Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Descarregar
Accés més ràpid que el navegador!
 

Atabeg

Índex Atabeg

Atabeg fou un títol d'alt dignatari sota els seljúcides.

36 les relacions: Alà-ad-Din Muhàmmad, Alí ibn al-Athir, Alep, Alp Arslan, As-Sàlih Ayyub, Atabeg al-Asakir, Atabegs de Luristan, Azerbaidjan, Àhmad Sanjar, Barkyaruq, Damasc, Dhàhir-ad-Din Tughtikín, Duqaq, Egipte, Geòrgia, Iemen, Ildegízida, Ildegiz, Imad-ad-Din Zengi I, Imperi Seljúcida, Khwarizm, Kilij Arslan I, Konya, Malatya, Màlik-Xah I, Màlik-Xah II, Mossul, Oghuz, Província de Fars, Ridwan, Salghúrida, Soldanat de Rum, Tútuix I, Xàjar-ad-Durr, 1144, 1192.

Alà-ad-Din Muhàmmad

Alà-ad-Din Muhàmmad (علاءالدين محمد ʿAlā ad-Dīn Muḥammad), conegut també com a Muhàmmad II Alà-ad-Din, Muhàmmad de Khwarizm o Khwarezm, Muhammad Khwarizm-Xah fou khwarizmxah (sobirà de Khwarizm) i del seu imperi del 1200 fins al 1220.

Nou!!: Atabeg і Alà-ad-Din Muhàmmad · Veure més »

Alí ibn al-Athir

Izz-ad-Din Abu-l-Hàssan Alí ibn Muhàmmad ibn Abd-al-Karim ibn al-Athir al-Jazarí, més conegut com a Alí ibn al-Athir, com a Izz-ad-Din ibn al-Athir o, senzillament, com a Ibn al-Athir (1160-1233) fou un historiador àrab musulmà nascut a Cizre (actualment a Turquia).

Nou!!: Atabeg і Alí ibn al-Athir · Veure més »

Alep

Alep és una ciutat al nord de la República Àrab Siriana, capital de la província o governació homònima.

Nou!!: Atabeg і Alep · Veure més »

Alp Arslan

Bocaccio. Alp Arslan Adud al-Dawla Abu Shudja Muhammad ben Dawud Çagribeg (1029/1030-1073) fou el segon sultà seljúcida (1063-1073) fill de Çağrı Beg Dawud.

Nou!!: Atabeg і Alp Arslan · Veure més »

As-Sàlih Ayyub

Al-Malik as-Sàlih Najm-ad-Din Ayyub Abu-l-Futtuh ibn al-Kàmil Muhàmmad —— (el Caire, 1206/1207 - novembre de 1249) fou sultà aiúbida d'Egipte (1240 -1249) i Damasc (1239 i 1245-1249).

Nou!!: Atabeg і As-Sàlih Ayyub · Veure més »

Atabeg al-Asakir

Atabeg al-Asakir fou un càrrec de la cort dels mamelucs d'Egipte.

Nou!!: Atabeg і Atabeg al-Asakir · Veure més »

Atabegs de Luristan

Els atabegs de Luristan foren unes dinasties que van governar el Luristan als segles XII a XV/XVI.

Nou!!: Atabeg і Atabegs de Luristan · Veure més »

Azerbaidjan

LAzerbaidjan o Azerbaitjan, oficialment la República de l'Azerbaidjan, és l'estat més gran de la regió del Caucas, localitzat entre l'Àsia occidental i Europa oriental.

Nou!!: Atabeg і Azerbaidjan · Veure més »

Àhmad Sanjar

Àhmad Sanjar,(nom complet en persa/àrab: ʾAbū al-ḥāriṯ Muʿizz ad-Dunya wa ad-Dīn ʿaḍad ad-Dawla ʾAḥmad Sanjar ibn Malikšāh,أبو الحارث معز الدنيا و الدين "عضد الدولة" أحمد سنجر بن ملكشاه; (Muïzz-ad-Dunya wa ad-Din: en àrab "honor del poder i de la religió"; Adhad-ad-Dawla: "suport de la dinastia també conegut com a Sultà Sanjar (Sanjar és una paraula turca que vol dir "el qui penetra" o "el qui enfonsa"), fou un sultà seljúcida de Transoxiana i del Gran Khorasan. Va néixer el novembre de 1084 (o de 1086), fill de Màlik-Xah I i una concubina. A la mort del seu germanastre Muhàmmad Tapar el 1118, va esdevenir sultà mentre que el seu nebot Mahmud II ibn Muhàmmad ibn Màlik-Xah, fill de Muhàmmad Tapar, regnava sobre l'Iraq. Va morir el 8 de maig de 1157 després de la conquesta del seu regne pel xa de Khwarizm Il-Arslan. per Charles Cawley, 2006-07 de la Foundation for Medieval Genealogy.

Nou!!: Atabeg і Àhmad Sanjar · Veure més »

Barkyaruq

Abu-al-Mudhàffar Rukn-ad-Dunya-wa-d-Din Barkyaruq ibn Jalal-ad-Dawla Màlik-Xah, més conegut senzillament pel seu sobrenom Barkyaruq (sobrenom que provindria de l'expressió turquesa Berk Yaruq, que significa ‘llum constant’, ‘llum ferma’) (?, 1079/1080 - Barudjird, 1105) fou el quart sultà seljúcida (1094–1105).

Nou!!: Atabeg і Barkyaruq · Veure més »

Damasc

Damasc (en català medieval: Domàs) és la capital de Síria i una de les ciutats més antigues del món.

Nou!!: Atabeg і Damasc · Veure més »

Dhàhir-ad-Din Tughtikín

Abu-Mansur Dhàhir-ad-Din Tughtikín fou atabeg de Duqaq ibn Tútuix, seljúcida de Damasc, i fundador de la dinastia búrida.

Nou!!: Atabeg і Dhàhir-ad-Din Tughtikín · Veure més »

Duqaq

Xams-al-Muluk Duqaq (mort el 8 de juny de 1104) fou el governador (amir) seljúcida de Damasc entre 1095 i 1104.

Nou!!: Atabeg і Duqaq · Veure més »

Egipte

Egipte ((sahídic) o (bohàiric); egipci antic: Kemet), oficialment República Àrab d'Egipte, és un estat de l'Àfrica nord-oriental.

Nou!!: Atabeg і Egipte · Veure més »

Geòrgia

Geòrgia (საქართველო, transcrit Sakàrtvelo i pronunciat) és un estat de l'Europa de l'Est.

Nou!!: Atabeg і Geòrgia · Veure més »

Iemen

El Iemen o República del Iemen és una república de la península d'Aràbia, al sud-oest d'Àsia, que forma part de l'Orient Pròxim.

Nou!!: Atabeg і Iemen · Veure més »

Ildegízida

La dinastia Ildegízida o dels atabegs ildegízides de l'Azerbaidjan fou una família d'origen esclau que va governar el territori de l'Azerbaidjan i Arran des de 1135/1136 al 1225.

Nou!!: Atabeg і Ildegízida · Veure més »

Ildegiz

Xams al-Din Ildegiz, Eldiguz, Ildeguz, Ildegoz, Eldigiz i altres variacions (en àzeri: شمس الدین الدنگز, شمس الدین الدنیز Şəmsəddin Eldəniz, mort el 1175) fou el fundador de la dinastia ildegízida o dels atabegs de l'Azerbaidjan.

Nou!!: Atabeg і Ildegiz · Veure més »

Imad-ad-Din Zengi I

Abu-l-Mudhàffar Zankí ibn Aq-Súnqur ibn Abd-Al·lah al-Atàbak al-Màlik al-Mansur Imad-ad-Din, més conegut simplement com a Imad-ad-Din Zengi I (c. 1085 - 14 de setembre 1146) va ser atabeg de Mossul, Alep, Hama i Edessa i fundador de la dinastia dels zengites, a la qual va donar el seu nom.

Nou!!: Atabeg і Imad-ad-Din Zengi I · Veure més »

Imperi Seljúcida

LImperi Seljúcida va ser la creació d'una ètnia turca originaris del nord del mar d'Aral i es va estendre pels actuals Iran, Iraq i l'Àsia Menor entre els segles  i. En el es van islamitzar adoptant la branca del sunnisme d'aquesta religió.

Nou!!: Atabeg і Imperi Seljúcida · Veure més »

Khwarizm

Khwarizm, Khwarazm, Khorazm, Khwarezm o Khorezm anomenada Khivà al període post mongol, és una regió de la part inferior de l'Amudarià (Oxus).

Nou!!: Atabeg і Khwarizm · Veure més »

Kilij Arslan I

Àsia Menor el 1097 Àsia Menor el 1101 Kilij Arslan I (els croats l'anomenaven Sulayman o Solimà com al seu pare) fou soldà seljúcida de l'Àsia Menor (Anatòlia) o Rum.

Nou!!: Atabeg і Kilij Arslan I · Veure més »

Konya

Konya, històricament coneguda com Iconi, és una ciutat de Turquia, a l'altiplà central d'Anatòlia.

Nou!!: Atabeg і Konya · Veure més »

Malatya

Malatya — Melid en llengua hitita, Μαλάτεια, Malateia en grec, Մալաթիա, en armeni Malat'ya, antigament Melitealkhé, Melitene en llatí — és una ciutat al centre de la Turquia oriental, capital de la província del mateix nom.

Nou!!: Atabeg і Malatya · Veure més »

Màlik-Xah I

Jalal-ad-Dawla Muïzz-ad-Din Abu-l-Fat·h Màlik-Xah ibn Alp Arslan, conegut com a Màlik-Xah I (1055-1092), fou gran soldà seljúcida del 1073 al 1092, sota el qual l'imperi Seljúcida va arribar a la seva màxima extensió i potència.

Nou!!: Atabeg і Màlik-Xah I · Veure més »

Màlik-Xah II

Muïzz-ad-Din Màlik-Xah II ibn Barkyaruq fou un efímer sultà seljúcida, fill del sultà Barkyaruq.

Nou!!: Atabeg і Màlik-Xah II · Veure més »

Mossul

Mapa de Mossul i els seus districtes Mossul és una ciutat de l'Iraq, capital de la governació (muḥāfaẓa) de Nínive.

Nou!!: Atabeg і Mossul · Veure més »

Oghuz

Els oghuz (en grec medieval Ouzoi; també coneguts com a Oguz, Kuz, Ouz, Okuz, Oufoi, Ouz, Torks, Uguz, Uuz o Uz) foren una horda o federació de tribus turqueses seminòmades de l'Àsia Central, establerta al nord de la mar Càspia i la mar d'Aral.

Nou!!: Atabeg і Oghuz · Veure més »

Província de Fars

Ruïnes de Persèpolis Fars (Fârs) és una de les trenta-un províncies de l'Iran al sud del país, coneguda en època clàssica com Pèrsida (Perside) o Persis.

Nou!!: Atabeg і Província de Fars · Veure més »

Ridwan

Fakhr-al-Mulk Ridwan ibn Tútuix (? - 10 de desembre de 1113) fou un príncep-governador seljúcida d'Alep entre 1095 i 1113.

Nou!!: Atabeg і Ridwan · Veure més »

Salghúrida

Els salghúrides o dinastia salghúrida d'atabegs de Fars fou una dinastia d'atabegs dels prínceps seljúcides de Fars, de la tribu turca dels Salghur o Salor que havien acompanyat a Toghrul Beg en l'emigració des del Khurasan i s'havia establert al Fars al començament del.

Nou!!: Atabeg і Salghúrida · Veure més »

Soldanat de Rum

El Soldanat de Rum fou un soldanat establert el 1077 per membres del clan musulmà dels seljúcides després d'independitzar-se de l'Imperi Seljúcida.

Nou!!: Atabeg і Soldanat de Rum · Veure més »

Tútuix I

Abu-Saïd Taj-ad-Dawla Tútuix (I) ibn Alp Arslan, més conegut habitualment com a Tútuix I, fou un sultà seljúcida de Síria (a Alep i nord de Síria del 1086 al 1087 i del 1094 al 1095, a Damasc de 1079 a 1095).

Nou!!: Atabeg і Tútuix I · Veure més »

Xàjar-ad-Durr

Al-Màlika Ísmat-ad-Din Umm-Khalil (o Walidat-Khalil) Xàjar-ad-Durr, més coneguda simplement com a Xàjar-ad-Durr (literalment ‘Collar de Perles’) o com Umm-Khalil o Wàlidat-Khalil (literalment ‘mare de Khalil’, en referència al fill tingut amb el sultà as-Sàlih Ayyub) (morta en 1257) fou una reina aiúbida, vídua d'as-Sàlih Ayyub, mort en 1249.

Nou!!: Atabeg і Xàjar-ad-Durr · Veure més »

1144

El 1144 (MCXLIV) fou un any de traspàs començat en dissabte del calendari julià.

Nou!!: Atabeg і 1144 · Veure més »

1192

El 1192 (MCXCII) fou un any de traspàs començat en dimecres del calendari julià.

Nou!!: Atabeg і 1192 · Veure més »

Redirigeix aquí:

Atabegs, Atabek.

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »