Accés més ràpid que el navegador!
340 les relacions: Abaqa, Abhar, Abu Bakr ibn Mihran Xah, Abu Said Bahadur Khan, Adil Agha, Agha Muhàmmad Khan Qajar, Ahlat, Ahmad ibn Uways, Ahmadilis, Alep, Alinjak, Alp Arslan, Amasya, Amir Wali ibn Ali Hindu, Antioquia, Aq Qoyunlu, Araxes, Arbela, Ardabil, Arghun Khan, Armènia, Arpa Khan, Arran, Arran (regió), Atabeg, Atropatene, Azerbaidjan, Azerbaidjan Iranià, Azerbaidjan Oriental, Índia, Çaldiran, Àixraf Khan, Àssad, Babak Khorramdin, Bagdad, Bahà'u'llàh, Bakú, Banu Rudayni, Barda (Azerbaidjan), Barkyaruq, Basar de Tabriz, Batalla de Sardrud, Bayan Kutxin, Baylakan, Börke, Bistam Jagir, Buwàyhides, Caucas, Cobànides, Comtat de Khalkhal, ..., Constantinoble, Damasc, Daud I ibn Mahmud, Daylamites, Derbent, Derguzin, Dervix, Desembre, Dinastia afxàrida, Dinastia jalayírida, Dinastia Qajar, Director de cinema, Dumbuli, El Caire, Erzurum, Espahí, Fat·h-Alí Xah Qajar, Fe babí, Ganja, Gazaka, Geòrgia, Genísser, Ghilzai, Guionista, Gulpayagan, Hamadan, Hasan Buzurg, Hasan Kücük, Hülegü, Herat, Horda d'Or, Ildegízida, Ildegiz, Imperi Safàvida, Iran, Iraq, Iraq ajamita, Isfahan, Iskandar ibn Úmar Xaykh, Ismaïl Enver Paixà, Ja'un-i-Qurban, Jahangir ibn Timur, Jalal-ad-Din Mangubertí, Janibeg, Juny, Kanat de Xaki, Khalil Sultan, Khoy, Khurasan (província mongola), Khutba, Khwarizm, Kiptxak, Madrassa, Mahmud Ghazan, Mahmud II ibn Muhàmmad ibn Màlik-Xah, Mar Càspia, Maragha, Marand, Massud ibn Muhàmmad, Mazandaran, Miran Xah, Mohammad Kazem Shariatmadari, Mossul, Mudhàffar-ad-Din Uzbeg, Mugan, Muhàmmad Úmar ibn Mihran Xah, Muhàmmad ibn Abi-s-Saj al-Afxín, Muhàmmad ibn Màlik-Xah, Muhàmmad Pahlawan, Muhàmmad Sultan ibn Jahangir, Musafírides, Muzaffàrida, Naxçıvan, Nàdir-Xah Afxar, Nihawand, Oghuz, Oljeitu, Pahlavi, Patrimoni de la Humanitat, Pèrsia, Pir Muhàmmad ibn Úmar Xaykh, Productor de cinema, Província de Fars, Qara Qoyunlu, Qara Yússuf, Qazvín, Raixid-ad-Din, Rawwàdides, Rayy, Rússia, Regne d'Ormuz, Ruhol·lah Khomeini, Rustem ibn Úmar Xaykh, Ruy González de Clavijo, Ruyan, Sahand, Salmas, Samarcanda, Sarab, Sayyid Ahmad Kasrawi Tabrizi, Sayyid Alí Muhàmmad, Sàjides, Semidesert, Setembre, Solimà I el Magnífic, Statu quo, Sulduz, Sultaniyya, Sunnisme, Tabriz, Tahmasp I, Tahmasp II, Takhi-i-Hulagu, Tamerlà, Tbilissi, Timúrides, Tiridates II, Toghrul II, Toktamix, Tractat de Turkmantxai, Transoxiana, Trebisonda, Tuluïdes, Turcmans, Turquia, Ujan, UNESCO, Urmia, Uways ibn Hasan, Uzun Hasan, Van, Xah Rukh (timúrida), Xaikh Ali Bahadur, Xaikh Ibrahim, Xaki, Xiisme, Xina, Xirvan, Yarsanisme, Yazd, Yússuf ibn Abi-s-Saj, Ziyàrides, 1 de setembre, 10 de desembre, 10 de juliol, 10 de novembre, 1029, 1054, 1058, 1071, 1100, 1101, 1104, 1111, 1112, 1120, 1121, 1122, 1131, 1132, 1139, 1140, 1175, 1186, 1191, 12 de desembre, 12 de novembre, 12 de setembre, 1205, 1206, 1207, 1220, 1221, 1222, 1224, 1225, 1230, 1231, 1263, 1264, 1289, 1294, 13 de juliol, 13 de setembre, 1305, 1317, 1336, 1340, 1359, 1377, 1405, 1406, 1410, 1420, 1421, 1429, 1430, 1431, 1434, 1467, 1468, 1477, 1490, 15 de juliol, 15 de maig, 1500, 1514, 1534, 1548, 1555, 1585, 1590, 1603, 1610, 1612, 1618, 1635, 1639, 1722, 1723, 1724, 1727, 1729, 1732, 1733, 1734, 1736, 1747, 1756, 1780, 1790, 1798, 1799, 18 de juny, 1827, 1828, 1830, 1831, 1842, 1850, 1880, 1895, 19 d'abril, 1908, 1909, 1911, 1914, 1915, 1917, 1918, 1919, 1920, 1941, 1946, 1979, 2010, 216, 22 de febrer, 23 d'agost, 23 de juny, 238, 24 d'octubre, 25 d'agost, 252, 27 d'octubre, 27 de juliol, 27 de setembre, 28 d'agost, 28 de febrer, 28 de juliol, 28 de maig, 29 d'abril, 29 d'octubre, 29 de maig, 3 d'agost, 30 d'abril, 31 de desembre, 31 de gener, 387, 6 de gener, 759, 791, 8 de juliol, 9 de juliol, 938, 942, 943, 949, 960, 978. Ampliar l'índex (290 més) »
Abaqa
Abaqa (1234 - 1282) fou el segon kan mongol de Pèrsia (il-kan), successor del seu pare Hulegu.
Nou!!: Tabriz і Abaqa · Veure més »
Abhar
Abhar és una ciutat de l'Iran, a mig camí entre Qazwin i Zandjan (a uns 87 km de cadascuna).
Nou!!: Tabriz і Abhar · Veure més »
Abu Bakr ibn Mihran Xah
Abu Bakr ibn Miran Xah (1382-1408) fou un príncep timúrida de l'Iraq i del Takhi-i-Hulagu (Pèrsia occidental).
Nou!!: Tabriz і Abu Bakr ibn Mihran Xah · Veure més »
Abu Said Bahadur Khan
Abu-Saïd Bahadur-Khan (Ujan, 2 de juny de 1305-Karabagh, 30 de novembre de 1335), fou el novè Il-kan de Pèrsia, fill i successor d'Oljeitu, i la seva mare era Hajji Khatun.
Nou!!: Tabriz і Abu Said Bahadur Khan · Veure més »
Adil Agha
Sariq Adil (o Saru Adel) conegut com a Adil Agha o Adel Agha (Ağa) (+ 1396) fou un amir (general) d'origen turc al servei dels jalayírides a la segona meitat del.
Nou!!: Tabriz і Adil Agha · Veure més »
Agha Muhàmmad Khan Qajar
Agha Muhammad Xah o Agha Muhammad Khan Qajar (1742-1797) fou el fundador de la dinastia qajar de Pèrsia.
Nou!!: Tabriz і Agha Muhàmmad Khan Qajar · Veure més »
Ahlat
Ahlat és una ciutat de la punta nord-est del llac Van.
Nou!!: Tabriz і Ahlat · Veure més »
Ahmad ibn Uways
Shaykh Ahmad ibn Uways Jalayr (+ 1410) fou un emir jalayírida fill d'Uways ibn Hasan (Uways I).
Nou!!: Tabriz і Ahmad ibn Uways · Veure més »
Ahmadilis
Els ahmadilís foren una dinastia d'emirs o atabegs de Maragha a l'Azerbaidjan.
Nou!!: Tabriz і Ahmadilis · Veure més »
Alep
Alep és una ciutat al nord de la República Àrab Siriana, capital de la província o governació homònima.
Nou!!: Tabriz і Alep · Veure més »
Alinjak
Alinjak, també Alanjik, Alangik, Alengik, Alinjakala, moderna fortalesa d'Alinja, el seu nom en armeni és Ernjak o Erenchak, és una antiga fortalesa propera a la moderna població d'Alinja a Nakhtxivan (Azerbaidjan).
Nou!!: Tabriz і Alinjak · Veure més »
Alp Arslan
Bocaccio. Alp Arslan Adud al-Dawla Abu Shudja Muhammad ben Dawud Çagribeg (1029/1030-1073) fou el segon sultà seljúcida (1063-1073) fill de Çağrı Beg Dawud.
Nou!!: Tabriz і Alp Arslan · Veure més »
Amasya
Amasya i el riu Yeşilırmak. Amasya és una ciutat de Turquia capital de l'il o província d'Amasya.
Nou!!: Tabriz і Amasya · Veure més »
Amir Wali ibn Ali Hindu
Amir Wali ibn Ali Hindu fou un general i emir de Gurgan 1353-1384, mort el 1386 a l'Azerbaidjan.
Nou!!: Tabriz і Amir Wali ibn Ali Hindu · Veure més »
Antioquia
Antioquia (en turc Antakya, en grec Αντιόχεια; en àrab انطاكيا, Anṭākiyā) és una ciutat al sud de Turquia, prop de la frontera amb Síria, a la riba de l'Orontes, capital (merkez ilce) de la província de Hatay.
Nou!!: Tabriz і Antioquia · Veure més »
Aq Qoyunlu
Els Aq Qoyunlu (xai blanc) foren un grup o federació de tribus turcmanes que va governar Diyar Bakr i després la major part de Pèrsia, fins al 1502.
Nou!!: Tabriz і Aq Qoyunlu · Veure més »
Araxes
Araxes (llatinització del nom en armeni i rus, conegut també com a Aras, Araks, Arax, Araxi, Araz o Yeraskh; en armeni Արաքս; en farsi ارس; en turc Aras; en àzeri Araz; en kurd Aras o Araz; en rus Аракс) és un riu de la regió del Caucas, que fa frontera entre Turquia, l'Iran, l'Azerbaidjan i Armènia.
Nou!!: Tabriz і Araxes · Veure més »
Arbela
Arbela (assiri Arbairu/Arbail, persa Arbaira, grec Arbela, àrab Erbil o Irbil, kurd Erbel o Hawler) és una ciutat de Mesopotàmia, entre els dos Zab; administrativament forma part del Kurdistan (Iraq).
Nou!!: Tabriz і Arbela · Veure més »
Ardabil
Ardabil (persa i àzeri: اردبیل, Ardebil; turc, Erdebil; antic persa: Artavil que vol dir "Lloc Sagrat"; armeni Artavet i Artavel) és una ciutat de l'Iran, capital de la província d'Ardabil.
Nou!!: Tabriz і Ardabil · Veure més »
Arghun Khan
Arghun Khan (en mongol:; vers 1258- 7 de març de 1291) fou el quart il-kan de Pèrsia, del 1284 al 1291.
Nou!!: Tabriz і Arghun Khan · Veure més »
Armènia
La República d'Armènia o simplement Armènia (en armeni, Հայաստանի Հանրապետություն, Haiastaní Hanrapetutiún; o Հայաստան, Haiastan; Armínia, en Ramon Muntaner) és un país del Caucas, del 1990 ençà una república independent que es va segregar de la Unió Soviètica.
Nou!!: Tabriz і Armènia · Veure més »
Arpa Khan
Arpa Khan (? - 1336) fou el desè Il-kan de Pèrsia que va governar del 1335 al 1336.
Nou!!: Tabriz і Arpa Khan · Veure més »
Arran
Arran és una organització política juvenil independentista i d'esquerres dels Països Catalans.
Nou!!: Tabriz і Arran · Veure més »
Arran (regió)
Arran és el nom que va portar a partir de la dominació musulmana la regió situada entre el Kura i l'Araxes.
Nou!!: Tabriz і Arran (regió) · Veure més »
Atabeg
Atabeg fou un títol d'alt dignatari sota els seljúcides.
Nou!!: Tabriz і Atabeg · Veure més »
Atropatene
Atropatene o Media Atropatene (originalment conegut com a Atropatkan i Atorpatkan) és el nom amb què es va conèixer al període clàssic la regió que equival a l'actual Azerbaidjan independent i a l'Azerbaidjan iranià, i el Kurdistan iranià.
Nou!!: Tabriz і Atropatene · Veure més »
Azerbaidjan
LAzerbaidjan o Azerbaitjan, oficialment la República de l'Azerbaidjan, és l'estat més gran de la regió del Caucas, localitzat entre l'Àsia occidental i Europa oriental.
Nou!!: Tabriz і Azerbaidjan · Veure més »
Azerbaidjan Iranià
L'Azerbaidjan iranià és el territori nacional dels àzeris sota sobirania de l'Iran.
Nou!!: Tabriz і Azerbaidjan Iranià · Veure més »
Azerbaidjan Oriental
Azerbaidjan Oriental (en àzeri: Şərqi Azərbaycan, en persa: آذربایجان شرقی, Âzârbâiŷân-e Šarqi) és una de les 31 províncies de l'Iran.
Nou!!: Tabriz і Azerbaidjan Oriental · Veure més »
Índia
LÍndia (Bhārat), oficialment la República de l'Índia (Bhārat Gaṇarājya), és un estat del sud de l'Àsia.
Nou!!: Tabriz і Índia · Veure més »
Çaldiran
Çaldiran (antigament Čaldiran) és una plana al nord-oest de l'Azerbaidjan iranià a la frontera amb Turquia, famosa per la batalla decisiva lliurada el 23 d'agost de 1514 en què els otomans van obtenir una gran victòria sobre els safàvides perses.
Nou!!: Tabriz і Çaldiran · Veure més »
Àixraf Khan
Aixraf Khan Ghilzay fou sobirà de l'Afganistan i Pèrsia del 1725 al 1729.
Nou!!: Tabriz і Àixraf Khan · Veure més »
Àssad
Àssad forma part del nom de molts personatges.
Nou!!: Tabriz і Àssad · Veure més »
Babak Khorramdin
Babak Khorramdin o Babek (mort 838) fou cap de la secta dels khurramites a l'Azerbaidjan Iranià, a la primera meitat del.
Nou!!: Tabriz і Babak Khorramdin · Veure més »
Bagdad
Bagdad (en català medieval, Baldach o Baldac; en català pre-normatiu, també Bagdat) és la capital de l'Iraq i de la Governació de Bagdad.
Nou!!: Tabriz і Bagdad · Veure més »
Bahà'u'llàh
Santuari de Bahjí (Sant Joan d'Acre, Israel-Palestina), on es troba el sepulcre de Bahà'u'llàh Viatges de Bahá'u'lláh Bahà'u'llàh (nascut amb el nom, Mirza Husayn Ali Nuri; Teheran, 12 de novembre de 1817 – Acre, 29 de maig de 1892) és, segons els bahà'í, la manifestació de Déu en aquesta època.
Nou!!: Tabriz і Bahà'u'llàh · Veure més »
Bakú
Bakú (en àzeri: Bakı; en persa: باکو, Badkube) és la capital i la ciutat més gran de l'Azerbaidjan.
Nou!!: Tabriz і Bakú · Veure més »
Banu Rudayni
Els Banu Rudayní foren una hipotètica dinastia musulmana que hauria governat l'Azerbaidjan al.
Nou!!: Tabriz і Banu Rudayni · Veure més »
Barda (Azerbaidjan)
Barda (Partav) és una petita ciutat d'uns 30.000 habitants capital d'un districte homònim de la República de l'Azerbaidjan.
Nou!!: Tabriz і Barda (Azerbaidjan) · Veure més »
Barkyaruq
Abu-al-Mudhàffar Rukn-ad-Dunya-wa-d-Din Barkyaruq ibn Jalal-ad-Dawla Màlik-Xah, més conegut senzillament pel seu sobrenom Barkyaruq (sobrenom que provindria de l'expressió turquesa Berk Yaruq, que significa ‘llum constant’, ‘llum ferma’) (?, 1079/1080 - Barudjird, 1105) fou el quart sultà seljúcida (1094–1105).
Nou!!: Tabriz і Barkyaruq · Veure més »
Basar de Tabriz
El basar de Tabriz (persa: بازار تبریز) és un mercat històric cobert situat al centre de la ciutat de Tabriz, a l'Iran.
Nou!!: Tabriz і Basar de Tabriz · Veure més »
Batalla de Sardrud
La batalla de Sardrud fou un combat decisiu que es va lliurar entre els Kara Koyunlu manats pel seu beg Kara Yusuf i el príncep timúrida (net de Tamerlà), Abu Bakr ibn Miran Shah, que intentava controlar Azerbaidjan.
Nou!!: Tabriz і Batalla de Sardrud · Veure més »
Bayan Kutxin
Bayan Kutxin (+ 1407) fou un amir de Tamerlà que el va designar per diversos governs.
Nou!!: Tabriz і Bayan Kutxin · Veure més »
Baylakan
Baylakan (armeni Phaitakaran o Paytakaran o Phaïdagaran) és una ciutat de l'Azerbaidjan, moderna Beylagan (també apareix com Beyləqan, Beyläqan, Bejlagan, Beilagan, Jdanov, Zhdanov, Ždanovsk, i Zhdanovsk, rus Байлакане), capital del districte de Beylagan.
Nou!!: Tabriz і Baylakan · Veure més »
Börke
Börke, Berke o Berke Khan fou el kan del Kiptxak o l'Horda d'Or que eficaçment va consolidar el poder de l'Horda Blanca i l'Horda Blava de 1257 a 1266.
Nou!!: Tabriz і Börke · Veure més »
Bistam Jagir
Bistam Jagir (també Chakir o Jakir) fou un cap turcman de l'Azerbaidjan, fill del beg Jagir (o Chakir).
Nou!!: Tabriz і Bistam Jagir · Veure més »
Buwàyhides
La dinastia buwàyhida o búyida, dels Banu Buwayh o dels buwàyhides o búyides fou una dinastia xiïta que va governar l'Iraq i Pèrsia.
Nou!!: Tabriz і Buwàyhides · Veure més »
Caucas
Mapa administratiu de la regió del Caucas de l'URSS, 1952-1991 Les muntanyes del Caucas, a vista de satèl·lit El Caucas, de vegades Cauques, és una regió natural a l'est d'Europa i a l'oest d'Àsia, entre la mar Negra i la mar Càspia.
Nou!!: Tabriz і Caucas · Veure més »
Cobànides
Mapa Cobànides o Cubànides (Čubànides o Čobànides, Cupànides o Copànides, Cupanites o Cubanites, persa سلسله امرای چوپانی Amir Chupani) fou una dinastia d'amirs mongols.
Nou!!: Tabriz і Cobànides · Veure més »
Comtat de Khalkhal
El sharestan o comtat de Khalkhal és una divisió administrativa de lustan o província d'Ardabil a Iran, dividida al seu torn en quatre bakhshs o subdistrictes.
Nou!!: Tabriz і Comtat de Khalkhal · Veure més »
Constantinoble
Mapa de Constantinoble Constantinoble (en llatí: Constantinopolis; en grec: Κωνσταντινούπολις o Κωνσταντινούπολη) és el nom antic de l'actual ciutat d'Istanbul, a Turquia.
Nou!!: Tabriz і Constantinoble · Veure més »
Damasc
Damasc (en català medieval: Domàs) és la capital de Síria i una de les ciutats més antigues del món.
Nou!!: Tabriz і Damasc · Veure més »
Daud I ibn Mahmud
Dawud, Davud o Daud I ibn Mahmud fou un sultà seljúcida, fill de Mahmud II ibn Muhàmmad ibn Màlik-Xah.
Nou!!: Tabriz і Daud I ibn Mahmud · Veure més »
Daylamites
Daylamites també es diuen algunes dinasties o poders individuals que van governar principalment a l'Azerbaidjan i a la plana iraniana, i que tingueren origen en el Daylam o estigueren dirigides per natius de Daylam, essent les més conegudes les dels musafírides, ziyarids i els shaddàdides.
Nou!!: Tabriz і Daylamites · Veure més »
Derbent
Derbent (en rus: Дербент; en lesguià: Дербент; en àzeri: Dərbənd; en àvar: Дербенд; en persa: دربند) és una ciutat del Daguestan (república constituent de Rússia), prop de la frontera amb l'Azerbaidjan, i a la vora del riu Rubas.
Nou!!: Tabriz і Derbent · Veure més »
Derguzin
Derguzin (Der Guzin o Der Gujin) fou una petita població al cantó d'Alem a l'Iraq Ajamita i després capital d'un cantó separat, esmentada des del temps dels seljúcides, a mig cami entre Zanjan i Hamadan.
Nou!!: Tabriz і Derguzin · Veure més »
Dervix
1860. Dervix (derivat de l'àrab i del persa) són membres de confraries sufís.
Nou!!: Tabriz і Dervix · Veure més »
Desembre
Desembre a ''Les molt riques hores del Duc de Berry'' (principis del segle XV). El desembre o nadal (en alguerès) és el dotzè i l'últim mes de l'any del calendari gregorià que té 31 dies.
Nou!!: Tabriz і Desembre · Veure més »
Dinastia afxàrida
Mapa del territori regit per la dinastia afxàrida La dinastia afxàrida fou una dinastia de Pèrsia i l'Afganistan (1736-1796) fundada per Nàdir-Xah de la tribu turca dels afxar, branca dels qirqlu.
Nou!!: Tabriz і Dinastia afxàrida · Veure més »
Dinastia jalayírida
La dinastia jalayírida o jalaírida fou una nissaga mongola que pren nom de la tribu mongola dels Jalàyir o Jalàïr i que va governar Pèrsia i Iraq en el període d'ensorrament de la dinastia il-kànida i fins al 1412 (al Baix Iraq fins al 1432).
Nou!!: Tabriz і Dinastia jalayírida · Veure més »
Dinastia Qajar
La dinastia Qajar de Pèrsia fou una nissaga tribal turca que va governar Pèrsia del 1794 al 1925.
Nou!!: Tabriz і Dinastia Qajar · Veure més »
Director de cinema
Un director de cinema durant un rodatge a Londres El director de cinema o realitzador és l'encarregat de supervisar i conduir l'execució de les pel·lícules.
Nou!!: Tabriz і Director de cinema · Veure més »
Dumbuli
Els dumbuli foren una tribu kurda del Bokhtan que van formar un principat autònom.
Nou!!: Tabriz і Dumbuli · Veure més »
El Caire
La ciutat del Caire (literalment ‘la Victoriosa’ o ‘la Triomfant’) és la capital d'Egipte.
Nou!!: Tabriz і El Caire · Veure més »
Erzurum
Erzurum és una ciutat de la part oriental de Turquia, capital de la província homònima.
Nou!!: Tabriz і Erzurum · Veure més »
Espahí
Els espahís són els soldats de cavalleria, generalment d'ètnia turca, al servei de l'Imperi Otomà des del; i per extensió als soldats de cavalleria del nord d'Àfrica (àrabs i amazics) al servei, primer, de l'Imperi Otomà.
Nou!!: Tabriz і Espahí · Veure més »
Fat·h-Alí Xah Qajar
Fat·h-Alí Xah Qajar (25 de setembre de 1772-23 d'octubre de 1834) nascut Baba-Khan, fou el segon xa de la dinastia qajar de Pèrsia.
Nou!!: Tabriz і Fat·h-Alí Xah Qajar · Veure més »
Fe babí
La Fe babí és una religió que va ser fundada el maig de 1844 quan un jove mercader de la ciutat iraniana de Xiraz anuncià que era el qàïm promès ("el qui s'aixecarà": nom amb el qual es coneix una figura profètica futura de l'islam xiïta).
Nou!!: Tabriz і Fe babí · Veure més »
Ganja
Un grafiti on es pot llegir «ganja», a Sevilla. Ganja és un terme hindi per a la planta del cànnabis (originalment, per al cànem) i está lligat al moviment rastafari.
Nou!!: Tabriz і Ganja · Veure més »
Gazaka
Gazaka o Gazaca o Ganzak fou una ciutat del de la Mèdia, que fou la capital del regne d'Atropatene.
Nou!!: Tabriz і Gazaka · Veure més »
Geòrgia
Geòrgia (საქართველო, transcrit Sakàrtvelo i pronunciat) és un estat de l'Europa de l'Est.
Nou!!: Tabriz і Geòrgia · Veure més »
Genísser
Els geníssers foren un cos d'elit de la infanteria de l'exèrcit otomà encarregat, entre d'altres tasques, de la custòdia i salvaguarda del soldà otomà, així com de les dependències de palau, i, de fet, era considerada la seva «guàrdia pretoriana».
Nou!!: Tabriz і Genísser · Veure més »
Ghilzai
Els Ghilzai (Ghilzay, Ghalzay, Ghalzai, Ghiliji o Ghalji) són una important tribu paixtu del sud-est de l'Afganistan entre Kandahar i Gazni fins a la frontera amb Pakistan on també viuen.
Nou!!: Tabriz і Ghilzai · Veure més »
Guionista
El guionista és l'autor d'un guió literari, sia per una producció audiovisual o radiofònica, o bé per una historieta de còmic.
Nou!!: Tabriz і Guionista · Veure més »
Gulpayagan
Gulpayagan, Gulpaigan o Golpāyegān és una ciutat de l'Iran a la província d'Isfahan a uns 145 km al nord-oest d'aquesta ciutat.
Nou!!: Tabriz і Gulpayagan · Veure més »
Hamadan
Mausoleu de la ciutat Hamadan o Hamadhan (assiri: Abdadana;;;, Ecbàtana) és una ciutat de l'Iran situada en una plana al sud de la muntanya Alwand.
Nou!!: Tabriz і Hamadan · Veure més »
Hasan Buzurg
Xeic Hasan, anomenat "Buzurg" ("El Gran"), fou el primer dels diversos de facto independents governants jalayírides governants d'Iraq i Iran central.
Nou!!: Tabriz і Hasan Buzurg · Veure més »
Hasan Kücük
Hasan Kücük o Hasan Küçük, també Hasan-i Kuček, Hasan-i Kučik o Hasan Kučak (حسن کوچک), (vers 1319 – 15 de desembre de 1343) fou un príncep cobànida, fill de Timurtash Coban.
Nou!!: Tabriz і Hasan Kücük · Veure més »
Hülegü
Hülegü amb la reina Doquz Khatun Hulegu o Hülegü Khan (?, 1217 - Maragha, l'Iran, 8 de febrer de 1265) fou el primer il-kan de Pèrsia (1256-1265).
Nou!!: Tabriz і Hülegü · Veure més »
Herat
Herat (en farsi: هرات, clàssica Aria) és una ciutat del nord-oest de l'Afganistan, capital de la província d'Herat, situada a la vall del riu Hari (que passa a 5 km al sud de la ciutat).
Nou!!: Tabriz і Herat · Veure més »
Horda d'Or
L'Horda d'Or (Золотая Орда, Zolotaia Orda) va ser un kanat mongol fundat per Batu el 1237.
Nou!!: Tabriz і Horda d'Or · Veure més »
Ildegízida
La dinastia Ildegízida o dels atabegs ildegízides de l'Azerbaidjan fou una família d'origen esclau que va governar el territori de l'Azerbaidjan i Arran des de 1135/1136 al 1225.
Nou!!: Tabriz і Ildegízida · Veure més »
Ildegiz
Xams al-Din Ildegiz, Eldiguz, Ildeguz, Ildegoz, Eldigiz i altres variacions (en àzeri: شمس الدین الدنگز, شمس الدین الدنیز Şəmsəddin Eldəniz, mort el 1175) fou el fundador de la dinastia ildegízida o dels atabegs de l'Azerbaidjan.
Nou!!: Tabriz і Ildegiz · Veure més »
Imperi Safàvida
Mapa històric Shah Abbas-Safavida Els safàvides foren una dinastia que va governar a Pèrsia des del fins al.
Nou!!: Tabriz і Imperi Safàvida · Veure més »
Iran
La República Islàmica de lIran, anomenat simplement lIran, és un país de l'Orient Mitjà.
Nou!!: Tabriz і Iran · Veure més »
Iraq
LIraq o Irac, o el seu nom oficial República de l'Iraq, és un país majoritàriament musulmà de l'Orient Pròxim, situat al nord de la península aràbiga.
Nou!!: Tabriz і Iraq · Veure més »
Iraq ajamita
mapa del Jibal LIraq ajamita (literalment ‘Iraq dels perses’) fou una regió de Pèrsia.
Nou!!: Tabriz і Iraq ajamita · Veure més »
Isfahan
Plaça Naqsh-e Jahan Isfahan o Ispahan, localitzada a 340 kilòmetres al sud de Teheran, és la capital de la província d'Isfahan i la tercera ciutat més gran de l'Iran (després de la mateixa Teheran i Mashad).
Nou!!: Tabriz і Isfahan · Veure més »
Iskandar ibn Úmar Xaykh
Iskandar ibn Úmar Xaykh (Uzgand, 25 d'abril de 1384 - Isfahan, 1415) fou un príncep timúrida, fill d'Umar Xaikh i net de Tamerlà.
Nou!!: Tabriz і Iskandar ibn Úmar Xaykh · Veure més »
Ismaïl Enver Paixà
Ismaïl Enver (Istanbul, 22 de novembre de 1881 – 4 d'agost de 1922) conegut generalment com a Enver Paixà o Enver Bey, fou un militar i polític turc cap dels Joves Turcs que van fer la revolució de 1908 i van dirigir l'Imperi fins al 1918.
Nou!!: Tabriz і Ismaïl Enver Paixà · Veure més »
Ja'un-i-Qurban
Ja'un-i-Qurban fou el nom que es va donar a un poder político-militar establert al Khurasan (província mongola) (Pèrsia, avui Iran) que va subsistir amb autonomia entre 1335 i 1381 quan fou eliminat per Tamerlà.
Nou!!: Tabriz і Ja'un-i-Qurban · Veure més »
Jahangir ibn Timur
Jahangir (vers 1355 -1376) fou un príncep timúrida, fill gran de Tamerlà.
Nou!!: Tabriz і Jahangir ibn Timur · Veure més »
Jalal-ad-Din Mangubertí
Jalal-ad-Din Manguberti, Mangubirti, Mangüberti, Mankubirti o Minguburnu o Jalal-ad-Din Khwarizm-Xah (en farsi: جلال الدین منکبرنی) fou xa del Khwarizm, fill de Muhammad de Khwarizm i darrer sobirà de la Dinastia Anuixtigínida.
Nou!!: Tabriz і Jalal-ad-Din Mangubertí · Veure més »
Janibeg
Janibeg (segle XIV) fou kan de l'Horda d'Or.
Nou!!: Tabriz і Janibeg · Veure més »
Juny
El juny és el sisè mes de l'any en el calendari gregorià i té 30 dies.
Nou!!: Tabriz і Juny · Veure més »
Kanat de Xaki
Bandera Entrada al palau dels kans El Kanat de Xaki (en àzeri Şəki xanlığı), també esmentat com a Sheki, Shekin, Shakki i altres variacions, fou un estat generalment independent que va existir del 1743 al 1819 al territori del modern Azerbaidjan amb capital a Xaki, després Nukha.
Nou!!: Tabriz і Kanat de Xaki · Veure més »
Khalil Sultan
Khalil Sultan ibn Miran Shah ibn Timur (Herat, 14 de juliol de 1384 - Rayy, 2 o 3 de novembre de 1411) fou un príncep timúrida net de Tamerlà i fill de Miran Shah i de la princesa genguiskhànida (per via materna) Sevin Beg Khanzada, coneguda com a Khan Zade, que va estar casada en primeres noces amb Jahangir fill de Tamerlà i fou la mare de Muhammad Sultan ibn Jahangir, el primer successor designat per Tamerlà que va morir el 1403.
Nou!!: Tabriz і Khalil Sultan · Veure més »
Khoy
Darvazeh Sangi (Porta Rocosa) al Bazar de Khoy Khoy (persa: خوی, àzeri: خوی; derivat del kurd khoi que vol dir "sal") (apareix també com a Khoi o Khoï, Khuy i Khvoy) és una ciutat de lustan o província de l'Azerbaidjan Occidental, a l'Iran, al nord de la capital provincial Urmia.
Nou!!: Tabriz і Khoy · Veure més »
Khurasan (província mongola)
Khurasan o Khorasan fou una província de l'Imperi Mongol i després de l'il-kan de Pèrsia.
Nou!!: Tabriz і Khurasan (província mongola) · Veure més »
Khutba
La khutba és el sermó del khatib, que el fa abans de l'oració del divendres, així com en alguns serveis religiosos en ocasions especials, com a la celebració de les dues festes islàmiques principals, Al-Id al-Kabir i Id al-Fitr.
Nou!!: Tabriz і Khutba · Veure més »
Khwarizm
Khwarizm, Khwarazm, Khorazm, Khwarezm o Khorezm anomenada Khivà al període post mongol, és una regió de la part inferior de l'Amudarià (Oxus).
Nou!!: Tabriz і Khwarizm · Veure més »
Kiptxak
Els kiptxaks foren una de les set tribus dels turcs kamik i després una confederació de tribus.
Nou!!: Tabriz і Kiptxak · Veure més »
Madrassa
Una madrassa a Tunísia. Una madrassa (de l'àrab, pl.) és una escola islàmica d'ensenyament religiós, generalment adscrita a una mesquita.
Nou!!: Tabriz і Madrassa · Veure més »
Mahmud Ghazan
Ghazan als braços del seu pare Arghun i el seu avi Abaqa Ghazan i esposa la cort date.
Nou!!: Tabriz і Mahmud Ghazan · Veure més »
Mahmud II ibn Muhàmmad ibn Màlik-Xah
Abu-l-Qàssim Mahmud II ibn Muhàmmad ibn Màlik-Xah Mughith-ad-Dunya wa-d-Din fou un sultà seljúcida de Pèrsia occidental i Iraq (1118-1131).
Nou!!: Tabriz і Mahmud II ibn Muhàmmad ibn Màlik-Xah · Veure més »
Mar Càspia
La mar Càspia o mar Caspiana és una mar tancada que ocupa la part més fonda d'una depressió entre Àsia i Europa, la Depressió caspiana, que és part de la gran depressió aralocaspiana.
Nou!!: Tabriz і Mar Càspia · Veure més »
Maragha
Mesquita Maragha o Maragheh és una ciutat del nord de l'Iran a la riba del riu Sufi Čay o Safi Čay i propera al riu Murdi Čay, de majoria àzeri i part de la província de l'Azerbaidjan oriental.
Nou!!: Tabriz і Maragha · Veure més »
Marand
Marand és una ciutat de l'Azerbaidjan Meridional a la província de l'Azerbaijan Oriental, Iran, a 60 km al nord-oest de Tabriz.
Nou!!: Tabriz і Marand · Veure més »
Massud ibn Muhàmmad
Abu-l-Fat·h Massud Ghiyath-ad-Dunya wa-d-Din ibn Muhàmmad ibn Màlik-Xah, més conegut senzillament com a Massud ibn Muhàmmad (? - 13 de setembre de 1152) fou un sultà seljúcida que va regnar a Pèrsia occidental i l'Iraq del 1134 al 1152.
Nou!!: Tabriz і Massud ibn Muhàmmad · Veure més »
Mazandaran
Damavand, Mazandaran Mazandaran (en mazanderani: مازرون Māzerūn; en persa: مازندران; en rus: Мазендеран; antigament Tabaristan o Tapúria, del persa: Taparistan; en grec antic: Hyrcania, catalanitzat Hircània, derivat del nom local Vergana o Vehrkana ('país dels Llops'), en persa: Gorgan) és una província de l'Iran situada al nord del país i al sud de la mar Càspia, i limita a l'est amb la província de Golestan (creada per segregació el 1998, antiga província d'Astarabad i històrica Gurgan), al sud-est amb la província de Semnan, al sud amb la província de Teheran, al sud-oest amb la província de Qazvín, i a l'oest amb la província de Gilan.
Nou!!: Tabriz і Mazandaran · Veure més »
Miran Xah
Muizz al-Din Miran Xah (?, 1366 o 1367 - Tabriz, 16 d'abril de 1408) —en persa میران شاہ— fou un príncep timúrida, fill de Tamerlà i de la concubina Mengliçek.
Nou!!: Tabriz і Miran Xah · Veure més »
Mohammad Kazem Shariatmadari
L'aiatol·là Sayyid Mohammad Kazem Shariatmadari (àzeri Məhəmməd Kazım Şəriətmədari, farsi محمد کاظمشریعتمداری), de vegades també el cognom apareix com Shariat-Madari (1905, Tabriz – 3 d'abril de 1986, Teheran), fou un gran aiatol·là iranià d'ètnia àzeri d'una família de Tabriz, que fou un dels 12 líders principals del clergat xiïta a l'Iran i l'Iraq, reconegut com a progressista i liberal.
Nou!!: Tabriz і Mohammad Kazem Shariatmadari · Veure més »
Mossul
Mapa de Mossul i els seus districtes Mossul és una ciutat de l'Iraq, capital de la governació (muḥāfaẓa) de Nínive.
Nou!!: Tabriz і Mossul · Veure més »
Mudhàffar-ad-Din Uzbeg
Mudhàffar-ad-Din Uzbeg fou atabeg ildegízida de l'Azerbaidjan (1210-1225), fill de Muhàmmad Pahlawan i successor del seu germà Nusrat al-Din Abu Bakr.
Nou!!: Tabriz і Mudhàffar-ad-Din Uzbeg · Veure més »
Mugan
Mugan, Mughan, Mughan o Mukan o país Talix, Talish o Talyx és una regió de l'Azerbaidjan, que forma la seva part més meridional.
Nou!!: Tabriz і Mugan · Veure més »
Muhàmmad Úmar ibn Mihran Xah
Muhàmmad Úmar ibn Mihran Xah (1383 - 1407) fou un príncep timúrida fill de Miran Xah i net de Tamerlà.
Nou!!: Tabriz і Muhàmmad Úmar ibn Mihran Xah · Veure més »
Muhàmmad ibn Abi-s-Saj al-Afxín
Abu-l-Mussàfir (o Abu-Ubayd-Al·lah) Muhàmmad ibn Abi-s-Saj, conegut com a Ibn as-Saj i, en prendre el títol dafxín com Muhàmmad al-Afxín, fou el primer emir de l'Azerbaidjan, Arran i Armènia del 889 al 901.
Nou!!: Tabriz і Muhàmmad ibn Abi-s-Saj al-Afxín · Veure més »
Muhàmmad ibn Màlik-Xah
Abu-Xujà Ghiyath-ad-Dunya wa-d-Din Muhàmmad ibn Màlik-Xah o, més senzillament, Muhàmmad ibn Màlik-Xah (gener de 1082-abril de 1118) conegut també com a Muhàmmad I (Muhammad I Tapar o Muhammad I ibn Malik Shah, fou gran sultà seljúcida (1105-1118) a l'Iraq i Pèrsia occidental. El seu malnom "Tapar" vol dir "El que aconsegueix" o "El que troba". Era germanastre de Barkyaruq i va rebre l'Azerbaidjan i l'Arran quan el seu germà va pujar al tron el 1092. El seu germà Sanjar va rebre els territoris orientals. Tant Sandjar com Muhammad eren germans de Barkyaruq per part de pare però eren de diferent mare i foren incitats a la revolta per Majd al-Mulk, fill de Nizam al-Mulk que havia perdut el càrrec de visir per decisió de Barkyaruq, en favor d'un germà, Muayyid al-Mulk, que era el seu rival i que després va donar suport a Muhàmmad. Una guerra civil va seguir amb constants canvis d'aliança i en la qual la victòria afavoria de vegades a uns i de vegades a altres. Un acord va establir que Muhammad governaria Azerbaidjan i Armènia sota sobirania de Barkyaruq, però Muhammad no va quedar satisfet i aviat va reprendre la lluita i fou derrotat fugint a Armènia. Finalment Barkyaruq, malalt a causa d'aquestes guerres, va acabar acceptant el 1104 la partició del sultanat, conservant el Djibal amb Rayy i Tabaristan, Fars, Khuzestan, la meitat de l'Iraq i Hedjaz, mentre el seu germà Muhàmmad rebia l'altra meitat de l'Iraq, Isfahan, la frontera de l'oest, Azerbaidjan i Síria i l'encàrrec de fer la guerra santa. Sandjar per la seva banda, a l'Orient, havia de llegir la khutba en nom de Muhammad i en nom propi però no en nom de Barkyaruq, i rebia el títol de malik. El sultà Barkyaruq va morir l'any següent (1105) i encara que a Bagdad fou proclamat el seu fill Malik Shah II, Muhàmmad I el va eliminar (el va fer matar) i es va assegurar tot el poder. Es va haver d'enfrontar als prínceps seljúcides Mengü-Bars ibn Böri-Bars i a Kilidj Arslan ibn Sulayman ibn Kutlumush, que reclamaven territoris (1106-1107). El 1107 va nomenar visir a Nizam al-Mulk Dita al-Mulk Ahmad, germà de Muayyid al-Mulk. Un altre problema eren els amirs turcs i els caps àrabs: Kerbugha a l'alta Mesopotàmia i després el seu successor Djekermish (Čokermish), quasi independents a Mossul; els ortúquides al Diyar Bakr; els principats turcmans a Armènia i els rawwàdides a Ani, dels que va néixer el poder de Sukman al-Kutbi, antic oficial seljúcida, que es va proclamar Shah-i Armin a Akhlat; els mazyàdides a la Batiha; els senyors kurds a les muntanyes del Kurdistan i Luristan; les províncies de la mar Càspia amb les seves dinasties locals; i les zones muntanyoses del Khorasan; a més de senyories buwàyhides, i de grans oficials feudataris seljúcides, la més coneguda la dels fills de Bursuk a Tustar. L'emir mazyàdida Sadaka ibn Mansur, inicialment un aliat estret de Muhammad, fou derrotat i mort en combat l'hivern del 1107 a 1108. L'amir de Fars i Khuzestan, Čawli Sakawu es va sotmetre a Muhàmmad I que el va nomenar governador de Mossul en el lloc de l'amir Čokermish i el seu fill Zengi, i després altres amirs turcs foren enviats a governar Mossul, especialment els atabegs del seu fill Masud, Aq-Súnqur al-Bursuqí i Ay Aba Djuyush Beg (Čawush Beg). Muhàmmad I volia intervenir en ajut dels prínceps de Síria contra els croats. El senyor de Trípoli del Líban deposat, Fakhr al-Mulk ibn Ammar, es va refugiar a la seva cort i Muhàmmad va enviar forces a Trípoli que alleujar el setge a la que els croats la sotmetien. Amb el califa abbàssida, Muhàmmad I hi va tenir bones relacions i entre 11108 i 1110 una germana seva, Khatun al-Isma, es va casar amb el califa al-Mústadhhir (1094-1118). Amb el regne de Geòrgia va rebutjar un atac georgià a Gandja. Quant als kurds shabankara que feien atacs de pillatge al Fars, va fer una campanya de càstig que va encarregar a Čawli Sakawu al que va tornar a nomenar com a governador de Fars i Khuzestan. També va fer un atac contra els ismaïlites d'Alamut, poc abans de morir. Muhàmmad va morir l'abril de 1118 als 36 anys, d'una malaltia i el va succeir el seu fill i hereu Mahmud II ibn Muhàmmad ibn Màlik-Xah. Fou el darrer sultà gran seljúcida amb poder efectiu arreu dels seus dominis, i després d'ell ja es van imposar els atabegs turcs disminuint l'autoritat del sultà.
Nou!!: Tabriz і Muhàmmad ibn Màlik-Xah · Veure més »
Muhàmmad Pahlawan
Abu Djafar Muhàmmad Pahlawan ibn Ildegiz Nusrat al-Din Màlik al-Alam al-Àdil Azam fou atabeg de l'Azerbaidjan i Arran, successor del seu pare Ildegiz, que va controlar als sultans seljúcides teòrics sobirans.
Nou!!: Tabriz і Muhàmmad Pahlawan · Veure més »
Muhàmmad Sultan ibn Jahangir
Muhàmmad Sultan ibn Jahangir (1375 - 13 de març de 1403) fou un príncep timúrida fill de Jahangir ibn Timur i net de Tamerlà.
Nou!!: Tabriz і Muhàmmad Sultan ibn Jahangir · Veure més »
Musafírides
Els mussafírides o dinastia dels Banu Mussàfir, també anomenats sal·làrides o dinastia dels Banu Sal·lar, kangàrides o encara dinastia dels Banu l-Marzuban, foren una dinastia musulmana que va governar a Tarom, Samiran, Daylam, Gilan i, posteriorment, l'Azerbaidjan Iranià, Arran, i alguns districtes de l'Armènia oriental a la segona meitat del.
Nou!!: Tabriz і Musafírides · Veure més »
Muzaffàrida
Mapa de Pèrsia a la meitat del segle XIV La dinastia muzaffàrida o dels muzaffàrides fou una nissaga que va governar Pèrsia central i occidental quan es va desfer l'imperi mongol il-kànida.
Nou!!: Tabriz і Muzaffàrida · Veure més »
Naxçıvan
Mausoleu Naxçıvan -pronunciat Nakhtxivan, de vegades anomenada Nachitschewan, Nakhchyvan, Nakhicevan, Nakhichevan’ o Nakhjavan- és una ciutat de l'Azerbaidjan, capital de la República Autònoma de Nakhtxivan.
Nou!!: Tabriz і Naxçıvan · Veure més »
Nàdir-Xah Afxar
fou xa de Pèrsia (1736 - 1747) que va fundar de la dinastia afxàrida.
Nou!!: Tabriz і Nàdir-Xah Afxar · Veure més »
Nihawand
Nihawand (Nahavand, Nehavand o Nihavand, farsi: نهاوند Nahâvand; altres variants del nom: Nahavend, Nahawand, Nahaavand, Nehavend, i antigament Mah-Nahavand) és una ciutat de l'Iran a la província de Hamadan al sud de la ciutat d'Hamadan, a l'est de Malayer i al nord-oest de Borujerd (Burudjird), a la zona de les muntanyes Zagros a l'antic Djibal.
Nou!!: Tabriz і Nihawand · Veure més »
Oghuz
Els oghuz (en grec medieval Ouzoi; també coneguts com a Oguz, Kuz, Ouz, Okuz, Oufoi, Ouz, Torks, Uguz, Uuz o Uz) foren una horda o federació de tribus turqueses seminòmades de l'Àsia Central, establerta al nord de la mar Càspia i la mar d'Aral.
Nou!!: Tabriz і Oghuz · Veure més »
Oljeitu
Mausoleu Oljeitu, Oldjeytu, Oldjeitu, Oljeytu, Öljaitü, Olcayto o Uljeitu —en mongol Өлзийт Хаан— de nom complet Ghiyath al-Din Muhammad Karbanda, després Khudabanda que vol dir 'home de Déu', Oljeitu Sultan —en persa محمد خدابنده - اولجایتو) — fou el vuitè kan il-kànida de Pèrsia del 1304 al 1316. El seu nom ("Ölziit" o Oljeitu) vol dir "beneït" en mongol (1262 -16 de desembre de 1316) Era fill del kan Arghun, germà i successor de Mahmud Ghazan i besnet d'Hulagu el fundador de la dinastia. Sent infant fou batejat amb el nom Nicolau en honor del papa Nicolau IV amb el qual el seu pare havia tingut tractes, però després es va fer budista; quan el seu germà Ghazan es va fer musulmà sunnita, el va seguir i va oscil·lar entre hanafites i xafiïtes fins que es va passar al xiisme. Va pujar al tron succeint el seu germà i va establir la seva residència principal a Sultaniyya al sud-est de la moderna Zandjan, ciutat fundada per Arghun però que no es va acabar fins al 1313. De fet encara que hi passava temporades tenia costums nòmades i per tant residia a diversos llocs. Va gaudir d'un regnat excepcionalment pacífic, durant el qual només es van produir tres expedicions militars: el 1307 quan va intentar amb grans mitjans conquerir la província de Gilan a la vora de la mar Càspia; el 1312/1313 quan va organitzar la darrera expedició a territori mameluc assetjant sense èxit Rahbat al-Sham (Rahba) a l'Eufrates; i el 1314 quan va haver de marxar cap a l'est per oposar-se a una invasió del Khorasan pel mongols de Txagatai. El gran visir de Ghazan, l'historiador Raixid-ad-Din, va restar en funcions; en canvi el seu col·lega Sal al-Din Sawaji fou destituït i executat el 1312 i substituït per Tadj al-Din Ali Shah que no es va entendre amb Rashid al-Din i finalment es va acordar que cadascun governaria en unes àrees i uns territoris; a Rashid li va pertocar el centre i sud i a Tadj al-Din el nord-est i oest (Mesopotàmia i Anatòlia). Fin després de la mort d'Oljeitu, Tadj al-Din no va aconseguir fer eliminar a Rashid al-Din i va aconseguir morir de mort natural. Oljeitu va fer construir un mausoleu per dur les restes d'Ali i Hussein ibn Ali, però que finalment va servir per a ell mateix. Va morir el 16 de desembre de 1316 i el va succeir el seu fill Abu Said Bahadur Khan.
Nou!!: Tabriz і Oljeitu · Veure més »
Pahlavi
El pahlavi o pehlevi, també anomenat persa mitjà o persa sassànida, és una antiga llengua indoeuropea occidental parlada a Pèrsia, que va constituir l'idioma oficial, religiós i literari de l'Imperi Sassànida.
Nou!!: Tabriz і Pahlavi · Veure més »
Patrimoni de la Humanitat
La Casa Milà, a Barcelona. La Llotja de la Seda, a València. El Patrimoni de la Humanitat (en anglès World Heritage) és un pla de protecció dels béns culturals i naturals del món, proposat per l'Organització de les Nacions Unides per a l'Educació, la Ciència i la Cultura (UNESCO), a través de la "Convenció sobre la Protecció del Patrimoni Mundial Cultural i Natural", aprovat el 1972.
Nou!!: Tabriz і Patrimoni de la Humanitat · Veure més »
Pèrsia
Pèrsia, modernament Iran, és el país dels perses, originats a l'antiga regió de Perside (després Fars).
Nou!!: Tabriz і Pèrsia · Veure més »
Pir Muhàmmad ibn Úmar Xaykh
Pir Muhammad Sultan o Pir Muhàmmad ibn Úmar Xaykh (1378-1410) fou un príncep timúrida fill d'Umar Xaikh i net de Tamerlà.
Nou!!: Tabriz і Pir Muhàmmad ibn Úmar Xaykh · Veure més »
Productor de cinema
Els productors de cinema són les persones o empreses encarregades dels aspectes organitzatius i econòmics de l'elaboració d'una pel·lícula.
Nou!!: Tabriz і Productor de cinema · Veure més »
Província de Fars
Ruïnes de Persèpolis Fars (Fârs) és una de les trenta-un províncies de l'Iran al sud del país, coneguda en època clàssica com Pèrsida (Perside) o Persis.
Nou!!: Tabriz і Província de Fars · Veure més »
Qara Qoyunlu
Els Kara Koyunlu o Qara Qoyunlu (‘els Xais Negres’) foren un grup o federació de tribus turcmanes que va governar a part de les actuals Iran, Turquia, l'Iraq, Armènia i l'Azerbaidjan del 1375 al 1468.
Nou!!: Tabriz і Qara Qoyunlu · Veure més »
Qara Yússuf
Qara Yússuf o Kara Yússuf de nom formal des de 1411 Abu-l Nasr Yusuf Bahadur (? - 13 de novembre de 1420) fou emir dels qara qoyunlu i sultà.
Nou!!: Tabriz і Qara Yússuf · Veure més »
Qazvín
Qazvín, també transcrit Qazwin, o Ghazvin, és una ciutat de l'l'Iran capital de la província de Qazvin.
Nou!!: Tabriz і Qazvín · Veure més »
Raixid-ad-Din
Soldats mongols al ''Jami al-Tawarikh'' de Raixid-ad-Din, 1430-1434 dC. Abu-l-Khayr Raixid-ad-Din Fadl-Al·lah ibn Imad-ad-Dawla al-Hamadhaní, més conegut com a Raixid-ad-Din Tabib, Raixid-ad-Din al-Hamadhaní o, simplement, com a Raixid-ad-Din (Hamadan, 1247 - Sultaniyya, 1318) va ser un metge persa musulmà d'origen jueu, escriptor, metge a Il-kanat Iran, i historiador, que va escriure una història universal en persa anomenada Jami at-Tawàrikh, considerada una peça clau de la historiografia mongòlica.
Nou!!: Tabriz і Raixid-ad-Din · Veure més »
Rawwàdides
miniatura La dinastia rawwàdida o dels rawwàdides, també coneguda per Banu Rawwad o Banu Rawad, nom original tot i que més tard a les fonts apareixen com a rawàdides o rawàdida es va originar de tribus àrabs azdites que es van establir a Tabriz i a Maragha i es van barrejar amb elements kurds.
Nou!!: Tabriz і Rawwàdides · Veure més »
Rayy
Rayy, Ray o Rey (Rayy) és una antiga ciutat iraniana de lostan o província de Teheran.
Nou!!: Tabriz і Rayy · Veure més »
Rússia
Rússia (Россия, Rossia) o Federació de Rússia (Рoсси́йская Федера́ция, Rossíiskaia Federàtsia,, abreujadament РФ, RF) és un estat transcontinental d'Euràsia.
Nou!!: Tabriz і Rússia · Veure més »
Regne d'Ormuz
El regne d'Ormuz, Hormuz o Ormus fou un estat musulmà que va existir com a feudatari dels muzaffàrides fins vers el 1300, com a feudatari de Kays fins vers el 1329, com independent del 1330 al 1514 i com a protectorat portuguès del 1514 al 1622.
Nou!!: Tabriz і Regne d'Ormuz · Veure més »
Ruhol·lah Khomeini
El seyyed Ruhol·lah Khomeini, àmpliament conegut com l'aiatol·là Khomeini (17 de maig del 1900 – 3 de juny del 1989), fou un clergue xiïta iranià i el dirigent espiritual de la revolució islàmica iraniana de 1979 que derrocà la monarquia de Mohammad Reza Pahlavi, el darrer Xa de Pèrsia.
Nou!!: Tabriz і Ruhol·lah Khomeini · Veure més »
Rustem ibn Úmar Xaykh
Rustem ibn Umar Shaykh o Rustam ibn Umar Shaykh (vers 1388 - 1424 o 1425) fou un príncep timúrida, net de Tamerlà i fill d'Umar Shaykh, mort el 7 de gener de 1394 i de Malikat Aga (morta el 1440) filla del kan de Mogulistan Khidr Khwadja Oghlan.
Nou!!: Tabriz і Rustem ibn Úmar Xaykh · Veure més »
Ruy González de Clavijo
Ruy González de Clavijo (+ 2 d'abril de 1412) fou un escriptor, viatger, historiador, explorador i diplomàtic castellà.
Nou!!: Tabriz і Ruy González de Clavijo · Veure més »
Ruyan
El Ruyan (en mazandarani رویان) fou un districte del nord de Pèrsia, a la costa de la mar Càspia, format per la part occidental del Mazanderan o Tabaristan.
Nou!!: Tabriz і Ruyan · Veure més »
Sahand
El Sahand (en persa سهند) és un gran estratovolcà, molt erosionat, que es troba a la província de l'Azerbaidjan Oriental, al nord-oest de l'Iran.
Nou!!: Tabriz і Sahand · Veure més »
Salmas
Salmas Shahpur/Shabur, Dīlman, Dīlmagān, Salmās o Salamas (àzeri meridional) és una ciutat de l'Iran a la província de l'Azerbaidjan Occidental.
Nou!!: Tabriz і Salmas · Veure més »
Samarcanda
Samarcanda és la segona ciutat més gran de l'Uzbekistan, a la província de Samarcanda, amb una població 412.300 (2005).
Nou!!: Tabriz і Samarcanda · Veure més »
Sarab
Sarab (en, romanitzat com Sarāb) és una ciutat capital del comtat de Sarab, província d'Azerbaidjan Oriental, Iran.
Nou!!: Tabriz і Sarab · Veure més »
Sayyid Ahmad Kasrawi Tabrizi
Sayyid Ahmad Kasrawi Tabrizi fou un historiador, lingüista i jurista iranià (persa àzeri).
Nou!!: Tabriz і Sayyid Ahmad Kasrawi Tabrizi · Veure més »
Sayyid Alí Muhàmmad
El Báb, nascut Alí Muhàmmad (Xiraz, 20 d'octubre de 1819 - Tabriz, 9 de juliol de 1850) va ser el fundador messiànic de la fe babí i una de les figures centrals de la fe bahá'í.
Nou!!: Tabriz і Sayyid Alí Muhàmmad · Veure més »
Sàjides
La dinastia sàjida o dels sàjides va governar l'Azerbaidjan, Arran i Armènia, nominalment com a emirs governadors del Califat Abbàssida del 889 al 929.
Nou!!: Tabriz і Sàjides · Veure més »
Semidesert
Zones semidesèrtiques càlides del món Zones semidesèrtiques fredes del món Un semidesert, zona semiàrida o clima d'estepa és una zona climàtica que a, grans trets, rep menys de 200 a 400 litres de precipitació anual.
Nou!!: Tabriz і Semidesert · Veure més »
Setembre
Representació del setembre al jardí de Belvedere, a Viena (Àustria) El setembre és el novè mes de l'any tant en el calendari gregorià com en el calendari julià, el tercer dels quatre mesos amb una durada de 30 dies i el quart dels cinc mesos amb menys de 31 dies.
Nou!!: Tabriz і Setembre · Veure més »
Solimà I el Magnífic
Solimà I (Trebisonda, 6 de novembre de 1494 - Szigetvár, Hongria, 7 de setembre de 1566) fou el desè soldà de l'Imperi Otomà (1520-1566).
Nou!!: Tabriz і Solimà I el Magnífic · Veure més »
Statu quo
Statu quo és un terme llatí que podem traduir com a «estat actual de les coses, situació en què es troben».
Nou!!: Tabriz і Statu quo · Veure més »
Sulduz
Sulduz (Süldüz, també Suldus, Selduz i Seldus) fou una tribu mongola establerta a Transoxiana i turquitzada.
Nou!!: Tabriz і Sulduz · Veure més »
Sultaniyya
Sultaniyya o Soltaniyeh (persa: سلطانيه, romanitzat com Solţānīyeh, Solţāneyyeh, Sultaniye, Sultaniya, Sultānīyeh i altres variacions; coneguda també com a Saīdīyeh) és una ciutat de l'Iran capital del districte de Soltaniyeh del comtat d'Abhar a la província de Zanjan.
Nou!!: Tabriz і Sultaniyya · Veure més »
Sunnisme
El sunnisme (literalment ‘gent de la tradició i la comunitat’, o simplement) és la branca principal de l'islam, representant gairebé el 90% dels musulmans.
Nou!!: Tabriz і Sunnisme · Veure més »
Tabriz
Tabriz (antigament en català Toris o Tauris) és una ciutat del nord-oest de l'Iran, capital de l'Azerbaidjan Meridional.
Nou!!: Tabriz і Tabriz · Veure més »
Tahmasp I
Tahmasp I (22 de febrer de 1514-14 de maig de 1576) va ser un xa de Pèrsia de la dinastia safàvida.
Nou!!: Tabriz і Tahmasp I · Veure més »
Tahmasp II
Moneda de Tahmasp II Tahmasp II (1704? – 1740) fou xa safàvida de Pèrsia (1722 - 1732).
Nou!!: Tabriz і Tahmasp II · Veure més »
Takhi-i-Hulagu
Takhi-i-Hulagu (el Tron d'Hulagu) fou un feu que va crear Tamerlà integrat per l'Azerbaidjan, Arran, Rayy, Xirvan, Gilan Mazanderan, Mughan, Derbent i Anatòlia, que el 1996 va concedir al seu fill Miran Xah, amb capital a Tabriz.
Nou!!: Tabriz і Takhi-i-Hulagu · Veure més »
Tamerlà
Tamerlà o Timur o Temur Lenk (Kish, prop de Samarcanda, suposadament el 9 d'abril de 1336 - Otrar, 18 de febrer de 1405) fou un conqueridor turcomongol que establí l'imperi dels timúrides.
Nou!!: Tabriz і Tamerlà · Veure més »
Tbilissi
Tbilissi (თბილისი,; Тбилиси, Tbilissi) també anomenada amb l'antic nom rus de Tiflis, és la capital de Geòrgia, situada a banda i banda del riu Mtkvari.
Nou!!: Tabriz і Tbilissi · Veure més »
Timúrides
Els timúrides foren un imperi musulmà d'origen turcomongol governat per la dinastia timúrida.
Nou!!: Tabriz і Timúrides · Veure més »
Tiridates II
Tiridates II fou rei d'Armènia des del 216 fins almenys el 238, potser fins al 252.
Nou!!: Tabriz і Tiridates II · Veure més »
Toghrul II
Tuğrul, Toghril o Toghrul II al-Dawla wa l-Din (1109 - tardor de 1134) fou sultà seljúcida fill del sultà Muhàmmad ibn Màlik-Xah i germà de Mahmud II ibn Muhàmmad ibn Màlik-Xah (1118 -1131).
Nou!!: Tabriz і Toghrul II · Veure més »
Toktamix
Toktamix (mitjans del - vers 1406) fou un guerrer mongol del llinatge de Genguis Khan per via de Jotxi.
Nou!!: Tabriz і Toktamix · Veure més »
Tractat de Turkmantxai
El tractat de Turkmantxai (Rus: Туркманчайский договор, Persa: عهدنامه ترکمنچای) fou un acord de pau negociat a Turkmantxai, al Caucas, al final de la guerra russopersa del 1826-1828 (amb derrota persa), pel qual els qajars (la dinastia persa) reconeixien la sobirania russa sobre els kanats de Nakhitxevan, Erevan i Talish amb les regions d'Ordubad i Mughan, establint el riu Aras (Araxes) com a frontera entre l'Imperi Rus i Pèrsia confirmant les disposicions del tractat de Gulistan.
Nou!!: Tabriz і Tractat de Turkmantxai · Veure més »
Transoxiana
La Transoxiana (literalment ‘més enllà de l'Oxus’) és una denominació històrica per a l'àrea geogràfica delimitada pels rius Amudarià (antigament Oxus) i Sirdarià, que incloïa la Sogdiana i part de la Bactriana, i que correspon bàsicament a l'Uzbekistan actual.
Nou!!: Tabriz і Transoxiana · Veure més »
Trebisonda
Situació de Trebisonda en un mapa de 1770 Trebisonda (en turc: Trabzon) és una ciutat de Turquia, situada a la costa del mar Negre, i capital de la província de Trebisonda.
Nou!!: Tabriz і Trebisonda · Veure més »
Tuluïdes
Tuluïdes són els descendents de Tului, el fill més jove de Genguis Khan, i que seguint la tradició mongola, va rebre l'ulus de la Mongòlia pròpia o dominis ancestrals.
Nou!!: Tabriz і Tuluïdes · Veure més »
Turcmans
Els turcmans és un terme col·lectiu que designa als pobles turcs nòmades de l'Àsia Central.
Nou!!: Tabriz і Turcmans · Veure més »
Turquia
Turquia (en turc: Türkiye), oficialment la República de Turquia (en turc: Türkiye Cumhuriyeti), és un estat eurasiàtic que ocupa la península d'Anatòlia al sud-oest d'Àsia, així com Tràcia als Balcans, regió del sud-est d'Europa.
Nou!!: Tabriz і Turquia · Veure més »
Ujan
Ujan o Awjan era una població i comarca situada a uns 50 km a l'est de Tabriz en direcció a Miyana, a la riba sud del riu Sarav.
Nou!!: Tabriz і Ujan · Veure més »
UNESCO
LOrganització de les Nacions Unides per a l'Educació, la Ciència i la Cultura (en francès: Organisation des Nations unies pour l'éducation, la science et la culture; en anglès: United Nations Educational, Scientific and Cultural Organization, UNESCO), fou establerta per les Nacions Unides el 1946 per promoure la col·laboració internacional en educació, ciència, cultura i comunicació.
Nou!!: Tabriz і UNESCO · Veure més »
Urmia
Urmia (també Uromieh, Uromiyeh, Oroomieh, Orumiyeh o Orumiye; persa: ارومیه, Àzeri: Urmu, اورمو), anteriorment entre 1935-1979 Rezaieh o Rezaiyeh (رضائیه) és una ciutat de l'Azerbaidjan Meridional, capital de l'Azerbaidjan Occidental (Iran), a la costa oest del llac Urmia.
Nou!!: Tabriz і Urmia · Veure més »
Uways ibn Hasan
Shaykh Uways ibn Hasan-i Buzurg o Uways I fou un emir jalayírida que va governar a l'Iraq central i del sud, i a l'Azerbaidjan i Pèrsia occidental del 1356 al 1374.
Nou!!: Tabriz і Uways ibn Hasan · Veure més »
Uzun Hasan
Abu Nasr Uzun Hasan ibn Ali ibn Kara Yoluk Uthman (1425 –1478) fou un emir dels turcmans Aq Qoyunlu (1454-1478).
Nou!!: Tabriz і Uzun Hasan · Veure més »
Van
Llac Van Van és una ciutat de Turquia a la costa est del llac Van, capital de la Província de Van.
Nou!!: Tabriz і Van · Veure més »
Xah Rukh (timúrida)
Xah Rukh, Xahrukh o Xah-Rukh (28 d'agost de 1377 - 13 de març de 1447) fou un sobirà timúrida, quart fill de Tamerlà del que es pot considerar successor a la seva mort el 18 de febrer de 1405.
Nou!!: Tabriz і Xah Rukh (timúrida) · Veure més »
Xaikh Ali Bahadur
Xaikh Ali Bahadur fou un amir de Tamerlà, un dels poc d'origen àrab que va tenir.
Nou!!: Tabriz і Xaikh Ali Bahadur · Veure més »
Xaikh Ibrahim
Xaikh Ibrahim (persa ابراهیم) fou el 33è xirvanxah de Shirvan (o Shirwan), que va regnar del 1382 al 1418.
Nou!!: Tabriz і Xaikh Ibrahim · Veure més »
Xaki
Xaki va ser una organització civil que treballava en la solidaritat i la denúncia de la vulneració de drets de ciutadans bascos en l'àmbit internacional.
Nou!!: Tabriz і Xaki · Veure més »
Xiisme
El xiisme (etimològicament de l'expressió, 'partit d'Alí' o 'facció d'Alí') és la segona variant més important de la fe islàmica després de la sunnita i abans del kharigisme, tot i que només representa entre un 10% i un 15% dels musulmans, la gran majoria iranians.
Nou!!: Tabriz і Xiisme · Veure més »
Xina
La Xina (en xinès simplificat 中国, en xinès tradicional 中國, en pinyin Zhōngguó, literalment 'el País del Mig') és un territori històric asiàtic d'orígens mil·lenaris que va ser un puntal de saviesa en l'antiguitat.
Nou!!: Tabriz і Xina · Veure més »
Xirvan
Xirvan era un territori equivalent a la moderna república de l'Azerbaidjan i el sud de Daguestan.
Nou!!: Tabriz і Xirvan · Veure més »
Yarsanisme
Tres membres de la fe yarsani o kakaki enfront d'un quadre amb el símbol de la fe a Sulaymaniyya, al Kurdistan, maig de 2007 El yarsanisme (‘Poble de la Veritat’) és una religió provinent d'una secta mística medieval eminentment kurda que hauria estat fundada vers el o XV a Hawraman per Sultan Sehak (Sàyyid Ishaq).
Nou!!: Tabriz і Yarsanisme · Veure més »
Yazd
Takyeh Amir Chakhmagh Yezd o Yazd (Persa: یزد, Yezd) és una ciutat de l'Iran central, capital de la província de Yazd o Yazd, i el centre de la cultura zoroastriana (al restaven unes 200 famílies a la ciutat i unes 640 a la comarca, practicant aquesta religió, en contacte amb els seus correligionaris de l'Índia, que a final de segle van augmenar arribant a entre 7 i 10.000).
Nou!!: Tabriz і Yazd · Veure més »
Yússuf ibn Abi-s-Saj
Abu-l-Qàssim Yússuf ibn Abi-s-Saj Diwdad, conegut com a Yússuf ibn Abi-s-Saj, fou emir de l'Azerbaidjan, Arran i Armènia del 901 al 928.
Nou!!: Tabriz і Yússuf ibn Abi-s-Saj · Veure més »
Ziyàrides
La dinastia ziyàrida o dels ziyàrides fou una nissaga de Tabaristan (i sovint Gurgan) d'origen daylamita que va existir del 928 al 1077.
Nou!!: Tabriz і Ziyàrides · Veure més »
1 de setembre
El primer de setembre és el dos-cents quaranta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents quaranta-cinquè en els anys de traspàs.
Nou!!: Tabriz і 1 de setembre · Veure més »
10 de desembre
El 10 de desembre és el tres-cents quaranta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents quaranta-cinquè en els anys de traspàs.
Nou!!: Tabriz і 10 de desembre · Veure més »
10 de juliol
El 10 de juliol és el cent noranta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el cent noranta-dosè en els anys de traspàs.
Nou!!: Tabriz і 10 de juliol · Veure més »
10 de novembre
El 10 de novembre o 10 de santandria és el tres-cents catorzè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents quinzè en els anys de traspàs.
Nou!!: Tabriz і 10 de novembre · Veure més »
1029
El 1029 (MXXIX) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.
Nou!!: Tabriz і 1029 · Veure més »
1054
Sense descripció.
Nou!!: Tabriz і 1054 · Veure més »
1058
Sense descripció.
Nou!!: Tabriz і 1058 · Veure més »
1071
Sense descripció.
Nou!!: Tabriz і 1071 · Veure més »
1100
Sense descripció.
Nou!!: Tabriz і 1100 · Veure més »
1101
Sense descripció.
Nou!!: Tabriz і 1101 · Veure més »
1104
Sense descripció.
Nou!!: Tabriz і 1104 · Veure més »
1111
Sense descripció.
Nou!!: Tabriz і 1111 · Veure més »
1112
L'any 1112 fou un any de traspàs començat en dilluns que forma part de l'edat mitjana.
Nou!!: Tabriz і 1112 · Veure més »
1120
Sense descripció.
Nou!!: Tabriz і 1120 · Veure més »
1121
Sense descripció.
Nou!!: Tabriz і 1121 · Veure més »
1122
El 1122 (MCXXII) fou un any comú de l'edat mitjana començat en diumenge.
Nou!!: Tabriz і 1122 · Veure més »
1131
;Resta del món.
Nou!!: Tabriz і 1131 · Veure més »
1132
El 1132 (MCXXXII) fou un any de traspàs començat en divendres pertanyent a l'edat mitjana.
Nou!!: Tabriz і 1132 · Veure més »
1139
El 1139 (MCXXXIX) fou un any comú començat en diumenge del calendari julià.
Nou!!: Tabriz і 1139 · Veure més »
1140
El 1140 (MCXL) fou un any comú començat en dilluns del calendari julià.
Nou!!: Tabriz і 1140 · Veure més »
1175
El 1175 (MCLXXV) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.
Nou!!: Tabriz і 1175 · Veure més »
1186
El 1186 (MCLXXXVI) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.
Nou!!: Tabriz і 1186 · Veure més »
1191
Sense descripció.
Nou!!: Tabriz і 1191 · Veure més »
12 de desembre
El 12 de desembre és el tres-cents quaranta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents quaranta-setè en els anys de traspàs.
Nou!!: Tabriz і 12 de desembre · Veure més »
12 de novembre
El 12 de novembre o 12 de santandria és el tres-cents setzè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents dissetè en els anys de traspàs.
Nou!!: Tabriz і 12 de novembre · Veure més »
12 de setembre
El 12 de setembre és el dos-cents cinquanta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents cinquanta-sisè en els anys de traspàs.
Nou!!: Tabriz і 12 de setembre · Veure més »
1205
Sense descripció.
Nou!!: Tabriz і 1205 · Veure més »
1206
Sense descripció.
Nou!!: Tabriz і 1206 · Veure més »
1207
Sense descripció.
Nou!!: Tabriz і 1207 · Veure més »
1220
Sense descripció.
Nou!!: Tabriz і 1220 · Veure més »
1221
Sense descripció.
Nou!!: Tabriz і 1221 · Veure més »
1222
Sense descripció.
Nou!!: Tabriz і 1222 · Veure més »
1224
Països Catalans.
Nou!!: Tabriz і 1224 · Veure més »
1225
L'any 1225 va ser un any normal dins del calendari julià, que va començar en dimecres.
Nou!!: Tabriz і 1225 · Veure més »
1230
El 1230 (MCCXXX) fou un any comú començat en dimarts del calendari julià.
Nou!!: Tabriz і 1230 · Veure més »
1231
Resum dels esdeveniments de l'any 1231.
Nou!!: Tabriz і 1231 · Veure més »
1263
El 1263 (MCCLXIII) fou un any comú començat en dilluns del calendari julià.
Nou!!: Tabriz і 1263 · Veure més »
1264
;Països Catalans.
Nou!!: Tabriz і 1264 · Veure més »
1289
Sense descripció.
Nou!!: Tabriz і 1289 · Veure més »
1294
Sense descripció.
Nou!!: Tabriz і 1294 · Veure més »
13 de juliol
El 13 de juliol és el cent noranta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el cent noranta-cinquè en els anys de traspàs.
Nou!!: Tabriz і 13 de juliol · Veure més »
13 de setembre
El 13 de setembre és el dos-cents cinquanta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents cinquanta-setè en els anys de traspàs.
Nou!!: Tabriz і 13 de setembre · Veure més »
1305
;Països Catalans.
Nou!!: Tabriz і 1305 · Veure més »
1317
El 1317 (MCCCXVII) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.
Nou!!: Tabriz і 1317 · Veure més »
1336
Sense descripció.
Nou!!: Tabriz і 1336 · Veure més »
1340
Una miniatura de la batalla de les '' Cròniques de Jean Froissart''.
Nou!!: Tabriz і 1340 · Veure més »
1359
Sense descripció.
Nou!!: Tabriz і 1359 · Veure més »
1377
Sense descripció.
Nou!!: Tabriz і 1377 · Veure més »
1405
El 1405 (MCDV) fou un any comú començat en dijous del calendari julià.
Nou!!: Tabriz і 1405 · Veure més »
1406
;Països catalans;Resta del món.
Nou!!: Tabriz і 1406 · Veure més »
1410
;Països Catalans.
Nou!!: Tabriz і 1410 · Veure més »
1420
El 1420 (MCDXX) fou un any de traspàs començat en dilluns del calendari julià.
Nou!!: Tabriz і 1420 · Veure més »
1421
;Països Catalans.
Nou!!: Tabriz і 1421 · Veure més »
1429
Països Catalans Resta del món.
Nou!!: Tabriz і 1429 · Veure més »
1430
Mapa d'Europa a l'any 1430.
Nou!!: Tabriz і 1430 · Veure més »
1431
;Països Catalans.
Nou!!: Tabriz і 1431 · Veure més »
1434
; Països Catalans; Resta del món.
Nou!!: Tabriz і 1434 · Veure més »
1467
; Països Catalans; Resta del món.
Nou!!: Tabriz і 1467 · Veure més »
1468
; Països Catalans.
Nou!!: Tabriz і 1468 · Veure més »
1477
El 1477 (MCDLXXVII) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.
Nou!!: Tabriz і 1477 · Veure més »
1490
Països Catalans.
Nou!!: Tabriz і 1490 · Veure més »
15 de juliol
El 15 de juliol és el cent noranta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el cent noranta-setè en els anys de traspàs.
Nou!!: Tabriz і 15 de juliol · Veure més »
15 de maig
El 15 de maig és el cent trenta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el cent trenta-sisè en els anys de traspàs.
Nou!!: Tabriz і 15 de maig · Veure més »
1500
Sense descripció.
Nou!!: Tabriz і 1500 · Veure més »
1514
;Països Catalans.
Nou!!: Tabriz і 1514 · Veure més »
1534
;Món: Enric VIII d'Anglaterra.
Nou!!: Tabriz і 1534 · Veure més »
1548
Sense descripció.
Nou!!: Tabriz і 1548 · Veure més »
1555
Sense descripció.
Nou!!: Tabriz і 1555 · Veure més »
1585
Làpida del monestir de Sant Pere de Besalú.
Nou!!: Tabriz і 1585 · Veure més »
1590
Sense descripció.
Nou!!: Tabriz і 1590 · Veure més »
1603
Sense descripció.
Nou!!: Tabriz і 1603 · Veure més »
1610
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Tabriz і 1610 · Veure més »
1612
Sense descripció.
Nou!!: Tabriz і 1612 · Veure més »
1618
Sense descripció.
Nou!!: Tabriz і 1618 · Veure més »
1635
; Països Catalans.
Nou!!: Tabriz і 1635 · Veure més »
1639
Entrada al castell de Salses;Països Catalans.
Nou!!: Tabriz і 1639 · Veure més »
1722
Llinda de Cal Pauet de l'Espunyola.
Nou!!: Tabriz і 1722 · Veure més »
1723
;Països catalans;Resta del món.
Nou!!: Tabriz і 1723 · Veure més »
1724
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Tabriz і 1724 · Veure més »
1727
Sense descripció.
Nou!!: Tabriz і 1727 · Veure més »
1729
;Països Catalans.
Nou!!: Tabriz і 1729 · Veure més »
1732
Sense descripció.
Nou!!: Tabriz і 1732 · Veure més »
1733
Resum dels esdeveniments de l'any 1733.
Nou!!: Tabriz і 1733 · Veure més »
1734
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Tabriz і 1734 · Veure més »
1736
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Tabriz і 1736 · Veure més »
1747
Làpida del monestir de Sant Pere de Besalú;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Tabriz і 1747 · Veure més »
1756
;Països Catalans.
Nou!!: Tabriz і 1756 · Veure més »
1780
Sense descripció.
Nou!!: Tabriz і 1780 · Veure més »
1790
Sense descripció.
Nou!!: Tabriz і 1790 · Veure més »
1798
;Països Catalans.
Nou!!: Tabriz і 1798 · Veure més »
1799
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Tabriz і 1799 · Veure més »
18 de juny
El 18 de juny és el cent seixanta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el cent setantè en els anys de traspàs.
Nou!!: Tabriz і 18 de juny · Veure més »
1827
;Països Catalans.
Nou!!: Tabriz і 1827 · Veure més »
1828
Sense descripció.
Nou!!: Tabriz і 1828 · Veure més »
1830
;Països Catalans.
Nou!!: Tabriz і 1830 · Veure més »
1831
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Tabriz і 1831 · Veure més »
1842
;Països Catalans: Espartero a Barcelona.
Nou!!: Tabriz і 1842 · Veure més »
1850
Plànol de Barcelona, l'any 18503 de novembre, Barcelona: Comença a funcionar el Teatre Odeon, al carrer de l'Hospital, número 45.
Nou!!: Tabriz і 1850 · Veure més »
1880
;Països Catalans.
Nou!!: Tabriz і 1880 · Veure més »
1895
;Països Catalans:;Resta del món.
Nou!!: Tabriz і 1895 · Veure més »
19 d'abril
El 19 d'abril és el cent novè dia de l'any del calendari gregorià i el cent desè en els anys de traspàs.
Nou!!: Tabriz і 19 d'abril · Veure més »
1908
;Països Catalans.
Nou!!: Tabriz і 1908 · Veure més »
1909
;Països Catalans.
Nou!!: Tabriz і 1909 · Veure més »
1911
;Països Catalans.
Nou!!: Tabriz і 1911 · Veure més »
1914
Europa l'any 1914. Les potències en lletra majúscula.
Nou!!: Tabriz і 1914 · Veure més »
1915
;Països Catalans.
Nou!!: Tabriz і 1915 · Veure més »
1917
;Països Catalans.
Nou!!: Tabriz і 1917 · Veure més »
1918
1918 (MCMXVIII) fon un any normal dels calendaris gregorià i julià, començat un dimarts i marcat per la fi de la Primera Guerra Mundial.
Nou!!: Tabriz і 1918 · Veure més »
1919
1919 (MCMXIX) fon un any normal dels calendaris gregorià i julià, començat un dimecres.
Nou!!: Tabriz і 1919 · Veure més »
1920
Estació del Nord de Terrassa el '''1920'''.
Nou!!: Tabriz і 1920 · Veure més »
1941
;Països Catalans.
Nou!!: Tabriz і 1941 · Veure més »
1946
;Països Catalans.
Nou!!: Tabriz і 1946 · Veure més »
1979
1979 (MCMLXXIX) fon un any començat en dilluns.
Nou!!: Tabriz і 1979 · Veure més »
2010
L'any 2010 fou un any normal començat en divendres en el calendari gregorià.
Nou!!: Tabriz і 2010 · Veure més »
216
El 216 (CCXVI) fou un any de traspàs començat en dilluns del calendari julià.
Nou!!: Tabriz і 216 · Veure més »
22 de febrer
El 22 de febrer és el cinquanta-tresè dia de l'any del calendari gregorià.
Nou!!: Tabriz і 22 de febrer · Veure més »
23 d'agost
El 23 d'agost és el dos-cents trenta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents trenta-sisè en els anys de traspàs.
Nou!!: Tabriz і 23 d'agost · Veure més »
23 de juny
El 23 de juny és el cent setanta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el cent setanta-cinquè en els anys de traspàs.
Nou!!: Tabriz і 23 de juny · Veure més »
238
Sense descripció.
Nou!!: Tabriz і 238 · Veure més »
24 d'octubre
El 24 d'octubre és el dos-cents noranta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents noranta-vuitè en els anys de traspàs.
Nou!!: Tabriz і 24 d'octubre · Veure més »
25 d'agost
El 25 d'agost és el dos-cents trenta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents trenta-vuitè en els anys de traspàs.
Nou!!: Tabriz і 25 d'agost · Veure més »
252
El 252 foun un any de traspàs iniciat en dijous de l'edat antiga.
Nou!!: Tabriz і 252 · Veure més »
27 d'octubre
El 27 d'octubre és el tres-centè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents unè en els anys de traspàs.
Nou!!: Tabriz і 27 d'octubre · Veure més »
27 de juliol
El 27 de juliol és el dos-cents vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents novè en els anys de traspàs.
Nou!!: Tabriz і 27 de juliol · Veure més »
27 de setembre
El 27 de setembre és el dos-cents setantè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents setanta-unè en els anys de traspàs.
Nou!!: Tabriz і 27 de setembre · Veure més »
28 d'agost
El 28 d'agost és el dos-cents quarantè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents quaranta-unè en els anys de traspàs.
Nou!!: Tabriz і 28 d'agost · Veure més »
28 de febrer
El 28 de febrer és el cinquanta-novè dia de l'any del calendari gregorià.
Nou!!: Tabriz і 28 de febrer · Veure més »
28 de juliol
El 28 de juliol és el dos-cents novè dia de l'any del calendari gregorià i el cent dos-cents desè en els anys de traspàs.
Nou!!: Tabriz і 28 de juliol · Veure més »
28 de maig
El 28 de maig és el cent quaranta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el cent quaranta-novè en els anys de traspàs.
Nou!!: Tabriz і 28 de maig · Veure més »
29 d'abril
El 29 d'abril és el cent dinovè dia de l'any del calendari gregorià i el cent deuè en els anys de traspàs.
Nou!!: Tabriz і 29 d'abril · Veure més »
29 d'octubre
El 29 d'octubre és el tres-cents dosè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents tresè en els anys de traspàs.
Nou!!: Tabriz і 29 d'octubre · Veure més »
29 de maig
El 29 de maig és el cent quaranta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el cent cinquantè en els anys de traspàs.
Nou!!: Tabriz і 29 de maig · Veure més »
3 d'agost
El 3 d'agost és el dos-cents quinzè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents setzè en els anys de traspàs.
Nou!!: Tabriz і 3 d'agost · Veure més »
30 d'abril
El 30 d'abril és el cent vintè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vint-i-unè en els anys de traspàs.
Nou!!: Tabriz і 30 d'abril · Veure més »
31 de desembre
El 31 de desembre és el tres-cents seixanta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents seixanta sisè dia de l'any en els anys de traspàs.
Nou!!: Tabriz і 31 de desembre · Veure més »
31 de gener
El 31 de gener és el trenta-unè dia de l'any del calendari gregorià.
Nou!!: Tabriz і 31 de gener · Veure més »
387
Sense descripció.
Nou!!: Tabriz і 387 · Veure més »
6 de gener
El 6 de gener és el sisè dia de l'any del calendari gregorià.
Nou!!: Tabriz і 6 de gener · Veure més »
759
Sense descripció.
Nou!!: Tabriz і 759 · Veure més »
791
El 791 (DCCXCI) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.
Nou!!: Tabriz і 791 · Veure més »
8 de juliol
El 8 de juliol és el cent vuitanta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el cent norantè en els anys de traspàs.
Nou!!: Tabriz і 8 de juliol · Veure més »
9 de juliol
El 9 de juliol és el cent norantè dia de l'any del calendari gregorià i el cent noranta-unè en els anys de traspàs.
Nou!!: Tabriz і 9 de juliol · Veure més »
938
Sense descripció.
Nou!!: Tabriz і 938 · Veure més »
942
El 942 (CMXLII) fou un any comú iniciat en dissabte pertanyent a l'edat mitjana.
Nou!!: Tabriz і 942 · Veure més »
943
El 943 (CMXLIII) fou un any comú començat en diumenge del calendari julià.
Nou!!: Tabriz і 943 · Veure més »
949
Sense descripció.
Nou!!: Tabriz і 949 · Veure més »
960
El 960 (CMLX) fou un any de traspàs començat en diumenge del calendari julià.
Nou!!: Tabriz і 960 · Veure més »
978
Sense descripció.
Nou!!: Tabriz і 978 · Veure més »
