Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Instal·la
Accés més ràpid que el navegador!
 

Capcir

Índex Capcir

Localització del Capcir respecte als Pirineus orientals. Mapa de Catalunya i de les comarques històriques. El Capcir (localment pronunciat) és una comarca del Principat de Catalunya que actualment es troba sota l'administració de l'Estat francès.

45 les relacions: Acfred I de Carcassona, Alfons el Cast, Aude, Bernat de Septimània, Bisbat d'Alet, Bisbat de Perpinyà, Capcinès, Castell de Perapertusa, Castell de Puillorenç, Castell de Querbús, Català, Català septentrional, Caudiers de Fenollet, Cerdanya, Comtat de Cerdanya, Comtat de Rasès, Conflent, Corona d'Aragó, Donasà, Fenollet, Formiguera, França, Gaucelm, Guifré el Pilós, Guifré II de Barcelona, Guillemó, Jaume el Conqueridor, La Llaguna, Ligularia sibirica, Lluís IX de França, Miró el Vell, Miró II de Cerdanya, Occità, Occitània, Oliba Cabreta, Oliba II de Carcassona, Pirineus Orientals, Principat de Catalunya, Puigbalador, Ramon Berenguer III, Riu Aude, Sant Miquel de Cuixà, Tolosa de Llenguadoc, Tractat de Corbeil, Tractat dels Pirineus.

Acfred I de Carcassona

Acfred I de Carcassona (? - 906) fou comte de Carcassona i de Rasès (877 - 906).

Nou!!: Capcir і Acfred I de Carcassona · Veure més »

Alfons el Cast

Alfons el Cast o el TrobadorVegeu: Numeració del Casal d'Aragó (anomenat també Alfons II d'Aragó i Alfons I de Catalunya-Aragó;Vegeu: Ordinals dels reis d'Aragó en aragonès Alifonso, en occità: Anfós i en llatí: Ildefonsus;La data de naixement es discuteix entre el 1152, el 1154 o el 1157 (entre l'1 i el 25 de març en el cas de 1157), i el lloc entre Vilamajor del Vallès i Osca.Diccionari d'Història de Catalunya; p. 23; ed. 62; Barcelona; 1998; Osca, març de 1157 - Perpinyà, 25 d'abril de 1196) fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de comte de Barcelona, rei d'Aragó i menors de comte de Girona, Osona, Besalú i de Cerdanya.

Nou!!: Capcir і Alfons el Cast · Veure més »

Aude

L'Aude (11) és un departament francès de la nova regió d'Occitània, que pren el nom del riu Aude, que neix al massís pirinenc del Carlit i desemboca a la Mediterrània després de recórrer 220 km.

Nou!!: Capcir і Aude · Veure més »

Bernat de Septimània

Bernat I o Bernat de Septimània (? - 844) fou comte de Barcelona i Girona (826-832 i 835-844), comte d'Osona (826), duc de Septimània i Gòtia, comte de Narbona, Besiers, Agde, Melguelh, Nimes i, probablement, Usès i Lodeva (828-832 i 835-844), comte de Tolosa (835-844) i comte de Carcassona (837-844).

Nou!!: Capcir і Bernat de Septimània · Veure més »

Bisbat d'Alet

El bisbat d'Alet (francès: Diocèse d'Alet, llatí: Dioecesis Electensis) fou una seu actualment suprimida i titular de l'Església Catòlica a França.

Nou!!: Capcir і Bisbat d'Alet · Veure més »

Bisbat de Perpinyà

La catedral de Perpinyà, seu del bisbat El bisbat de Perpinyà-Elna (antigament bisbat d'Elna, perquè la seu episcopal estava situada a la població d'Elna fins a l'any 1601) és una demarcació de l'Església catòlica a la Catalunya del Nord.

Nou!!: Capcir і Bisbat de Perpinyà · Veure més »

Capcinès

Situació geogràfica del capcinès El capcinès és un dels subdialectes més peculiars del català septentrional, parlat al Capcir.

Nou!!: Capcir і Capcinès · Veure més »

Castell de Perapertusa

El castell de Perapertusa (en francès Peyrepertuse) és un castell càtar que va ser construït abans del segle XI.

Nou!!: Capcir і Castell de Perapertusa · Veure més »

Castell de Puillorenç

El Castell de Puillorenç o de Puigllorenç (en occità Castèl de Puèg-Lhaurenç o Castèl de Puèglaurenç) és un castell d'Occitània, al departament de l'Aude (França), al cim del Mont Ardu a 697 m., del qual se'n poden veure encara unes restes bastant ben conservades.

Nou!!: Capcir і Castell de Puillorenç · Veure més »

Castell de Querbús

El castell de Querbús (Castèl de Querbús en occità; Quéribus en francès) és un castell càtar situat sobre el municipi de Cucunhan (Llenguadoc), al límit amb el de Maurí (Fenolleda), situat a 628 m alt, dominant per llevant el grau de Maurí, al departament de l'Aude.

Nou!!: Capcir і Castell de Querbús · Veure més »

Català

El català (denominació oficial a Catalunya, a les Illes Balears, a Andorra, a la ciutat de l'Alguer i tradicional a Catalunya Nord) o valencià (denominació oficial al País Valencià i tradicional al Carxe) és una llengua romànica parlada per més d'onze milions de persones, a Catalunya, al País Valencià (tret d'algunes comarques de l'interior), les Illes Balears, Andorra, la Franja de Ponent (a l'Aragó), la ciutat de l'Alguer (a l'illa de Sardenya), la Catalunya del Nord, el Carxe (un petit territori de Múrcia poblat per immigrats valencians), i en petites comunitats arreu del món (entre les quals destaca la de l'Argentina, amb 195.000 parlants).

Nou!!: Capcir і Català · Veure més »

Català septentrional

Extensió del dialecte català septentrional respecte a la resta de territoris catalanòfons. El català septentrional (sovint anomenat rossellonès) és un dialecte constitutiu del català enquadrat dintre del bloc oriental de la llengua i parlat en la Catalunya Nord.

Nou!!: Capcir і Català septentrional · Veure més »

Caudiers de Fenollet

Caudiers de Fenollet (l'endònim occità és Caudièrs de Fenolhet i el topònim oficial en francès, Caudiès-de-Fenouillèdes) és un municipi de la comarca de la Fenolleda, al departament dels Pirineus Orientals.

Nou!!: Capcir і Caudiers de Fenollet · Veure més »

Cerdanya

Querol (a l'esquerra) i al fons el massís del Carlit. La Cerdanya és una comarca natural de Catalunya situada als Pirineus Catalans, a la capçalera del riu Segre.

Nou!!: Capcir і Cerdanya · Veure més »

Comtat de Cerdanya

El comtat de Cerdanya fou un dels constituïts en el territori anomenat Marca Hispànica.

Nou!!: Capcir і Comtat de Cerdanya · Veure més »

Comtat de Rasès

El Rasès i comtats veïns, cap al 790-850 El comtat de Rasès (en occità, Rasés) fou un territori carolingi i una jurisdicció feudal d'Occitània, al sud de Carcassona.

Nou!!: Capcir і Comtat de Rasès · Veure més »

Conflent

Localització del Conflent respecte de la Catalunya del Nord El Canigó és l'element geogràfic referent al Conflent El Conflent és una comarca de la Catalunya del Nord, amb capital a Prada, administrativament part del departament francès dels Pirineus Orientals.

Nou!!: Capcir і Conflent · Veure més »

Corona d'Aragó

Corona d'Aragó (en aragonès: Corona d'Aragón, en llatí: Corona Aragonum; coneguda també per altres denominacions) fou el conjunt de territoris que estigueren sota la jurisdicció del rei d'Aragó des del 1162 fins al 1715.

Nou!!: Capcir і Corona d'Aragó · Veure més »

Donasà

El Donasà és una comarca d'Occitània i, per extensió, de França a l'Arieja.

