Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Descarregar
Accés més ràpid que el navegador!
 

Xiisme

Índex Xiisme

El xiisme (en àrab الشيعة, ax-xīʿa, etimològicament de l'expressió "شيعة علي", "xī'at 'Alī", "partit d'Alí" o "facció d'Alí") és la segona variant més important de la fe islàmica després de la sunnita i abans del kharigisme, tot i que només representa entre un 10% i un 15% dels musulmans, la gran majoria iranians.

131 les relacions: Abu-Bakr as-Siddiq, Aceh, Afganistan, Agència Central d'Intel·ligència, Ahl al-Bayt, Aixura, Al Saüd, Al-Hàssan al-Askarí, Al-Hàssan ibn Alí, Al-Mustànsir (abbàssida), Alauites, Alí an-Naqí, Alí ar-Ridà, Alí ibn Abi-Tàlib, Alí Zayn-al-Abidín, Alcorà, Alevis, Alides, Alts del Golan, Aràbia Saudita, Úmar ibn al-Khattab, Azerbaidjan, Índia, Bahrain, Batalla de Karbala, Batalla de Siffín, Bohores, Califa, Califat abbàssida, Califat fatimita, Càrmata, Clergat, Commemoració del martiri de Fàtima, Daylamites, Déu, Dhu-l-hijja, Drusos, Emirats Àrabs Units, Esoterisme, Fàtima az-Zahrà, Festa del sacrifici, Guerra freda islàmica, Haiximita, Hajj, Hamdan Qàrmat ibn al-Àixath, Hàssan II d'Alamut, Hussayn ibn Alí, Id al-Fitr, Iemen, Imam, ..., Imam xiïta, Imamat, Imamisme, Imamzada, Indonèsia, Iran, Iraq, Islam, Ismaïlisme, Israel, Jafarisme, Jàfar as-Sàdiq, Kano, Kaysaniyya, Kharigisme, Khattabiyya, Khodja, Khurramiyya, Kuwait, Líban, Mahoma, Màwlid an-Nabí, Medina, Mesquita, Muàwiya ibn Abi-Sufyan, Muhàmmad al-Bàqir, Muhàmmad al-Mahdí, Muhàmmad ibn al-Hanafiyya, Muhàmmad Jawad at-Taqí, Muhàrram, Mul·là, Muslimiyya, Mussa al-Kàdhim, Mustalites, Najran, National Geographic Society, Nizar ibn al-Mustansir, Nizarisme, Nurbakhshiyya, Ocultació, Oman, Omeies, Orient Pròxim, Pakistan, Pilars de l'islam, Primer califat, Primera fitna, Qatar, Rabí al-àwwal, Ramadà, Rawandiyya, República Àrab Siriana, Sahaba, Secta dels assassins, Segle VIII, Sermó, Sumatra, Sunna, Sunnisme, The World Factbook, Turquia, Ubayd-Al·lah al-Mahdí, Ulema, Uthman ibn Affan, Xafiisme, Xawwal, Zaidisme, Zayd ibn Alí ibn al-Hussayn ibn Alí ibn Abi-Tàlib, 632, 661, 680, 681, 683, 687, 740, 762, 765, 768, 770, 800, 874. Ampliar l'índex (81 més) »

Abu-Bakr as-Siddiq

Abu-Bakr as-Siddiq —en àrab ابو بكر الصديق, Abū Bakr aṣ-Ṣiddīq— (la Meca, vers 573 - Medina, el 23 d'agost de 634) va ser un dels primers conversos a l'islam i un dels principals seguidors del profeta Mahoma.

Nou!!: Xiisme і Abu-Bakr as-Siddiq · Veure més »

Aceh

Aceh (transcripció fonètica:, pronunciat aproximadament atgè) o Atjeh és una província d'Indonèsia (daerah istimewa), localitzada a l'extrem septentrional de l'illa de Sumatra.

Nou!!: Xiisme і Aceh · Veure més »

Afganistan

L'Afganistan és una república islàmica de l'Àsia Central, a l'altiplà iranià, a la zona de transició entre l'Himàlaia i les regions de la mar Càspia.

Nou!!: Xiisme і Afganistan · Veure més »

Agència Central d'Intel·ligència

L'Agència Central d'Intel·ligència (en anglès, Central Intelligence Agency), més coneguda com a CIA per les seves sigles en anglès, és l'agència governamental dels Estats Units encarregada de la recopilació, l'anàlisi i l'ús de la informació a l'exterior del país, ja sigui sobre governs, grups, corporacions o individus que puguin afectar la seguretat nacional del país, o dels seus interessos econòmics o geoestratègics. La seu central de la CIA es troba a Langley, Virgínia.

Nou!!: Xiisme і Agència Central d'Intel·ligència · Veure més »

Ahl al-Bayt

LAhl al-Bayt o la Gent de la Casa del Profeta —en àrab أهل البيت, Ahl al-Bayt, literalment «la Gent (o Família) de la Casa»— és una expressió islàmica que designa els components de la família del profeta Muhàmmad.

Nou!!: Xiisme і Ahl al-Bayt · Veure més »

Aixura

LAixura (en àrab عاشوراء, ʿĀxūrāʾ) és una festivitat musulmana que se celebra el dia 10 del mes de muhàrram.

Nou!!: Xiisme і Aixura · Veure més »

Al Saüd

Salman, actual rei de l'Aràbia Saudita i cap de la casa dels Saüd La família Al Saüd —en àrab آل سعود, Āl Suʿūd—, la casa dels Saüd o la dinastia saudita és la dinastia a la qual pertany la família reial de l'Aràbia Saudita.

Nou!!: Xiisme і Al Saüd · Veure més »

Al-Hàssan al-Askarí

Abu-Muhàmmad al-Hàssan ibn Alí —en àrab أبو محمد الحسن بن علي, Abū Muḥammad al-Ḥasan ibn ʿAlī— (Medina vers 846 - Samarra, 1 de gener de 874), més conegut com a Al-Hàssan al-Askarí (en àrab الحسن العسكري, al-Ḥasan al-ʿAskarī), fou l'onzè imam dels xiïtes duodecimans, conegut també com a as-Sàmit, al-Hadí, az-Zakí i altres sobrenoms.

Nou!!: Xiisme і Al-Hàssan al-Askarí · Veure més »

Al-Hàssan ibn Alí

(Al-)Hàssan ibn Alí ibn Abi-Tàlib —en àrab الحسن بن علي بن أﺑﻲ طالب, al-Ḥasan ibn ʿAlī ibn Abī Ṭālib— (c. 625 - c. 670) fou un nét del profeta Mahoma, fill d'Alí ibn Abi-Tàlib i Fàtima az-Zahrà, membre de l'Ahl al-Bayt, la Casa de Muhàmmad, i de l'Ahl al-Kissà i segon imam xiïta.

Nou!!: Xiisme і Al-Hàssan ibn Alí · Veure més »

Al-Mustànsir (abbàssida)

Abu-Jàfar Mansur al-Mustànsir bi-L·lah, més conegut per la primera part del seu làqab com a al-Mustànsir —en àrab أبو جعفر منصور المسنتصر بالله, Abū Jaʿfar Manṣūr al-Mustanṣir bi-Llāh— (febrer/març 1192 - 12 de desembre de 1242), fou califa abbàssida de Bagdad (1226-1242).

Nou!!: Xiisme і Al-Mustànsir (abbàssida) · Veure més »

Alauites

Els alauites —de l'àrab العلوي, al-ʿalawīiyya— és el nom donat pels francesos als nussairites —de l'àrab النصيري, an-nuṣayrī— són un grup religiós derivat del xiisme, estès per Síria occidental i el sud-est de Turquia.

Nou!!: Xiisme і Alauites · Veure més »

Alí an-Naqí

Abu-l-Hàssan Alí ibn Muhàmmad (en àrab أبو الحسن علي بن محمد, Abū l-Ḥasan ʿAlī ibn Muḥammad) (Medina, 5 de març del 828 - Samarra, 27 de juny del 868), més conegut com a Alí an-Naqí o Alí al-Hadí (en àrab علي النقي, ʿAlī an-Naqī o علي الهادي, ʿAlī al-Hādī), fou el desè imam dels xiïtes imamites, fill i successor del novè imam Muhàmmad ibn Alí ar-Ridà.

Nou!!: Xiisme і Alí an-Naqí · Veure més »

Alí ar-Ridà

Abu-l-Hàssan ibn Mussa ibn Jàfar, conegut com a Alí ibn Mussa ar-Ridà (en àrab علي بن موسى الرضا, ʿAlī ibn Mūsà ar-Riḍā) o simplement Alí ar-Ridà (en persa Ali Reza) (Medina, vers 765 o 770 - Tus, 818), fou el vuitè imam dels xiïtes duodecimams.

Nou!!: Xiisme і Alí ar-Ridà · Veure més »

Alí ibn Abi-Tàlib

Abu-l-Hàssan Alí ibn Abi-Tàlib al-Haiximí, més conegut simplement com a Alí ibn Abi-Tàlib —en àrab: أبو الحسن علي بن أبي طالب الهاشمي, Abū l-Ḥasan ʿAlī ibn Abī Ṭālib al-Hāximī— (La Meca, 23 d'octubre de 598 o 600 o 17 de març de 599 o 600 – Kufa, 27 de gener del 661), va ser un dels primers musulmans, quan només tenia deu o onze anys i va ser el quart califa de l'Islam (656-659).

Nou!!: Xiisme і Alí ibn Abi-Tàlib · Veure més »

Alí Zayn-al-Abidín

Alí Zayn-al-Abidín ibn al-Hussayn ibn Abi-Tàlib fou el quart imam xiïta duodecimà.

Nou!!: Xiisme і Alí Zayn-al-Abidín · Veure més »

Alcorà

Alcorà del segle XII d'al-Àndalus. LAlcorà (en àrab القرآن, al-Qur'ān,, "lectura en veu alta", "recitació", "predicació") és el llibre sagrat de l'islam.

Nou!!: Xiisme і Alcorà · Veure més »

Alevis

Alevisme o Alevi (/'ælɛvij/, also /æˈlɛviː/ o /əˈleɪviː/, Alevîlik o Anadolu Alevîliği/Alevileri, també anomenat Kizilbaix, Shiisme espiritual o Sufi-Shia per part dels estrangers) és una religió mística de l'Islam Batin una branca de l'Islam que es consideren seguidors del profeta Mahoma, el seu gendre Alí, els dotze imams i del sant Alevi Haji Bektash Veli.

Nou!!: Xiisme і Alevis · Veure més »

Alides

Alides és el nom donat als descendents d'Alí ibn Abi-Tàlib.

Nou!!: Xiisme і Alides · Veure més »

Alts del Golan

Els alts del Golan —en àrab هضبة الجولان, haḍba al-Jūlān o al-Jawlān; en hebreu רמת הגולן, ramat HaGolan— o, simplement, el Golan, són un altiplà al sud-oest de Síria, a la frontera amb Israel, Jordània i el Líban.

Nou!!: Xiisme і Alts del Golan · Veure més »

Aràbia Saudita

LAràbia Saudita (en àrab العربية السعودية, al-ʿArabiyya as-Saʿūdiyya) és un regne del sud-oest d'Àsia que ocupa la major part de la península d'Aràbia i limita amb Jordània, l'Iraq i Kuwait al nord, amb el golf Pèrsic, Qatar i els Emirats Àrabs Units a l'est, amb Oman al sud-est, amb el Iemen al sud i amb la mar Roja a l'oest.

Nou!!: Xiisme і Aràbia Saudita · Veure més »

Úmar ibn al-Khattab

Úmar ibn al-Khattab, també anomenat Úmar I o Úmar el Gran —en àrab: عمر بن الخطاب, Umar ibn al-Ḫattāb— (la Meca, vers el 581 - Medina, 4 de novembre de 644), va ser entre els anys 634 a 644 el segon califa de l'Islam, successor d'Abu-Bakr as-Siddiq, i primer califa a dur el títol d'amir al-muminín ('príncep dels creients').

Nou!!: Xiisme і Úmar ibn al-Khattab · Veure més »

Azerbaidjan

L'Azerbaidjan (en àzeri: Azərbaycan), oficialment la República de l'Azerbaidjan (en àzeri: Azərbaycan Respublikası), és l'estat més gran de la regió del Caucas, localitzat entre l'Àsia occidental i Europa oriental.

Nou!!: Xiisme і Azerbaidjan · Veure més »

Índia

LÍndia (en hindi भारत, Bhārat)", oficialment la República de l'Índia (en hindi भारत गणराज्य, Bhārat Gaṇarājya) és un Estat del sud de l'Àsia.

Nou!!: Xiisme і Índia · Veure més »

Bahrain

Bahrain, oficialment el Regne de Bahrain (en àrab مملكة البحرين, Mamlakat al-Baḥrayn), és un estat insular del sud-oest d'Àsia, format per un arxipèlag d'unes 30 illes situat al Golf Pèrsic, prop de la costa d'Aràbia Saudita, a la qual la uneix un dic artificial de 24 km; les illes principals són Al-Bahrayn i Al-Muharraq, unides també per un dic.

Nou!!: Xiisme і Bahrain · Veure més »

Batalla de Karbala

La batalla de Karbala, lluitada del 9 al 10 d'octubre del 680 formà part de la Segona fitna (guerra civil islàmica).

Nou!!: Xiisme і Batalla de Karbala · Veure més »

Batalla de Siffín

La batalla de Siffín (maig - juliol de 657) és una batalla que tingué lloc durant la primera fitna i fou l'enfrontament bèl·lic que decidí la sort del dos pretendents al califat: Muàwiya ibn Abi-Sufyan, futur fundador de la dinastia dels omeies, i Alí ibn Abi-Tàlib, gendre del profeta Muhàmmad.

Nou!!: Xiisme і Batalla de Siffín · Veure més »

Bohores

Els bohores (bohra, plural bohras) són una comunitat musulmana de l'Índia occidental, de majoria xiïta ismaïlita, continuadors dels partidaris del califa fatimita al-Mustalí (1094–1101), oposats al seu germà Nàdhir.

Nou!!: Xiisme і Bohores · Veure més »

Califa

Califa és el títol que designava la màxima autoritat de l'islam, tant a nivell espiritual com polític.

Nou!!: Xiisme і Califa · Veure més »

Califat abbàssida

Els abbàssides (en àrab العباسيون, al-ʿabbāsiyyūn o بنو العباس, Banū al-ʿAbbās) foren una dinastia de califes que governà políticament i religiosa el món musulmà des del 750 fins al 1258, amb un prolongament a Egipte fins al 1517, quan el seu paper va ser assumit pel soldà de Turquia (Imperi Otomà).

Nou!!: Xiisme і Califat abbàssida · Veure més »

Califat fatimita

El califat fatimita es caracteritza per ser l'únic califat xiïta ismaïlita de la història.

Nou!!: Xiisme і Califat fatimita · Veure més »

Càrmata

Els càrmates (de l'àrab القرامطة, al-qarāmiṭa, en singular القرمطي, al-qarmaṭī) van ser un moviment políticoreligiós dels segles IX i X sorgit del xiisme ismaïlita.

Nou!!: Xiisme і Càrmata · Veure més »

Clergat

El clergat o la clerecia engloba de forma general totes aquelles persones que han estat ordenades en el servei religiós.

Nou!!: Xiisme і Clergat · Veure més »

Commemoració del martiri de Fàtima

Escena de la celebració al Bahrain La commemoració del martiri de Fàtima són unes cerimònies practicades pels xiïtes, en especial pels iranians, durant el mes de jumada al-ula que commemoren l'aniversari del martiri de Fàtima az-Zahrà, filla del profeta Mahoma i muller de l'imam Alí ibn Abi-Tàlib.

Nou!!: Xiisme і Commemoració del martiri de Fàtima · Veure més »

Daylamites

Daylamites també es diuen algunes dinasties o poders individuals que van governar principalment a l'Azerbaidjan i a la plana iraniana, i que tingueren origen en el Daylam o estigueren dirigides per natius de Daylam, essent les més conegudes les dels musafírides, ziyarids i els shaddàdides.

Nou!!: Xiisme і Daylamites · Veure més »

Déu

200x200px Un déu o divinitat és un ésser superior, no humà, que representa el sagrat.

Nou!!: Xiisme і Déu · Veure més »

Dhu-l-hijja

Dhu-l-hijja (en àrab ذو الحجة, ḏū l-ḥijja) és el dotzè mes del calendari musulmà i té 29 o 30 dies.

Nou!!: Xiisme і Dhu-l-hijja · Veure més »

Drusos

Estrella drusa Bandera de l'efímer estat independent Djébel Druze o Djébel al-Druze (Djabal o Jabal Druze) Els drusosEl nom deriva de la tribu àrab anomenada Taymour-Allah (antigament Taymour-Allat), la qual segons l'historiador al-Tabari, venint d'Arabia van passar un temps a la vall de l'Eufrates on van ser cristianitzats abans de continuar la seva migració cap al Líban, on es van establir definitivament.

Nou!!: Xiisme і Drusos · Veure més »

Emirats Àrabs Units

Abu Dhabi Els Emirats Àrabs Units (EAU) (en àrab الإمارات العربيّة المتّحدة, al-Imārāt al-ʿArabiyya al-Muttaḥida) són una federació de monarquies (emirats) situada al sud-est de la península d'Aràbia, a l'Àsia sud-occidental.

Nou!!: Xiisme і Emirats Àrabs Units · Veure més »

Esoterisme

Lesoterisme (del grec εσω, "dins", "ocult"), és un conjunt d'ensenyances i doctrines que es mantenen apartades de l'atenció general, quedant reservades a un petit nucli d'iniciats.

Nou!!: Xiisme і Esoterisme · Veure més »

Fàtima az-Zahrà

Fàtima az-Zahrà (en àrab فاطمة الزهراء, Fāṭima az-Zahrāʾ) (605–632) és la filla menor del profeta Muhàmmad i mare de la línia dinàstica del califat fatimita.

Nou!!: Xiisme і Fàtima az-Zahrà · Veure més »

Festa del sacrifici

Miniatura otomana del segle XVI representant Gabriel que atura el braç d'Abraham, prest a sacrificar el seu fill Lid al-ad·ha (en àrab عيد الأضحى, ʿīd al-aḍḥà, "festa del sacrifici") és una de les dues celebracions més importants del calendari islàmic.

Nou!!: Xiisme і Festa del sacrifici · Veure més »

Guerra freda islàmica

La Guerra Freda Islàmica és un conflicte directe que es produeix des de 1979, amb la instauració de la república islàmica a Iran, a l'Orient Mitjà i que enfronta a les dues grans branques de l'islam: el bloc sunnita liderat pel Regne de l'Aràbia Saudita i secundat majoritàriament per les monarquies de la Península Aràbiga com Qatar, Kuwait o els Emirats Àrabs; i el bloc xiïta capitanejat per la República Islàmica de l'Iran i seguit per països com Síria o Iraq.

Nou!!: Xiisme і Guerra freda islàmica · Veure més »

Haiximita

Haiximita (de l'àrab هاشمي, hāximī) foren diverses dinasties àrabs provinents dels Banu Hàixim o "descendents de Hàixim ibn Abd-Manaf", que era el besavi del profeta Muhàmmad.

Nou!!: Xiisme і Haiximita · Veure més »

Hajj

El hajj —de l'àrab حَجّ, ḥajj, «pelegrinatge»— és el pelegrinatge que realitzen els musulmans als llocs sants de la Meca i al seu terme sagrat (al-balad al-haram) durant el mes de dhu-l-hijja.

Nou!!: Xiisme і Hajj · Veure més »

Hamdan Qàrmat ibn al-Àixath

Hamdan Qàrmat ibn al-Àixath, més conegut simplement com a Hamdan Qàrmat (desaparegut vers 900) fou daï dels ismaïlites de Kufa, que pel seu nom foren coneguts com a càrmates.

Nou!!: Xiisme і Hamdan Qàrmat ibn al-Àixath · Veure més »

Hàssan II d'Alamut

Hàssan ibn Muhàmmad, conegut com a Hàssan II d'Alamut, fou califa ismaïlita nizarita d'Alamut.

Nou!!: Xiisme і Hàssan II d'Alamut · Veure més »

Hussayn ibn Alí

* Al-Hussayn ibn Alí ibn Abi-Tàlib (c. 630 - 680), segon fill d'Alí ibn Abi-Tàlib i de la filla de Mahoma, Fàtima az-Zahra.

Nou!!: Xiisme і Hussayn ibn Alí · Veure més »

Id al-Fitr

Celebració de l'Id al-Fitr a Malàisia Id al-Fitr —en àrab عيد الفطر, ʿĪd al-Fiṭr—, sovint abreujat com Id, Aïd o Eid, és una festivitat musulmana que marca el final del sawm o dejuni del mes de ramadà.

Nou!!: Xiisme і Id al-Fitr · Veure més »

Iemen

El Iemen o República del Iemen (en àrab اليمن, al-Yaman, o الجمهورية اليمنية, al-Jumhūriyya al-Yamaniyya) és una república de la península d'Aràbia al sud-oest d'Àsia, i forma part de l'Orient Mitjà.

Nou!!: Xiisme і Iemen · Veure més »

Imam

Un imam (en àrab إمام, imām, en plural أئمة, aʾimma; en persa امام) és, dins de l'islam, la persona encarregada de presidir i dirigir l'oració col·lectiva.

Nou!!: Xiisme і Imam · Veure més »

Imam xiïta

Un imam xiïta (en àrab إمام, imām, "guia", "aquell que està davant") és el guia espiritual i temporal de la comunitat islàmica xiïta, on gaudeix d'una importància jeràrquica que no té l'imam en l'islam sunnita, on només representa la persona que dirigeix la pregària comunitària.

Nou!!: Xiisme і Imam xiïta · Veure més »

Imamat

Limamat - imama en àrab - és pels musulmans xiïtes la "direcció suprema" després de la mort del profeta Muhàmmad.

Nou!!: Xiisme і Imamat · Veure més »

Imamisme

Limamisme (en àrab الشيعة الإثنا عشرية, ax-xīʿa al-iṯnāʿaxariyya, o, senzillament, الإثنا عشرية, al-iṯnāʿaxariyya) és una branca del xiisme (islam) que admet l'existència de dotze imams, per això als seus adeptes se'ls coneix igualment com a duodecimams (iṯnā ʿaxar.

Nou!!: Xiisme і Imamisme · Veure més »

Imamzada

Imamzada (en persa امام‌زاده, imāmzādeh, "nascut d'imam") és un mot que, en persa i urdú, designa els descendents dels imams xiïtes i que també es fa servir per referir-se a la tomba d'aquests descendents d'imams.

Nou!!: Xiisme і Imamzada · Veure més »

Indonèsia

La República d'Indonèsia (Republik Indonesia en indonesi) és un Estat insular del sud-est d'Àsia situada a la Insulíndia, l'arxipèlag més gran del món, entre Indo-xina i Austràlia i entre els oceans Índic i Pacífic.

Nou!!: Xiisme і Indonèsia · Veure més »

Iran

La República Islàmica de l'Iran és un país de l'Orient Mitjà.

Nou!!: Xiisme і Iran · Veure més »

Iraq

LIraq (en àrab العراق, al-ʿIrāq), o el seu nom oficial República de l'Iraq (en àrab الجمهورية العراقية, al-Jumhūriyya al-ʿIrāqiyya), és un país majoritàriament musulmà de l'Orient Pròxim, situat al nord de la península aràbiga.

Nou!!: Xiisme і Iraq · Veure més »

Islam

La Kaba, a la Meca, és el punt central de l'islam vers el qual tots els fidels del món s'orienten per pregar Lislam (en àrab الإسلام, al-islām, «submissió »)Entrada Islam a Encarta ® 2007.

Nou!!: Xiisme і Islam · Veure més »

Ismaïlisme

Lismaïlisme (en àrab الإسماعيليون, al-ismāʿīliyyūn; en persa إسماعیلیان, esmāʿiliyān; en urdú إسماعیلی, ismāʿīlī) és un dels corrents de l'islam xiïta.

Nou!!: Xiisme і Ismaïlisme · Veure més »

Israel

Israel (en hebreu: יִשְרָאֵל, Yisrael; en àrab:, Isrā'īl), oficialment l'Estat d'Israel (en hebreu: מְדִינַת יִשְרָאֵל, Medinat Yisrael; en àrab: دَوْلَةْ إِسْرَائِيل, Dawlat Isrā'īl), és un Estat de l'Orient Mitjà, localitzat a la regió oriental de la mar Mediterrània.

Nou!!: Xiisme і Israel · Veure més »

Jafarisme

El jafarisme és una escola de jurisprudència islàmica creada a partir dels ensenyaments de Jàfar as-Sàdiq (702 - 765), el sisè imam xiïta.

Nou!!: Xiisme і Jafarisme · Veure més »

Jàfar as-Sàdiq

Jàfar as-Sàdiq, també transcrit Ğafar al-Sādiq (en àrab جعفر الصادق, Jaʿfar as-Sādiq) (Medina, 702 - 765) és considerat pels musulmans xiïtes imamites i ismaïlites com el sisè imam infal·lible o successor del profeta Mahoma.

Nou!!: Xiisme і Jàfar as-Sàdiq · Veure més »

Kano

Kano és una ciutat de Nigèria, capital de l'estat de Kano.

Nou!!: Xiisme і Kano · Veure més »

Kaysaniyya

La kaysaniyya o, més rarament, mukhtariyya és en l'heresiografia musulmana el conjunt seguidors d'Al-Mukhtar que van reconèixer a Muhàmmad ibn al-Hanafiyya com el seu imam i com el mahdí.

Nou!!: Xiisme і Kaysaniyya · Veure més »

Kharigisme

El kharigisme (en àrab الخوارج, al-ẖawārij, "els kharigites", "els dissidents"; en singular, الخارجي, al-ẖārijī) és una de les tres branques en què es va dividir l'islam arran dels problemes successoris del califat pels volts de l'any 661: ortodoxos (o sunnites), xiïtes i kharigites.

Nou!!: Xiisme і Kharigisme · Veure més »

Khattabiyya

Khattabiyya fou una secta extremista xiïta de Kufa fundada per Abu-l-Khattab al-Assadí (mort el 755) que es considerava el representant i legatari (wassí) de l'imam Jàfar as-Sàdiq.

Nou!!: Xiisme і Khattabiyya · Veure més »

Khodja

Khodja (Khoja) o Khwadja és un títol d'origen persa, inicialment donat als mestres i savis, i a ministres i eunucs.

Nou!!: Xiisme і Khodja · Veure més »

Khurramiyya

Khurramiyya khurramita (en persa: خُرّمدينان - Khorrām-Dīnān que vol dir "Els de la religió joiosa"; en àrab: خُرَّميه Khurrāmīyah)) és el nom donat a les fonts musulmanes al moviment religiós fundat per Mazdak al final del segle V, i també el nom genèric de diverses sectes iranianes oposades als àrabs influïdes per les tendències xiïtes radicals. El nom més apropiat dels primers és "mazdakiyya" (mazdaquites) sobretot a causa del fet que l'evolució posterior ho aconsella. Els Khurramiyya en canvi formarien part del grup de sectes neomazdaquites i el seu nom s'aplicaria més específicament als de l'Iran occidental, Azerbaidjan i Armènia. El nom khurramiyya deriva probablement del persa khurramdin (religió joiosa) encara que s'ha dit que deriva de la ciutat de Khurram (al districte d'Ardebil) o de Khurrama (esposa de Mazdak).

Nou!!: Xiisme і Khurramiyya · Veure més »

Kuwait

Pel que fa a la capital de l'estat, vegeu al-Kuwait. Kuwait (en àrab الكويت, al-Kuwayt) és un estat de l'Àsia situat al fons del Golf Pèrsic.

Nou!!: Xiisme і Kuwait · Veure més »

Líban

El Líban (en àrab لبنان, Lubnān) és un estat de l'Orient Mitjà que fa frontera al nord i a l'est amb Síria, al sud amb Israel i Palestina, i a l'oest és banyat pel Mediterrani.

Nou!!: Xiisme і Líban · Veure més »

Mahoma

Mahoma o Muhàmmad —de l'àrab محمد, Muḥammad — de nom complet Abu-l-Qàssim Muhàmmad ibn Abd-Al·lah ibn Abd-al-Múttalib ibn Haixim ibn Abd-Manaf ibn Qussayy —en àrab أبو القاسم محمد بن عبد الله بن عبد المطلب بن هاشم بن عبد مناف بن قصي, Abū l-Qāsim Muḥammad b. ʿAbd Allāh b. ʿAbd al-Muttalib b. Hāxim b. ʿAbd Manāf b. Quṣayy—, fou el fundador de l'islam.

Nou!!: Xiisme і Mahoma · Veure més »

Màwlid an-Nabí

Celebració del Màwlid an-Nabí a Lahore (Pakistan) Celebració del Màwlid an-Nabí al Kurdistan iraquià (2013) Màwlid an-Nabí —en àrab مولد النبي, mawlid an-nabī, o المولد النبوي, al-mawlid an-nabawī, «Naixement del Profeta», o مولد الرسول, mawlid ar-Rasūl, «Naixement de l'Enviat»— és una festa musulmana que commemora l'aniversari del profeta Muhàmmad i que se celebra el dia 12 del mes de rabí al-àwwal, tercer mes del calendari musulmà.

Nou!!: Xiisme і Màwlid an-Nabí · Veure més »

Medina

arameu Medina (en àrab المدينة, al-Madīna o, segons el seu nom oficial, al-Madina al-Munàwwara, en àrab المدينة المنورة, al-Madīna al Munawwara, literalment «la Ciutat Il·luminada»), també anomenada Madínat an-Nabí (en àrab مدينة ﺍﻟﻨﺒﻲ, Madīnat an-Nabī, «la Ciutat del Profeta») o Madínat Rassul Al·lah (en àrab مدينة رسول الله, Madīnat Rasūl Allāh, «la Ciutat del Missatger de Déu»), és una ciutat de la regió de l'Hijaz, a l'Aràbia Saudita, capital de la província d'Al-Madina.

Nou!!: Xiisme і Medina · Veure més »

Mesquita

Solimà I a Istanbul, en 1890. Històricament i tradicional, el minaret no és un element essencial de l'edifici. Mesquita a l'antiga Batavia, barri de Pekodjan, 1910-1921 Una mesquita (de l'àrab مسجد, masjid, oratori, possiblement a través de l'armeni mzkiṭ) és el temple de la religió islàmica.

Nou!!: Xiisme і Mesquita · Veure més »

Muàwiya ibn Abi-Sufyan

Muàwiya ibn Abi-Sufyan o Muàwiya I —en àrab معاوية بن أبي سفيان, Muʿāwiya ibn Abī Sufyān— (602 - 680) fou califa omeia sufyànida de Damasc (661 - 680).

Nou!!: Xiisme і Muàwiya ibn Abi-Sufyan · Veure més »

Muhàmmad al-Bàqir

Abu-Jàfar Muhàmmad al-Bàqir ibn Alí Zayn-al-Abidín, o simplement Muhàmmad al-Bàqir (Medina, 16 de desembre de 676 o 10 de maig de 677 - 733), fou el cinquè imam dels xiïtes duodecimans i dels xiïtes ismaïlites.

Nou!!: Xiisme і Muhàmmad al-Bàqir · Veure més »

Muhàmmad al-Mahdí

Abu-l-Qàssim Muhàmmad al-Qàïm al-Hujja al-Mahdí, o simplement Muhàmmad al-Mahdí, fou el suposat dotzè i darrer imam xiïta imamita (874-940).

Nou!!: Xiisme і Muhàmmad al-Mahdí · Veure més »

Muhàmmad ibn al-Hanafiyya

Muhàmmad ibn al-Hanafiyya fou fill d'Alí ibn Abi-Tàlib i khawla de la tribu Banu Hanifa.

Nou!!: Xiisme і Muhàmmad ibn al-Hanafiyya · Veure més »

Muhàmmad Jawad at-Taqí

Abu-Jàfar Muhàmmad ibn Alí ar-Ridà ibn Mussa ibn Jàfar al-Jawad at-Taqí o, més senzillament, Muhàmmad al-Jawad o Muhàmmad at-Taqí - en àrab أبو جعفر محمد بن علي الجواد التقي, Abū Jaʿfar Muḥammad b. ʿAlī al-Jawād at-Tāqī - (prop de Medina, juny de 811 - Bagdad, 30 de novembre de 835) fou el novè imam xiïta imamita, de mare núbia, d'on vindria la seva pell fosca.

Nou!!: Xiisme і Muhàmmad Jawad at-Taqí · Veure més »

Muhàrram

Muhàrram (en àrab محرم, muḥarram) és el primer mes del calendari musulmà i té 30 dies.

Nou!!: Xiisme і Muhàrram · Veure més »

Mul·là

Mul·là (del persa ملا, mollā, el qual prové de l'àrab مولى, mawlā) és un títol honorífic musulmà aplicat als erudits (mestres religiosos, juristes, caps d'escola, etc.), sobretot en l'àmbit de l'Àsia Central.

Nou!!: Xiisme і Mul·là · Veure més »

Muslimiyya

Els Muslimiyya és el nom general donat a les fonts musulmanes a les diverses sectes que tenen com a origen a Abu-Múslim, el dai abbàssida del Khurasan que va enderrocar als omeies i fou també governador abbàssida de Khorasan (+ 755).

Nou!!: Xiisme і Muslimiyya · Veure més »

Mussa al-Kàdhim

Mussa al-Kàdhim o al-Kazim ("el Que es contreu" o "el Que guarda silenci") fou el setè imam dels xiïtes duodecimans.

Nou!!: Xiisme і Mussa al-Kàdhim · Veure més »

Mustalites

Els mustalites (en àrab, مستعلي) són una secta islàmica de l'ismaïlisme (que al seu torn és una branca del xiisme) que pren el nom d'Al-Mustali Abul Qasim Ahmed, novè califa fatimita legítim, successor del seu pare, Al-Mustànsir.

Nou!!: Xiisme і Mustalites · Veure més »

Najran

Najran o Nadjran (en àrab نجران, Najrān) és una ciutat històricament iemenita del sud-oest de l'Aràbia Saudita prop de la frontera amb el Iemen i capital de la província de Najran.

Nou!!: Xiisme і Najran · Veure més »

National Geographic Society

Animació amb el logotip. La National Geographic Society (en català: Societat Geogràfica Nacional) és una organització que té com a objectiu avançar cap al coneixement general de la geografia i el món entre el públic general.

Nou!!: Xiisme і National Geographic Society · Veure més »

Nizar ibn al-Mustansir

Nizar ibn al-Mustànsir (26 de setembre de 1045- finals de 1095 o inicis de 1096) fou un príncep fatimita, pretendent al tron califal, considerat imam legítim pels nizarites.

Nou!!: Xiisme і Nizar ibn al-Mustansir · Veure més »

Nizarisme

La fortalesa haixixaixin (secta dels assassins) d'Alamut. El nizarisme (de l'àrab النزارية, an-nizāriyya) és un corrent del xiisme, sorgit de la branca ismaïlita, format pels seguidors de Nizar ibn al-Mustànsir.

Nou!!: Xiisme і Nizarisme · Veure més »

Nurbakhshiyya

Nurbakhshiyya fou una confraria o xiïta escindida de la secta Kubrawiyya, fundada per Sayyid Muhammad ibn Muhammad ibn Abd Allah Nurbakhsh (nascut a Kuhistan el 1392).

Nou!!: Xiisme і Nurbakhshiyya · Veure més »

Ocultació

En aquest video filmat al juliol de 1997 s'aprecia com Aldebaran sorgeix del limb enfosquit de la Lluna després d'haver romàs ocult. Locultació és un fenomen astronòmic que ocorre quan un objecte celeste és amagat per altre objecte celeste que passa entre aquest i l'observador.

Nou!!: Xiisme і Ocultació · Veure més »

Oman

El Sultanat d'Oman és un estat d'Àsia situat a l'Orient Mitjà, a la punta sud-est de la península d'Aràbia.

Nou!!: Xiisme і Oman · Veure més »

Omeies

Els Banu Umayya o omeies (en àrab بنو أمية, Banū Umayya) van ser un llinatge àrab que va exercir el poder califal primer a Orient, amb capital a Damasc, i després a Al-Àndalus, amb capital a Còrdova.

Nou!!: Xiisme і Omeies · Veure més »

Orient Pròxim

L'Orient Pròxim en un sentit més ampli L'Imperi otomà el 1812 L'Orient Pròxim o Pròxim Orient és un terme geogràfic que serveix per a designar diferents territoris segons geògrafs, arqueòlegs i historiadors, per una banda, i politòlegs, economistes i periodistes per l'altra.

Nou!!: Xiisme і Orient Pròxim · Veure més »

Pakistan

La República Islàmica del Pakistan o el Pakistan (en urdú: پاکستان) és un estat ubicat en el centre-sud d'Àsia.

Nou!!: Xiisme і Pakistan · Veure més »

Pilars de l'islam

Els pilars de l'islam —en àrab أركان الإسلام, arkān al-islām— són els deures ineludibles que tots els musulmans han d'aplicar si volen obtenir la salvació.

Nou!!: Xiisme і Pilars de l'islam · Veure més »

Primer califat

El primer califat, altrament anomenat califat dels califes ben guiats o califat dels raixidun —en àrab الخلافة الراشدية, al-ẖilāfa ar-rāxidiyya; també conegut com a califat perfecte o califat ortodox—, va ser el primer califat islàmic regit pels quatre primers successors (califes) del profeta Muhàmmad, coneguts tradicionalment com els «califes ben guiats», al-khulafà ar-raixidun, en àrab.

Nou!!: Xiisme і Primer califat · Veure més »

Primera fitna

La primera fitna (en àrab فتنة مقتل عثمان, fitnat maqtal Uthman, "la fitna de l'assassinat d'Uthman") o primera guerra civil islàmica (656-661), va ser una guerra amb repercussions essencials pel jove califat islàmic.

Nou!!: Xiisme і Primera fitna · Veure més »

Qatar

Qatar (en àrab قطر, Qaṭar) és un estat de l'Orient Mitjà, situat a la riba sud del golf Pèrsic que només comparteix frontera amb l'Aràbia Saudita (pel sud).

Nou!!: Xiisme і Qatar · Veure més »

Rabí al-àwwal

Rabí al-àwwal (en àrab ربيع الأول, rabīʿ al-awwal) és el tercer mes del calendari musulmà i té 30 dies.

Nou!!: Xiisme і Rabí al-àwwal · Veure més »

Ramadà

El ramadà —en àrab رمضان, ramaḍān— és el novè mes del calendari musulmà i té 30 dies.

Nou!!: Xiisme і Ramadà · Veure més »

Rawandiyya

Rawandiyya fou una secta xiïta extremista del Khurasan, sorgida del moviment abbàssida en aquesta província.

Nou!!: Xiisme і Rawandiyya · Veure més »

República Àrab Siriana

La República Àrab Siriana o Síria (en àrab: الجمهوريّة العربيّة السّوريّة, al-Jumhūriyya al-ʿArabiyya al-Sūriyya o سوريا, Sūriyā) és un estat de l'Orient Mitjà situat al sud de Turquia, a l'oest de l'Iraq i al nord de Jordània, Israel-Palestina i el Líban.

Nou!!: Xiisme і República Àrab Siriana · Veure més »

Sahaba

A l'islam, els sahaba (en àrab الصحابة, aṣ-ṣaḥāba), literalment els companys, és com es coneixen els primers musulmans i musulmanes que van conèixer personalment el profeta Muhàmmad.

Nou!!: Xiisme і Sahaba · Veure més »

Secta dels assassins

La secta dels assassins va ser un moviment politicoreligiós de musulmans xiïtes ismaïlites, de la secta nizarita, i actiu entre els segles VIII i XIV, especialitzat a terroritzar la dinastia abbàssida mitjançant l'assassinat polític.

Nou!!: Xiisme і Secta dels assassins · Veure més »

Segle VIII

El segle vuitè (VIII) és un període que comprèn els anys inclosos entre en 701 i el 800 i està marcat per la ràpida expansió dels musulmans, que conquereixen nous territoris a Europa i Àsia i exporten la seva cultura i avenços als pobles cristians.

Nou!!: Xiisme і Segle VIII · Veure més »

Sermó

El sermó de la Muntanya, un quadre de Carl Heinrich Bloch Un sermó o homilia és una modalitat del gènere oratori que consisteix en un discurs de tema religiós, en general pronunciat durant la missa cristiana.

Nou!!: Xiisme і Sermó · Veure més »

Sumatra

Sumatra (en indonesi, Sumatera o Sumatra) és la sisena illa més gran del món (té aproximadament 470.000 km²) i la tercera més gran d'Indonèsia, després de Borneo i Nova Guinea.

Nou!!: Xiisme і Sumatra · Veure més »

Sunna

La sunna (en àrab سنة, marxa, avanç, direcció presa), és la segona font canònica de l'islam després de l'Alcorà.

Nou!!: Xiisme і Sunna · Veure més »

Sunnisme

El sunnisme (en àrab أهل السنة والجماعة, ahl as-sunna wa-l-jamāʿa, "gent de la tradició i la comunitat", o simplement ahl as-sunna) és la branca principal de l'islam, representant prop del 90% dels musulmans.

Nou!!: Xiisme і Sunnisme · Veure més »

The World Factbook

The World Factbook, també conegut com el CIA World Factbook, és una font de referència elaborada per l'Agència Central d'Intel·ligència (CIA) dels Estats Units d'Amèrica amb informació de tipus almanac sobre els països del món.

Nou!!: Xiisme і The World Factbook · Veure més »

Turquia

Turquia (en turc: Türkiye), oficialment la República de Turquia (en turc: Türkiye Cumhuriyeti), és un estat eurasiàtic que ocupa la península d'Anatòlia al sud-oest de l'Àsia, així com Tràcia als Balcans, regió del sud-est d'Europa.

Nou!!: Xiisme і Turquia · Veure més »

Ubayd-Al·lah al-Mahdí

Abu-Muhàmmad Ubayd-Al·lah ibn al-Hussayn al-Mahdí, més conegut com a Ubayd-Al·lah al-Mahdí o al-Mahdí Ubayd-Al·lah (en àrab أبو محمد عبيد الله بن الحسين المهدي, Abū Muḥammad ʿUbayd Allāh ibn al-Ḥusayn al-Mahdī - (Askar Mukram, 873 - Mahdia, 3 de març de 934) fou el primer imam manifestat (zahir) i després califa fatimita, amb seu inicial a al-Qayrawan i després a Mahdia (909 - 934). La seva ascendència és dubtosa i és dubte de si era un alida per filiació amb Ismail, el setè imam amagat o era simplement el besnét del dai Maymun al-Kaddah. El setè imam Ismail va establir les bases del moviment ismaïlita i el seu fill Muhàmmad ibn Ismail va elaborar la doctrina i la predicació (dawa) de manera clandestina (satr) amb l'inestable concurs del dai Maymun al-Kaddah. La fase clandestina va durar de la meitat del a quasi el final del fins que es va produir la "manifestació" (zuhur) de l'imam al-Mahdi. En aquest segle i mig de clandestinitat la successió en la línia d'Ismail no és segura i podria haver passat a la de Maymun. Molts factors van ajudar al seu desenvolupament, sobretot els disturbis (la decadència abbàssida) i les diferències ètniques: nabateus, arameus, zandj, coptes, berbers i altres. Va entrar en una fase decisiva al moment que Ubayd Allah va ser proclamat imam el 898. El dai Abu Abd Allah havia aconseguit importants èxits en la seva predicació a la Petita Cabília entre els berbers Kutama. El trencament entre el moviment càrmata i el centre de la dawa ismaïlita que era a Salamiya a Pèrsia, es va produir justament llavors i el cap càrmata Zikrawayh ibn Mihrawayh va refusar de reconèixer l'autoritat d'Ubayd Allah. Aquest, per evitar la pressió càrmata sobre Salamiya, la va abandonar i es va dirigir al Magreb (estiu del 902). Allí el dai Abd Allah, estava revoltat amb els berbers contra els aghlàbides, i Ubayd Allah es va instal·lar a Sigilmasa a l'espera del final de la lluita. El 909 Abd Allah, triomfant sobre els aghlàbides, li va anar a entregar el regne a Sigilmasa. Ubayd Allah va entrar a Rakkada, la capital, el 6 de gener del 910 quan tenia 36 o 37 anys i fou proclamat califa el dia 7 de gener de 910. Immediatament va exercir plenament el poder deixant al marge al conqueridor Abd Allah, al seu germà Abu l-Abbas i a alguns caps kutames, que molestos no van tardar a conspirar. Però Ubayd Allah va rebre el suport dels àrabs que havien servit als aghlàbides i es va desfer del dai Abd Allah al que va fer executar al mateix temps que al seu germà i als caps kutames. Un intent de revolta a al-Kasr al-Kadim, uns disturbis a Kairuan, una rebel·lió a Trípoli, una revolat del clan Mawatnat al país Kutama i un aixecament a Sicília foren sufocats per separat, un a un, amb energia. Les tribus kharigites (sobretot els zenetes) hostils foren contingudes. Va fer edificar una nova capital, Mahdia (al-Mahdiyya), un bastió que li havia de servir de protecció. Tenia tres poders oposats: a l'est els abbàssides que dominaven Egipte, a l'oest els omeies que dominaven l'Àndalus (i a vegades el Maghrib al-Aksa), i al nord els bizantins, sota sobirania dels quals estava l'illa de Sicília i la Calàbria. Com a califa fatimita tenia obligació d'enderrocar als dos primers, considerats usurpadors. El seu primer pla fou envair l'Àndalus on la revolta d'Ibn Hafsun posava en dificultats a l'emir Abd-Al·lah ibn Muhàmmad ibn Abd-ar-Rahman (888–912) i el seu successor Abd-ar-Rahman III (912–961, califa després del 929). Ibn Hafsun el va reconèixer com a sobirà i Ubayd Allah va enviar tropes al Magreb i va sotmetre als idríssides de Tlemcen i de Fes el 911. Però mantenir el control més enllà de Tahart es va revelar difícil davant les turbulentes tribus zenetes berbers (vegeu Maghrawa i Banu Ifran) El 914/915 va iniciar el seu primer intent de conquerir Egipte enviant al seu fill i hereu Abu-l-Qàssim Muhàmmad ibn al-Mahdí que va arribar amb èxit fins a Alexandria però després fou rebutjat prop d'al-Fustat i sense poder enfrontar amb èxit l'exèrcit del general abbàssida Munis, es va haver de retirar. El 919-921 va enviar altre cop al seu fill a Egipte en una segona expedició, que va seguir el mateix guió fins a Alexandria i va ocupar Madinat al-Fayyum però la derrota de la flota fatimita a Rosetta (Egipte) i els combats d'al-Fustat més aviat favorables a Munis, van imposar altre cop la retirada. Es diu que va preparar una tercera expedició que ja no es va fer fins a l'inici del regnat del seu successor, el seu fill esmentat, i que va tenir el mateix resultat (935), però és possible que fos obra directament del fill, ja califa, per revenjar els seus dos anterior fracassos. En aquests anys va combatre a Sicília i a Calàbria. El primer atac es va fer el 918 ocupant Reggio, retirant-se amb un gran bot i captius. El 922 es va fer la segona expedició que va sortir de Mahdia amb 20 galeres; la fortalesa de Santa Agatha fou conquerida pel general fatimita Masud ibn Ghalib al-Wasuli, i els seus habitants convertits en esclaus. El 924 es va fer la tercera expedició manada pel seu camarlenc Djafar ibn Ubayd conegut per Suluk, que va sortir de Palerm i va ocupar Bruzzane i Oria i es va retirar cap a Mahdia amb un gran botí. L'Imperi Bizantí va demanar una treva i va acceptar pagar un tribut per Calàbria però el pagament es va retardar i el 927 la lluita es va reprendre. Entre 927 i 930 es van fer algunes expedicions manades per un eslau, Sabir, afectant a Tàrent, Salern, Nàpols i Termoli. Finalment els bizantins van pagar el tribut acordat i la treva va durar fins a la mort del califa. Ubayd-Al·lah al-Mahdí va morir el 934 i el va succeir el seu fill Abu-l-Qàssim Muhàmmad ibn al-Mahdí.

Nou!!: Xiisme і Ubayd-Al·lah al-Mahdí · Veure més »

Ulema

Un ulema (de l'àrab علماء, ʿulamāʾ, sing. عالم, ʿālim, lit. "que sap") és un doctor de la llei islàmica expert en qüestions jurídiques i teològiques.

Nou!!: Xiisme і Ulema · Veure més »

Uthman ibn Affan

Uthman ibn Affan —en àrab عثمان بن عفان, ʿUṯmān ibn ʿAffān— (c. 579 - 17 de juliol de 656) va ser un dels sahaba («companys») del profeta Muhàmmad). Havent estat un dels primers convertits a l'islam, va jugar un paper molt important en la primera etapa de la història islàmica, especialment com a tercer califa (644-656) i com a compilador de l'Alcorà. Uthman ibn Affan va tenir moltes dones, entre elles Ruqayya, filla del Profeta, i molts fills, entre ells Aban ibn Uthman ibn Affan, que fou governador de Medina. Pertanyia als Banu Umayya i en aquest article es pot veure la seva genealogia.

Nou!!: Xiisme і Uthman ibn Affan · Veure més »

Xafiisme

El xafiisme —en àrab الشافعية, ax-xāfiʿiyya, المذهب الشافعي, al-maḏhab ax-xāfiʿī, o الفقه الشافعي, al-fiqh ax-xāfiʿī— és una de les quatre escoles jurídico-teològiques (o del fiqh) de l'islam sunnita, juntament amb el hanbalisme, el hanafisme i el malikisme.

Nou!!: Xiisme і Xafiisme · Veure més »

Xawwal

Xawwal (en àrab شوّال, xawwāl) és el desè mes del calendari musulmà i té 29 dies.

Nou!!: Xiisme і Xawwal · Veure més »

Zaidisme

El zaidisme (de l'àrab الزيدية, az-zaydiyya, també الزيود, az-zuyūd) és un moviment xiïta moderat, protagonista de nombroses revoltes als segles VIII i IX.

Nou!!: Xiisme і Zaidisme · Veure més »

Zayd ibn Alí ibn al-Hussayn ibn Alí ibn Abi-Tàlib

Zayd ibn Alí ibn al-Hussayn ibn Alí ibn Abi-Tàlib (Medina, ~694/695 - Kufa, 7 de març del 740?) fou besnét del califa Alí ibn Abi-Tàlib i de Fàtima, i cap de la revolta que va donar origen a la tendència zaidita, branca moderada del xiïsme.

Nou!!: Xiisme і Zayd ibn Alí ibn al-Hussayn ibn Alí ibn Abi-Tàlib · Veure més »

632

L'any 632 fou un any de traspàs començat en dimecres i pertany als inicis de l'edat mitjana.

Nou!!: Xiisme і 632 · Veure més »

661

Sense descripció.

Nou!!: Xiisme і 661 · Veure més »

680

Sense descripció.

Nou!!: Xiisme і 680 · Veure més »

681

Sense descripció.

Nou!!: Xiisme і 681 · Veure més »

683

Sense descripció.

Nou!!: Xiisme і 683 · Veure més »

687

Sense descripció.

Nou!!: Xiisme і 687 · Veure més »

740

Sense descripció.

Nou!!: Xiisme і 740 · Veure més »

762

Sense descripció.

Nou!!: Xiisme і 762 · Veure més »

765

Sense descripció.

Nou!!: Xiisme і 765 · Veure més »

768

Sense descripció.

Nou!!: Xiisme і 768 · Veure més »

770

Sense descripció.

Nou!!: Xiisme і 770 · Veure més »

800

Sense descripció.

Nou!!: Xiisme і 800 · Veure més »

874

Sense descripció.

Nou!!: Xiisme і 874 · Veure més »

Redirigeix aquí:

Islam xiïta, Shiïta, Xiites, Xiïsme, Xiïta, Xiïtes.

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »