Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Descarregar
Accés més ràpid que el navegador!
 

Jordi I de la Gran Bretanya

Índex Jordi I de la Gran Bretanya

Jordi I del Regne Unit (Osnabrück o Hannover, 28 de maig de 1660 – 11 de juny de 1727) va ser el primer rei del Regne Unit (anteriorment el país s'anomenava Gran Bretanya i Irlanda), de la Casa de Hannover, essent també elector de Hannover i duc de Brünswic i Lüneburg.

47 les relacions: Anna de la Gran Bretanya, Anna Elionor de Hessen-Darmstadt, Aristocràcia, Berlín, Braunschweig, Carles I d'Anglaterra, Carolina de Brandenburg-Ansbach, Celle, Dinastia Hannover, Elisabet de Bohèmia, Ernest August de Brunsvic-Lüneburg, Frederic Guillem I de Prússia, Frederic V del Palatinat, Gran Guerra del Nord, Gran Guerra Turca, Guerra de Successió Espanyola, Guerra francoholandesa, Hannover, James Francis Edward Stuart, Jaume I d'Anglaterra, Jordi de Brunsvic-Lüneburg, Jordi Guillem de Brunsvic-Lüneburg, Jordi II del Regne Unit, Lüneburg, Llei Sàlica, Orde de la Lligacama, Osnabrück, Palau de Kensington, Partit Tory, Regne Unit, Sacre Imperi Romanogermànic, Sàpiens, Sofia del Palatinat, Sofia Dorotea de Brunsvic-Lüneburg, Sofia Dorotea de Hannover, Triple Aliança (1717), 11 de juny, 1660, 1682, 1683, 1687, 1705, 1706, 1727, 1757, 21 de novembre, 28 de maig.

Anna de la Gran Bretanya

Anna de Gran Bretanya i Irlanda (Londres 1665 - 1 d'agost de 1714).

Nou!!: Jordi I de la Gran Bretanya і Anna de la Gran Bretanya · Veure més »

Anna Elionor de Hessen-Darmstadt

Anna Elionor de Hessen-Darmstadt (en alemany Anna Eleonore von Hessen-Darmstadt) va néixer a Darmstadt (Alemanya) el 30 de juliol de 1601 i va morir al palau de Herzberg el 6 de maig de 1659.

Nou!!: Jordi I de la Gran Bretanya і Anna Elionor de Hessen-Darmstadt · Veure més »

Aristocràcia

El terme aristocràcia es refereix a la forma de govern en què el poder era ostentat pels millors o els notables d'una comunitat.

Nou!!: Jordi I de la Gran Bretanya і Aristocràcia · Veure més »

Berlín

Berlín (en alemany: Berlin) és la capital i la ciutat més gran d'Alemanya, amb 3.499.879 habitants (2011), anomenats berlinesos.

Nou!!: Jordi I de la Gran Bretanya і Berlín · Veure més »

Braunschweig

Braunschweig (A.F.I.), Brunsvic en la seva forma catalanitzada, és una ciutat alemanya de la regió de la Baixa Saxònia.

Nou!!: Jordi I de la Gran Bretanya і Braunschweig · Veure més »

Carles I d'Anglaterra

Carles I d'Anglaterra (palau de Dunfermline, 19 de novembre de 1600 - Londres, 1649) fou Rei d'Anglaterra i d'Escòcia des de 1625 i fins a la seva mort, executat, el 30 de gener de 1649 a Londres.

Nou!!: Jordi I de la Gran Bretanya і Carles I d'Anglaterra · Veure més »

Carolina de Brandenburg-Ansbach

Carolina de Brandenburg-Ansbach (en alemany Caroline von Brandenburg-Ansbach) va néixer a Ansbach (Alemanya) l'1 de març de 1683 i va morir al Palau de Saint James, a Londres, el 20 de novembre de 1737.

Nou!!: Jordi I de la Gran Bretanya і Carolina de Brandenburg-Ansbach · Veure més »

Celle

Celle és una ciutat i capital del districte de Celle a la Baixa Saxònia, Alemanya.

Nou!!: Jordi I de la Gran Bretanya і Celle · Veure més »

Dinastia Hannover

La Dinastia Hannover o Casa de Hannover és una de les més importants i més antigues famílies de l'aristocràcia alemanya, originària de Suàbia i Baviera.

Nou!!: Jordi I de la Gran Bretanya і Dinastia Hannover · Veure més »

Elisabet de Bohèmia

Elisabeth Stuart, Elisabet d'Anglaterra o de Bohèmia (Dunfermline, 19 d'agost de 1596 – Londres, 1662) va ser princesa d'Anglaterra i d'Escòcia amb el tractament d'altesa reial que contragué matrimoni amb l'elector Frederic V del Palatinat conegut com el "Rei d'Hivern" esdevenint electriu palatina i reina de Bohèmia.

Nou!!: Jordi I de la Gran Bretanya і Elisabet de Bohèmia · Veure més »

Ernest August de Brunsvic-Lüneburg

Ernest August de Brunsvic-Lüneburg, conegut també com a Ernest August de Hannover, (en alemany Ernst August von Braunschweig-Calenberg) va néixer a Herzberg am Harz (Alemanya) el 20 de novembre de 1629 i va morir a Herrenhausen el 23 de gener de 1698.

Nou!!: Jordi I de la Gran Bretanya і Ernest August de Brunsvic-Lüneburg · Veure més »

Frederic Guillem I de Prússia

August II de Polònia i Frederic Guillem I de Prússia. Frederic Guillem I de Prússia (Königsberg, actual Kaliningrad, 1688 - Berlín, 1740) fou rei de Prússia des de 1713 i fins a 1740.

Nou!!: Jordi I de la Gran Bretanya і Frederic Guillem I de Prússia · Veure més »

Frederic V del Palatinat

Frederic V del Palatinat (Amberg, Alt Palatinat, 26 d'agost de 1596 - Magúncia, 1632) fou elector palatí des de 1610 i fins a la seva mort l'any 1632.

Nou!!: Jordi I de la Gran Bretanya і Frederic V del Palatinat · Veure més »

Gran Guerra del Nord

La Gran Guerra del Nord fou una llarga sèrie de conflictes al nord i l'est d'Europa, durant el període 1700 - 1721, en la qual va estar en joc la supremacia al Mar Bàltic.

Nou!!: Jordi I de la Gran Bretanya і Gran Guerra del Nord · Veure més »

Gran Guerra Turca

La Gran Guerra Turca (en alemany: Der Große Türkenkrieg; en turc: Kutsal İttifak Savaşları) és el nom pel qual es coneixen els conflictes que van enfrontar a l'Imperi Otomà i els seus aliats els tàrtars de Crimea durant gran part del segle XVII contra el Sacre Imperi Romanogermànic, la Confederació de Polònia i Lituània, la República de Venècia i el Tsarat Rus.

Nou!!: Jordi I de la Gran Bretanya і Gran Guerra Turca · Veure més »

Guerra de Successió Espanyola

La Guerra de Successió Espanyola (1701 –1713/1715) va ser un conflicte bèl·lic internacional que, a més d'afectar el conjunt d'Europa, va incloure la Guerra de la reina Anna a l'Amèrica del Nord, com també accions de pirates i corsaris a les costes de l'Amèrica espanyola.

Nou!!: Jordi I de la Gran Bretanya і Guerra de Successió Espanyola · Veure més »

Guerra francoholandesa

Guerra francoholandesa (1672-1678) és el nom amb què es coneix la guerra que es lliurà entre França, per una part, i una quàdruple aliança per l'altra.

Nou!!: Jordi I de la Gran Bretanya і Guerra francoholandesa · Veure més »

Hannover

Hannover és la capital del Bundesland de la Baixa Saxònia i una de les més importants ciutats del nord d'Alemanya.

Nou!!: Jordi I de la Gran Bretanya і Hannover · Veure més »

James Francis Edward Stuart

James Francis Edward Stuart James Francis Edward Stuart (10 de juny de 1688 - 1 de gener de 1766), també conegut com el Cavaller de Sant Jordi, i com el Vell Pretendent, era fill de Jaume II d'Anglaterra i VII d'Escòcia i de Maria de Mòdena i va ostentar la pretensió jacobita al tron ​​d'Anglaterra amb el nom de Jaume III d'Anglaterra i VIII d'Escòcia.

Nou!!: Jordi I de la Gran Bretanya і James Francis Edward Stuart · Veure més »

Jaume I d'Anglaterra

Jaume VI d'Escòcia o Jaume I d'Anglaterra i Irlanda —Charles James— (19 de juny, 1566 - 27 de març, 1625) fou el primer monarca d'Anglaterra provinent de la Casa d'Estuard, succeint el darrer monarca Tudor, Elisabet I, morta sense descendència.

Nou!!: Jordi I de la Gran Bretanya і Jaume I d'Anglaterra · Veure més »

Jordi de Brunsvic-Lüneburg

Jordi de Brunsvic-Lüneburg (en alemany Georg von Braunschweig-Lüneburg) va néixer a Celle (Ducat de Brunsvic-Lüneburg) el 17 de novembre de 1582 i va morir a Hildesheim el 2 d'abril de 1641.

Nou!!: Jordi I de la Gran Bretanya і Jordi de Brunsvic-Lüneburg · Veure més »

Jordi Guillem de Brunsvic-Lüneburg

Jordi Guillem de Brunsvic-Lüneburg (en alemany Georg Wilhelm von Braunschweig-Lüneburg) va néixer a Herzberg am Harz el 26 de gener de 1624 i va morir a Wienhausen el 28 d'agost de 1705.

Nou!!: Jordi I de la Gran Bretanya і Jordi Guillem de Brunsvic-Lüneburg · Veure més »

Jordi II del Regne Unit

Jordi II del Regne Unit Jordi II del Regne Unit o de Hannover (en alemany Georg Augustus von Hannover) va néixer a Hannover (Alemanya) el 10 de novembre de 1683 i va morir al palau de Kensington a Londres el 25 d'octubre de 1760.

Nou!!: Jordi I de la Gran Bretanya і Jordi II del Regne Unit · Veure més »

Lüneburg

Lüneburg (en baix alemany: Lümborg) és una ciutat de 70.312 habitants (2005), situada a la Baixa Saxònia, Alemanya.

Nou!!: Jordi I de la Gran Bretanya і Lüneburg · Veure més »

Llei Sàlica

El rei Clodoveu dicta la ''Llei Sàlica'' (Codi per les lleis bàrbares) envoltat pels caps militars de la seva cort. La Llei Sàlica (del Llatí Lex Salica) va ser un conjunt de lleis tradicionals creades per governar els Francs salis a principis de l'edat mitjana durant el regnat de Clodoveu I durant el segle VI.

Nou!!: Jordi I de la Gran Bretanya і Llei Sàlica · Veure més »

Orde de la Lligacama

Enric de Grosmont, comte de Lancaster (d.1361) (posteriorment Duc de Lancaster), el segon receptor de l'Orde, apareix vestint les robes de la Garrotera en una il·lustració del ''Llibre de la Lligacama de Bruges'', fet per William Bruges (1375–1450), primer Rei d'Armes Principal de la Lligacama El Molt Noble Orde de la Lligacama (Most Noble Order of the Garter), també conegut com l'Orde de la Garrotera, és l'orde de cavalleria vigent més antic del món, i és la cúspide del sistema honorífic a Anglaterra i al Regne Unit, i està dedicat a Sant Jordi com a sant patró d'Anglaterra.

Nou!!: Jordi I de la Gran Bretanya і Orde de la Lligacama · Veure més »

Osnabrück

Osnabrück és una ciutat alemanya de l'antic Regne de Prússia, província de Hannover, capital de la regència i cercles del seu nom, situada en un fèrtil vall a la vora del riu Hase, a 65 m sobre el nivell del mar i amb 163.285 h. el 2006.

Nou!!: Jordi I de la Gran Bretanya і Osnabrück · Veure més »

Palau de Kensington

El palau de Kensignton és una de les més importants residències reials a Londres de la Família Reial britànica.

Nou!!: Jordi I de la Gran Bretanya і Palau de Kensington · Veure més »

Partit Tory

El Tory Party va ser un partit polític britànic, fundat a l'últim terç del segle XVIII pels tories, quan una part del Parlament anglès es va oposar enèrgicament a la possibilitat d'aprovar una llei en contra dels principis hereditaris.

Nou!!: Jordi I de la Gran Bretanya і Partit Tory · Veure més »

Regne Unit

El Regne Unit (en anglès: The United Kingdom) oficialment, el Regne Unit de Gran Bretanya i Irlanda del Nord (en anglès: The United Kingdom of Great Britain and Northern Ireland) és un estat insular sobirà localitzat al nord-oest d'Europa.

Nou!!: Jordi I de la Gran Bretanya і Regne Unit · Veure més »

Sacre Imperi Romanogermànic

El Sacre Imperi romanogermànic o simplement Sacre Imperi (en alemany: Heiliges Römisches Reich; o Sacrum Romanum Imperium en llatí) va ser la unió política d'un conglomerat d'estats de l'Europa central, que es va mantenir des de l'edat mitjana fins a finals de l'edat moderna. Nascut el 962 de la França oriental, de les tres parts en les quals es va repartir el Regne franc el 843 (tractat de Verdun), el Sacre Imperi va ser l'entitat predominant d'Europa central durant gairebé un mil·lenni, fins a la seva dissolució el 1806 per Napoleó I. En el segle XVIII, comprenia la major part de les actuals Alemanya, República Txeca, Àustria, Liechtenstein, Eslovènia, Bèlgica i Luxemburg, així com grans àrees de l'actual Polònia i una porció dels Països Baixos. Anteriorment, n'havien format part la totalitat dels Països Baixos i Suïssa, així com zones de França i Itàlia. La denominació del Sacre Imperi va variar enormement al llarg dels segles. L'any 1034, es feia servir la fórmula Imperi romà per a referir-se a les terres sota domini de Conrad II i no va ser fins al 1157, durant el regnat de Frederic I Barba-roja, que es va començar a utilitzar el terme Sacre Imperi. D'altra banda, l'ús del terme emperador romà feia referència als governadors de les terres europees del nord i va començar a usar-se amb Otó II entre 973 i 983. Els emperadors anteriors, des de Carlemany (mort el 814) fins a Otó I el Gran (emperador entre 962 i 973), havien utilitzat simplement el títol d'Imperator Augustus ('emperador august'), encara que històricament se'ls coneix també com a emperadors d'Occident. El terme Sacre Imperi romà comença a ser utilitzat a partir de 1254; i el terme Sacre Imperi romanogermànic data del 1512, després de moltes variacions en els últims anys del segle XV. El Reich va ser des dels seus inicis un ens molt federal: de nou en contraposició amb França, que havia estat, majoritàriament, part de l'Imperi romà, en les parts orientals del Regne franc, les tribus germàniques eren molt més independents i renuents a cedir poder a una autoritat central. Tots els intents de convertir el càrrec de rei en hereditari van fracassar, mantenint-se el de monarca com un càrrec electiu. Després d'això, cada candidat a la corona havia de realitzar una sèrie de promeses als electors, les crides Wahlkapitulationen (capitulacions electives), garantint als diferents territoris més i més poder al llarg dels segles. A causa de les seves connotacions religioses, el Reich com a institució va quedar seriosament danyat per les disputes entre el papa i els reis d'Alemanya, en relació amb la seva coronació com a emperadors. Mai no va ser gaire clar sota quines condicions el papa havia de coronar l'emperador, i especialment com el poder universal de l'emperador depenia del poder del papa en matèries clericals. Freqüents disputes van tenir aquest punt com a centre, especialment al llarg del segle XI, amb motiu de la querella de les investidures i el concordat de Worms de 1122. El fet que el sistema feudal del Reich, en què el rei constituïa la cúspide de l'anomenada "piràmide feudal", fos causa o símptoma de la debilitat de l'imperi, no és clar. En tot cas, l'obediència militar, que —conforme a la tradició germana— estava íntimament lligada a la concessió de terres als vassalls, va ser sempre problemàtica: quan el Reich havia d'anar a la guerra, les decisions eren lentes i fràgils. Fins al, els interessos econòmics del sud i l'oest de l'imperi diferien notablement dels de la part nord, on estava assentada la lliga Hanseàtica. Aquesta estava més vinculada a Escandinàvia i al Bàltic que la resta d'Alemanya.

