Taula de continguts
438 les relacions: Aixecament austriacista de Menorca, Alacant, Alcoi, Alt Camp, Alt Penedès, Altea, Alzira, Amèrica, Anglaterra, Anna de la Gran Bretanya, Anoia, António Luís de Sousa, Antoni de Borbó, Antoni de Peguera i d'Aimeric, Antoni de Villarroel i Peláez, Antoni Desvalls i de Vergós, Antoni Fiter i Rossell, Antoni Francesc de Berenguer i de Novell, Aragó, Aragonesos, Arenys de Mar, Armand Jean du Plessis de Richelieu, Arquimbald de Foix, Austriacistes, Auxilium, Àfrica del Nord, Bac de Roda, Bages, Baix Camp, Baix Ebre, Baix Llobregat, Baix Penedès, Baltasar Escrivà d'Íxer i Montsoriu, Bandolerisme, Barcelona, Batalla d'Almansa, Batalla d'Almenar, Batalla de l'Hort de les Bombes, Batalla de Monte de Torrero, Batalla de Montjuïc (1705), Batalla de Talamanca, Batalla de Villaviciosa de Tajuña, Batalla del Baluard de Santa Clara, Batalló, Bearn, Benicarló, Berguedà, Bidasoa, Blanes, Botifarra (Mallorca), ... Ampliar l'índex (388 més) »
Aixecament austriacista de Menorca
LAixecament austriacista de Menorca fou un dels episodis de la Guerra de Successió Espanyola.
Veure Edat moderna als Països Catalans і Aixecament austriacista de Menorca
Alacant
Alacant (IPA), en castellà Alicante i oficialment, Alicante/Alacant és una ciutat del sud del País Valencià; la segona en població, capital de la comarca de l'Alacantí i de la demarcació provincial homònima.
Veure Edat moderna als Països Catalans і Alacant
Alcoi
Alcoi (oficialment Alcoi/Alcoy) és una ciutat del País Valencià, capital de la comarca de l'Alcoià i cap de partit judicial.
Veure Edat moderna als Països Catalans і Alcoi
Alt Camp
L'Alt Camp és una comarca de Catalunya a la vegueria del Camp de Tarragona.
Veure Edat moderna als Països Catalans і Alt Camp
Alt Penedès
L'Alt Penedès és una comarca a la regió del Penedès, i és una de les quatre comarques en què quedà dividida la vegueria del Penedès en la divisió territorial de Catalunya de 1936 i en la restitució comarcal de 1987.
Veure Edat moderna als Països Catalans і Alt Penedès
Altea
Altea és un municipi del País Valencià situat a la comarca de la Marina Baixa que limita amb l'Alfàs del Pi, la Nucia i Callosa d'en Sarrià (a la mateixa comarca); i amb Calp, Benissa i Xaló (a la Marina Alta).
Veure Edat moderna als Països Catalans і Altea
Alzira
Alzira és una ciutat del País Valencià, capital de la comarca de la Ribera Alta.
Veure Edat moderna als Països Catalans і Alzira
Amèrica
Amèrica, també anomenat el Nou Món, és un dels continents de la Terra.
Veure Edat moderna als Països Catalans і Amèrica
Anglaterra
Anglaterra (England en anglès, Pow Sows en còrnic, Lloegr en gal·lès) és una de les nacions que formen el Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda del Nord, la més gran en extensió i població.
Veure Edat moderna als Països Catalans і Anglaterra
Anna de la Gran Bretanya
Anna de Gran Bretanya i Irlanda (Londres 1665 - 1 d'agost de 1714) fou reina de Gran Bretanya i Irlanda des de l'any 1701 fins a la seva mort el 1714.
Veure Edat moderna als Països Catalans і Anna de la Gran Bretanya
Anoia
LAnoia és una comarca de Catalunya, situada als àmbits territorials del Penedès i les Comarques Centrals.
Veure Edat moderna als Països Catalans і Anoia
António Luís de Sousa
Don António Luís de Sousa o António de Sousa (6 d'abril de 1644 - 25 de desembre de 1721), quart Comte do Prado durant la vida del seu pare, i segon Marquès de les Mines, fou un noble i militar portuguès.
Veure Edat moderna als Països Catalans і António Luís de Sousa
Antoni de Borbó
Antoni de Borbó o Antoni I de Navarra (La Fère, França, 22 d'abril de 1518 - Les Andelys, 17 de novembre de 1562) fou duc de Vendôme, rei de Navarra, comte de Foix i copríncep d'Andorra (1555-1562).
Veure Edat moderna als Països Catalans і Antoni de Borbó
Antoni de Peguera i d'Aimeric
Antoni de Peguera i d'Aimeric (Barcelona, 1682 - València, 1707) fou un polític, militar i escriptor català, membre fundador de l'Acadèmia dels Desconfiats de Barcelona i Primer Coronel del Regiment de Reials Guàrdies Catalanes.
Veure Edat moderna als Països Catalans і Antoni de Peguera i d'Aimeric
Antoni de Villarroel i Peláez
Antonio de Villarroel y Peláez (Barcelona, 4 de desembre de 1656 - la Corunya, 22 de febrer de 1726) va ser un militar defensor de Barcelona durant el setge de 1714.
Veure Edat moderna als Països Catalans і Antoni de Villarroel i Peláez
Antoni Desvalls i de Vergós
Antoni Desvalls i de Vergós (el Poal, Pla d'Urgell, 21 de febrer de 1666 - Viena, 7 de juliol de 1724) fou un militar austriacista català, nomenat primer marquès del Poal.
Veure Edat moderna als Països Catalans і Antoni Desvalls i de Vergós
Antoni Fiter i Rossell
fou un doctor en dret i advocat andorrà.
Veure Edat moderna als Països Catalans і Antoni Fiter i Rossell
Antoni Francesc de Berenguer i de Novell
Antoni Francesc Berenguer i de Novell (?, - ?) fou un militar català, nomenat diputat militar de la Generalitat de Catalunya el mes de juliol de 1713.
Veure Edat moderna als Països Catalans і Antoni Francesc de Berenguer i de Novell
Aragó
Aragó, o l'Aragó (en castellà, en aragonès i oficialment Aragón), és un país constituït com a comunitat autònoma espanyola, descendent de l'antic Regne d'Aragó, i actualment regit per un estatut d'autonomia.
Veure Edat moderna als Països Catalans і Aragó
Aragonesos
Els aragonesos (en aragonès os aragoneses; en castellà los aragoneses) són un poble originari dAragó. 47.686, o un 3%, comparteixen llengua i cultura amb els catalans (els anomenats franjolins); 25.000, o un 2%, parlen aragonès, la llengua pròpia i històrica dels aragonesos, però limitada a les zones septentrionals i orientals.
Veure Edat moderna als Països Catalans і Aragonesos
Arenys de Mar
Escut no oficial d'Arenys de Mar Bandera no oficial d'Arenys de Mar Arenys de Mar és una vila i municipi de Catalunya situat a la comarca del Maresme i la capital judicial de l'Alt Maresme.
Veure Edat moderna als Països Catalans і Arenys de Mar
Armand Jean du Plessis de Richelieu
Armand Jean du Plessis (París, 9 de setembre de 1585 - 4 de desembre de 1642), cardenal-duc de Richelieu, duc de Fronsac i par de França.
Veure Edat moderna als Països Catalans і Armand Jean du Plessis de Richelieu
Arquimbald de Foix
Armes d'Arquimbald de Grailly com a comte consort de Foix Arquimbald de Grailly (? - 1413) fou senyor de Grailly, vescomte de Benauges i captal del Bug i, pel seu matrimoni amb Isabel de Foix, comte de Foix i vescomte de Bearn i de Castellbò (1398-1413).
Veure Edat moderna als Països Catalans і Arquimbald de Foix
Austriacistes
Carles III d'Habsburg Habsburg. A principis del s'anomenaren austriacistes, vigatans, aligots, imperials, alemanys, catalans o maulets (aquest últim sobretot al País Valencià) els partidaris de l'arxiduc Carles d'Àustria del casal dels Habsburg d'Àustria en el conflicte conegut com la Guerra de Successió en què es dirimia quin casal europeu heretava els diferents estats de la monarquia hispànica un cop mort sense descendència Carles II.
Veure Edat moderna als Països Catalans і Austriacistes
Auxilium
Durant l'edat medieval rebia el nom dauxilium (llatí) la prestació d'ajuda que un vassall devia al seu senyor feudal, que generalment era un servei militar.
Veure Edat moderna als Països Catalans і Auxilium
Àfrica del Nord
miniatura L'Àfrica del Nord és una regió del continent africà que habitualment es considera que inclou els estats i territoris següents.
Veure Edat moderna als Països Catalans і Àfrica del Nord
Bac de Roda
Francesc Macià i Ambert, conegut com a Bac de Roda (Sant Pere de Roda (actual Roda de Ter i les Masies de Roda), 28 de maig de 1658 - Vic, 2 de novembre de 1713) fou un militar i un dels signataris del Pacte dels Vigatans participant en l'aixecament a favor de Carles d'Àustria.
Veure Edat moderna als Països Catalans і Bac de Roda
Bages
La comarca del Bages es troba al centre de Catalunya.
Veure Edat moderna als Països Catalans і Bages
Baix Camp
El Baix Camp és una de les tres comarques en què va quedar dividit el Camp de Tarragona en la divisió comarcal de 1936.
Veure Edat moderna als Països Catalans і Baix Camp
Baix Ebre
El Baix Ebre és una comarca de Catalunya.
Veure Edat moderna als Països Catalans і Baix Ebre
Baix Llobregat
Cal Felip al fons El Baix Llobregat és una comarca situada al sud de la província de Barcelona.
Veure Edat moderna als Països Catalans і Baix Llobregat
Baix Penedès
El Baix Penedès és una comarca catalana a la franja litoral del Penedès, que té com a capital el Vendrell.
Veure Edat moderna als Països Catalans і Baix Penedès
Baltasar Escrivà d'Íxer i Montsoriu
Baltasar Escrivà d'Íxer i Montsoriu (València 9 de juny de 1673 – 31 de gener de 1738) III comte de l'Alcúdia, V comte de Xestalgar i XI baró d'Estivella, entre altres títols, fou un destacat aristòcrata valencià, notable erudit i dues vegades virrei del regne de Mallorca.
Veure Edat moderna als Països Catalans і Baltasar Escrivà d'Íxer i Montsoriu
Bandolerisme
Cartell sobre el bandoler Joaquín Murieta El bandolerisme és una activitat criminal duta a terme per bandes armades (normalment amb armes de foc), comandades per un capitost, contra persones o contra propietats.
Veure Edat moderna als Països Catalans і Bandolerisme
Barcelona
Barcelona (pronunciat en català central) és una ciutat i metròpoli a la costa mediterrània de la península Ibèrica.
Veure Edat moderna als Països Catalans і Barcelona
Batalla d'Almansa
La batalla d'Almansa tingué lloc el 25 d'abril del 1707 en el context de la Guerra de Successió Espanyola.
Veure Edat moderna als Països Catalans і Batalla d'Almansa
Batalla d'Almenar
La Batalla d'Almenar es va lliurar el 27 de juliol de 1710 i les tropes del rei Carles III van vèncer les de Felip V.Diccionari d'Història de Catalunya; p. 29; ed.
Veure Edat moderna als Països Catalans і Batalla d'Almenar
Batalla de l'Hort de les Bombes
El Setge de Barcelona de 1706 fou una de les batalles de la Guerra de Successió Espanyola.
Veure Edat moderna als Països Catalans і Batalla de l'Hort de les Bombes
Batalla de Monte de Torrero
La batalla de Saragossa o batalla de la muntanya Torrero es va lluitar el 20 d'agost de 1710 en el marc de la Guerra de Successió Espanyola.
Veure Edat moderna als Països Catalans і Batalla de Monte de Torrero
Batalla de Montjuïc (1705)
La Batalla de Montjuïc fou un dels episodis de la Guerra de Successió Espanyola, en la que els aliats van prendre la fortalesa de Barcelona per immediatament assetjar i prendre la ciutat el 1705.
Veure Edat moderna als Països Catalans і Batalla de Montjuïc (1705)
Batalla de Talamanca
La batalla de Talamanca es lliurà els dies 13 i 14 d'agost de l'any 1714 entre tropes de l'exèrcit de Catalunya i l'exèrcit de Felip V durant la Guerra dels Catalans (1713-1714), la darrera campanya militar de la Guerra de Successió Espanyola a Catalunya.
Veure Edat moderna als Països Catalans і Batalla de Talamanca
Batalla de Villaviciosa de Tajuña
La Batalla de Villaviciosa va tenir lloc el 10 de desembre de 1710 durant la Guerra de Successió Espanyola, un dia després de la batalla de Brihuega.
Veure Edat moderna als Països Catalans і Batalla de Villaviciosa de Tajuña
Batalla del Baluard de Santa Clara
La Batalla del Baluard de Santa Clara fou un episodi destacable del setge de Barcelona durant la Guerra dels Catalans (1713-1714), la darrera campanya militar de la Guerra de Successió Espanyola a Catalunya.
Veure Edat moderna als Països Catalans і Batalla del Baluard de Santa Clara
Batalló
El batalló és una unitat militar tàctica d'infanteria formada per la suma de 2 a 6 companyies, agrupant de 300 a 1.200 homes sota el comandament d'un tinent coronel.
Veure Edat moderna als Països Catalans і Batalló
Bearn
Bearn (en occità: Bearn/Biarn) és una regió i província històrica de França, a Gascunya.
Veure Edat moderna als Països Catalans і Bearn
Benicarló
Benicarló és una ciutat del nord del País Valencià, situada a la comarca del Baix Maestrat, de la qual és el segon municipi per població.
Veure Edat moderna als Països Catalans і Benicarló
Berguedà
El Berguedà és una comarca de Catalunya.
Veure Edat moderna als Països Catalans і Berguedà
Bidasoa
El Bidasoa és un riu basc conegut per la pesca de truita i salmó.
Veure Edat moderna als Països Catalans і Bidasoa
Blanes
Blanes és una vila i municipi de Catalunya situat a la comarca de la Selva, cap de la batllia (partit judicial) de Blanes.
Veure Edat moderna als Països Catalans і Blanes
Botifarra (Mallorca)
Botifarra és el nom popular que rep a Mallorca qualsevol membre de l'antiga noblesa mallorquina.
Veure Edat moderna als Països Catalans і Botifarra (Mallorca)
Botifler
''Botifler''. La flor de lliri (beauté fleur) és el símbol de la Casa de Borbó Botifler és el malnom amb què a la Corona d'Aragó es va titllar els partidaris de Felip V durant la Guerra de Successió Espanyola i que s'oposava al d'«Imperials», «Aguilots», «Maulets» o «Vigatans», els malnoms que van rebre els partidaris de Carles III.
Veure Edat moderna als Països Catalans і Botifler
Cadis
Cadis (en castellà i oficialment Cádiz) és un municipi andalús, capital de la província de Cadis, a Andalusia.
Veure Edat moderna als Països Catalans і Cadis
Calella
Calella és un municipi de la comarca del Maresme.
Veure Edat moderna als Països Catalans і Calella
Calonge i Sant Antoni
Calonge i Sant Antoni és un municipi de Catalunya situat a la comarca del Baix Empordà.
Veure Edat moderna als Països Catalans і Calonge i Sant Antoni
Canamunt i Canavall
Canamunt i Canavall foren els dos bàndols nobiliaris que s'enfrontaren a la ciutat de Mallorca i a tota l'illa a finals del.
Veure Edat moderna als Països Catalans і Canamunt i Canavall
Canet de Mar
Canet de Mar és un municipi de la costa del Maresme que es troba a uns 40 km al nord-est de Barcelona ciutat, a la província homònima, i a 15 km de la capital comarcal, Mataró.
Veure Edat moderna als Països Catalans і Canet de Mar
Capcir
Mapa de Catalunya i de les comarques històriques. El Capcir (localment pronunciat) és una comarca del Principat de Catalunya que actualment es troba sota l'administració de l'Estat francès.
Veure Edat moderna als Països Catalans і Capcir
Capità general de València
Reial Audiència per fer complir les noves lleis, el '''Capità general''' que regia sobre el nombrós exèrcit que garantia l'ocupació, i el Superintendent que cobrava la gravosa fiscalitat que es va imposar als vençuts. Fins i tot els nomenaments més locals depenien directament de la monarquia.
Veure Edat moderna als Països Catalans і Capità general de València
Cardona
Cardona és una vila de Catalunya, cap del municipi del mateix nom, de la comarca del Bages.
Veure Edat moderna als Països Catalans і Cardona
Carlemany
Carlemany (llatí: Carolus Magnus o Karolus Magnus; alemany: Karl der Große; francès: Charlemagne; nascut probablement el 2 d'abril del 742 prop de Lieja i mort el 28 de gener del 814 a Aquisgrà) fou rei dels francs entre el 768 i el 814 (fins al 771 conjuntament amb el seu germà Carloman I).
Veure Edat moderna als Països Catalans і Carlemany
Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic
Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic (Gant, comtat de Flandes, Països Baixos dels Habsburg, Països Baixos espanyols, 24 de febrer de 1500 - Monestir de Yuste (Cuacos de Yuste, municipi), Càceres, 21 de setembre de 1558), també conegut abans del seu ascens com a Carles de Gant, fou emperador del Sacre Imperi Romanogermànic (1519-1556), rei de Castella i Lleó, rei d'Aragó, rei de València, rei de Mallorca i Sicília i comte de Barcelona; rei de Nàpols (1516-1554); arxiduc d'Àustria (1519-1522); i, finalment, príncep d'Astúries (1504-1516).
Veure Edat moderna als Països Catalans і Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic
Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic
Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic (Viena, Sacre Imperi Romanogermànic, 1 d'octubre de 1685 - 20 d'octubre de 1740) fou emperador del Sacre Imperi (1711-1740).
Veure Edat moderna als Països Catalans і Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic
Cartagena
Cartagena o Cartagènia és una ciutat a la Regió de Múrcia, capital legislativa d'aquesta comunitat i capital comarcal del Camp de Cartagena.
Veure Edat moderna als Països Catalans і Cartagena
Cas dels catalans
Catalunya i la traïció d'Utrecht.Albareda Salvadó, Joaquim; El Cas dels Catalans. La conducta dels aliats arran de la Guerra de Successió (1705-1742) Cas dels catalans va ser la denominació utilitzada a les cancelleries europees per referir-se al conjunt de debats i acords sobre la destinació política del Principat de Catalunya en el context de la Pau d'Utrecht (1712-1714) que va posar fi a la Guerra de Successió Espanyola iniciada el 1701.
Veure Edat moderna als Països Catalans і Cas dels catalans
Castell de Bellver
El castell de Bellver és un castell d'estil gòtic català del principi del situat a uns 2,5 quilòmetres al sud-oest de la ciutat de Palma, dalt d'un puig de devers 112 m. Té vistes panoràmiques damunt la ciutat, el seu port principal i el de Portopí, la serra de Tramuntana i el pla central de Mallorca, les quals li donen el nom (del català medieval "bell veer").
Veure Edat moderna als Països Catalans і Castell de Bellver
Castell de Cardona
El castell de Cardona és un castell d'estil romànic i gòtic situat en un turó al costat de Cardona (Bages).
Veure Edat moderna als Països Catalans і Castell de Cardona
Castell de Sant Felip
El Castell de Sant Felip és una fortificació al costat sud de la desembocadura del port de Maó (Menorca) que fou aixecat per ordre de Felip II, a mitjans del, després que l'illa fou atacada per l'almirall otomà Khair ed-Din Barba-rossa el 1535 i el 1558.
Veure Edat moderna als Països Catalans і Castell de Sant Felip
Castella
Corona de Castella a partir del 1492. Castella és un país de la península Ibèrica, i antigament regne.
Veure Edat moderna als Països Catalans і Castella
Castellà
El castellà o espanyol és un idioma nascut a l'antic Regne de Castella; segons Ramón Menéndez Pidal va néixer en una zona que comprèn el centre i est de l'actual Cantàbria, l'oest de Biscaia i d'Àlaba, La Rioja, i el nord de la província de Burgos.
Veure Edat moderna als Països Catalans і Castellà
Castelló de la Plana
Castelló de la Plana —o localment simplement Castelló— és una ciutat del País Valencià, capital de la comarca de la Plana Alta i de la província de Castelló.
Veure Edat moderna als Països Catalans і Castelló de la Plana
Castellbò
Castellbò és un nucli de població del municipi de Montferrer i Castellbò (Alt Urgell) situat a la vall del mateix nom.
Veure Edat moderna als Països Catalans і Castellbò
Catalunya
Situació de Catalunya respecte als Països Catalans Catalunya és un país europeu situat a la Mediterrània occidental, constituït com a comunitat autònoma d'Espanya.
Veure Edat moderna als Països Catalans і Catalunya
Catalunya del Nord
Situació de la Catalunya Nord respecte als Països Catalans La Catalunya del Nord és la part històrica i culturalment catalana i separada, a profit de França, de la resta de Catalunya en virtut del tractat dels Pirineus (el 7 de novembre del 1659).
Veure Edat moderna als Països Catalans і Catalunya del Nord
Catalunya Vella
La Catalunya Vella és un concepte jurídic creat pel jurista Pere Albert al segon quart del per a referir-se als territoris de Catalunya on hi havia pagesos de remença, i que es corresponien només al bisbat de Girona, i la meitat oriental del bisbat de Vic i del bisbat de Barcelona a l'est del riu Llobregat.
Veure Edat moderna als Països Catalans і Catalunya Vella
Caterina I de Navarra
Caterina I de Navarra (1470 - Mont-de-Marsan, França, 1517) fou reina de Navarra, comtessa de Foix i Bigorra, vescomtessa de Bearn, Marsan i Castellbò (1483-1517).
Veure Edat moderna als Països Catalans і Caterina I de Navarra
Cerdanya
Querol (a l'esquerra) i al fons el massís del Carlit. La Cerdanya (o Cerdanya, sense article) és una comarca natural de Catalunya situada als Pirineus Catalans, a la capçalera del riu Segre.
Veure Edat moderna als Països Catalans і Cerdanya
Ceret
Picasso, Pierre Brune i Eudaldo a la dècada del 1950 a Ceret Ceret (en francès, Céret) és la vila capital del Vallespir, a la Catalunya del Nord.
Veure Edat moderna als Països Catalans і Ceret
Charles Mordaunt
Charles Mordaunt, Lord Peterborough (1658 – Lisboa, 25 d'octubre de 1735) va ser un polític i militar anglès.
Veure Edat moderna als Països Catalans і Charles Mordaunt
Codi Civil de Catalunya
El Codi Civil de Catalunya, que recull la majoria del dret civil català, està format per sis llibres, i cada llibre format per títols, capítols i seccions.
Veure Edat moderna als Països Catalans і Codi Civil de Catalunya
Combat del Congost
El combat del Congost fou un enfrontament armat produït l'any 1705 entre tropes de miquelets austriacistes revoltats a la comarca d'Osona sota el lideratge dels patriotes que havien inspirat l'anomenat Pacte dels Vigatans i les forces borbòniques comandades pel Comte de Centelles, comissionat pel Virrei de Catalunya Francisco Antonio Fernández de Velasco y Tovar.
Veure Edat moderna als Països Catalans і Combat del Congost
Companyia d'Osona
La Companyia d'Osona, coneguda com Els Vigatans fou una unitat paramilitar catalana del tipus miquelet que practicava la guerra guerrejada inicialment contra les tropes franceses que penetraven a Catalunya, però que, més tard, quan arribà el problema de la successió a la corona d'Espanya, s'aixecaren en armes en favor de Carles d'Austria enfront de Felip V d'Espanya.
Veure Edat moderna als Països Catalans і Companyia d'Osona
Comtat de Bigorra
El comtat de Bigorra (en occità: Comtat de Bigòrra) fou una jurisdicció feudal d'Aquitània a la regió de Tarba (Tarbes) que va prendre el seu nom d'un castell.
Veure Edat moderna als Països Catalans і Comtat de Bigorra
Conca de Barberà
La Conca de Barberà és una comarca de Catalunya situada al nord del Camp de Tarragona.
Veure Edat moderna als Països Catalans і Conca de Barberà
Conferència de Cervera
La Conferència de Cervera va tenir lloc el 13 de juny de 1713 a la ciutat de Cervera entre el comte de Königsegg, en nom del mariscal Starhemberg, lloctinent de Carles III i el marquès de Grimaldi, en nom del Duc de Pòpuli, comandant en cap de l'exèrcit de Felip V, amb la presència d'emissaris anglesos.
Veure Edat moderna als Països Catalans і Conferència de Cervera
Conflent
El Conflent és una comarca de la Catalunya del Nord, amb capital a Prada, administrativament part del departament francès dels Pirineus Orientals.
Veure Edat moderna als Països Catalans і Conflent
Conquesta austriacista de Menorca
La conquesta austriacista de Menorca fou un dels episodis de la Guerra de Successió Espanyola, consistent a la conquesta de l'illa de Menorca per part de tropes militars angleses.
Veure Edat moderna als Països Catalans і Conquesta austriacista de Menorca
Conquesta de la ciutat de Balansiya
La conquesta de la ciutat de València, anomenada Balansiya fins a la conquesta, es produí oficialment el 9 d'octubre de 1238 per part de les tropes catalano-aragoneses de Jaume I.
Veure Edat moderna als Països Catalans і Conquesta de la ciutat de Balansiya
Consell de Castella
Territoris adscrits al Consell de Flandes El Consell de Castella, conegut oficialment en castellà com a Real y Supremo Consejo de Castilla (Reial i Suprem Consell de Castella), era la columna vertebral i principal centre de poder de l'estructura de govern de la Monarquia Hispànica durant l'edat moderna (segles XVI al), època que es coneix com a polisinodal, és a dir, amb multiplicitat de Consells.
Veure Edat moderna als Països Catalans і Consell de Castella
Consell de Cent
Saló de Cent El Consell del Cent era una institució de govern durant l'antic règim a la ciutat de Barcelona que fou establerta al i que perduraà fins al.
Veure Edat moderna als Països Catalans і Consell de Cent
Consell General d'Andorra
El Consell General d'Andorra, històricament anomenat Consell General de les Valls, és el parlament unicameral d'Andorra.
Veure Edat moderna als Països Catalans і Consell General d'Andorra
Consell Sobirà del Rosselló
El Consell Sobirà del Rosselló va ser creat el 1660 poc després de l'annexió de la Catalunya del Nord al Regne de França arran del tractat dels Pirineus de 1659.
Veure Edat moderna als Països Catalans і Consell Sobirà del Rosselló
Conseller en cap de Barcelona
Monument a Joan Pere Fontanella (Olot, 1576-Olot, 1649), '''Conseller en Cap''' durant la Guerra dels Segadors, al passeig de Barcelona d'Olot. El Conseller en cap de Barcelona era el primer i superior jeràrquicament dels sis magistrats que governaven la ciutat de Barcelona, assessorats pel Consell de Cent.
Veure Edat moderna als Països Catalans і Conseller en cap de Barcelona
Constitucions catalanes
Primer volum de la compilació del 1702 Les Constitucions de Catalunya eren les lleis generals del Principat de Catalunya (constitucions, capítols i actes de Cort) estatuïdes i ordenades pel senyor rei comte de Barcelona amb el consentiment, lloació i aprovació dels tres estaments de la Cort General de Catalunya.
Veure Edat moderna als Països Catalans і Constitucions catalanes
Corberes
Les Corberes (en occità Corbièras o Corbièiras; en francès Corbières) o massís de les Corberes són un conjunt de muntanyes al límit entre el Rosselló i la Fenolleda al sud i l'Aude (Llenguadoc) al nord.
Veure Edat moderna als Països Catalans і Corberes
Corona d'Aragó
La Corona d'Aragó coneguda també per altres denominacions com ara Corona catalanoaragonesa, fou el conjunt de territoris que estigueren sota la jurisdicció del rei d'Aragó des del 1162 fins al 1715.
Veure Edat moderna als Països Catalans і Corona d'Aragó
Coronela
Amb el nom de Coronela es denominaven les milícies urbanes de les principals ciutats de Catalunya durant l'edat moderna com la Coronela de Barcelona, Coronela de Lleida, Coronela de Tortosa, Coronela de Tarragona o coronela de Manresa, ciutats que a l'empara de les Constitucions Catalanes gaudien d'autonomia per armar i defensar-se en cas d'agressió.
Veure Edat moderna als Països Catalans і Coronela
Coronela de Barcelona
La Coronela era la força armada del municipi de Barcelona, amb finalitats defensives.
Veure Edat moderna als Països Catalans і Coronela de Barcelona
Corpus Christi
L'ou com balla al claustre de la Catedral de Barcelona Processó del ''Corpus Christi'' a l'avinguda del Portal de l'Àngel de Barcelona Corpus a Picanya El Corpus Christi (en llatí «cos de Crist») o simplement corpus és una festa de l'església Catòlica en què es venera l'eucaristia.
Veure Edat moderna als Països Catalans і Corpus Christi
Corpus de Sang
El Corpus de Sang va ser un avalot ocorregut a Sant Andreu de Palomar el 7 de juny de 1640, Corpus Christi, protagonitzat per un grup de segadors en el marc de descontentament generalitzat al Principat de Catalunya pels costos que estava ocasionant la Guerra dels Trenta Anys (1618-1648).
Veure Edat moderna als Països Catalans і Corpus de Sang
Corts Catalanes
La Cort General de Catalunya o Corts Catalanes fou l'òrgan legislatiu del Principat de Catalunya des del fins al, les quals eren convocades pel rei d'Aragó i comte de Barcelona.
Veure Edat moderna als Països Catalans і Corts Catalanes
Corts de Barcelona (1701-1702)
Constitucions de la Cort general de 1701-1702 Les Corts de Barcelona de 1701 van ser presidides pel rei borbó Felip IV d'Aragó.
Veure Edat moderna als Països Catalans і Corts de Barcelona (1701-1702)
Dénia
Dénia és una ciutat del País Valencià, capital de la comarca de la Marina Alta i també de la comarca històrica del Marquesat de Dénia.
Veure Edat moderna als Països Catalans і Dénia
Decrets de Nova Planta
Nieva (2004:53) Reial Audiència de Catalunya, que a partir d'aleshores quedà sota la seva presidència en tots els afers governatius i d'administració, convertint-lo en l'executor de la «reial voluntat» sobre el territori. Reial Cèdula de 16-III-1716 Nova Planta de la Reial Audiència del Regne de Mallorca.
Veure Edat moderna als Països Catalans і Decrets de Nova Planta
Departament de les Boques de l'Ebre
Les Boques de l'Ebre fou un departament francès de la Catalunya integrada dins el Primer Imperi Francès de Napoleó I, quan aquest separà Catalunya del Regne d'Espanya.
Veure Edat moderna als Països Catalans і Departament de les Boques de l'Ebre
Departament de Montserrat
El Departament de Montserrat fou un departament francès de la Catalunya integrada dins el Primer Imperi Francès de Napoleó I, quan aquest separà Catalunya del Regne d'Espanya.
Veure Edat moderna als Països Catalans і Departament de Montserrat
Departament del Segre
El Departament del Segre fou un departament francès de la Catalunya integrada dins el Primer Imperi Francès de Napoleó I, quan aquest separà Catalunya del Regne d'Espanya.
Veure Edat moderna als Països Catalans і Departament del Segre
Departament del Ter
El Departament del Ter fou un departament francès de la Catalunya integrada dins el Primer Imperi Francès de Napoleó I, quan aquest separà Catalunya del Regne d'Espanya.
Veure Edat moderna als Països Catalans і Departament del Ter
Departament francès
Mapa dels departaments francesos. Els departaments d'ultramar i l'aglomeració parisenca estan representats a una escala diferent. El departament (département) és una divisió territorial de França i una col·lectivitat territorial, és a dir una persona jurídica de dret públic diferent de l'Estat, invertida amb una missió d'interès general referent al departament, entès com a territori.
Veure Edat moderna als Països Catalans і Departament francès
Deseiximent
El deseiximent era el trencament fet per un vassall de l'homenatge que havia fet al senyor.
Veure Edat moderna als Països Catalans і Deseiximent
Desembarcament de Barcelona
El desembarcament de Barcelona fou un dels episodis de la Guerra de Successió Espanyola, en la qual les forces aliades van intentar prendre la ciutat de Barcelona el 1704.
Veure Edat moderna als Països Catalans і Desembarcament de Barcelona
Diego Leonardo Davila
El brigadier Diego Leonardo Dávila (?- 1709) va ser un militar borbònic durant la guerra de Successió a la corona espanyola.
Veure Edat moderna als Països Catalans і Diego Leonardo Davila
Dietari de la Generalitat
El dietari de la Generalitat, o dietari de la Diputació del General, és un recull i registre diari dels esdeveniments militars, polítics i religiosos del Principat de Catalunya.
Veure Edat moderna als Països Catalans і Dietari de la Generalitat
Dinastia Trastàmara
Es dona el nom de Dinastia Trastàmara a un casal de reis que van governar el Regne de Castella, de 1369 a 1504; la Corona d'Aragó, de 1412 a 1516; el Regne de Navarra, de 1425 a 1479; i al Regne de Sicília i Nàpols, de 1412 a 1516.
Veure Edat moderna als Països Catalans і Dinastia Trastàmara
Diputació del General de Catalunya
La Diputació del General del Principat de Catalunya era un òrgan del Principat de Catalunya que vetllava pel compliment de les constitucions i altres lleis catalanes.
Veure Edat moderna als Països Catalans і Diputació del General de Catalunya
Domènec Perera
Domènec Perera (?, - Barcelona, 1706) fou un diplomàtic i advocat català.
Veure Edat moderna als Països Catalans і Domènec Perera
Edat mitjana
Berenguer de Palou i els magnats Bernat de Centelles i Gilabert de Cruïlles durant la conquesta de Mallorca (1229) (frescos del Palau Aguilar de Barcelona, MNAC) L'edat mitjana o edat medieval és el període de la història d'Europa que va des del fins al.
Veure Edat moderna als Països Catalans і Edat mitjana
Edat moderna
rei protector de les arts, distant i sever, segur de les seves col·laboracions majestuoses, guerrer i temible. Al seu voltant els personatges estan paralitzats i en actitud deferent. És la imatge que el rei difon en les diferents representacions pictòriques i que es correspon a la imposició d'una nova sociabilitat on es concedeix als nobles el privilegi visible de la seva eminència social, però a canvi d'una absoluta submissió a l'autoritat eminentíssima del rei.ARIES, Philippe i DUBY, Georges.
Veure Edat moderna als Països Catalans і Edat moderna
Elda
Elda és una ciutat del País Valencià situada a la vora del Vinalopó, a la comarca del Vinalopó Mitjà de la qual és capital administrativa.
Veure Edat moderna als Països Catalans і Elda
Elionor I de Navarra
Armes personals d'Elionor I de Navarra. Les del seu pare Joan II d'Aragó i les del seu marit Gastó IV de Foix Elionor I de Navarra (Olite, Navarra, 2 de febrer de 1426 – Tudela, Navarra, 12 de febrer de 1479) fou princesa d'Aragó i infanta de Navarra, reina titular de Navarra (1464-1479) i reina de Navarra (1479), i princesa de Girona (1461-1462).
Veure Edat moderna als Països Catalans і Elionor I de Navarra
Elx
Elx (IPA), en i oficialment, Elche/Elx és una ciutat del País Valencià, capital de la comarca del Baix Vinalopó, a la vora del riu Vinalopó.
Veure Edat moderna als Països Catalans і Elx
Empordà
LEmpordà és una comarca històrica catalana sense ús administratiu compresa entre les serres de l'Albera i les Gavarres.
Veure Edat moderna als Països Catalans і Empordà
Enric de Navarra
* Enric I de Navarra (~1244 - 1274), rei de Navarra i comte de Xampanya (1270-1274).
Veure Edat moderna als Països Catalans і Enric de Navarra
Enric IV de França
Enric IV de França i III de Navarra (Pau, 1553 - París, 1610) fou rei de Navarra, comte de Foix i Bigorra, vescomte de Bearn i Marsan (1572-1610), rei de França (1589-1610) i copríncep d'Andorra (1562-1610).
Veure Edat moderna als Països Catalans і Enric IV de França
Ermengol Amill
Ermengol Amill (Bonestarre, 1665 – Crotona, 1732) fou militar català durant la Guerra de Successió Espanyola.
Veure Edat moderna als Països Catalans і Ermengol Amill
Espanya
Espanya o el Regne d'Espanya (en castellà i gallec: Reino de España, en basc: Espainiako Erresuma, en asturià: Reinu d'España, en occità: Reialme d'Espanha, en aragonès: Reino d'Espanya) és un estat del sud-oest d'Europa, que ocupa la major part de la península Ibèrica, la qual comparteix amb Andorra, França (l'Alta Cerdanya), Gibraltar i Portugal.
Veure Edat moderna als Països Catalans і Espanya
Exèrcit de Catalunya (1713-1714)
LExèrcit del Principat de Catalunya fou l'exèrcit alçat i pagat per l'aristocràcia catalana, la Diputació del General de Catalunya i la Junta de Braços (Corts Catalanes sense rei) el 9 de juliol de 1713 després de la traïció anglesa amb la Pau d'Utrecht i la retirada de les tropes imperials pel Conveni de l'Hospitalet.
Veure Edat moderna als Països Catalans і Exèrcit de Catalunya (1713-1714)
Expedició del diputat militar
L'Expedició del diputat militar o Expedició del Braç Militar fou una operació militar duta a terme entre 9 d'agost i el 5 d'octubre del 1713 durant la Guerra dels catalans (1713-1714), la darrera campanya militar de la Guerra de Successió Espanyola a Catalunya.
Veure Edat moderna als Països Catalans і Expedició del diputat militar
Expulsió dels moriscos
Embarcament de moriscos en el Grau de València, per Pere Oromig, uns anys després dels fets Els decrets d'expulsió dels moriscos (1609-1614), foren promulgats per Felip III, i ordenaven als moriscos dels diferents regnes o territoris de la Monarquia Catòlica el seu exili perpetu.
Veure Edat moderna als Països Catalans і Expulsió dels moriscos
Felanitx
Felanitx és una ciutat i municipi del sud-est de Mallorca que forma part de la comarca del Migjorn.
Veure Edat moderna als Països Catalans і Felanitx
Felip d'Orleans, Regent de França
Felip d'Orleans, Regent de França (Saint-Cloud, 2 d'agost de 1674 - Versalles, 1723) fou el segon duc d'Orleans de la seva nissaga però tercer amb el nom de Felip, príncep de sang de França de la casa dels Orleans, amb el tractament d'altesa reial.
Veure Edat moderna als Països Catalans і Felip d'Orleans, Regent de França
Felip IV de Castella
Felip IV de Castella, III d'Aragó i de Portugal, dit el Gran o el Rei Planeta (Valladolid, 8 d'abril de 1605 - Madrid, 1665), fou monarca d'Espanya (1621-1665).
Veure Edat moderna als Països Catalans і Felip IV de Castella
Felip V d'Espanya
Felip IV d'Aragó i V de Castella (Versalles, 19 de desembre de 1683 - Madrid, 9 de juliol de 1746), anomenat oficiosament Felip V d'Espanya, tot i que mai es va intitular així, dit l'Animós, o el Socarrat en el País Valencià, va ser monarca d'Espanya de 1700 a 1746, amb una breu interrupció d'uns mesos el 1724, quan abdicà i va regnar el seu fill Lluís.
Veure Edat moderna als Països Catalans і Felip V d'Espanya
Fenolleda
Localització de la Fenolleda a Catalunya Nord. El Fenolledès o la Fenolleda (en occità: Fenolhedés, ant. Fenolhet i potser la Fenolheda; en francès: le Fenouillèdes, error d'interpretació de la forma occitana, que, traduïda, donaria Le Fenouilledais) és una comarca de llengua occitana, amb capital a Sant Pau de Fenollet, que forma part d'Occitània i de la regió històrica del Llenguadoc.
Veure Edat moderna als Països Catalans і Fenolleda
Ferran el Catòlic
Ferran el Catòlic (Sos, Regne d'Aragó, 10 de març de 1452 - Madrigalejo, Regne de Castella, 23 de gener de 1516) fou un dels Reis Catòlics, juntament amb Isabel de Castella.
Veure Edat moderna als Països Catalans і Ferran el Catòlic
Ferran Soldevila i Zubiburu
Ferran Soldevila i Zubiburu (Barcelona, 24 d'octubre de 1894 — Barcelona, 19 de maig de 1971) fou un historiador i escriptor català.
Veure Edat moderna als Països Catalans і Ferran Soldevila i Zubiburu
Feudalisme
El feudalisme fou el sistema polític, jurídic, econòmic i social dut a terme durant l'edat mitjana a Europa, amb l'objectiu de protegir la població d'aquella època.
Veure Edat moderna als Països Catalans і Feudalisme
Fortalesa de la Ciutadella
La Ciutadella de Barcelona fou una fortalesa construïda després de la guerra de Successió Espanyola amb la intenció de reprimir els barcelonins.
Veure Edat moderna als Països Catalans і Fortalesa de la Ciutadella
França
França, oficialment la República Francesa, és un estat constituït per una metròpoli i per territoris d'ultramar.
Veure Edat moderna als Països Catalans і França
François Bidal d'Asfeld
Claude François Bidal (1665-1743) va ser marqués d'Asfeld i general francés nomenat mariscal de França el 1734.
Veure Edat moderna als Països Catalans і François Bidal d'Asfeld
Francesc I de Navarra
Francesc I de Navarra (?, 1467 - Pau, 1483), també conegut com a Francesc Febus, va ser rei de Navarra (1479-1483) i comte de Foix i de Bigorra, vescomte de Bearn i de Castellbò i copríncep d'Andorra (1471 i 1483).
Veure Edat moderna als Països Catalans і Francesc I de Navarra
Francisco Antonio Fernández de Velasco y Tovar
Francisco Antonio Fernández de Velasco y Tovar fou un aristòcrata castellà que ostentà el Ducat de Frias amb Grandesa d'Espanya.
Veure Edat moderna als Països Catalans і Francisco Antonio Fernández de Velasco y Tovar
Furs de València
Els Furs de València i, per extensió, Furs de la Ciutat i Regne de València o, simplement, els Furs valencians, foren una de les fonts de dret pròpies del Regne de València.
Veure Edat moderna als Països Catalans і Furs de València
Gandia
Gandia és una ciutat del País Valencià, capital de la comarca de la Safor.
Veure Edat moderna als Països Catalans і Gandia
Gaspar de Guzmán y Pimentel
Gaspar de Guzmán y Pimentel, més conegut com a comte-duc d'Olivares (Roma, 6 de gener de 1587 - Toro, 22 de juliol de 1645), fou un aristòcrata i polític castellà, privat del rei Felip IV.
Veure Edat moderna als Països Catalans і Gaspar de Guzmán y Pimentel
Gastó IV de Foix
Gastó IV de Foix, I de Bigorra i XI de Bearn (1425 - Roncesvalls, Regne de Navarra, 21 de juliol de 1472) fou vescomte de Castellbò (1423-1462); i comte de Foix i Bigorra, vescomte de Narbona, Marsan, Gabardà i Lautrec (1436-1472).
Veure Edat moderna als Països Catalans і Gastó IV de Foix
Gènova
Gènova (en italià, Genova; en lígur, Zena) és una ciutat d'Itàlia que té 600.000 habitants, anomenats genovesos.
Veure Edat moderna als Països Catalans і Gènova
Generalitat de Catalunya
La Generalitat de Catalunya és el sistema institucional en què s'organitza políticament l'autogovern de Catalunya.
Veure Edat moderna als Països Catalans і Generalitat de Catalunya
Germana de Foix
Germana de Foix (Foix, 1488 - Llíria, 15 d'octubre de 1536) fou virreina de València (1523-1536), reina consort d'Aragó (1505-1516) i vescomtessa de Castellbò (1513-1536).
Veure Edat moderna als Països Catalans і Germana de Foix
Germans Nebot
Façana de Cal Gallissà, la casa que fou de la família Nebot. A la façana de la casa encara s'hi conserva l'escut d'armes de la família Nebot. Diu la llegenda que les ferradures de l'escut fan referència a una batalla que guanyaren els germans Nebot posant a del revés les ferradures dels seus cavalls i despistant als enemics.
Veure Edat moderna als Països Catalans і Germans Nebot
Gibraltar
Gibraltar o millor Gibaltar és un territori britànic d'ultramar que inclou el penyal de Gibraltar i els seus encontorns, amb una gran importància estratègica perquè domina la riba nord de l'estret de Gibraltar, que uneix el mar Mediterrani i l'Atlàntic.
Veure Edat moderna als Països Catalans і Gibraltar
Girona
Girona és una ciutat i un municipi del nord-est de Catalunya, capital de la comarca del Gironès, de la vegueria de Girona i de la província de Girona.
Veure Edat moderna als Països Catalans і Girona
Giulio Raimondo Mazzarino
Cardenal Mazzarino, prelat i estadista francès, per Pierre Louis Bouchart El Cardenal Mazzarino o Mazarin, nascut Giulio Raimondo Mazzarino el 14 de juliol de 1602, a Pescina (llavors Regne de Nàpols, territori de la Corona d'Aragó, avui Itàlia) i mort el 9 de març de 1661 a Vincennes, França, va ocupar el càrrec de primer ministre de França des del 1642, fins a la seva mort.
Veure Edat moderna als Països Catalans і Giulio Raimondo Mazzarino
Gran i General Consell
El Decret de Nova Planta va suprimir les institucions forals mallorquines. El Gran i General Consell era el màxim òrgan políticoadministratiu i de representació del Regne de Mallorca.
Veure Edat moderna als Països Catalans і Gran i General Consell
Guerra de Successió Espanyola
La Guerra de Successió Espanyola (1701 –1715) va ser un conflicte bèl·lic internacional que, a més d'afectar el conjunt d'Europa, va incloure la Guerra de la reina Anna a l'Amèrica del Nord, com també accions de pirates i corsaris a les costes de l'Amèrica espanyola.
Veure Edat moderna als Països Catalans і Guerra de Successió Espanyola
Guerra dels Segadors
La guerra dels Segadors (o Guerra de Separació o Secessió) fou un conflicte bèl·lic que afectà bona part del Principat de Catalunya entre els anys 1640 i 1652 i que tingué com a efecte més perdurable la signatura del Tractat dels Pirineus (1659) entre Espanya i França pel qual se separava del Principat de Catalunya el comtat de Rosselló, el Conflent, el Vallespir, el Capcir i una part del comtat de Cerdanya, que passaren a mans franceses.
Veure Edat moderna als Països Catalans і Guerra dels Segadors
Guerra dels Trenta Anys
La guerra dels Trenta Anys (1618 - 1648) fou un conflicte europeu que modificà contínuament les fronteres de nombrosos estats i que es prolongà entre França i la monarquia hispànica fins al 1659.
Veure Edat moderna als Països Catalans і Guerra dels Trenta Anys
Guillem d'Areny-Plandolit
va ser un noble urgellenc, baró de Senaller i Gramenet, polític i industrial andorrà que es dedicava a la indústria del ferro al Principat d'Andorra i va encapçalar la Nova Reforma andorrana de reforma de les institucions andorranes, sent Síndic General.
Veure Edat moderna als Països Catalans і Guillem d'Areny-Plandolit
Henri de Massue
Henri de Massue, Marques de Ruvigny, 1r Comte de Galway Henri de Massue, Marques de Ruvigny, després Comte de Galway (9 d'abril de 1648 - 3 de setembre de 1720), fou un militar francès i diplomàtic influent a la Guerra dels Nou Anys i la Guerra de Successió Espanyola.
Veure Edat moderna als Països Catalans і Henri de Massue
Hostalric
Hostalric és una vila i municipi de Catalunya situat a la comarca de la Selva.
Veure Edat moderna als Països Catalans і Hostalric
Illa
Vista de satèl·lit de l''''illa''' de Formentera, situada a la mar Mediterrània Relleu de Tenerife vist des de satèl·lit. Una illa o ísola és un territori terrestre envoltat d'aigua, sigui de mar, de riu o de llacs.
Veure Edat moderna als Països Catalans і Illa
Illa dels Faisans
L'illa dels Faisans (en èuscar Konpantzia, en castellà Isla de los Faisanes, en francès Île des Faisans, Île de la Conférence o Île de l'Hôpital) és una illa de vora 6820 m² que es troba al riu Bidasoa.
Veure Edat moderna als Països Catalans і Illa dels Faisans
Illes Balears
Taula de Torralba d'en Salort Les Illes Balears són un arxipèlag de la Mediterrània occidental, format per quatre grans illes (Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera) i diversos illots.
Veure Edat moderna als Països Catalans і Illes Balears
Imperi Espanyol
mite romà de les Columnes d'Hèrcules (Estret de Gibraltar), que es creia que eren els límits del món, i l'advertència ''Non Terrae Plus ultra'' (No existeix terra mes allà). L'Imperi Espanyol fou el conjunt de territoris a Europa, Amèrica, Àsia, Àfrica i Oceania que estigueren sota el domini de la Monarquia Hispànica al llarg de la història.
Veure Edat moderna als Països Catalans і Imperi Espanyol
Indianes
Teixit d''''indiana''' de Narcisse-Alexandre Buquet (Rouen, v. 1855) Motlle de fusta per a l'estampació d'indianes, al Museu d'Història de Barcelona Botiga d'indianes. Pintura atribuïda a Gabriel Planella i Conxello. Col·lecció del Museu d'Història de Barcelona.
Veure Edat moderna als Països Catalans і Indianes
Inquisició
Galileo Galilei jutjat per la Inquisició La inquisició va ser un seguit d'institucions judicials, majoritàriament a l'Església Catòlica Romana, d'origen medieval i que tenien com a missió vetllar per la integritat dels costums i per la puresa de la fe cristiana i de combatre i castigar les heretgies (les idees que l'Església considerava falses).
Veure Edat moderna als Països Catalans і Inquisició
Inquisició espanyola
La tortura de la Inquisició, dibuix del 1700 El Tribunal del Sant Ofici de la Inquisició, comunament conegut com a Inquisició espanyola, va ser una institució fundada el 1478 pels Reis Catòlics que, sota el control directe de la Corona, estava encarregada de mantenir l'ortodòxia catòlica en els seus regnes.
Veure Edat moderna als Països Catalans і Inquisició espanyola
Insaculació
Insaculació emprada en la "Coupe de France" als estudis RTL (1978) La insaculació era una forma d'elecció de càrrecs feta per sorteig, consisteix en la selecció dels funcionaris polítics com a mostra aleatòria d'un grup més gran de candidats, un sistema destinat a garantir que totes les parts competents i interessades tinguin una igualtat d'accés a càrrecs públics.
Veure Edat moderna als Països Catalans і Insaculació
Iparralde
Iparralde o País Basc del Nord (en basc Iparralde o Ipar Euskal Herria) és el conjunt de territoris històrics del País Basc sota administració francesa.
Veure Edat moderna als Països Catalans і Iparralde
Isabel de Foix
Armes d'Isabel de Foix Isabel de Foix o Elisabet de Castellbò (? - 1426) fou comtessa de Foix i vescomtessa de Bearn, Marsan i Castellbò (1398-1413).
Veure Edat moderna als Països Catalans і Isabel de Foix
Isabel I de Castella
Isabel I de Castella o Isabel la Catòlica (Madrigal de las Altas Torres, Regne de Castella, 22 d'abril de 1451 - Medina del Campo, 26 de novembre de 1504) fou reina de Castella (1474-1504), reina consort de Sicília (1469-1504) i d'Aragó (1479-1504).
Veure Edat moderna als Països Catalans і Isabel I de Castella
Jaca
Jaca és una ciutat aragonesa situada a la comarca de la Jacetània (província d'Osca), a la vall de l'Aragó.
Veure Edat moderna als Països Catalans і Jaca
James Fitz-James Stuart
James Fitz-James Stuart (Moulins, regne de França, 21 d'agost de 1670 - Philippsburg, Sacre Imperi Romanogermànic, 12 de juny de 1734), sovint conegut com a duc de Berwick, va ser un militar i aristòcrata franco-anglès al servei de Lluís XIV de França durant la Guerra de Successió Espanyola.
Veure Edat moderna als Països Catalans і James Fitz-James Stuart
Jaume el Barbut
Jaume Joseph Cayetano Alfonso Juan (Crevillent, 1783 - Múrcia, 1824), més conegut com a Jaume el Barbut o Jaume de la Serra, va ser un bandoler de principis de.
Veure Edat moderna als Països Catalans і Jaume el Barbut
Jaume el Conqueridor
Jaume el Conqueridor, anomenat també Jaume I d'Aragó (Montpeller, Senyoria de Montpeller, 2 de febrer del 1208 - Alzira, Regne de València, 27 de juliol del 1276; en castellà Jaime o Jacobo i Santiago, en occità i català antic Jacme, en aragonès modern Chaime i en llatí Iacobus, tots provenen del nom hebreu Iaakov, que significa 'que Déu protegeixi'), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, rei de Mallorca, rei de València, comte de Barcelona, comte d'Urgell, i senyor de Montpeller (1213-1276).
Veure Edat moderna als Països Catalans і Jaume el Conqueridor
Jaume Ruiz de Castellblanch
Jaume Ruiz de Castellblach (Torre Baixa, 1595 - Madrid, 1672) va ser un acreditat bandoler que va actuar a la comarca valenciana del Racó d'Ademús i terres del voltant a mitjan.
Veure Edat moderna als Països Catalans і Jaume Ruiz de Castellblanch
Jean Baptiste du Casse
Jean-Baptiste du Casse (Saubuça, 2 d'agost de 1646 - Bourbon-l'Archambault, 25 de juny de 1715) fou un almirall francès, governador de Saint-Domingue entre 1691 i 1703.
Veure Edat moderna als Països Catalans і Jean Baptiste du Casse
Joan Antoni de Boixadors Pacs i de Pinós
Joan Antoni de Boixadors Pacs i de Pinós, conegut també com a Joan Antoni de Pacs (Badalona, 1672 - San Pier d'Arena, Gènova, 1745), militar, polític, erudit i músic.
Veure Edat moderna als Països Catalans і Joan Antoni de Boixadors Pacs i de Pinós
Joan Baptista Basset i Ramos
Joan Baptista Basset i Ramos (Alboraia, c. 1654 - Segòvia, 15 de gener del 1728) fou un militar austriacista que va encapçalar la revolta valenciana contra Felip V al capdavant dels maulets.
Veure Edat moderna als Països Catalans і Joan Baptista Basset i Ramos
Joan el Caçador
Joan el Caçador, el Descurat o l'Amador de la Gentilesa, anomenat també Joan I d'Aragó (Perpinyà, Principat de Catalunya, 27 de desembre del 1350 - Foixà, Principat de Catalunya, 19 de maig del 1396; en aragonès Juan i en llatí Johannes), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, de Mallorca, de València i de Sardenya i Còrsega, i comte de Barcelona, de Rosselló i de Cerdanya (1387-1396); i duc de Girona (1351-1397).
Veure Edat moderna als Països Catalans і Joan el Caçador
Joan el Sense Fe
Joan el Sense Fe o el Gran, anomenat també Joan II d'Aragó, Joan II de Catalunya-Aragó, Joan I de Sicília i Joan II de Navarra (Medina del Campo, 1398 - Barcelona, 1479), fou rei d'Aragó, de València, de Mallorca (1458-1479), de Sicília (1458-1468) i de Navarra (1425-1479); duc de Montblanc (1412-1458) i de Gandia (1433-1439 i 1461-1479); comte de Barcelona (1458-1479) i de Ribagorça (1425-1458).
Veure Edat moderna als Països Catalans і Joan el Sense Fe
Joan III Albret
Armes personals Joan III Albret Armes de Joan III Albret coma rei consort de Navarra Armes de Joan III Albret coma rei consort de Navarra Joan III Albret o Joan III de Navarra (1469 - Pau, 1516) fou senyor d'Albret, vescomte de Tartàs, comte de Perigord i vescomte de Llemotges (1481-1516) i rei de Navarra i comte de Foix (1484-1516).
Veure Edat moderna als Països Catalans і Joan III Albret
Joan Josep d'Àustria
Joan Josep d'Àustria (Madrid, 7 d'abril de 1629- íd. 1679) fou un militar i administrador reial que va esdevenir Virrei de Catalunya (1652-1656).
Veure Edat moderna als Països Catalans і Joan Josep d'Àustria
Joan Miquel Saura i Morell
XVIII. Correspon a les armes dels "Saura, Morell, Martorell i Squella". Aquests són els llinatges den Joan Miquel Saura i Morell i la seva esposa n’Àgueda Martorell i Squella. Joan Miquel Saura Morell fou un membre del braç militar de cavallers i donzells, cúspide de la societat medieval i moderna menorquina.
Veure Edat moderna als Països Catalans і Joan Miquel Saura i Morell
Joan Sala i Ferrer
Joan Sala i Ferrer, anomenat també Joan de Serrallonga (Viladrau, 21 d'abril de 1594 - Barcelona, 8 de gener de 1634) va ser un bandoler català que ha romàs com a personatge de llegenda, recordat pels balls d'en Serrallonga dedicats a ell i per la novel·la Don Joan de Serrallonga de Víctor Balaguer.
Veure Edat moderna als Països Catalans і Joan Sala i Ferrer
Joan Vilar i Ferrer
Joan Vilar i Ferrer (Gaià, ? - ?, després del 1726) fou un militar català durant la Guerra de Successió Espanyola.
Veure Edat moderna als Països Catalans і Joan Vilar i Ferrer
Joana III de Navarra
Joana III de Navarra, coneguda coma Joana d'Albret (Pau, Aquitània 1528 - París 1572), fou reina de Navarra suo iure, comtessa de Foix i Bigorra, vescomtessa de Bearn, Marsan, Tartàs i senyora d'Albret (1555-1572).
Veure Edat moderna als Països Catalans і Joana III de Navarra
John Leake
Sir John Leake (Rotherhithe, 4 de juliol de 1656 - Greenwich, 21 d'agost de 1720) va ser un almirall de la Royal Navy i un polític que va estar present a la Cambra dels Comuns del Regne Unit entre 1708 -1715.
Veure Edat moderna als Països Catalans і John Leake
Jordi de Hessen-Darmstadt
Georg von Hessen-Darmstadt (Darmstadt, Hessen, 25 d'abril de 1669 - Barcelona, 13 de setembre de 1705), conegut en català per Jordi de Darmstadt o Príncep Jordi, fou un militar alemany que assolí fama en diverses guerres europees del i durant la Guerra de Successió Espanyola.
Veure Edat moderna als Països Catalans і Jordi de Hessen-Darmstadt
Jordi I de la Gran Bretanya
Jordi I del Regne Unit (Osnabrück o Hannover, 28 de maig de 1660 – 11 de juny de 1727) va ser el segon rei de la Gran Bretanya (anteriorment el país s'anomenava Gran Bretanya i Irlanda), primer de la Casa de Hannover, essent també elector de Hannover i duc de Brunsvic i Lüneburg.
Veure Edat moderna als Països Catalans і Jordi I de la Gran Bretanya
José Carrillo de Albornoz
José Carrillo de Albornoz y Montiel (Sevilla, 8 d'octubre de 1671 - Madrid, 26 de juny de 1747) III comte de Montemar, I duc de Montemar i Gran d'Espanya fou un aristòcrata i militar partidari de Felip V durant la Guerra de Successió Espanyola.
Veure Edat moderna als Països Catalans і José Carrillo de Albornoz
Josep Agramunt i Llecha
anomenat el Capellà de Flix, fou un capellà i guerriller carlí que participà en la Tercera guerra carlina.
Veure Edat moderna als Països Catalans і Josep Agramunt i Llecha
Josep Antoni de Rubí i de Boixadors
Josep Antoni de Rubí i de Boixadors (Barcelona, 14 de maig de 1669, Brussel·les, 31 de desembre de 1740), el marquès de Rubí, fou un militar català.
Veure Edat moderna als Països Catalans і Josep Antoni de Rubí i de Boixadors
Josep Caixal i Estradé
Josep Caixal i Estradé (El Vilosell, Garrigues, 9 de juliol 1803 - Roma, 26 d'agost 1879) fou Bisbe d'Urgell i Copríncep d'Andorra des de 1853 fins a 1879, coincidint amb el període de la Nova Reforma que es dugué a terme al Principat d'Andorra.
Veure Edat moderna als Països Catalans і Josep Caixal i Estradé
Josep I del Sacre Imperi Romanogermànic
Josep I (Viena, 26 de juliol de 1678 - 17 d'abril de 1711) fou emperador del Sacre Imperi Romanogermànic, arxiduc d'Àustria, rei d'Hongria i de Bohèmia.
Veure Edat moderna als Països Catalans і Josep I del Sacre Imperi Romanogermànic
Josep Manuel Minyana
, Fra Josep Manuel Minyana i Estela, O.SS.T. fou un frare trinitari, llatinista, historiador i pintor valencià, autor de diverses obres en llatí.
Veure Edat moderna als Països Catalans і Josep Manuel Minyana
Josep Maria Torras i Ribé
Josep Maria Torras i Ribé (Igualada, 1942) és un historiador català, Catedràtic Emèrit de la Universitat de Barcelona, especialitzat en història moderna i en història de la societat i les institucions.
Veure Edat moderna als Països Catalans і Josep Maria Torras i Ribé
Josep Moragues i Mas
Josep Moragues i Mas (Sant Hilari Sacalm, 1669 - Barcelona, 27 de març de 1715) va ser un militar català que va lluitar pel bàndol austriacista a la Guerra de Successió.
Veure Edat moderna als Països Catalans і Josep Moragues i Mas
Junta de Braços
Durant l'edat moderna catalana la Junta de Braços era una institució que convocava la Diputació del General de manera extraordinària en casos d'emergència o urgència.
Veure Edat moderna als Països Catalans і Junta de Braços
Juraments del sobirà de la Corona d'Aragó
Els Juraments del sobirà de la Corona d'Aragó eren els juraments que al llarg de les edats medieval i moderna, els reis d'Aragó havien de jurar a cada estat de la corona d'Aragó l'obediència de les lleis fonamentals respectives per tal de ser acceptats i coronats com a successors.
Veure Edat moderna als Països Catalans і Juraments del sobirà de la Corona d'Aragó
La Barceloneta
La Barceloneta és un barri mariner de Barcelona, construït el 1753 i projectat per l'enginyer Juan Martín Cermeño, per encàrrec del capità general de Barcelona, el marquès de la Mina.
Veure Edat moderna als Països Catalans і La Barceloneta
La deplorable història dels catalans
La Deplorable història dels catalans (títol original en anglès: The Deplorable History of the Catalans) és un llibre publicat a Londres l'any 1714 per J. Baker.
Veure Edat moderna als Països Catalans і La deplorable història dels catalans
La Haia
La Haia (en neerlandès o) és una ciutat de l'oest dels Països Baixos, dels quals és seu del govern, però no capital (que és Amsterdam).
Veure Edat moderna als Països Catalans і La Haia
Lisboa
Lisboa (en portuguès i en català), tradicionalment i històricament anomenada Lisbona en llengua catalana, és la capital i la ciutat més gran de l'estat de Portugal.
