Accés més ràpid que el navegador!
82 les relacions: Al-Àndalus, Alexandre Jaume Rosselló, Alfons XII d'Espanya, Antoni Despuig i Dameto, Antoni Ignasi Alomar i Canyelles, Baixa Àustria, Barbacana, Batalla de Bailèn, Batalla de Llucmajor, Bífora, Bolletí de la Societat Arqueològica Lul·liana, Botifler, Cartoixa de Valldemossa, Castel del Monte, Conquesta de Mallorca, Diumenge de l'Àngel, Domènec Francesc Joan Aragó, Donjon, El Terreno, Elisabet de Mallorca, Emili Darder i Cànaves, Espitllera, Est, Estrada encoberta, Gaspar Melchor de Jovellanos, Gòtic català, Guerra de Successió Espanyola, Guerra del Francès, Heròdium, Jaume el Conqueridor, Jaume III de Mallorca, Jaume IV de Mallorca, Joan el Caçador, Joan el Sense Fe, Liberalisme, Lladronera, Llebeig, Luis de Lacy y Gautier, Madina Mayurqa, Martí l'Humà, Maulets (1705), Palau dels Reis de Mallorca, Palau Reial de l'Almudaina, Palma, Pancaritat, Pere el Cerimoniós, Permòdol, Perpinyà, Pineda (bosc), Porta, ..., Portopí, Príncep de Viana, Revellí, Romanticisme, Sanç I de Mallorca, Santanyí, Sàpiens, Segona Germania, Segona República Espanyola, Serra de Tramuntana, Tronera, Valentí Almirall i Llozer, Vall, Violant de Vilaragut, Xaloc, 1349, 1391, 1394, 1408, 1459, 1521, 1639, 1666, 1667, 1713, 1802, 1808, 1817, 1931, 1932, 1936, 1976. Ampliar l'índex (32 més) »
Al-Àndalus
XII d'al-Àndalus Al-Àndalus o lÀndalus és el territori de la península Ibèrica que restà sota poder musulmà durant l'edat mitjana, entre els anys 711 i 1492.
Nou!!: Castell de Bellver і Al-Àndalus · Veure més »
Alexandre Jaume Rosselló
Alexandre Jaume Rosselló (Montevideo 1879 - Palma, 24 de febrer de 1937) fou un polític socialista mallorquí, nebot del polític liberal Alexandre Rosselló Pastor.
Nou!!: Castell de Bellver і Alexandre Jaume Rosselló · Veure més »
Alfons XII d'Espanya
Alfons XII d'Espanya (Madrid, 28 de novembre de 1857 - El Pardo, 25 de novembre de 1885), fou rei d'Espanya (1875-1885).
Nou!!: Castell de Bellver і Alfons XII d'Espanya · Veure més »
Antoni Despuig i Dameto
Antoni Despuig i Dameto (Palma, 30 de març de 1745 – Lucca, Regne d'Etrúria, actualment Itàlia, 2 de maig de 1813 va ser un bisbe i cardenal mallorquí. Novè fill, tercer dels barons, de Ramon Despuig i Cotoner, tercer comte de Montenegro i cinquè comte de Montoro, i de la seva esposa Maria Dameto i Sureda de Sant Martí, filla del setè marquès de Bellpuig. Nasqué al palau de Can Montenegro, tothora existent. Feu els primers estudis amb preceptors privats i seguidament als jesuïtes de Monti-Sion de Palma, on obtingué el títol d'humanitats. Malgrat els seus desigs d'emprendre la carrera militar, el seu pare el destinà al clergat. El 1760 rebé la tonsura eclesiàstica i l'any següent un benefici a la catedral de Mallorca. El 1764 es llicencià en filosofia a l'Estudi General Lul·lià i tot seguit abandonà els estudis per traslladar-se a la casa familiar de Montoro de Mezquita, al Maestrat aragonès, on es dedicà a escriure i a traduir. Cinc anys després rebé els ordes menors. A Alcanyís fou ordenat sotsdiaca el 21 de setembre de 1771 i sacerdot el 3 de juliol de 1774 de mans de Juan Sáenz de Buruaga, arquebisbe de Saragossa. Aquell mateix 1774 fou nomenat canonge de la catedral de Mallorca, càrrec que ocupà per poders, puix que s'havia traslladat a l'estranger. Efectivament, la canongia comportava el dret de viatjar, i Despuig visità França, Itàlia, Alemanya, els Països Baixos i Anglaterra amb intenció de resseguir les ciutats on s'havien celebrat concilis i estudiar-ne les actes. Durant aquests viatges va tenir força contactes amb els moviments il·lustrats europeus i anà consolidant una amplíssima cultura i el domini de diverses llengües. El 1777 tornà a Mallorca amb el nomenament de jutge conservador i vicari apostòlic de l'Orde de Sant Joan de Jerusalem a l'illa. Allí intervingué en la fundació de la Societat Econòmica d'Amics del País i organitzà la seva escola de pintura, de la qual el 1778 fou nomenat censor. L'1 de juny de 1779 es doctorà en dret civil i canònic per la Universitat Lul·liana de Mallorca, de la qual esdevindria rector de 1783 a 1785. El 1780 havia estat nomenat vicari episcopal dels exèrcits de mar i terra a les illes i el 1782 havia ingressat a la Reial Acadèmia de Belles Arts de San Fernando de Madrid. A la possessió de Raixa, propietat del seu germà Joan, l'hereu, fundà una important biblioteca i reuní una esplèndida col·lecció d'obres d'art, que sostingué i nodrí durant tota la seva vida i que ara es pot visitar parcialment al Castell de Bellver. Anys més tard, hi feu traslladar troballes de les excavacions que endegà a la localitat italiana d'Arícia. Havia protegit el sacerdot i geògraf Julià Ballester i el gravador Josep Muntaner perquè confeccionessin un mapa de l'illa de Mallorca (1785) que és conegut amb el seu nom. El 7 de maig de 1785 fou nomenat auditor per al regne d'Aragó del Tribunal de la Rota Romana, i es traslladà a Roma. Allí promogué la beatificació de santa Catalina Tomàs, de la qual havia escrit una biografia, però que no aconseguí fins força anys més tard (1792). De Roma estant i sempre per poders, accedí als càrrecs de xantre del capítol catedralici de la catedral de Mallorca (1786) i de bisbe d'Oriola (1791). El consagraren bisbe a l'Església de Santa Maria de Montserrat dels Espanyols de la Ciutat Eterna el 29 de setembre de 1791, i tanmateix fins a finals de març de l'any següent no visità la diòcesi oriolana. A primers de l'any 1794 a la ciutat de València, a conseqüència de la decisió de l'arquebisbe Francisco Fabián y Fuero d'acollir més de sis-cents capellans fugitius dels fets revolucionaris de França, hi hagué força aldarulls. El capità general Vicente Vera d'Aragón, duc de la Roca, en culpà el bisbe Fabián i el feu detenir, alhora que nomenava Despuig arquebisbe de València. Despuig s'hi presentà immediatament i prengué possessió de l'arxidiòcesi. A indicació del rei Carles IV, el papa Pius VI, acabà per confirmar-lo en el nou càrrec l'1 de juny de 1795. Tanmateix Despuig pogué copsar de seguida l'hostilitat dels valencians que el consideraven un intrús, per la qual cosa demanà el trasllat al rei. Només sis mesos després era nomenat arquebisbe de Sevilla. Retrat d'Antoni Despuig i Dameto fet per Manuel Peleguer. Aquest retrat és datable el segon semestre de 1795, el breu període que Despuig fou arquebisbe de València. Poc temps romangué també a la capital andalusa, atès que el 1796 el ministre Manuel Godoy, sobre el qual havia intentat obrir un procés inquisitorial per bigàmia i ateisme, l'envià a Itàlia amb l'arquebisbe de Toledo Francisco Antonio de Lorenzana y Butrón en missió diplomàtica davant del papa. Un cop arribats a Roma, Despuig sabé que tenien instruccions precises de no tornar mai més a la península. Pius VI el nomenà patriarca titular d'Antioquia (1799) tot mantenint-li formalment l'arquebisbat de Sevilla, però Despuig en dimití ben aviat a canvi dels substanciosos càrrecs d'ardiaca de la catedral de València i de canonge de Talavera de la metropolitana de Toledo, sempre ocupats a distància. El nou papa Pius VII, en el consistori de juliol de 1803, el proclamà cardenal-prevere del títol de S. Callisto i arxipreste de la Basílica de Santa Maria Major. Des de 1808 fins a la seva mort, Despuig seria provicari i després vicari general de Sa Santedat per a la diòcesi de Roma i camarlenc de la Santa Església Romana. Quan el 1809 Napoleó I ocupà per segon cop els Estats Pontificis i desterrà Pius VII a Savona i després a Fontainebleau, Despuig l'acompanyà. A França, fou un dels tretze cardenals que es negaren públicament a assistir a les segones noces de l'emperador amb l'arxiduquessa Maria Lluïsa d'Àustria. La reacció fou de no permetre'ls d'exhibir la dignitat cardenalícia -se'ls anomenava "cardenals negres" perquè, entre altres coses, no podien usar la vestimenta de color porpra-. Tanmateix Despuig no fou confinat a una ciutat francesa com els altres dotze refractaris, sinó que a causa del seu precari estat de salut i a instàncies de l'arquebisbe de Lió, el seu amic el cardenal Joseph Fesch, que era oncle de Napoleó, fou autoritzat a tornar a Itàlia i anar a prendre les aigües a Lucca, aleshores un principat annexat al Regne d'Etrúria, estat titella que l'emperador havia creat per a la seva germana Elisa. Despuig hi morí i fou sebollit a la catedral de Sant Martí d'aquesta ciutat toscana, mentre el seu cor era traslladat a Palma. No fou fins al 1993 que les seves restes foren traslladades a Mallorca i enterrades a l'església de Santa Magdalena de Palma, al costat de les de santa Catalina Tomàs. El 2005 fou erigida a la plaça davant d'aquesta església una estàtua d'Antoni Despuig, obra de l'escultor Damià Ramis Caubet.
Nou!!: Castell de Bellver і Antoni Despuig i Dameto · Veure més »
Antoni Ignasi Alomar i Canyelles
Antoni-Ignasi Alomar i Canyelles (Palma, 1955) és un filòleg mallorquí.
Nou!!: Castell de Bellver і Antoni Ignasi Alomar i Canyelles · Veure més »
Baixa Àustria
Baixa Àustria (alemany Niederösterreich) és un dels nou estats d'Àustria.
Nou!!: Castell de Bellver і Baixa Àustria · Veure més »
Barbacana
Kremlin: Torres Kutafya ("barbacana") i Troitskaya ("porta fortificada"), amb el pont d'unió sobre el fossat. '''El Castellet''' de Perpinyà. La '''barbacana''' de l'antiga muralla de Cracòvia Una barbacana (o castellet), era qualsevol torre situada a sobre una porta o un pont, separada de la muralla, que s'utilitzava per a fins defensius.
Nou!!: Castell de Bellver і Barbacana · Veure més »
Batalla de Bailèn
La Batalla de Bailèn és una batalla que es va produir en el si de la Guerra del Francès, durant les Guerres Napoleòniques que va suposar la primera derrota del potent exèrcit napoleònic conegut com la Grande Armée.
Nou!!: Castell de Bellver і Batalla de Bailèn · Veure més »
Batalla de Llucmajor
La batalla de Llucmajor (25 d'octubre de 1349) és la batalla que tingué lloc a Llucmajor (Mallorca), en la qual les tropes de Pere Cerimoniós, dirigides pel governador de Mallorca Gilabert de Centelles i reforçades amb tropes sardes sota el comandament de Riambau de Corbera, derrotaren les tropes de Jaume III de Mallorca, que intentava recuperar el Regne de Mallorca.
Nou!!: Castell de Bellver і Batalla de Llucmajor · Veure més »
Bífora
Una bífora, finestra biforada o finestra geminada és una finestra amb dues obertures, dividides verticalment per una columneta o pilastra central anomenada mainell, sobre la qual se sostenen dos arcs, de mig punt o apuntats.
Nou!!: Castell de Bellver і Bífora · Veure més »
Bolletí de la Societat Arqueològica Lul·liana
El Bolletí de la Societat Arqueològica Lul·liana (BSAL) és una revista d'història editada a Palma (Mallorca) des del 1885 per la Societat Arqueològica Lul·liana.
Nou!!: Castell de Bellver і Bolletí de la Societat Arqueològica Lul·liana · Veure més »
Botifler
''Botifler''. La flor de lliri (beauté fleur) és el símbol de la Casa de Borbó Botifler és el malnom amb què a la Corona d'Aragó es va titllar els partidaris de Felip V durant la Guerra de Successió Espanyola i que s'oposava al d'«Imperials», «Aguilots», «Maulets» o «Vigatans», els malnoms que van rebre els partidaris de Carles III.
Nou!!: Castell de Bellver і Botifler · Veure més »
Cartoixa de Valldemossa
La cartoixa de Valldemossa és un antic monestir cartoixà i conjunt monumental situat a la vila mallorquina de Valldemossa.
Nou!!: Castell de Bellver і Cartoixa de Valldemossa · Veure més »
Castel del Monte
El Castel del Monte és un edifici del construït per Frederic II, a la Pulla, a la ciutat d'Andria, prop de Santa Maria del Monte.
Nou!!: Castell de Bellver і Castel del Monte · Veure més »
Conquesta de Mallorca
La conquesta de Mallorca o croada contra Al-Mayūrqa fou una croada comandada per Jaume I d'Aragó que va tenir com a conseqüència la destrucció del poder almohade a l'illa de Mallorca, l'esclavització de la població andalusina autòctona, el repoblament de l'illa amb població catalana sota un règim feudal i la creació del Regne de les Mallorques.
Nou!!: Castell de Bellver і Conquesta de Mallorca · Veure més »
Diumenge de l'Àngel
El Diumenge de l'Àngel (també anomenat de pasqüeta o de pasqüetes) és el dia que se celebra la festivitat de l'Àngel Custodi i s'escau el primer diumenge després de Pasqua.
Nou!!: Castell de Bellver і Diumenge de l'Àngel · Veure més »
Domènec Francesc Joan Aragó
Domènec Francesc Joan Aragó i Roig (en francès, Dominique François Jean Arago Roig), conegut als Països Catalans com a Francesc Aragó i internacionalment com a François Arago (Estagell, Rosselló, 26 de febrer del 1786 - París, 2 d'octubre del 1853), fou un matemàtic, físic, astrònom i polític.
Nou!!: Castell de Bellver і Domènec Francesc Joan Aragó · Veure més »
Donjon
''Donjon'' d'Étampes segons un dibuix de Eugène Viollet-le-DucEl donjon (terme d'origen francès) és un element arquitectònic que pertany bàsicament al feudalisme.
Nou!!: Castell de Bellver і Donjon · Veure més »
El Terreno
El Terreno és un barri del terme de Palma, delimitat entre la mar i el bosc del Castell de Bellver, Son Armadams al nord i Portopí i la Bonanova al sud.
Nou!!: Castell de Bellver і El Terreno · Veure més »
Elisabet de Mallorca
Elisabet de Mallorca (1337 - 1404) fou infanta de Mallorca i reina titular de Mallorca amb el nom d'Elisabet I, comtessa nominal de Rosselló i la Cerdanya (1375 - 1404).
Nou!!: Castell de Bellver і Elisabet de Mallorca · Veure més »
Emili Darder i Cànaves
Emili Darder i Cànaves (Palma, 20 de juny de 1895 - Palma, 24 de febrer de 1937) fou un metge, intel·lectual i polític mallorquí, darrer batle republicà de Palma.
Nou!!: Castell de Bellver і Emili Darder i Cànaves · Veure més »
Espitllera
Espitllera Una espitllera o espillera és una obertura estreta i allargada, feta en un mur d'una fortificació o d'una altra construcció, per la qual hom podia mirar a l'exterior i llançar projectils sense gaire perill de ser ferit pels de fora.
Nou!!: Castell de Bellver і Espitllera · Veure més »
Est
L'est, orient, naixent o llevant és un dels quatre punts cardinals.
Nou!!: Castell de Bellver і Est · Veure més »
Estrada encoberta
Una estrada encoberta és un camí que circueix tota una fortificació i que està situat dalt de la contraescarpa o separat d'aquesta per una plaça d'armes.
Nou!!: Castell de Bellver і Estrada encoberta · Veure més »
Gaspar Melchor de Jovellanos
Gaspar Melchor de Jovellanos y Ramírez de Jove (en asturià Gaspar Melchor de Xovellanos; Gijón, 5 de gener de 1744-Veiga, 27 de novembre de 1811) va ser un polític i escriptor il·lustrat asturià.
Nou!!: Castell de Bellver і Gaspar Melchor de Jovellanos · Veure més »
Gòtic català
XV a la capella de Sant Jordi del Palau de la Generalitat de Catalunya El gòtic català és l'art gòtic desenvolupat a Catalunya.
Nou!!: Castell de Bellver і Gòtic català · Veure més »
Guerra de Successió Espanyola
La Guerra de Successió Espanyola (1701 –1715) va ser un conflicte bèl·lic internacional que, a més d'afectar el conjunt d'Europa, va incloure la Guerra de la reina Anna a l'Amèrica del Nord, com també accions de pirates i corsaris a les costes de l'Amèrica espanyola.
Nou!!: Castell de Bellver і Guerra de Successió Espanyola · Veure més »
Guerra del Francès
La Guerra del Francès (també coneguda com a Campanya d'Espanya, Guerra de la Independència Espanyola, o Guerra Peninsular) fou un conflicte bèl·lic entre Espanya i el Primer Imperi Francès que s'inicià el 1808 amb l'entrada de les tropes napoleòniques, i que conclogué el 1814, amb el retorn de Ferran VII d'Espanya al poder.
Nou!!: Castell de Bellver і Guerra del Francès · Veure més »
Heròdium
L'interior LHeròdium, o Heròdion Superior és un palau castell construït pel rei Herodes el Gran entre els anys 23 i 20 a C (després d'una victòria militar sobre els asmoneus de Jerusalem) dalt un pujol actualment amb forma de con truncat, el cim del qual es troba a 758 m sobre el nivell de la mar i 300 m sobre el desert i té una magnífica vista panoràmica.
Nou!!: Castell de Bellver і Heròdium · Veure més »
Jaume el Conqueridor
Jaume el Conqueridor, anomenat també Jaume I d'Aragó (Montpeller, Senyoria de Montpeller, 2 de febrer del 1208 - Alzira, Regne de València, 27 de juliol del 1276; en castellà Jaime o Jacobo i Santiago, en occità i català antic Jacme, en aragonès modern Chaime i en llatí Iacobus, tots provenen del nom hebreu Iaakov, que significa 'que Déu protegeixi'), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, rei de Mallorca, rei de València, comte de Barcelona, comte d'Urgell, i senyor de Montpeller (1213-1276).
Nou!!: Castell de Bellver і Jaume el Conqueridor · Veure més »
Jaume III de Mallorca
Jaume III de Mallorca (Catània, Sicília 1315 - Llucmajor, 1349) fou rei de Mallorca, comte de Rosselló i Cerdanya i senyor de Montpeller (1324-1349).
Nou!!: Castell de Bellver і Jaume III de Mallorca · Veure més »
Jaume IV de Mallorca
Jaume IV de Mallorca (Montpeller, 1335 - Sòria, 1375) fou rei nominal de Mallorca, comte nominal de Rosselló i la Cerdanya (1349-1375) i rei consort de Nàpols (1362-1375).
Nou!!: Castell de Bellver і Jaume IV de Mallorca · Veure més »
Joan el Caçador
Joan el Caçador, el Descurat o l'Amador de la Gentilesa, anomenat també Joan I d'Aragó (Perpinyà, Principat de Catalunya, 27 de desembre del 1350 - Foixà, Principat de Catalunya, 19 de maig del 1396; en aragonès Juan i en llatí Johannes), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, de Mallorca, de València i de Sardenya i Còrsega, i comte de Barcelona, de Rosselló i de Cerdanya (1387-1396); i duc de Girona (1351-1397).
Nou!!: Castell de Bellver і Joan el Caçador · Veure més »
Joan el Sense Fe
Joan el Sense Fe o el Gran, anomenat també Joan II d'Aragó, Joan II de Catalunya-Aragó, Joan I de Sicília i Joan II de Navarra (Medina del Campo, 1398 - Barcelona, 1479), fou rei d'Aragó, de València, de Mallorca (1458-1479), de Sicília (1458-1468) i de Navarra (1425-1479); duc de Montblanc (1412-1458) i de Gandia (1433-1439 i 1461-1479); comte de Barcelona (1458-1479) i de Ribagorça (1425-1458).
Nou!!: Castell de Bellver і Joan el Sense Fe · Veure més »
Liberalisme
El liberalisme és un grup d'ideologies polítiques, socials i religioses, que s'oposen a l'absolutisme i que afirma la llibertat de la persona i la supremacia de la iniciativa individual per sobre de la col·lectiva.
Nou!!: Castell de Bellver і Liberalisme · Veure més »
Lladronera
Dibuix d'una secció d'una lladronera en la qual es pot veure detalladament el disseny Una lladronera o matacà és una caixa d'obra sòlida, coberta i volada, que se situa a la part alta d'una muralla, en llenços i torres o de qualsevol altra fortificació i que sobresurt d'aquesta per la seva part exterior, també anomenada "galeria en voladís".
Nou!!: Castell de Bellver і Lladronera · Veure més »
Llebeig
El llebeig o garbí és el nom del vent càlid de component sud-oest.
Nou!!: Castell de Bellver і Llebeig · Veure més »
Luis de Lacy y Gautier
Luis de Lacy y Gautier (San Roque, Cadis (Espanya), 11 de gener de 1772 - Palma, 5 de juliol de 1817) va ser un militar espanyol.
Nou!!: Castell de Bellver і Luis de Lacy y Gautier · Veure més »
Madina Mayurqa
Madínat Mayurqa és el nom àrab de la ciutat coneguda actualment com a Palma.
Nou!!: Castell de Bellver і Madina Mayurqa · Veure més »
Martí l'Humà
84-393-3575-X Martí l'Humà o l'Eclesiàstic, anomenat també Martí I d'Aragó i Martí I de Catalunya-Aragó (Perpinyà, 29 de juliol de 1356 - Barcelona, 31 de maig de 1410), fou sobirà dels territoris de la Corona d’Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, de Mallorca, de València i de Sardenya i Còrsega, i comte de Barcelona, de Rosselló i de Cerdanya (1396-1410), als quals n'afegiria altres posteriorment com el comtat d'Empúries (1402, 1407-1410) i, a la mort del seu fill Martí el Jove, també el regne de Sicília (1409-1410).
Nou!!: Castell de Bellver і Martí l'Humà · Veure més »
Maulets (1705)
Felip V penjat cap avall al Museu de l'Almudí, a Xàtiva Placa a Xàtiva dedicada als maulets per la seua defensa de la ciutat el 1707 l'Eixample Els maulets van ser un grup partisà de valencians que donava suport a l'arxiduc Carles d'Àustria en la Guerra de Successió, i enemics dels botiflers, partidaris de Felip V de Borbó.
Nou!!: Castell de Bellver і Maulets (1705) · Veure més »
Palau dels Reis de Mallorca
El Palau dels Reis de Mallorca (o Castell Reial de Mallorca, o Castell Major) és un dels monuments més importants de la ciutat de Perpinyà, de la comarca del Rosselló i de la Catalunya Nord.
Nou!!: Castell de Bellver і Palau dels Reis de Mallorca · Veure més »
Palau Reial de l'Almudaina
El Castell o Palau Reial de l'Almudaina, dit també simplement l'Almudaina, està situat a la ciutat de Palma, al costat de la Seu, i fou la residència històrica dels reis de Mallorca.
Nou!!: Castell de Bellver і Palau Reial de l'Almudaina · Veure més »
Palma
Palma o Ciutat de Mallorca, antigament Mallorca, i col·loquialment només Ciutat, és un municipi i la capital de l'illa de Mallorca.
Nou!!: Castell de Bellver і Palma · Veure més »
Pancaritat
puig de Sant Miquel (Montuïri, Mallorca) l'any 2011 Un pancaritat és una trobada popular fora de la vila on normalment hi ha una menjada que se celebra a les jornades posteriors a la Pasqua a molts pobles de Mallorca, com a "tercera festa" de Pasqua.
Nou!!: Castell de Bellver і Pancaritat · Veure més »
Pere el Cerimoniós
Pere el Cerimoniós o el del Punyalet, anomenat també Pere IV d'Aragó i Pere III de Catalunya-Aragó (Balaguer, Principat de Catalunya, 5 de setembre de 1319 - Barcelona, 5 de gener de 1387), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols de rei d'Aragó, de València, de Sardenya i comte de Barcelona (1336-1387).
Nou!!: Castell de Bellver і Pere el Cerimoniós · Veure més »
Permòdol
En construcció, es diu permòdol la part de davant d'una biga que aguaita a l'exterior i suporta la cornisa o ràfec.
Nou!!: Castell de Bellver і Permòdol · Veure més »
Perpinyà
Perpinyà (en francès, Perpignan) és la ciutat capital del Rosselló i de la Catalunya del Nord.
Nou!!: Castell de Bellver і Perpinyà · Veure més »
Pineda (bosc)
Distribució de les pinedes al món Les pinedes (o pinades, pinars i pinoses) són els boscos on els pins són l'espècie dominant.
Nou!!: Castell de Bellver і Pineda (bosc) · Veure més »
Porta
Porta de la Seu Vella de Lleida Porta En arquitectura, una porta és un espai buit o obertura feta en una paret, que s'utilitza per accedir a l'habitatge o a cambres interiors.
Nou!!: Castell de Bellver і Porta · Veure més »
Portopí
Portopí és un port de Palma que dona nom al barri homònim, situat entre el final del passeig Marítim i Cala Major, a ponent de la ciutat; es tracta d'una antiga cala llarga i estreta, arrecerada del vent per la serra de na Burguesa, acondicionada com a port.
Nou!!: Castell de Bellver і Portopí · Veure més »
Príncep de Viana
Carles de Viana. Primer príncep de Viana Elionor, actual princesa de Viana ''Ausiàs March i el príncep de Viana'', exposada a la Biblioteca Museu Víctor Balaguer de Vilanova i la Geltrú Príncep de Viana és el títol de l'hereu del Regne de Navarra.
Nou!!: Castell de Bellver і Príncep de Viana · Veure més »
Revellí
Revellí del castell de Montjuïc (Barcelona) Valença (Portugal) El revellí és una fortificació triangular situada davant del cos de la fortificació principal -generalment a l'altra banda d'un fossat.
Nou!!: Castell de Bellver і Revellí · Veure més »
Romanticisme
''Caminant damunt un mar de boira'', del romàntic Caspar David Friedrich El Romanticisme va ser un moviment tant cultural com polític que s'originà a Alemanya a final del, inicialment com a moviment literari, però que ràpidament passà a influenciar totes les arts.
Nou!!: Castell de Bellver і Romanticisme · Veure més »
Sanç I de Mallorca
Sanç I de Mallorca, dit el Pacífic, i II de Cerdanya (1276 – Formiguera, 1324), fou rei de Mallorca, comte de Rosselló i Cerdanya, vescomte de Carladés, baró d'Omelàs i senyor de Montpeller (1311 – 1324).
Nou!!: Castell de Bellver і Sanç I de Mallorca · Veure més »
Santanyí
Santanyí és una vila i municipi de Mallorca, el més meridional de l'illa.
Nou!!: Castell de Bellver і Santanyí · Veure més »
Sàpiens
Sàpiens és una revista en llengua catalana de divulgació històrica i periodicitat mensual.
Nou!!: Castell de Bellver і Sàpiens · Veure més »
Segona Germania
Escut de la família Almúnia (El Ràfol d'Almúnia), picat pels llauradors, en senyal de protesta contra els senyors, durant la Segona Germania. La Segona Germania fou un alçament armat desenvolupat majoritàriament en les comarques centrals del Regne de València el 1693.
Nou!!: Castell de Bellver і Segona Germania · Veure més »
Segona República Espanyola
La Segona República Espanyola fou el règim polític democràtic que va existir a Espanya entre el 14 d'abril de 1931 (data de la proclamació de la República, en substitució de la monarquia d'Alfons XIII i el sistema de la Restauració) i l'1 d'abril de 1939 (final de la Guerra Civil espanyola i que va donar pas a la dictadura colpista del general Franco).
Nou!!: Castell de Bellver і Segona República Espanyola · Veure més »
Serra de Tramuntana
Localització de la serra de Tramuntana El puig Major, el cim més alt de la serra de Tramuntana. La serra de Tramuntana és una serralada litoral que ocupa la part nord-occidental de Mallorca a les Illes Balears, terminació probable del sistema Bètic (a través del cap de la Nau i d'Eivissa).
Nou!!: Castell de Bellver і Serra de Tramuntana · Veure més »
Tronera
Una tronera és una obertura practicada a la paret d'una fortificació o al costat d'un vaixell, que permet de disparar canons o altres armes de foc i realitzar els trets a cobert del foc enemic.
Nou!!: Castell de Bellver і Tronera · Veure més »
Valentí Almirall i Llozer
fou un advocat, periodista i polític català, considerat un dels pares del catalanisme modern i, més concretament, d'un catalanisme d'esquerres fèrriament federalista.
Nou!!: Castell de Bellver і Valentí Almirall i Llozer · Veure més »
Vall
Vall del riu Kali Gandaki, al Nepal l'Argentina Vall en forma d'U al Parc Nacional Glacier, Montana, Estats Units l'oest de Noruega té parets gairebé verticals. d'Islàndia, una vall força plana l'estat de Rio de Janeiro, Brasil Vall de Baemsagol de Jirisan, Corea Una vall és una depressió allargada de la superfície terrestre recorreguda, en general, per un corrent fluvial.
Nou!!: Castell de Bellver і Vall · Veure més »
Violant de Vilaragut
Violant de Vilaragut (?, vers 1320 - ?, vers 1372), reina de Mallorca (1347-1349), era filla de Berenguer de Vilaragut, senyor de Sant Martí i de Subarits, vescomte d'Omeladès, mort el 1358 i de Saura de Mallorca, filla il·legítima del rei Jaume II de Mallorca.
Nou!!: Castell de Bellver і Violant de Vilaragut · Veure més »
Xaloc
El xaloc és el vent calent que ve del sud-est.
Nou!!: Castell de Bellver і Xaloc · Veure més »
1349
;Països Catalans.
Nou!!: Castell de Bellver і 1349 · Veure més »
1391
La majoria dels calls de Castella i la Corona d'Aragó són assaltats, i els jueus forçats en massa a convertir-se.
Nou!!: Castell de Bellver і 1391 · Veure més »
1394
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Castell de Bellver і 1394 · Veure més »
1408
; Països catalans.
Nou!!: Castell de Bellver і 1408 · Veure més »
1459
;Països Catalans.
Nou!!: Castell de Bellver і 1459 · Veure més »
1521
;Països Catalans.
Nou!!: Castell de Bellver і 1521 · Veure més »
1639
Entrada al castell de Salses;Països Catalans.
Nou!!: Castell de Bellver і 1639 · Veure més »
1666
196x196px.
Nou!!: Castell de Bellver і 1666 · Veure més »
1667
Categoria:Dècada del 1660.
Nou!!: Castell de Bellver і 1667 · Veure més »
1713
;Països Catalans.
Nou!!: Castell de Bellver і 1713 · Veure més »
1802
;Països Catalans.
Nou!!: Castell de Bellver і 1802 · Veure més »
1808
Aquest any és popularment conegut com l'any de la vinguda del francès.
Nou!!: Castell de Bellver і 1808 · Veure més »
1817
Sense descripció.
Nou!!: Castell de Bellver і 1817 · Veure més »
1931
;Països Catalans.
Nou!!: Castell de Bellver і 1931 · Veure més »
1932
;Països Catalans.
Nou!!: Castell de Bellver і 1932 · Veure més »
1936
;Països Catalans Bitllet emès per la Generalitat republicana el '''1936'''.
Nou!!: Castell de Bellver і 1936 · Veure més »
1976
1976 (MCMLXXVI) fon un any de traspàs del calendari gregorià.
Nou!!: Castell de Bellver і 1976 · Veure més »
Redirigeix aquí:
Castell Vellber, Porta d'accés al bosc de Bellver.
