Obrir a Google MapsTaula de continguts
109 les relacions: Abril, Acords de Sykes-Picot, Adiabene, Alta Mesopotàmia, Anàbasi, Arbela, Armènia, Assíria, Assiris, Atabegs de Mossul, Azerbaidjan, Bagdad, Banu Kab, Batalla de Mossul (2016-2017), Bàssora, Bàybars, Biblioteca de Mossul, Buwàyhides, Califa, Castell de Bash Tapia, Conferència de San Remo, Desembre, Dinastia aiúbida, Dinastia jalayírida, Egipte, Emir, Església Assíria Oriental, Estat Islàmic, França, Gihad, Governació de Nínive, Gran Bretanya, Gran Mesquita d'Al-Nuri (Mosul), Guerra del Golf, Hamdànides, Iazidisme, Il-kanat, Imad-ad-Din Zengi I, Imperi Otomà, Imperi Persa, Imperi Safàvida, Imperi Sassànida, Imperi Seljúcida, Iraq, Kharigisme, Kirkuk, Kufa, Kurda, Kurds, Mesquita, ... Ampliar l'índex (59 més) »
- Ciutats de l'Iraq
Abril
Labril és el quart mes de l'any en el calendari gregorià i té 30 dies.
Veure Mossul і Abril
Acords de Sykes-Picot
Zones d'influència i control francesa (blau), britànica (vermell) i russa (verd) Els acords de Sykes-Picot de 1916, oficialment coneguts com l'acord d'Àsia Menor, fou un acord secret entre els governs de França i la Gran Bretanya amb el consentiment de l'Imperi Rus, que definí les seves esferes d'influència i control en l'Orient Mitjà si la Triple Entesa tenia èxit derrotant l'Imperi Otomà durant la Primera Guerra Mundial.
Veure Mossul і Acords de Sykes-Picot
Adiabene
Adiabene fou el nom clàssic de l'antiga regió anomenada també Assíria, entre Armènia (al nord), el Tigris (al sud i sud-oest), Susiana (al sud-est), i Atropatene (a l'est).
Veure Mossul і Adiabene
Alta Mesopotàmia
L'Alta Mesopotàmia, coneguda com la Jazira en les fonts històriques àrabs, és la part de Mesopotàmia situada al nord, el que fou l'antiga Assíria, geogràficament diferenciada de les terres de la Baixa Mesopotàmia, al sud.
Veure Mossul і Alta Mesopotàmia
Anàbasi
LAnàbasi (en grec clàssic Ἀνάβασις, literalment 'marxa terra endins'), també coneguda com L'expedició dels deu mil o La retirada dels deu mil, és l'obra més coneguda de l'historiador atenenc Xenofont.
Veure Mossul і Anàbasi
Arbela
Arbela (assiri Arbairu/Arbail, persa Arbaira, grec Arbela, àrab Erbil o Irbil, kurd Erbel o Hawler) és una ciutat de Mesopotàmia, entre els dos Zab; administrativament forma part del Kurdistan (Iraq).
Veure Mossul і Arbela
Armènia
La República d'Armènia o simplement Armènia (en armeni, Հայաստանի Հանրապետություն, Haiastaní Hanrapetutiún; o Հայաստան, Haiastan; Armínia, en Ramon Muntaner) és un país del Caucas, del 1990 ençà una república independent que es va segregar de la Unió Soviètica.
Veure Mossul і Armènia
Assíria
Escultura assíria. Assíria (siríac) fou un Imperi hegemònic de la zona de Mesopotàmia que derivava el seu nom de la primera capital, Assur.
Veure Mossul і Assíria
Assiris
El assiris, també anomenats caldeus, siríacs (en arameu: suryoye) i arameus, són un grup ètnic de l'Orient Mitjà, suposats descendents dels antics assiris.
Veure Mossul і Assiris
Atabegs de Mossul
Els atabegs de Mossul foren el governants de Mesopotàmia amb seu a Mossul per compte del sultà seljúcida.
Veure Mossul і Atabegs de Mossul
Azerbaidjan
LAzerbaidjan o Azerbaitjan, oficialment la República de l'Azerbaidjan, és l'estat més gran de la regió del Caucas, localitzat entre l'Àsia occidental i Europa oriental.
Veure Mossul і Azerbaidjan
Bagdad
Bagdad (en català medieval, Baldach o Baldac; en català pre-normatiu, també Bagdat) és la capital de l'Iraq i de la Governació de Bagdad.
Veure Mossul і Bagdad
Banu Kab
Els Banu Kab són una tribu àrab antigament a l'Aràbia central i després a l'Iraq, establerta actualment al Khuzistan on s'haurien traslladat a partir del.
Veure Mossul і Banu Kab
Batalla de Mossul (2016-2017)
La Batalla de Mossul va ser una ofensiva conjunta de les forces de govern iraquià, l'exèrcit del Kurdistan iraquià i forces internacionals per alliberar la ciutat de Mossul, en mans d'Estat Islàmic (EI).
Veure Mossul і Batalla de Mossul (2016-2017)
Bàssora
Bàssora (variants més corrents Bàsora, Basra, al-Basra, al-Basrah, Basorah, Balsora, Balsara, Bassora, Basora) és una ciutat d'Iraq al Shatt al-Arab a 420 km al sud-sud-est de Bagdad i a 55 km de les aigües del golf Pèrsic.
Veure Mossul і Bàssora
Bàybars
* Bàybars I dit «el Ballester» (mar negra, 1223 - Damasc, 1277), soldà mameluc bahrita o kiptxak del Caire (1260-1277).
Veure Mossul і Bàybars
Biblioteca de Mossul
La Biblioteca Mossul és una biblioteca pública situada a la ciutat de Mossul, al nord de l'Iraq.
Veure Mossul і Biblioteca de Mossul
Buwàyhides
La dinastia buwàyhida o búyida, dels Banu Buwayh o dels buwàyhides o búyides fou una dinastia xiïta que va governar l'Iraq i Pèrsia.
Veure Mossul і Buwàyhides
Califa
Califa (de l'àrab, ‘successor’, ‘substitut’, ‘representant’, ‘lloctinent’) és el títol que designava la màxima autoritat de l'islam, tant a nivell espiritual com polític.
Veure Mossul і Califa
Castell de Bash Tapia
El castell de Bash Tapia, en àrab باشطابيا, també conegut pel nom de fortalesa Bashtabiya, fortalesa Bash Tapia o fortalesa Pashtabia, fou una fortalesa militar del construïda sobre el marge dret del riu Tigris, que formava part del recinte històric de la ciutat de Mossul, a l'Iraq.
Veure Mossul і Castell de Bash Tapia
Conferència de San Remo
La Conferència de San Remo va ser una reunió del Consell Suprem de Guerra, que va tenir lloc a Villa Devachan a Sanremo, Itàlia, del 19 al 26 abril de 1920, a la que van assistir les quatre potències aliades principals de la Primera Guerra Mundial, representades pels primers ministres del Regne Unit (David Lloyd George), França (Alexandre Millerand) i Itàlia (Francesco Saverio Nitti) i per l'ambaixador del Japó Matsui Keishiro, i la presència com observador de l'ambaixador a Itàlia dels Estats Units, Robert Johnson.
Veure Mossul і Conferència de San Remo
Desembre
Desembre a ''Les molt riques hores del Duc de Berry'' (principis del segle XV). El desembre o nadal (en alguerès) és el dotzè i l'últim mes de l'any del calendari gregorià que té 31 dies.
Veure Mossul і Desembre
Dinastia aiúbida
La dinastia aiúbida (kurd: ئەیووبیەکان, Eyûbiyan) fou la primera dinastia del Soldanat d'Egipte, fundat per Saladí el 1171 després d'abolir el Califat Fatimita.
Veure Mossul і Dinastia aiúbida
Dinastia jalayírida
La dinastia jalayírida o jalaírida fou una nissaga mongola que pren nom de la tribu mongola dels Jalàyir o Jalàïr i que va governar Pèrsia i Iraq en el període d'ensorrament de la dinastia il-kànida i fins al 1412 (al Baix Iraq fins al 1432).
Veure Mossul і Dinastia jalayírida
Egipte
Egipte ((sahídic) o (bohàiric); egipci antic: Kemet), oficialment República Àrab d'Egipte, és un estat de l'Àfrica nord-oriental.
Veure Mossul і Egipte
Emir
Un emir és un cap militar, governador o príncep d'un país islàmic.
Veure Mossul і Emir
Església Assíria Oriental
L'Església Apostòlica Assíria de l'Orient o Santa Església Apostòlica Catòlica Assíria de l'Orient (Itt Qaddisht wa-Shlikhit Qattoliqi d-Madnkh d-try) abreujadament Església Assíria Oriental o Església Assíria de l'Est, és una entitat religiosa autocèfala de tradició siríaca oriental.
Veure Mossul і Església Assíria Oriental
Estat Islàmic
Estat Islàmic o Estat Islàmic de l'Iraq i el Llevant (ISIL), també conegut com a Daeix, Dàïx o Daesh (per la sigla en àrab:, IPA: ˈdaːʕiʃ), és un grup armat islamista que opera a Síria i a l'Iraq, on va arribar a autoproclamar la fundació d'un califat amb aspiracions territorials sobre tot el 'Llevant àrab' (Líban, Síria, Iraq, Jordània) per a incloure-hi totes les poblacions àrabs que van quedar separades amb el repartiment entre França i el Regne Unit després de la Primera Guerra Mundial.
Veure Mossul і Estat Islàmic
França
França, oficialment la República Francesa, és un estat constituït per una metròpoli i per territoris d'ultramar.
Veure Mossul і França
Gihad
Bandera de la Gihad amb la xahada o professió de fe islàmica, declaració de fe en un únic Déu i en el caràcter profètic de Mahoma''.'' El gihad o jihad (de l'àrab, ‘esforç’, ‘lluita’, derivat del verb, ‘esforçar-se’) és un terme islàmic que fa referència a un deure religiós de tots els musulmans.
Veure Mossul і Gihad
Governació de Nínive
La governació o muhàfadha de Nínive —— és una província o muhàfadha iraquiana creada sota el règim de Saddam Hussein el 1976, per mitjà de la divisió de la província o governació de Mossul en dues governacions: la governació de Dahuk i la de Nínive.
Veure Mossul і Governació de Nínive
Gran Bretanya
Mapa de Gran Bretanya de Mattew Paris, de mitjans s. XIII. Gran Bretanya, és l'illa més gran de les Illes Britàniques.
Veure Mossul і Gran Bretanya
Gran Mesquita d'Al-Nuri (Mosul)
La Gran Mesquita d'Al-Nuri (‘Gran Mesquita de Nur’) va ser una històrica mesquita de la ciutat iraquiana de Mossul, coneguda pel seu minaret inclinat.
Veure Mossul і Gran Mesquita d'Al-Nuri (Mosul)
Guerra del Golf
La guerra del Golf de 1991 va ser un conflicte bèl·lic entre Iraq i una coalició de forces de 34 estats sota un mandat de les Nacions Unides i liderades per l'exèrcit dels Estats Units.
Veure Mossul і Guerra del Golf
Hamdànides
Vista de la ciutadella d'Alep, construïda sota el poder dels hamdànides Els hamdànides (en sing.) o Banu Hamdan foren una dinastia que va governar a Mossul i Alep mitjançant dues branques.
Veure Mossul і Hamdànides
Iazidisme
El yazidisme o Iazidisme o Sharfadin és un corrent minoritari; les altres branques, alevisme i yarsanisme, es diferencien del yazidisme perquè no practiquen la taqiyya (dissimular la fe quan està en joc la pròpia vida).
Veure Mossul і Iazidisme
Il-kanat
Lil-kanat va ser un kanat mongol establert a Pèrsia al, fruit de les campanyes de Genguis Khan a Khwarizm durant els anys 1219-1224.
Veure Mossul і Il-kanat
Imad-ad-Din Zengi I
Abu-l-Mudhàffar Zankí ibn Aq-Súnqur ibn Abd-Al·lah al-Atàbak al-Màlik al-Mansur Imad-ad-Din, més conegut simplement com a Imad-ad-Din Zengi I (c. 1085 - 14 de setembre 1146) va ser atabeg de Mossul, Alep, Hama i Edessa i fundador de la dinastia dels zengites, a la qual va donar el seu nom.
Veure Mossul і Imad-ad-Din Zengi I
Imperi Otomà
L'Imperi Otomà (1299-1923) va ser un estat multiètnic i multiconfessional governat per la Dinastia d'Osman, la forma catalanitzada històrica de la qual dona otomà.
Veure Mossul і Imperi Otomà
Imperi Persa
Imperi Persa és la denominació convencional per anomenar diversos imperis de l'antiguitat en general i més pròpiament pels regits per dinasties perses originades a Pèrsia (aquemènida i sassànida).
Veure Mossul і Imperi Persa
Imperi Safàvida
Mapa històric Shah Abbas-Safavida Els safàvides foren una dinastia que va governar a Pèrsia des del fins al.
Veure Mossul і Imperi Safàvida
Imperi Sassànida
LImperi Sassànida és el període de govern del segon Imperi Persa (226 - 651) per part de la dinastia sassànida (quarta dinastia iraniana).
Veure Mossul і Imperi Sassànida
Imperi Seljúcida
LImperi Seljúcida va ser la creació d'una ètnia turca originaris del nord del mar d'Aral i es va estendre pels actuals Iran, Iraq i l'Àsia Menor entre els segles i. En el es van islamitzar adoptant la branca del sunnisme d'aquesta religió.
Veure Mossul і Imperi Seljúcida
Iraq
LIraq o Irac, o el seu nom oficial República de l'Iraq, és un país majoritàriament musulmà de l'Orient Pròxim, situat al nord de la península aràbiga.
Veure Mossul і Iraq
Kharigisme
El kharigisme (‘els kharigites’, ‘els dissidents’; en singular) és una de les tres branques en què es va dividir l'islam arran dels problemes successoris del califat pels volts de l'any 661: ortodoxos (o sunnites), xiïtes i kharigites.
Veure Mossul і Kharigisme
Kirkuk
Kirkuk, també Karkuk o Kerkuk, formes avui dia poc usades és una ciutat de l'Iraq, capital de la governació homònima.
Veure Mossul і Kirkuk
Kufa
Situació de Kufa a l'Iraq actual Kufa és una ciutat d'Iraq, a la riba del riu Eufrates, uns 170 km al sud de Bagdad i 10 km al nord-est de Najaf.
Veure Mossul і Kufa
Kurda
Situació política a l'àrea el 1764 aC Mapa Kurda (moderna Balad Sindjar) va ser un antic regne de la zona del Tigris, a la moderna Síria a les altes valls del Khabur al nord d'Urkesh.
Veure Mossul і Kurda
Kurds
Zones habitades pels kurds l'any 1992 Els kurds són un poble d'origen indoeuropeu, possiblement descendent dels medes, que habita a la regió muntanyosa del Kurdistan, al sud-oest d'Àsia.
Veure Mossul і Kurds
Mesquita
Solimà I a Istanbul, en 1890. Històricament i tradicional, el minaret no és un element essencial de l'edifici. Mesquita a l'antiga Batavia, barri de Pekodjan, 1910-1921 Una mesquita o mosquea (de l', ‘oratori’, possiblement a través de l'armeni mzkiṭ, en el primer cas, i de l'italià moschea, en el segon) és el temple de la religió islàmica.
Veure Mossul і Mesquita
Monestir de Mar Mattai
El monestir de Mar Matti o Sant Mateu està situat al cim del mont Maqloub, a uns 20 km de Mossul, al nord de l'Iraq.
Veure Mossul і Monestir de Mar Mattai
Monestir de Sant Elies (Iraq)
El Monestir de Sant Elies o Dair Mar Elia va ser un monestir cristià en l'antiguitat, el més antic de l'Iraq, que data del.
Veure Mossul і Monestir de Sant Elies (Iraq)
Mussolina
Maria Antonieta amb vestit de mussolina (retrat de 1793) La mussolina és una tela fina i transparent originària de Mossul (Iraq), i per extensió la roba blanca de seda, transparent i fina, i de cotó imitant la mussolina de seda, per fer peces de vestit interior, mocadors de pagesa, vels, etc.
Veure Mossul і Mussolina
Musulmà
260x260px Població musulmana mundial per percentatge (Pew Research Center, 2009). Un musulmà és qui professa l'islam, una religió abrahàmica monoteista basada en l'Alcorà, que els musulmans consideren la paraula literal de Déu revelada al profeta Mahoma, i, amb menor autoritat que l'Alcorà, els ensenyaments i pràctiques atribuïts tradicionalment a Mahoma.
Veure Mossul і Musulmà
Nínive
Localització de '''Nínive''' a Mesopotàmia Nínive fou una antiga ciutat assíria de l'Alta Mesopotàmia, situada als afores de Mossul, a l'actual Kurdistan iraquià.
Veure Mossul і Nínive
Nur-ad-Din Mahmud
Abu-l-Qàssim Nur-ad-Din Mahmud ibn Imad-ad-Din Zanguí ibn Aq-Súnqur, més conegut senzillament com a Nur-ad-Din o Nur-ad-Din Mahmud (? - 15 de maig de 1174) fou el més destacat atabeg zengita de Síria, fill del fundador Zengi.
Veure Mossul і Nur-ad-Din Mahmud
Orient Mitjà
L'Orient Mitjà en un sentit més ample Països de l'Orient Mitjà actual Orient Mitjà, Orient Pròxim o Pròxim Orient és la part de l'Orient que és a prop d'Europa (Occident).
Veure Mossul і Orient Mitjà
Petroli
miniatura El petroli és una barreja complexa heterogènia d'hidrocarburs, composts/formats per hidrogen i carboni.
Veure Mossul і Petroli
Qara Qoyunlu
Els Kara Koyunlu o Qara Qoyunlu (‘els Xais Negres’) foren un grup o federació de tribus turcmanes que va governar a part de les actuals Iran, Turquia, l'Iraq, Armènia i l'Azerbaidjan del 1375 al 1468.
Veure Mossul і Qara Qoyunlu
Saddam Hussein
Saddam Hussein 'Abd al-Majid al-Tikriti (Tikrit, Iraq, 28 d'abril de 1937 - Bagdad, Iraq, 30 de desembre de 2006) fou un militar i estadista iraquià.
Veure Mossul і Saddam Hussein
Saladí
Saladí (Tikrit, actual Iraq, 1138 - Damasc, 4 de març de 1193), va ser un militar kurd,L'historiador medieval Ibn al-Athir recull un passatge d'un altre comandant: «…vostè i Saladí són kurds i no permetrà que el poder passi a mans dels turcs», cf.
Veure Mossul і Saladí
Sàtrapa
Principals satrapies de l'Imperi Persa Sàtrapa (en grec: σατράπης satrápēs, de l'antic persa xšaθrapā(van), protector de la terra/país) és el nom que es va donar als governadors de les províncies dels antics imperis dels Medes i Aquemènides i de diversos dels seus successors, com ara l'Imperi Sassànida i els imperis hel·lenístics.
Veure Mossul і Sàtrapa
Societat de Nacions
La Societat de Nacions (SDN) o la Lliga de les Nacions va ser un organisme internacional creat pel Tractat de Versalles el 28 de juny de 1919.
Veure Mossul і Societat de Nacions
Solimà I el Magnífic
Solimà I (Trebisonda, 6 de novembre de 1494 - Szigetvár, Hongria, 7 de setembre de 1566) fou el desè soldà de l'Imperi Otomà (1520-1566).
Veure Mossul і Solimà I el Magnífic
Sulaimaniya
Sulaimaniya Vista de Sulaimaniya Sulaimaniya és una ciutat del Kurdistan, a l'Iraq.
Veure Mossul і Sulaimaniya
Sunnisme
El sunnisme (literalment ‘gent de la tradició i la comunitat’, o simplement) és la branca principal de l'islam, representant gairebé el 90% dels musulmans.
Veure Mossul і Sunnisme
Taghlibites
El taghlibites, a vegades Banu Taghlib, foren una tribu àrab del Diyar Mudar i Diyar Rabia.
Veure Mossul і Taghlibites
Tamerlà
Tamerlà o Timur o Temur Lenk (Kish, prop de Samarcanda, suposadament el 9 d'abril de 1336 - Otrar, 18 de febrer de 1405) fou un conqueridor turcomongol que establí l'imperi dels timúrides.
Veure Mossul і Tamerlà
The Economist
The Economist és un setmanari britànic d'informació econòmica i política en llengua anglesa.
Veure Mossul і The Economist
Tigris
El Tigris (en persa antic Tigr; en arameu Deqlath;; en turc i; en hebreu, en textos bíblics, חִדֶּקֶל, Hiddéqel; en grec antic Τίγρης, Tigres, i en) és, juntament amb l'Eufrates, un dels dos grans rius que defineixen la Mesopotàmia; és el més oriental de tots dos i travessa l'Iraq des de les muntanyes de l'Anatòlia.
Veure Mossul і Tigris
Turcmans
Els turcmans és un terme col·lectiu que designa als pobles turcs nòmades de l'Àsia Central.
Veure Mossul і Turcmans
Turquia
Turquia (en turc: Türkiye), oficialment la República de Turquia (en turc: Türkiye Cumhuriyeti), és un estat eurasiàtic que ocupa la península d'Anatòlia al sud-oest d'Àsia, així com Tràcia als Balcans, regió del sud-est d'Europa.
Veure Mossul і Turquia
Uqàylides
La dinastia uqàylida o dels uqàylides fou una nissaga àrab que va governar a Síria del nord i l'Iraq del 990 al 1169.
Veure Mossul і Uqàylides
Visir
Retrat de Sokollu Mehmet Paşa, gran visir de Solimà el Magnífic, de Selim II i de Murad III Un visir (del turc vezir, i aquest de l'àrab, literalment ‘el que du una càrrega’) és un terme comú a molts països islàmics que designa un alt càrrec polític (o de vegades religiós) que actua com a conseller o ministre d'un monarca normalment també islàmic com ara califes, emirs, màliks o sultans.
Veure Mossul і Visir
Xaibànides
Els xaibànides foren una dinastia (dinastia xaibànida) originada en la tribu àrab del Banu Xayban, que vivia al Najd, i que tingueren com ancestre a Bakr ibn Wàïl ibn Khalikan.
Veure Mossul і Xaibànides
Xenofont
Xenofont d'Atenes ; c. 430 Strassler i al., 2022-04-20 at the Wayback Machine.
Veure Mossul і Xenofont
Zengita
La dinastia zengita o dels zengites fou una nissaga musulmana d'atabegs que va governar a Mossul, Alep, Damasc, Sinjar i al-Jazira, l'origen de la qual fou Imad-ad-Din Zengi I, sota la sobirania teòrica dels turcs seljúcides.
Veure Mossul і Zengita
1095
El 1095 (MXCV) fou un any comú començat en dilluns del calendari julià.
Veure Mossul і 1095
11 d'abril
L'11 d'abril és el cent unè dia de l'any en el Calendari Gregorià i el cent dosè en els anys de traspàs.
Veure Mossul і 11 d'abril
1127
El 1127 (MCXXVII) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.
Veure Mossul і 1127
1128
El 1128 (MCXXVIII) fou un any de traspàs començat en diumenge del calendari julià.
Veure Mossul і 1128
1199
;Països catalans;Món.
Veure Mossul і 1199
14 d'agost
El 14 d'agost és el dos-cents vint-i-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vint-i-setè en els anys de traspàs.
Veure Mossul і 14 d'agost
1535
Barba-roja.
Veure Mossul і 1535
1700
Terratrèmol de Cascadia/tsunami.;Països Catalans.
Veure Mossul і 1700
1743
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Mossul і 1743
1834
;Països catalans.
Veure Mossul і 1834
1879
199x199px;Països Catalans.
Veure Mossul і 1879
1895
;Països Catalans:;Resta del món.
Veure Mossul і 1895
1911
;Països Catalans.
Veure Mossul і 1911
1916
;Països Catalans.
Veure Mossul і 1916
1918
1918 (MCMXVIII) fon un any normal dels calendaris gregorià i julià, començat un dimarts i marcat per la fi de la Primera Guerra Mundial.
Veure Mossul і 1918
1920
Estació del Nord de Terrassa el '''1920'''.
Veure Mossul і 1920
1925
''Far a Groix'' de Paul Signac (1925).
Veure Mossul і 1925
1959
1959 (MCMLIX) fou un any començat en dijous.
Veure Mossul і 1959
1969
1969 fon un any normal del calendari gregorià (MCMLXIX) començat un dimecres, destacable per l'arribada de l'home a la lluna, els moviments socials LGBT i la creació d'Internet.
Veure Mossul і 1969
1991
1991 (MCMXCI) fon un any normal segons el calendari gregorià, començat en dimarts.
Veure Mossul і 1991
2003
2003 fon un any normal començat en dimecres segons el calendari gregorià.
Veure Mossul і 2003
2004
2004 fon un any de traspàs començat en dijous, segons el calendari gregorià.
Veure Mossul і 2004
21 de desembre
El 21 de desembre és el tres-cents cinquanta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents cinquanta-sisè en els anys de traspàs.
Veure Mossul і 21 de desembre
22 de juliol
El 22 de juliol és el dos-cents tresè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents quatrè en els anys de traspàs.
Veure Mossul і 22 de juliol
554
El 554 (DLIV) fou un any comú començat en dijous del calendari julià.
Veure Mossul і 554
641
El 641 (DCXLI) fou un any comú començat en dilluns del calendari julià.
Veure Mossul і 641
874
El 874 (DCCCLXXIV) fou un any comú començat en divendres del calendari julià.
Veure Mossul і 874
875
El 875 (DCCCLXXV) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.
Veure Mossul і 875
891
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Mossul і 891
892
El 892 (DCCCXCII) fou un any de traspàs començat en dissabte del calendari julià.
Veure Mossul і 892
895
El 895 (DCCCXCV) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.
Veure Mossul і 895
906
El 906 (CMVI) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.
Veure Mossul і 906
Vegeu també
Ciutats de l'Iraq
- Amara (Iraq)
- Ayn al-Tamr
- Bàssora
- Bagdad
- Baquba
- Baradan
- Falluja
- Hilla
- Hit
- Karbala
- Khanikin
- Kirkuk
- Kut al-Amara
- Mossul
- Najaf
- Nasiriyah
- Qalatga Darband
- Ramadi
- Samarra
- Tikrit
També conegut com Al-Mawsil, Mawsil, Mosul.