine, França, 13 de novembre del 1974) fou un director de cinema i actor italià, un dels màxims exponents del neorealisme.
Veure Ferrara і Vittorio De Sica
Voghiera
Voghiera és un municipi de 3.926 habitants de la província de Ferrara, dins la regió d'Emília-Romanya.
Veure Ferrara і Voghiera
Wim Wenders
Wilhelm "Wim" Ernst Wenders (Düsseldorf, 14 d'agost de 1945) és un guionista, productor, actor i director de cinema alemany.
Veure Ferrara і Wim Wenders
Zodíac
El zodíac és la regió de l'esfera celeste per on passa l'eclíptica, i on s'hi poden trobar els planetes.
Veure Ferrara і Zodíac
1146
El 1146 (MCXLVI) fou un any comú començat en dimarts.
Veure Ferrara і 1146
1152
El 1152 (MCLII) fou un any de traspàs iniciat en dimarts pertanyent a l'edat mitjana.
Veure Ferrara і 1152
1196
Països Catalans.
Veure Ferrara і 1196
1391
La majoria dels calls de Castella i la Corona d'Aragó són assaltats, i els jueus forçats en massa a convertir-se.
Veure Ferrara і 1391
1502
El 1502 (MDII) fou un any comú començat en dissabte segons el calendari gregorià.
Veure Ferrara і 1502
1526
;Països Catalans La revolta de l'Espadà fou una insurrecció protagonitzada pels moriscos a la serra d'Espadà entre els mesos de març i de setembre de l'any 1526.
Veure Ferrara і 1526
1570
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Ferrara і 1570
1579
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Ferrara і 1579
1586
;Països Catalans.
Veure Ferrara і 1586
1627
;Països Catalans:;Resta del món.
Veure Ferrara і 1627
1712
;Països Catalans.
Veure Ferrara і 1712
1725
;Països Catalans.
Veure Ferrara і 1725
1796
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Ferrara і 1796
1797
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Ferrara і 1797
1859
;Països Catalans.
Veure Ferrara і 1859
1860
;Països Catalans.
Veure Ferrara і 1860
1912
;Països Catalans.
Veure Ferrara і 1912
1959
1959 (MCMLIX) fou un any començat en dijous.
Veure Ferrara і 1959
1987
1987 (MCMLXXXVII) fon un any començat en dijous.
Veure Ferrara і 1987
1989
1989 (MCMLXXXIX) fou un any començat en diumenge.
Veure Ferrara і 1989
1995
1995 (MCMXCV) fon un any normal del calendari gregorià començat en diumenge.
Veure Ferrara і 1995
1996
1996 (MCMXCVI) fou un any de traspàs començat en dilluns segons el calendari gregorià.
Veure Ferrara і 1996
2007
2007 fou un any normal, començat en diumenge segons el calendari gregorià.
Veure Ferrara і 2007
Vegeu també
Estats Pontificis
- Ancona
- Bolonya
- Cantó de Vauriàs
- Comtat Venaissí
- Donació de Constantí
- Donació de Pipí
- Ducat de Parma
- Escut pontifici
- Estats Pontificis
- Faenza
- Ferrara
- Forlì
- Legacions papals
- Noi vogliam Dio, Vergine Maria
- Papat d'Avinyó
- Rímini
- Ravenna
- Senigallia