Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Gratis
Accés més ràpid que el navegador!
 

Xirvan

Índex Xirvan

Xirvan era un territori equivalent a la moderna república de l'Azerbaidjan i el sud de Daguestan.

54 les relacions: Albània del Caucas, Armènia, Arran, Şamaxı, Azerbaidjan, Bakú, Califat, Caterina II de Rússia, Caucas, Daguestan, Derbent, Diyala, Haiximita, Harun ar-Raixid, Il-khanat, Imperi Otomà, Imperi safàvida, Imperi Sassànida, Imperi Seljúcida, Iran, Iraq, Kaytaks, Khanat de Quba, Khanat de Xirvan, Layzan, Mar Càspia, Masagetes, Maskat, Musafírides, Nàdir-Xah Afxar, Pau I de Rússia, Pèrsia, Pere I de Rússia, Qajar (tribu), Quba, Rússia, República Socialista Soviètica de l'Azerbaidjan, Riu Kura, Sanjaq, Shaki (Azerbaidjan), Tahmasp I, Tractat de Gulistan, Xa, Xaddàdides, Xirvanxah, 1598, 1734, 1735, 1747, 1805, ..., 1813, 21 de març, 22 d'octubre, 24 d'octubre. Ampliar l'índex (4 més) »

Albània del Caucas

Albània del Caucas —Albānia en llatí, Ἀλβανία, Albanía en grec, Աղուանք Ałuankʿ o Aghuanken armeni antic, Ardhan en part,: Arran en Persa mitjà; რანი, Rani en georgià) és el nom del país equivalent a l'actual Azerbaidjan durant l'època romana. Aghuània fou el nom del país del Aghuans o Aluanqs, que el romans van conèixer com albans i el país com Albània (Albània del Caucas). La capital fou Kapałak o Kapaghak i després P'artaw (Bardaa). L'Albània caucàsica s'ubicava a la part sud-oriental de les muntanyes del Caucas Major. Limitava amb la Ibèria del Caucas (actual Geòrgia) a l'oest, amb Sarmàcia al nord, amb la Mar Càspia a l'est, i amb les províncies armènies d'Artsakh i Utik a l'oest al llarg del riu Kura. Aquests límits, però, no foren probablement mai estàtics, ja que a vegades el territori d'Albània caucàsica incloïa terres a l'oest del riu Kura.

Nou!!: Xirvan і Albània del Caucas · Veure més »

Armènia

La República d'Armènia o Armènia (en armeni, Հայաստանի Հանրապետություն, Hayastani Hanrapetut'yun; o Հայաստան, Hayastan) (Armínia en Ramon Muntaner) és un país del Caucas, des del 1990 una república independent que es va segregar de la Unió Soviètica.

Nou!!: Xirvan і Armènia · Veure més »

Arran

Arran és el nom que va portar a partir de la dominació musulmana la regió situada entre el Kura i l'Araxes.

Nou!!: Xirvan і Arran · Veure més »

Şamaxı

Şamaxı Şamaxı (nom oficial en àzeri tot i que apareix escrit també com Schemacha, Shamakhy, Shammakhi o Shammakha i Shemakha), és una ciutat de l'Azerbaidjan capital del rayon o districte de Şamaxı.

Nou!!: Xirvan і Şamaxı · Veure més »

Azerbaidjan

L'Azerbaidjan (en àzeri: Azərbaycan), oficialment la República de l'Azerbaidjan (en àzeri: Azərbaycan Respublikası), és l'estat més gran de la regió del Caucas, localitzat entre l'Àsia occidental i Europa oriental.

Nou!!: Xirvan і Azerbaidjan · Veure més »

Bakú

Bakú (en àzeri: Bakı; en persa: باکو) és la capital i la ciutat més gran de l'Azerbaidjan.

Nou!!: Xirvan і Bakú · Veure més »

Califat

200x200px El terme califat, «domini del califa» (successor) (en àrab خلافة, khilāfa, en turc Hilafet), fa referència al primer sistema de govern establert en l'islam i va representar la unitat entorn del líder de l'''umma'' (comunitat musulmana).

Nou!!: Xirvan і Califat · Veure més »

Caterina II de Rússia

Caterina II de Rússia anomenada la Gran -Iekaterina Alekséievna, en rus: Екатерина Великая- (Stettin, 1729 - Sant Petersburg, 1796).

Nou!!: Xirvan і Caterina II de Rússia · Veure més »

Caucas

Mapa administratiu de la regió del Caucas de l'URSS, 1952-1991 Les muntanyes del Caucas, a vista de satèl·lit El Caucas és una regió natural a l'est d'Europa i a l'oest d'Àsia, entre el mar Negre i el mar Caspi.

Nou!!: Xirvan і Caucas · Veure més »

Daguestan

La República del Daguestan -Республика Дагестан - és un subjecte federal (república) de la Federació Russa.

Nou!!: Xirvan і Daguestan · Veure més »

Derbent

Derbent (en rus: Дербент; en lesguià: Дербент; en àzeri: Dərbənd; en àvar: Дербенд; en persa: دربند) és una ciutat del Daguestan (república constituent de Rússia), prop de la frontera amb l'Azerbaidjan, i a la vora del riu Rubas.

Nou!!: Xirvan і Derbent · Veure més »

Diyala

El Diyala o Sirwan —en àrab ديالى, Diyālà; en persa دیاله; en kurd Sîrwan o سيروان— és un riu de l'Àsia Occidental que neix a l'Iran amb el nom de Sirwan i pren el nom de Diyala en confluir amb el Hulwand, per desaiguar després al Tigris, a l'Iraq.

Nou!!: Xirvan і Diyala · Veure més »

Haiximita

Haiximita (de l'àrab هاشمي, hāximī) foren diverses dinasties àrabs provinents dels Banu Hàixim o "descendents de Hàixim ibn Abd-Manaf", que era el besavi del profeta Muhàmmad.

Nou!!: Xirvan і Haiximita · Veure més »

Harun ar-Raixid

Abu-Jàfar Harun ar-Raixid, més conegut simplement com a Harun ar-Raixid —en àrab أبو جعفر هارون الرشيد, Abū Jaʿfar Hārūn ar-Raxīd— (Rey, 27 de març del 763 o febrer del 766 - Tus, 24 de març del 809), fou el cinquè califa de la dinastia abbàssida de Bagdad.

Nou!!: Xirvan і Harun ar-Raixid · Veure més »

Il-khanat

L’il-khanat va ser un khanat mongol establert a Pèrsia al segle XIII, fruit de les campanyes de Genguis Khan a Khwarizm durant els anys 1219-1224.

Nou!!: Xirvan і Il-khanat · Veure més »

Imperi Otomà

L'Imperi otomà (1299-1923) també conegut com a Imperi turc otomà, va ser un estat multiètnic i multiconfessional governat per la dinastia Osman.

Nou!!: Xirvan і Imperi Otomà · Veure més »

Imperi safàvida

Mapa històric Shah Abbas-Safavida Els safàvides foren una dinastia que va governar a Pèrsia des del fins al XVIII.

Nou!!: Xirvan і Imperi safàvida · Veure més »

Imperi Sassànida

L'Imperi Sassànida és el període de govern del segon Imperi Persa (226 - 651) per part de la dinastia sassànida (quarta dinastia iraniana).

Nou!!: Xirvan і Imperi Sassànida · Veure més »

Imperi Seljúcida

L'imperi seljúcida va ser la creació d'una ètnia turca i es va estendre pels actuals Iran, Iraq i l’Àsia menor entre els segles XI i XIII.

Nou!!: Xirvan і Imperi Seljúcida · Veure més »

Iran

La República Islàmica de l'Iran és un país de l'Orient Mitjà.

Nou!!: Xirvan і Iran · Veure més »

Iraq

LIraq (en àrab العراق, al-ʿIrāq), o el seu nom oficial República de l'Iraq (en àrab الجمهورية العراقية, al-Jumhūriyya al-ʿIrāqiyya), és un país majoritàriament musulmà de l'Orient Pròxim, situat al nord de la península aràbiga.

Nou!!: Xirvan і Iraq · Veure més »

Kaytaks

Els kaytaks són un poble de Daguestan.

Nou!!: Xirvan і Kaytaks · Veure més »

Khanat de Quba

El khanat de Quba Kubba o Kuba fou un estat del Caucas, entre Bakú i Derbent.

Nou!!: Xirvan і Khanat de Quba · Veure més »

Khanat de Xirvan

El Khanat de Xirvan fou un estat a l'actual Azerbaidjan, a la regió de Xirvan, que va existir del 1748 fins al 1805.

Nou!!: Xirvan і Khanat de Xirvan · Veure més »

Layzan

Layzan fou un antic principat del Caucas que existia sota el rei sassànida Cosroes I a la meitat del segle VI.

Nou!!: Xirvan і Layzan · Veure més »

Mar Càspia

La mar Càspia o mar Caspiana (i mar Caspi) és una mar tancada que ocupa la part més fonda d'una depressió entre Àsia i Europa, la Depressió caspiana, que forma part de la gran depressió aralocaspiana.

Nou!!: Xirvan і Mar Càspia · Veure més »

Masagetes

Els masagetes o massagetes (Massagetae, Μασσαγέται) foren un poble poderós de la zona de l'est de la mar Càspia, segurament una branca dels escites.

Nou!!: Xirvan і Masagetes · Veure més »

Maskat

Maskat fou un antic principat del Caucas que existia almenys fins al temps del rei sassànida Cosroes I (Khusraw Anushirwan) a la meitat del segle VI.

Nou!!: Xirvan і Maskat · Veure més »

Musafírides

Els musafírides (també kangàrides o sallàrides foren una dinastia (dinastia musafírida) de l'Azerbaidjan. Té el seu origen a la família Kangari, que es va apoderar del castell de Shamiran al Tarum, districte de Kazwin. El fundador fou Musafir (en realitat Aswar) el fill del qual, Muhammad ben Musafir es va casar amb Kharatsuya, filla del príncep Djustànida de Rubhar (al Daylam, on la dinastia va existir del al 928 sobiranament i com a poder local fins al 1042) Djustam III (que governava vers el 900). El 919 Muhammad va matar l'oncle de la seva dona Ali ben Wahsudan per venjar la mort del seu sogre Djustan ben Wahsudan, i des de llavors ambdues famílies van estar enfrontades. L'emir djustànida es va refugiar a les terres del daylamita Asfar de Rayy i Kazwin, qui va enviar al Ziyàrida Mardawij contra Muhammad, però Mardawij es va aliar a Muhammad i va derrotar i matar Asfar. El 941 els dos fills de Muhammad, Marzuban i Wahsudan, van prendre el control de Shamiran i van empresonar al pare, i es van repartir els dominis: Wahsudan va quedar amo del Tarum (amb Shamiran) i Marzuban va anar a les terres a l'Azerbaidjan i a Armènia. Marzuban va passar a l'Azerbaidjan on des del 926 els sadjides havien començat la descomposició del seu poder enfrontats amb el cap kharigita kurd Daysam ben Ibrahim, i el Gilànida Lashkari ben Mardi, suportats alternativament pel Ziyàrida Wushmgir. Lashkari va morir en lluita a Armènia i Daysam fou traït pel seu ministre Abul Kasim Ali ben Djafar, que es va aliar amb Marzuban (que com ell era batinita, una branca ismaïlita). Marzuban es va apoderar de Tauris (Tabriz) i Ardabil i finalment va obligar a Daysam a rendir-se (va rebre un petit feu al Tarum). Marzuban va estendre el seu domini cap al nord, fins a Derbent incloent l'Arran. El 943 els russos van arribar a la regió de l'Arran i es van apoderar de Bardaa on van romandre quasi un any. Després va haver de lluitar contra l'hamdànida de Mosul, Abu Abd Allah Husayn ben Said ben Hamdan, i el seu aliat, l'emir kurd hadbhànida Djafar ben Shakuya, que havia arribat fins a Salmas, que finalment fou cridat a Mosul pel nou emir Nasir al-Dawla. El 946 el Buwàyhida Rukn al-Dawla va ocupar Rayy (que es disputaven els Ziyàrides i els Samànides). El 947 Marzuban va iniciar la guerra contra els buwàyhides però Rukn al-Dawla va rebre reforços d'altres prínceps de la nissaga i el 949 el va derrotar prop de Kazwin, i va quedar presoner essent tancat a la fortalesa de Summirim (al Fars). Els seus caps militars van alliberar al seu pare Muhammad i van ocupar Ardabil mentre Wahsudan continuava retenint Shamiran. Muhammed, que tenia un caràcter difícil, aviat es va barallar amb família i caps militars i fou enderrocat per Wahsudan i tancat altra vegada a una fortalesa esmentada com Shisagan. El Buwàyhida Rukn al-Dawla va enviar contra els musafírides a l'Azerbaidjan a Muhammad ben Abd al-Razzak, ex governador samànida de Tus, ara al seu servei. Daysam va ocupar Ardabil i Wahsudan li va reconèixer i va buscar la seva aliança, però Daysam fou derrotat per Abd al-Razzak, que, disgustat per les intrigues contínues, es va retirar a Rayy, amb lo que Daysam va poder recuperar Ardabil però llavors fou atacat pel seu aliat Wahsudan, que va enviar contra ell a Ali ben Mishki, i va haver de fugir a territori dels Ardzruni del Vaspurakan. El 953 Marzuban es va escapar de la presó i va recuperar tot els seus dominis gràcies al suport dels caps militars. El 955 Daysam, després de peregrinar a Mosul, Bagdad i Alep, va tornar amb un exèrcit i va ocupar Salmas on va fer la khutba (oració) en nom de Sayf al-Dawla d'Alep. Marzuban va sufocar una revolta a Derbent i va marxar contra ell, que va fugir altre cop al Vaspurakan, però fou entregat a Marzuban per orde del rei d'aquest país. En aquest moment eren tributaris de Marzuban els prínceps de Xirvan, d'Abkhaz (territori al nord de Shirwan i no pas Abkhàzia), Shakki, Gurziwan-Saghiyan (a l'oest de Shirwan), Siunia Oriental, Ahar, Wazarkan (ambdós al nord-est de Tabriz), Khizan (al nord de Baku), Vaspurakan, els bagràtides d'Armènia i els prínceps (probablement armenis) de Khashen a l'oest de Bardaa. Va morir el desembre del 957. Va deixar hereu al seu germà Wahsudan però es va oblidar d'anul·lar el testament a favor dels seus tres fills grans Djustan, Ibrahim i Nasir (el petit Kay Khusraw ben Marzuban no hi fou inclòs). Els caps militars van reconèixer a aquests fills. Djustan finalment fou reconegut com a únic emir però només li va interessar el seu harem. El general Djustan ben Sharmazan es va revoltar a Urmia i va proclamar a Ibrahim, amb el qual va ocupar Maragha. El 960 es va rebel·lar a Gilan el nét del califa Al-Muktafi, de nom Ishak ben Isa, que es va proclamar califa amb el nom d'Al-Mustadjir billah, però Ibrahim i el general Djustan el van derrotar el Mukan (Mughan). Wahsudan va donar suport a Nasir, el tercer germà (que fins llavors era favorable a Djustan que romania senyor d'una part dels dominis). Djustan i Nasir van anar a Shamiran convidats per Wahsudan, però allí foren traïdorament empresonats i Wahsudan va enviar a l'Azerbaidjan al seu fill Ismail ben Wahsudan. Mentre Ibrahim, que governava a Dwin, a Armènia, va simular un atac a Shamiran el 961 i Wahsudan va fer matar els presoners. Però Ismail va morir a Ardabil i Ibrahim va poder reunificar les possessions musafírides i va atacar Shamiran, d'on Wahsudan va fugir cap al Daylam. Però el seu general Sharmazan ben Mishki va derrotar a Ibrahim, que, abandonat pel seu exèrcit, va haver de refugiar-se amb el seu cunyat buwàyhida Rukn al-Dawla (casat amb una germana). Així Wahsudan tornava a recuperar el poder però Rukn al-Dawla va donar un exèrcit a Ibrahim sota comandament del seu ministre Ibn al-Amid, que va reinstal·lar a Ibrahim i el va ajudar a sotmetre els kurds i a Djustan ben Sharmazan que havia assolit part del poder i Wahsudan només va conservar el Tarum, Zandjan, Abhar i Suhraward (els tres districtes darrers conquestes que havia fet Wahsudan); potser inclòs va perdre Tarum per algun temps. Ibn al-Amid fou cridat a Rayy i els afers van començar a anar malament. Vers el 979 Ibrahim fou enderrocat pels emirs rawwàdides que governaven a Tauris o Tabriz. Abul Haidja ben Ibrahim va conservar el poder a Dwin (a l'única font armènia disponible, Esteve Asolik, l'esmenta com Ablhadj Delmastani) i va fer una expedició a Armènia el 892 cridat pel rei Mushel de Kars, però fou rebutjat per profanar esglésies; llavors va ser derrotat per Abu Dulaf al-Shaybani (a Esteve Asolik Abutlup), emir de Goltn (amb capital a Orduad o Ordubad) que va ocupar Dwin. El rawwàdida Abul Haidja Husayn (a Esteve Asolik se'l esmenta com Abhladj ben Rovd, emir de l'Atrapatakan, és a dir de l'Atropatene), va derrotar a Abu Dulaf i li va prendre Salar, Goltn amb Ordubad i Dwin el 987. Abu Dulaf va anar a Armènia i Bizanci buscant ajuda per recuperar el poder fins que fou assassinat pel seu criat quan era a la província armènia d'Uti. Wahsudan va retenir amb problemes el poder a Tarum i a les conquestes que havia fet a la regió (Zandjan, Abhar i Suhraward) i va morir el 966. El seu fill Ismail ben Wahsudan el devia succeir. El 989 va morir el seu germà Nuh ben Wahsudan i va deixar un fill infant de nom probablement Djustan. L'emir buwàyhida Fakhr al-Dawla va anar a Shamiran, la va ocupar i va deposar al jove Djustan i es va casar amb la seva mare i vídua de Nuh. A la mort de Fakr al-Dawla, un jove emir de nom Ibrahim ben Marzuban ben Ismail ben Marzuban, que era nét d'Ismail ben Wahsudan i besnét de Wahsudan, es va apoderar de la fortalesa de Sardjihan i del Tarum i va restablir el domini familiar que va engrandir notablement i el 1020 dominava Kazwin. El 1022 Mamhmud de Gazni va ocupar Rayy i va enviar contra els musafírides al daylàmita Kharamil, però no va obtenir resultats i Mahmud va retornar al Khurasan el 1029; però el fill de Mahmud, Masud, després de provar-ho militarment, va capturar a Ibrahim mitjançant un parany. Però el fill d'Ibrahim, anomenat "el Salar de Tarum" va conservar Sardjihan, i el 1037 dominava altre cop els dominis paterns. Aquest fill era probablement el mateix Djustan ben Ibrahim del que parla amb elogi el viatger i historiador Nasir-i-Khusraw el 1045, i que diu que portava els títols de "Marzuban al-Daylam Gil-i-Gilan (Djil-i-Djilan) Abu Salih mawla amir al-muminim". El 1062 Tarum, governat per un príncep de nom Musafir, va haver de pagar tribut a Toghril Beg I. Algun temps després se suposa que les seves fortaleses foren ocupades pels ismaïlites d'Alamut.

Nou!!: Xirvan і Musafírides · Veure més »

Nàdir-Xah Afxar

Nàdir-Xah Afxar (Kubkan, Coràsmia, 1688 - Fathabad, 20 de juny del 1747) fou xa de Pèrsia (1736 - 1747) que va fundar de la dinastia afxàrida.

Nou!!: Xirvan і Nàdir-Xah Afxar · Veure més »

Pau I de Rússia

Pau I de Rússia (Sant Petersburg, 1754 - 1801) fou tsar de Rússia des de l'any 1776 i fins a l'any 1801, any en què fou assassinat.

Nou!!: Xirvan і Pau I de Rússia · Veure més »

Pèrsia

Pèrsia, modernament Iran, és el país dels perses, originats a l'antiga regió de Perside (després Fars).

Nou!!: Xirvan і Pèrsia · Veure més »

Pere I de Rússia

Pere I el Gran o Pere Alekséievitx Romànov (Moscou, 9 de juny de 1672 - Sant Petersburg, 8 de febrer de 1725) fou un tsar de Rússia (1682-1725).

Nou!!: Xirvan і Pere I de Rússia · Veure més »

Qajar (tribu)

Els qajars són una tribu turcmana de l'Iran, derivada d'un cap anomenat Qaračar, i origen d'una dinastia de Pèrsia.

Nou!!: Xirvan і Qajar (tribu) · Veure més »

Quba

Quba, Kubba, Kuba, Guba, Kuwa o Qubba és una ciutat de l'Azerbaidjan, capital del districte (rayon) del mateix nom.

Nou!!: Xirvan і Quba · Veure més »

Rússia

Rússia, Россия, Rossia o la Federació Russa (en rus: Российская Федерация, Rossískaia Federàtsia) és un estat transcontinental d'Euràsia.

Nou!!: Xirvan і Rússia · Veure més »

República Socialista Soviètica de l'Azerbaidjan

La República Socialista Soviètica de l'Azerbaidjan (RSS de l'Azerbaidjan) és el nom que va rebre l'Azerbaidjan quan va formar part de la Unió Soviètica des del 1936 fins al 1991.

Nou!!: Xirvan і República Socialista Soviètica de l'Azerbaidjan · Veure més »

Riu Kura

El riu Kura (georgià, მტკვარი Mtkvari, 'lent', o derivat de mdimnaré, paraula del dialecte kartali que vol dir 'riu'; àzeri, Kür; àrab, Nahr al-Kurr) és un riu del Caucas que desaigua a la mar Càspia, després de creuar Geòrgia i l'Azerbaidjan.

Nou!!: Xirvan і Riu Kura · Veure més »

Sanjaq

El sanjaq o sancak —en turc otomà سنجاق‎,; en turc modern sancak, en plural sancaklar— va ser una circumscripció territorial de l'Imperi otomà.

Nou!!: Xirvan і Sanjaq · Veure més »

Shaki (Azerbaidjan)

thumb Escut complert (1843) Ciutat i districte de Shaki Shaki (Shäki, Sheki o Shakki, àzeri Şəki,; fins al 1968 Nukha, àzeri Nuxa, Nucha, Noukha) és una ciutat del nord-oest de l'Azerbaidjan, districte de Shaki a 325 km de Bakú.

Nou!!: Xirvan і Shaki (Azerbaidjan) · Veure més »

Tahmasp I

Taçlı Begüm (turc:Senyora amb corona), la seva mare Tahmasp I (22 de febrer de 1514-14 de maig de 1576) va ser un xa de Pèrsia de la dinastia safàvida.

Nou!!: Xirvan і Tahmasp I · Veure més »

Tractat de Gulistan

El tractat de Gulistan fou un acord de pau signat entre l'Imperi rus i la dinastia qajar el 12 d'octubre de 1813 al poble de Gulistan, a Nagorno Karabagh, a l'Azerbaidjan, llavors un poble del Caucas.

Nou!!: Xirvan і Tractat de Gulistan · Veure més »

Xa

Xa (del persa شاه, šāh, "rei") és el títol que reben els monarques de l'Iran i prové d'aquell que duien els sobirans aquemènides de l'antiga Pèrsia.

Nou!!: Xirvan і Xa · Veure més »

Xaddàdides

Els Xaddàdides foren una dinastia que va governar a Gandja i a Dwin i més tard una branca a Ani.

Nou!!: Xirvan і Xaddàdides · Veure més »

Xirvanxah

Xirvanxah era el sobirà de Xirvan.

Nou!!: Xirvan і Xirvanxah · Veure més »

1598

Sense descripció.

Nou!!: Xirvan і 1598 · Veure més »

1734

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Xirvan і 1734 · Veure més »

1735

Sense descripció.

Nou!!: Xirvan і 1735 · Veure més »

1747

Làpida del monestir de Sant Pere de Besalú;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Xirvan і 1747 · Veure més »

1805

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Xirvan і 1805 · Veure més »

1813

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Xirvan і 1813 · Veure més »

21 de març

El 21 de març és el vuitantè dia de l'any del calendari gregorià i el vuitanta-unè en els anys de traspàs.

Nou!!: Xirvan і 21 de març · Veure més »

22 d'octubre

El 22 d'octubre és el dos-cents noranta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents noranta-sisè en els anys de traspàs.

Nou!!: Xirvan і 22 d'octubre · Veure més »

24 d'octubre

El 24 d'octubre és el dos-cents noranta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents noranta-vuitè en els anys de traspàs.

Nou!!: Xirvan і 24 d'octubre · Veure més »

Redirigeix aquí:

Shirvan.

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »