Taula de continguts
59 les relacions: Abaqa, Abu Said Bahadur Khan, Abu Said Khan, Adam, Alà-ad-Din Juwayní, Alcorà, Antioquia de l'Orontes, Apotecari, Dinastia timúrida, Encyclopædia Iranica, Escriptor, Església d'Orient, Franc, Geòrgia, Genguis Khan, Gran Visir, Hamadan, Hülegü, Historiador, Il-kanat, Imperi Aquemènida, Imperi Mongol, Imperi Otomà, Islam, Italians, Jami at-Tawàrikh, Joseph Needham, Jueus, Kan, Llengües sinítiques, Mahmud Ghazan, Mariner, Martí d'Opava, Mesquita, Metge, Miran Xah, Mongke, Mongol, Oljeitu, Orde dels Predicadors, Persa, Perses, Província d'Hamadan, Qazvín, Raixid-ad-Din (desambiguació), Rashid al-Din (desambiguació), Regne Armeni de Cilícia, Renaixement, Scriptorium, Sultaniyya, ... Ampliar l'índex (9 més) »
Abaqa
Abaqa (1234 - 1282) fou el segon kan mongol de Pèrsia (il-kan), successor del seu pare Hulegu.
Veure Raixid-ad-Din і Abaqa
Abu Said Bahadur Khan
Abu-Saïd Bahadur-Khan (Ujan, 2 de juny de 1305-Karabagh, 30 de novembre de 1335), fou el novè Il-kan de Pèrsia, fill i successor d'Oljeitu, i la seva mare era Hajji Khatun.
Veure Raixid-ad-Din і Abu Said Bahadur Khan
Abu Said Khan
Abu-Saïd Khan ibn Kotxkunju fou kan uzbek xibànida de Transoxiana (1530-1533), cosí de Muhàmmad Xaibani (1500-1510) i besnet del timúrida Ulugh Beg (1405-1449) per línia femenina.
Veure Raixid-ad-Din і Abu Said Khan
Adam
Adam (‘tel·lúric’) fou el primer home, segons el Gènesi, i com a tal el veneren el judaisme, el cristianisme, l'islam i altres religions menors.
Veure Raixid-ad-Din і Adam
Alà-ad-Din Juwayní
Alà-ad-Din Atà-Màlik ibn Muhàmmad (al-)Juwayní, més conegut senzillament com a Alà-ad-Din Juwayní (1226-1283) fou un governador i historiador persa.
Veure Raixid-ad-Din і Alà-ad-Din Juwayní
Alcorà
LAlcorà (‘lectura en veu alta’, ‘recitació’, ‘predicació’) és el llibre sagrat de l'islam.
Veure Raixid-ad-Din і Alcorà
Antioquia de l'Orontes
Antioquia fou la capital de l'Imperi Selèucida i més tard capital regional de l'Imperi Romà i l'Imperi Romà d'Orient.
Veure Raixid-ad-Din і Antioquia de l'Orontes
Apotecari
Apotecari per Jost Amman i Hans Sachs, 1568 Els apotecaris i apotecàries foren els precursors dels farmacèutics.
Veure Raixid-ad-Din і Apotecari
Dinastia timúrida
La dinastia timúrida (txagatai: تیموریان), autodenominada com Gurkani (txagatai: گورکانیان, Küregen), foren una dinastia musulmana sunnita o clan d'origen turcomongol descendent del conqueridor Tamerlà.
Veure Raixid-ad-Din і Dinastia timúrida
Encyclopædia Iranica
LEncyclopædia Iranica és un projecte de la Universitat de Colúmbia començat el 1973 amb la intenció de crear una enciclopèdia en llengua anglesa sobre la història, cultura i civilització dels pobles irànics des de la Prehistòria a l'actualitat.
Veure Raixid-ad-Din і Encyclopædia Iranica
Escriptor
Segell commemoratiu d'Anton Txèkhov Un escriptor o escriptora és una persona que es dedica a la composició literària.
Veure Raixid-ad-Din і Escriptor
Església d'Orient
LEsglésia d'Orient, Església de Mesopotàmia o Església de Pèrsia va ser una de les primeres esglésies cristianes.
Veure Raixid-ad-Din і Església d'Orient
Franc
El franc és el nom de diverses unitats monetàries.
Veure Raixid-ad-Din і Franc
Geòrgia
Geòrgia (საქართველო, transcrit Sakàrtvelo i pronunciat) és un estat de l'Europa de l'Est.
Veure Raixid-ad-Din і Geòrgia
Genguis Khan
Genguis Khan, de nom Temujin (c. 1162-1227), fou el primer emperador mongol.
Veure Raixid-ad-Din і Genguis Khan
Gran Visir
El Gran Visir concedint audiència ''sota la cúpula'' Gran Visir, en Turc Sadr-ı Azam o Sadrazam (en Otomà: صدر اعظمor وزیر اعظم), deriva de la paraula persa visir (وزير).
Veure Raixid-ad-Din і Gran Visir
Hamadan
Mausoleu de la ciutat Hamadan o Hamadhan (assiri: Abdadana;;;, Ecbàtana) és una ciutat de l'Iran situada en una plana al sud de la muntanya Alwand.
Veure Raixid-ad-Din і Hamadan
Hülegü
Hülegü amb la reina Doquz Khatun Hulegu o Hülegü Khan (?, 1217 - Maragha, l'Iran, 8 de febrer de 1265) fou el primer il-kan de Pèrsia (1256-1265).
Veure Raixid-ad-Din і Hülegü
Historiador
Un historiador és un professional o expert sobre l'estudi de la història, que recopila dades del passat, les estudia i les transmet.
Veure Raixid-ad-Din і Historiador
Il-kanat
Lil-kanat va ser un kanat mongol establert a Pèrsia al, fruit de les campanyes de Genguis Khan a Khwarizm durant els anys 1219-1224.
Veure Raixid-ad-Din і Il-kanat
Imperi Aquemènida
LImperi Aquemènida o dels aquemènides fou el primer i més extens imperi dels perses, el qual es va estendre pels territoris dels actuals estats de l'Iran, l'Iraq, el Turkmenistan, l'Afganistan, l'Uzbekistan, Turquia, Xipre, Síria, el Líban, Israel-Palestina i Egipte.
Veure Raixid-ad-Din і Imperi Aquemènida
Imperi Mongol
L'Imperi Mongol, fundat per Genguis Khan al, va ser l'imperi contigu més extens, és a dir, el que més superfície seguida ha controlat al llarg de la història.
Veure Raixid-ad-Din і Imperi Mongol
Imperi Otomà
L'Imperi Otomà (1299-1923) va ser un estat multiètnic i multiconfessional governat per la Dinastia d'Osman, la forma catalanitzada històrica de la qual dona otomà.
Veure Raixid-ad-Din і Imperi Otomà
Islam
La Kaba, a la Meca, és el punt central de l'islam vers el qual tots els fidels del món s'orienten per pregar Lislam ('submissió ')Entrada Islam a Encarta ® 2007.
Veure Raixid-ad-Din і Islam
Italians
Els italians són un grup ètnic del sud d'Europa que comparteixen una cultura comuna i parlen italià com a llengua materna.
Veure Raixid-ad-Din і Italians
Jami at-Tawàrikh
Jami at-Tawàrikh —en àrab جامع التواريخ, Jāmiʿ at-tawārīkh— o Compendi de cròniques és una crònica escrita pel metge i historiador persa Raixid-ad-Din (1247 - 1318), que explica els fets transcorreguts des d'Adam fins al.
Veure Raixid-ad-Din і Jami at-Tawàrikh
Joseph Needham
Noel Joseph Terence Montgomery Needham CH FRS, FBA (Londres, 9 de desembre de 1900 - Cambridge, 24 de març de 1995), també conegut com a Li Yuese (xinès tradicional 李約瑟, simplificat 李约瑟, pinyin Lǐ Yuēsè Wade-Giles Li Yüeh-Sê) va ser un bioquímic britànic, però fou més conegut en la seva faceta d'historiador preeminent de la ciència i la tecnologia a la Xina.
Veure Raixid-ad-Din і Joseph Needham
Jueus
Els jueus (en hebreu: יְהוּדִים, Yëhûdim; i en jiddisch: ייִד, Yid), també coneguts com a poble jueu són una nació i un grup etnoreligiós que es van originar en els israelites o hebreus de l'antic proper orient.
Veure Raixid-ad-Din і Jueus
Kan
Kan, en català medieval ca o can, és un títol equivalent a sobirà utilitzat originàriament per les hordes turques i mongòliques i després per algunes autoritats islàmiques.
Veure Raixid-ad-Din і Kan
Llengües sinítiques
El que es coneix generalment per xinès és un grup d'idiomes (llengües sinítiques) que pertany a la família de llengües sinotibetanes. Encara que la majoria de xinesos veuen les varietats parlades com un mateix idioma, les variacions en la llengua parlada són comparables a les diferències entre les llengües romàniques (per exemple, el català i el francès), i aquesta identificació alguns lingüistes i sinologistes la consideren inapropiada.
Veure Raixid-ad-Din і Llengües sinítiques
Mahmud Ghazan
Ghazan als braços del seu pare Arghun i el seu avi Abaqa Ghazan i esposa la cort date.
Veure Raixid-ad-Din і Mahmud Ghazan
Mariner
''Des del port de Copenhagen I'' (Albert Edelfelt, ''c.'' 1890) Detall de Jaume Ferrer a l'Atles Català (1375) Un mariner és una persona que es dedica a una professió relativa al mar a bord d'un vaixell i que desenvolupa les tasques necessàries per al bon estat de navegació.
Veure Raixid-ad-Din і Mariner
Martí d'Opava
Martí d'Opava, Martinus Oppaviensis, Martin von Troppau o Martinus Polonus fou un cronista dominic del.
Veure Raixid-ad-Din і Martí d'Opava
Mesquita
Solimà I a Istanbul, en 1890. Històricament i tradicional, el minaret no és un element essencial de l'edifici. Mesquita a l'antiga Batavia, barri de Pekodjan, 1910-1921 Una mesquita o mosquea (de l', ‘oratori’, possiblement a través de l'armeni mzkiṭ, en el primer cas, i de l'italià moschea, en el segon) és el temple de la religió islàmica.
Veure Raixid-ad-Din і Mesquita
Metge
''El doctor i el seu pacient'' (segle XVII) de Jan Havicksz Steen. Un metge (en femení, metja o metgessa) és un professional que practica la medicina i que intenta mantenir i recuperar la salut humana mitjançant l'estudi, el diagnòstic i el tractament de la malaltia o lesió del pacient.
Veure Raixid-ad-Din і Metge
Miran Xah
Muizz al-Din Miran Xah (?, 1366 o 1367 - Tabriz, 16 d'abril de 1408) —en persa میران شاہ— fou un príncep timúrida, fill de Tamerlà i de la concubina Mengliçek.
Veure Raixid-ad-Din і Miran Xah
Mongke
Mongke (1208 - 1259) fou el quart kakhan dels mongols, net de Genguis Khan, fill de Tului i de Sorgaqtani i germà de Khublai Khan i de Hulegu.
Veure Raixid-ad-Din і Mongke
Mongol
El mongol és una llengua mongòlica dins de l'encara hipotètica família de llengües altaiques.
Veure Raixid-ad-Din і Mongol
Oljeitu
Mausoleu Oljeitu, Oldjeytu, Oldjeitu, Oljeytu, Öljaitü, Olcayto o Uljeitu —en mongol Өлзийт Хаан— de nom complet Ghiyath al-Din Muhammad Karbanda, després Khudabanda que vol dir 'home de Déu', Oljeitu Sultan —en persa محمد خدابنده - اولجایتو) — fou el vuitè kan il-kànida de Pèrsia del 1304 al 1316.
Veure Raixid-ad-Din і Oljeitu
Orde dels Predicadors
Lorde dels Predicadors (Ordo Praedicatorum), coneguts popularment com a dominics o dominicans, és un orde mendicant fundat per Sant Domènec de Guzmán a Tolosa, a Occitània.
Veure Raixid-ad-Din і Orde dels Predicadors
Persa
El persa o farsi és una llengua indoeuropea parlada a Iran, Afganistan (oficialment conegut com a persa Dari des del 1958, per raons polítiques), Tadjikistan (on es coneix oficialment com a tadjik des de l'època soviètica), Uzbekistan, Bahrain, Iraq, Azerbaidjan, Armènia, Geòrgia, el sud de Rússia i estats veïns que han estat sota la influència persa.
Veure Raixid-ad-Din і Persa
Perses
miniatura Els perses van ser una branca del poble ari establert a l'Altiplà Iranià, que vivia a la província coneguda per Persis.
Veure Raixid-ad-Din і Perses
Província d'Hamadan
La província de Hamadan és una de les 31 divisions administratives de l'Iran, al centre del país, amb 19.546 km² i uns dos milions d'habitants (48% rural i 51% urbana, estimats 1.758.268 habitants el 2011).
Veure Raixid-ad-Din і Província d'Hamadan
Qazvín
Qazvín, també transcrit Qazwin, o Ghazvin, és una ciutat de l'l'Iran capital de la província de Qazvin.
Veure Raixid-ad-Din і Qazvín
Raixid-ad-Din (desambiguació)
* Raixid-ad-Din, historiador persa.
Veure Raixid-ad-Din і Raixid-ad-Din (desambiguació)
Rashid al-Din (desambiguació)
* Rashid-al-Din Hamadani, historiador persa.
Veure Raixid-ad-Din і Rashid al-Din (desambiguació)
Regne Armeni de Cilícia
El Regne Armeni de Cilícia, conegut igualment com a Armènia Cilícia, Petita Armènia o Armènia Menor i originàriament com a Principat Armeni de Cilícia, fou un estat fundat a Cilícia durant l'alta edat mitjana per armenis que fugien de la invasió seljúcida d'Armènia.
Veure Raixid-ad-Din і Regne Armeni de Cilícia
Renaixement
Home Vitruvià, estudi de les mesures humanes, de Leonardo da Vinci Santa Maria del Fiore, amb la cúpula dissenyada per Brunelleschi El Renaixement o Renaiximent és una època artística, i per extensió cultural, que marca el pas de l'edat mitjana a l'edat moderna abastant els segles XV i XVI, caracteritzats per un esforç per reviure i superar idees i assoliments de l'antiguitat clàssica.
Veure Raixid-ad-Din і Renaixement
Scriptorium
Aquesta miniatura del segle XV de Jean Miélot (mort el 1472)Cf Christopher De Hamel, '' Scribe and Illuminators '', Toronto: U Toronto Press, 1992, pàg. 36. representa el mateix autor treballant, precisament mentre compila els seus '' Miracles de Nostre Dame '', en els quals aquesta miniatura apareix.
Veure Raixid-ad-Din і Scriptorium
Sultaniyya
Sultaniyya o Soltaniyeh (persa: سلطانيه, romanitzat com Solţānīyeh, Solţāneyyeh, Sultaniye, Sultaniya, Sultānīyeh i altres variacions; coneguda també com a Saīdīyeh) és una ciutat de l'Iran capital del districte de Soltaniyeh del comtat d'Abhar a la província de Zanjan.
Veure Raixid-ad-Din і Sultaniyya
Tabriz
Tabriz (antigament en català Toris o Tauris) és una ciutat del nord-oest de l'Iran, capital de l'Azerbaidjan Meridional.
Veure Raixid-ad-Din і Tabriz
Tamerlà
Tamerlà o Timur o Temur Lenk (Kish, prop de Samarcanda, suposadament el 9 d'abril de 1336 - Otrar, 18 de febrer de 1405) fou un conqueridor turcomongol que establí l'imperi dels timúrides.
Veure Raixid-ad-Din і Tamerlà
Visir
Retrat de Sokollu Mehmet Paşa, gran visir de Solimà el Magnífic, de Selim II i de Murad III Un visir (del turc vezir, i aquest de l'àrab, literalment ‘el que du una càrrega’) és un terme comú a molts països islàmics que designa un alt càrrec polític (o de vegades religiós) que actua com a conseller o ministre d'un monarca normalment també islàmic com ara califes, emirs, màliks o sultans.
Veure Raixid-ad-Din і Visir
Xina
La Xina (en xinès simplificat 中国, en xinès tradicional 中國, en pinyin Zhōngguó, literalment 'el País del Mig') és un territori històric asiàtic d'orígens mil·lenaris que va ser un puntal de saviesa en l'antiguitat.
Veure Raixid-ad-Din і Xina
1247
Castell de Benacantil En la primavera de l'any 1247 (any 645 de l'hègira) el rais d'al-Laqant, Zayyan ibn Mardanix, abandona la medina via mar pel port de Baver, rumb a l'exili a Kairuan (califat d'Ifríqiya).
Veure Raixid-ad-Din і 1247
1251
1251 (MCCLI) fon un any començat en diumenge segons el calendari julià, corresponent a l'any 700 del calendari armeni.
Veure Raixid-ad-Din і 1251
1259
El 1259 (MCCLIX) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.
Veure Raixid-ad-Din і 1259
13 de juliol
El 13 de juliol és el cent noranta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el cent noranta-cinquè en els anys de traspàs.
Veure Raixid-ad-Din і 13 de juliol
1312
El 1312 (MCCCXII) fou un any de traspàs començat en dilluns segons el calendari gregorià.
Veure Raixid-ad-Din і 1312
També conegut com Raixid al-Din, Raixid-ad-Din Tabib, Raixid-ad-Din al-Hamadhaní, Rashid al-Din, Rashid-al-Din Hamadani, Rashid-al-Din al-Hamadani.