Veure Edat moderna als Països Catalans і Lisboa
Llívia
Llívia (pronunciació local) és un municipi català de la Baixa Cerdanya, tot i que geogràficament pertany a l'Alta Cerdanya.
Veure Edat moderna als Països Catalans і Llívia
Lleida
Lleida és una ciutat de l'oest de Catalunya, capital de la comarca del Segrià, de la vegueria de Ponent, cap del partit judicial i seu del bisbat de Lleida.
Veure Edat moderna als Països Catalans і Lleida
Llista de bisbes d'Urgell
Llista dels bisbes titulars del Bisbat d'Urgell, amb seu a la Seu d'Urgell, ordenats cronològicament amb les dates corresponents.
Veure Edat moderna als Països Catalans і Llista de bisbes d'Urgell
Llista de comtes de Barcelona
240x240px Els comtes de Barcelona foren els sobirans del Comtat de Barcelona i més tard, per reconeixement i extensió, del Principat de Catalunya, des del fins al; posteriorment el títol l'ha ostentat el rei d'Espanya.
Veure Edat moderna als Països Catalans і Llista de comtes de Barcelona
Llista de reis de França
;Dinastia carolíngia.
Veure Edat moderna als Països Catalans і Llista de reis de França
Lloctinent de Catalunya
XVII. El lloctinent o virrei de Catalunya era el representant del rei al Principat durant els segles ,,, i.Víctor FERRO: El Dret Públic Català.
Veure Edat moderna als Països Catalans і Lloctinent de Catalunya
Llorenç Coll
Llorenç Coll "Barona" (Biniamar, s. XVII - Selva, 5 de juliol de 1655).
Veure Edat moderna als Països Catalans і Llorenç Coll
Llorenç Tomàs i Costa
Llorenç Tomàs i Costa (la Seu d'Urgell, 1664 – Viena, 23 de novembre de 1738) va ser un eclesiàstic català.
Veure Edat moderna als Països Catalans і Llorenç Tomàs i Costa
Lluçanès
Municipis i entitats de població actuals i històrics del Lluçanès, juntament amb l'adscripció territorial actual i els límits històrics de la Sotsvegueria del Lluçanès i l'Arxiprestat del Lluçanès. El Lluçanès és una comarca catalana que s'estén al llarg de l'altiplà de transició entre la Plana de Vic i el Berguedà, en contacte amb el Prepirineu.
Veure Edat moderna als Països Catalans і Lluçanès
Lluís Alexandre de Borbó
Lluís Alexandre de Borbó (en francès Louis Alexandre de Bourbon) va néixer al palau de Clagny, prop de Versalles, el 6 de juny de 1678 i va morir al palau de Rambouillet l'1 de desembre de 1737.
Veure Edat moderna als Països Catalans і Lluís Alexandre de Borbó
Lluís el Pietós
Lluís I dit «el Pietós», o «el Piadós» (Cassinogilum, 16 d'abril del 778 - Ingelheim, 840), fill de Carlemany i de Hildegarda de Vintzgau, succeí al seu pare com a rei dels francs i emperador del Sacre Imperi Romanogermànic (814-840).
Veure Edat moderna als Països Catalans і Lluís el Pietós
Lluís XIII de França
Lluís XIII de França i II de Navarra dit “el Just” (Fontainebleau, 27 de setembre de 1601 - Saint Germain-en-Laye, 1643) fou rei de Navarra, Comte de Foix i Bigorra, i vescomte de Bearn i Marsan (1610 - 1620), i rei de França (1610 - 1643), comte de Barcelona (1641 - 1643) i copríncep d'Andorra (1610-43).
Veure Edat moderna als Països Catalans і Lluís XIII de França
Lluís XIV de França
Lluís XIV (Saint-Germain-en-Laye, 5 de setembre de 1638 – Palau de Versalles, 1 de setembre de 1715) va regnar com a rei de França i rei de Navarra, el tercer de la Casa de Borbó (dins la dinastia Capeta), des del 14 de maig de 1643 fins a la seva mort.
Veure Edat moderna als Països Catalans і Lluís XIV de França
Londres
Londres (anglès: London) és la capital i ciutat més poblada d'Anglaterra i del Regne Unit.
Veure Edat moderna als Països Catalans і Londres
Luis Antonio de Belluga Moncada
El cardenal Belluga (Luis Antonio de Belluga Moncada) va nàixer a Motril, Granada, el 30 de novembre de 1662 i va morir a Roma, Itàlia, el 22 de febrer de 1743.
Veure Edat moderna als Països Catalans і Luis Antonio de Belluga Moncada
Maó
Maó (segons la pronuncia menorquina) és un municipi i la capital de l'illa de Menorca, situat a l'est de l'illa; i és la seu actual del Consell Insular de Menorca.
Veure Edat moderna als Països Catalans і Maó
Madrid
Madrid (IPA: (oc.) o (or.), en català; en castellà local) és un municipi i ciutat d'Espanya, capital de l'Estat i de la Comunitat de Madrid.
Veure Edat moderna als Països Catalans і Madrid
Mallorca
Mallorca és una illa de la Mediterrània, la més gran de les Illes Balears —per això també s'anomena la Balear Major—, i és lloc d'origen dels mallorquins.
Veure Edat moderna als Països Catalans і Mallorca
Manresa
Manresa és un municipi i una ciutat de Catalunya, capital de la comarca del Bages i de la Catalunya central.
Veure Edat moderna als Països Catalans і Manresa
Manual Digest
Manual Digest de les Valls neutres d'Andorra és una recopilació oficial dels usos i costums d'Andorra, manuscrita en català i llatí el 1748 per l'advocat andorrà Antoni Fiter i Rossell.
Veure Edat moderna als Països Catalans і Manual Digest
Manuel Desvalls i de Vergós
Manuel Desvalls i de Vergós (El Poal, 1674-Viena, c.1774).
Veure Edat moderna als Països Catalans і Manuel Desvalls i de Vergós
Mar Mediterrània
La mar Mediterrània, també anomenada mar Mediterrani, és una mar continental situada entre Europa (al nord –part occidental– i a l'oest), l'Àfrica (al sud) i Àsia (al nord –part oriental– i a l'est).
Veure Edat moderna als Països Catalans і Mar Mediterrània
Marc Antoni Cotoner i Sureda Vivot
Marc Antoni Cotoner i Sureda de Vivot (Mallorca segle XVII-1749) va ser un polític i militar mallorquí que pels seus serveis a la causa borbònica durant la Guerra de Successió fou premiat amb el títol de Marquès d'Ariany.
Veure Edat moderna als Països Catalans і Marc Antoni Cotoner i Sureda Vivot
Maresme
El Maresme és una de les comarques de Catalunya.
Veure Edat moderna als Països Catalans і Maresme
Martorell
Martorell és una vila i municipi de la comarca del Baix Llobregat, considerada tradicionalment capital de facto de la subcomarca del Baix Llobregat Nord i proposada com a futura capital de la nova comarca del Montserratí o Pla de Montserrat.
Veure Edat moderna als Països Catalans і Martorell
Mataró
Mataró és una ciutat de Catalunya, capital de la comarca del Maresme.
Veure Edat moderna als Països Catalans і Mataró
Maulets (1705)
Felip V penjat cap avall al Museu de l'Almudí, a Xàtiva Placa a Xàtiva dedicada als maulets per la seua defensa de la ciutat el 1707 l'Eixample Els maulets van ser un grup partisà de valencians que donava suport a l'arxiduc Carles d'Àustria en la Guerra de Successió, i enemics dels botiflers, partidaris de Felip V de Borbó.
Veure Edat moderna als Països Catalans і Maulets (1705)
Mètode Vauban
Mètode Vauban de les tres paral·leles d'atac El mètode Vauban és un conjunt de tècniques i pràctiques a seguir en les accions d'assalt de ciutats fortificades, concebut per Sébastien Le Prestre, mariscal de Vauban, enginyer militar francès que s'havia distingit, precisament, per la construcció de fortificacions modèliques a moltes ciutats de França.
Veure Edat moderna als Països Catalans і Mètode Vauban
Múrcia
Múrcia (oficialment i en castellà Murcia) és una ciutat de 447 182 (2018) habitants, que forma una conurbació de més de 550 000 habitants amb els municipis de Molina de Segura i Alcantarilla, ambdós a 6 quilòmetres del seu centre urbà.
Veure Edat moderna als Països Catalans і Múrcia
Melchor Rafael de Macanaz
Melchor Rafael de Macanaz y Montesinos (Hellín, Albacete; 1670 – La Corunya o Hellín; 1760) jurista, escriptor i polític murcià del.
Veure Edat moderna als Països Catalans і Melchor Rafael de Macanaz
Menorca
Situació de Menorca respecte als Països Catalans Menorca és l'illa més septentrional de les Balears, i lloc d'origen dels menorquins.
Veure Edat moderna als Països Catalans і Menorca
Mitford Crowe
o Crow, va ser un comerciant, polític, diplomàtic i administrador colonial anglès.
Veure Edat moderna als Països Catalans і Mitford Crowe
Moianès
El Moianès és una comarca de Catalunya, situada a la zona més elevada de l'altiplà central català.
Veure Edat moderna als Països Catalans і Moianès
Monarca
Un monarca és la persona que governa una monarquia, una forma d'estat (en oposició a la República) i una forma de govern en la qual una entitat política és governada o controlada per un individu que, en la majoria de casos, ha rebut aquesta funció per herència i l'exercirà de per vida o fins a l'abdicació.
Veure Edat moderna als Països Catalans і Monarca
Monistrol de Calders
Monistrol de Calders és un poble, cap del municipi del mateix nom, de la comarca del Moianès.
Veure Edat moderna als Països Catalans і Monistrol de Calders
Montjuïc (Barcelona)
Montjuïc La muntanya de Montjuïc de Barcelona es caracteritza per la seva forma de penya-segat que s'enfonsa en la mar Mediterrània per la banda del Morrot.
Veure Edat moderna als Països Catalans і Montjuïc (Barcelona)
Moriscos
Text aljamiat dels moriscos ''Expulsió dels moriscos'' ''Embarcament de moriscos al Grau de València'', de Pere Oromig Es coneix amb el nom genèric de moriscs o moriscos el conjunt d'habitants d'ascendència o origen musulmà i de creences islàmiques residents a la Corona de Castella a partir de la pragmàtica dels Reis Catòlics del 14 de febrer del 1502, mitjançant la qual van ser forçats a batejar-se en la fe cristiana; i de la Corona d'Aragó, nominalment cristians des del 1526.
Veure Edat moderna als Països Catalans і Moriscos
Napoleó Bonaparte
fou un militar i home d'estat francès.
Veure Edat moderna als Països Catalans і Napoleó Bonaparte
Napoleó III
Charles Louis Napoléon Bonaparte (París, 20 d'abril, 1808 - Chislehurst, Kent, Anglaterra 9 de gener 1873).
Veure Edat moderna als Països Catalans і Napoleó III
Narcís Abrés
Narcís Abrés i Creixell (Cassà de la Selva, 2 de febrer de 1794"España, registros parroquiales y diocesanos, 1307-1985," images, FamilySearch (https://familysearch.org/ark:/61903/3:1:S3HY-DCR3-T8?cc.
Veure Edat moderna als Països Catalans і Narcís Abrés
Narcís Feliu de la Penya i Farell
Narcís Feliu de la Penya i Farell (Barcelona, octubre/novembre 1642 - Barcelona, 14 de febrer de 1712) fou un advocat, publicista i historiador català.
Veure Edat moderna als Països Catalans і Narcís Feliu de la Penya i Farell
Navarra
Navarra és una autonomia d'Espanya amb la denominació de comunitat foral, i per tant, hom la coneix també com a Comunitat Foral de Navarra (en basc: Nafarroako Foru Komunitatea, i en castellà: Comunidad Foral de Navarra).
Veure Edat moderna als Països Catalans і Navarra
Nàpols
Nàpols (en italià Napoli) és la ciutat més poblada del sud d'Itàlia i la ciutat amb més densitat de població del país.
Veure Edat moderna als Països Catalans і Nàpols
Nova Reforma
La Nova Reforma és el procés de reforma que es dugué a terme el 1866 al Principat d'Andorra de les institucions del país, encapçalat per Guillem d'Areny Plandolit.
Veure Edat moderna als Països Catalans і Nova Reforma
Novelda
Novelda és una ciutat del sud del País Valencià a la comarca del Vinalopó Mitjà, coneguda per la seua viticultura i el comerç d'espècies i marbre.
Veure Edat moderna als Països Catalans і Novelda
Octubre
L'octubre o santaïni és el desè mes de l'any en el calendari gregorià i té 31 dies.
Veure Edat moderna als Països Catalans і Octubre
Ordino
Ordino, antigament Ordíneu, és la tercera, segons l'ordre protocol·lari de les set parròquies d'Andorra.
Veure Edat moderna als Països Catalans і Ordino
Oriola
Oriola (oficialment i en castellà Orihuela) és un municipi situat al sud del País Valencià, capital de la comarca del Baix Segura i que limita amb la Regió de Múrcia.
Veure Edat moderna als Països Catalans і Oriola
Osona
La comarca d'Osona, situada a l'extrem nord-est de la depressió central Catalana, està envoltada pel prepirineu (al nord) la serralada transversal al nord-est, la serralada prelitoral al sud-est, i al nord-est la Depressió Central.
Veure Edat moderna als Països Catalans і Osona
País Valencià
El País Valencià Minut 8:18 és un país d'Europa i de la Mediterrània situat a l'est de la península Ibèrica, amb capital a la ciutat de València.
Veure Edat moderna als Països Catalans і País Valencià
Països Catalans
Els Països Catalans són els territoris de cultura catalana on la llengua autòctona és el català, o bé els territoris que formen part d'una unitat geogràfica, històrica, cultural i lingüística de predomini català.
Veure Edat moderna als Països Catalans і Països Catalans
Pacte dels Vigatans
El Pacte dels Vigatans fou l'acord establert el 17 de maig de 1705 entre diverses personalitats de la petita noblesa vigatana, coneguts popularment com a "Els Vigatans" i més oficialment com a Companyia d'Osona, aplegats a l'ermita de Sant Sebastià, terme municipal de Vic i parroquial de Santa Eulàlia de Riuprimer (Bisbat de Vic), pel qual s'atorgaven poders i es comissionaven Domènec Perera i Antoni de Peguera per negociar un tractat d'aliança amb Anglaterra.
Veure Edat moderna als Països Catalans і Pacte dels Vigatans
Palafrugell
Palafrugell és un municipi de Catalunya situat a la comarca del Baix Empordà.
Veure Edat moderna als Països Catalans і Palafrugell
Palamós
Palamós és un municipi de Catalunya situat a la comarca del Baix Empordà.
Veure Edat moderna als Països Catalans і Palamós
Palma
Palma o Ciutat de Mallorca, antigament Mallorca, i col·loquialment només Ciutat, és un municipi i la capital de l'illa de Mallorca.
Veure Edat moderna als Països Catalans і Palma
Panxa-ampla
Joan Baptista Pujol i Fontanet (Alfara de Carles, 23 d'abril del 1857 - Tarragona, 16 de juny del 1883), més conegut amb el seu malnom de Panxa-ampla, va ser un bandoler de les terres del sud de Catalunya.
Veure Edat moderna als Països Catalans і Panxa-ampla
Parlament
Vista del Parlament de Catalunya Un parlament, o assemblea legislativa, és una assemblea de persones que exerceixen el poder legislatiu i que controlen els actes del govern sota el model de Westminster o parlamentari.
Veure Edat moderna als Països Catalans і Parlament
Pau Claris i Casademunt
fou un polític i eclesiàstic català i el 94è president de la Generalitat de Catalunya a l'inici de la Guerra dels Segadors.
Veure Edat moderna als Països Catalans і Pau Claris i Casademunt
Pau de Westfàlia
La Pau de Westfàlia, també coneguda com la dels Tractats de Münster i Osnabrück, foren una sèrie de tractats que van posar fi a la Guerra dels Trenta Anys i oficialment reconeixien les Províncies Unides Holandeses i la Confederació Suïssa.
Veure Edat moderna als Països Catalans і Pau de Westfàlia
Pau Ignasi de Dalmases i Ros
fou un noble i erudit català.
Veure Edat moderna als Països Catalans і Pau Ignasi de Dalmases i Ros
Pólvora
Pólvora negra La pólvora o pólvora negra és una barreja fortament explosiva de diverses composicions, la més antiga de les quals és de salnitre, sofre i carbó, anomenada pólvora negra o pólvora terrosa segons el color del carbó emprat.
Veure Edat moderna als Països Catalans і Pólvora
Pere Joan Barceló i Anguera
Pere Joan Barceló i Anguera (Vila de Capçanes, 1682 - Breisach el Vell, 3-4 de setembre del 1743), conegut com a Carrasquet o Carrasclet, fou un soldat fuseller de muntanya, guerriller i partidari de la causa austriacista durant les guerres de Successió i de la Quàdruple Aliança.
Veure Edat moderna als Països Catalans і Pere Joan Barceló i Anguera
Perot Rocaguinarda
Perot Rocaguinarda (Oristà, Lluçanès, 1582 - Nàpols?, 1635?) va ser un bandoler català.
Veure Edat moderna als Països Catalans і Perot Rocaguinarda
Pirineus Orientals
Els Pirineus Orientals (en i oficialment en) són un departament francès (número 66) situat a la regió d'Occitània.
Veure Edat moderna als Països Catalans і Pirineus Orientals
Plana de Vic
Localització de la Plana de Vic Montseny al fons. La Plana de Vic és una depressió allargada en direcció nord-sud que constitueix el nucli central de la comarca d'Osona.
Veure Edat moderna als Països Catalans і Plana de Vic
Portugal
Portugal, oficialment la República Portuguesa, és un estat europeu situat al sud-oest d'Europa, en la regió occidental de la península Ibèrica, i inclou arxipèlags de l'oceà Atlàntic nord.
Veure Edat moderna als Països Catalans і Portugal
Principat de Catalunya
El Principat de Catalunya, per antonomàsia el Principat o també Catalunya, fou l'estat medieval i modernSesma 2000, pàg.
Veure Edat moderna als Països Catalans і Principat de Catalunya
Priorat
El Priorat és una comarca al bell mig de la Serralada Prelitoral Catalana a cavall entre el Camp de Tarragona i les Terres de l'Ebre, que limita amb les comarques del Baix Camp, la Ribera d'Ebre, les Garrigues i la Conca de Barberà.
Veure Edat moderna als Països Catalans і Priorat
Província
romanes d'Hispània La província és una unitat administrativa, de nivell inferior a l'Estat.
Veure Edat moderna als Països Catalans і Província
Províncies Unides
Les Províncies Unides, o Set Províncies Unides dels Països Baixos, és el nom amb què es coneixien els Països Baixos septentrionals, a l'època de la Guerra de Successió espanyola, al, entre l'any 1579 i el 1795, constituïdes com a república federal des de la unió d'Utrecht (1579).
Veure Edat moderna als Països Catalans і Províncies Unides
Puigcerdà
Puigcerdà és una vila de Catalunya capital històrica de la Cerdanya i oficialment de la comarca actual de la Baixa Cerdanya, a més de ser cap del partit judicial de Puigcerdà, a les comarques gironines.
Veure Edat moderna als Països Catalans і Puigcerdà
Rafael Casanova i Comes
Rafael Casanova i Comes (Moià, ca. 1660 - Sant Boi de Llobregat, 2 de maig de 1743)Serret (1996: 125) fou un advocat i polític català partidari de Carles d'Àustria durant la Guerra de Successió Espanyola i darrer conseller en cap de Barcelona (1713-1714).
Veure Edat moderna als Països Catalans і Rafael Casanova i Comes
Rafael de Nebot i Font
Façana de Cal Gallisà, la casa que fou de la família Nebot. Rafael Nebot i Font (Riudoms, 1665 - Viena, 6 de setembre de 1733), fou un membre d'una nissaga de militars catalans coneguts per la seva participació en la Guerra de Successió donant suport a l'arxiduc Carles d'Àustria.
Veure Edat moderna als Països Catalans і Rafael de Nebot i Font
Regiment de cavalleria Rafael Nebot
El Regiment de cavalleria Rafael Nebot fou una unitat militar de l'Exèrcit Regular de Catalunya durant la Guerra de Successió.
Veure Edat moderna als Països Catalans і Regiment de cavalleria Rafael Nebot
Regiment de la Ciutat de Barcelona
El Regiment de la Ciutat de Barcelona fou una unitat militar de l'Exèrcit Reial de Carles III (1705-1713) i posteriorment enquadrat en l'Exèrcit de Catalunya (1713-1714) durant la Guerra de Successió.
Veure Edat moderna als Països Catalans і Regiment de la Ciutat de Barcelona
Regiment de la Diputació del General de Catalunya
El Regiment de la Diputació del General fou una unitat militar del Reials Exèrcits de Carles III durant la Guerra de Successió Espanyola (1705-1713) i de l'Exèrcit de Catalunya durant la Guerra dels Catalans (1713-1714).
Veure Edat moderna als Països Catalans і Regiment de la Diputació del General de Catalunya
Regiment de Reials Guàrdies Catalanes
El Regiment de Reials Guàrdies Catalanes fou una unitat militar d'elit de l'Exèrcit Regular Austriacista durant la Guerra de Successió Espanyola.
Veure Edat moderna als Països Catalans і Regiment de Reials Guàrdies Catalanes
Regne d'Aragó
El Regne d'Aragó (en aragonès: Reino d'Aragón) naix el 1035 de la unió dels comtats d'Aragó, Sobrarb i Ribagorça en la figura de Ramir I.
Veure Edat moderna als Països Catalans і Regne d'Aragó
Regne de Mallorca
El Regne de Mallorca (o Regne de Mallorques) va ser l'entitat política formada després de la conquesta de Mallorca (1229) i la proclamació de les franqueses per Jaume I el Conqueridor.
Veure Edat moderna als Països Catalans і Regne de Mallorca
Regne de València
El Regne de València és l'antic regne medieval pertanyent a la Corona d'Aragó, fundat per Jaume I i ampliat per Jaume II, que abastava la major part de l'actual territori del País Valencià.
Veure Edat moderna als Països Catalans і Regne de València
Reial audiència
Les reials audiències, audiències reials o audiències, i també cancelleries (en castellà, real audiencia i cancillería) foren els màxims òrgans de justícia als estats de la Monarquia d'Espanya entre el i. Les cancelleries castellanes es distingien de les simples reials audiències pel fet d'estar presidides per un canceller i tenir, a més, atribucions governatives.
Veure Edat moderna als Països Catalans і Reial audiència
Reial Audiència de València (borbònica)
La Reial Audiència de València sota la monarquia absoluta borbònica va ser una institució governativa i judicial creada per Felip V d'Espanya, la jurisdicció de la qual abastava el territori de l'antic Regne de València.
Veure Edat moderna als Països Catalans і Reial Audiència de València (borbònica)
Reial Audiència i Cancelleria de Granada
Palau de la Cancelleria, edifici que va albergar la Reial Audiència i Cancelleria de Granada des de 1587 i que actualment és la seu del Tribunal Superior de Justícia d'Andalusia.La Cancelleria de Granada o també Reial Audiència i Cancelleria de Granada (en castellà: Real Audiencia y Chancillería de Granada) era l'òrgan d'administració de justícia, i de govern, que amb seu a Granada tenia jurisdicció sobre tot el territori de la Corona de Castella al sud del riu Tajo.
Veure Edat moderna als Països Catalans і Reial Audiència i Cancelleria de Granada
Reial Audiència i Cancelleria de Valladolid
La Cancelleria de Valladolid o també Reial Audiència i Cancelleria de Valladolid (en castellà: Real Audiencia y Chancillería de Valladolid) era l'òrgan d'administració de justícia, i de govern, que amb seu a Valladolid tenia jurisdicció sobre tot el territori de la Corona de Castella.
Veure Edat moderna als Països Catalans і Reial Audiència i Cancelleria de Valladolid
Reis Catòlics
Ferran i Isabel de Castella en una pintura atribuïda a Fernando Gallego (1490-95). Ferran i la seva esposa Isabel de Castella Escut dels Reis Catòlics en una clau de volta del claustre de Sant Jeroni de la Murtra, a Badalona. Els Reis Catòlics és el nom que van rebre Isabel I de Castella i Ferran II d'Aragó, del Papa Alexandre VI, com a compensació perquè abans havia atorgat el títol de Rei Cristianíssim al Rei de França.
Veure Edat moderna als Països Catalans і Reis Catòlics
René de Froulay de Tessé
René de Froulay III, Comte de Tessé, Vescomte de Beaumont i de Fresnay, marquès de Lavardin i Gran d'Espanya (Le Mans, 1648 - Grosbois, 1725), fou un militar (Mariscal de França) i aristòcrata francès al servei de Felip V d'Espanya durant la Guerra de Successió Espanyola.
Veure Edat moderna als Països Catalans і René de Froulay de Tessé
República de Gènova
La República de Gènova (en lígur Repubbrica de Zena) fou un estat independent centrat a la regió itàlica de Ligúria que va existir entre el i l'any 1797, quan fou envaïda pels exèrcits de la França revolucionària.
Veure Edat moderna als Països Catalans і República de Gènova
Restaino Cantelmo-Stuart y Brancia
Restaino Cantelmo-Stuart y Brancia (Nàpols, 1651 - Madrid, 16 de gener de 1723) fou un noble i militar napolità al servei d'Espanya, VIII Duc de Pòpoli i III Príncep de Pettorano (des de 1693 fins a la seva mort), Gran d'Espanya de primera classe (1722), patrici napolità, cavaller dels ordes de Santiago (1706), de l'Toisó d'Or (6 d'agost de 1714), de l'Sant Miquel i de l'Esperit Sant (26 de juliol de 1717), capità general de Catalunya el 1713-1714, cèlebre per la seva participació comandant les tropes borbòniques durant la primera fase del setge de Barcelona.
Veure Edat moderna als Països Catalans і Restaino Cantelmo-Stuart y Brancia
Revolta de les Germanies
La revolta de les Germanies va ser una rebel·lió armada que es va produir en el Regne de València i a les Illes Balears ben entrat el, durant el regnat de Carles I. La revolta, tot i que no va tenir cap repercussió més enllà del Regne de València i del Regne de Mallorca (tret d'alguns aldarulls relacionats a Catalunya), va tenir com a conseqüències més directes l'acceleració del procés centralitzador autoritari monàrquic, la progressiva pèrdua de poder de l'oligarquia nobiliària valenciana, i una forta reducció dels drets del poble valencià.
Veure Edat moderna als Països Catalans і Revolta de les Germanies
Revolta dels angelets de la terra
Els Angelets de la Terra és el nom que reberen els pagesos del comtat de Rosselló que van aixecar-se contra l'ocupació francesa de la Catalunya del Nord, episodi que es coneix com a Revolta dels Angelets.
Veure Edat moderna als Països Catalans і Revolta dels angelets de la terra
Revolució Francesa
La Revolució Francesa (1789-1799) es considera el model de revolució política de la seva època i va suposar la conquesta del poder per la burgesia i el desplaçament de l'aristocràcia i el clergat.
Veure Edat moderna als Països Catalans і Revolució Francesa
Ripoll
La comtal vila de Ripoll és la capital de la comarca del Ripollès, i forma part de la regió de l'Alt Ter, situat al centre-nord de la regió.
Veure Edat moderna als Països Catalans і Ripoll
Roses
Roses és un municipi de Catalunya situat a la comarca de l'Alt Empordà que ocupa la meitat sud de la península del cap de Creus.
Veure Edat moderna als Països Catalans і Roses
Rosselló
Mapa de Catalunya i de les comarques històriques El Rosselló és una comarca històrica catalana administrativament a l'extrem sud-oriental de l'estat francès.
Veure Edat moderna als Països Catalans і Rosselló
Rotget
Mateu Reus "Rotget" (Mallorca, s. XVII - Ciutat de Mallorca, 15 de gener de 1729) fou un bandejat mallorquí que va tenir un paper destacat en la tradició oral mallorquina i que s'ha reflectit en diverses tradicions populars.
Veure Edat moderna als Països Catalans і Rotget
Sacre Imperi Romanogermànic
El Sacre Imperi Romanogermànic (alemany: Heiliges Römisches Reich; llatí: Sacrum Romanum Imperium) fou un imperi medieval amb terres a l'Europa occidental, central i meridional i governat per un sobirà investit amb el títol d'«emperador dels romans».
Veure Edat moderna als Països Catalans і Sacre Imperi Romanogermànic
Sallent
Sallent és una vila, cap del municipi del mateix nom, de la comarca del Bages.
Veure Edat moderna als Països Catalans і Sallent
Sant Feliu de Guíxols
Sant Feliu de Guíxols és una ciutat de Catalunya situada a la Vall d'Aro, comarca del Baix Empordà, i cap del partit judicial de Sant Feliu.
Veure Edat moderna als Països Catalans і Sant Feliu de Guíxols
Sant Lluís
Sant Lluís és una població i municipi de Menorca.
Veure Edat moderna als Països Catalans і Sant Lluís
Saragossa
Saragossa (en castellà, aragonès i oficialment, Zaragoza) és una ciutat i un municipi d'Espanya, capital de la comarca de Saragossa, de la província homònima i de la comunitat autònoma de l'Aragó.
Veure Edat moderna als Països Catalans і Saragossa
Sardenya
Sardenya (Sardigna, Sardinna o Sardinnia en sard; Sardegna en italià) és la segona illa més gran de la Mediterrània, situada al sud de Còrsega i que pertany a l'estat italià, del qual és una regió autònoma.
Veure Edat moderna als Països Catalans і Sardenya
Sarrià (Barcelona)
L'antiga casa de la Vila de Sarrià, construïda el 1895 es troba a la plaça Consell de la Vila, i és avui dia la seu del Districte de Sarrià-Sant GervasiSarrià és un barri del districte de Sarrià - Sant Gervasi de la ciutat de Barcelona.
Veure Edat moderna als Països Catalans і Sarrià (Barcelona)
Sàpiens
Sàpiens és una revista en llengua catalana de divulgació històrica i periodicitat mensual.
Veure Edat moderna als Països Catalans і Sàpiens
Seda
Capolls del cuc de seda. La seda és una fibra tèxtil natural.
Veure Edat moderna als Països Catalans і Seda
Segona Germania
Escut de la família Almúnia (El Ràfol d'Almúnia), picat pels llauradors, en senyal de protesta contra els senyors, durant la Segona Germania. La Segona Germania fou un alçament armat desenvolupat majoritàriament en les comarques centrals del Regne de València el 1693.
Veure Edat moderna als Països Catalans і Segona Germania
Senyoria d'Albret
La senyoria d'Albret fou una jurisdicció feudal d'Aquitània, a França.
Veure Edat moderna als Països Catalans і Senyoria d'Albret
Setge de Barcelona (1705)
El Setge de Barcelona fou un dels episodis de la Guerra de Successió Espanyola, en què els aliats van prendre la ciutat de Barcelona el 1705.
Veure Edat moderna als Països Catalans і Setge de Barcelona (1705)
Setge de Barcelona (1706)
El Setge de Barcelona de 1706 fou una de les batalles de la Guerra de Successió Espanyola.
Veure Edat moderna als Països Catalans і Setge de Barcelona (1706)
Setge de Barcelona (1713-1714)
El setge de Barcelona va ser una operació militar central dins de la Guerra dels catalans, darrer episodi hispànic de la Guerra de Successió Espanyola, entre el 25 de juliol de 1713 i l'11 de setembre de 1714.
Veure Edat moderna als Països Catalans і Setge de Barcelona (1713-1714)
Setge de Brihuega
La batalla de Brihuega va tenir lloc el 8 de desembre de 1710 durant la Guerra de Successió Espanyola.
Veure Edat moderna als Països Catalans і Setge de Brihuega
Setge de Gibraltar (1704-1705)
El Setge de Gibraltar fou una de les campanyes de la Guerra de Successió Espanyola, entre el 5 de setembre de 1704a 31 de març de 1705.
Veure Edat moderna als Països Catalans і Setge de Gibraltar (1704-1705)
Setge de Lleida (1707)
El Setge de Lleida fou un dels episodis de la Guerra de Successió Espanyola ocorreguda el 12 d'octubre de 1707.
Veure Edat moderna als Països Catalans і Setge de Lleida (1707)
Setge de Tortosa (1708)
El Setge de Tortosa fou un dels episodis de la Guerra de Successió Espanyola, en la que els borbònics van prendre definitivament Tortosa i com a conseqüència, Ares, acabant la conquesta del País Valencià.
Veure Edat moderna als Països Catalans і Setge de Tortosa (1708)
Setge de Xàtiva (1707)
El Setge de Xàtiva fou un dels episodis de la Guerra de Successió Espanyola.
Veure Edat moderna als Països Catalans і Setge de Xàtiva (1707)
Seu vacant
seu de sant Pere Seu vacant (en llatí sedes vacans, habitualment emprat l'ablatiu sede vacante, en català 'mentre la seu és vacant') és una expressió llatina que significa en dret canònic de l'Església Catòlica que la seu d'una diòcesi no està ocupada.
Veure Edat moderna als Països Catalans і Seu vacant
Sicília
Sicília (Sicìlia en sicilià i Sicilia en italià) és l'illa més gran de la Mediterrània, al sud de Nàpols, entre la mar Tirrena i la Jònica, que pertany a l'estat italià i en forma una regió amb estatut especial.
Veure Edat moderna als Països Catalans і Sicília
Solsonès
El Solsonès és una comarca de Catalunya situada entre la Depressió Central i el Prepirineu i inclosa dins de la Catalunya Central.
Veure Edat moderna als Països Catalans і Solsonès
Talla (impost)
La talla, com impost directe, és el que es recapta de forma personal.
Veure Edat moderna als Països Catalans і Talla (impost)
Tarassona
Tarassona (en castellà, Tarazona) és un municipi d'Aragó situat a la província de Saragossa i cap de la comarca de Tarassona i el Moncayo.
Veure Edat moderna als Països Catalans і Tarassona
Tarragona
Tarragona és una ciutat del sud de Catalunya, capital de la comarca del Tarragonès i de la província de Tarragona.
Veure Edat moderna als Països Catalans і Tarragona
Terres de l'Ebre
Les Terres de l'Ebre és una regió que aplega les comarques meridionals de Catalunya: el Baix Ebre, el Montsià, la Terra Alta i la Ribera d'Ebre.
Veure Edat moderna als Països Catalans і Terres de l'Ebre
Tortosa
Tortosa és una ciutat i municipi de Catalunya, capital de la comarca del Baix Ebre.
Veure Edat moderna als Països Catalans і Tortosa
Tractat d'Utrecht
El Tractat d'Utrecht, també anomenat Pau d'Utrecht o Tractats d'Utrecht i Rastatt, són un seguit de tractats de pau multilaterals signats entre la Corona de Castella, el Regne de França i els seus enemics bèl·lics a Utrecht (Províncies Unides, actualment els Països Baixos) el març i l'abril de 1713 que donaren lloc al final de la Guerra de Successió espanyola.
Veure Edat moderna als Països Catalans і Tractat d'Utrecht
Tractat de Baden
El tractat de Baden va ser el tractat de pau que va posar fi a les hostilitats entre el Regne de França i el Sacre Imperi romà, que havien estat en guerra des del començament de la Guerra de Successió espanyola.
Veure Edat moderna als Països Catalans і Tractat de Baden
Tractat de Corbeil
Dominis del comte de Tolosa El Tractat de Corbeil fou un acord signat l'11 de maig del 1258 a Corbeil entre els procuradors del rei de França, Lluís IX, i els procuradors del rei d'Aragó, Jaume el Conqueridor, en el marc de les converses internacionals que posteriorment donaren lloc al Tractat de París.
Veure Edat moderna als Països Catalans і Tractat de Corbeil
Tractat de Gènova
El Tractat de Gènova va ser un acord de col·laboració que van signar representants del Principat de Catalunya i del Regne d'Anglaterra, països majoritàriament partidaris de Carles III d'Àustria el 20 de juny de 1705 a la capital de la República de Gènova, en el marc de la Guerra de Successió pel tron espanyol.
Veure Edat moderna als Països Catalans і Tractat de Gènova
Tractat de Rastatt
El Tractat de Rastatt fou un tractat internacional signat a Rastatt (marcgraviat de Baden) el 7 de març de 1714 entre Àustria i França, el qual posà fi a la Guerra de Successió Espanyola i completà el Tractat d'Utrecht que Àustria encara no volia acceptar.
Veure Edat moderna als Països Catalans і Tractat de Rastatt
Tractat de Rijswijk
El Tractat de Rijswijk va ser signat el 20 de setembre de 1697 a la ciutat de Rijswijk a les Províncies Unides (avui Països Baixos).
Veure Edat moderna als Països Catalans і Tractat de Rijswijk
Tractat dels Pirineus
geopolítics del Tractat dels Pirineus El Tractat dels Pirineus (o Pau dels Pirineus) va ser signat el 7 de novembre del 1659 per part dels representants de Felip IV de Castella i III d'Aragó, Luis Méndez de Haro i Pedro Coloma, i els de Lluís XIV de França, Cardenal Mazzarino i Hugues de Lionne, a l'illa dels Faisans del riu Bidasoa, als límits del País Basc del Nord, tot posant fi al litigi de la Guerra dels Trenta Anys.
Veure Edat moderna als Països Catalans і Tractat dels Pirineus
Tres Comuns de Catalunya
Els assistents a les '''conferències''' dels Tres Comuns es reuniren sovint a l'actual Palau de la Generalitat de Catalunya. Els Tres Comuns de Catalunya és la denominació conjunta que tingueren les tres institucions més dinàmiques del sistema constitucional català modern a principis del.
Veure Edat moderna als Països Catalans і Tres Comuns de Catalunya
Universitat (municipi)
La universitat (del llatí: universitas, -atis; la totalitat) era la col·lectivitat, o el comú, de les persones d'una vila o parròquia o d'un terme jurisdiccional formada pels caps de casa, revestida d'una certa personalitat pública premunicipal, a la qual eren reconeguts uns privilegis i la representació davant el senyor feudal, ja fos el mateix rei, un noble o un senyor eclesiàstic.
Veure Edat moderna als Països Catalans і Universitat (municipi)
València
València és una ciutat, capital del País Valencià i de la província homònima.
Veure Edat moderna als Països Catalans і València
Valencians
Els valencians constitueixen una nacionalitat històrica que viu predominantment al País Valencià.
Veure Edat moderna als Països Catalans і Valencians
Valencià
El valencià és una llengua romànica parlada al País Valencià i la comarca del Carxe en la Regió de Múrcia, la qual rep el nom de català a Catalunya, les Illes Balears, la Franja de Ponent, la Catalunya Nord, Andorra i l'Alguer. Constituïx, per altra banda, una de les principals variants dialectals de l'idioma (formant part del bloc occidental, igual que la variant nord-occidental i el de transició), juntament amb el català central i el català balear.
Veure Edat moderna als Països Catalans і Valencià
Vallès
Localització del Vallès (límits fins a abril de 2015) El Vallès és un territori històric de Catalunya que en la divisió comarcal de 1936 quedà subdividit en les comarques del Vallès Occidental i el Vallès Oriental.
Veure Edat moderna als Països Catalans і Vallès
Vallès Occidental
El riu Ripoll a Ripollet el 1991 Riu Ripoll 2015 Barberà i Sabadell, i al fons Terrassa; emmarquen el paisatge, al fons de tot, Montserrat a l'esquerra i Sant Llorenç del Munt a la dreta El Vallès Occidental és una comarca catalana, d'ús administratiu, que limita amb el Bages i el Moianès (al nord), el Vallès Oriental (a l'est), el Baix Llobregat (a l'oest) i el Barcelonès (al sud).
Veure Edat moderna als Països Catalans і Vallès Occidental
Vallès Oriental
El Vallès Oriental és una comarca de Catalunya.
Veure Edat moderna als Països Catalans і Vallès Oriental
Vallespir
Mapa de Catalunya i de les comarques històriques El Vallespir és una comarca de la Catalunya del Nord, amb capital a Ceret.
Veure Edat moderna als Països Catalans і Vallespir
Vescomtat de Castellbò
Armes dels Castellbò El vescomtat de Castellbò fou una jurisdicció feudal del comtat d'Urgell, originada en el vescomtat d'Urgell.
Veure Edat moderna als Països Catalans і Vescomtat de Castellbò
Vescomtat de Narbona
El vescomtat de Narbona fou un dels estats o jurisdiccions feudals d'Occitània que tenia per centre la ciutat de Narbona.
Veure Edat moderna als Països Catalans і Vescomtat de Narbona
Vic
Vic és un municipi i capital de la comarca d'Osona, al sud de la regió de l'Alt Ter i al nord-est de Catalunya.
Veure Edat moderna als Països Catalans і Vic
Viena
Viena (en alemany Wien) és la capital d'Àustria, alhora que un dels seus nou estats federats (Bundesland Wien, Land Wien).
Veure Edat moderna als Països Catalans і Viena
Vila-real
Vila-real és un municipi del País Valencià de la Plana Baixa.
Veure Edat moderna als Països Catalans і Vila-real
Vilafranca del Penedès
Vilafranca del Penedès és una ciutat de la vegueria del Penedès, a Catalunya, capital de la comarca de l'Alt Penedès.
Veure Edat moderna als Països Catalans і Vilafranca del Penedès
Villena
Villena és un municipi del sud-oest del País Valencià situat a la comarca de l'Alt Vinalopó.
Veure Edat moderna als Països Catalans і Villena
Vinaròs
Vinaròs és un municipi del País Valencià, capital de la comarca del Baix Maestrat.
Veure Edat moderna als Països Catalans і Vinaròs
Xàtiva
Xàtiva és una ciutat del País Valencià, capital de la comarca de la Costera.
Veure Edat moderna als Països Catalans і Xàtiva
Xixona
Xixona és un municipi de País Valencià, pertanyent a la comarca de l'Alacantí i també capital de la històrica comarca de la Foia de Xixona.
Veure Edat moderna als Països Catalans і Xixona
Xuetes
Els xuetes, també anomenats xuetons, són un grup social de l'illa de Mallorca, descendents d'una part dels jueus mallorquins conversos al cristianisme i dels quals, al llarg de la història, s'ha conservat la consciència col·lectiva del seu origen per mor de ser portadors d'algun dels cognoms, de llinatge convers, afectat per les condemnes inquisitorials per criptojudaisme al darrer quart del, o per estar-hi estretament emparentats.
Veure Edat moderna als Països Catalans і Xuetes
11 d'abril
L'11 d'abril és el cent unè dia de l'any en el Calendari Gregorià i el cent dosè en els anys de traspàs.
Veure Edat moderna als Països Catalans і 11 d'abril
11 d'octubre
L'11 d'octubre és el dos-cents vuitanta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vuitanta-cinquè en els anys de traspàs.
Veure Edat moderna als Països Catalans і 11 d'octubre
13 de juliol
El 13 de juliol és el cent noranta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el cent noranta-cinquè en els anys de traspàs.
Veure Edat moderna als Països Catalans і 13 de juliol
13 de juny
El 13 de juny és el cent seixanta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el cent seixanta-cinquè en els anys de traspàs.
Veure Edat moderna als Països Catalans і 13 de juny
14 d'abril
El 14 d'abril és el cent quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el cent cinquè en els anys de traspàs.
Veure Edat moderna als Països Catalans і 14 d'abril
14 d'octubre
El 14 d'octubre és el dos-cents vuitanta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vuitanta-vuitè en els anys de traspàs.
Veure Edat moderna als Països Catalans і 14 d'octubre
1415
; Països Catalans; Resta del món.
Veure Edat moderna als Països Catalans і 1415
1419
;Països Catalans.
Veure Edat moderna als Països Catalans і 1419
1436
Països Catalans Resta del món.
Veure Edat moderna als Països Catalans і 1436
1479
; Països Catalans.
Veure Edat moderna als Països Catalans і 1479
1484
Països Catalans Resta del món.
Veure Edat moderna als Països Catalans і 1484
15 de juliol
El 15 de juliol és el cent noranta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el cent noranta-setè en els anys de traspàs.
Veure Edat moderna als Països Catalans і 15 de juliol
1512
El 1512 (MDXII) fou un any de traspàs començat en dijous que pertany a l'edat moderna.
Veure Edat moderna als Països Catalans і 1512
1519
Constitucions de Catalunya de 1585.
Veure Edat moderna als Països Catalans і 1519
1523
El 1523 (MDXXIII) fou un any comú començat en diumenge del calendari julià.
Veure Edat moderna als Països Catalans і 1523
1589
122x122px.
Veure Edat moderna als Països Catalans і 1589
1593
Làpida al monestir de Sant Pere de Besalú.
Veure Edat moderna als Països Catalans і 1593
1636
El 1636 fou un any de traspàs començat en dimarts segons el Calendari Gregorià.
Veure Edat moderna als Països Catalans і 1636
1640
;Països Catalans.
Veure Edat moderna als Països Catalans і 1640
1641
;Països Catalans.
Veure Edat moderna als Països Catalans і 1641
1652
El 1652 (MDCLII) fou un any de traspàs iniciat en dilluns pertanyent a l'edat moderna.
Veure Edat moderna als Països Catalans і 1652
1659
;Països Catalans.
Veure Edat moderna als Països Catalans і 1659
1660
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Edat moderna als Països Catalans і 1660
17 de maig
El 17 de maig és el cent trenta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el cent trenta-vuitè en els anys de traspàs.
Veure Edat moderna als Països Catalans і 17 de maig
17 de novembre
El 17 de novembre o 17 de santandria és el tres-cents vint-i-unè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents vint-i-dosè en els anys de traspàs.
Veure Edat moderna als Països Catalans і 17 de novembre
1701
Llinda d'una casa del carrer Major de la Pobla de Lillet Mapa simplificat d'Europa a la vigília de la Guerra de Successió Espanyola el 1701.
Veure Edat moderna als Països Catalans і 1701
1702
;Món.
Veure Edat moderna als Països Catalans і 1702
1703
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Edat moderna als Països Catalans і 1703
1704
miniatura.
Veure Edat moderna als Països Catalans і 1704
1705
Gravat representant un enfrontament marítim davant de Gibraltar del 20 de març.;Països Catalans.
Veure Edat moderna als Països Catalans і 1705
1706
;Països Catalans.
Veure Edat moderna als Països Catalans і 1706
1707
1707 (MDCCVII) fon un any normal, començat un dimecres al calendari julià i un dissabte al gregorià.
Veure Edat moderna als Països Catalans і 1707
1708
;Països catalans.
Veure Edat moderna als Països Catalans і 1708
1709
;Països Catalans Reus: Davant dels atacs borbònics a la ciutat de Tortosa, a mitjan any la ciutat s'avança a donar obediència a Felip V, per tal d'evitar els saquejos.
Veure Edat moderna als Països Catalans і 1709
1710
;Països catalans.
Veure Edat moderna als Països Catalans і 1710
1713
;Països Catalans.
Veure Edat moderna als Països Catalans і 1713
1714
Constitucions de Catalunya de 1585.
Veure Edat moderna als Països Catalans і 1714
1715
;Països Catalans.
Veure Edat moderna als Països Catalans і 1715
1716
;Països Catalans.
Veure Edat moderna als Països Catalans і 1716
1720
;Països Catalans:;Món.
Veure Edat moderna als Països Catalans і 1720
1748
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Edat moderna als Països Catalans і 1748
1789
Llinda d'una casa del carrer del Pont de Santa Pau Mapa simplificat d'Europa abans de la Revolució Francesa del 1789.
Veure Edat moderna als Països Catalans і 1789
1792
;Països catalans.
Veure Edat moderna als Països Catalans і 1792
18 d'octubre
El 18 d'octubre és el dos-cents noranta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents noranta-dosè en els anys de traspàs.
Veure Edat moderna als Països Catalans і 18 d'octubre
1806
Plànol de Barcelona, l'any 1806.
Veure Edat moderna als Països Catalans і 1806
1812
Mapa polític d'Europa a la vigília de la campanya russa de Napoleó l'any 1812.
Veure Edat moderna als Països Catalans і 1812
1814
Aprovat pel rei el 4 de maig del 1814 a València, reimprès per Vicente Olíva (Impressor Reial) el 1814 a Girona. Document escanejat per la Biblioteca de la Universitat Pompeu Fabra pdf;Països Catalans.
Veure Edat moderna als Països Catalans і 1814
1866
;Països Catalans.
Veure Edat moderna als Països Catalans і 1866
19 d'abril
El 19 d'abril és el cent novè dia de l'any del calendari gregorià i el cent desè en els anys de traspàs.
Veure Edat moderna als Països Catalans і 19 d'abril
20 d'octubre
El 20 d'octubre és el dos-cents noranta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents noranta-quatrè en els anys de traspàs.
Veure Edat moderna als Països Catalans і 20 d'octubre
20 de juny
El 20 de juny és el cent setanta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el cent setanta-dosè en els anys de traspàs.
Veure Edat moderna als Països Catalans і 20 de juny
21 d'abril
El 21 d'abril és el cent onzè dia de l'any del calendari gregorià i el cent dotzè en els anys de traspàs.
Veure Edat moderna als Països Catalans і 21 d'abril
21 d'octubre
El 21 d'octubre és el dos-cents noranta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents noranta-cinquè en els anys de traspàs.
Veure Edat moderna als Països Catalans і 21 d'octubre
21 de setembre
El 21 de setembre és el dos-cents seixanta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents seixanta-cinquè en els anys de traspàs.
Veure Edat moderna als Països Catalans і 21 de setembre
22 d'abril
El 22 d'abril és el cent dotzè dia de l'any del calendari gregorià i el cent tretzè en els anys de traspàs.
Veure Edat moderna als Països Catalans і 22 d'abril
22 d'agost
El 22 d'agost és el dos-cents trenta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents trenta-cinquè en els anys de traspàs.
Veure Edat moderna als Països Catalans і 22 d'agost
22 d'octubre
El 22 d'octubre és el dos-cents noranta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents noranta-sisè en els anys de traspàs.
Veure Edat moderna als Països Catalans і 22 d'octubre
22 de desembre
El 22 de desembre és el tres-cents cinquanta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents cinquanta-setè en els anys de traspàs.
Veure Edat moderna als Països Catalans і 22 de desembre
23 d'octubre
El 23 d'octubre és el dos-cents noranta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents noranta-setè en els anys de traspàs.
Veure Edat moderna als Països Catalans і 23 d'octubre
23 de setembre
El 23 de setembre és el dos-cents seixanta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents seixanta-setè en els anys de traspàs.
Veure Edat moderna als Països Catalans і 23 de setembre
25 d'abril
El 25 d'abril és el cent quinzè dia de l'any del calendari gregorià i el cent setzè en els anys de traspàs.
Veure Edat moderna als Països Catalans і 25 d'abril
25 de juliol
El 25 de juliol és el dos-cents sisè dia de l'any del calendari gregorià i el cent dos-cents setè en els anys de traspàs.
Veure Edat moderna als Països Catalans і 25 de juliol
26 d'abril
El 26 d'abril és el cent setzè dia de l'any del calendari gregorià i el cent dissetè en els anys de traspàs.
Veure Edat moderna als Països Catalans і 26 d'abril
26 d'octubre
El 26 d'octubre és el dos-cents noranta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-centè en els anys de traspàs.
Veure Edat moderna als Països Catalans і 26 d'octubre
26 de maig
El 26 de maig és el cent quaranta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el cent quaranta-setè en els anys de traspàs.
Veure Edat moderna als Països Catalans і 26 de maig
27 de juny
El 27 de juny és el cent setanta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el cent setanta-novè en els anys de traspàs.
Veure Edat moderna als Països Catalans і 27 de juny
27 de maig
El 27 de maig és el cent quaranta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el cent quaranta-vuitè en els anys de traspàs.
Veure Edat moderna als Països Catalans і 27 de maig
29 de juny
El 29 de juny és el cent vuitantè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vuitanta-unè en els anys de traspàs.
Veure Edat moderna als Països Catalans і 29 de juny
29 de setembre
El 29 de setembre és el dos-cents setanta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents setanta-tresè en els anys de traspàs.
Veure Edat moderna als Països Catalans і 29 de setembre
3 d'abril
El 3 d'abril és el noranta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el noranta-quartè en els anys de traspàs.
Veure Edat moderna als Països Catalans і 3 d'abril
30 de juny
El 30 de juny és el cent vuitanta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vuitanta-dosè en els anys de traspàs.
Veure Edat moderna als Països Catalans і 30 de juny
30 de novembre
El 30 de novembre o 30 de santandria és el tres-cents trenta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents trenta-cinquè en els anys de traspàs.
Veure Edat moderna als Països Catalans і 30 de novembre
31 de maig
El 31 de maig és el cent cinquanta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el cent cinquanta-dosè en els anys de traspàs.
Veure Edat moderna als Països Catalans і 31 de maig
31 de març
El 31 de març és el norantè dia de l'any del calendari gregorià i el noranta-unè en els anys de traspàs.
Veure Edat moderna als Països Catalans і 31 de març
4 de març
El 4 de març és el seixanta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el seixanta-quatrè en els anys de traspàs.
Veure Edat moderna als Països Catalans і 4 de març
5 d'octubre
El 5 d'octubre és el dos-cents setanta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents setanta-novè en els anys de traspàs.
Veure Edat moderna als Països Catalans і 5 d'octubre
5 de setembre
El 5 de setembre és el dos-cents quaranta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents quaranta-novè en els anys de traspàs.
Veure Edat moderna als Països Catalans і 5 de setembre
6 de juliol
El 6 de juliol és el cent vuitanta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vuitanta-vuitè en els anys de traspàs.
Veure Edat moderna als Països Catalans і 6 de juliol
7 de juliol
El 7 de juliol és el cent vuitanta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vuitanta-novè en els anys de traspàs.
Veure Edat moderna als Països Catalans і 7 de juliol
7 de novembre
El 7 de novembre o 7 de santandria és el tres-cents onzè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents dotzè en els anys de traspàs.
Veure Edat moderna als Països Catalans і 7 de novembre
8 d'abril
El 8 d'abril és el noranta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el noranta-novè en els anys de traspàs.
Veure Edat moderna als Països Catalans і 8 d'abril
8 de febrer
El 8 de febrer és el trenta-novè dia de l'any del calendari gregorià.
Veure Edat moderna als Països Catalans і 8 de febrer
8 de gener
El 8 de gener és el vuitè dia de l'any del calendari gregorià.
Veure Edat moderna als Països Catalans і 8 de gener
8 de maig
El 8 de maig és el cent vint-i-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vint-i-novè en els anys de traspàs.
Veure Edat moderna als Països Catalans і 8 de maig
9 d'agost
El 9 d'agost és el dos-cents vint-i-unè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vint-i-dosè en els anys de traspàs.
Veure Edat moderna als Països Catalans і 9 d'agost
9 d'octubre
El 9 d'octubre és el dos-cents vuitanta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vuitanta-tresè en els anys de traspàs.
Veure Edat moderna als Països Catalans і 9 d'octubre
, Botifler, Cadis, Calella, Calonge i Sant Antoni, Canamunt i Canavall, Canet de Mar, Capcir, Capità general de València, Cardona, Carlemany, Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic, Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic, Cartagena, Cas dels catalans, Castell de Bellver, Castell de Cardona, Castell de Sant Felip, Castella, Castellà, Castelló de la Plana, Castellbò, Catalunya, Catalunya del Nord, Catalunya Vella, Caterina I de Navarra, Cerdanya, Ceret, Charles Mordaunt, Codi Civil de Catalunya, Combat del Congost, Companyia d'Osona, Comtat de Bigorra, Conca de Barberà, Conferència de Cervera, Conflent, Conquesta austriacista de Menorca, Conquesta de la ciutat de Balansiya, Consell de Castella, Consell de Cent, Consell General d'Andorra, Consell Sobirà del Rosselló, Conseller en cap de Barcelona, Constitucions catalanes, Corberes, Corona d'Aragó, Coronela, Coronela de Barcelona, Corpus Christi, Corpus de Sang, Corts Catalanes, Corts de Barcelona (1701-1702), Dénia, Decrets de Nova Planta, Departament de les Boques de l'Ebre, Departament de Montserrat, Departament del Segre, Departament del Ter, Departament francès, Deseiximent, Desembarcament de Barcelona, Diego Leonardo Davila, Dietari de la Generalitat, Dinastia Trastàmara, Diputació del General de Catalunya, Domènec Perera, Edat mitjana, Edat moderna, Elda, Elionor I de Navarra, Elx, Empordà, Enric de Navarra, Enric IV de França, Ermengol Amill, Espanya, Exèrcit de Catalunya (1713-1714), Expedició del diputat militar, Expulsió dels moriscos, Felanitx, Felip d'Orleans, Regent de França, Felip IV de Castella, Felip V d'Espanya, Fenolleda, Ferran el Catòlic, Ferran Soldevila i Zubiburu, Feudalisme, Fortalesa de la Ciutadella, França, François Bidal d'Asfeld, Francesc I de Navarra, Francisco Antonio Fernández de Velasco y Tovar, Furs de València, Gandia, Gaspar de Guzmán y Pimentel, Gastó IV de Foix, Gènova, Generalitat de Catalunya, Germana de Foix, Germans Nebot, Gibraltar, Girona, Giulio Raimondo Mazzarino, Gran i General Consell, Guerra de Successió Espanyola, Guerra dels Segadors, Guerra dels Trenta Anys, Guillem d'Areny-Plandolit, Henri de Massue, Hostalric, Illa, Illa dels Faisans, Illes Balears, Imperi Espanyol, Indianes, Inquisició, Inquisició espanyola, Insaculació, Iparralde, Isabel de Foix, Isabel I de Castella, Jaca, James Fitz-James Stuart, Jaume el Barbut, Jaume el Conqueridor, Jaume Ruiz de Castellblanch, Jean Baptiste du Casse, Joan Antoni de Boixadors Pacs i de Pinós, Joan Baptista Basset i Ramos, Joan el Caçador, Joan el Sense Fe, Joan III Albret, Joan Josep d'Àustria, Joan Miquel Saura i Morell, Joan Sala i Ferrer, Joan Vilar i Ferrer, Joana III de Navarra, John Leake, Jordi de Hessen-Darmstadt, Jordi I de la Gran Bretanya, José Carrillo de Albornoz, Josep Agramunt i Llecha, Josep Antoni de Rubí i de Boixadors, Josep Caixal i Estradé, Josep I del Sacre Imperi Romanogermànic, Josep Manuel Minyana, Josep Maria Torras i Ribé, Josep Moragues i Mas, Junta de Braços, Juraments del sobirà de la Corona d'Aragó, La Barceloneta, La deplorable història dels catalans, La Haia, Lisboa, Llívia, Lleida, Llista de bisbes d'Urgell, Llista de comtes de Barcelona, Llista de reis de França, Lloctinent de Catalunya, Llorenç Coll, Llorenç Tomàs i Costa, Lluçanès, Lluís Alexandre de Borbó, Lluís el Pietós, Lluís XIII de França, Lluís XIV de França, Londres, Luis Antonio de Belluga Moncada, Maó, Madrid, Mallorca, Manresa, Manual Digest, Manuel Desvalls i de Vergós, Mar Mediterrània, Marc Antoni Cotoner i Sureda Vivot, Maresme, Martorell, Mataró, Maulets (1705), Mètode Vauban, Múrcia, Melchor Rafael de Macanaz, Menorca, Mitford Crowe, Moianès, Monarca, Monistrol de Calders, Montjuïc (Barcelona), Moriscos, Napoleó Bonaparte, Napoleó III, Narcís Abrés, Narcís Feliu de la Penya i Farell, Navarra, Nàpols, Nova Reforma, Novelda, Octubre, Ordino, Oriola, Osona, País Valencià, Països Catalans, Pacte dels Vigatans, Palafrugell, Palamós, Palma, Panxa-ampla, Parlament, Pau Claris i Casademunt, Pau de Westfàlia, Pau Ignasi de Dalmases i Ros, Pólvora, Pere Joan Barceló i Anguera, Perot Rocaguinarda, Pirineus Orientals, Plana de Vic, Portugal, Principat de Catalunya, Priorat, Província, Províncies Unides, Puigcerdà, Rafael Casanova i Comes, Rafael de Nebot i Font, Regiment de cavalleria Rafael Nebot, Regiment de la Ciutat de Barcelona, Regiment de la Diputació del General de Catalunya, Regiment de Reials Guàrdies Catalanes, Regne d'Aragó, Regne de Mallorca, Regne de València, Reial audiència, Reial Audiència de València (borbònica), Reial Audiència i Cancelleria de Granada, Reial Audiència i Cancelleria de Valladolid, Reis Catòlics, René de Froulay de Tessé, República de Gènova, Restaino Cantelmo-Stuart y Brancia, Revolta de les Germanies, Revolta dels angelets de la terra, Revolució Francesa, Ripoll, Roses, Rosselló, Rotget, Sacre Imperi Romanogermànic, Sallent, Sant Feliu de Guíxols, Sant Lluís, Saragossa, Sardenya, Sarrià (Barcelona), Sàpiens, Seda, Segona Germania, Senyoria d'Albret, Setge de Barcelona (1705), Setge de Barcelona (1706), Setge de Barcelona (1713-1714), Setge de Brihuega, Setge de Gibraltar (1704-1705), Setge de Lleida (1707), Setge de Tortosa (1708), Setge de Xàtiva (1707), Seu vacant, Sicília, Solsonès, Talla (impost), Tarassona, Tarragona, Terres de l'Ebre, Tortosa, Tractat d'Utrecht, Tractat de Baden, Tractat de Corbeil, Tractat de Gènova, Tractat de Rastatt, Tractat de Rijswijk, Tractat dels Pirineus, Tres Comuns de Catalunya, Universitat (municipi), València, Valencians, Valencià, Vallès, Vallès Occidental, Vallès Oriental, Vallespir, Vescomtat de Castellbò, Vescomtat de Narbona, Vic, Viena, Vila-real, Vilafranca del Penedès, Villena, Vinaròs, Xàtiva, Xixona, Xuetes, 11 d'abril, 11 d'octubre, 13 de juliol, 13 de juny, 14 d'abril, 14 d'octubre, 1415, 1419, 1436, 1479, 1484, 15 de juliol, 1512, 1519, 1523, 1589, 1593, 1636, 1640, 1641, 1652, 1659, 1660, 17 de maig, 17 de novembre, 1701, 1702, 1703, 1704, 1705, 1706, 1707, 1708, 1709, 1710, 1713, 1714, 1715, 1716, 1720, 1748, 1789, 1792, 18 d'octubre, 1806, 1812, 1814, 1866, 19 d'abril, 20 d'octubre, 20 de juny, 21 d'abril, 21 d'octubre, 21 de setembre, 22 d'abril, 22 d'agost, 22 d'octubre, 22 de desembre, 23 d'octubre, 23 de setembre, 25 d'abril, 25 de juliol, 26 d'abril, 26 d'octubre, 26 de maig, 27 de juny, 27 de maig, 29 de juny, 29 de setembre, 3 d'abril, 30 de juny, 30 de novembre, 31 de maig, 31 de març, 4 de març, 5 d'octubre, 5 de setembre, 6 de juliol, 7 de juliol, 7 de novembre, 8 d'abril, 8 de febrer, 8 de gener, 8 de maig, 9 d'agost, 9 d'octubre.