Nou!!: Jordi I de la Gran Bretanya і Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »

Sàpiens

Sàpiens és una revista en llengua catalana de divulgació històrica i periodicitat mensual.

Nou!!: Jordi I de la Gran Bretanya і Sàpiens · Veure més »

Sofia del Palatinat

Sofia del Palatinat (La Haia, 14 d'octubre de 1630 - Hannover, 1714), fou electriu de Hannover i princesa del Palatinat amb el tractament d'altesa que contragué matrimoni amb l'elector Ernest August de Hannover.

Nou!!: Jordi I de la Gran Bretanya і Sofia del Palatinat · Veure més »

Sofia Dorotea de Brunsvic-Lüneburg

Sofia Dorotea de Brunsvic-Lüneburg (en alemany Sophie Dorothea von Braunschweig-Lüneburg) va néixer a Celle (Alemanya) el 15 de setembre de 1666 i va morir al palau d'Ahlden, a la Baixa Saxònia, el 13 de novembre de 1726.

Nou!!: Jordi I de la Gran Bretanya і Sofia Dorotea de Brunsvic-Lüneburg · Veure més »

Sofia Dorotea de Hannover

Sofia Dorotea de Hannover (en alemany Sophie Dorothea von Hannover) va néixer al palau de Herrenhausen, Hannover, Prússia, el 16 de març de 1687 i va morir a Berlín el 28 de juny de 1757.

Nou!!: Jordi I de la Gran Bretanya і Sofia Dorotea de Hannover · Veure més »

Triple Aliança (1717)

La Haia a finals del segle XVII. La Triple Aliança, pactada mitjançant la signatura del Tractat de la Haia establert el 4 de gener de 1717 a l'Haia, va ser la unió de les Províncies Unides dels Països Baixos, França, i el Regne Unit de la Gran Bretanya tractant d'obligar Espanya a complir les disposicions del Tractat d'Utrecht de 1713.

Nou!!: Jordi I de la Gran Bretanya і Triple Aliança (1717) · Veure més »

11 de juny

L'11 de juny és el cent seixanta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el cent seixanta-tresè en els anys de traspàs.

Nou!!: Jordi I de la Gran Bretanya і 11 de juny · Veure més »

1660

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Jordi I de la Gran Bretanya і 1660 · Veure més »

1682

Pere I de Rússia.

Nou!!: Jordi I de la Gran Bretanya і 1682 · Veure més »

1683

Sense descripció.

Nou!!: Jordi I de la Gran Bretanya і 1683 · Veure més »

1687

; Països Catalans.

Nou!!: Jordi I de la Gran Bretanya і 1687 · Veure més »

1705

Gravat representant un enfrontament marítim davant de Gibraltar del 20 de març.;Països Catalans.

Nou!!: Jordi I de la Gran Bretanya і 1705 · Veure més »

1706

;Països catalans.

Nou!!: Jordi I de la Gran Bretanya і 1706 · Veure més »

1727

Sense descripció.

Nou!!: Jordi I de la Gran Bretanya і 1727 · Veure més »

1757

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Jordi I de la Gran Bretanya і 1757 · Veure més »

21 de novembre

El 21 de novembre és el tres-cents vint-i-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents vint-i-sisè en els anys de traspàs.

Nou!!: Jordi I de la Gran Bretanya і 21 de novembre · Veure més »

28 de maig

El 28 de maig és el cent quaranta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el cent quaranta-novè en els anys de traspàs.

Nou!!: Jordi I de la Gran Bretanya і 28 de maig · Veure més »

Redirigeix aquí:

Jordi I d'Anglaterra, Jordi I de Gran Bretanya, Jordi I del Regne Unit, Jordi I, rei de Gran Bretanya, Jordi Lluís de Hannover.

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »