Obrir a Google MapsTaula de continguts
61 les relacions: Abd-al-Màlik ibn Djahap, Abd-al-Màlik ibn Marwan, Abd-Al·lah ibn Hàtim al-Bahilí d'Armènia, Al-Amín (abbàssida), Al-Baladhurí, Al-Mamun (abbàssida), Albània del Caucas, Alp Arslan, Arbela, Ardabil, Arran (regió), Azerbaidjan, Şəmkir, Bagrat IV de Geòrgia, Bistam Jagir, Bogha al-Khabir, Califat Abbàssida, Derbent, Diyarbakır, Emirat de Manazkert, Església Apostòlica Armènia, Gandja, Harith ibn Amru, Huns, Imperi Sassànida, Isfahan, Ishaq ibn Sulayman, Issa ibn Xaykh aix-Xaybaní, Kagan, Kíiv, Khàzars, Marwan II, Màslama ibn Abd-al-Màlik ibn Marwan, Muhàmmad ibn Abi-s-Saj al-Afxín, Muhàmmad ibn Marwan, Musafírides, Omeies, Ostikan, Pèrsia, Província de Siunia, Rayy, Riu Kura, Sàjides, Tamerlà, Tàhir ibn Muhàmmad, Vaspurakan, Xaddàdides, Xaibànides, Xaikh Ibrahim, Xirvan, ... Ampliar l'índex (11 més) »
- Ciutats de l'Azerbaidjan
Abd-al-Màlik ibn Djahap
Abd-al-Màlik ibn Djahap va succeir al seu pare Djahap al-Qayssí com a ostikan d'Armènia a Dvin i nakharar de Malazgird el 813.
Veure Barda (Azerbaidjan) і Abd-al-Màlik ibn Djahap
Abd-al-Màlik ibn Marwan
Abd-al-Màlik ibn Marwan —— (646/647-705) fou el cinquè califa omeia marwànida.
Veure Barda (Azerbaidjan) і Abd-al-Màlik ibn Marwan
Abd-Al·lah ibn Hàtim al-Bahilí d'Armènia
Abd-Al·lah ibn Hàtim ibn an-Numan al-Bahilí fou governador d'Armènia del 695 al 698 i del 706 al 709, com a lloctinent de Muhàmmad ibn Marwan.
Veure Barda (Azerbaidjan) і Abd-Al·lah ibn Hàtim al-Bahilí d'Armènia
Al-Amín (abbàssida)
Abu-Abd-Al·lah Muhàmmad ibn Harun ar-Raixid al-Amín —— (més conegut pel seu làqab al-Amín 787-814) (abril de 787-25 de setembre de 813) fou un califa abbàssida de Bagdad, fill i successor d'Harun ar-Raixid, que va governar del 809 al 813.
Veure Barda (Azerbaidjan) і Al-Amín (abbàssida)
Al-Baladhurí
Àhmad ibn Yahya ibn Jàbir ibn Dàwud al-Baladhurí, més conegut simplement per la seva nisba com a al-Baladhurí, fou un dels més grans historiadors àrabs del.
Veure Barda (Azerbaidjan) і Al-Baladhurí
Al-Mamun (abbàssida)
Abu-l-Abbàs Abd-Al·lah al-Mamun, més conegut pel seu làqab al-Mamun (14 de setembre de 786-833), fou califa abbàssida de Bagdad (814-833).
Veure Barda (Azerbaidjan) і Al-Mamun (abbàssida)
Albània del Caucas
Albània del Caucas (Albānia en llatí; Ἀλβανία, Albanía en grec; Աղուանք, Ałuankʿ o Aghuank en armeni antic; Ardhan en part; Arran en persa mitjà; რანი, Rani en georgià) és el nom del país equivalent a l'actual Azerbaidjan durant l'època romana.
Veure Barda (Azerbaidjan) і Albània del Caucas
Alp Arslan
Bocaccio. Alp Arslan Adud al-Dawla Abu Shudja Muhammad ben Dawud Çagribeg (1029/1030-1073) fou el segon sultà seljúcida (1063-1073) fill de Çağrı Beg Dawud.
Veure Barda (Azerbaidjan) і Alp Arslan
Arbela
Arbela (assiri Arbairu/Arbail, persa Arbaira, grec Arbela, àrab Erbil o Irbil, kurd Erbel o Hawler) és una ciutat de Mesopotàmia, entre els dos Zab; administrativament forma part del Kurdistan (Iraq).
Veure Barda (Azerbaidjan) і Arbela
Ardabil
Ardabil (persa i àzeri: اردبیل, Ardebil; turc, Erdebil; antic persa: Artavil que vol dir "Lloc Sagrat"; armeni Artavet i Artavel) és una ciutat de l'Iran, capital de la província d'Ardabil.
Veure Barda (Azerbaidjan) і Ardabil
Arran (regió)
Arran és el nom que va portar a partir de la dominació musulmana la regió situada entre el Kura i l'Araxes.
Veure Barda (Azerbaidjan) і Arran (regió)
Azerbaidjan
LAzerbaidjan o Azerbaitjan, oficialment la República de l'Azerbaidjan, és l'estat més gran de la regió del Caucas, localitzat entre l'Àsia occidental i Europa oriental.
Veure Barda (Azerbaidjan) і Azerbaidjan
Şəmkir
Şəmkir (també, Anino, Annenfel'd, Annino, Shamkir i Shamkhor) és una ciutat i la capital del Raion de Şəmkir a l'Azerbaidjan.
Veure Barda (Azerbaidjan) і Şəmkir
Bagrat IV de Geòrgia
Monedes amb l'efígie de Bagrat IV de Geòrgia. Bagrat IV (~1020 - 1072) va ser rei de Geòrgia de l'any 1027 al 1072.
Veure Barda (Azerbaidjan) і Bagrat IV de Geòrgia
Bistam Jagir
Bistam Jagir (també Chakir o Jakir) fou un cap turcman de l'Azerbaidjan, fill del beg Jagir (o Chakir).
Veure Barda (Azerbaidjan) і Bistam Jagir
Bogha al-Khabir
Bogha al-Kabir, Bugha al-Kabir o Bugha el Vell fou general i governador (ostikan) d'Armènia del 852 al 855.
Veure Barda (Azerbaidjan) і Bogha al-Khabir
Califat Abbàssida
Els abbàssides (o) foren una dinastia de califes que governà políticament i religiosa el món musulmà des del 750 fins al 1258, amb un prolongament a Egipte fins al 1517, quan el seu paper va ser assumit pel soldà de Turquia (Imperi Otomà).
Veure Barda (Azerbaidjan) і Califat Abbàssida
Derbent
Derbent (en rus: Дербент; en lesguià: Дербент; en àzeri: Dərbənd; en àvar: Дербенд; en persa: دربند) és una ciutat del Daguestan (república constituent de Rússia), prop de la frontera amb l'Azerbaidjan, i a la vora del riu Rubas.
Veure Barda (Azerbaidjan) і Derbent
Diyarbakır
Diyarbakır (nom oficial en turc) o Amed (en kurd) és una ciutat del Kurdistan, capital d'una província homònima de Turquia, i principal ciutat del nord.
Veure Barda (Azerbaidjan) і Diyarbakır
Emirat de Manazkert
Manazkert fou un emirat musulmà d'Armènia sorgit vers el 772.
Veure Barda (Azerbaidjan) і Emirat de Manazkert
Església Apostòlica Armènia
LEsglésia Apostòlica Armènia (Hay Aṙak’elakan Ekeġec’i), també anomenada Església Gregoriana Apostòlica Armènia, és una de les Esglésies ortodoxes orientals, i una de les comunitats cristianes més antigues de la història.
Veure Barda (Azerbaidjan) і Església Apostòlica Armènia
Gandja
Gandja és la segona ciutat més important de l'Azerbaidjan, que durant el període tsarista es va dir Elizavétpol i durant el període soviètic Kirovabad.
Veure Barda (Azerbaidjan) і Gandja
Harith ibn Amru
Harith ibn Amru fou governador d'Armènia i l'Azerbaidjan del 721 al 725.
Veure Barda (Azerbaidjan) і Harith ibn Amru
Huns
Els huns eren un poble nòmada de l'estepa que, a partir de finals del dC, va fer profundes incursions per Europa i Àsia i fins a l'Índia.
Veure Barda (Azerbaidjan) і Huns
Imperi Sassànida
LImperi Sassànida és el període de govern del segon Imperi Persa (226 - 651) per part de la dinastia sassànida (quarta dinastia iraniana).
Veure Barda (Azerbaidjan) і Imperi Sassànida
Isfahan
Plaça Naqsh-e Jahan Isfahan o Ispahan, localitzada a 340 kilòmetres al sud de Teheran, és la capital de la província d'Isfahan i la tercera ciutat més gran de l'Iran (després de la mateixa Teheran i Mashad).
Veure Barda (Azerbaidjan) і Isfahan
Ishaq ibn Sulayman
Ishaq ibn Sulayman fou ostikan d'Armènia vers el 813.
Veure Barda (Azerbaidjan) і Ishaq ibn Sulayman
Issa ibn Xaykh aix-Xaybaní
Abu-Mussa Issa ibn aix-Xaykh ibn as-Salil ad-Dhulí aix-Xaybaní, més conegut simplement com a Issa ibn aix-Xaykh, fou un governador àrab que va exercir les seves funcions a Palestina, Diyar Bakr i Armènia.
Veure Barda (Azerbaidjan) і Issa ibn Xaykh aix-Xaybaní
Kagan
Un kagan, kakhan o gran kan és un títol equivalent al d'emperador en les llengües mongola i turca.
Veure Barda (Azerbaidjan) і Kagan
Kíiv
Kíiv (en ucraïnès Київ) o Kíev (per la seva denominació històrica en rus, Ки́ев) és la capital i la ciutat més poblada d'Ucraïna.
Veure Barda (Azerbaidjan) і Kíiv
Khàzars
Els khàzars (en göktürk KhAZAG, hɑ'zɑɾ) foren un poble turquès sorgit al com a confederació tribal i que al començament del es van establir al sud-est de l'estepa russa i el Daguestan.
Veure Barda (Azerbaidjan) і Khàzars
Marwan II
Marwan ibn Muhàmmad o Marwan II (vers 692-750), darrer califa omeia marwànida de Damasc, que governà des d'Haran (744-750).
Veure Barda (Azerbaidjan) і Marwan II
Màslama ibn Abd-al-Màlik ibn Marwan
Abu-Saïd Màslama ibn Abd-al-Màlik ibn Marwan ibn al-Hàkam ibn Abi-l-As ibn Umayya al-Umawí al-Quraixí, més conegut simplement com Màslama ibn Abd-al-Màlik (? - 24 de desembre de 738) fou un príncep i general omeia que fou emir (ostikan) d'Armènia, Al-Jazira i l'Azerbaidjan del 709 al 721, del 725 al 729 i del 730 al 732.
Veure Barda (Azerbaidjan) і Màslama ibn Abd-al-Màlik ibn Marwan
Muhàmmad ibn Abi-s-Saj al-Afxín
Abu-l-Mussàfir (o Abu-Ubayd-Al·lah) Muhàmmad ibn Abi-s-Saj, conegut com a Ibn as-Saj i, en prendre el títol dafxín com Muhàmmad al-Afxín, fou el primer emir de l'Azerbaidjan, Arran i Armènia del 889 al 901.
Veure Barda (Azerbaidjan) і Muhàmmad ibn Abi-s-Saj al-Afxín
Muhàmmad ibn Marwan
Abu-Abd-ar-Rahman Muhàmmad ibn Marwan ibn al-Hàkam fou un príncep omeia fill del primer califa de la branca marwànida, Marwan ibn al-Hàkam (684–685) i germanastre d'Abd-al-Màlik ibn Marwan (685–705).
Veure Barda (Azerbaidjan) і Muhàmmad ibn Marwan
Musafírides
Els mussafírides o dinastia dels Banu Mussàfir, també anomenats sal·làrides o dinastia dels Banu Sal·lar, kangàrides o encara dinastia dels Banu l-Marzuban, foren una dinastia musulmana que va governar a Tarom, Samiran, Daylam, Gilan i, posteriorment, l'Azerbaidjan Iranià, Arran, i alguns districtes de l'Armènia oriental a la segona meitat del.
Veure Barda (Azerbaidjan) і Musafírides
Omeies
Els Banu Umayya o omeies van ser un llinatge àrab que va exercir el poder califal primer a Orient, amb capital a Damasc, i després a Al-Àndalus, amb capital a Còrdova.
Veure Barda (Azerbaidjan) і Omeies
Ostikan
Ostikan era el nom que els armenis donaven als governadors de les primeres províncies de l'antiga Armènia establerts pels àrabs.
Veure Barda (Azerbaidjan) і Ostikan
Pèrsia
Pèrsia, modernament Iran, és el país dels perses, originats a l'antiga regió de Perside (després Fars).
Veure Barda (Azerbaidjan) і Pèrsia
Província de Siunia
IX Siunia o Siuniq (Sisakan) és un antic nakharar (senyoria/principat) amb títol de regne, a l'est d'Armènia ocupant el que avui és la moderna província de Siunik i part de les regions al sud i oest de l'Alt Karabakh.
Veure Barda (Azerbaidjan) і Província de Siunia
Rayy
Rayy, Ray o Rey (Rayy) és una antiga ciutat iraniana de lostan o província de Teheran.
Veure Barda (Azerbaidjan) і Rayy
Riu Kura
El riu Kura (მტკვარი, Mtkvari, 'lent', o derivat de mdimnaré, paraula del dialecte kartali que vol dir 'riu'; àzeri, Kür; àrab, Nahr al-Kurr) és un riu del Caucas que desaigua a la mar Càspia, després de creuar Geòrgia i l'Azerbaidjan.
Veure Barda (Azerbaidjan) і Riu Kura
Sàjides
La dinastia sàjida o dels sàjides va governar l'Azerbaidjan, Arran i Armènia, nominalment com a emirs governadors del Califat Abbàssida del 889 al 929.
Veure Barda (Azerbaidjan) і Sàjides
Tamerlà
Tamerlà o Timur o Temur Lenk (Kish, prop de Samarcanda, suposadament el 9 d'abril de 1336 - Otrar, 18 de febrer de 1405) fou un conqueridor turcomongol que establí l'imperi dels timúrides.
Veure Barda (Azerbaidjan) і Tamerlà
Tàhir ibn Muhàmmad
Tàhir ibn Muhàmmad fou nomenat delegat del califa Al-Mamun per a la província d'Armènia el 813 amb la missió d'atreure els funcionaris i militars a la seva causa, ja que la majoria eren partidaris de son germà al-Amín.
Veure Barda (Azerbaidjan) і Tàhir ibn Muhàmmad
Vaspurakan
Vaspurakan ('terra de prínceps') fou un dels territoris senyorials d'Armènia abraçant les regions a l'est del llac Van, que més tard va ser elevat a regne quan el regia la família Artsruní, sent el bressol de la civilització armènia.
Veure Barda (Azerbaidjan) і Vaspurakan
Xaddàdides
Els xaddàdides van ser una dinastia que va governar a Gandja i a Dvin, i a una part d'Armènia, i més tard una branca d'ells a Ani.
Veure Barda (Azerbaidjan) і Xaddàdides
Xaibànides
Els xaibànides foren una dinastia (dinastia xaibànida) originada en la tribu àrab del Banu Xayban, que vivia al Najd, i que tingueren com ancestre a Bakr ibn Wàïl ibn Khalikan.
Veure Barda (Azerbaidjan) і Xaibànides
Xaikh Ibrahim
Xaikh Ibrahim (persa ابراهیم) fou el 33è xirvanxah de Shirvan (o Shirwan), que va regnar del 1382 al 1418.
Veure Barda (Azerbaidjan) і Xaikh Ibrahim
Xirvan
Xirvan era un territori equivalent a la moderna república de l'Azerbaidjan i el sud de Daguestan.
Veure Barda (Azerbaidjan) і Xirvan
531
El 531 (DXXXI) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.
Veure Barda (Azerbaidjan) і 531
723
El 723 (DCCXXIII) fou un any comú començat en divendres del calendari julià.
Veure Barda (Azerbaidjan) і 723
729
El 729 (DCCXXIX) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.
Veure Barda (Azerbaidjan) і 729
730
El 730 (DCCXXX) fou un any comú començat en diumenge del calendari julià.
Veure Barda (Azerbaidjan) і 730
737
El 737 (DCCXXXVII) fou un any comú començat en dimarts del calendari julià.
Veure Barda (Azerbaidjan) і 737
814
El 814 (DCCCXIV) fou un any comú començat en diumenge del calendari julià.
Veure Barda (Azerbaidjan) і 814
815
El 815 (DCCCXV) fou un any comú començat en dilluns del calendari julià.
Veure Barda (Azerbaidjan) і 815
821
El 821 (DCCCXXI en numeració romana) fou un any comú pertanyent a l'edat mitjana segons la historiografia occidental.
Veure Barda (Azerbaidjan) і 821
855
El 855 (DCCCLV) fou un any comú començat en dimarts del calendari julià.
Veure Barda (Azerbaidjan) і 855
877
El 877 (DCCCLXXVII) fou un any comú començat en dimarts del calendari julià.
Veure Barda (Azerbaidjan) і 877
943
El 943 (CMXLIII) fou un any comú començat en diumenge del calendari julià.
Veure Barda (Azerbaidjan) і 943
Vegeu també
Ciutats de l'Azerbaidjan
- Askaran
- Bakú
- Barda (Azerbaidjan)
- Martakert
- Stepanakert
També conegut com Bardaa, Bardha, Bardhaa, Partav, Peroz-Kavadh.