Nou!!: Capcir і Donasà · Veure més »

Fenollet

Fenollet (l'endònim occità és Fenolhet i el topònim oficial en francès, Fenouillet) és un municipi occità de la comarca de la Fenolleda (Fenolheda).

Nou!!: Capcir і Fenollet · Veure més »

Formiguera

Formiguera és un poble nord-català de la comarca del Capcir de la qual és la capital històrica.

Nou!!: Capcir і Formiguera · Veure més »

França

França (en francès France), oficialment la República Francesa (en francès République française) és un estat constituït per una metròpoli i per territoris d'ultramar.

Nou!!: Capcir і França · Veure més »

Gaucelm

Gauzhelm Gaucelm o Gauzhelm (796 - Chalon-sur-Saône, França, 834) fou comte de Rosselló (812-832), d'Empúries (ca. 817-832), de Conflent i de Rasès (828-832).

Nou!!: Capcir і Gaucelm · Veure més »

Guifré el Pilós

Guifré I de Barcelona, dit el Pilós o el Pelós (ca. 840 - 897), fou comte de Barcelona, comte d'OsonaFou comte d'Osona de de iure des del 878, malgrat que de facto ho fou a partir del 886, quan repoblà el comtat i comte de Girona (878 - 897); comte d'Urgell, de Cerdanya (870 - 897) i també comte de Conflent (896 - 897).

Nou!!: Capcir і Guifré el Pilós · Veure més »

Guifré II de Barcelona

Guifré II de Barcelona i III de Girona, anomenat també Borrell I (ca. 874 - Barcelona, 26 d'abril de 911 o 914), va ser comte de Barcelona, Girona i Osona (897-911), el darrer comte que va prestar vassallatge a un monarca franc.

Nou!!: Capcir і Guifré II de Barcelona · Veure més »

Guillemó

Guillemó fou comte de Rasès i de Conflent (814-827).

Nou!!: Capcir і Guillemó · Veure més »

Jaume el Conqueridor

Jaume el Conqueridor (anomenat també Jaume I d'Aragó) (Montpeller, Senyoria de Montpeller, 2 de febrer del 1208 - Alzira, Regne de València, 27 de juliol del 1276), en occità i català antic: Jacme, en aragonès modern: Chaime, en llatí, Jacobus, a 30 de març de 1251, Dei gratia rex Aragonum, Maioricarum et Valencie, comes Barchinone et Urgelli et dominus Montispessulani, fou sobirà de la Corona d'Aragó.

Nou!!: Capcir і Jaume el Conqueridor · Veure més »

La Llaguna

La Llaguna (oficialment i en francès La Llagonne) és una comuna nord-catalana de la comarca del Conflent.

Nou!!: Capcir і La Llaguna · Veure més »

Ligularia sibirica

Ligularia sibirica és una espècie tipus per al gènere Ligularia.

Nou!!: Capcir і Ligularia sibirica · Veure més »

Lluís IX de França

Per a altres sants o persones venerades amb el nom Lluís vegeu: Sant Lluís (desambiguació) Lluís IX de França (Poissy, prop de París, 1214 - Tunis, 1270), fou rei de França entre 1226 i 1270.

Nou!!: Capcir і Lluís IX de França · Veure més »

Miró el Vell

Miró el Vell, Miró I de Rosselló o Miró I de Conflent (? - 896) fou senyor del pagus de Conflent (870 - 896) i comte de Rosselló (878 - 896).

Nou!!: Capcir і Miró el Vell · Veure més »

Miró II de Cerdanya

Miró II de Cerdanya i I de Besalú (878- 927) fou comte de Cerdanya i de Conflent (897-927), i comte de Besalú (920-927).

Nou!!: Capcir і Miró II de Cerdanya · Veure més »

Occità

L'occità o llengua d'oc (en occità: occitan, lenga d'òc) és la llengua romànica pròpia d'Occitània.

Nou!!: Capcir і Occità · Veure més »

Occitània

Occitània és un país de l'Europa Occidental i l'àrea històrica de domini de la llengua occitana.

Nou!!: Capcir і Occitània · Veure més »

Oliba Cabreta

Oliba Cabreta (~ 920 - Montecassino, 990) fou comte de Cerdanya amb el pagus de Berga i Conflent (965 - 988) i comte de Besalú amb el pagus de Vallespir (984-988), càrrecs als quals va renunciar i es va retirar a l'abadia de Montecassino, on va morir dos anys més tard.

Nou!!: Capcir і Oliba Cabreta · Veure més »

Oliba II de Carcassona

Oliba II de Carcassona (? - 879) fou comte de Carcassona i Rasès (865 - 872) i (872 - 877).

Nou!!: Capcir і Oliba II de Carcassona · Veure més »

Pirineus Orientals

Els Pirineus Orientals (en occità Pirenèus Orientals i oficialment en francès Pyrénées-Orientales) són un departament francès (número 66) situat a la regió d'Occitània.

Nou!!: Capcir і Pirineus Orientals · Veure més »

Principat de Catalunya

El Principat de Catalunya, per antonomàsia el Principat o també Catalunya, fou l'estatSesma 2000, pàg.

Nou!!: Capcir і Principat de Catalunya · Veure més »

Puigbalador

Puigbalador (en francès Puyvalador) és una comuna nord-catalana de la comarca del Capcir.

Nou!!: Capcir і Puigbalador · Veure més »

Ramon Berenguer III

Ramon Berenguer III, dit el Gran (Rodés, Occitània, 11 de novembre de 1082 - Barcelona, comtat de Barcelona, 23 de gener de 1131), fou comte de Barcelona i Girona (1097-1131), comte d'Osona (1097-1107 i 1111-1131), comte de Besalú (1111-1131), comte de Provença (1113-1131) i comte de Cerdanya (1118-1131).

Nou!!: Capcir і Ramon Berenguer III · Veure més »

Riu Aude

andorrà al sud-oest. L'Aude (en occità i francès, i en català amb variacions de pronúncia o d'ortografia, per exemple, Auda) és un riu del Llenguadoc que desemboca al mar Mediterrani, al Grau de Vendres.

Nou!!: Capcir і Riu Aude · Veure més »

Sant Miquel de Cuixà

Sant Miquel de Cuixà és una abadia benedictina del terme comunal de Codalet, de la comarca del Conflent, a la Catalunya del Nord.

Nou!!: Capcir і Sant Miquel de Cuixà · Veure més »

Tolosa de Llenguadoc

Tolosa o Tolosa de Llenguadoc (en occità Tolosa, pronunciat; en francès Toulouse) és una ciutat d'Occitània i capital històrica del Llenguadoc.

Nou!!: Capcir і Tolosa de Llenguadoc · Veure més »

Tractat de Corbeil

Dominis del comte de Tolosa El Tractat de Corbeil és l'acord signat l'11 de maig del 1258 a Corbeil entre els procuradors del rei de França Lluís IX i els procuradors del rei d'Aragó Jaume el Conqueridor, en el marc de les converses internacionals que donaren lloc al Tractat de París firmat deu dies després, el 28 de maig del 1258, entre els representants d'Enric III d'Anglaterra i els representants del rei de França Lluís IX, que posaren fi al conflicte que durant més de cent anys havia enfrontat la dinastia dels Plantagenet anglesos amb la dinastia dels Capets francesos.

Nou!!: Capcir і Tractat de Corbeil · Veure més »

Tractat dels Pirineus

geopolítics del Tractat dels Pirineus El Tractat dels Pirineus (o Pau dels Pirineus) va ser signat el 7 de novembre del 1659 per part dels representants de Felip IV de Castella i III d'Aragó, Luis Méndez de Haro i Pedro Coloma, i els de Lluís XIV de França, Cardenal Mazzarino i Hugues de Lionne, a l'illa dels Faisans (al riu Bidasoa, als límits del País Basc Nord), tot posant fi al litigi de la Guerra dels Trenta Anys.

Nou!!: Capcir і Tractat dels Pirineus · Veure més »

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »