Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Gratis
Accés més ràpid que el navegador!
 

Khoy

Índex Khoy

Darvazeh Sangi (Porta Rocosa) al Bazar de Khoy Khoy (persa: خوی, àzeri: خوی; derivat del kurd khoi que vol dir "sal") (apareix també com a Khoi o Khoï, Khuy i Khvoy) és una ciutat de lustan o província de l'Azerbaidjan Occidental, a l'Iran, al nord de la capital provincial Urmia.

47 les relacions: Aq Qoyunlu, Artaz, Azerbaidjan Oest, Çaldiran, Ctesifont, Dècada del 620, Dinastia qajar, Il-khanat, Imperi safàvida, Iran, Ismaïl I, Khanat de Khoy, Llac Urmia, Llac Van, Mardastan, Mokq, Nàdir-Xah Afxar, Primera Guerra Mundial, Província de Xirak, Qara Qoyunlu, Rawwàdides, Rebel·lió d'Ankl, Salmas, Sàjides, Segona Guerra Mundial, Selim I, Tabriz, Tamara de Geòrgia, Tamerlà, Urmia, Vaspurakan, Yússuf ibn Abi-s-Saj, Zaravand, 1021, 1023, 1478, 15 de juliol, 2 de juny, 451, 482, 770, 887, 919, 920, 921, 937, 988.

Aq Qoyunlu

Els Aq Qoyunlu (xai blanc) foren un grup o federació de tribus turcmanes que va governar Diyar Bakr i després la major part de Pèrsia, fins al 1502.

Nou!!: Khoy і Aq Qoyunlu · Veure més »

Artaz

Artaz fou un districte del nord-est del Vaspurakan, la capital del qual fou Maku.

Nou!!: Khoy і Artaz · Veure més »

Azerbaidjan Oest

La Província d'Azerbaijan Occidental (استان آذربایجان غربی, Ostān-e Āzarbāijān-e Gharbī;:غربی آذربایجان اوستانی, "Qərbi Azərbaycan Ostanı"; پارێزگای ئازەربایجانی ڕۆژاوا) és una de les 31 províncies de l'Iran.

Nou!!: Khoy і Azerbaidjan Oest · Veure més »

Çaldiran

Çaldiran (antigament Čaldiran) és una plana al nord-oest de l'Azerbaidjan iranià a la frontera amb Turquia, famosa per la batalla decisiva lliurada el 23 d'agost de 1514 en què els otomans van obtenir una gran victòria sobre els safàvides perses.

Nou!!: Khoy і Çaldiran · Veure més »

Ctesifont

Ctesifont fou la capital de l'imperi Part i després de l'imperi dels perses sassànides, a la riba del Tigris a uns 30 km al sud de Bagdad.

Nou!!: Khoy і Ctesifont · Veure més »

Dècada del 620

Sense descripció.

Nou!!: Khoy і Dècada del 620 · Veure més »

Dinastia qajar

La dinastia qajar de Pèrsia fou una nissaga tribal turca que va governar Pèrsia del 1794 al 1925.

Nou!!: Khoy і Dinastia qajar · Veure més »

Il-khanat

L’il-khanat va ser un khanat mongol establert a Pèrsia al segle XIII, fruit de les campanyes de Genguis Khan a Khwarizm durant els anys 1219-1224.

Nou!!: Khoy і Il-khanat · Veure més »

Imperi safàvida

Mapa històric Shah Abbas-Safavida Els safàvides foren una dinastia que va governar a Pèrsia des del fins al XVIII.

Nou!!: Khoy і Imperi safàvida · Veure més »

Iran

La República Islàmica de l'Iran és un país de l'Orient Mitjà.

Nou!!: Khoy і Iran · Veure més »

Ismaïl I

Abu-l-Mudhàffar Ismaïl, Ismaïl-Xah o Ismaïl I (17 de juliol de 1487 -23 de maig de 1524) fou el primer xa safàvida de Pèrsia (1501 -1524) i fundador efectiu de la dinastia.

Nou!!: Khoy і Ismaïl I · Veure més »

Khanat de Khoy

El Khanat de Khoy fou un khanat iranià de la província d'Azerbaitjan.

Nou!!: Khoy і Khanat de Khoy · Veure més »

Llac Urmia

Vídeo que mostra el procés de dessecació del llac Urmia entre 1984 i 2014. El llac Urmia (en farsi دریاچهٔ ارومیه) és un llac salat de l'Azerbaidjan iranià, al nord-oest de l'Iran, situat al costat est de la ciutat d'Urmia.

Nou!!: Khoy і Llac Urmia · Veure més »

Llac Van

El llac Van El llac Van (en turc, Van Gölü; en armeni, Վանա լիճ, Bznuniats) és el llac més gran de Turquia, situat a la part oriental del país.

Nou!!: Khoy і Llac Van · Veure més »

Mardastan

Mardastan fou un principat armeni virtualment independent del 863 al 897 i existí dins al Vaspurakan almenys fins al 923.

Nou!!: Khoy і Mardastan · Veure més »

Mokq

Mokq fou el nom armeni de la regió de nom clàssic Moxoene.

Nou!!: Khoy і Mokq · Veure més »

Nàdir-Xah Afxar

Nàdir-Xah Afxar (Kubkan, Coràsmia, 1688 - Fathabad, 20 de juny del 1747) fou xa de Pèrsia (1736 - 1747) que va fundar de la dinastia afxàrida.

Nou!!: Khoy і Nàdir-Xah Afxar · Veure més »

Primera Guerra Mundial

La Primera Guerra mundial o la Gran Guerra fou un conflicte bèl·lic que va tenir lloc a Europa i al Pròxim Orient entre 1914 i 1918.

Nou!!: Khoy і Primera Guerra Mundial · Veure més »

Província de Xirak

Xirak o Xirakavan fou una regió d'Armènia dins la província del Airarat, que va tenir com a capital principal la ciutat d'Ani i com a primera capital Xirak.

Nou!!: Khoy і Província de Xirak · Veure més »

Qara Qoyunlu

Els Kara Koyunlu o Qara Qoyunlu (en àzeri: Qaraqoyunlu; en turc: Karakoyunlu; en persa: قرا قویونلو, "els xais negres") foren un grup o federació de tribus turcmanes que va governar a part de les actuals Iran, Turquia, Iraq, Armènia i l'Azerbaidjan del 1375 al 1468.

Nou!!: Khoy і Qara Qoyunlu · Veure més »

Rawwàdides

La dinastia rawwàdida o dels rawwàdides també coneguda per Banu Rawwad o Banu Rawad, nom original tot i que més tard a les fonts apareixen com a rawàdides o rawàdida es va originar de tribus àrabs azdites que es van establir a Tabriz i a Maragha i es van barrejar amb elements kurds.

Nou!!: Khoy і Rawwàdides · Veure més »

Rebel·lió d'Ankl

La rebel·lió d'Ankl és el nom donat a la revolta de la noblesa i la població armènia contra el decret que obligava a la seva conversió al mazdeisme.

Nou!!: Khoy і Rebel·lió d'Ankl · Veure més »

Salmas

Salmas Shahpur/Shabur, Dīlman, Dīlmagān, Salmās o Salamas (en persa: سلماس; en àzeri سالماس) és una ciutat de l'Iran a la província de l'Azerbaidjan Occidental.

Nou!!: Khoy і Salmas · Veure més »

Sàjides

La dinastia sàjida o dels sàjides va governar l'Azerbaidjan, Arran i Armènia, nominalment com emirs governadors del califat abbàssida del 889 al 929.

Nou!!: Khoy і Sàjides · Veure més »

Segona Guerra Mundial

La Segona Guerra mundial va ser un conflicte bèl·lic que va implicar la majoria de les nacions del món, incloent-hi totes les grans potències, organitzades en dues aliances militars: els aliats i les potències de l'Eix.

Nou!!: Khoy і Segona Guerra Mundial · Veure més »

Selim I

Selim I (Amasya, 10 d'octubre de 1465 - Çorlu, 21 de setembre de 1520) va ser soldà de l'imperi Otomà de 1512 a 1520.

Nou!!: Khoy і Selim I · Veure més »

Tabriz

Tabriz (antigament enc català Toris o Tauris) és una ciutat del nord-oest de l'Iran, capital de l'Azerbaidjan Meridional.

Nou!!: Khoy і Tabriz · Veure més »

Tamara de Geòrgia

Tamar o Thamar (en georgià: თამარი) traduïda moltes voltes com Tamara, fou reina de Geòrgia del 1178 al 1213, el primers sis anys com associada del seu pare Giorgi III.

Nou!!: Khoy і Tamara de Geòrgia · Veure més »

Tamerlà

Tamerlà (Kish, prop de Samarcanda, suposadament el 8 d'abril de 1336 - Otrar, 14 de febrer de 1405) fou un conqueridor turcomongol que establí l'imperi dels timúrides.

Nou!!: Khoy і Tamerlà · Veure més »

Urmia

Illa del llac Urmia (''Osman Fist'') Urmia (també Uromieh, Uromiyeh, Oroomieh, Orumiyeh o Orumiye; persa: ارومیه, kurd: Wurmê), anteriorment entre 1935-1979 Rezaieh o Rezaiyeh (رضائیه) és una ciutat de l'Azerbaidjan Meridional, capital de l'Azerbaidjan Occidental (Iran), a la costa oest del llac Urmia.

Nou!!: Khoy і Urmia · Veure més »

Vaspurakan

Vaspurakan fou un dels territoris senyorials d'Armènia abraçant les regions a l'est del llac Van, que més tard va ser elevat a regne quan el regia la família Ardzruni.

Nou!!: Khoy і Vaspurakan · Veure més »

Yússuf ibn Abi-s-Saj

Abu-l-Qàssim Yússuf ibn Abi-s-Saj Diwdad, conegut com a Yússuf ibn Abi-s-Saj, fou emir de l'Azerbaidjan, Arran i Armènia del 901 al 928.

Nou!!: Khoy і Yússuf ibn Abi-s-Saj · Veure més »

Zaravand

Zaravand fou una ciutat i un districte de la regió del llac Urmia, a Armènia, situat al nord d'Her (Khoi).

Nou!!: Khoy і Zaravand · Veure més »

1021

Sense descripció.

Nou!!: Khoy і 1021 · Veure més »

1023

Sense descripció.

Nou!!: Khoy і 1023 · Veure més »

1478

;Països Catalans;* La Bíblia és impresa en català, molt abans que en anglès o castellà.

Nou!!: Khoy і 1478 · Veure més »

15 de juliol

El 15 de juliol és el cent noranta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el cent noranta-setè en els anys de traspàs.

Nou!!: Khoy і 15 de juliol · Veure més »

2 de juny

El 2 de juny és el cent cinquanta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el cent cinquanta-quatrè en els anys de traspàs.

Nou!!: Khoy і 2 de juny · Veure més »

451

Sense descripció.

Nou!!: Khoy і 451 · Veure més »

482

L'any 482 va ser un any comú començat en divendres.

Nou!!: Khoy і 482 · Veure més »

770

Sense descripció.

Nou!!: Khoy і 770 · Veure més »

887

;Països Catalans;Món.

Nou!!: Khoy і 887 · Veure més »

919

Sense descripció.

Nou!!: Khoy і 919 · Veure més »

920

Sense descripció.

Nou!!: Khoy і 920 · Veure més »

921

Sense descripció.

Nou!!: Khoy і 921 · Veure més »

937

Sense descripció.

Nou!!: Khoy і 937 · Veure més »

988

;Països Catalans.

Nou!!: Khoy і 988 · Veure més »

Redirigeix aquí:

Emirat d'Her, Emirat de Khoi, Her, Khoï.

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »