Accés més ràpid que el navegador!
46 les relacions: Acfred I de Carcassona, Alfons el Cast, Arquebisbat de Narbona, Aude, Bernat de Septimània, Bisbat d'Alet, Bisbat de Perpinyà, Capcinès, Castell de Perapertusa, Castell de Puillorenç, Castell de Querbús, Català, Català septentrional, Caudiers de Fenollet, Cerdanya, Comtat de Cerdanya, Comtat de Rasès, Conflent, Corona d'Aragó, Donasà, Fenollet, Formiguera, França, Gaucelm, Guifré el Pilós, Guifré II de Barcelona, Guillemó, Jaume el Conqueridor, La Llaguna, Ligularia sibirica, Lluís IX de França, Miró el Vell, Miró II de Cerdanya, Occità, Occitània, Oliba Cabreta, Oliba II de Carcassona, Pirineus Orientals, Principat de Catalunya, Puigbalador, Ramon Berenguer III, Riu Aude, Sant Miquel de Cuixà, Tolosa de Llenguadoc, Tractat de Corbeil, Tractat dels Pirineus.
Acfred I de Carcassona
Acfred I de Carcassona (? - 906) fou comte de Carcassona i de Rasès (877 - 906).
Nou!!: Capcir і Acfred I de Carcassona · Veure més »
Alfons el Cast
Alfons el Cast o el Trobador, anomenat també Alfons II d'Aragó i Alfons I de Catalunya-Aragó (Osca, març de 1157 - Perpinyà, 25 d'abril de 1196; en aragonès Alifonso, en occità Anfós i en llatí IldefonsusDiccionari d'Història de Catalunya; p. 23; ed. 62; Barcelona; 1998), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de comte de Barcelona, rei d'Aragó i menors de comte de Girona, Osona, Besalú i de Cerdanya (1162-1196).
Nou!!: Capcir і Alfons el Cast · Veure més »
Arquebisbat de Narbona
L'antic palau dels arquebisbes de Narbona. L'arquebisbat de Narbona va ser una antiga demarcació de l'església catòlica que tenia com a cap la ciutat de Narbona.
Nou!!: Capcir і Arquebisbat de Narbona · Veure més »
Aude
L'Aude (11) és un departament francès de la nova regió d'Occitània, que pren el nom del riu Aude, que neix al massís pirinenc del Carlit i desemboca a la Mediterrània després de recórrer 220 km.
Nou!!: Capcir і Aude · Veure més »
Bernat de Septimània
Bernat I o Bernat de Septimània (795 - 844) fou comte de Barcelona i Girona (826-832 i 835-844), comte d'Osona (826), duc de Septimània i Gòtia, comte de Narbona, Besiers, Agde, Melguelh, Nimes i, probablement, Usès i Lodeva (828-832 i 835-844), comte de Tolosa (835-844) i comte de Carcassona (837-844).
Nou!!: Capcir і Bernat de Septimània · Veure més »
Bisbat d'Alet
El bisbe Nicolas Pavillon (1639-1677). El bisbat d'Alet (francès: Diocèse d'Alet, llatí: Dioecesis Electensis) fou una seu actualment suprimida i titular de l'Església Catòlica a França.
Nou!!: Capcir і Bisbat d'Alet · Veure més »
Bisbat de Perpinyà
El bisbat de Perpinyà-Elna, antigament anomenat bisbat d'Elna (per la ubicació de la seu episcopal a la població d'Elna fins al 1601), és una demarcació de l'Església catòlica a la Catalunya del Nord.
Nou!!: Capcir і Bisbat de Perpinyà · Veure més »
Capcinès
El capcinès és un dels subdialectes més peculiars del català septentrional, parlat al Capcir.
Nou!!: Capcir і Capcinès · Veure més »
Castell de Perapertusa
El castell de Perapertusa (en château de Peyrepertuse) és un castell càtar que va ser construït abans del.
Nou!!: Capcir і Castell de Perapertusa · Veure més »
Castell de Puillorenç
El Castell de Puillorenç o de Puigllorenç (en occità Castèl de Puèg-Lhaurenç o Castèl de Puèglaurenç) és un castell d'Occitània, al departament de l'Aude (França), al cim del Mont Ardu a 697 m., del qual se'n poden veure encara unes restes bastant ben conservades.
Nou!!: Capcir і Castell de Puillorenç · Veure més »
Castell de Querbús
El castell de Querbús (Castèl de Querbús en occità; Quéribus en francès) és un castell càtar situat sobre el municipi de Cucunhan (Llenguadoc), al límit amb el de Maurí (Fenolleda), situat a 628 m alt, dominant per llevant el grau de Maurí, al departament de l'Aude.
Nou!!: Capcir і Castell de Querbús · Veure més »
Català
El català (denominació oficial a Catalunya, a les Illes Balears, a Andorra, a la ciutat de l'Alguer i tradicional a Catalunya del Nord) o valencià (denominació oficial al País Valencià i tradicional al Carxe) és una llengua romànica parlada a Catalunya, el País Valencià (tret d'algunes comarques i localitats de l'interior), les Illes Balears (on també rep el nom de mallorquí, menorquí, eivissenc o formenterer segons l'illa), Andorra, la Franja de Ponent (a l'Aragó), la ciutat de l'Alguer (a l'illa de Sardenya), la Catalunya del Nord, el Carxe (un petit territori de Múrcia habitat per pobladors valencians), i en comunitats arreu del món (entre les quals destaca la de l'Argentina, amb 200.000 parlants).
Nou!!: Capcir і Català · Veure més »
Català septentrional
El català septentrional (sovint anomenat rossellonès) és un dialecte constitutiu del català enquadrat dins del bloc oriental de la llengua i parlat en la Catalunya Nord.
Nou!!: Capcir і Català septentrional · Veure més »
Caudiers de Fenollet
Caudiers de Fenollet (l'endònim occità és Caudièrs de Fenolhet i el topònim oficial en francès, Caudiès-de-Fenouillèdes) és un municipi de la comarca de la Fenolleda, al departament dels Pirineus Orientals.
Nou!!: Capcir і Caudiers de Fenollet · Veure més »
Cerdanya
Querol (a l'esquerra) i al fons el massís del Carlit. La Cerdanya (o Cerdanya, sense article) és una comarca natural de Catalunya situada als Pirineus Catalans, a la capçalera del riu Segre.
Nou!!: Capcir і Cerdanya · Veure més »
Comtat de Cerdanya
El Comtat de Cerdanya fou un dels comtats catalans que es constituí en el territori de la GòtiaSabaté 1998, pàg.
Nou!!: Capcir і Comtat de Cerdanya · Veure més »
Comtat de Rasès
El Rasès i comtats veïns, cap al 790-850 El comtat de Rasès (en occità, Rasés) fou un territori carolingi i una jurisdicció feudal d'Occitània, al sud de Carcassona.
Nou!!: Capcir і Comtat de Rasès · Veure més »
Conflent
El Conflent és una comarca de la Catalunya del Nord, amb capital a Prada, administrativament part del departament francès dels Pirineus Orientals.
Nou!!: Capcir і Conflent · Veure més »
Corona d'Aragó
La Corona d'Aragó coneguda també per altres denominacions com ara Corona catalanoaragonesa, fou el conjunt de territoris que estigueren sota la jurisdicció del rei d'Aragó des del 1162 fins al 1715.
Nou!!: Capcir і Corona d'Aragó · Veure més »
Donasà
El Donasà és una comarca (parçan) d'Occitània i, per extensió, de França a l'Arieja.
Nou!!: Capcir і Donasà · Veure més »
Fenollet
Fenollet (l'endònim occità és Fenolhet i el topònim oficial en francès, Fenouillet) és un municipi occità de la comarca de la Fenolleda (Fenolheda).
Nou!!: Capcir і Fenollet · Veure més »
Formiguera
Formiguera (i localment també, oficialment en francès Formiguères) és un poble i comuna nord-català de la comarca del Capcir, de la qual és la capital històrica.
Nou!!: Capcir і Formiguera · Veure més »
França
França, oficialment la República Francesa, és un estat constituït per una metròpoli i per territoris d'ultramar.
Nou!!: Capcir і França · Veure més »
Gaucelm
Gaucelm o Gauzhelm (796 - Chalon-sur-Saône, França, 834) fou comte de Rosselló (812-832), d'Empúries (ca. 817-832), de Conflent i de Rasès (828-832).
Nou!!: Capcir і Gaucelm · Veure més »
Guifré el Pilós
Guifré I de Barcelona, dit el Pilós o el Pelós (ca. 840 - 897), fou comte de Barcelona, comte d'OsonaFou comte d'Osona de iure des del 878, malgrat que de facto ho fou a partir del 886, quan repoblà el comtat.
Nou!!: Capcir і Guifré el Pilós · Veure més »
Guifré II de Barcelona
Guifré II de Barcelona i III de Girona, anomenat també Borrell I o simplement Guifré Borrell (ca. 874 - Barcelona, 26 d'abril de 911 o 914), va ser comte de Barcelona, Girona i Osona (897-911), el darrer comte que va prestar vassallatge a un monarca franc.
Nou!!: Capcir і Guifré II de Barcelona · Veure més »
Guillemó
Guillemó fou comte de Rasès i de Conflent (814-827).
Nou!!: Capcir і Guillemó · Veure més »
Jaume el Conqueridor
Jaume el Conqueridor, anomenat també Jaume I d'Aragó (Montpeller, Senyoria de Montpeller, 2 de febrer del 1208 - Alzira, Regne de València, 27 de juliol del 1276; en castellà Jaime o Jacobo i Santiago, en occità i català antic Jacme, en aragonès modern Chaime i en llatí Iacobus, tots provenen del nom hebreu Iaakov, que significa 'que Déu protegeixi'), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, rei de Mallorca, rei de València, comte de Barcelona, comte d'Urgell, i senyor de Montpeller (1213-1276).
Nou!!: Capcir і Jaume el Conqueridor · Veure més »
La Llaguna
La Llaguna (oficialment i en francès La Llagonne) és una comuna nord-catalana de la comarca del Conflent.
Nou!!: Capcir і La Llaguna · Veure més »
Ligularia sibirica
Ligularia sibirica és una planta de la família de les compostes (Asteraceae).
Nou!!: Capcir і Ligularia sibirica · Veure més »
Lluís IX de França
Per a altres sants o persones venerades amb el nom Lluís vegeu: Sant Lluís (desambiguació) Lluís IX de França (Poissy, prop de París, 1214 - Tunis, 1270), fou rei de França entre 1226 i 1270.
Nou!!: Capcir і Lluís IX de França · Veure més »
Miró el Vell
Miró el Vell, Miró I de Rosselló o Miró I de Conflent (? - 896) fou senyor del pagus de Conflent (870 - 896) i comte de Rosselló (878 - 896).
Nou!!: Capcir і Miró el Vell · Veure més »
Miró II de Cerdanya
Miró II de Cerdanya i I de Besalú (878- 927) fou comte de Cerdanya i de Conflent (897-927), i comte de Besalú (920-927).
Nou!!: Capcir і Miró II de Cerdanya · Veure més »
Occità
L'occità o llengua d'oc (en occità: occitan, lenga d'òc) és la llengua romànica pròpia d'Occitània.
Nou!!: Capcir і Occità · Veure més »
Occitània
Occitània és un país de l'Europa occidental i l'àrea històrica de domini de la llengua occitana.
Nou!!: Capcir і Occitània · Veure més »
Oliba Cabreta
Oliba I de Cerdanya-Besalú, conegut amb el sobrenom de Cabreta (~ 920 - Montecassino, 990), fou comte de Cerdanya amb el ''pagus'' de Berga i Conflent (965 - 988) i comte de Besalú amb el pagus de Vallespir (984-988), càrrecs als quals va renunciar i es va retirar a l'Abadia de Montecassino, on va morir dos anys més tard.
Nou!!: Capcir і Oliba Cabreta · Veure més »
Oliba II de Carcassona
Oliba II de Carcassona (? - 879) fou comte de Carcassona i Rasès (865 - 872) i (872 - 877).
Nou!!: Capcir і Oliba II de Carcassona · Veure més »
Pirineus Orientals
Els Pirineus Orientals (en i oficialment en) són un departament francès (número 66) situat a la regió d'Occitània.
Nou!!: Capcir і Pirineus Orientals · Veure més »
Principat de Catalunya
El Principat de Catalunya, per antonomàsia el Principat o també Catalunya, fou l'estat medieval i modernSesma 2000, pàg.
Nou!!: Capcir і Principat de Catalunya · Veure més »
Puigbalador
Puigbalador o Puigbaladó (Puyvalador), és un poble i una comuna catalana de la comarca del Capcir.
Nou!!: Capcir і Puigbalador · Veure més »
Ramon Berenguer III
Ramon Berenguer III, dit el Gran (Rodés, Occitània, 11 de novembre de 1082 - Barcelona, comtat de Barcelona, 23 de gener de 1131), fou comte de Barcelona i Girona (1097-1131), comte d'Osona (1097-1107 i 1111-1131), comte de Besalú (1111-1131), comte de Provença (1113-1131) i comte de Cerdanya (1118-1131).
Nou!!: Capcir і Ramon Berenguer III · Veure més »
Riu Aude
L'Aude (en occità i francès, i en català amb variacions de pronúncia o d'ortografia, per exemple, Auda) és un riu del Llenguadoc que desemboca al mar Mediterrani, al Grau de Vendres.
Nou!!: Capcir і Riu Aude · Veure més »
Sant Miquel de Cuixà
Sant Miquel de Cuixà (Saint-Michel de Cuxa) és una abadia benedictina del terme comunal de Codalet, de la comarca del Conflent, departament dels Pirineus Orientals, França.
Nou!!: Capcir і Sant Miquel de Cuixà · Veure més »
Tolosa de Llenguadoc
Tolosa o Tolosa de Llenguadoc (en occità Tolosa, pronunciat; en francès Toulouse) és una ciutat d'Occitània i capital històrica del Llenguadoc.
Nou!!: Capcir і Tolosa de Llenguadoc · Veure més »
Tractat de Corbeil
Dominis del comte de Tolosa El Tractat de Corbeil fou un acord signat l'11 de maig del 1258 a Corbeil entre els procuradors del rei de França, Lluís IX, i els procuradors del rei d'Aragó, Jaume el Conqueridor, en el marc de les converses internacionals que posteriorment donaren lloc al Tractat de París.
Nou!!: Capcir і Tractat de Corbeil · Veure més »
Tractat dels Pirineus
geopolítics del Tractat dels Pirineus El Tractat dels Pirineus (o Pau dels Pirineus) va ser signat el 7 de novembre del 1659 per part dels representants de Felip IV de Castella i III d'Aragó, Luis Méndez de Haro i Pedro Coloma, i els de Lluís XIV de França, Cardenal Mazzarino i Hugues de Lionne, a l'illa dels Faisans del riu Bidasoa, als límits del País Basc del Nord, tot posant fi al litigi de la Guerra dels Trenta Anys.
Nou!!: Capcir і Tractat dels Pirineus · Veure més »
