Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Descarregar
Accés més ràpid que el navegador!
 

Herat

Índex Herat

Herat (2009) Herat (en farsi: هرات, clàssica Aria) és una ciutat del nord-oest de l'Afganistan, capital de la província d'Herat, situada a la vall del riu Hari (que passa a 5 km al sud de la ciutat).

163 les relacions: Abbas I el Gran, Abbas Quli Khan, Abu Said Bahadur Khan, Abu-Saïd (timúrida), Aeroport, Afganistan, Al-Àhnaf ibn Qays, Alexandre el Gran, Alexandria d'Ària, Amudarià, Antígon el Borni, Aracòsia, Avesta, Àhmad Sanjar, Àhmad Xah Durrani, Ària (Pèrsia), Babur ibn Baysunkur, Badi al-Zaman, Bagdad, Barsentes, Barzanes, Bessos de Bactriana, Bukharà, Ciutat, Dècada del 1160, Dècada del 820, Dinastia Kart, Dinastia qajar, Dinastia samànida, Dost Muhàmmad, Firuzkuh (gúrides), Gaznèvides, Gazni, Gúrides, Gharjistan, Ghiyath al-Din Khwandamir, Ghur, Golf Pèrsic, Hülegü, Heftalites, Heròdot, Hussayn Bayqara, Ibrahim ibn Ala al-Dawla, Imperi Aquemènida, Imperi safàvida, Imperi Sassànida, Imperi Selèucida, Imperi Seljúcida, Inscripció de Behistun, Ismaïl I, ..., Itàlia, Kabul, Kandahar, Karramiyya, Kharg, Khorasan (província del Califat), Khwarizm, Mongke, Muhàmmad Xaibani, Muvaffak, Muzaffar Husayn, Nuh II ibn Mansur, Ogodei, Parwan, Pèrsia, Persa, Província d'Herat, Qara Qoyunlu, Qarakhànida, Regne grec de Bactriana, Riu Hari, Ruta de la Seda, Saffàrida, Sàtrapa, Sebüktigin, Segle X, Sistan, Tahírides del Khorasan, Talibà, Tamerlà, Timúrides, Togha Temur (Ilkhànida), Toghril Beg I, Tolui, Turcs occidentals, Ustadhsis, Uzbeks, Xah Mahmud, Xah Rukh (timúrida), Yadigar Muhammad, Yakub ibn al-Layth, 1 de novembre, 1002, 1009, 1040, 1152, 1175, 12 de novembre, 1201, 1214, 1221, 1222, 1238, 1245, 1255, 130 aC, 1335, 1349, 1381, 1389, 14 de juny, 1469, 15 de setembre, 1506, 1507, 1510, 1524, 1528, 167 aC, 1716, 1729, 1731, 1747, 1818, 1819, 1826, 1833, 1837, 1839, 1842, 1851, 1852, 1855, 1856, 1857, 1863, 1868, 1879, 1881, 1885, 1978, 1979, 1995, 2 de maig, 20 de març, 2001, 2004, 2006, 23 de maig, 27 de juliol, 30 aC, 330 aC, 4 de març, 565, 652, 660, 661, 702, 750, 867, 892, 900, 994. Ampliar l'índex (113 més) »

Abbas I el Gran

Abbas I de Pèrsia (en persa: شاه عباس بزرگ, Shăh Abbās-e bozorg), també conegut com a Abbas I el Gran (27 de gener de 1571-19 de gener de 1629) fou xa de la dinastia safàvida de Pèrsia, fill i successor de Muhammad Khudabanda el 1588.

Nou!!: Herat і Abbas I el Gran · Veure més »

Abbas Quli Khan

Abbas Quli Khan fou un virrei safàvida de Geòrgia (de fet de Kakhètia) del 1688 al 1694.

Nou!!: Herat і Abbas Quli Khan · Veure més »

Abu Said Bahadur Khan

Abu-Saïd Bahadur-Khan (Ujan, 2 de juny de 1305-Karabagh, 30 de novembre de 1335), fou el novè Il-khan de Pèrsia, fill i successor d'Oljeitu, i la seva mare era Hajji Khatun.

Nou!!: Herat і Abu Said Bahadur Khan · Veure més »

Abu-Saïd (timúrida)

Abu-Saïd ibn Muhàmmad ibn Miran-xah ibn Timur -en àrab أبو سعيد بن محمد بن ميران شاه بن تيمور, Abū Saʿīd b. Muḥammad ibn Mīrān-Xāh b. Tīmūr- (1424-1469) fou un soldà timúrida, fill d'un Sultan Muhammad Mirza que seria al seu torn fill de Mihran Shah.

Nou!!: Herat і Abu-Saïd (timúrida) · Veure més »

Aeroport

Washington, EUA) Un aeroport és una àrea definida de terra o aigua destinada totalment o parcialment a l'arribada, sortida i moviment en superfície d'aeronaus.

Nou!!: Herat і Aeroport · Veure més »

Afganistan

L'Afganistan és una república islàmica de l'Àsia Central, a l'altiplà iranià, a la zona de transició entre l'Himàlaia i les regions de la mar Càspia.

Nou!!: Herat і Afganistan · Veure més »

Al-Àhnaf ibn Qays

Abu-Bahr Sakhr ibn Qays ibn Muàwiya at-Tamimí as-Sadí, més conegut com a Al-Àhnaf ibn Qays, fou un notable tamimita de Bàssora nascut en època preislàmica vers 610 i mort, musulmà, en 687.

Nou!!: Herat і Al-Àhnaf ibn Qays · Veure més »

Alexandre el Gran

Estàtua d'Alexandre el Gran a Tessalònica Alexandre III el Gran o Alexandre el Magne (grec: Μέγας Αλέξανδρος) (21 de juliol del 356 aC - 10 de juny del 323 aC) va ser rei del Regne grec de Macedònia (336-323 aC), conqueridor de l'Imperi persa i un dels líders militars més importants del món antic.

Nou!!: Herat і Alexandre el Gran · Veure més »

Alexandria d'Ària

Alexandria d'Ària o Alexandria Àrion (Ἀλεξάνδρεια ἐν Ἀρίοις) fou una ciutat suposadament fundada per Alexandre el Gran a Ària o Ariana el 330 aC, que correspon a la moderna Herat, capital de la regió del Gran Khorasan, al nord-oest de l'Afganistan.

Nou!!: Herat і Alexandria d'Ària · Veure més »

Amudarià

L'Amudarià (del rus Амударья, Amudarià; en tadjik: Омударё o дарёи Ому, Omudarió o darioi Omu; en persa: آمودریا, Amudarià; en uzbek: Amudaryo; en turcman: Amyderýa) és un riu de l'Àsia central, conegut antigament com a Oxus.

Nou!!: Herat і Amudarià · Veure més »

Antígon el Borni

Antígon el Borni Ἀντίγονος en grec - (vers 382-301 aC) fou un general macedoni que va arribar a rei d'Àsia i rei de Macedònia.

Nou!!: Herat і Antígon el Borni · Veure més »

Aracòsia

Aracòsia fou una antiga regió de Pèrsia que tenia al nord les muntanyes Peyerti (Hazaradjat), a l'est, l'Indus; al sud la Gedròsia; i a l'oest la Drangiana.

Nou!!: Herat і Aracòsia · Veure més »

Avesta

Traducció francesa de l'Avesta per Ignaci Pietraszewski. Berlín, 1858 LAvesta és el conjunt de llibres sagrats de la religió iraniana preislàmica predicada per Zoroastre, el zoroastrisme o mazdaisme, i actualment seguida encara pels anomenats parsis.

Nou!!: Herat і Avesta · Veure més »

Àhmad Sanjar

Àhmad Sanjar, en persa Ahmad-e Sanjar o en turc Ahmed Sancar, també conegut com a Sultà Sanjar (Sanjar és una paraula turca que vol dir "el qui penetra" o "el qui enfonsa"), fou un sultà seljúcida de Transoxiana i del Gran Khorasan.

Nou!!: Herat і Àhmad Sanjar · Veure més »

Àhmad Xah Durrani

Àhmad Xah Durrani, també conegut com a Àhmad Xah Abdali (Multan, vers el 1723 - Murghab, prop de Kandahar, 1773) fou el primer sobirà sadozay de l'Afganistan fundador de la dinastia durrani.

Nou!!: Herat і Àhmad Xah Durrani · Veure més »

Ària (Pèrsia)

Ària (persa antic Haraiva, Avestan Haraeuua; grec Areia) fou una satrapia de l'Imperi Persa situada entre l'Hazaradjat al nord, que la separava de la Hircània i la Margiana; les muntanyes Bagous (Ghor) a l'est; Carmània al sud; i les muntanyes Masdoranos i Pàrtia a l'oest.

Nou!!: Herat і Ària (Pèrsia) · Veure més »

Babur ibn Baysunkur

Abu l-Kasim Babur ibn Baysunkur ibn Xa-Rukh (transliterat també com Abu'l-Qasem Mirza Babor bin Baysonqor bin Sahrok), conegut simplement com a Babur Ibn Baysunkur (1422- 22 de març de 1457) fou sultà timúrida de Khorasan (Herat), fill de Baysunkur, nét de Xah-Rukh, i besnét de Tamerlà.

Nou!!: Herat і Babur ibn Baysunkur · Veure més »

Badi al-Zaman

Badi' al-Zaman — en farsi بدیع الزمانd — (?- Istanbul, 1517) fou un sultà timúrida d'Herat que va governar de 1506 al 1507.

Nou!!: Herat і Badi al-Zaman · Veure més »

Bagdad

Bagdad (en àrab بغداد, Baḡdād) és la capital d'Iraq i de la província de Bagdad.

Nou!!: Herat і Bagdad · Veure més »

Barsentes

Barsentes (Barsaentes o Barzaentes) fou sàtrapa persa d'Aracòsia i Drangiana.

Nou!!: Herat і Barsentes · Veure més »

Barzanes

Satibarzanes o Barzanes, fou sàtrapa persa d'Ària sota Darios III de Pèrsia.

Nou!!: Herat і Barzanes · Veure més »

Bessos de Bactriana

Bessos fou sàtrapa de Bactriana i rei de Pèrsia del 330 aC al 329 aC.

Nou!!: Herat і Bessos de Bactriana · Veure més »

Bukharà

Bukharà és una de les ciutats principals de l'Uzbekistan.

Nou!!: Herat і Bukharà · Veure més »

Ciutat

Urbanització mundial cap a 1995 Una ciutat és una població gran amb alta densitat de població, amb predomini del sector terciari i menys del 25% de la població treballant a l'agricultura.

Nou!!: Herat і Ciutat · Veure més »

Dècada del 1160

Sense descripció.

Nou!!: Herat і Dècada del 1160 · Veure més »

Dècada del 820

Sense descripció.

Nou!!: Herat і Dècada del 820 · Veure més »

Dinastia Kart

La dinastia Kart o Kurt també kàrtida o kúrtida (persa Al-e Kart o Al-e Kort) fou una dinastia que va governar a Pèrsia oriental i Afganistan del 1245 al 1389 amb capital a Herat.

Nou!!: Herat і Dinastia Kart · Veure més »

Dinastia qajar

La dinastia qajar de Pèrsia fou una nissaga tribal turca que va governar Pèrsia del 1794 al 1925.

Nou!!: Herat і Dinastia qajar · Veure més »

Dinastia samànida

Àsia central a finals del segle X La dinastia samànida fou una nissaga persa que va regnar a la Transoxiana i després al Khorasan, primer nominalment com a dependents dels governadors del Khorasan i els tahírides del Khorasan (819-875), i després com a sobirans autònoms nominalment dependents del califat (875 al 1003).

Nou!!: Herat і Dinastia samànida · Veure més »

Dost Muhàmmad

Dost Mohammad Khan (23 de desembre de 1793 - 9 de juny de 1863) fou un sobirà afganès, vintè fill del Sardār Payinda o Pāyenda Khan (cap del clan Bārakzay), que va governar Afganistan del 1826 al 1863 i va fundar la dinastia Barakzay.

Nou!!: Herat і Dost Muhàmmad · Veure més »

Firuzkuh (gúrides)

Firuzkuh fou la capital de la dinastia gúrida (shansàbanida), situada prop del lloc del poble actual de Jam (Afganistan), a la vora del Hari Rud.

Nou!!: Herat і Firuzkuh (gúrides) · Veure més »

Gaznèvides

Els gaznèvides foren una dinastia turc que va governar a part d'Àsia Central, Pèrsia, l'Afganistan i part de l'Índia.

Nou!!: Herat і Gaznèvides · Veure més »

Gazni

Gazni (persa غزنی, també Ğaznī, Ghazni, Gazna, Ghazna) és una ciutat de l'Afganistan capital de la província de Ghazni amb una població de 141.000 habitants (2006).

Nou!!: Herat і Gazni · Veure més »

Gúrides

Situació geo-política a Àsia pels volts del 1200. Es pot apreciar l'extensió del Soldanat gúrida i els seus veïns Els gúrides (en persa سلسله غوریان autoanomenats xansabànides) foren una dinastia persa musulmana que rebé el seu nom del territori de Ghur a l'Afganistan.

Nou!!: Herat і Gúrides · Veure més »

Gharjistan

El Gharjistan (o Gharčistan) és una comarca històrica de l'Afganistan situada a l'orient d'Herat a la vall del riu Murghab al nord del riu Hari Rud.

Nou!!: Herat і Gharjistan · Veure més »

Ghiyath al-Din Khwandamir

Ghiyath al-Din Khwandamir (vers 1475 - 1535/1536) fou un historiador persa, probablement nascut a Herat, fou enterrat a Delhi, a petició pròpia.

Nou!!: Herat і Ghiyath al-Din Khwandamir · Veure més »

Ghur

Ghur o Ghor, també apareix com a Gur o Gor, en persa Ghowr, és una regió muntanyosa de l'Afganistan on neixen l'Hari Rud, el Murghab i el Farah Rud.

Nou!!: Herat і Ghur · Veure més »

Golf Pèrsic

Mapa El golf Pèrsic (en llatí Persicus Sinus; en grec Περσικός κόλπος, Persikos kolpos; en persa خلیج فارس, Khalij-e-Fars; en àrab الخليج العربي, al-Ḫalīj al-ʿArabī, literalment "golf Aràbic", i, menys usual, الخليج الفارسي, al-Ḫalīj al-Fārisī, "golf Pèrsic", tot i que històricament també بحر فارس, Baḥr Fāris, "mar de Pèrsia", entre altres noms) és un gran golf format per una part del mar de Pèrsia, entre Aràbia i l'Iran.

Nou!!: Herat і Golf Pèrsic · Veure més »

Hülegü

Hülegü amb la reina Doquz Khatun Hulegu o Hülegü Khan (?, 1217 - Maragha, l'Iran, 8 de febrer de 1265) fou el primer il-khan de Pèrsia (1256-1265).

Nou!!: Herat і Hülegü · Veure més »

Heftalites

Els heftalites, també anomenats huns blancs, segons una teoria foren una horda turcomongola amb predomini mongol originada possiblement a les muntanyes Kin-chan (massís de l'Altai), des d'on haurien baixat a les estepes de l'antic Turquestan rus.

Nou!!: Herat і Heftalites · Veure més »

Heròdot

Bust d'Heròdot al Museu de l'Àgora d'Atenes. Heròdot d'Halicarnàs (en grec), (Halicarnàs, 484 aC - Turis, 425 aC) va ser un historiador i geògraf grec.

Nou!!: Herat і Heròdot · Veure més »

Hussayn Bayqara

Hussayn Bayqara o estrictament Hussayn ibn Mansur ibn Bayqara (juny de 1438 - 4 de maig de 1506) (persa حسین بایقرا) fou un sobirà timúrida, governant d'Herat del 1469 al 1506 (excepte una breu aturada el 1470).

Nou!!: Herat і Hussayn Bayqara · Veure més »

Ibrahim ibn Ala al-Dawla

Ibrahim ibn Ala al-Dawla (mort el 1459) fou sultà timúrida de Khorasan (Herat).

Nou!!: Herat і Ibrahim ibn Ala al-Dawla · Veure més »

Imperi Aquemènida

Limperi Aquemènida o dels aquemènides fou el primer i més extens imperi dels perses, el qual es va estendre pels territoris dels actuals estats de l'Iran, l'Iraq, el Turkmenistan, l'Afganistan, l'Uzbekistan, Turquia, Xipre, Síria, el Líban, Israel-Palestina i Egipte.

Nou!!: Herat і Imperi Aquemènida · Veure més »

Imperi safàvida

Mapa històric Shah Abbas-Safavida Els safàvides foren una dinastia que va governar a Pèrsia des del fins al XVIII.

Nou!!: Herat і Imperi safàvida · Veure més »

Imperi Sassànida

L'Imperi Sassànida és el període de govern del segon Imperi Persa (226 - 651) per part de la dinastia sassànida (quarta dinastia iraniana).

Nou!!: Herat і Imperi Sassànida · Veure més »

Imperi Selèucida

Limperi Selèucida fou un dels estats sorgits de la descomposició de l'imperi d'Alexandre el Gran.

Nou!!: Herat і Imperi Selèucida · Veure més »

Imperi Seljúcida

L'imperi seljúcida va ser la creació d'una ètnia turca i es va estendre pels actuals Iran, Iraq i l’Àsia menor entre els segles XI i XIII.

Nou!!: Herat і Imperi Seljúcida · Veure més »

Inscripció de Behistun

La inscripció de Behistun o Bisutun (en persa: بیستون) és una inscripció en persa antic, elamita i babiloni, que es va trobar a Behistun, una muntanya a la província de Kermanxah, i que ha permès desxifrar l'escriptura cuneïforme.

Nou!!: Herat і Inscripció de Behistun · Veure més »

Ismaïl I

Abu-l-Mudhàffar Ismaïl, Ismaïl-Xah o Ismaïl I (17 de juliol de 1487 -23 de maig de 1524) fou el primer xa safàvida de Pèrsia (1501 -1524) i fundador efectiu de la dinastia.

Nou!!: Herat і Ismaïl I · Veure més »

Itàlia

Itàlia (en italià: Italia), oficialment la República Italiana (en italià: Repubblica Italiana), és un Estat europeu situat a la península Itàlica i que inclou les dues illes més grans de la mar Mediterrània, Sicília i Sardenya.

Nou!!: Herat і Itàlia · Veure més »

Kabul

Vista de la ciutat Kabul (en persa: کابل, Kābul) és la capital i la ciutat més gran de l'Afganistan, i també la capital de la província homònima.

Nou!!: Herat і Kabul · Veure més »

Kandahar

Kandahar o Qandahar (em paixtu کندهار, en persa قندهار, Kandahār) és una ciutat de l'Afganistan, capital de la província homònima, situada a 500 km al sud-oest de Kabul.

Nou!!: Herat і Kandahar · Veure més »

Karramiyya

La karramiyya fou un corrent islàmic que va florir als països musulmans centrals i orientals, especialment a l'Iran, entre el i el XIII.

Nou!!: Herat і Karramiyya · Veure més »

Kharg

Kharg o Kharag o Kharak (en farsi جزیره خارک) és una illa de corall al Golf Pèrsic, que pertany a l'Iran.

Nou!!: Herat і Kharg · Veure més »

Khorasan (província del Califat)

Khorasan o Khurasan fou una província del califat omeia sobre la que exerciren el poder efectiu del al principi del segle X. El nom de regió del Khorasan (vegeu Gran Khorasan) apareix al segle VII i els àrabs el donaven a totes les terres a l'est del Jibal iranià.

Nou!!: Herat і Khorasan (província del Califat) · Veure més »

Khwarizm

Khwarizm (Khwarazm, Khorazm, Khwarezm, Khorezm) anomenada Khivà al període post mongol, és una regió de la part inferior de l'Amur Darya (Oxus).

Nou!!: Herat і Khwarizm · Veure més »

Mongke

Mongke (1208 - 1259) fou el quart kakhan dels mongols, nét de Genguis Khan, fill de Tului i de Sorgaqtani i germà de Khublai Khan i de Hulegu.

Nou!!: Herat і Mongke · Veure més »

Muhàmmad Xaibani

Abu-l-Fath Muhàmmad Xaibani (v. 1451- 1510), nét d'Abu l-Khayr després d'un període sense notícies clares de 32 anys, va ser el segon sobirà de la dinastia turcomongola dels xibànides de l'Uzbekistan que regnà de 1500 a 1510.

Nou!!: Herat і Muhàmmad Xaibani · Veure més »

Muvaffak

Abu Mansur Muvaffak Harawi —en — més conegut simplement com Muvaffak fou un metge del segle X documentat a Herat, a l'actual Afganistan, al servei del príncep samànida Mansur ibn Nuh, que va governar del 961 al 976.

Nou!!: Herat і Muvaffak · Veure més »

Muzaffar Husayn

Muzaffar Husayn fou un sultà timúrida d'Herat que va governar de 1506 al 1507.

Nou!!: Herat і Muzaffar Husayn · Veure més »

Nuh II ibn Mansur

Nuh II Abu l-Kasim ibn Mansur ibn Nuh, pòstumament "al-amir al-Radi", l'Emir Estimat) fou emir samànida de Transoxiana (976-997) i de Khurasan (976-992). Era fill de Mansur I ibn Nuh que va morir el 13 de juny del 976 i el va succeir quan només tenia 13 anys sota regència de la seva mare i del visir Abu-l-Hussayn al-Utbí. L'autoritat política va passar de fet als grans caps militars com Abu l-Hasan Simdjuri i el seu fill Abu Ali, i els turcs Faïk, Khassa i Tash. La guerra amb els buwàyhides s'estava perdent i només la mort d'Adud al-Dawla el 983 va impedir una victòria total i la conquesta del Khurasan. Abu Ali Simdjuri va conspirar amb el khan karakhànida Bughra Khan Harun amb el qual va pactar el repartiment dels dominis samànides (Abu Ali rebria els territoris del Khurasan al sud de l'Oxus). Bughra Khan va ocupar Bukharà el 992 però se'n va retirar. Nuh hi va poder tornar però ja no dominava Khurasan i només dominava la vall de Zarafshan. El 993 va cridar en ajut a Sebuktegin de Gazni, contra Abu Ali i contra Faïk. Sebuktegin i el seu fill Mahmud es va instal·lar als dominis samànides amenaçats des del nord pels karakhànides. El 996 Sebuktegin i el karakhànida Ilig Nasr èr la qual aquest assolia el control de la conca del Sirdarià i Sebuktegin el de Khurasan. Nuh va morir el juliol del 997. El va succeir el seu fill Mansur II ibn Nuh.

Nou!!: Herat і Nuh II ibn Mansur · Veure més »

Ogodei

Ogodei (vers 1186 - 1241), fou el tercer fill de Genguis Khan i de la seva dona Borte, i el segon khan suprem o gran khan (kakhan) de les tribus turcomongoles o imperi mongol, en el que va succeir al seu pare.

Nou!!: Herat і Ogodei · Veure més »

Parwan

Parwan o Farwan és una antiga vila de l'Hindu Kush al modern Afganistan, província de Parwan (de la qual la capital és Charikar).

Nou!!: Herat і Parwan · Veure més »

Pèrsia

Pèrsia, modernament Iran, és el país dels perses, originats a l'antiga regió de Perside (després Fars).

Nou!!: Herat і Pèrsia · Veure més »

Persa

El persa (فارسی Fārsi) és una llengua indoeuropea parlada a l'Iran, l'Afganistan (oficialment conegut com a persa Dari des de 1958 per raons polítiques), el Tadjikistan (on es coneix oficialment com a tadjik des de l'època soviètica), l'Uzbekistan, Bahrain, l'Iraq, l'Azerbaidjan, Armènia, Geòrgia, el sud de Rússia i països veïns que han estat sota la influència persa.

Nou!!: Herat і Persa · Veure més »

Província d'Herat

Districtes de la província La província d'Herat (farsi هرات) és una divisió administrativa de l'Afganistan al nord-oest del país.

Nou!!: Herat і Província d'Herat · Veure més »

Qara Qoyunlu

Els Kara Koyunlu o Qara Qoyunlu (en àzeri: Qaraqoyunlu; en turc: Karakoyunlu; en persa: قرا قویونلو, "els xais negres") foren un grup o federació de tribus turcmanes que va governar a part de les actuals Iran, Turquia, Iraq, Armènia i l'Azerbaidjan del 1375 al 1468.

Nou!!: Herat і Qara Qoyunlu · Veure més »

Qarakhànida

Els qarakhànides o karakhànides (dinastia qarakhànida, també karakhànida) foren una dinastia turca que va governar principalment a Kashgària del al XII.

Nou!!: Herat і Qarakhànida · Veure més »

Regne grec de Bactriana

El regne grec de Bactriana fou un estat instal·lat a Bactriana i Sogdiana al nord de l'actual Afganistan i part de l'Àsia Central vers el 250 aC fins al 125 aC.

Nou!!: Herat і Regne grec de Bactriana · Veure més »

Riu Hari

El riu Hari (persa: Rudkhaneh-ye Hari Rud o Hari-rud) és un riu de 1.100 km de llargada que neix a les muntanyes centrals de l'Afganistan, a la serralada de Koh-i Baba (al grup Dai Zangi, part de l'Hindu Kush) i va cap al Turkmenistan, on desapareix a l'arena del desert de Kara-Kum.

Nou!!: Herat і Riu Hari · Veure més »

Ruta de la Seda

La ruta de la Seda era una xarxa de rutes comercials entre Àsia i Europa que s'estenia per més de 8.000 km des de Chang'an (actualment Xi'an) a la Xina, Antioquia a Síria i Constantinoble (actualment Istanbul, Turquia), a les portes d'Europa.

Nou!!: Herat і Ruta de la Seda · Veure més »

Saffàrida

La dinastia saffàrida o dels saffàrides de l'Iran va governar un efímer imperi centrat sobre el Sistan, una regió fronterera entre l'Afganistan i l'Iran actuals, entre 861 i 1003.

Nou!!: Herat і Saffàrida · Veure més »

Sàtrapa

Satrapia o Sàtrapa (en grec: σατράπης satrápēs, de l'antic persa xšaθrapā(van), protector de la terra/país) és el nom que es va donar als governadors de les divisions administratives, entre 20 i 25, en què Darios I va dividir l'imperi Persa.

Nou!!: Herat і Sàtrapa · Veure més »

Sebüktigin

Abu-Mansur Sebüktigin o, senzillament, Sebüktigin (en persa i àrab ابو منصور سبکتگین, Abū Manṣūr Sabuktigīn) (942-997) fou un sultà de la dinastia yamínida de Gazni, coneguda com a gaznèvida.

Nou!!: Herat і Sebüktigin · Veure més »

Segle X

El segle X és un període que inclou els anys compresos entre el 901 i el 1000.

Nou!!: Herat і Segle X · Veure més »

Sistan

Sistan (Persa: سیستان) fou una regió de Pèrsia.

Nou!!: Herat і Sistan · Veure més »

Tahírides del Khorasan

Els tahírides foren una nissaga de governadors del Khorasan per compte dels califes abbàssides encara que gaudint d'àmplia independència.

Nou!!: Herat і Tahírides del Khorasan · Veure més »

Talibà

Bandera dels talibans amb la ''xahada'' Talibà és un mot d'origen paixtu (طالبان, ṭālibān, plural en paixtu de l'àrab طالب, ṭālib) que significa «estudiant», referint-se específicament en aquest cas a un «estudiant de religió».

Nou!!: Herat і Talibà · Veure més »

Tamerlà

Tamerlà (Kish, prop de Samarcanda, suposadament el 8 d'abril de 1336 - Otrar, 14 de febrer de 1405) fou un conqueridor turcomongol que establí l'imperi dels timúrides.

Nou!!: Herat і Tamerlà · Veure més »

Timúrides

Els timúrides (en persa: گوركانى, anomenada per ells mateixos Gurkānī) foren una dinastia musulmana d'origen turcomongol.

Nou!!: Herat і Timúrides · Veure més »

Togha Temur (Ilkhànida)

Togha Temur, Togha Timur o Toka Timur (s. XIV) fou el darrer il-Khan mongol de Pèrsia.

Nou!!: Herat і Togha Temur (Ilkhànida) · Veure més »

Toghril Beg I

Abu Talib Muhammad Toghril Beg ibn Mikail conegut com a Toghril Beg I (vers 990 - 4 de setembre de 1063) fou el primer sultà de la dinastia seljúcida juntament amb el seu germà Çağrı Beg Dawud.

Nou!!: Herat і Toghril Beg I · Veure més »

Tolui

Tolui (mongol Толуй; xinès 拖雷, Tuōléi) (vers 1190 - 1232) fou el fill més jove de Genguis Khan.

Nou!!: Herat і Tolui · Veure més »

Turcs occidentals

Khanat Turc Oriental El khanat dels turcs occidentals fou un estat turc de l'Àsia central que es va formar el 552.

Nou!!: Herat і Turcs occidentals · Veure més »

Ustadhsis

Ustadhsis fou el nom del cap d'un moviment religiós del segle VIII a Badghis.

Nou!!: Herat і Ustadhsis · Veure més »

Uzbeks

Els uzbeks (autoanomenats O‘zbek en singular, O‘zbeklar en plural) són un poble de l'Àsia central de llengua turquesa (l'uzbek) que viu principalment a la república de l'Uzbekistan, però també a l'Afganistan, al Tadjikistan, al Turkmenistan, al Kazakhstan, a Rússia i a la província xinesa del Xinjiang.

Nou!!: Herat і Uzbeks · Veure més »

Xah Mahmud

Xah Mahmud (Jalal al-Din Mahmud, nascut 1446, mort després del 1460) fou sultà timúrida del Khurasan (Herat) fill i successor de Babur ibn Baysunkur, i rebesnét de Tamerlà.

Nou!!: Herat і Xah Mahmud · Veure més »

Xah Rukh (timúrida)

Xah Rukh, Xahrukh o Xah-Rukh (20 d'agost de 1377 –13 de març de 1447) fou un sobirà timúrida, quart fill de Tamerlà al que va succeir a la seva mort el 18 de febrer de 1405.

Nou!!: Herat і Xah Rukh (timúrida) · Veure més »

Yadigar Muhammad

Yadigar Muhammad o Yadgar Muhammad (mort el 1470) fou un príncep timúrida i efímer sultà timúrida d'Herat el 1470.

Nou!!: Herat і Yadigar Muhammad · Veure més »

Yakub ibn al-Layth

Abu-Yússuf Yaqub (I) ibn al-Layth as-Saffar (en àrab أبو يوسف يعقوب بن الليث الصفار, Abū Yūsuf Yaʿqūb b. al-Layṯ aṣ-Ṣaffār) o, més senzillament, Yaqub (I) ibn al-Layth (? - 879) fou el fundador de la dinastia saffàrida.

Nou!!: Herat і Yakub ibn al-Layth · Veure més »

1 de novembre

L'1 de novembre és el tres-cents cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents sisè en els anys de traspàs.

Nou!!: Herat і 1 de novembre · Veure més »

1002

L'any 1002 (MMII) fou un any comú començat en dijous del segle XI, dins l'edat mitjana segons la periodització de la historiografia occidental.

Nou!!: Herat і 1002 · Veure més »

1009

Sense descripció.

Nou!!: Herat і 1009 · Veure més »

1040

Sense descripció.

Nou!!: Herat і 1040 · Veure més »

1152

L'any 1152 (MCLII) fou un any de traspàs iniciat en dimarts pertanyent a l'edat mitjana.

Nou!!: Herat і 1152 · Veure més »

1175

L'any 1175 (MCLXXV) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.

Nou!!: Herat і 1175 · Veure més »

12 de novembre

El 12 de novembre és el tres-cents setzè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents dissetè en els anys de traspàs.

Nou!!: Herat і 12 de novembre · Veure més »

1201

Sense descripció.

Nou!!: Herat і 1201 · Veure més »

1214

Sense descripció.

Nou!!: Herat і 1214 · Veure més »

1221

Sense descripció.

Nou!!: Herat і 1221 · Veure més »

1222

Sense descripció.

Nou!!: Herat і 1222 · Veure més »

1238

;Països Catalans.

Nou!!: Herat і 1238 · Veure més »

1245

Sense descripció.

Nou!!: Herat і 1245 · Veure més »

1255

Sense descripció.

Nou!!: Herat і 1255 · Veure més »

130 aC

L'any 130 aC va ser un any del calendari romà pre-julià.

Nou!!: Herat і 130 aC · Veure més »

1335

Sense descripció.

Nou!!: Herat і 1335 · Veure més »

1349

;Països Catalans.

Nou!!: Herat і 1349 · Veure més »

1381

Sense descripció.

Nou!!: Herat і 1381 · Veure més »

1389

;Països Catalans.

Nou!!: Herat і 1389 · Veure més »

14 de juny

El 14 de juny és el cent seixanta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el cent seixanta-sisè en els anys de traspàs.

Nou!!: Herat і 14 de juny · Veure més »

1469

Sense descripció.

Nou!!: Herat і 1469 · Veure més »

15 de setembre

El 15 de setembre és el dos-cents cinquanta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents cinquanta-novè en els anys de traspàs.

Nou!!: Herat і 15 de setembre · Veure més »

1506

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Herat і 1506 · Veure més »

1507

Sense descripció.

Nou!!: Herat і 1507 · Veure més »

1510

Primera pàgina del llibre sacramental de baptismes de la parròquia de Sant Just Desvern (Baix Llobregat).

Nou!!: Herat і 1510 · Veure més »

1524

Sense descripció.

Nou!!: Herat і 1524 · Veure més »

1528

;Països Catalans.

Nou!!: Herat і 1528 · Veure més »

167 aC

Sense descripció.

Nou!!: Herat і 167 aC · Veure més »

1716

;Països Catalans.

Nou!!: Herat і 1716 · Veure més »

1729

;Països catalans;Resta del món.

Nou!!: Herat і 1729 · Veure més »

1731

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Herat і 1731 · Veure més »

1747

Làpida del monestir de Sant Pere de Besalú;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Herat і 1747 · Veure més »

1818

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Herat і 1818 · Veure més »

1819

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Herat і 1819 · Veure més »

1826

;Països Catalans.

Nou!!: Herat і 1826 · Veure més »

1833

;Països catalans.

Nou!!: Herat і 1833 · Veure més »

1837

;Països Catalans.

Nou!!: Herat і 1837 · Veure més »

1839

;Països Catalans.

Nou!!: Herat і 1839 · Veure més »

1842

;Països Catalans: Espartero a Barcelona.

Nou!!: Herat і 1842 · Veure més »

1851

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Herat і 1851 · Veure més »

1852

Sense descripció.

Nou!!: Herat і 1852 · Veure més »

1855

;Països Catalans.

Nou!!: Herat і 1855 · Veure més »

1856

;Països Catalans.

Nou!!: Herat і 1856 · Veure més »

1857

;Països Catalans.

Nou!!: Herat і 1857 · Veure més »

1863

;Països Catalans.

Nou!!: Herat і 1863 · Veure més »

1868

;Països Catalans.

Nou!!: Herat і 1868 · Veure més »

1879

;Països Catalans.

Nou!!: Herat і 1879 · Veure més »

1881

;Països catalans.

Nou!!: Herat і 1881 · Veure més »

1885

Font de Sant Roc de la plaça de les Coromines de la Pobla de Lillet;Països Catalans.

Nou!!: Herat і 1885 · Veure més »

1978

;Països Catalans.

Nou!!: Herat і 1978 · Veure més »

1979

;Països Catalans.

Nou!!: Herat і 1979 · Veure més »

1995

;Països Catalans.

Nou!!: Herat і 1995 · Veure més »

2 de maig

El 2 de maig és el cent vint-i-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vint-i-tresè en els anys de traspàs.

Nou!!: Herat і 2 de maig · Veure més »

20 de març

El 20 de març és el setanta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el vuitantè en els anys de traspàs.

Nou!!: Herat і 20 de març · Veure més »

2001

;Països Catalans.

Nou!!: Herat і 2001 · Veure més »

2004

Sense descripció.

Nou!!: Herat і 2004 · Veure més »

2006

L'any 2006 fou declarat lAny internacional dels deserts i la desertització per l'Assemblea General de les Nacions Unides.

Nou!!: Herat і 2006 · Veure més »

23 de maig

El 23 de maig és el cent quaranta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el cent quaranta-quatrè en els anys de traspàs.

Nou!!: Herat і 23 de maig · Veure més »

27 de juliol

El 27 de juliol és el dos-cents vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents novè en els anys de traspàs.

Nou!!: Herat і 27 de juliol · Veure més »

30 aC

; Imperi romà.

Nou!!: Herat і 30 aC · Veure més »

330 aC

L'any 330 aC va ser un any del calendari romà pre-julià.

Nou!!: Herat і 330 aC · Veure més »

4 de març

El 4 de març és el seixanta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el seixanta-quatrè en els anys de traspàs.

Nou!!: Herat і 4 de març · Veure més »

565

Sense descripció.

Nou!!: Herat і 565 · Veure més »

652

Sense descripció.

Nou!!: Herat і 652 · Veure més »

660

Sense descripció.

Nou!!: Herat і 660 · Veure més »

661

Sense descripció.

Nou!!: Herat і 661 · Veure més »

702

L'any 702 fou un any comú començat en diumenge segons els còmputs del calendari gregorià (que encara no estava vigent a l'època).

Nou!!: Herat і 702 · Veure més »

750

Sense descripció.

Nou!!: Herat і 750 · Veure més »

867

Sense descripció.

Nou!!: Herat і 867 · Veure més »

892

Sense descripció.

Nou!!: Herat і 892 · Veure més »

900

Sense descripció.

Nou!!: Herat і 900 · Veure més »

994

Sense descripció.

Nou!!: Herat і 994 · Veure més »

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »