Accés més ràpid que el navegador!
30 les relacions: Alemany, Camerata florentina, Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic, Caterina d'Aragó, Climent VII, Companyia de Jesús, Enric VIII d'Anglaterra, Equador, Flandes, Florència, Giovanni Bardi, Ignasi de Loiola, Istme de Panamà, Lovaina, Martí Luter, Marten van Valckenborch, Monarquia d'Espanya, Nou Testament, Oceà Atlàntic, Oceà Pacífic, Paisatge, Pintura del Renaixement, Quito, Reis Catòlics, República de Florència, Sebastián de Belalcázar, 20 de febrer, 23 de març, 5 de febrer, 6 de desembre.
Alemany
L'alemany (Deutsch) és una llengua germànica occidental parlada principalment a l'Europa Central.
Nou!!: 1534 і Alemany · Veure més »
Camerata florentina
La Camerata florentina (en italià Camerata Fiorentina) o Camerata de' Bardi va ser un grup d'humanistes, músics, poetes i intel·lectuals de Florència a finals del Renaixement que estaven units sota el patrocini del comte Giovanni de' Bardi per discutir i guiar les tendències en les arts, especialment en la música i el drama.
Nou!!: 1534 і Camerata florentina · Veure més »
Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic
Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic (Gant, comtat de Flandes, Països Baixos dels Habsburg, Països Baixos espanyols, 24 de febrer de 1500 - Monestir de Yuste (Cuacos de Yuste, municipi), Càceres, 21 de setembre de 1558), també conegut abans del seu ascens com a Carles de Gant, fou emperador del Sacre Imperi Romanogermànic (1519-1556), rei de Castella i Lleó, rei d'Aragó, rei de València, rei de Mallorca i Sicília i comte de Barcelona; rei de Nàpols (1516-1554); arxiduc d'Àustria (1519-1522); i, finalment, príncep d'Astúries (1504-1516).
Nou!!: 1534 і Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »
Caterina d'Aragó
Caterina d'Aragó (Alcalá de Henares, 16 de desembre de 1485 - Kimbolton, Anglaterra, 7 de gener de 1536) fou infanta d'Aragó i de Castella, princesa de Gal·les i reina consort d'Anglaterra (1509-1533).
Nou!!: 1534 і Caterina d'Aragó · Veure més »
Climent VII
Climent VII (italià: Clemente VII; llatí: Clemens VII; nascut com Giulio de' Medici; 26 de maig de 1478 - 25 de setembre de 1534) va ser cap de l'Església catòlica i governant dels Estats Pontificis des del 19 de novembre de 1523 fins a la seva mort el 25 Setembre de 1534.
Nou!!: 1534 і Climent VII · Veure més »
Companyia de Jesús
La Companyia de Jesús (en llatí: Societas Jesu S.J.) és un orde religiós catòlic de clergues regulars fundat el 1540 per Ignasi de Loiola, qui després va ser canonitzat com Sant Ignasi de Loiola.
Nou!!: 1534 і Companyia de Jesús · Veure més »
Enric VIII d'Anglaterra
va ser rei d'Anglaterra i senyor d'Irlanda des del 21 d'abril de 1509 fins a la seva mort.
Nou!!: 1534 і Enric VIII d'Anglaterra · Veure més »
Equador
LEquador —o la República de l'Equador— (en castellà i oficialment República del Ecuador) és un estat de l'Amèrica del Sud.
Nou!!: 1534 і Equador · Veure més »
Flandes
Flandes o tradicionalment en català Flanders (en neerlandès), també anomenada regió de Flandes (Vlaams Gewest), és una regió de Bèlgica que comprèn les províncies d'Anvers, de Flandes occidental, de Flandes oriental, del Brabant flamenc i de Limburg.
Nou!!: 1534 і Flandes · Veure més »
Florència
Florència, tradicionalment Florença (en italià modern; antigament i poèticament també), és una ciutat d'Itàlia, capital de la ciutat metropolitana homònima i de la regió de la Toscana, al centre de la península Itàlica.
Nou!!: 1534 і Florència · Veure més »
Giovanni Bardi
Shovel of Giovanni de' Bardi (Incruscato) at Accademia della Crusca Giovanni Bardi o Giovanni Maria de' Bardi (Florència, 5 de febrer de 1534 - Florència, 1612) fou comte de Vernio, militar, acadèmic, escriptor, músic, diplomàtic, polític i mecenes italià.
Nou!!: 1534 і Giovanni Bardi · Veure més »
Ignasi de Loiola
Ignasi de Loiola (nascut Iñigo López de Oñaz y Loyola; basc: Ignazio Loiolakoa; castellà: Ignacio de Loyola; llatí: Ignatius de Loyola; c. 23 d'octubre de 1491 - 31 de juliol de 1556), venerat com Sant Ignasi de Loiola, va ser un sacerdot i teòleg catòlic basc que, juntament amb Pierre Favre i Francesc Xavier, van fundar l'orde religiós anomenat la Companyia de Jesús (Jesuïtes) i es va convertir en el seu primer superior general a París el 1541.
Nou!!: 1534 і Ignasi de Loiola · Veure més »
Istme de Panamà
Listme de Panamà és la porció estreta de terra entre la mar Carib i l'oceà Pacífic que alhora connecta l'Amèrica Central amb l'Amèrica del Sud.
Nou!!: 1534 і Istme de Panamà · Veure més »
Lovaina
Lovaina (en neerlandès i oficialment: Leuven; en Louvain; en Löwen) és una ciutat i municipi flamenc de la província del Brabant Flamenc, Bèlgica, situada a la confluència dels rius Dijle i Voer.
Nou!!: 1534 і Lovaina · Veure més »
Martí Luter
Martí Luter (Eisleben, 10 de novembre de 1483 - Eisleben, 18 de febrer de 1546) va ser un teòleg, frare catòlic de l'Orde de Sant Agustí i reformador religiós alemany; en les seves ensenyances es va inspirar la Reforma protestant.
Nou!!: 1534 і Martí Luter · Veure més »
Marten van Valckenborch
''Paisatge amb l'aparició en el camí de Emaús'', Amsterdam, Rijksmuseum Marten van Valckenborch (Lovaina, 1534 -Frankfurt del Main, 1612), va ser un pintor renaixentista flamenc especialitzat en la pintura de paisatge.
Nou!!: 1534 і Marten van Valckenborch · Veure més »
Monarquia d'Espanya
El 1469 es va produir Valladolid la unió dinàstica entre les cases reials d'Aragó i Castella pel matrimoni entre Ferran II d'Aragó i Isabel I de Castella.
Nou!!: 1534 і Monarquia d'Espanya · Veure més »
Nou Testament
El Nou Testament, també dit Testament Grec o Escriptures gregues, és el recull de llibres de la Bíblia cristiana escrits després del naixement de Jesucrist.
Nou!!: 1534 і Nou Testament · Veure més »
Oceà Atlàntic
Loceà Atlàntic és un dels cinc oceans de la Terra entre Amèrica -a l'oest- i Europa i Àfrica -a l'est.
Nou!!: 1534 і Oceà Atlàntic · Veure més »
Oceà Pacífic
L'oceà Pacífic o simplement el Pacífic és el cos d'aigua més gran del món.
Nou!!: 1534 і Oceà Pacífic · Veure més »
Paisatge
Pieter Brueghel el Vell, ''Els recol·lectors'', 1565: Pau i agricultura en un paisatge ideal preromàntic, sense terrors sublims El paisatge és el gènere pictòric on es representa un conjunt visual natural o urbà.
Nou!!: 1534 і Paisatge · Veure més »
Pintura del Renaixement
Tiziano, '' Amor sagrat i amor profà '', h. 1513-1514 La pintura renaixentista abasta el període de la història de l'art europeu entre l'art de l'Edat Mitjana i l'art barroc.
Nou!!: 1534 і Pintura del Renaixement · Veure més »
Quito
Convent i església de Sant FrancescSan Francisco de Quito és la capital de la República de l'Equador.
Nou!!: 1534 і Quito · Veure més »
Reis Catòlics
Ferran i Isabel de Castella en una pintura atribuïda a Fernando Gallego (1490-95). Ferran i la seva esposa Isabel de Castella Escut dels Reis Catòlics en una clau de volta del claustre de Sant Jeroni de la Murtra, a Badalona. Els Reis Catòlics és el nom que van rebre Isabel I de Castella i Ferran II d'Aragó, del Papa Alexandre VI, com a compensació perquè abans havia atorgat el títol de Rei Cristianíssim al Rei de França.
Nou!!: 1534 і Reis Catòlics · Veure més »
República de Florència
La República de Florència (en italià: Repubblica fiorentina) fou un estat que va existir a la península Itàlica als territoris centrats a la ciutat de Florència entre 1197 i 1532 (baixa edat mitjana i principis de l'edat moderna).
Nou!!: 1534 і República de Florència · Veure més »
Sebastián de Belalcázar
Sebastián de Belalcázar o de Benalcázar (Belalcázar, Còrdova, 1480 – Cartagena de Indias, 1551) fou un adelantado i conquistador Castellà.
Nou!!: 1534 і Sebastián de Belalcázar · Veure més »
20 de febrer
El 20 de febrer és el cinquanta-unè dia de l'any del calendari gregorià.
Nou!!: 1534 і 20 de febrer · Veure més »
23 de març
El 23 de març és el vuitanta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el vuitanta-tresè en els anys de traspàs.
Nou!!: 1534 і 23 de març · Veure més »
5 de febrer
El 5 de febrer és el trenta-sisè dia de l'any del calendari gregorià.
Nou!!: 1534 і 5 de febrer · Veure més »
6 de desembre
El 6 de desembre és el tres-cents quarantè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents quaranta-unè en els anys de traspàs.
Nou!!: 1534 і 6 de desembre · Veure més »
