59 les relacions: Ajoarriero, Alfons el Bataller, Altiplà, Aragó, Aragonès, Avellana, Bolet, Caça, Castella, Castellà, Castellà aragonès, Catalans, Català, Catolicisme, Cérvols, Cecina, Coca (pastís), Cristianisme, Embotits, Enrique Bunbury, Església Catòlica Romana, Espanya, Eva Amaral, Foia d'Osca, Formatge, Francisco de Goya y Lucientes, Franja de Ponent, Franjolins, Fruita, Gall, Gironella, Història de l'Aragó, Hortalissa, José de Palafox y Melzi, Llonganissa, Luis Buñuel Portolés, Mar Mediterrània, Mare de Déu del Pilar, Mel, Melmelada, Migas, Miquel Servet, Nacionalitat històrica, Occitans, Oceà Atlàntic, Oli d'oliva, Ovella, País Basc, Països Catalans, Pernil, ..., Porc, Potaje conquense, Salmorejo, Santiago Ramón y Cajal, Saragossa, Truita de riu, Txilindron, Valencians, Vi. Ampliar l'índex (9 més) »
Ajoarriero
Plat de bacallà al ajoarriero. Detall de l'all arriero. L'ajoarriero és una pasta típica d'Aragó, Navarra, Conca, Castella i Lleó, País Basc i la comarca Requena-Utiel elaborada amb patates, all, ou i oli.
Nou!!: Aragonesos і Ajoarriero · Veure més »
Alfons el Bataller
Alfons el Bataller o Alfons I d'Aragó, nascut Alfons Sanxes (Jaca, 1073 - Poleñino, 1134)Diccionari d'Història de Catalunya; p. 27; ed.
Nou!!: Aragonesos і Alfons el Bataller · Veure més »
Altiplà
L'altiplà de Putorana, a l'extrem nord-oest de l'altiplà de la Sibèria Central Un altiplà és una superfície relativament plana elevada sobre el terreny que l'envolta.
Nou!!: Aragonesos і Altiplà · Veure més »
Aragó
Aragó, o l'Aragó (en castellà, en aragonès i oficialment Aragón), és un país constituït com a comunitat autònoma espanyola, descendent de l'antic Regne d'Aragó, i actualment regit per un estatut d'autonomia.
Nou!!: Aragonesos і Aragó · Veure més »
Aragonès
Llengües occitanorromàniques Laragonès o aragonés és una llengua romànica parlada en diverses valls del Pirineu aragonès, principalment a les comarques del Somontano, la Jacetània, l'Alt Gàllego, el Sobrarb i a l'oest de la Baixa Ribagorça.
Nou!!: Aragonesos і Aragonès · Veure més »
Avellana
Avellanes d'Alcover L'avellana és una nou comestible, fruit de l'avellaner comú (Corylus avellana L.). Té forma esferoïdal, amb un diàmetre aproximat de 10 a 15 mm Està formada per una closca fibrosa externa que envolta una coberta llisa en la qual s'allotja la llavor.
Nou!!: Aragonesos і Avellana · Veure més »
Bolet
Bolet ''Amanita muscaria'' Cistells de rovellons que s'utilitzen tradicionalment a la cuina catalana Un bolet és l'aparell esporífer (carpòfor) de diversos tipus de fongs superiors.
Nou!!: Aragonesos і Bolet · Veure més »
Caça
faisans que han ajudat a caçar. La caça és l'activitat per mitjà de la qual s'obtenen animals per a l'alimentació, lleure, comerç, pel seu aprofitament com a primera matèria o per ser considerats nocius.
Nou!!: Aragonesos і Caça · Veure més »
Castella
Corona de Castella a partir del 1492. Castella és un país de la península Ibèrica, i antigament regne.
Nou!!: Aragonesos і Castella · Veure més »
Castellà
El castellà o espanyol és un idioma nascut a l'antic Regne de Castella; segons Ramón Menéndez Pidal va néixer en una zona que comprèn el centre i est de l'actual Cantàbria, l'oest de Biscaia i d'Àlaba, La Rioja, i el nord de la província de Burgos.
Nou!!: Aragonesos і Castellà · Veure més »
Castellà aragonès
El Castellà aragonès (Castellà d'Aragó o Baturro) és la varietat lingüística parlada i pròpia de la major part d'Aragó.
Nou!!: Aragonesos і Castellà aragonès · Veure més »
Catalans
Els catalans són un poble europeu pirinenc i mediterrani que té les seves arrels als Pirineus orientals i territoris adjacents.
Nou!!: Aragonesos і Catalans · Veure més »
Català
El català (denominació oficial a Catalunya, a les Illes Balears, a Andorra, a la ciutat de l'Alguer i tradicional a Catalunya del Nord) o valencià (denominació oficial al País Valencià i tradicional al Carxe) és una llengua romànica parlada a Catalunya, el País Valencià (tret d'algunes comarques i localitats de l'interior), les Illes Balears (on també rep el nom de mallorquí, menorquí, eivissenc o formenterer segons l'illa), Andorra, la Franja de Ponent (a l'Aragó), la ciutat de l'Alguer (a l'illa de Sardenya), la Catalunya del Nord, el Carxe (un petit territori de Múrcia habitat per pobladors valencians), i en comunitats arreu del món (entre les quals destaca la de l'Argentina, amb 200.000 parlants).
Nou!!: Aragonesos і Català · Veure més »
Catolicisme
MNAC. El terme catolicisme usualment es refereix a la doctrina o la fe de l'Església Catòlica, la qual comprèn totes aquelles esglésies cristianes que estan en comunió amb el Papa de Roma, i que accepten la seva autoritat en matèries de fe i de moral.
Nou!!: Aragonesos і Catolicisme · Veure més »
Cérvols
Els cérvols, cervos, o ceros (Cervidae) són una família de mamífers remugants de la família Cervidae.
Nou!!: Aragonesos і Cérvols · Veure més »
Cecina
El Cecina és un riu d'Itàlia, a la Toscana.
Nou!!: Aragonesos і Cecina · Veure més »
Coca (pastís)
reis, un exemple de la coca dolça Coca de mullador, un exemple de la coca salada Coca de xulla, una coca habitual a indrets de muntanya. Aquesta s'anomena ''bollo'' i es fa a la Plana d'Utiel Coca de garlanda, una coca foradada típica del Penedès Coca d'anís, una coca plana típica d'Osona. Aquesta és d'Altafulla, Tarragonès Coca d'escalivada Coca de peix i coca de recapte en preparació Coca de Sant Joan Coca de molletes, típica de l'Alacantí Coca de crema a Les, Vall d'Aran. És una preparació habitual arreu de Catalunya. En aquest cas, hom pot notar la semblança amb el ''fogasset'' o brioix occità. Coca de llanda de sabor carabassa, a València. És una coca habitual arreu del centre del País Valencià Coca de sucre del Priorat Coca bamba de Menorca Coca de xoriç de la Marina Alta, un berenar o esmorzar molt habitual Ribera, que s'assembla molt a una pizzeta Coca de trempó, molt típica als sopars d'estiu a les illes Balears Corpus Coca de cireres de la Salzadella, consumides per la collita de juny La coca i en algunes zones occidentals, coc o també fogassa a la Catalunya del Nord (calc del occità fogaça), és un menjar que té molta tradició arreu de la conca mediterrània.
Nou!!: Aragonesos і Coca (pastís) · Veure més »
Cristianisme
Branques del cristianisme El cristianisme (del grec: Xριστός, Khristós, Crist, literalment, 'ungit') és una religió abrahàmica monoteistaLa descripció del cristianisme com a religió monoteista prové de diverses fonts: Catholic Encyclopedia (article «»); William F. Albright, From the Stone Age to Christianity; H. Richard Niebuhr; About.com,; Kirsch, God Against the Gods; Woodhead, An Introduction to Christianity; The Columbia Electronic Encyclopedia; The New Dictionary of Cultural Literacy,; New Dictionary of Theology,, pp.
Nou!!: Aragonesos і Cristianisme · Veure més »
Embotits
Els Embotits són uns ninots llegendaris a la vila de Sallent.
Nou!!: Aragonesos і Embotits · Veure més »
Enrique Bunbury
Enrique Bunbury en un concert. Enrique Ortiz de Landázuri Izarduy, conegut com a Enrique Bunbury o simplement Bunbury (Saragossa, 11 d'agost del 1967) és un músic aragonès.
Nou!!: Aragonesos і Enrique Bunbury · Veure més »
Església Catòlica Romana
Branques del cristianisme LEsglésia Catòlica Romana o, simplement, Església Catòlica és la principal església i denominació religiosa del cristianisme.
Nou!!: Aragonesos і Església Catòlica Romana · Veure més »
Espanya
Espanya o el Regne d'Espanya (en castellà i gallec: Reino de España, en basc: Espainiako Erresuma, en asturià: Reinu d'España, en occità: Reialme d'Espanha, en aragonès: Reino d'Espanya) és un estat del sud-oest d'Europa, que ocupa la major part de la península Ibèrica, la qual comparteix amb Andorra, França (l'Alta Cerdanya), Gibraltar i Portugal.
Nou!!: Aragonesos і Espanya · Veure més »
Eva Amaral
Eva María Amaral Lallana (Saragossa, 4 d'agost de 1972) és una cantant espanyola, integrant juntament amb Juan Aguirre del duo musical Amaral.
Nou!!: Aragonesos і Eva Amaral · Veure més »
Foia d'Osca
La Foia d'Osca (oficialment Hoya de Huesca/Plana de Uesca; Hoya de Huesca en castellà i Plana de Uesca en aragonès) és una de les comarques de l'Aragó.
Nou!!: Aragonesos і Foia d'Osca · Veure més »
Formatge
Formatges en un mercat a Basilea, Suïssa El formatge és un aliment fresc o madurat, sòlid o semisòlid, obtingut per separació del sèrum després de la coagulació de la llet sencera, o bé desnatada totalment o parcialment, de la nata, del sèrum d'elaborar mantega o d'una barreja d'alguns o de tots d'aquests productes per l'acció del quall o altres coagulants apropiats, amb hidròlisi prèvia de la lactosa o sense.
Nou!!: Aragonesos і Formatge · Veure més »
Francisco de Goya y Lucientes
Francisco de Goya y Lucientes (Fuendetodos, Saragossa, 30 de març de 1746 - Bordeus, Gascunya, 16 d'abril de 1828) fou un pintor i gravador aragonès.
Nou!!: Aragonesos і Francisco de Goya y Lucientes · Veure més »
Franja de Ponent
La Franja de Ponent, Franja d'Aragó o Franja Oriental d'Aragó comprèn els pobles catalanoparlants d'Aragó.
Nou!!: Aragonesos і Franja de Ponent · Veure més »
Franjolins
Els franjolins o frangencs són un grup humà resident a la Franja de Ponent (comarques catalanoparlants històriques de la Ribagorça, la Llitera, el Baix Cinca i el Matarranya), a l'Aragó.
Nou!!: Aragonesos і Franjolins · Veure més »
Fruita
Parada de fruita al mercat de la Boqueria. Fruita del bosc La fruita o les fruites són un conjunt d'aliments vegetals que procedeixen del fruit de determinades plantes, ja siguen herbes, com la melonera, o arbres com l'albercoquer.
Nou!!: Aragonesos і Fruita · Veure més »
Gall
El gall (Gallus gallus domesticus) és un ocell domèstic; la femella s'anomena gallina; els mascles capats, capons, i els galls joves, especialment els destinats al consum, pollastres.
Nou!!: Aragonesos і Gall · Veure més »
Gironella
Vista de la vila de Gironella, amb Berga i la serra de Queralt al fons Gironella és una vila i municipi de la comarca del Berguedà, situat entre els termes municipals de Casserres, Olvan, Sagàs i Puig-reig.
Nou!!: Aragonesos і Gironella · Veure més »
Història de l'Aragó
Aragó Primer testimoni de l'escut d'Aragó. Fabricio Vagad, imprès a Saragossa el 1499 per Pablo Hurus. El territori d'Aragó ha tingut una presència històrica humana que data des de fa molts mil·lennis, tot i que, com la majoria de regions europees històriques, sorgeix a l'edat mitjana.
Nou!!: Aragonesos і Història de l'Aragó · Veure més »
Hortalissa
Hortalisses variades Conreu d'hortalisses Les hortalisses són plantes herbàcies, o llegums verds, que es conreen amb fins alimentaris per als humans o animals, i que es poden consumir en estat fresc o cuinats.
Nou!!: Aragonesos і Hortalissa · Veure més »
José de Palafox y Melzi
José Rebolledo de Palafox y Melzi, duc de Saragossa (Saragossa, 28 d'octubre 1775 - Madrid, 15 de febrer de 1847), va ser un militar espanyol, que va participar com a capità en el setge de Saragossa a la Guerra del Francès.
Nou!!: Aragonesos і José de Palafox y Melzi · Veure més »
Llonganissa
Safata de fuet La llonganissa és una varietat de salsitxa, és un embotit llarg, farcit de carn de porc picada.
Nou!!: Aragonesos і Llonganissa · Veure més »
Luis Buñuel Portolés
Luis Buñuel Portolés (Calanda, 22 de febrer de 1900 - Ciutat de Mèxic, 29 de juliol de 1983) va ser un director cinematogràfic aragonès.
Nou!!: Aragonesos і Luis Buñuel Portolés · Veure més »
Mar Mediterrània
La mar Mediterrània, també anomenada mar Mediterrani, és una mar continental situada entre Europa (al nord –part occidental– i a l'oest), l'Àfrica (al sud) i Àsia (al nord –part oriental– i a l'est).
Nou!!: Aragonesos і Mar Mediterrània · Veure més »
Mare de Déu del Pilar
La Mare de Déu del Pilar és una Mare de Déu catòlica, patrona de la Hispanitat, venerada a la Basílica del Pilar de Saragossa, a la qual dona nom.
Nou!!: Aragonesos і Mare de Déu del Pilar · Veure més »
Mel
La mel és un fluid dolç i viscós produït per les abelles i d'altres insectes a partir del nèctar de les flors.
Nou!!: Aragonesos і Mel · Veure més »
Melmelada
Melmelada de taronja en un pot de vidre. La melmelada és una conserva de fruita.
Nou!!: Aragonesos і Melmelada · Veure més »
Migas
Miques andalusesLes migas o miques (denominació en valencià) també conegudes com a migues de pastor, són un plat típic en el qual s'aprofiten les sobres del pa dur, tot i que també es fan de farina.
Nou!!: Aragonesos і Migas · Veure més »
Miquel Servet
Miguele Serveto Conesa (Vilanova de Sixena, Regne d'Aragó, potser el 29 de setembre de 1511 - Ginebra, 27 d'octubre de 1553), àlies Revés i conegut tradicionalment en català com a Miquel Servet, fou un humanista, teòleg i científic aragonès d'abast universal.
Nou!!: Aragonesos і Miquel Servet · Veure més »
Nacionalitat històrica
comunitats autònomes d'avui en dia no els hi està oficialment permés crear lligams que puguin restableïr les relacions històriques tradicionals entre algunes d'elles. Nacionalitat històrica, realitat nacional, caràcter nacional o, simplement, nacionalitat són termes que s'han vingut emprant des de la reinstauració democràtica a Espanya per a referir-se a aquelles comunitats autònomes que tenen un sentiment nacional, plasmat en nivells competencials diferenciats.
Nou!!: Aragonesos і Nacionalitat històrica · Veure més »
Occitans
Els occitans (los occitans en occità; les Occitans en francès) són un poble europeu que té l'origen al nord-oest del Mediterrani i resideix en la seua majoria al sud de França, i en menor grau a territoris fronterers amb aquest país, una zona anomenada col·lectivament Occitània.
Nou!!: Aragonesos і Occitans · Veure més »
Oceà Atlàntic
Loceà Atlàntic és un dels cinc oceans de la Terra entre Amèrica -a l'oest- i Europa i Àfrica -a l'est.
Nou!!: Aragonesos і Oceà Atlàntic · Veure més »
Oli d'oliva
L'oli d'oliva és un oli vegetal a partir del suc de l'oliva, el fruit de l'olivera.
Nou!!: Aragonesos і Oli d'oliva · Veure més »
Ovella
Les ovelles o bens (Ovis aries) són mamífers quadrúpedes remugants mantinguts com a bestiar.
Nou!!: Aragonesos і Ovella · Veure més »
País Basc
El País Basc ('país de llengua basca') és un país europeu.
Nou!!: Aragonesos і País Basc · Veure més »
Països Catalans
Els Països Catalans són els territoris de cultura catalana on la llengua autòctona és el català, o bé els territoris que formen part d'una unitat geogràfica, històrica, cultural i lingüística de predomini català.
Nou!!: Aragonesos і Països Catalans · Veure més »
Pernil
Cuixa de porc Pernil ibèric de gla Pernil dolç El pernil, perna, cuixot, camallot, gambajó (dialectalment pernill, camaiot; cambajó) és el nom genèric del producte obtingut de les potes posteriors del porc, salat en cru i adobat de manera natural.
Nou!!: Aragonesos і Pernil · Veure més »
Porc
El porc (Sus scrofa domestica) és una subespècie domèstica del senglar.
Nou!!: Aragonesos і Porc · Veure més »
Potaje conquense
El potaje conquense és un plat típic de la província de Conca, en concret de la zona de la regió muntanyenca de Conca.
Nou!!: Aragonesos і Potaje conquense · Veure més »
Salmorejo
El salmorejo és una crema freda i de color carabassa típica d'Andalusia, i concretament de Còrdova.
Nou!!: Aragonesos і Salmorejo · Veure més »
Santiago Ramón y Cajal
Santiago Ramón y Cajal (Petilla de Aragón, Navarra, 1 de maig de 1852 - Madrid, 17 d'octubre de 1934) fou un metge, històleg i catedràtic universitari navarrès, d'estirp aragonesa, guardonat amb el Premi Nobel de Fisiologia o Medicina el 1906.
Nou!!: Aragonesos і Santiago Ramón y Cajal · Veure més »
Saragossa
Saragossa (en castellà, aragonès i oficialment, Zaragoza) és una ciutat i un municipi d'Espanya, capital de la comarca de Saragossa, de la província homònima i de la comunitat autònoma de l'Aragó.
Nou!!: Aragonesos і Saragossa · Veure més »
Truita de riu
La truita és el nom comú donat diverses espècies de peixos de muntanya que pertanyen a la família Salmonidae.
Nou!!: Aragonesos і Truita de riu · Veure més »
Txilindron
El txilindron és una preparació típica de l'Aragó, Navarra i algunes zones del País Basc.
Nou!!: Aragonesos і Txilindron · Veure més »
Valencians
Els valencians constitueixen una nacionalitat històrica que viu predominantment al País Valencià.
Nou!!: Aragonesos і Valencians · Veure més »
Vi
El vi (vinum en llatí, οινος en grec) és una beguda obtinguda del raïm (varietat Vitis vinifera) mitjançant la fermentació alcohòlica del most o suc.
Nou!!: Aragonesos і Vi · Veure més »