Accés més ràpid que el navegador!
143 les relacions: Aleix III de Trebisonda, Ali Bey ben Osman Bey, Anatòlia, Ankara, Armènia, Şanlıurfa, Azerbaidjan, Bagdad, Barquq, Barsbay, Bayburt, Bayindir (Oghuz), Baysunkur ibn Yakub, Bàssora, Beilicat dels karamànides, Burhan al-Din, Caucas, Dhu l-Kadr, Dinastia aiúbida, Dinastia jalayírida, Diyar Múdar, Diyar Rabia, Diyarbakır, Edessa (Mesopotàmia), Egipte, Eretnaoğulları, Erzincan, Erzurum, Eufrates, Geòrgia, Gran Khorasan, Hamadan, Herat, Hussayn Bayqara, Il-kanat, Imperi de Trebisonda, Imperi Safàvida, Iraq ajamita, Isfahan, Jahangir ben Ali, Kara Yülük Osman Bey, Karaman (ciutat), Kayseri, Kharpurt, Khuzestan, Kirman, Lahidjan, Llac Van, Malatya, Mamelucs, ..., Mardin, Maria Comnena, Mehmet II, Mehmet III, Mesopotàmia, Muixaixa, Nakhtxivan, Oghuz, Ortúkides, Pèrsia, Província de Fars, Qara Qoyunlu, Qara Yússuf, Qàït-bay, Regió del Karabakh, Regne de Geòrgia, República de Venècia, Sadr, Selim I, Sivas, Sultan Hamza ben Osman Bey, Tabriz, Tamerlà, Timúrides, Tokat, Trebisonda, Uzun Hasan, Xah Rukh (timúrida), Xiraz, Xirvanxah, Yazd, 1339, 1340, 1349, 1352, 1363, 1381, 1389, 1394, 1397, 1398, 1400, 1401, 1402, 1405, 1410, 1420, 1421, 1424, 1429, 1434, 1435, 1438, 1444, 1447, 1450, 1452, 1457, 1458, 1460, 1461, 1462, 1464, 1465, 1467, 1468, 1469, 1470, 1471, 1472, 1473, 1474, 1478, 1479, 1480, 1481, 1490, 1491, 1492, 1493, 1494, 1497, 1499, 1500, 1501, 1502, 1503, 1507, 1508, 1509, 1514, 24 de desembre, 6 de gener. Ampliar l'índex (93 més) »
Aleix III de Trebisonda
Aleix III Comnè fou el dissetè emperador de Trebisonda, que va governar en divuitè lloc durant el període 1349-1390.
Nou!!: Aq Qoyunlu і Aleix III de Trebisonda · Veure més »
Ali Bey ben Osman Bey
Ali Bey ben Osman Bey (+ 1443) fou un emir Aq Qoyunlu del Diyarbakr, que va aspirar a la alta direcció de l'estat i la confederació tribal Aq Qoyunlu a la mort del seu pare Kara Yülük Osman Bey el 1435.
Nou!!: Aq Qoyunlu і Ali Bey ben Osman Bey · Veure més »
Anatòlia
miniatura Anatòlia (del grec Anatolē, ανατολή, que significa literalment 'orient' o 'llevant') (en català medieval: Natolí), també coneguda com a Àsia Menor, que era com l'anomenaven els antics romans (del llatí Asia Minor), és una península del sud-oest d'Àsia.
Nou!!: Aq Qoyunlu і Anatòlia · Veure més »
Ankara
Ankara és la capital de Turquia i la segona ciutat més gran del país després d'Istanbul.
Nou!!: Aq Qoyunlu і Ankara · Veure més »
Armènia
La República d'Armènia o simplement Armènia (en armeni, Հայաստանի Հանրապետություն, Haiastaní Hanrapetutiún; o Հայաստան, Haiastan; Armínia, en Ramon Muntaner) és un país del Caucas, del 1990 ençà una república independent que es va segregar de la Unió Soviètica.
Nou!!: Aq Qoyunlu і Armènia · Veure més »
Şanlıurfa
Şanlıurfa (‘Urfa la Gloriosa’, en turc), sovint simplement Urfa, nom que es fa servir en el llenguatge diari, és una ciutat de Turquia, al lloc de l'antiga Edessa.
Nou!!: Aq Qoyunlu і Şanlıurfa · Veure més »
Azerbaidjan
LAzerbaidjan o Azerbaitjan, oficialment la República de l'Azerbaidjan, és l'estat més gran de la regió del Caucas, localitzat entre l'Àsia occidental i Europa oriental.
Nou!!: Aq Qoyunlu і Azerbaidjan · Veure més »
Bagdad
Bagdad (en català medieval, Baldach o Baldac; en català pre-normatiu, també Bagdat) és la capital de l'Iraq i de la Governació de Bagdad.
Nou!!: Aq Qoyunlu і Bagdad · Veure més »
Barquq
Al-Màlik adh-Dhàhir Sayf-ad-Din Barquq ibn Ànas al-Yibughawí ——, més conegut simplement com a adh-Dhàhir Barquq o com Barquq (?, 1336 - ?, 20 de juny de 1399), fou soldà mameluc burjita o circassià del Caire (1382-1389 i 1390-1399).
Nou!!: Aq Qoyunlu і Barquq · Veure més »
Barsbay
Al-Màlik al-Àixraf Abu-n-Nasr Sayf-ad-Din Barsbay ——, més conegut simplement com al-Àixraf Barsbay o com Barsbay (? - 1438), va ser un soldà mameluc burjita del Caire (1422-1438).
Nou!!: Aq Qoyunlu і Barsbay · Veure més »
Bayburt
Bayburt (armeni Բաբերդ, Baberd) és una ciutat de Turquia capital de la província de Bayburt.
Nou!!: Aq Qoyunlu і Bayburt · Veure més »
Bayindir (Oghuz)
Bayindir fou una de les tribus dels Oghuz.
Nou!!: Aq Qoyunlu і Bayindir (Oghuz) · Veure més »
Baysunkur ibn Yakub
Baysunkur ibn Yakub fou emir dels Aq Qoyunlu.
Nou!!: Aq Qoyunlu і Baysunkur ibn Yakub · Veure més »
Bàssora
Bàssora (variants més corrents Bàsora, Basra, al-Basra, al-Basrah, Basorah, Balsora, Balsara, Bassora, Basora) és una ciutat d'Iraq al Shatt al-Arab a 420 km al sud-sud-est de Bagdad i a 55 km de les aigües del golf Pèrsic.
Nou!!: Aq Qoyunlu і Bàssora · Veure més »
Beilicat dels karamànides
El beilicat dels karamànides (també anomenat Karaman, Karamanoğulları) fou un dels més poderosos beilicats d'Anatòlia.
Nou!!: Aq Qoyunlu і Beilicat dels karamànides · Veure més »
Burhan al-Din
Ahmad Burhan al-Din (Kayseri, 8 de gener de 1345 - 1391) fou un poeta, cadi, visir, atabeg i emir o sultà de Sivas.
Nou!!: Aq Qoyunlu і Burhan al-Din · Veure més »
Caucas
Mapa administratiu de la regió del Caucas de l'URSS, 1952-1991 Les muntanyes del Caucas, a vista de satèl·lit El Caucas, de vegades Cauques, és una regió natural a l'est d'Europa i a l'oest d'Àsia, entre la mar Negra i la mar Càspia.
Nou!!: Aq Qoyunlu і Caucas · Veure més »
Dhu l-Kadr
Dhu l-Kadr o Dhu-l-Qadr fou una dinastia turcmana que va governar entre el 1337 i el 1522 a Elbistan, a la regió entre Maraix i Malatya, primer com a vassalla dels mamelucs i després dels otomans.
Nou!!: Aq Qoyunlu і Dhu l-Kadr · Veure més »
Dinastia aiúbida
La dinastia aiúbida (kurd: ئەیووبیەکان, Eyûbiyan) fou la primera dinastia del Soldanat d'Egipte, fundat per Saladí el 1171 després d'abolir el Califat Fatimita.
Nou!!: Aq Qoyunlu і Dinastia aiúbida · Veure més »
Dinastia jalayírida
La dinastia jalayírida o jalaírida fou una nissaga mongola que pren nom de la tribu mongola dels Jalàyir o Jalàïr i que va governar Pèrsia i Iraq en el període d'ensorrament de la dinastia il-kànida i fins al 1412 (al Baix Iraq fins al 1432).
Nou!!: Aq Qoyunlu і Dinastia jalayírida · Veure més »
Diyar Múdar
Diyar Múdar fou una regió musulmana de Mesopotàmia a la zona coneguda per Al-Jazira (formada per Diyar Bakr, Diyar Múdar i Diyar Rabia) concretada en les terres regades per l'Eufrates, el Balikh i el curs inferior del Khabur; la regió va entre Samòsata (Sumaysat) al nord, fins a Anah al sud.
Nou!!: Aq Qoyunlu і Diyar Múdar · Veure més »
Diyar Rabia
Diyar Rabia fou una regió musulmana de Mesopotàmia a la part oriental de la província coneguda com al-Jazira (formada per Diyar Bakr, Diyar Mudar i Diyar Rabia) concretada en les terres regades pel Khabur i el Hirmas, les terres entre el Hirmas i el Tigris, el Djabal Sindjar i les terres entre Tell Fafan i Takrit incloent el curs inferior del Gran Zab i Petit Zab; la vila de Takrit marcava el límit amb la província d'Iraq.
Nou!!: Aq Qoyunlu і Diyar Rabia · Veure més »
Diyarbakır
Diyarbakır (nom oficial en turc) o Amed (en kurd) és una ciutat del Kurdistan, capital d'una província homònima de Turquia, i principal ciutat del nord.
Nou!!: Aq Qoyunlu і Diyarbakır · Veure més »
Edessa (Mesopotàmia)
Edessa fou una antiga ciutat, actualment anomenada Şanlıurfa o Urfa, situada en allò que avui en dia és el sud-est de Turquia.
Nou!!: Aq Qoyunlu і Edessa (Mesopotàmia) · Veure més »
Egipte
Egipte ((sahídic) o (bohàiric); egipci antic: Kemet), oficialment República Àrab d'Egipte, és un estat de l'Àfrica nord-oriental.
Nou!!: Aq Qoyunlu і Egipte · Veure més »
Eretnaoğulları
Els eretnaoğullari o eretna-oghlu foren una dinastia turcomongola que va governar a Sivas i Kayseri entre 1326 i 1381, primer com a governadors il-kànides (1326-1337) i després com a sobirans.
Nou!!: Aq Qoyunlu і Eretnaoğulları · Veure més »
Erzincan
Erzincan (en turc; en armeni Երզնկա Erznka i abans Erez, Eriza, Yeriza o Keltzene; en àrab Arzandjan; en zaza i kurd, Erzingan) és una ciutat de la part oriental de Turquia prop de la riba dreta del riu Karasu, afluent de l'Eufrates, capçalera de la província d'Erzincan i del districte d'Erzincan.
Nou!!: Aq Qoyunlu і Erzincan · Veure més »
Erzurum
Erzurum és una ciutat de la part oriental de Turquia, capital de la província homònima.
Nou!!: Aq Qoyunlu і Erzurum · Veure més »
Eufrates
LEufrates (en turc i en;, Furât; en arameu, en l'Antic Testament, Prath; en assiri Pu-rat-tu; en persa antic Ufratu;, Frot o) és un riu que en gran part discorre per l'Iraq.
Nou!!: Aq Qoyunlu і Eufrates · Veure més »
Geòrgia
Geòrgia (საქართველო, transcrit Sakàrtvelo i pronunciat) és un estat de l'Europa de l'Est.
Nou!!: Aq Qoyunlu і Geòrgia · Veure més »
Gran Khorasan
El Gran Khorasan és el nom convencional donat a la regió del Khorasan.
Nou!!: Aq Qoyunlu і Gran Khorasan · Veure més »
Hamadan
Mausoleu de la ciutat Hamadan o Hamadhan (assiri: Abdadana;;;, Ecbàtana) és una ciutat de l'Iran situada en una plana al sud de la muntanya Alwand.
Nou!!: Aq Qoyunlu і Hamadan · Veure més »
Herat
Herat (en farsi: هرات, clàssica Aria) és una ciutat del nord-oest de l'Afganistan, capital de la província d'Herat, situada a la vall del riu Hari (que passa a 5 km al sud de la ciutat).
Nou!!: Aq Qoyunlu і Herat · Veure més »
Hussayn Bayqara
Hussayn Bayqara o estrictament Hussayn ibn Mansur ibn Bayqara (juny de 1438 - 4 de maig de 1506) (persa حسین بایقرا) fou un sobirà timúrida, governant d'Herat del 1469 al 1506 (excepte una breu aturada el 1470).
Nou!!: Aq Qoyunlu і Hussayn Bayqara · Veure més »
Il-kanat
Lil-kanat va ser un kanat mongol establert a Pèrsia al, fruit de les campanyes de Genguis Khan a Khwarizm durant els anys 1219-1224.
Nou!!: Aq Qoyunlu і Il-kanat · Veure més »
Imperi de Trebisonda
LImperi de Trebisonda (1204 al 1461) fou un estat creat al mateix temps que la conquesta dels croats de Constantinoble, però que no en va ser una conseqüència.
Nou!!: Aq Qoyunlu і Imperi de Trebisonda · Veure més »
Imperi Safàvida
Mapa històric Shah Abbas-Safavida Els safàvides foren una dinastia que va governar a Pèrsia des del fins al.
Nou!!: Aq Qoyunlu і Imperi Safàvida · Veure més »
Iraq ajamita
mapa del Jibal LIraq ajamita (literalment ‘Iraq dels perses’) fou una regió de Pèrsia.
Nou!!: Aq Qoyunlu і Iraq ajamita · Veure més »
Isfahan
Plaça Naqsh-e Jahan Isfahan o Ispahan, localitzada a 340 kilòmetres al sud de Teheran, és la capital de la província d'Isfahan i la tercera ciutat més gran de l'Iran (després de la mateixa Teheran i Mashad).
Nou!!: Aq Qoyunlu і Isfahan · Veure més »
Jahangir ben Ali
Jahangir ben Ali o Jihangir ben Ali Bey (Djihangir ibn Ali Beg) fou un príncep Aq Qoyunlu del, fill d'Ali Bey ben Osman Bey.
Nou!!: Aq Qoyunlu і Jahangir ben Ali · Veure més »
Kara Yülük Osman Bey
Kara Yülük Osman Bey (Azerí: Qara Yuluq Osman Bəy, àrab: Kara Yuluk Uthman Beg) (governa del 1378 al 1435) fou un cap tribal turcman de finals del i principis del que va liderar la federació tribal turcman dels Aq Qoyunlu en el que avui dia és la part oriental de Turquia i zones de l'Iran, Azerbaidjan i l'Iraq.
Nou!!: Aq Qoyunlu і Kara Yülük Osman Bey · Veure més »
Karaman (ciutat)
Districtes Karaman (antiga Laranda, inicialment Laranda de Licaònia) és una ciutat de Turquia a les muntanyes del Taure, a uns 100 km al sud de Konya.
Nou!!: Aq Qoyunlu і Karaman (ciutat) · Veure més »
Kayseri
Kayseri (en turc i oficialment; en grec, Καισάρεια, Kesària), antigament anomenada Cesarea de Capadòcia, és una ciutat de Turquia, capital de la província de Kayseri, que forma una municipalitat metropolitana amb cinc districtes metropolitans (Kocasinan, Melikgazi, Hacılar, İncesu i Talaa).
Nou!!: Aq Qoyunlu і Kayseri · Veure més »
Kharpurt
Kharpurt o Khartpurt fou una fortalesa armènia a l'Anzitene o Hanzith que després fou seu d'un petit emirat.
Nou!!: Aq Qoyunlu і Kharpurt · Veure més »
Khuzestan
Comtats de Khuzestan Khuzestān (خوزستان) és una de les 31 províncies de l'Iran al sud-oest del país, a la frontera amb Iraq (província de Bàssora) i el golf Pèrsic.
Nou!!: Aq Qoyunlu і Khuzestan · Veure més »
Kirman
Kirman fou una regió històrica del centre de l'Iran a Pèrsia, originada en l'antiga satrapia de Carmània esmentada per Estrabó, Claudi Ptolemeu i Ammià Marcel·lí entre altres i que derivaria del nom de Carmana, una població i capital regional.
Nou!!: Aq Qoyunlu і Kirman · Veure més »
Lahidjan
Comtats de Gilan, '''Lh''' correspon al comtat de Lahidjan Lahidjan o Lahijan (en persa: لاهيجان, Lāhijān o Lāhidjān) és una ciutat de l'Iran a la província de Gilan, capital de comtat de Lahidjan.
Nou!!: Aq Qoyunlu і Lahidjan · Veure més »
Llac Van
El llac Van El llac Van (en turc, Van Gölü; en armeni, Վանա լիճ, Vanà litx) és un llac alcalí i el llac més gran de Turquia, situat a la part oriental del país.
Nou!!: Aq Qoyunlu і Llac Van · Veure més »
Malatya
Malatya — Melid en llengua hitita, Μαλάτεια, Malateia en grec, Մալաթիա, en armeni Malat'ya, antigament Melitealkhé, Melitene en llatí — és una ciutat al centre de la Turquia oriental, capital de la província del mateix nom.
Nou!!: Aq Qoyunlu і Malatya · Veure més »
Mamelucs
200x200px Els mamelucs (literalment ‘posseïts (per)’, ‘esclaus’) van ser uns soldats d'origen esclau convertits a l'islam que servien els califes i els soldans aiúbides durant l'edat mitjana.
Nou!!: Aq Qoyunlu і Mamelucs · Veure més »
Mardin
Rellotge de l'elefant en l'antiga Madrassa Kasımiye. Mardin (Mardin (Mêrdîn; tr; tr) és una ciutat de Turquia a la part sud-est del país, capital de l''İl'' (província) homònim. Es troba 90 km al sud de Diyarbakir i 45 km a l'oest de Nisibin. Té al voltant de vuitanta mil habitants (2005). La ciutat conserva diverses mesquites (entre elles la Gran Mesquita), la ciutadella d'època hamdànida, la antiga Madrassa Kasimiye i la Zinciriye, la madrassa del Sultan Isa (del 1385 on hi enterrats 52 patriarques), la madrassa de Kasim Pasha. Als afores hi ha el monestir siríac de Dayrul-Zeferan (del) i la madrassa Harizm; els ortúkides van construir la mesquita Ulu a Kiziltepe (21 km al sud); les ruïnes de la vella Mardin es troben a Hasankeyf, a la vora de la província de Batman amb el pont sobre el riu Tigris, el palau i altres edificis i que serà aviat cobert per les aigües d'un embassament (el Projecte GAP). També a la rodalia de la ciutat es pot veure la tomba de Zeynel Bey i el monestir de Mar Yakup (abans Marevgan i Marhonesya). El museu de la ciutat es troba a la seu de l'antic patriarcat construït el 1895 pel patriarca d'Antioquia Ignatios Benham Banni, avui restaurat, que alberga col·leccions d'objectes assiris, urartians, hel·lens, perses, romans, romans d'Orient, seljúcides, ortúkides i otomans. Característica de Mardin són les cases excavades a la roca calcaria. Els joiers d'or i plata de la ciutat també tenen un gran prestigi. El il o província de Mardin té 12.760 km² i una població de més de set-cents mil habitants. Té 9 districtes: Dargeçit, Derik, Kızıltepe, Mazıdağı, Midyat, Nusaybin, Ömerli, Savur i Yeşilli. Els projecte principal és l'embassament anomenat Projecte GAP que posarà cent mil hectàrees en producció, sobretot de cotó. S'ha creat també una zona industrial per a productes locals i entre els destacadament els fertilitzants. I ha també una zona de lliure comerç (Free Trade Zone).
Nou!!: Aq Qoyunlu і Mardin · Veure més »
Maria Comnena
* Maria Comnena, germana de l'emperador romà d'Orient Aleix I Comnè.
Nou!!: Aq Qoyunlu і Maria Comnena · Veure més »
Mehmet II
Mehmet II (Edirne, 30 de març de 1432 – 3 de maig de 1481) va ser soldà de l'Imperi Otomà entre el 1444 i el 1446 i, posteriorment, entre el 1451 i el 1481.
Nou!!: Aq Qoyunlu і Mehmet II · Veure més »
Mehmet III
Mehmet III (Bozgadh, 26 de maig de 1566 – 22 de desembre de 1603) va ser el fill de Murat III, a qui va succeir com a soldà de l'Imperi Otomà des de 1595 fins a la seva mort.
Nou!!: Aq Qoyunlu і Mehmet III · Veure més »
Mesopotàmia
Mesopotàmia al Creixent Fèrtil. Mesopotàmia (del grec antic, Me.so.po.taˈmi.a, ‘entre dos rius’) és l'antiga denominació de la regió situada entre l'Eufrates i el Tigris, que era dividida en dues parts: la Baixa Mesopotàmia, entre el golf Pèrsic i el punt on els dos rius s'acostaven a la mínima distància, anomenada sovint Babilònia o Sumer, i l'Alta Mesopotàmia, on es va desenvolupar la civilització semita d'Accàdia (Accad) i posterior d'Assíria, la civilització hurrita amb el regne de Mitanni, i va florir després el regne d'Assíria.
Nou!!: Aq Qoyunlu і Mesopotàmia · Veure més »
Muixaixa
Muixaixa (en àrab Muxaʿxaʿ) fou una dinastia àrab xiïta del Khuzestan amb centre a la població de Hawiza o Huwayza.
Nou!!: Aq Qoyunlu і Muixaixa · Veure més »
Nakhtxivan
La República Autònoma de Nakhtxivan (en àzeri, Naxçıvan Muxtar Respublikası) és un territori del sud del Caucas pertanyent a l'Azerbaidjan, enclavat entre Armènia al nord i a l'est, i l'Iran al sud i a l'oest.
Nou!!: Aq Qoyunlu і Nakhtxivan · Veure més »
Oghuz
Els oghuz (en grec medieval Ouzoi; també coneguts com a Oguz, Kuz, Ouz, Okuz, Oufoi, Ouz, Torks, Uguz, Uuz o Uz) foren una horda o federació de tribus turqueses seminòmades de l'Àsia Central, establerta al nord de la mar Càspia i la mar d'Aral.
Nou!!: Aq Qoyunlu і Oghuz · Veure més »
Ortúkides
Els artúqides o dinastia artúqida (o o;, pl.), també anomenats ortúkides, artúkides, urtúkides, ortòkides, artúquides, urtúquides i ortòquides, foren una dinastia turcmana que va governar el Diyar Bakr del final del al començament del.
Nou!!: Aq Qoyunlu і Ortúkides · Veure més »
Pèrsia
Pèrsia, modernament Iran, és el país dels perses, originats a l'antiga regió de Perside (després Fars).
Nou!!: Aq Qoyunlu і Pèrsia · Veure més »
Província de Fars
Ruïnes de Persèpolis Fars (Fârs) és una de les trenta-un províncies de l'Iran al sud del país, coneguda en època clàssica com Pèrsida (Perside) o Persis.
Nou!!: Aq Qoyunlu і Província de Fars · Veure més »
Qara Qoyunlu
Els Kara Koyunlu o Qara Qoyunlu (‘els Xais Negres’) foren un grup o federació de tribus turcmanes que va governar a part de les actuals Iran, Turquia, l'Iraq, Armènia i l'Azerbaidjan del 1375 al 1468.
Nou!!: Aq Qoyunlu і Qara Qoyunlu · Veure més »
Qara Yússuf
Qara Yússuf o Kara Yússuf de nom formal des de 1411 Abu-l Nasr Yusuf Bahadur (? - 13 de novembre de 1420) fou emir dels qara qoyunlu i sultà.
Nou!!: Aq Qoyunlu і Qara Yússuf · Veure més »
Qàït-bay
Al-Màlik al-Àixraf Abu-n-Nasr Sayf-ad-Din Qàït-bay (o Qayt-bay) al-Mahmudí adh-Dhahirí ——, més conegut simplement com al-Àixraf Qàït-bay, com Qàït-bay o com Qayt-bay, fou soldà mameluc burjita o circassià (1468-1495).
Nou!!: Aq Qoyunlu і Qàït-bay · Veure més »
Regió del Karabakh
Karabakh o Kara Bagh, nom turc-persa que vol dir «jardí negre», és una regió del sud-oest de l'Azerbaidjan.
Nou!!: Aq Qoyunlu і Regió del Karabakh · Veure més »
Regne de Geòrgia
El Regne de Geòrgia (en georgià: საქართველოს სამეფო, Sak’art’velos Samep’o) fou un estat medieval fundat entre el 1008-1010 pel rei Bagrat III, el qual unificà territoris de l'antic Regne d'Ibèria que estaven sota control sassànida i altres petits feus cristians de la zona del Caucas, completant la tasca que el duc de Tao, Gurguèn, s'havia proposat de fer el 975.
Nou!!: Aq Qoyunlu і Regne de Geòrgia · Veure més »
República de Venècia
La Sereníssima República de Venècia va ser una ciutat estat situada al nord d'Itàlia, a la riba de la mar Adriàtica, amb la ciutat de Venècia com a centre.
Nou!!: Aq Qoyunlu і República de Venècia · Veure més »
Sadr
Sadr (Gamma del Cigne / γ Cygni) és el segon estel més brillant de la constel·lació del Cigne després de Deneb (α Cygni).
Nou!!: Aq Qoyunlu і Sadr · Veure més »
Selim I
Selim I (Amasya, 10 d'octubre de 1465 - Çorlu, 21 de setembre de 1520) va ser soldà de l'Imperi Otomà de 1512 a 1520.
Nou!!: Aq Qoyunlu і Selim I · Veure més »
Sivas
Vista de Sivas Sivas (en grec: Σεβάστεια, en armeni: Սեբաստիա, en persa Sebhasd, en temps clàssics i medievals Sebaste, en àrab Siwas) és la capital de la província de Sivas a Turquia.
Nou!!: Aq Qoyunlu і Sivas · Veure més »
Sultan Hamza ben Osman Bey
Sultan Hamza ben Osman Bey (també anomenat Hamza Bey) fou un cap turcman dels Aq Qoyunlu de la primera meitat del, fill del considerat fundador Kara Yülük Osman Bey a la mort del qual, per un acord imposat per un príncep, el va succeir el seu fill Ali Bey.
Nou!!: Aq Qoyunlu і Sultan Hamza ben Osman Bey · Veure més »
Tabriz
Tabriz (antigament en català Toris o Tauris) és una ciutat del nord-oest de l'Iran, capital de l'Azerbaidjan Meridional.
Nou!!: Aq Qoyunlu і Tabriz · Veure més »
Tamerlà
Tamerlà o Timur o Temur Lenk (Kish, prop de Samarcanda, suposadament el 9 d'abril de 1336 - Otrar, 18 de febrer de 1405) fou un conqueridor turcomongol que establí l'imperi dels timúrides.
Nou!!: Aq Qoyunlu і Tamerlà · Veure més »
Timúrides
Els timúrides foren un imperi musulmà d'origen turcomongol governat per la dinastia timúrida.
Nou!!: Aq Qoyunlu і Timúrides · Veure més »
Tokat
Monument Tokat és una ciutat de Turquia, capital de la província de Tokat, a la regió de la Mar Negra.
Nou!!: Aq Qoyunlu і Tokat · Veure més »
Trebisonda
Situació de Trebisonda en un mapa de 1770 Trebisonda (en turc: Trabzon) és una ciutat de Turquia, situada a la costa del mar Negre, i capital de la província de Trebisonda.
Nou!!: Aq Qoyunlu і Trebisonda · Veure més »
Uzun Hasan
Abu Nasr Uzun Hasan ibn Ali ibn Kara Yoluk Uthman (1425 –1478) fou un emir dels turcmans Aq Qoyunlu (1454-1478).
Nou!!: Aq Qoyunlu і Uzun Hasan · Veure més »
Xah Rukh (timúrida)
Xah Rukh, Xahrukh o Xah-Rukh (28 d'agost de 1377 - 13 de març de 1447) fou un sobirà timúrida, quart fill de Tamerlà del que es pot considerar successor a la seva mort el 18 de febrer de 1405.
Nou!!: Aq Qoyunlu і Xah Rukh (timúrida) · Veure més »
Xiraz
Xiraz és una ciutat al sud-oest de l'Iran i és capital de la província de Fars.
Nou!!: Aq Qoyunlu і Xiraz · Veure més »
Xirvanxah
Xirvanxah era el sobirà de Xirvan.
Nou!!: Aq Qoyunlu і Xirvanxah · Veure més »
Yazd
Takyeh Amir Chakhmagh Yezd o Yazd (Persa: یزد, Yezd) és una ciutat de l'Iran central, capital de la província de Yazd o Yazd, i el centre de la cultura zoroastriana (al restaven unes 200 famílies a la ciutat i unes 640 a la comarca, practicant aquesta religió, en contacte amb els seus correligionaris de l'Índia, que a final de segle van augmenar arribant a entre 7 i 10.000).
Nou!!: Aq Qoyunlu і Yazd · Veure més »
1339
;Països Catalans.
Nou!!: Aq Qoyunlu і 1339 · Veure més »
1340
Una miniatura de la batalla de les '' Cròniques de Jean Froissart''.
Nou!!: Aq Qoyunlu і 1340 · Veure més »
1349
;Països Catalans.
Nou!!: Aq Qoyunlu і 1349 · Veure més »
1352
Sense descripció.
Nou!!: Aq Qoyunlu і 1352 · Veure més »
1363
Sense descripció.
Nou!!: Aq Qoyunlu і 1363 · Veure més »
1381
Sense descripció.
Nou!!: Aq Qoyunlu і 1381 · Veure més »
1389
;Països Catalans.
Nou!!: Aq Qoyunlu і 1389 · Veure més »
1394
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Aq Qoyunlu і 1394 · Veure més »
1397
Sense descripció.
Nou!!: Aq Qoyunlu і 1397 · Veure més »
1398
Sense descripció.
Nou!!: Aq Qoyunlu і 1398 · Veure més »
1400
; Països Catalans.
Nou!!: Aq Qoyunlu і 1400 · Veure més »
1401
L'any 1401 va ser un any destacat per diversos aconteixements.
Nou!!: Aq Qoyunlu і 1401 · Veure més »
1402
El 1402 (MCDII) fou un any comú del que pertany a l'edat mitjana segons els criteris historiogràfics occidentals.
Nou!!: Aq Qoyunlu і 1402 · Veure més »
1405
El 1405 (MCDV) fou un any comú començat en dijous del calendari julià.
Nou!!: Aq Qoyunlu і 1405 · Veure més »
1410
;Països Catalans.
Nou!!: Aq Qoyunlu і 1410 · Veure més »
1420
El 1420 (MCDXX) fou un any de traspàs començat en dilluns del calendari julià.
Nou!!: Aq Qoyunlu і 1420 · Veure més »
1421
;Països Catalans.
Nou!!: Aq Qoyunlu і 1421 · Veure més »
1424
;Països catalans.
Nou!!: Aq Qoyunlu і 1424 · Veure més »
1429
Països Catalans Resta del món.
Nou!!: Aq Qoyunlu і 1429 · Veure més »
1434
; Països Catalans; Resta del món.
Nou!!: Aq Qoyunlu і 1434 · Veure més »
1435
Països Catalans Resta del món.
Nou!!: Aq Qoyunlu і 1435 · Veure més »
1438
; Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Aq Qoyunlu і 1438 · Veure més »
1444
Sense descripció.
Nou!!: Aq Qoyunlu і 1444 · Veure més »
1447
;Països Catalans:;Resta del món.
Nou!!: Aq Qoyunlu і 1447 · Veure més »
1450
; Països Catalans; Resta del món.
Nou!!: Aq Qoyunlu і 1450 · Veure més »
1452
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Aq Qoyunlu і 1452 · Veure més »
1457
; Països Catalans; Resta del món.
Nou!!: Aq Qoyunlu і 1457 · Veure més »
1458
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Aq Qoyunlu і 1458 · Veure més »
1460
; Països Catalans; Resta del món.
Nou!!: Aq Qoyunlu і 1460 · Veure més »
1461
;Països Catalans.
Nou!!: Aq Qoyunlu і 1461 · Veure més »
1462
; Països Catalans.
Nou!!: Aq Qoyunlu і 1462 · Veure més »
1464
; Països Catalans.
Nou!!: Aq Qoyunlu і 1464 · Veure més »
1465
; Països Catalans.
Nou!!: Aq Qoyunlu і 1465 · Veure més »
1467
; Països Catalans; Resta del món.
Nou!!: Aq Qoyunlu і 1467 · Veure més »
1468
; Països Catalans.
Nou!!: Aq Qoyunlu і 1468 · Veure més »
1469
(Brescia.
Nou!!: Aq Qoyunlu і 1469 · Veure més »
1470
Mapa d'Europa a l'any 1470.
Nou!!: Aq Qoyunlu і 1470 · Veure més »
1471
; Països Catalans.
Nou!!: Aq Qoyunlu і 1471 · Veure més »
1472
El 1472 (MCDLXXII) fou un any de traspàs iniciat en dimecres.
Nou!!: Aq Qoyunlu і 1472 · Veure més »
1473
;Països Catalans.
Nou!!: Aq Qoyunlu і 1473 · Veure més »
1474
; Països Catalans; Resta del món.
Nou!!: Aq Qoyunlu і 1474 · Veure més »
1478
; Països Catalans; Resta del món.
Nou!!: Aq Qoyunlu і 1478 · Veure més »
1479
; Països Catalans.
Nou!!: Aq Qoyunlu і 1479 · Veure més »
1480
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Aq Qoyunlu і 1480 · Veure més »
1481
; Països Catalans.
Nou!!: Aq Qoyunlu і 1481 · Veure més »
1490
Països Catalans.
Nou!!: Aq Qoyunlu і 1490 · Veure més »
1491
Països Catalans Resta del món.
Nou!!: Aq Qoyunlu і 1491 · Veure més »
1492
;Països Catalans.
Nou!!: Aq Qoyunlu і 1492 · Veure més »
1493
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Aq Qoyunlu і 1493 · Veure més »
1494
Països Catalans Resta del món.
Nou!!: Aq Qoyunlu і 1494 · Veure més »
1497
Països Catalans Resta del món.
Nou!!: Aq Qoyunlu і 1497 · Veure més »
1499
Països Catalans Resta del món.
Nou!!: Aq Qoyunlu і 1499 · Veure més »
1500
Sense descripció.
Nou!!: Aq Qoyunlu і 1500 · Veure més »
1501
Sense descripció.
Nou!!: Aq Qoyunlu і 1501 · Veure més »
1502
El 1502 (MDII) fou un any comú començat en dissabte segons el calendari gregorià.
Nou!!: Aq Qoyunlu і 1502 · Veure més »
1503
;Països Catalans.
Nou!!: Aq Qoyunlu і 1503 · Veure més »
1507
Sense descripció.
Nou!!: Aq Qoyunlu і 1507 · Veure més »
1508
Sense descripció.
Nou!!: Aq Qoyunlu і 1508 · Veure més »
1509
Sense descripció.
Nou!!: Aq Qoyunlu і 1509 · Veure més »
1514
;Països Catalans.
Nou!!: Aq Qoyunlu і 1514 · Veure més »
24 de desembre
El 24 de desembre és el tres-cents cinquanta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents cinquanta-novè en els anys de traspàs.
Nou!!: Aq Qoyunlu і 24 de desembre · Veure més »
6 de gener
El 6 de gener és el sisè dia de l'any del calendari gregorià.
Nou!!: Aq Qoyunlu і 6 de gener · Veure més »
Redirigeix aquí:
Ak Koyunlu, Ak koyunlu, Aq qoyunlu, Història dels Ak Koyunlu.
