Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Gratis
Accés més ràpid que el navegador!
 

Villena

Índex Villena

Villena és un municipi del sud-oest del País Valencià situat a la comarca de l'Alt Vinalopó.

279 les relacions: Aúpa Lumbreiras, ABC (diari), Abu-l-Hàssan Raixid, Aeroport d'Alacant-Elx Miguel Hernández, Agricultura, Agricultura de secà, Ajuntament, Al-Àndalus, Alacant, Al·là, Albacete, Alfons VI de Ribagorça, Almansa, Alt Vinalopó, Ambrosio Cotes, Anarquisme, Andalusia, Antic Règim, Antonio Navarro Santafé, Antonio Pérez Torreblanca, Aqüífer, Aragonès, Arc carpanell, Argent (heràldica), Arqueologia, Arracada de la Condomina, Atzur, Autovia, Ángel Hernández Menor, Banyeres de Mariola, Barroc, Batlle, Bé d'interès cultural, Beneixama, Biar, Blntla, Bosc mediterrani, Butlletí Oficial de l'Estat, Cabdet, Cabezo Redondo, Calçat, Capella Reial de Granada, Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic, Castell de Biar, Castell de la Talaia, Castell de Salvatierra (Villena), Castella, Castella - la Manxa, Castellà, Catedral de Múrcia, ..., Catedral de Sevilla, Cereal, Cirera, Ciutadans - Partit de la Ciutadania, Ciutat, Claustre, Clergat, Coalició Compromís, Col, Comarca, Comarques del Sud del País Valencià, Comarques del Túria-Xúquer del País Valencià, Comtat (País Valencià), Confederació Nacional del Treball, Conill, Conquesta feudal hispànica, Consell d'Estat d'Espanya, Construcció, Corona de Castella i Lleó, Costa Blanca, Costera, Cultura d'El Argar, Dama de Cabdet, Dècada del 1960, Desamortitzacions espanyoles, Destil·lació, Diego López Pacheco y Portocarrero, Diputació d'Alacant, Divisió territorial d'Espanya de 1833, Edat mitjana, El Camp de Mirra, El Pinós, Eleccions municipals espanyoles de 2019, Enric II de Castella, Ermita de la Nostra Senyora del Pilar de Villena, Ernest Hemingway, Escalona del Alberche, Escriptor, Escut de Villena, Església Arxiprestal de Sant Jaume (Villena), Església de Santa Maria (Villena), Espanya, Espinac, Esquerra Unida del País Valencià, Europa, Fartet, Fauna, Felip V d'Espanya, Ferran III de Castella, Ferrocarril, Fontanars dels Alforins, Francisco Javier Esquembre Menor, Franquisme, Fruita, Gaspar Ángel Tortosa Urrea, Gat salvatge, Gòtic català, Geneta comuna, Ginebre, Guerra Civil espanyola, Guerra de Successió Espanyola, Guerra del Rif, Gules, Historia Roderici, Historiador, Hortalissa, Idioma, Iecla, Indústria, Institut Nacional d'Estadística d'Espanya, Investigació, Jacopo Torni, Jaume el Conqueridor, Jerónimo Quijano, Jerez de la Frontera, Joan II de Castella, Joan Manuel de Castella, Joaquín María López López, José García Hidalgo, José María Soler García, Jumella, Juniperus, La bruja, La Canyada (Alt Vinalopó), La Encina, La Font de la Figuera, La Nau (Universitat de València), La revoltosa, La Safra, La Verdad, Las Virtudes (Villena), Lleona del Zaricejo, Lletuga, Los Verdes de Villena, Lucena, Madrid, Mansio, Maracena, Marquès, Marquesat de Villena, Marroc, Múrcia, Meseta, Mesquita, Moble, Modernisme, Molí, Monòver, Monument, Monument a Ruperto Chapí, Moros i Cristians de Villena, Municipi, Museu Arqueològic José María Soler, Museu de la Botija de Villena, Museu Fester de Villena, Nau (arquitectura), Neoclassicisme, Nostra Senyora de les Virtuts (Villena), Olivera, Or (heràldica), Orde de Calatrava, Ordre toscà, País Valencià, Pablo Menor Menor, Palau Municipal de Villena, Paleolític mitjà, Partit judicial, Partit Popular de la Comunitat Valenciana, Partit Socialista del País Valencià-PSOE, Pastanaga, Pebrotera, Península Ibèrica, Pera (fruita), Perdiu, Pilar (arquitectura), Plaça de Bous de Villena, Plaça de Sant Jaume (Villena), Plaça Major (Villena), Podem, Poma, Porpra, Predomini lingüístic, Premi Nobel, Província d'Alacant, Província de Toledo, Prunera, Quintín Esquembre Sáez, Ramaderia, Ramón Menéndez Pidal, Rapinyaire, Regió de Múrcia, Regidor, Regne de Castella, Regne de València, Reial i Militar Orde de Sant Ferran, Reis Catòlics, Romaní (planta), Ruperto Chapí Lorente, Sable, Saix, Salines, Santuari de Nostra Senyora de les Virtuts, Sarsuela, Sautor, Sebastià García Martínez, Sector terciari, Segona República Espanyola, Senat, Senglar, Senyoriu de Villena, Serra de la Vila, Serra de Salines, Sisó comú, Socialisme, Tèxtil, Teatre Chapí, Timó, Timbre, Torre mestra, Tractat d'Almizra, Tractat d'Oriola, Transhumància, Tresor de Villena, Tresoret del Cabezo Redondo, Ungla, Unió General de Treballadors, Universitat de València, València, Valencià, Vall d'Albaida, Vall dels Alforins, Valls d'Alcoi, Vasos Apol·linars, Via Augusta, Vicenta Tortosa Urrea, Vil·la romana, Vinya, Volta, Vox, Xoriguer petit, Zona d'especial protecció per a les aus, 1180, 1240, 1241, 1244, 1276, 1445, 1477, 1480, 1525, 1803, 1836, 1858, 1917, 1918, 1991, 2000, 2001, 2002, 2003, 2004, 2005, 2006, 2009, 2010, 2011, 2012, 2013, 27 de novembre. Ampliar l'índex (229 més) »

Aúpa Lumbreiras

Aúpa Lumbreiras va ser un festival de rock nacional i punk que es va començar a celebrar a Puerto Lumbreras l'any 1997.

Nou!!: Villena і Aúpa Lumbreiras · Veure més »

ABC (diari)

ABC és un diari espanyol conservador i monàrquic imprès a Madrid des del 1903.

Nou!!: Villena і ABC (diari) · Veure més »

Abu-l-Hàssan Raixid

d'''Al-Mugrib fī ḥulā al-Magrib'', en què es parla sobre Hasan Rashid Abu-l-Hàssan Ràixid ibn Sulayman al-Bilyaní —en àrab أبو الحسن راشد بن سليمان البلياني, Abū l-Ḥasan Rāxid ibn Sulaymān al-Bilyānī— va ser un poeta andalusí del.

Nou!!: Villena і Abu-l-Hàssan Raixid · Veure més »

Aeroport d'Alacant-Elx Miguel Hernández

L'Aeroport d'Alacant-Elx Miguel Hernández, també conegut com a Aeroport de l'Altet (codi IATA: ALC, codi OACI: LEAL) i abans simplement com a Aeroport d'Alacant-Elx, és un aeroport situat a mig camí de les ciutats d'Alacant i Elx, però que dona servei a una gran àrea de l'Estat espanyol compresa entre el País Valencià, la Regió de Múrcia i Castella-la Manxa.

Nou!!: Villena і Aeroport d'Alacant-Elx Miguel Hernández · Veure més »

Agricultura

Camps de conreu: ja s'ha acabat de segar, al centre unes bales de palla, al fons, el que pareixen edificis blancs són hivernacles miniatura Lagricultura, en un sentit ampli, és el conjunt de coneixements i d'activitats que tenen per objecte l'explotació del medi natural, per mitjà del conreu de certes plantes.

Nou!!: Villena і Agricultura · Veure més »

Agricultura de secà

Castelltallat (Bages) amb ordi ja collit i trepadella encara verda Lagricultura de secà és aquella en què no es fa aportació d'aigua per l'home, utilitzant només la que prové de la pluja directament damunt el cultiu.

Nou!!: Villena і Agricultura de secà · Veure més »

Ajuntament

Ajuntament d'Elda L'ajuntament a Sandomierz, Polònia L'ajuntament a Kuopio, Finlàndia Lajuntament (dit també actualment consistori, comú, consell, paeria, batllia o batlia i antigament universitat) o seu del govern local, casa del comú, casa del poble, casa consistorial, casa de la vila o casa de la ciutat; és la institució local que té per funció el govern local i l'administració dels interessos del veïnat d'un municipi.

Nou!!: Villena і Ajuntament · Veure més »

Al-Àndalus

XII d'al-Àndalus Al-Àndalus o lÀndalus és el territori de la península Ibèrica que restà sota poder musulmà durant l'edat mitjana, entre els anys 711 i 1492.

Nou!!: Villena і Al-Àndalus · Veure més »

Alacant

Alacant (IPA), en castellà Alicante i oficialment, Alicante/Alacant és una ciutat del sud del País Valencià; la segona en població, capital de la comarca de l'Alacantí i de la demarcació provincial homònima.

Nou!!: Villena і Alacant · Veure més »

Al·là

«Al·là» en cal·ligrafia islàmica Al·là és el nom àrab de Déu en les religions abrahàmiques.

Nou!!: Villena і Al·là · Veure més »

Albacete

Albacete és una ciutat manxega que es troba a la comunitat de Castella - la Manxa, i capital de la província homònima.

Nou!!: Villena і Albacete · Veure més »

Alfons VI de Ribagorça

Alfons VI de Ribagorça o Alfons d'Aragó i d'Escobar (1417 - 1495).

Nou!!: Villena і Alfons VI de Ribagorça · Veure més »

Almansa

Almansa és un municipi de la província d'Albacete.

Nou!!: Villena і Almansa · Veure més »

Alt Vinalopó

Vies de comunicació de l'Alt Vinalopó (2008). L'Alt Vinalopó és una comarca del sud del País Valencià, situada al nord-est de la província d'Alacant.

Nou!!: Villena і Alt Vinalopó · Veure més »

Ambrosio Cotes

Signatura d'Ambrosio Cotes el 1576. Ambrosio Cotes (Villena, 1550? — Sevilla, 1603) va ser un compositor valencià.

Nou!!: Villena і Ambrosio Cotes · Veure més »

Anarquisme

El símbol tradicional de l'anarquisme, representat per una "A" circumscrita dins un cercle. L'anarquisme pot ser percebut de dues maneres: a) Com un impuls llibertari o una sensibilitat anarquista que ha existit al llarg de la història de la humanitat i s'ha manifestat de formes diverses, com ara els escrits de Lao Tsé i dels taoistes; el mutualisme de les societats fonamentades en el parentesc; lethos de diverses sectes religioses; moviments agraris com els diggers a Anglaterra o els zapatistes a Mèxic; les col·lectivitzacions de l'Espanya de la Guerra Civil; el pensament de la Grècia Clàssica, i molts altres moviments. b) Com un moviment històric i una teoria política que té els seus orígens a final del, amb William Godwin com a pioner amb el clàssic text anarquista An Enquiry Concerning Political Justice (1798), així com amb les accions dels sans-cullotes i els enragés durant la revolució francesa, i amb els radicals de Gran Bretanya Thomas Spence i William Blake. El terme anarquista fou utilitzat per primera vegada en la Revolució Francesa per a descriure els sans-cullotes (sense calçons), les treballadores franceses que durant la Revolució propugnaven l'abolició del govern. L'anarquisme com a moviment social es va donar al, amb una filosofia bàsica trenada per personatges com Bakunin, Proudhon, Kropotkin, Goldman, Reclus i Malatesta. En la seva forma clàssica, l'anarquisme era una part important del moviment socialista dels anys precedents a la Gran Guerra, però el seu socialisme era llibertari, no marxista. Morris apunta que "La tendència d'escriptores com David Pepper (1996) de crear una dicotomia entre socialisme i anarquisme és un error en termes històrics i conceptuals." Sovint s'identifica amb símbols que inclouen la "A" d'anarquia circumscrita en un cercle, normalment negre o vermell. Des del punt de vista anarquista l'estat i les multinacionals són unes de les múltiples estructures opressores utilitzades per a justificar l'autoritat d'una elit sobre les persones. Per aquest mateix motiu la tradició anarquista s'ha oposat radicalment a la imposició de poder d'uns sobre altres per mitjà dels exèrcits, monarquies, religions, mercats, així com per qualsevol de les estructures de poder del capitalisme; i advoca per societats sense estat sobre la base d'associacions lliures no jeràrquiques.

Nou!!: Villena і Anarquisme · Veure més »

Andalusia

Andalusia (en castellà i oficialment Andalucía) és una comunitat autònoma del sud d'Espanya.

Nou!!: Villena і Andalusia · Veure més »

Antic Règim

Revolució francesa (1789). Les seves ruïnes van ser objecte d'un comerç semblant al que, 200 anys més tard, van tenir les restes del mur de Berlín LAntic Règim (francès: Ancien Régime) va ser un terme que els revolucionaris francesos van emprar per a designar pejorativament el sistema de govern anterior a la Revolució francesa de 1789, la monarquia absoluta de Lluís XVI, i que es va aplicar també a la resta de les monarquies europees amb un funcionament similar; posteriorment, ha esdevingut un concepte historiogràfic aplicat a diversos països de l'Europa moderna.

Nou!!: Villena і Antic Règim · Veure més »

Antonio Navarro Santafé

L'escultura de ''el oso y el madroño'' en la Puerta del Sol de Madrid, obra de Navarro Santafé. Monument a Chapí a Villena, realitzat per Navarro Santafé. Antonio Navarro Santafé (Villena, Alt Vinalopó, 22 de desembre de 1906 - 16 de novembre de 1983) va ser un escultor valencià.

Nou!!: Villena і Antonio Navarro Santafé · Veure més »

Antonio Pérez Torreblanca

Antonio Pérez Torreblanca (Villena, 1900 - † Marroc, 1954) fou un advocat, polític i periodista valencià, diputat a les Corts Valencianes durant la Segona República.

Nou!!: Villena і Antonio Pérez Torreblanca · Veure més »

Aqüífer

Figura 1. Esquema d'un aqüífer típic. Les fletxes indiquen les direccions típiques de flux, en secció transversal, d'un aqüífer simple. Un aqüífer és una formació de terra subterrània saturada d'aigua que pot estar formada per roques permeables o materials sense consolidar (grava, sorra o llim).

Nou!!: Villena і Aqüífer · Veure més »

Aragonès

Llengües occitanorromàniques Laragonès o aragonés és una llengua romànica parlada en diverses valls del Pirineu aragonès, principalment a les comarques del Somontano, la Jacetània, l'Alt Gàllego, el Sobrarb i a l'oest de la Baixa Ribagorça.

Nou!!: Villena і Aragonès · Veure més »

Arc carpanell

Esquema d'un ''Arc carpanell'' o de tres arcs. Es coneix com a arc carpanell el tipus d'arc rebaixat simètric format per tres o més arcs de circumferència tangent entre si i sempre un nombre imparell.

Nou!!: Villena і Arc carpanell · Veure més »

Argent (heràldica)

Representacions de l'argent Largent és un esmalt argentat usat en heràldica.

Nou!!: Villena і Argent (heràldica) · Veure més »

Arqueologia

d'Anglaterra considerat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO La paraula arqueologia procedeix del grec ἀρχαίο arkheos ('vell' o 'antic'), i de λόγοσ logos ('ciència' o 'estudi').

Nou!!: Villena і Arqueologia · Veure més »

Arracada de la Condomina

L'arracada de la Condomina, peça àuria del, és una joia de l'orfebreria orientalitzant ibera.

Nou!!: Villena і Arracada de la Condomina · Veure més »

Atzur

L'atzur és el color blau en heràldica.

Nou!!: Villena і Atzur · Veure més »

Autovia

Fotografia de l'Autovia de Castella, A-62 de la carretera N-620 (Burgos-Portugal), on es veuen els elements característics. Una autovia és una via de domini i ús públic projectada i construïda fonamentalment per a la circulació de vehicles automòbils.

Nou!!: Villena і Autovia · Veure més »

Ángel Hernández Menor

Monument a Ángel Hernández Menor a Villena. Ángel Hernández Menor (Villena, 27 de març de 1899 - Alhucemas, 8 de setembre de 1925) va ser un militar valencià.

Nou!!: Villena і Ángel Hernández Menor · Veure més »

Banyeres de Mariola

Banyeres de Mariola és una població del País Valencià de la comarca de l'Alcoià.

Nou!!: Villena і Banyeres de Mariola · Veure més »

Barroc

Palau de Versalles (ca. 1660–1715) El barroc és, a la vegada, un període històric i un moviment cultural que es va estendre a Europa i a les seves colònies cap als inicis del i els inicis del.

Nou!!: Villena і Barroc · Veure més »

Batlle

miniatura El batlle, batle o alcalde (vegeu altres denominacions) és la màxima autoritat d'un municipi, és qui presideix la corporació, dirigeix l'administració local i representa l'ajuntament.

Nou!!: Villena і Batlle · Veure més »

Bé d'interès cultural

Placa d'un monument declarat Bé d'Interès Cultural el 1975 Bé d'interès cultural (també conegut per les seves sigles BIC) és una figura jurídica de protecció del patrimoni històric espanyol, tant moble com immoble.

Nou!!: Villena і Bé d'interès cultural · Veure més »

Beneixama

Beneixama és una població del País Valencià situada a la comarca històrica de l'Alcoià, (encara que a la zona administrativa de l'Alt Vinalopó), a la subcomarca de la Vall de Beneixama.

Nou!!: Villena і Beneixama · Veure més »

Biar

Via verda col-end Atzucac de la vila, a prop del castell Biar és una població del País Valencià.

Nou!!: Villena і Biar · Veure més »

Blntla

Ciutats integrants del pacte de Teodomir, any 713 Blntla (en àrab: بلنتلة) és una de les ciutats que apareixen en el pacte de Teodomir, que es va signar entre el duc cristià visigot Teodomir i Abd-al-Aziz l'any 713.

Nou!!: Villena і Blntla · Veure més »

Bosc mediterrani

Boscos, bosquets i matollars mediterranis és un bioma terrestre temperat, caracteritzat pels estius calents i secs i hiverns plujosos.

Nou!!: Villena і Bosc mediterrani · Veure més »

Butlletí Oficial de l'Estat

El Butlletí Oficial de l'Estat (castellà: Boletín Oficial del Estado, abreujat BOE) és el diari oficial de l'Estat espanyol, és a dir, l'òrgan de publicació de les lleis, disposicions i actes d'inserció obligatòria.

Nou!!: Villena і Butlletí Oficial de l'Estat · Veure més »

Cabdet

Cabdet (en castellà i oficialment Caudete) és un municipi de la província d'Albacete (Castella-la Manxa).

Nou!!: Villena і Cabdet · Veure més »

Cabezo Redondo

El Cabezo Redondo és un jaciment arqueològic de l'edat del bronze que es troba a 2 km de Villena (Alt Vinalopó).

Nou!!: Villena і Cabezo Redondo · Veure més »

Calçat

Expositors de calçat Calcer femení El calçat, calcer, calçament o la calçadura és qualsevol peça de vestir que cobreix el peu i, a vegades, part de la cama, per a protegir-lo del fred i de l'exterior, però també amb fins ornamentals.

Nou!!: Villena і Calçat · Veure més »

Capella Reial de Granada

La Capella Reial de Granada està ubicada a la Catedral de Granada i en ella es troben enterrats els Reis Catòlics, la seva filla Joana I de Castella i l'espòs d'aquesta, Felip el Bell.

Nou!!: Villena і Capella Reial de Granada · Veure més »

Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic

Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic (Gant, comtat de Flandes, Països Baixos dels Habsburg, Països Baixos espanyols, 24 de febrer de 1500 - Monestir de Yuste (Cuacos de Yuste, municipi), Càceres, 21 de setembre de 1558), també conegut abans del seu ascens com a Carles de Gant, fou emperador del Sacre Imperi Romanogermànic (1519-1556), rei de Castella i Lleó, rei d'Aragó, rei de València, rei de Mallorca i Sicília i comte de Barcelona; rei de Nàpols (1516-1554); arxiduc d'Àustria (1519-1522); i, finalment, príncep d'Astúries (1504-1516).

Nou!!: Villena і Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »

Castell de Biar

El castell de Biar s'alça sobre un turó des del qual domina la localitat valenciana de Biar (Alt Vinalopó).

Nou!!: Villena і Castell de Biar · Veure més »

Castell de la Talaia

El Castell de la Talaia o de Villena (en castellà Castillo de la Atalaya), s'alça sobre un contrafort de la serra de Sant Cristòfol o de la Vila, a la ciutat de Villena (Alt Vinalopó, País Valencià), pròxim a la línia de separació amb la província d'Albacete i domina l'antiga línia fronterera entre Castella i Aragó.

Nou!!: Villena і Castell de la Talaia · Veure més »

Castell de Salvatierra (Villena)

Planta del Castell de Salvatierra. El castell de Salvatierra, conegut popularment com El Castillico se situa sobre el replegament de la serra de la Vila, en la localitat de Villena.

Nou!!: Villena і Castell de Salvatierra (Villena) · Veure més »

Castella

Corona de Castella a partir del 1492. Castella és un país de la península Ibèrica, i antigament regne.

Nou!!: Villena і Castella · Veure més »

Castella - la Manxa

Castella-la Manxa (oficialment en castellà, Castilla-La Mancha) és una comunitat autònoma d'Espanya, establerta d'acord amb el seu Estatut d'Autonomia i la Constitució espanyola.

Nou!!: Villena і Castella - la Manxa · Veure més »

Castellà

El castellà o espanyol és un idioma nascut a l'antic Regne de Castella; segons Ramón Menéndez Pidal va néixer en una zona que comprèn el centre i est de l'actual Cantàbria, l'oest de Biscaia i d'Àlaba, La Rioja, i el nord de la província de Burgos.

Nou!!: Villena і Castellà · Veure més »

Catedral de Múrcia

L'Església Catedral de Santa Maria, més coneguda com a Catedral de Múrcia, és el temple principal i seu de la Diòcesi de Cartagena.

Nou!!: Villena і Catedral de Múrcia · Veure més »

Catedral de Sevilla

La Catedral de Santa María de la Sede de Sevilla és la catedral gòtica cristiana més gran del món.

Nou!!: Villena і Catedral de Sevilla · Veure més »

Cereal

Blat amb flors Els cereals (de la deessa romana del gra; Ceres) són plantes que s'aprofiten pel gra, que botànicament s'anomena cariopsi, la qual té l'endosperma amb midó que es pot transformar en farina que es presta a diverses preparacions alimentàries (pa, pasta, coca, etc.) i són la matèria primera per a la fabricació de begudes alcohòliques (cervesa, whisky, sake) també del germen dels cereals a més del seu ús dietètic i en alimentació animal, se'n treu oli, especialment del blat de moro.

Nou!!: Villena і Cereal · Veure més »

Cirera

Cirera Cirera, també conegut com a guinda, és el fruit de diverses espècies arbòries del gènere Prunus, encara que comercialment s'aprofiti un nombre limitat d'espècies.

Nou!!: Villena і Cirera · Veure més »

Ciutadans - Partit de la Ciutadania

Ciutadans - Partit de la Ciutadania (denominació electoral: Ciutadans-Partido de la Ciudadanía, denominació oficial en castellà: Ciudadanos-Partido de la Ciudadanía, acrònim: Cs) és un partit polític d'àmbit espanyol originat a Catalunya.

Nou!!: Villena і Ciutadans - Partit de la Ciutadania · Veure més »

Ciutat

Urbanització mundial cap a 1995 Una ciutat és una població gran amb alta densitat de població, normalment amb predomini del sector terciari i menys del 25% de la població que treballa a l'agricultura.

Nou!!: Villena і Ciutat · Veure més »

Claustre

Claustre d'Elna Un claustre (del llatí claustrum) és un espai arquitectònic al costat d'una catedral o contigu a aquesta, una abadia o un altre edifici religiós.

Nou!!: Villena і Claustre · Veure més »

Clergat

Clergat El clergat, el clero o la clerecia engloba de forma general totes aquelles persones que han estat ordenades en el servei religiós.

Nou!!: Villena і Clergat · Veure més »

Coalició Compromís

La Coalició Compromís és una coalició política valenciana amb caràcter estable i permanent integrada per Més - Compromís (antigament Bloc Nacionalista Valencià), Iniciativa del Poble Valencià i Verds Equo, a més de militants independents adherits a Compromís.

Nou!!: Villena і Coalició Compromís · Veure més »

Col

La col (en llatí: brassica) és la planta tipus que dona nom a la família Brassicaceae.

Nou!!: Villena і Col · Veure més »

Comarca

En general, una comarca és una extensió de territori reduïda que agrupa diverses poblacions, que té una certa unitat a causa de les condicions naturals, la història o les relacions de veïnatge entre els pobles que la formen.

Nou!!: Villena і Comarca · Veure més »

Comarques del Sud del País Valencià

Localització de les Comarques del Sud respecte al País Valencià La Regió del Vinalopó o Governació del Vinalopó és una regió del País Valencià que comprèn les comarques que es troben a la part sud del País Valencià, constituint la major part de l'actual província d'Alacant.

Nou!!: Villena і Comarques del Sud del País Valencià · Veure més »

Comarques del Túria-Xúquer del País Valencià

Localització Les Comarques del Túria-Xúquer són una regió valenciana que comprèn les comarques per on transcorren els rius Túria i Xúquer.

Nou!!: Villena і Comarques del Túria-Xúquer del País Valencià · Veure més »

Comtat (País Valencià)

El Comtat és una comarca central del País Valencià, amb capital a Cocentaina.

Nou!!: Villena і Comtat (País Valencià) · Veure més »

Confederació Nacional del Treball

La Confederació Nacional del Treball, CNT (Confederación Nacional del Trabajo, en castellà), és una central sindical espanyola d'estructura confederal d'ideologia anarcosindicalista, fundada al Saló de les Belles Arts de Barcelona el 30 d'octubre de 1910.

Nou!!: Villena і Confederació Nacional del Treball · Veure més »

Conill

Els conills són un grup de mamífers de la família dels lepòrids que no correspon a cap tàxon en concret.

Nou!!: Villena і Conill · Veure més »

Conquesta feudal hispànica

La conquesta feudal hispànica és un relat historiogràfic que il·lustra les etapes en què els pobles cristians i catòlics del nord de la península Ibèrica van conquerir de forma intermitent, al llarg d'una època de set segles, tota la resta dels territoris hispànics cap al sud sota sobirania de l'Àndalus.

Nou!!: Villena і Conquesta feudal hispànica · Veure més »

Consell d'Estat d'Espanya

Escut. El Consell d'Estat és una institució espanyola regulada per la Llei Orgànica 3/1980 El Consell d'Estat d'Espanya és l'òrgan suprem consultiu del Govern espanyol que té els seus orígens en l'Edat Moderna i que està regulat per l'article 107 de la Constitució Espanyola.

Nou!!: Villena і Consell d'Estat d'Espanya · Veure més »

Construcció

València) Construcció d'un edifici Construcció prefabricada La construcció és l'art o tècnica de construir, és a dir, de portar a bon terme les obres d'un edifici o de monuments i rehabilitacions, estructures i el coneixement del món de les runes així fer i portar a bon terme una obra pública com pot ser una carretera, un port, etc.

Nou!!: Villena і Construcció · Veure més »

Corona de Castella i Lleó

La Corona de Castella i Lleó, també coneguda en la forma abreujada Corona de Castella, com a entitat històrica, comença el 1230 quan Ferran III de Castella es corona rei de Castella i rei de Lleó, el qual incloïa els vells regnes de Galícia i Astúries.

Nou!!: Villena і Corona de Castella i Lleó · Veure més »

Costa Blanca

Montgó, un dels símbols de la Costa Blanca La Costa Blanca és una marca turística aplicada a la costa del Mediterrani situada a la província d'Alacant (País Valencià), que comprèn el litoral del municipi de Dénia fins al de Pilar de la Foradada.

Nou!!: Villena і Costa Blanca · Veure més »

Costera

La Costera és una comarca central del País Valencià, amb capital a Xàtiva.

Nou!!: Villena і Costera · Veure més »

Cultura d'El Argar

La civilització del Argar era un centre de l'edat del bronze ibèrica El Argar és el nom d'una primitiva cultura de l'edat del bronze a la província d'Almeria, anomenada cultura argàrica o cultura d'El Argar, que va florir al sud-est de la península Ibèrica entre vers el 1800 aC i el 1300 aC.

Nou!!: Villena і Cultura d'El Argar · Veure més »

Dama de Cabdet

La Dama de Cabdet és un bust femení tallat en pedra pertanyent a l'art iber, datada al voltant del.

Nou!!: Villena і Dama de Cabdet · Veure més »

Dècada del 1960

La dècada del 1960 comprèn el període d'anys entre el 1960 i el 1969, tots dos inclosos.

Nou!!: Villena і Dècada del 1960 · Veure més »

Desamortitzacions espanyoles

vescomte d'Àger, fou venut arran de la desamortització espanyola i es troba actualment al museu ''The Cloisters'', Nova York La desamortització va ser un llarg procés historicoeconòmic que va començar a l'estat espanyol el 1798 per Manuel Godoy i tancat ja molt entrat el el 16 de desembre del 1924.

Nou!!: Villena і Desamortitzacions espanyoles · Veure més »

Destil·lació

Destil·leria de Whisky escocesa Diagrama de destil·lació simple. 1. termòmetre 2. Cap de destil·lació 3. Flascó de destil·lació 4. Font de calor 5. condensador 6. receptor 7. adaptador de buit Diagrama de fases Columna de destil·lació de plats Un tipus de farciment per a les columnes de destil·lació de farciment La destil·lació és un mètode de separació de substàncies químiques basat en les diferents volatilitats que presenten cadascuna.

Nou!!: Villena і Destil·lació · Veure més »

Diego López Pacheco y Portocarrero

Diego López Pacheco y Portocarrero (1456 - Escalona, 26 de novembre de 1529) va ser un noble castellà, segon marquès de Villena i segon duc d'Escalona.

Nou!!: Villena і Diego López Pacheco y Portocarrero · Veure més »

Diputació d'Alacant

Palau Provincial d'Alacant, sèu de la Diputació d'Alacant La Diputació d'Alacant és una institució de l'estat espanyol que forma part de l'administració local i està dotada de certes competències administratives per al govern i administració de la província d'Alacant al País Valencià.

Nou!!: Villena і Diputació d'Alacant · Veure més »

Divisió territorial d'Espanya de 1833

Mapa polític de la divisió territorial d'Espanya en 1833 marcant els límit provincials i acolorint les regions La divisió territorial d'Espanya de 1833 fou una gran reforma de l'organització administrativa d'Espanya, que passà d'organitzar-se en corregiments a províncies canviant no només els noms d'aquests sinó reorganitzant els territoris a l'entorn d'una capital dotada dels instruments més típics de l'estat (caserna, jutjat i governador civil), dependents directament pel govern d'Espanya.

Nou!!: Villena і Divisió territorial d'Espanya de 1833 · Veure més »

Edat mitjana

Berenguer de Palou i els magnats Bernat de Centelles i Gilabert de Cruïlles durant la conquesta de Mallorca (1229) (frescos del Palau Aguilar de Barcelona, MNAC) L'edat mitjana o edat medieval és el període de la història d'Europa que va des del fins al.

Nou!!: Villena і Edat mitjana · Veure més »

El Camp de Mirra

El Camp de Mirra (oficialment Campo de Mirra/el Camp de Mirra) és una població del País Valencià de la comarca de l'Alt Vinalopó, constituïda com a municipi i popularment coneguda com el Campet.

Nou!!: Villena і El Camp de Mirra · Veure més »

El Pinós

El Pinós (oficialment el Pinós/Pinoso) és un municipi del sud del País Valencià situat a l'oest de la comarca del Vinalopó Mitjà i que compta amb una població de 7.966 habitants, segons el padró de l'INE de 2019.

Nou!!: Villena і El Pinós · Veure més »

Eleccions municipals espanyoles de 2019

Les eleccions municipals espanyoles de 2019 se celebraren a tot Espanya el 26 de maig de 2019.

Nou!!: Villena і Eleccions municipals espanyoles de 2019 · Veure més »

Enric II de Castella

Enric II de Castella, dit el de les Mercès (Sevilla 1333 - Santo Domingo de la Calzada, La Rioja 29 de maig de 1379), fou rei de Castella (1369-1379); autoproclamat el 1366, fou el primer de la dinastia Trastàmara.

Nou!!: Villena і Enric II de Castella · Veure més »

Ermita de la Nostra Senyora del Pilar de Villena

L'ermita de la nostra Senyora del Pilar es troba a la Vall dels Alforins, al municipi de Villena (Alt Vinalopó, País Valencià).

Nou!!: Villena і Ermita de la Nostra Senyora del Pilar de Villena · Veure més »

Ernest Hemingway

Ernest Miller Hemingway (Oak Park, Illinois, EUA, 21 de juliol del 1899 - Ketchum, Idaho, EUA, 2 de juliol del 1961) fou un dels escriptors més rellevants del.

Nou!!: Villena і Ernest Hemingway · Veure més »

Escalona del Alberche

Escalona del Alberche o Escalona és un municipi de la província de Toledo, a la comunitat autònoma de Castella la Manxa.

Nou!!: Villena і Escalona del Alberche · Veure més »

Escriptor

Segell commemoratiu d'Anton Txèkhov Un escriptor o escriptora és una persona que es dedica a la composició literària.

Nou!!: Villena і Escriptor · Veure més »

Escut de Villena

L'escut de Villena és el símbol representatiu oficial de Villena, municipi del País Valencià, a la comarca de l'Alt Vinalopó.

Nou!!: Villena і Escut de Villena · Veure més »

Església Arxiprestal de Sant Jaume (Villena)

L'església arxiprestal de Sant Jaume de Villena està situada a la plaça de Sant Jaume d'aquesta ciutat.

Nou!!: Villena і Església Arxiprestal de Sant Jaume (Villena) · Veure més »

Església de Santa Maria (Villena)

L'església de Santa Maria és un temple catòlic situat a Villena, Alt Vinalopó (País Valencià).

Nou!!: Villena і Església de Santa Maria (Villena) · Veure més »

Espanya

Espanya o el Regne d'Espanya (en castellà i gallec: Reino de España, en basc: Espainiako Erresuma, en asturià: Reinu d'España, en occità: Reialme d'Espanha, en aragonès: Reino d'Espanya) és un estat del sud-oest d'Europa, que ocupa la major part de la península Ibèrica, la qual comparteix amb Andorra, França (l'Alta Cerdanya), Gibraltar i Portugal.

Nou!!: Villena і Espanya · Veure més »

Espinac

L'espinac (Spinacia oleracea) és una planta conreada de la família de les amarantàcies, anteriorment inclosa dins la família de les quenopodiàcies.

Nou!!: Villena і Espinac · Veure més »

Esquerra Unida del País Valencià

Esquerra Unida del País Valencià, o de forma abreviada EUPV és la federació d'Izquierda Unida (IU) al País Valencià.

Nou!!: Villena і Esquerra Unida del País Valencià · Veure més »

Europa

Europa (del nom de la princesa fenícia Europa que, d'acord amb la mitologia grega, va ser segrestada per Zeus) és un dels continents de la Terra.

Nou!!: Villena і Europa · Veure més »

Fartet

Exemplars fotografiats a Algemesí (la Ribera Alta, el País Valencià). El fartet (Aphanius iberus) o peix de sequiol és un petit peix teleosti d'aigua dolça, ciprinodontiforme, de la família dels ciprinodòntids, que viu a les llacunes litorals de la costa mediterrània ibèrica i està amenaçat d'extinció.

Nou!!: Villena і Fartet · Veure més »

Fauna

Fauna La fauna és el conjunt d'espècies animals que habiten en una regió geogràfica, que són pròpies d'un període geològic o que hom pot trobar en un ecosistema determinat.

Nou!!: Villena і Fauna · Veure més »

Felip V d'Espanya

Felip IV d'Aragó i V de Castella (Versalles, 19 de desembre de 1683 - Madrid, 9 de juliol de 1746), anomenat oficiosament Felip V d'Espanya, tot i que mai es va intitular així, dit l'Animós, o el Socarrat en el País Valencià, va ser monarca d'Espanya de 1700 a 1746, amb una breu interrupció d'uns mesos el 1724, quan abdicà i va regnar el seu fill Lluís.

Nou!!: Villena і Felip V d'Espanya · Veure més »

Ferran III de Castella

Ferran III de Castella, dit el Sant (Zamora, 1199 - Sevilla, 1252), fou rei de Castella (1217-1252) i de Lleó (1230-1252).

Nou!!: Villena і Ferran III de Castella · Veure més »

Ferrocarril

Ferrocarril de vapor alemany Ferrocarril modern a Birmingham Tren creuant un viaducte a l'Argentina El ferrocarril és un mitjà de transport que circula entre carrils, normalment d'acer, compost per un o més vagons o cotxes arrossegats per una locomotora.

Nou!!: Villena і Ferrocarril · Veure més »

Fontanars dels Alforins

Entrada de Fontanars des de la carretera de Moixent. Ajuntament de Fontanars dels Alforins. Fontanars dels Alforins és un municipi del País Valencià situat a l'extrem més occidental de la comarca de la Vall d'Albaida.

Nou!!: Villena і Fontanars dels Alforins · Veure més »

Francisco Javier Esquembre Menor

Francisco Javier Esquembre Menor, més conegut com a Patxi Esquembre (Villena, Alt Vinalopó, 1962) és un polític ecologista valencià, alcalde de Villena entre 2011 i 2019 pels Verds de Villena.

Nou!!: Villena і Francisco Javier Esquembre Menor · Veure més »

Franquisme

El franquisme va ser un règim polític autoritari i dictatorial vigent a Espanya entre 1939 i 1975, i també és anomenada com a tal la ideologia en què es basà.

Nou!!: Villena і Franquisme · Veure més »

Fruita

Parada de fruita al mercat de la Boqueria. Fruita del bosc La fruita o les fruites són un conjunt d'aliments vegetals que procedeixen del fruit de determinades plantes, ja siguen herbes, com la melonera, o arbres com l'albercoquer.

Nou!!: Villena і Fruita · Veure més »

Gaspar Ángel Tortosa Urrea

Gaspar Ángel Tortosa Urrea (Villena, Alt Vinalopó, 12 de juny de 1966) és un compositor valencià.

Nou!!: Villena і Gaspar Ángel Tortosa Urrea · Veure més »

Gat salvatge

''Gat salvatge africà'' Gat salvatge Pell del ''gat salvatge asiàtic'' Segell de Moldàvia Gat salvatge europeu a la Serra del Montsec El gat salvatge (Felis silvestris) és una espècie de mamífer carnívor salvatge de la família dels fèlids que habita Euràsia i Àfrica.

Nou!!: Villena і Gat salvatge · Veure més »

Gòtic català

XV a la capella de Sant Jordi del Palau de la Generalitat de Catalunya El gòtic català és l'art gòtic desenvolupat a Catalunya.

Nou!!: Villena і Gòtic català · Veure més »

Geneta comuna

La geneta comuna (Genetta genetta), també anomenada gat mesquer o gat moro al País Valencià, és un mamífer carnívor de la família dels vivèrrids.

Nou!!: Villena і Geneta comuna · Veure més »

Ginebre

El ginebre (Juniperus communis), és una espècie de conífera de la família de les cupressàcies.

Nou!!: Villena і Ginebre · Veure més »

Guerra Civil espanyola

La Guerra Civil espanyolaEl conflicte que es va desenvolupar a Espanya també ha estat anomenada Guerra d'Espanya, i segons els bàndols bel·ligerants per als uns va ser el Alzamiento Nacional i per als altres la Rebel·lió Feixista.

Nou!!: Villena і Guerra Civil espanyola · Veure més »

Guerra de Successió Espanyola

La Guerra de Successió Espanyola (1701 –1715) va ser un conflicte bèl·lic internacional que, a més d'afectar el conjunt d'Europa, va incloure la Guerra de la reina Anna a l'Amèrica del Nord, com també accions de pirates i corsaris a les costes de l'Amèrica espanyola.

Nou!!: Villena і Guerra de Successió Espanyola · Veure més »

Guerra del Rif

La Guerra del Rif, coneguda també com la Guerra del Marroc o Guerra d'Àfrica (encara que hi ha d'altres guerres anteriors que varen tenir aquest nom), fou un conflicte derivat de la insurrecció de les tribus que vivien a la zona del Rif (regió de muntanya, al nord del Marroc) contra l'ocupació del colonialisme espanyol i francès, tot i que va afectar, sobretot, les tropes espanyoles.

Nou!!: Villena і Guerra del Rif · Veure més »

Gules

Representacions del gules El gules és el color vermell en heràldica.

Nou!!: Villena і Gules · Veure més »

Historia Roderici

''Historia Roderici'', ms. 9/4922 de la Real Academia de la Historia, f. 89r.º La Historia Roderici (o Gesta Roderici Campidocti) és una crònica biogràfica de Rodrigo Díaz de Vivar escrita en llatí en el, probablement entre 1180 i 1190, per un autor de la zona de La Rioja, presumiblement Nájera.

Nou!!: Villena і Historia Roderici · Veure més »

Historiador

Un historiador és un professional o expert sobre l'estudi de la història, que recopila dades del passat, les estudia i les transmet.

Nou!!: Villena і Historiador · Veure més »

Hortalissa

Hortalisses variades Conreu d'hortalisses Les hortalisses són plantes herbàcies, o llegums verds, que es conreen amb fins alimentaris per als humans o animals, i que es poden consumir en estat fresc o cuinats.

Nou!!: Villena і Hortalissa · Veure més »

Idioma

família a la qual pertanyen. Una llengua o idioma és un sistema de comunicació (verbal o per senyals) propi d'una comunitat humana.

Nou!!: Villena і Idioma · Veure més »

Iecla

Iecla (en castellà i oficialment, Yecla) és un municipi murcià en la comarca de l'Altiplà limítrofa amb el País Valencià.

Nou!!: Villena і Iecla · Veure més »

Indústria

Burés al 1905, prop d'Anglès (la Selva). La indústria és el procés d'elaboració de productes a partir de primeres matèries com les instal·lacions i sistemes associats.

Nou!!: Villena і Indústria · Veure més »

Institut Nacional d'Estadística d'Espanya

L'INE o Institut Nacional d'Estadística és l'organisme oficial espanyol, encarregat de recopilar les estadístiques demogràfiques, socials i econòmiques així com planificar, aixecar i analitzar el cens de la població.

Nou!!: Villena і Institut Nacional d'Estadística d'Espanya · Veure més »

Investigació

La sala de recerca de la Biblioteca Pública de Nova York el 2006. La investigació o recerca és el procés, analític, sistemàtic, organitzat i objectiu el propòsit del qual és respondre a una pregunta o hipòtesi i així augmentar el coneixement i la informació sobre una cosa desconeguda i del qual es desitja saber més a fons.

Nou!!: Villena і Investigació · Veure més »

Jacopo Torni

Jacopo Torni, també conegut com a Jacobo Fiorentin, L'Indaco, i Jacopo dell'Indaco (1476 – Villena, 1526)), fou un pintor italià de Florència. Va ser deixeble de Domenico Ghirlandaio (1449-1494) i germà del pintor Francesco Torni (1492-1560). Jacopo va ajudar Miquel Àngel a pintar el sostre de la Capella Sixtina a Roma, i segons diu Giorgio Vasari a les seues Vides dels més excel·lents pintors, escultors i arquitectes..., «vivia en una grandíssima intimitat amb Miquel Àngel». Jacopo és conegut també per haver col·laborat amb el pintor Bernardino Pinturicchio (ca.

Nou!!: Villena і Jacopo Torni · Veure més »

Jaume el Conqueridor

Jaume el Conqueridor, anomenat també Jaume I d'Aragó (Montpeller, Senyoria de Montpeller, 2 de febrer del 1208 - Alzira, Regne de València, 27 de juliol del 1276; en castellà Jaime o Jacobo i Santiago, en occità i català antic Jacme, en aragonès modern Chaime i en llatí Iacobus, tots provenen del nom hebreu Iaakov, que significa 'que Déu protegeixi'), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, rei de Mallorca, rei de València, comte de Barcelona, comte d'Urgell, i senyor de Montpeller (1213-1276).

Nou!!: Villena і Jaume el Conqueridor · Veure més »

Jerónimo Quijano

Jerónimo Quijano (? 1500- Múrcia, novembre de 1563) va ser un arquitecte i escultor espanyol.

Nou!!: Villena і Jerónimo Quijano · Veure més »

Jerez de la Frontera

Plànol de la ciutat de Jerez. Jerez de la Frontera és un municipi d'Espanya situat a la província de Cadis, a la comunitat autònoma d'Andalusia.

Nou!!: Villena і Jerez de la Frontera · Veure més »

Joan II de Castella

Sepulcre de Joan II esculpit per Gil de Siloé a la Cartoixa de Miraflores, Burgos). Joan II de Castella (Toro, 1405 - Valladolid, 20 de juliol de 1454) fou príncep d'Astúries (1405-1406) i rei de Castella (1406-1454).

Nou!!: Villena і Joan II de Castella · Veure més »

Joan Manuel de Castella

Joan Manuel de Castella (Escalona, 1282 - Còrdova, 1348), infant de Castella i senyor d'Escalona, Peñafiel i Villena.

Nou!!: Villena і Joan Manuel de Castella · Veure més »

Joaquín María López López

Bust de Joaquín María López a Villena. Joaquín María López López (Joaquín María López de Oliver y López de Platas) (Villena, 15 d'agost de 1798 - Madrid, 1855) fou un advocat i polític valencià, President del Consell de Ministres d'Espanya en dos breus períodes de l'any 1843.

Nou!!: Villena і Joaquín María López López · Veure més »

José García Hidalgo

Retrat de Maria Lluïsa d'Orleans (1679), Madrid, Museu del Prado. José García Hidalgo (Villena, 1645 - Madrid, 1717) va ser un pintor valencià.

Nou!!: Villena і José García Hidalgo · Veure més »

José María Soler García

José María Soler García (Villena, Alt Vinalopó, 1905 - 1996) va ser un historiador valencià de la ciutat de Villena.

Nou!!: Villena і José María Soler García · Veure més »

Jumella

Jumella (en castellà, Jumilla) és un municipi de la comarca de l'Altiplà que limita amb el Vinalopó Mitjà i té 23.666 habitants.

Nou!!: Villena і Jumella · Veure més »

Juniperus

Juniperus és un gènere de coníferes de la família de les cupressàcies, que compren ginebres, càdecs i savines.

Nou!!: Villena і Juniperus · Veure més »

La bruja

La bruja (La bruixa) és una sarsuela en tres actes, amb música de Ruperto Chapí i llibret de Miguel Ramos Carrión i Vital Aza.

Nou!!: Villena і La bruja · Veure més »

La Canyada (Alt Vinalopó)

La Canyada, també coneguda com la Canyada de Biar, és una població del País Valencià.

Nou!!: Villena і La Canyada (Alt Vinalopó) · Veure més »

La Encina

La Encina és un municipi de la província de Salamanca a la comunitat autònoma de Castella i Lleó.

Nou!!: Villena і La Encina · Veure més »

La Font de la Figuera

La Font de la Figuera és un municipi del País Valencià situat a la comarca de la Costera.

Nou!!: Villena і La Font de la Figuera · Veure més »

La Nau (Universitat de València)

La Nau és l'antiga seu de la Universitat de València.

Nou!!: Villena і La Nau (Universitat de València) · Veure més »

La revoltosa

Típica ''corrala'' madrilenya, casa de veinatge escenari de l'acció de ''La revoltosa'' La revoltosa (L'entremaliada) és una sarsuela en un acte amb llibret de José López Silva i Carlos Fernández Shaw i música de Ruperto Chapí.

Nou!!: Villena і La revoltosa · Veure més »

La Safra

La Safra o La Zafra és una pedania al terme de Villena (Alt Vinalopó) al mig de la Vall dels Alforins i als peus de l'Alt de la Safra, un dels puntals de la Solana, als contraforts de la Serra de Beneixama.

Nou!!: Villena і La Safra · Veure més »

La Verdad

La Verdad és un periòdic espanyol d'àmbit regional de la Regió de Múrcia.

Nou!!: Villena і La Verdad · Veure més »

Las Virtudes (Villena)

Las Virtudes (en valencià: Les Virtuts, i coneguda popularment com La Verge) és una pedania del terme municipal de Villena, a la comarca de l'Alt Vinalopó (País Valencià).

Nou!!: Villena і Las Virtudes (Villena) · Veure més »

Lleona del Zaricejo

La Lleona del Zaricejo és una escultura ibèrica trobada per José María Soler García en la vall del Zaricejo, Villena (País Valencià), a principis de 1968.

Nou!!: Villena і Lleona del Zaricejo · Veure més »

Lletuga

Lactuca és un gènere de plantes amb flor de la família de les asteràcies.

Nou!!: Villena і Lletuga · Veure més »

Los Verdes de Villena

Los Verdes de Villena (en valencià, Els Verds de Villena) és un partit polític ecologista d'àmbit municipal.

Nou!!: Villena і Los Verdes de Villena · Veure més »

Lucena

Lucena és un municipi de la província de Còrdova a la comunitat autònoma d'Andalusia, a la comarca de la Subbética cordovesa.

Nou!!: Villena і Lucena · Veure més »

Madrid

Madrid (IPA: (oc.) o (or.), en català; en castellà local) és un municipi i ciutat d'Espanya, capital de l'Estat i de la Comunitat de Madrid.

Nou!!: Villena і Madrid · Veure més »

Mansio

Restes dels fonaments d'una '''''mansio''''' de la Germània Superior, a l'actual localitat d'Eining (Baviera) A la Roma antiga, una mansio (paraula llatina provinent de mansus, forma verbal derivada de manere, que significa «passar la nit», és a dir, «lloc on passar la nit durant un viatge») fou un lloc d'estada en una via de comunicació després d'un dia de camí.

Nou!!: Villena і Mansio · Veure més »

Maracena

Maracena és un municipi situat en la part central de la Vega de Granada (província de Granada), a uns 3 km de la capital provincial.

Nou!!: Villena і Maracena · Veure més »

Marquès

Corona de '''marquès'''. Marquès o marqués és un títol nobiliari superior al de comte i inferior al de duc.

Nou!!: Villena і Marquès · Veure més »

Marquesat de Villena

Escut del marquesat de Villena Castell de la Talaia, a Villena, Alacant El Marquesat de Villena és un títol nobiliari espanyol concedit per Joan II de Castella, el 12 de novembre de 1445 a Juan Pacheco, que a més era Gran Mestre de l'Orde de Santiago, Avançat Major de Castella al Regne de Múrcia i posteriorment primer duc d'Escalona.

Nou!!: Villena і Marquesat de Villena · Veure més »

Marroc

El Marroc, oficialment el Regne del Marroc, és un estat del nord d'Àfrica.

Nou!!: Villena і Marroc · Veure més »

Múrcia

Múrcia (oficialment i en castellà Murcia) és una ciutat de 447 182 (2018) habitants, que forma una conurbació de més de 550 000 habitants amb els municipis de Molina de Segura i Alcantarilla, ambdós a 6 quilòmetres del seu centre urbà.

Nou!!: Villena і Múrcia · Veure més »

Meseta

La Meseta (mot espanyol; literalment, lAltiplà), també coneguda com la Meseta Central, és un altiplà que es troba al mig de la península Ibèrica.

Nou!!: Villena і Meseta · Veure més »

Mesquita

Solimà I a Istanbul, en 1890. Històricament i tradicional, el minaret no és un element essencial de l'edifici. Mesquita a l'antiga Batavia, barri de Pekodjan, 1910-1921 Una mesquita o mosquea (de l', ‘oratori’, possiblement a través de l'armeni mzkiṭ, en el primer cas, i de l'italià moschea, en el segon) és el temple de la religió islàmica.

Nou!!: Villena і Mesquita · Veure més »

Moble

Taula amb dues cadires Els mobles són els objectes mòbils d'un indret.

Nou!!: Villena і Moble · Veure més »

Modernisme

Palau de la ''Sezession'' a Viena. The Summit,'' 1912, obra modernista del pintor Cesare Saccaggi, de Tortona El modernisme va ser un moviment cultural, literari i artístic produït a Occident a la fi del i al començament del.

Nou!!: Villena і Modernisme · Veure més »

Molí

Safareig i molí aiguader de vent del tipus «de ramell». Molí d'en Tenre, Muro, Mallorca. Darreria del s. XIX. Substituí una sínia. Un molí és una màquina emprada en la molta de grans, o d'altres materials sòlids, amb moles.

Nou!!: Villena і Molí · Veure més »

Monòver

Monòver (oficialment Monòver/Monóvar) és una població del País Valencià situada a la comarca del Vinalopó Mitjà.

Nou!!: Villena і Monòver · Veure més »

Monument

Monument al cementiri de la Recoleta, Buenos Aires. Un monument (del llatí monumentum, «recordar») és una obra edificada per commemorar una persona o un esdeveniment.

Nou!!: Villena і Monument · Veure més »

Monument a Ruperto Chapí

El Monument a Ruperto Chapí està situat a Villena (Alt Vinalopó), en el Passeig de Chapí, en la zona que anteriorment havia ocupat La Granota.

Nou!!: Villena і Monument a Ruperto Chapí · Veure més »

Moros i Cristians de Villena

Escuadra de ''Zulues'' del bàndol Moro a les Festes de Villena de 2007 Els Moros i Cristians de Villena són les festes en honor de la patrona de la ciutat valenciana de Villena (Alt Vinalopó), la Verge de les Virtuts.

Nou!!: Villena і Moros i Cristians de Villena · Veure més »

Municipi

territoris de parla catalana Un municipi és l'entitat local bàsica de l'organització territorial i element primari de participació ciutadana en els assumptes públics en molts països.

Nou!!: Villena і Municipi · Veure més »

Museu Arqueològic José María Soler

El Museu Arqueològic Municipal de Villena, (Alt Vinalopó) oficialment Museu Arqueològic José María Soler (en castellà Museo Arqueológico José María Soler) està situat en la planta baixa del Palau Municipal, edifici renaixentista de principis del.

Nou!!: Villena і Museu Arqueològic José María Soler · Veure més »

Museu de la Botija de Villena

El Museu de la Botija de Villena va ser fundat l'any 1970 a la ciutat de Villena pel col·leccionista Pablo Castelo Villaoz.

Nou!!: Villena і Museu de la Botija de Villena · Veure més »

Museu Fester de Villena

El Museu Fester se situa a l'anomenada “Casa del Festero”, a la plaça de Santiago de Villena (Alt Vinalopó, País Valencià).

Nou!!: Villena і Museu Fester de Villena · Veure més »

Nau (arquitectura)

miniatura La nau de l'església de Saint-Sulpice a París. La nau és la part d'una església anant de la portada a la cruïlla del creuer i que és compresa entre els dos murs laterals, en el cas d'una única nau, o entre dues rengleres de pilars o entre una renglera de pilars i un mur lateral.

Nou!!: Villena і Nau (arquitectura) · Veure més »

Neoclassicisme

Antonio Canova, ''Les Tres Gràcies'', castell de Belvoir, Leicestershire El Neoclassicisme és un estil artístic inspirat en l'art clàssic (el grecoromà) i desenvolupat durant el i principis del, com a reacció a les exageracions del Barroc i el Rococó.

Nou!!: Villena і Neoclassicisme · Veure més »

Nostra Senyora de les Virtuts (Villena)

Nostra Senyora de les Virtuts de Villena. Nostra Senyora de les Virtuts, també coneguda com a Verge de les Virtuts és una advocació de la Mare de Déu venerada a Villena (País Valencià).

Nou!!: Villena і Nostra Senyora de les Virtuts (Villena) · Veure més »

Olivera

Lolivera (Olea europaea L., del llatí oleum, 'oli', i Europaeus, 'd'Europa') és un arbre de la família de les oleàcies originari de l'Àsia Menor que es conrea des de l'antiguitat a tota la conca mediterrània.

Nou!!: Villena і Olivera · Veure més »

Or (heràldica)

Representacions de l'or Lor és un esmalt daurat usat en heràldica.

Nou!!: Villena і Or (heràldica) · Veure més »

Orde de Calatrava

L'orde de Calatrava fou un orde militar religiós fundat a Castella, en el, per l'abat Raimon de Fitero, amb l'objectiu inicial de protegir la vila de Qal'at Rabah, castellanitzat com a Calatrava (prop de l'actual Ciudad Real).

Nou!!: Villena і Orde de Calatrava · Veure més »

Ordre toscà

Vignola Lordre toscà no pertany al grup dels ordres arquitectònics grecs (dòric, jònic i corinti), sinó que és l'aportació etrusca als ordres clàssics.

Nou!!: Villena і Ordre toscà · Veure més »

País Valencià

El País Valencià Minut 8:18 és un país d'Europa i de la Mediterrània situat a l'est de la península Ibèrica, amb capital a la ciutat de València.

Nou!!: Villena і País Valencià · Veure més »

Pablo Menor Menor

Pablo Menor Menor, S.J. (Villena, 11 d'agost de 1899 - Lima, 20 de gener de 1992) va ser un sacerdot de la Companyia de Jesús, promotor de les vocacions a la vida religiosa, de la vida dedicada a la santedat i fundador de Pro Ecclesia Sancta.

Nou!!: Villena і Pablo Menor Menor · Veure més »

Palau Municipal de Villena

El Palau Municipal de Villena va ser edificat per Pedro de Medina a principis del per domicili dels beneficiaris magistrals de l'església de Santiago (casa abadia).

Nou!!: Villena і Palau Municipal de Villena · Veure més »

Paleolític mitjà

El paleolític mitjà és la segona subdivisió del Paleolític, que abraça entre els anys 350.000 i 33.000 aC.

Nou!!: Villena і Paleolític mitjà · Veure més »

Partit judicial

Un partit judicial a Espanya és cadascuna de les divisions territorials que estableix l'administració de justícia, habitualment integrades per un o més d'un municipi d'una mateixa província, on té la seu en el cap de partit o capital un o més d'un jutjat de primera instància i instrucció, amb jurisdicció sobre tota la divisió territorial esmentada.

Nou!!: Villena і Partit judicial · Veure més »

Partit Popular de la Comunitat Valenciana

El Partit Popular de la Comunitat Valenciana (PPCV) és la secció regional del Partit Popular al País Valencià.

Nou!!: Villena і Partit Popular de la Comunitat Valenciana · Veure més »

Partit Socialista del País Valencià-PSOE

El Partit Socialista del País Valencià (en sigles, PSPV-PSOE) és el nom que rep la federació del Partit Socialista Obrer Espanyol al País Valencià.

Nou!!: Villena і Partit Socialista del País Valencià-PSOE · Veure més »

Pastanaga

La pastanaga (del llatí pastināca), safanòria (de l’àrab isfanāríya), carrota (en darrer terme de l'antic grec καρῶτον, karôton) o carlota (Daucus carota subsp. Sativus) és una arrel comestible, generalment de color taronja, tot i que hi ha cultius de color porpra, negre, vermell, blanc i groc.

Nou!!: Villena і Pastanaga · Veure més »

Pebrotera

Les pebroteres o pebreres (Capsicum) són un gènere de plantes de la família Solanaceae. El nom del seu fruit pot ser pebre, pebrera, pebrina, pebró o pebrot, i al País Valencià i en català occidental pimentó o xili. Es destria del pebre gris dient-ne pebre vermell o pebró vermell (català oriental), pebre roig o pebró roig (català occidental) o pebre bord (Balears). En alguns municipis del Comtat i l'Alcoià i el seu entorn s'anomena bajoca; pebrerot a Monòver i la Romana.

Nou!!: Villena і Pebrotera · Veure més »

Península Ibèrica

La península Ibèrica és una gran península del sud-oest d'Europa, entre els Pirineus i el nord d'Àfrica, entre el mar Mediterrani i l'oceà Atlàntic.

Nou!!: Villena і Península Ibèrica · Veure més »

Pera (fruita)

Peres La pera és el fruit de les pereres, diverses espècies d'arbres caducifoli del gènere Pyrus, encara que normalment quan es parla del fruit comestible es tracta de la perera comuna (Pyrus communis).

Nou!!: Villena і Pera (fruita) · Veure més »

Perdiu

La perdiu o perdiu roja i també camavermella a les Balears (Alectoris rufa) és una espècie d'ocell de l'ordre dels gal·liformes de la família dels fasiànids (Phasianidae).

Nou!!: Villena і Perdiu · Veure més »

Pilar (arquitectura)

Mode típic de fallada estructural en pilars per vinclament En enginyeria i arquitectura, un pilar és un element vertical (o lleugerament inclinat) sustentant exempt d'una estructura, destinat a rebre càrregues verticals per transmetre a la fonamentació i que, a diferència de la columna, té secció poligonal.

Nou!!: Villena і Pilar (arquitectura) · Veure més »

Plaça de Bous de Villena

La Plaça de Bous de Villena és una de les escasses places de bous existents en les comarques meridionals del País Valencià.

Nou!!: Villena і Plaça de Bous de Villena · Veure més »

Plaça de Sant Jaume (Villena)

La plaça de Sant Jaume de Villena constitueix l'espai urbà més representatiu del seu centre històric.

Nou!!: Villena і Plaça de Sant Jaume (Villena) · Veure més »

Plaça Major (Villena)

La Plaça Major de Villena (Alt Vinalopó, País Valencià) està situada al costat del Carrer Major d'aquesta localitat i segueix la tradició de les places majors hispàniques.

Nou!!: Villena і Plaça Major (Villena) · Veure més »

Podem

Podem (en castellà: Podemos) és un partit polític espanyol creat el gener de 2014 i inscrit l'11 de març del mateix any com a partit en el Registre de Partits Polítics del Ministeri de l'Interior d'Espanya.

Nou!!: Villena і Podem · Veure més »

Poma

Borrons, fruits, i fulles de la pomera (''Malus domestica'') miniatura La poma, maçana o mançana és el fruit del tipus pom de la pomera, que és l'espècie Malus domestica de la família de les rosàcies.

Nou!!: Villena і Poma · Veure més »

Porpra

El porpra o púrpura és un color entre el vermell i el blau.

Nou!!: Villena і Porpra · Veure més »

Predomini lingüístic

El predomini lingüístic d'un municipi, comarca, regió o país és l'idioma històric dels seus habitants.

Nou!!: Villena і Predomini lingüístic · Veure més »

Premi Nobel

Els Premis Nobel van ser creats en el seu testament per Alfred Nobel, inventor de la dinamita i industrial suec.

Nou!!: Villena і Premi Nobel · Veure més »

Província d'Alacant

La província d'Alacant (oficialment Alicante/Alacant) és una província del País Valencià situada meridionalment al País Valencià i que limita al nord amb la província de València, al sud i oest amb la Regió de Múrcia, a l'oest amb Castella-La Manxa, i a l'est amb la mar Mediterrània.

Nou!!: Villena і Província d'Alacant · Veure més »

Província de Toledo

La província de Toledo és una província de Castella-la Manxa, en la seua part occidental.

Nou!!: Villena і Província de Toledo · Veure més »

Prunera

La prunera (Prunus domestica) és un arbre conreat principalment pel seu fruit, la pruna.

Nou!!: Villena і Prunera · Veure més »

Quintín Esquembre Sáez

Quintín Esquembre (Villena, Alt Vinalopó, 30 de març de 1885 - Madrid, 1965) fou un compositor valencià, guitarrista i violoncel·lista de l'Orquestra Nacional de Madrid.

Nou!!: Villena і Quintín Esquembre Sáez · Veure més »

Ramaderia

bestiar. La ramaderia és l'activitat humana consistent en la domesticació i explotació d'animals per obtenir-ne aliment, productes derivats (llana, cuir, etc.), o serveis (animals de tir, animals de bast, amb finalitats recreatives, animals per a laboratori, etc.). El conjunt d'animals així emprats s'anomena «bestiar».

Nou!!: Villena і Ramaderia · Veure més »

Ramón Menéndez Pidal

Placa commemorativa del naixement de Menéndez Pidal, situada a la que va ser la seva casa natal. Ramón Menéndez Pidal (La Corunya, 13 de març de 1869 - Madrid, 14 de novembre de 1968) fou un filòleg, historiador, folklorista i medievalista espanyol, creador de l'escola filològica espanyola, membre erudit de la Generació del 98.

Nou!!: Villena і Ramón Menéndez Pidal · Veure més »

Rapinyaire

Típic bec ganxut de les rapinyaires d'un pigarg americà (''Haliaeetus leucocephalus'') Rapinyaire, ocell rapaç o ocell de rapinya és el nom comú que s'aplica a un tipus d'ocell definit per un estil de vida depredador i unes característiques físiques determinades, marcades per la presència d'un bec fort i ganxut i unes potes prènsils amb fortes urpes.

Nou!!: Villena і Rapinyaire · Veure més »

Regió de Múrcia

La Regió de Múrcia (oficialment i en castellà, Región de Murcia), és una comunitat autònoma de caràcter uniprovincial de l'Estat espanyol que correspon a la major part del tradicional territori del Regne de Múrcia (amb les divisions provincials del, però, se'n van traure territoris), format arran de la conquesta cristiana i la colonització del regne —a càrrec de catalans, castellans, i aragonesos fonamentalment— i part històrica de les corones d'Aragó, i de la de Castella (des del fins a l'aparició de l'Estat Espanyol).

Nou!!: Villena і Regió de Múrcia · Veure més »

Regidor

Un regidor (dit també actualment conseller o paer) és un membre de la corporació municipal, elegit pel conjunt de la població d'un terme.

Nou!!: Villena і Regidor · Veure més »

Regne de Castella

El Regne de Castella va sorgir al, a partir del comtat de Castella, després de l'entronització de Ferran I. Aquesta terra era habitada majoritàriament per habitants d'origen càntabre i basc amb un dialecte romanç propi, el castellà i unes lleis diferenciades.

Nou!!: Villena і Regne de Castella · Veure més »

Regne de València

El Regne de València és l'antic regne medieval pertanyent a la Corona d'Aragó, fundat per Jaume I i ampliat per Jaume II, que abastava la major part de l'actual territori del País Valencià.

Nou!!: Villena і Regne de València · Veure més »

Reial i Militar Orde de Sant Ferran

Creu Llorejada de Sant Ferran. El Reial i Militar Orde de Sant Ferran, coneguda popularment com la Llorejada de Sant Ferran, és la màxima condecoració militar espanyola al valor.

Nou!!: Villena і Reial i Militar Orde de Sant Ferran · Veure més »

Reis Catòlics

Ferran i Isabel de Castella en una pintura atribuïda a Fernando Gallego (1490-95). Ferran i la seva esposa Isabel de Castella Escut dels Reis Catòlics en una clau de volta del claustre de Sant Jeroni de la Murtra, a Badalona. Els Reis Catòlics és el nom que van rebre Isabel I de Castella i Ferran II d'Aragó, del Papa Alexandre VI, com a compensació perquè abans havia atorgat el títol de Rei Cristianíssim al Rei de França.

Nou!!: Villena і Reis Catòlics · Veure més »

Romaní (planta)

''Salvia rosmarinus'' Flors de romaní blanques El romaní o romer (Salvia rosmarinus) és una planta amb flors del gènere Salvia dins la família de les lamiàcies.

Nou!!: Villena і Romaní (planta) · Veure més »

Ruperto Chapí Lorente

Ruperto Chapí Lorente (Villena, 27 de març de 1851 - Madrid, 25 de març de 1909) fou un compositor valencià que va destacar fonamentalment en el camp de la sarsuela.

Nou!!: Villena і Ruperto Chapí Lorente · Veure més »

Sable

Representacions del sable El sable és el color negre en heràldica.

Nou!!: Villena і Sable · Veure més »

Saix

Saix (IPA), en castellà i oficialment Sax (IPA:, evolució a partir de la pronúncia antiga de) és un municipi del País Valencià situat a la comarca de l'Alt Vinalopó.

Nou!!: Villena і Saix · Veure més »

Salines

Salines (en castellà i oficialment Salinas), és un municipi del País Valencià a la comarca de l'Alt Vinalopó.

Nou!!: Villena і Salines · Veure més »

Santuari de Nostra Senyora de les Virtuts

El santuari de Nostra Senyora de les Virtuts, també denominat Monestir de les Virtuts està situat a la pedania de Les Virtuts, en el terme municipal de Villena (Alt Vinalopó, País Valencià).

Nou!!: Villena і Santuari de Nostra Senyora de les Virtuts · Veure més »

Sarsuela

XIX. La sarsuela és un gènere musical teatral que es va desenvolupar a Espanya en dos períodes, el període barroc (aproximadament entre 1650 i 1790) i el període modern (aproximadament entre 1845 i 1965).

Nou!!: Villena і Sarsuela · Veure més »

Sautor

Creu de sant Andreu. Creu de Borgonya. El sautor, en heràldica, és la peça honorable resultant de la unió d'una banda i una barra; és a dir, té forma d'aspa i s'anomena també creu de Santa Eulàlia, creu de Sant Vicenç o creu de Sant Andreu, ja que és el símbol del martiri d'aquests sants.

Nou!!: Villena і Sautor · Veure més »

Sebastià García Martínez

Sebastià García Martínez (Villena, 1942 - València, 1986) va ser un historiador valencià.

Nou!!: Villena і Sebastià García Martínez · Veure més »

Sector terciari

Composició del Producte interior brut per sector de l'economia El sector terciari d'una economia (també conegut com a sector dels serveis o també sector dels servicis) és una de les tres categories industrials d'una economia (les altres són: el sector primari, relacionat amb l'extracció i/o el desenvolupament dels recursos naturals, i el sector secundari, relacionat amb la indústria de manufactura).

Nou!!: Villena і Sector terciari · Veure més »

Segona República Espanyola

La Segona República Espanyola fou el règim polític democràtic que va existir a Espanya entre el 14 d'abril de 1931 (data de la proclamació de la República, en substitució de la monarquia d'Alfons XIII i el sistema de la Restauració) i l'1 d'abril de 1939 (final de la Guerra Civil espanyola i que va donar pas a la dictadura colpista del general Franco).

Nou!!: Villena і Segona República Espanyola · Veure més »

Senat

El Senat és una cambra de representació, existent en els països amb sistemes bicamerals, i que és considerada la cambra alta, formant junt amb la cambra baixa, el parlament.

Nou!!: Villena і Senat · Veure més »

Senglar

El senglar, porc senglar o porc salvatge (Sus scrofa) és un mamífer artiodàctil present a Europa, encara que també n'hi ha subespècies a Amèrica, Àfrica i Àsia.

Nou!!: Villena і Senglar · Veure més »

Senyoriu de Villena

Extensió del Senyoriu de Villena en temps de Joan Manuel, al voltant del 1340. El senyoriu de Villena va ser un estat feudal situat al sud d'Espanya, entre les corones de Castella i Aragó.

Nou!!: Villena і Senyoriu de Villena · Veure més »

Serra de la Vila

La serra de la Vila, Sant Cristòfol o Sanmaior és un alineació muntanyenca a la comarca valenciana de l'Alt Vinalopó.

Nou!!: Villena і Serra de la Vila · Veure més »

Serra de Salines

Serra de Salines. Situació al País Valencià i Múrcia La Serra de Salines és una destacada formació geo-morfològica que serveix de frontera natural entre el nord de la regió de Múrcia (Iecla) i distintes localitats de l'Alt i Vinalopó Mitjà (València).

Nou!!: Villena і Serra de Salines · Veure més »

Sisó comú

El sisó comú o simplement sisó (Tetrax tetrax) és un ocell de gran talla i l'única espècie del gènere Tetrax.

Nou!!: Villena і Sisó comú · Veure més »

Socialisme

El socialisme és un conjunt de doctrines en oposició a l'individualisme, que propugnen una reforma radical de l'organització de la societat per la supressió de les classes socials mitjançant la col·lectivització dels mitjans de producció i de canvi de la de distribució de la riquesa, així com les teories i moviments polítics associats amb ells.

Nou!!: Villena і Socialisme · Veure més »

Tèxtil

Teler primitiu La paraula tèxtil (que prové del llatí "textilis" que, al seu torn, ho fa del mot "texere" -teixir-) s'aplica a tota classe de teles fabricades per mitjà de trama o teixit.

Nou!!: Villena і Tèxtil · Veure més »

Teatre Chapí

Vista de l'antic Teatre-Circ Chapí al voltant de 1884. Façana lateral del teatre, d'estil arabitzant. El teatre Chapí és un teatre situat a la ciutat valenciana de Villena (Alt Vinalopó).

Nou!!: Villena і Teatre Chapí · Veure més »

Timó

Timó de vaixell modern Un timó (o governall) és un dispositiu utilitzat per maniobrar vehicles que es mouen per fluids, normalment l'aigua o l'aire.

Nou!!: Villena і Timó · Veure més »

Timbre

En heràldica, un timbre és un símbol que es posa sobre els escuts d'armes per indicar quin és el grau de noblesa de la família o de la població.

Nou!!: Villena і Timbre · Veure més »

Torre mestra

torre del Palau, '''torre mestra''' de l'antic castell de Terrassa La torre mestra és la torre més alta i la més forta d’un castell.

Nou!!: Villena і Torre mestra · Veure més »

Tractat d'Almizra

Tractat d'Almizra, Camp de Mirra El Tractat d'Almizra (també anomenat d'Almisrà i d'Almirra) és el tractat de pau entre la Corona d'Aragó i la Corona de Castella al segle XIII que estipulà els límits del Regne de València.

Nou!!: Villena і Tractat d'Almizra · Veure més »

Tractat d'Oriola

El tractat d'Oriola (abril de 713) fou un ahd (pacte) de submissió entre el duc visigot Teodomir i els invasors musulmans, representats pel fill de Mussa ibn Nussayr, Abd-al-Aziz, que respectà una certa independència del territori del primer, situat entre l'actual Múrcia i Alacant.

Nou!!: Villena і Tractat d'Oriola · Veure més »

Transhumància

Pastures d'estiu a Gudbrandsdal, Noruega. La transhumància és la migració estacional dels ramats a la recerca de les pastures allà on n'hi hagi segons l'època de l'any: pastures d'estiu o agostejadors (a muntanya) i pastures d'hivern (a la plana).

Nou!!: Villena і Transhumància · Veure més »

Tresor de Villena

El Tresor de Villena (en castellà Tesoro de Villena) és un tresor arqueològic trobat l'any 1963 i una de les troballes àuries més impressionants de l'edat del bronze europea.

Nou!!: Villena і Tresor de Villena · Veure més »

Tresoret del Cabezo Redondo

Conjunt del Tresoret del Cabezo Redondo El Tresoret del Cabezo Redondo (en castellà Tesorillo del Cabezo Redondo) és una troballa àuria descoberta la primavera de 1962 al Cabezo Redondo, poblat argàric situat a 2 km de la ciutat de Villena (Alt Vinalopó).

Nou!!: Villena і Tresoret del Cabezo Redondo · Veure més »

Ungla

En anatomia, l'ungla és el revestiment de naturalesa còrnia que té la funció de protegir i revestir la part terminal dels dits de molts vertebrats terrestres.

Nou!!: Villena і Ungla · Veure més »

Unió General de Treballadors

La Unió General de Treballadors (de forma abreviada, UGT) és una organització sindical lligada al PSOE, fundada per Pablo Iglesias a Barcelona el 12 d'agost de 1888.

Nou!!: Villena і Unió General de Treballadors · Veure més »

Universitat de València

La Universitat de València va ser fundada l'any 1499 sota el nom dEstudi General i és, a més de la universitat més antiga del País Valencià, una de les més importants i amb més llarga tradició a l'Estat espanyol.

Nou!!: Villena і Universitat de València · Veure més »

València

València és una ciutat, capital del País Valencià i de la província homònima.

Nou!!: Villena і València · Veure més »

Valencià

El valencià és una llengua romànica parlada al País Valencià i la comarca del Carxe en la Regió de Múrcia, la qual rep el nom de català a Catalunya, les Illes Balears, la Franja de Ponent, la Catalunya Nord, Andorra i l'Alguer. Constituïx, per altra banda, una de les principals variants dialectals de l'idioma (formant part del bloc occidental, igual que la variant nord-occidental i el de transició), juntament amb el català central i el català balear.

Nou!!: Villena і Valencià · Veure més »

Vall d'Albaida

La Vall d'Albaida (de l'àrab البيضاء al-baīḍāʾ, "la blanca") és una comarca valencianoparlant central del País Valencià, amb capital a Ontinyent.

Nou!!: Villena і Vall d'Albaida · Veure més »

Vall dels Alforins

La Vall dels Alforins és un altiplà de gran producció cerealística situat a la confluència de Castella-La Manxa i el País Valencià, entre el terme municipal de Cabdet que actualment pertany a la província d'Albacete, i els de Villena, (ambdós geogràficament de l'Alt Vinalopó), La Font de la Figuera en La Costera i Fontanars dels Alforins en (La Vall d'Albaida), entre els contraforts de la Serra de Beneixama al sud i la Serra del Caporutxo i la Penya Foradada al nord.

Nou!!: Villena і Vall dels Alforins · Veure més »

Valls d'Alcoi

Les Valls d'Alcoi és una històrica comarca del País Valencià en què hi formaven part tots els municipis de l'actual comarca del Comtat, part de l'Alcoià (Alcoi, Benifallim, Banyeres de Mariola, Penàguila), i els municipis de la Vall de Biar que les DTH de la Generalitat Valenciana inclouen a l'Alt Vinalopó (Biar, Beneixama, El Camp de Mirra i la Canyada de Biar).

Nou!!: Villena і Valls d'Alcoi · Veure més »

Vasos Apol·linars

La stipe tributata alle divinità delle Acque Apollinari de Vicarello'' it Els vasos Apol·linars o vasos de Vicarello són quatre copes de plata, tres d'elles trobades el 1852 i la quarta el 1863 a les aigües termals d'Aquae Apollinares, a Vicarello Bracciano al Llac de Bracciano.

Nou!!: Villena і Vasos Apol·linars · Veure més »

Via Augusta

La Via Augusta fou una via romana que unia la península d'Hispània amb el centre del món romà.

Nou!!: Villena і Via Augusta · Veure més »

Vicenta Tortosa Urrea

Vicenta Tortosa Urrea (Villena, 10 d'abril de 1965) és una política valenciana, alcaldessa de Villena i diputada al Congrés dels Diputats en la IX legislatura.

Nou!!: Villena і Vicenta Tortosa Urrea · Veure més »

Vil·la romana

Restes de la vil·la romana de Can Llauder, situada a Mataró Una vil·la (villa), a l'antiga Roma, era un centre d'explotació agrària que en alguns casos esdevingué segona residència de patricis que vivien a la ciutat, construïda durant la república romana i l'Imperi romà.

Nou!!: Villena і Vil·la romana · Veure més »

Vinya

La vinya és una planta del gènere Vitis originària d'Àsia.

Nou!!: Villena і Vinya · Veure més »

Volta

església de Santa Maria del Mar, Barcelona La volta és una estructura arquitectònica pròpia per a cobrir espais o recintes.

Nou!!: Villena і Volta · Veure més »

Vox

Vox és un partit polític ultradretà, ultranacionalista espanyol, feixista i xenòfob, fundat el 2013 per antics membres del Partit Popular.

Nou!!: Villena і Vox · Veure més »

Xoriguer petit

El xoriguer petit (Falco naumanni) és un ocell rapinyaire que pertany al gènere dels falcons (Falco), dins de la família dels falcònids (Falconidae).

Nou!!: Villena і Xoriguer petit · Veure més »

Zona d'especial protecció per a les aus

Una zona d'especial protecció per a les aus (ZEPA) és un territori declarat així segons la directiva 79/409/CE del Consell de les Comunitats Europees, adoptada el 1979, relativa a la conservació dels ocells silvestres.

Nou!!: Villena і Zona d'especial protecció per a les aus · Veure més »

1180

Sense descripció.

Nou!!: Villena і 1180 · Veure més »

1240

Sense descripció.

Nou!!: Villena і 1240 · Veure més »

1241

El 1241 (MCCXLI) fou un any comú començat en dimarts del calendari julià del calendari julià.

Nou!!: Villena і 1241 · Veure més »

1244

Sense descripció.

Nou!!: Villena і 1244 · Veure més »

1276

;Països Catalans.

Nou!!: Villena і 1276 · Veure més »

1445

Països Catalans.

Nou!!: Villena і 1445 · Veure més »

1477

El 1477 (MCDLXXVII) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.

Nou!!: Villena і 1477 · Veure més »

1480

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Villena і 1480 · Veure més »

1525

Sense descripció.

Nou!!: Villena і 1525 · Veure més »

1803

Llinda a la catedral de Vic, amb la data d'acabament de les obres (15 de setembre de 1803).

Nou!!: Villena і 1803 · Veure més »

1836

Llinda d'una casa del carrer del Pont Vell de Besalú Placa commemorativa de la primera foto feta a Barcelona, el 10 de novembre de 1836;Països Catalans.

Nou!!: Villena і 1836 · Veure més »

1858

Sense descripció.

Nou!!: Villena і 1858 · Veure més »

1917

;Països Catalans.

Nou!!: Villena і 1917 · Veure més »

1918

1918 (MCMXVIII) fon un any normal dels calendaris gregorià i julià, començat un dimarts i marcat per la fi de la Primera Guerra Mundial.

Nou!!: Villena і 1918 · Veure més »

1991

1991 (MCMXCI) fon un any normal segons el calendari gregorià, començat en dimarts.

Nou!!: Villena і 1991 · Veure més »

2000

2000 (MM, també anomenat 2K) fou un any de traspàs començat un dissabte.

Nou!!: Villena і 2000 · Veure més »

2001

2001 (MMI) fon un any normal del calendari gregorià començat en dilluns.

Nou!!: Villena і 2001 · Veure més »

2002

2002 fou un any normal, començat en dimarts segons el calendari gregorià.

Nou!!: Villena і 2002 · Veure més »

2003

2003 fon un any normal començat en dimecres segons el calendari gregorià.

Nou!!: Villena і 2003 · Veure més »

2004

2004 fon un any de traspàs començat en dijous, segons el calendari gregorià.

Nou!!: Villena і 2004 · Veure més »

2005

2005 fou un any normal, començat en dissabte segons el calendari gregorià.

Nou!!: Villena і 2005 · Veure més »

2006

2006 fou un any normal, començat en diumenge segons el calendari gregorià i declarat Any internacional dels deserts i la desertització per l'Assemblea General de les Nacions Unides.

Nou!!: Villena і 2006 · Veure més »

2009

L'any 2009 és un any normal començat en dijous en el calendari gregorià.

Nou!!: Villena і 2009 · Veure més »

2010

L'any 2010 fou un any normal començat en divendres en el calendari gregorià.

Nou!!: Villena і 2010 · Veure més »

2011

L'any 2011 fou un any normal començat en dissabte.

Nou!!: Villena і 2011 · Veure més »

2012

L'any 2012 fou un any de traspàs començat en diumenge.

Nou!!: Villena і 2012 · Veure més »

2013

L'any 2013 fou un any normal començat en dimarts.

Nou!!: Villena і 2013 · Veure més »

27 de novembre

El 27 de novembre o 27 de santandria és el tres-cents trenta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents trenta-dosè en els anys de traspàs.

Nou!!: Villena і 27 de novembre · Veure més »

Redirigeix aquí:

Villener, Villenera.

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »