Accés més ràpid que el navegador!
47 les relacions: Aq Qoyunlu, Artaz, Azerbaidjan Occidental, Çaldiran, Bahçesaray (Van), Ctesifont, Dinastia Qajar, Il-kanat, Imperi Safàvida, Iran, Ismaïl I, Kanat de Khoy, Llac Urmia, Llac Van, Mardastan, Nàdir-Xah Afxar, Primera Guerra Mundial, Província de Xirak, Qara Qoyunlu, Rawwàdides, Rebel·lió d'Ankl, Salmas, Sàjides, Segona Guerra Mundial, Selim I, Tabriz, Tamara de Geòrgia, Tamerlà, Urmia, Vaspurakan, Yússuf ibn Abi-s-Saj, Zaravand, 1021, 1023, 1478, 15 de juliol, 2 de juny, 451, 482, 626, 770, 887, 919, 920, 921, 937, 988.
Aq Qoyunlu
Els Aq Qoyunlu (xai blanc) foren un grup o federació de tribus turcmanes que va governar Diyar Bakr i després la major part de Pèrsia, fins al 1502.
Nou!!: Khoy і Aq Qoyunlu · Veure més »
Artaz
Artaz fou un districte del nord-est de Vaspurakan, la capital del qual fou Maku.
Nou!!: Khoy і Artaz · Veure més »
Azerbaidjan Occidental
La província de l'Azerbaidjan Occidental (استان آذربایجان غربی, Ostān-e Āzarbāijān-e Gharbī;:غربی آذربایجان اوستانی, "Qərbi Azərbaycan Ostanı"; پارێزگای ئازەربایجانی ڕۆژاوا) és una de les 31 províncies de l'Iran.
Nou!!: Khoy і Azerbaidjan Occidental · Veure més »
Çaldiran
Çaldiran (antigament Čaldiran) és una plana al nord-oest de l'Azerbaidjan iranià a la frontera amb Turquia, famosa per la batalla decisiva lliurada el 23 d'agost de 1514 en què els otomans van obtenir una gran victòria sobre els safàvides perses.
Nou!!: Khoy і Çaldiran · Veure més »
Bahçesaray (Van)
Mokq fou el nom armeni de la regió de nom clàssic Moxoene.
Nou!!: Khoy і Bahçesaray (Van) · Veure més »
Ctesifont
Ctesifont (Ktēsiphōn; persa sassànida: 𐭲𐭩𐭮𐭯𐭥𐭭, tysfwn; تیسفون; ܩܛܝܣܦܘܢ) fou la capital de l'Imperi part i després de l'imperi dels perses sassànides.
Nou!!: Khoy і Ctesifont · Veure més »
Dinastia Qajar
La dinastia Qajar de Pèrsia fou una nissaga tribal turca que va governar Pèrsia del 1794 al 1925.
Nou!!: Khoy і Dinastia Qajar · Veure més »
Il-kanat
Lil-kanat va ser un kanat mongol establert a Pèrsia al, fruit de les campanyes de Genguis Khan a Khwarizm durant els anys 1219-1224.
Nou!!: Khoy і Il-kanat · Veure més »
Imperi Safàvida
Mapa històric Shah Abbas-Safavida Els safàvides foren una dinastia que va governar a Pèrsia des del fins al.
Nou!!: Khoy і Imperi Safàvida · Veure més »
Iran
La República Islàmica de lIran, anomenat simplement lIran, és un país de l'Orient Mitjà.
Nou!!: Khoy і Iran · Veure més »
Ismaïl I
Abu-l-Mudhàffar Ismaïl, Ismaïl-Xah o Ismaïl I (17 de juliol de 1487 -23 de maig de 1524) fou el primer xa safàvida de Pèrsia (1501 -1524) i fundador efectiu de la dinastia.
Nou!!: Khoy і Ismaïl I · Veure més »
Kanat de Khoy
El Kanat de Khoy fou un kanat iranià de la província de l'Azerbaitjan.
Nou!!: Khoy і Kanat de Khoy · Veure més »
Llac Urmia
Vídeo que mostra el procés de dessecació del llac Urmia entre 1984 i 2014. El llac Urmia (en farsi دریاچهٔ ارومیه) és un llac salat de l'Azerbaidjan iranià, al nord-oest de l'Iran, situat al costat est de la ciutat d'Urmia.
Nou!!: Khoy і Llac Urmia · Veure més »
Llac Van
El llac Van El llac Van (en turc, Van Gölü; en armeni, Վանա լիճ, Vanà litx) és un llac alcalí i el llac més gran de Turquia, situat a la part oriental del país.
Nou!!: Khoy і Llac Van · Veure més »
Mardastan
Mardastan fou un principat armeni virtualment independent del 863 al 897 i existí dins a Vaspurakan almenys fins al 923.
Nou!!: Khoy і Mardastan · Veure més »
Nàdir-Xah Afxar
fou xa de Pèrsia (1736 - 1747) que va fundar de la dinastia afxàrida.
Nou!!: Khoy і Nàdir-Xah Afxar · Veure més »
Primera Guerra Mundial
La Primera Guerra mundial o la Gran Guerra fou un conflicte bèl·lic que va tenir lloc a Europa i al Pròxim Orient entre 1914 i 1918.
Nou!!: Khoy і Primera Guerra Mundial · Veure més »
Província de Xirak
Xirak o Xirakavan (en armeni Շիրակ) va ser una regió d'Armènia dins de la província de l'Airarat, que va tenir com a capital principal la ciutat d'Ani i com a primera capital Xirak.
Nou!!: Khoy і Província de Xirak · Veure més »
Qara Qoyunlu
Els Kara Koyunlu o Qara Qoyunlu (‘els Xais Negres’) foren un grup o federació de tribus turcmanes que va governar a part de les actuals Iran, Turquia, l'Iraq, Armènia i l'Azerbaidjan del 1375 al 1468.
Nou!!: Khoy і Qara Qoyunlu · Veure més »
Rawwàdides
miniatura La dinastia rawwàdida o dels rawwàdides, també coneguda per Banu Rawwad o Banu Rawad, nom original tot i que més tard a les fonts apareixen com a rawàdides o rawàdida es va originar de tribus àrabs azdites que es van establir a Tabriz i a Maragha i es van barrejar amb elements kurds.
Nou!!: Khoy і Rawwàdides · Veure més »
Rebel·lió d'Ankl
La rebel·lió d'Ankl és el nom donat a la revolta de la noblesa i la població armènia contra el decret que obligava a la seva conversió al mazdeisme.
Nou!!: Khoy і Rebel·lió d'Ankl · Veure més »
Salmas
Salmas Shahpur/Shabur, Dīlman, Dīlmagān, Salmās o Salamas (àzeri meridional) és una ciutat de l'Iran a la província de l'Azerbaidjan Occidental.
Nou!!: Khoy і Salmas · Veure més »
Sàjides
La dinastia sàjida o dels sàjides va governar l'Azerbaidjan, Arran i Armènia, nominalment com a emirs governadors del Califat Abbàssida del 889 al 929.
Nou!!: Khoy і Sàjides · Veure més »
Segona Guerra Mundial
La Segona Guerra Mundial va ser un conflicte bèl·lic que va implicar la majoria de les nacions del món, incloent-hi totes les grans potències, organitzades en dues aliances militars: els aliats i les potències de l'Eix.
Nou!!: Khoy і Segona Guerra Mundial · Veure més »
Selim I
Selim I (Amasya, 10 d'octubre de 1465 - Çorlu, 21 de setembre de 1520) va ser soldà de l'Imperi Otomà de 1512 a 1520.
Nou!!: Khoy і Selim I · Veure més »
Tabriz
Tabriz (antigament en català Toris o Tauris) és una ciutat del nord-oest de l'Iran, capital de l'Azerbaidjan Meridional.
Nou!!: Khoy і Tabriz · Veure més »
Tamara de Geòrgia
Tamar o Thamar, fou reina de Geòrgia del 1178 al 1213, el primers sis anys com associada del seu pare Jordi III.
Nou!!: Khoy і Tamara de Geòrgia · Veure més »
Tamerlà
Tamerlà o Timur o Temur Lenk (Kish, prop de Samarcanda, suposadament el 9 d'abril de 1336 - Otrar, 18 de febrer de 1405) fou un conqueridor turcomongol que establí l'imperi dels timúrides.
Nou!!: Khoy і Tamerlà · Veure més »
Urmia
Urmia (també Uromieh, Uromiyeh, Oroomieh, Orumiyeh o Orumiye; persa: ارومیه, Àzeri: Urmu, اورمو), anteriorment entre 1935-1979 Rezaieh o Rezaiyeh (رضائیه) és una ciutat de l'Azerbaidjan Meridional, capital de l'Azerbaidjan Occidental (Iran), a la costa oest del llac Urmia.
Nou!!: Khoy і Urmia · Veure més »
Vaspurakan
Vaspurakan ('terra de prínceps') fou un dels territoris senyorials d'Armènia abraçant les regions a l'est del llac Van, que més tard va ser elevat a regne quan el regia la família Artsruní, sent el bressol de la civilització armènia.
Nou!!: Khoy і Vaspurakan · Veure més »
Yússuf ibn Abi-s-Saj
Abu-l-Qàssim Yússuf ibn Abi-s-Saj Diwdad, conegut com a Yússuf ibn Abi-s-Saj, fou emir de l'Azerbaidjan, Arran i Armènia del 901 al 928.
Nou!!: Khoy і Yússuf ibn Abi-s-Saj · Veure més »
Zaravand
Zaravand fou una ciutat i un districte de la regió del llac Urmia, a Armènia, situat al nord d'Her (Khoi).
Nou!!: Khoy і Zaravand · Veure més »
1021
Sense descripció.
Nou!!: Khoy і 1021 · Veure més »
1023
El 1023 (MXXIII) fou un any comú començat en dimarts del calendari julià.
Nou!!: Khoy і 1023 · Veure més »
1478
; Països Catalans; Resta del món.
Nou!!: Khoy і 1478 · Veure més »
15 de juliol
El 15 de juliol és el cent noranta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el cent noranta-setè en els anys de traspàs.
Nou!!: Khoy і 15 de juliol · Veure més »
2 de juny
El 2 de juny és el cent cinquanta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el cent cinquanta-quatrè en els anys de traspàs.
Nou!!: Khoy і 2 de juny · Veure més »
451
Sense descripció.
Nou!!: Khoy і 451 · Veure més »
482
El 482 va ser un any comú començat en divendres.
Nou!!: Khoy і 482 · Veure més »
626
El 626 (DCXXVI) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.
Nou!!: Khoy і 626 · Veure més »
770
Sense descripció.
Nou!!: Khoy і 770 · Veure més »
887
;Països Catalans;Món.
Nou!!: Khoy і 887 · Veure més »
919
Sense descripció.
Nou!!: Khoy і 919 · Veure més »
920
Sense descripció.
Nou!!: Khoy і 920 · Veure més »
921
El 921 (CMXXI) fou un any comú començat en dilluns del calendari julià.
Nou!!: Khoy і 921 · Veure més »
937
Sense descripció.
Nou!!: Khoy і 937 · Veure més »
988
;Països Catalans.
Nou!!: Khoy і 988 · Veure més »
Redirigeix aquí:
Emirat d'Her, Emirat de Khoi, Her, Khoï.
