Taula de continguts
38 les relacions: Abu Bakr ibn Mihran Xah, Ahmad ibn Uways, Azerbaidjan, Bagdad, Barda (Azerbaidjan), Bayan Kutxin, Bistam Jagir, Cobànides, Dinastia jalayírida, Gulpayagan, Husayn ibn Uways, Il-kanat, Isfahan, Kaixan, Khoy, Mahmud Ghazan, Miyana, Muhàmmad Úmar ibn Mihran Xah, Mujahid al-Din Zayn al-Abidin Ali, Naxçıvan, Província de Fars, Qara Yússuf, Qazvín, Regió del Karabakh, Salmas, Shah Mansur, Sultaniyya, Tabriz, Tamerlà, Uways ibn Hasan, Xah Mahmud, Xah Xuia, Xaikh Ibrahim, Xiraz, Xirvan, Yaqut al-Hamawí, 1374, 9 d'octubre.
Abu Bakr ibn Mihran Xah
Abu Bakr ibn Miran Xah (1382-1408) fou un príncep timúrida de l'Iraq i del Takhi-i-Hulagu (Pèrsia occidental).
Veure Ujan і Abu Bakr ibn Mihran Xah
Ahmad ibn Uways
Shaykh Ahmad ibn Uways Jalayr (+ 1410) fou un emir jalayírida fill d'Uways ibn Hasan (Uways I).
Veure Ujan і Ahmad ibn Uways
Azerbaidjan
LAzerbaidjan o Azerbaitjan, oficialment la República de l'Azerbaidjan, és l'estat més gran de la regió del Caucas, localitzat entre l'Àsia occidental i Europa oriental.
Veure Ujan і Azerbaidjan
Bagdad
Bagdad (en català medieval, Baldach o Baldac; en català pre-normatiu, també Bagdat) és la capital de l'Iraq i de la Governació de Bagdad.
Veure Ujan і Bagdad
Barda (Azerbaidjan)
Barda (Partav) és una petita ciutat d'uns 30.000 habitants capital d'un districte homònim de la República de l'Azerbaidjan.
Veure Ujan і Barda (Azerbaidjan)
Bayan Kutxin
Bayan Kutxin (+ 1407) fou un amir de Tamerlà que el va designar per diversos governs.
Veure Ujan і Bayan Kutxin
Bistam Jagir
Bistam Jagir (també Chakir o Jakir) fou un cap turcman de l'Azerbaidjan, fill del beg Jagir (o Chakir).
Veure Ujan і Bistam Jagir
Cobànides
Mapa Cobànides o Cubànides (Čubànides o Čobànides, Cupànides o Copànides, Cupanites o Cubanites, persa سلسله امرای چوپانی Amir Chupani) fou una dinastia d'amirs mongols.
Veure Ujan і Cobànides
Dinastia jalayírida
La dinastia jalayírida o jalaírida fou una nissaga mongola que pren nom de la tribu mongola dels Jalàyir o Jalàïr i que va governar Pèrsia i Iraq en el període d'ensorrament de la dinastia il-kànida i fins al 1412 (al Baix Iraq fins al 1432).
Veure Ujan і Dinastia jalayírida
Gulpayagan
Gulpayagan, Gulpaigan o Golpāyegān és una ciutat de l'Iran a la província d'Isfahan a uns 145 km al nord-oest d'aquesta ciutat.
Veure Ujan і Gulpayagan
Husayn ibn Uways
Shaykh Husayn ibn Uways Jalayr (+ primavera del 1382) fou un emir jalayírida, fill i successor de Uways ibn Hasan (Uways I).
Veure Ujan і Husayn ibn Uways
Il-kanat
Lil-kanat va ser un kanat mongol establert a Pèrsia al, fruit de les campanyes de Genguis Khan a Khwarizm durant els anys 1219-1224.
Veure Ujan і Il-kanat
Isfahan
Plaça Naqsh-e Jahan Isfahan o Ispahan, localitzada a 340 kilòmetres al sud de Teheran, és la capital de la província d'Isfahan i la tercera ciutat més gran de l'Iran (després de la mateixa Teheran i Mashad).
Veure Ujan і Isfahan
Kaixan
Kaixan és una ciutat del Jibal (Mèdia) a la província d'Isfahan, Iran, amb una població de 272.359 habitants el 2005.
Veure Ujan і Kaixan
Khoy
Darvazeh Sangi (Porta Rocosa) al Bazar de Khoy Khoy (persa: خوی, àzeri: خوی; derivat del kurd khoi que vol dir "sal") (apareix també com a Khoi o Khoï, Khuy i Khvoy) és una ciutat de lustan o província de l'Azerbaidjan Occidental, a l'Iran, al nord de la capital provincial Urmia.
Veure Ujan і Khoy
Mahmud Ghazan
Ghazan als braços del seu pare Arghun i el seu avi Abaqa Ghazan i esposa la cort date.
Veure Ujan і Mahmud Ghazan
Miyana
Mapa del comtat dins l'Azerbaidjan Oriental Miyana, Miyaneh o Meyaneh (شهرستان میانه, antigament Miyanidj) és una ciutat i municipi de l'Iran a la riba del Kizil Uzen, afluent del Safid Rud, al sud-est de l'Azerbaidjan (regió, part persa).
Veure Ujan і Miyana
Muhàmmad Úmar ibn Mihran Xah
Muhàmmad Úmar ibn Mihran Xah (1383 - 1407) fou un príncep timúrida fill de Miran Xah i net de Tamerlà.
Veure Ujan і Muhàmmad Úmar ibn Mihran Xah
Mujahid al-Din Zayn al-Abidin Ali
Mujahid al-Din Zayn al-Abidin Ali ibn Jalal al-Din Shah Shuja ibn Mubariz al-Din Muhammad ibn Sharaf al-Din Muzaffar ibn Shuja al-Din Mansur ibn Ghiyath al-Din Hajji, conegut com a Zain al-Abidin, fou un príncep i emir muzaffàrida que va governar a Xiraz (Fars) del 1384 al 1387 i a Isfahan del 1376 a vers el 1380 i del 1389 al 1391.
Veure Ujan і Mujahid al-Din Zayn al-Abidin Ali
Naxçıvan
Mausoleu Naxçıvan -pronunciat Nakhtxivan, de vegades anomenada Nachitschewan, Nakhchyvan, Nakhicevan, Nakhichevan’ o Nakhjavan- és una ciutat de l'Azerbaidjan, capital de la República Autònoma de Nakhtxivan.
Veure Ujan і Naxçıvan
Província de Fars
Ruïnes de Persèpolis Fars (Fârs) és una de les trenta-un províncies de l'Iran al sud del país, coneguda en època clàssica com Pèrsida (Perside) o Persis.
Veure Ujan і Província de Fars
Qara Yússuf
Qara Yússuf o Kara Yússuf de nom formal des de 1411 Abu-l Nasr Yusuf Bahadur (? - 13 de novembre de 1420) fou emir dels qara qoyunlu i sultà.
Veure Ujan і Qara Yússuf
Qazvín
Qazvín, també transcrit Qazwin, o Ghazvin, és una ciutat de l'l'Iran capital de la província de Qazvin.
Veure Ujan і Qazvín
Regió del Karabakh
Karabakh o Kara Bagh, nom turc-persa que vol dir «jardí negre», és una regió del sud-oest de l'Azerbaidjan.
Veure Ujan і Regió del Karabakh
Salmas
Salmas Shahpur/Shabur, Dīlman, Dīlmagān, Salmās o Salamas (àzeri meridional) és una ciutat de l'Iran a la província de l'Azerbaidjan Occidental.
Veure Ujan і Salmas
Shah Mansur
Shah Mansur ibn Shah Muzaffar ibn Muhammad ibn Muzaffar (n. abans de 1350, + en combat el 1393) fou un príncep muzaffàrida que va exercir el poder suprem al Khuzestan (1382-1393), a Shiraz/Fars del 1388 al 1393 i a Isfahan del 1391 al 1393).
Veure Ujan і Shah Mansur
Sultaniyya
Sultaniyya o Soltaniyeh (persa: سلطانيه, romanitzat com Solţānīyeh, Solţāneyyeh, Sultaniye, Sultaniya, Sultānīyeh i altres variacions; coneguda també com a Saīdīyeh) és una ciutat de l'Iran capital del districte de Soltaniyeh del comtat d'Abhar a la província de Zanjan.
Veure Ujan і Sultaniyya
Tabriz
Tabriz (antigament en català Toris o Tauris) és una ciutat del nord-oest de l'Iran, capital de l'Azerbaidjan Meridional.
Veure Ujan і Tabriz
Tamerlà
Tamerlà o Timur o Temur Lenk (Kish, prop de Samarcanda, suposadament el 9 d'abril de 1336 - Otrar, 18 de febrer de 1405) fou un conqueridor turcomongol que establí l'imperi dels timúrides.
Veure Ujan і Tamerlà
Uways ibn Hasan
Shaykh Uways ibn Hasan-i Buzurg o Uways I fou un emir jalayírida que va governar a l'Iraq central i del sud, i a l'Azerbaidjan i Pèrsia occidental del 1356 al 1374.
Veure Ujan і Uways ibn Hasan
Xah Mahmud
Xah Mahmud (Jalal al-Din Mahmud, nascut 1446, mort després del 1460) fou sultà timúrida del Khurasan (Herat) fill i successor de Babur ibn Baysunkur, i rebesnet de Tamerlà.
Veure Ujan і Xah Mahmud
Xah Xuia
Abu l-Fawaris Jamal (o Jalal) al-Din Shah Shuja ibn Muhammad ibn Muzaffar ibn al-Mansnr ibn Hajji Khusrawi al-Khurasaní (10 de març de 1333 -9 d'octubre de 1384) fou emir muzaffàrida de Pèrsia fill i successor del fundador Mubariz al-Din Muhàmmad.
Veure Ujan і Xah Xuia
Xaikh Ibrahim
Xaikh Ibrahim (persa ابراهیم) fou el 33è xirvanxah de Shirvan (o Shirwan), que va regnar del 1382 al 1418.
Veure Ujan і Xaikh Ibrahim
Xiraz
Xiraz és una ciutat al sud-oest de l'Iran i és capital de la província de Fars.
Veure Ujan і Xiraz
Xirvan
Xirvan era un territori equivalent a la moderna república de l'Azerbaidjan i el sud de Daguestan.
Veure Ujan і Xirvan
Yaqut al-Hamawí
Yaqut ibn Abd-Al·lah al-Hamawí ar-Rumí, més conegut simplement com a Yaqut al-Hamawí o Yaqut ar-Rumí (vers 1179 – Alep, 12 d'agost de 1229), fou un historiador i geògraf musulmà d'origen sirià, famós pels seus escrits enciclopèdics sobre el món islàmic.
Veure Ujan і Yaqut al-Hamawí
1374
;Països Catalans.
Veure Ujan і 1374
9 d'octubre
El 9 d'octubre és el dos-cents vuitanta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vuitanta-tresè en els anys de traspàs.
Veure Ujan і 9 d'octubre
També conegut com Awjan.