Accés més ràpid que el navegador!
29 les relacions: Alp Arslan, Andrei Jdànov, Araxes, Arran (regió), Azerbaidjan, Barda (Azerbaidjan), Divriği, Ildegízida, Imperi Seljúcida, Khàzars, Kobad I, Moisès de Khoren, Paulicianisme, Phaitakaran, Riu Kura, Tamerlà, Trebisonda, Uthman, Xaddàdides, 1075, 1221, 1403, 1404, 1991, 730, 731, 744, 762, 840.
Alp Arslan
Bocaccio. Alp Arslan Adud al-Dawla Abu Shudja Muhammad ben Dawud Çagribeg (1029/1030-1073) fou el segon sultà seljúcida (1063-1073) fill de Çağrı Beg Dawud.
Nou!!: Baylakan і Alp Arslan · Veure més »
Andrei Jdànov
, nom complet amb patronímic Andrei Aleksàndrovitx Jdànov, Андре́й Алекса́ндрович Жда́нов, fou un polític soviètic.
Nou!!: Baylakan і Andrei Jdànov · Veure més »
Araxes
Araxes (llatinització del nom en armeni i rus, conegut també com a Aras, Araks, Arax, Araxi, Araz o Yeraskh; en armeni Արաքս; en farsi ارس; en turc Aras; en àzeri Araz; en kurd Aras o Araz; en rus Аракс) és un riu de la regió del Caucas, que fa frontera entre Turquia, l'Iran, l'Azerbaidjan i Armènia.
Nou!!: Baylakan і Araxes · Veure més »
Arran (regió)
Arran és el nom que va portar a partir de la dominació musulmana la regió situada entre el Kura i l'Araxes.
Nou!!: Baylakan і Arran (regió) · Veure més »
Azerbaidjan
LAzerbaidjan o Azerbaitjan, oficialment la República de l'Azerbaidjan, és l'estat més gran de la regió del Caucas, localitzat entre l'Àsia occidental i Europa oriental.
Nou!!: Baylakan і Azerbaidjan · Veure més »
Barda (Azerbaidjan)
Barda (Partav) és una petita ciutat d'uns 30.000 habitants capital d'un districte homònim de la República de l'Azerbaidjan.
Nou!!: Baylakan і Barda (Azerbaidjan) · Veure més »
Divriği
Gran Mesquita i Hospital de Divriği Divriği és una ciutat de Turquia, capital d'un districte del mateix nom al sud-est de la província de Sivas, a la vora del riu Çaltı Çayı (afluent del Kara Su (afluent de l'Eufrates). No hi ha dades sobre la seva població actual (2009), però era de només 4.500 habitants el 1930, de 10.389 el 1970, de 15.974 el 1985 i 17.664 el 1990.
Nou!!: Baylakan і Divriği · Veure més »
Ildegízida
La dinastia Ildegízida o dels atabegs ildegízides de l'Azerbaidjan fou una família d'origen esclau que va governar el territori de l'Azerbaidjan i Arran des de 1135/1136 al 1225.
Nou!!: Baylakan і Ildegízida · Veure més »
Imperi Seljúcida
LImperi Seljúcida va ser la creació d'una ètnia turca originaris del nord del mar d'Aral i es va estendre pels actuals Iran, Iraq i l'Àsia Menor entre els segles i. En el es van islamitzar adoptant la branca del sunnisme d'aquesta religió.
Nou!!: Baylakan і Imperi Seljúcida · Veure més »
Khàzars
Els khàzars (en göktürk KhAZAG, hɑ'zɑɾ) foren un poble turquès sorgit al com a confederació tribal i que al començament del es van establir al sud-est de l'estepa russa i el Daguestan.
Nou!!: Baylakan і Khàzars · Veure més »
Kobad I
Kobad I (també Kaveh, Kavadh o Qobad, en Cobades, en Κοβάδης) fou rei sassànida de Pèrsia del 488 al 531, fill de Peroz I i successor del seu oncle Balash.
Nou!!: Baylakan і Kobad I · Veure més »
Moisès de Khoren
Moisès de Khoren o també Movses Khorenatzi (en armeni Մովսես Խորենացի) va ser un historiador armeni que va viure potser al.
Nou!!: Baylakan і Moisès de Khoren · Veure més »
Paulicianisme
església valdesa. El paulicianisme fou una secta o heretgia cristiana desenvolupada a l'Àsia Menor al quan Pau de Samòsata el miseriós, va predicar la doctrina adopcionista.
Nou!!: Baylakan і Paulicianisme · Veure més »
Phaitakaran
Mapa de l'Armènia Major cap a l'any 150. Phaitakaran és a l'est. Phaitakaran fou una província i ciutat de la costa de la mar Càspia, poblada pels aghuans i dominada després pels armenis.
Nou!!: Baylakan і Phaitakaran · Veure més »
Riu Kura
El riu Kura (მტკვარი, Mtkvari, 'lent', o derivat de mdimnaré, paraula del dialecte kartali que vol dir 'riu'; àzeri, Kür; àrab, Nahr al-Kurr) és un riu del Caucas que desaigua a la mar Càspia, després de creuar Geòrgia i l'Azerbaidjan.
Nou!!: Baylakan і Riu Kura · Veure més »
Tamerlà
Tamerlà o Timur o Temur Lenk (Kish, prop de Samarcanda, suposadament el 9 d'abril de 1336 - Otrar, 18 de febrer de 1405) fou un conqueridor turcomongol que establí l'imperi dels timúrides.
Nou!!: Baylakan і Tamerlà · Veure més »
Trebisonda
Situació de Trebisonda en un mapa de 1770 Trebisonda (en turc: Trabzon) és una ciutat de Turquia, situada a la costa del mar Negre, i capital de la província de Trebisonda.
Nou!!: Baylakan і Trebisonda · Veure més »
Uthman
* Uthman ben Umara ben Khozaima, ostikan d'Armènia (778 - 785).
Nou!!: Baylakan і Uthman · Veure més »
Xaddàdides
Els xaddàdides van ser una dinastia que va governar a Gandja i a Dvin, i a una part d'Armènia, i més tard una branca d'ells a Ani.
Nou!!: Baylakan і Xaddàdides · Veure més »
1075
Sense descripció.
Nou!!: Baylakan і 1075 · Veure més »
1221
Sense descripció.
Nou!!: Baylakan і 1221 · Veure més »
1403
; Països Catalans.
Nou!!: Baylakan і 1403 · Veure més »
1404
; Països Catalans; Resta del món.
Nou!!: Baylakan і 1404 · Veure més »
1991
1991 (MCMXCI) fon un any normal segons el calendari gregorià, començat en dimarts.
Nou!!: Baylakan і 1991 · Veure més »
730
El 730 (DCCXXX) fou un any comú començat en diumenge del calendari julià.
Nou!!: Baylakan і 730 · Veure més »
731
Sense descripció.
Nou!!: Baylakan і 731 · Veure més »
744
El 744 (DCCXLIV) fou un any de traspàs començat en dimecres del calendari julià.
Nou!!: Baylakan і 744 · Veure més »
762
Sense descripció.
Nou!!: Baylakan і 762 · Veure més »
840
El 840 (DCCCXL) fou un any de traspàs començat en dijous del calendari julià.
Nou!!: Baylakan і 840 · Veure més »
Redirigeix aquí:
Beilagan, Bejlagan, Beylagan, Beyləqan, Zhdanov, Zhdanovsk, Ždanovsk.
