Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Gratis
Accés més ràpid que el navegador!
 

Khwarizm

Índex Khwarizm

Khwarizm (Khwarazm, Khorazm, Khwarezm, Khorezm) anomenada Khivà al període post mongol, és una regió de la part inferior de l'Amur Darya (Oxus).

94 les relacions: Al-Biruní, Al-Mamun (abbàssida), Alans, Alà-ad-Din Muhàmmad, Alà-ad-Din Tekix, Alí ibn al-Athir, Alexandre el Gran, Amudarià, Antioquia de l'Orontes, Anuixtigin, Arab Muhàmmad Khan I, Atsiz ibn Muhammad ibn Anuixtigin, Àhmad ibn Fadlan, Bactriana, Bukharà, Bulgària del Volga, Caravana (expedició), Còlquida, Claudi Ptolemeu, Crimea, Darios el Gran, Dinastia Afrígida, Dinastia Arabxàhida, Djand, Farasmanes (rei), Gran Khorasan, Heròdot, Horda d'Or, Ibn Battuta, Imperi Aquemènida, Jalal-ad-Din Mangubertí, Kath, Köneürgenç, Khan, Khanat de Khivà, Khanat de Txagatai, Khatun, Khàzars, Khivà, Khorasan (província del Califat), Khwarizm, Maing, Mar d'Aral, Masagetes, Màlik-Xah I, Merv, Mongòlia, Muhàmmad ibn Jarir at-Tabarí, Muhàmmad ibn Mussa al-Khwarazmí, Muhàmmad Xaibani, ..., Mutazilisme, Nuh I ibn Nasr, Oghuz, Qutayba ibn Múslim, Regne d'Armènia Menor, Saques, Segle VII, Segle VIII, Segle X, Segle XI, Sirdarià, Sogdiana, Sulayman, Susa (Iran), Tamerlà, Toktamix, Transoxiana, Turquestan, Volga, Xibànides, Yússuf, Zamakhxar, 1017, 1034, 1041, 1042, 1077, 1340, 1360, 1361, 1364, 1379, 1380, 1388, 1437, 1505, 1510, 328 aC, 681, 712, 751, 921, 944, 995. Ampliar l'índex (44 més) »

Al-Biruní

Abu-r-Rayhan Muhàmmad ibn Àhmad al-Biruní o Beruni, més conegut simplement com al-Biruní i, de vegades, com al-Khwarizmí (Kath, 15 de setembre del 973 - Gazni 13 de desembre del 1048) fou un erudit musulmà d'origen persa que va contribuir de manera important en els dominis de les matemàtiques, la filosofia, la medicina, i les ciències Tadjik, seguidor del xiisme, va estudiar a Kath (avui a la República autònoma dels Karakalpaks) fins als 25 anys.

Nou!!: Khwarizm і Al-Biruní · Veure més »

Al-Mamun (abbàssida)

Abu-l-Abbàs Abd-Al·lah al-Mamun, més conegut pel seu làqab al-Mamun —en àrab أبو العباس عبد الله المأمون, Abū l-ʿAbbās ʿAbd Allāh al-Maʾmūn— (14 de setembre de 786-833), fou califa abbàssida de Bagdad (814-833).

Nou!!: Khwarizm і Al-Mamun (abbàssida) · Veure més »

Alans

Els alans (àrab: al-Lan; grec: alanoi; llatí: alani o halani), en singular alà, són un poble del grup iranià del nord (escites, saka, sàrmates, massagetes); algunes de les seves tribus afiliades són esmentades com asians, roxolans, aorsis, siracs i iazigs.

Nou!!: Khwarizm і Alans · Veure més »

Alà-ad-Din Muhàmmad

Alà-ad-Din Muhàmmad (علاءالدين محمد ʿAlā ad-Dīn Muḥammad), conegut també com a Muhàmmad II Alà-ad-Din, Muhàmmad de Khwarizm o Khwarezm, Muhammad Khwarizm-Xah fou khwarizmxah (sobirà de Khwarizm) i del seu imperi del 1200 fins al 1220.

Nou!!: Khwarizm і Alà-ad-Din Muhàmmad · Veure més »

Alà-ad-Din Tekix

Alà-ad-Din Tekix fou khwarizmshah de Khwarizm del 1172 al 1200.

Nou!!: Khwarizm і Alà-ad-Din Tekix · Veure més »

Alí ibn al-Athir

Izz-ad-Din Abu-l-Hàssan Alí ibn Muhàmmad ibn Abd-al-Karim ibn al-Athir al-Jazarí, més conegut com a Alí ibn al-Athir, com a Izz-ad-Din ibn al-Athir o, senzillament, com a Ibn al-Athir (en àrab عز الدین بن الاثیر, ʿIzz ad-Dīn ibn al-Aṯīr) (1160-1233) fou un historiador àrab musulmà nascut a Cizre (actualment a Turquia).

Nou!!: Khwarizm і Alí ibn al-Athir · Veure més »

Alexandre el Gran

Estàtua d'Alexandre el Gran a Tessalònica Alexandre III el Gran o Alexandre el Magne (grec: Μέγας Αλέξανδρος) (21 de juliol del 356 aC - 10 de juny del 323 aC) va ser rei del Regne grec de Macedònia (336-323 aC), conqueridor de l'Imperi persa i un dels líders militars més importants del món antic.

Nou!!: Khwarizm і Alexandre el Gran · Veure més »

Amudarià

L'Amudarià (del rus Амударья, Amudarià; en tadjik: Омударё o дарёи Ому, Omudarió o darioi Omu; en persa: آمودریا, Amudarià; en uzbek: Amudaryo; en turcman: Amyderýa) és un riu de l'Àsia central, conegut antigament com a Oxus.

Nou!!: Khwarizm і Amudarià · Veure més »

Antioquia de l'Orontes

Antioquia (Antiocheia) fou una ciutat de Síria situada a l'angle entre la costa sud de l'Àsia Menor i la costa de Síria, a la riba de l'Orontes.

Nou!!: Khwarizm і Antioquia de l'Orontes · Veure més »

Anuixtigin

Anushtigin Garčai (o Anuixtiguín Garjai) fou un esclau turc dels seljúcides, al segle XI sota Màlik-Xah I i Barkyaruk.

Nou!!: Khwarizm і Anuixtigin · Veure més »

Arab Muhàmmad Khan I

Arab Muhàmmad Khan I ibn Hajj fou khan de Khwarizm, després de Khivà del 1602 al 1623.

Nou!!: Khwarizm і Arab Muhàmmad Khan I · Veure més »

Atsiz ibn Muhammad ibn Anuixtigin

Atziz ibn Muhammad ibn Anushtigin (1098-1156) fou khwarizmshah de Khwarizm.

Nou!!: Khwarizm і Atsiz ibn Muhammad ibn Anuixtigin · Veure més »

Àhmad ibn Fadlan

Àhmad ibn Fadlan ibn al-Abbàs ibn Ràixid ibn Hammad, més conegut simplement com a Ibn Fadlan, fou un historiador d'origen desconegut, però que no era ètnicament àrab, encara que per viure i servir al califat es pot considerat un escriptor àrab.

Nou!!: Khwarizm і Àhmad ibn Fadlan · Veure més »

Bactriana

La Bactriana o Bactris (Bāxtriš) fou una satrapia de l'imperi persa i després de l'imperi selèucida, que tenia per capital Bactra, que correspon a la moderna Balkh.

Nou!!: Khwarizm і Bactriana · Veure més »

Bukharà

Bukharà és una de les ciutats principals de l'Uzbekistan.

Nou!!: Khwarizm і Bukharà · Veure més »

Bulgària del Volga

Els búlgars del Volga foren un poble turc, branca del poble búlgar que va fundar el Regne de Bulgària al Danubi.

Nou!!: Khwarizm і Bulgària del Volga · Veure més »

Caravana (expedició)

Una caravana en arribar a la ciutat de Marroco220x220px Una caravana és una colla de viatgers, sovint junta amb un comboi de transport de mercaderies, en terres hostils o poc còmodes per a traversar sol.

Nou!!: Khwarizm і Caravana (expedició) · Veure més »

Còlquida

Els antics estats georgians entre els anys 600 i 150 aC; Còlquida hi surt de color verd. La Còlquida (grec antic: ἡ Κολχίς, -ίδος; llatí: Colchĭs -ĭdis; a més a més, grec antic: ὁ Κόλχος -ου ‘còlquide’ m; ἡ Κολχίς, -ίδος ‘ còlquida’ f; Κολχικός, -ή, -όν ‘còlquide -a’ adj.) fou el regne sorgit de la confederació dels Kholka cap al segle IX aC.

Nou!!: Khwarizm і Còlquida · Veure més »

Claudi Ptolemeu

Claudi Ptolemeu (en grec antic:, Klaudios Ptolemaios); circa 85 - circa 165, altres autors diuen c. 100- c. 170) va ser un astrònom, geògraf i matemàtic grecoegipci, anomenat comunament Ptolemeu o Tolemeu.

Nou!!: Khwarizm і Claudi Ptolemeu · Veure més »

Crimea

La península de Crimea (en ucraïnès Автономна Республіка Крим, Avtonomna Respúblika Krym; en rus Автономная Республика Крым, Avtonómnaia Respúblika Krim; en tàtar de Crimea Qırım Muhtar Cumhuriyeti) és una península situada a la costa septentrional de la mar Negra de 27.000 km² i que està envoltada gairebé completament d'aigua.

Nou!!: Khwarizm і Crimea · Veure més »

Darios el Gran

Darios I el Gran (vers 540 aC– 485 aC) fou rei de Pèrsia de la dinastia aquemènida.

Nou!!: Khwarizm і Darios el Gran · Veure més »

Dinastia Afrígida

La dinastia afríghida o afrígida (en persa: آفریغیان-آل آفریغ) fou una dinastia que va governar Khwarizm en el primer mil·lenni.

Nou!!: Khwarizm і Dinastia Afrígida · Veure més »

Dinastia Arabxàhida

La dinastia Arabxàhida fou un llinatge de Khwarizm que va governar el país del 1511 al 1804.

Nou!!: Khwarizm і Dinastia Arabxàhida · Veure més »

Djand

Jand, Djand, Jend o Jund fou una antiga ciutat del Sirdarià inferior al Kazakhstan.

Nou!!: Khwarizm і Djand · Veure més »

Farasmanes (rei)

Farasmanes (Pharasmanes) fou un rei escita de la tribu o grup dels corasmis.

Nou!!: Khwarizm і Farasmanes (rei) · Veure més »

Gran Khorasan

El Gran Khorasan és el nom convencional donat a la regió del Khorasan.

Nou!!: Khwarizm і Gran Khorasan · Veure més »

Heròdot

Bust d'Heròdot al Museu de l'Àgora d'Atenes. Heròdot d'Halicarnàs (en grec), (Halicarnàs, 484 aC - Turis, 425 aC) va ser un historiador i geògraf grec.

Nou!!: Khwarizm і Heròdot · Veure més »

Horda d'Or

L'Horda d'Or (en mongol: Алтан Орд Altan Ord; en kazakh: Алтын Орда, Altyn Orda; en tàtar: Altın Urda; en rus: Золотая Орда, Zolotaya Orda; en turc: Altın Ordu) va ser un khanat mongol fundat per Batu el 1237.

Nou!!: Khwarizm і Horda d'Or · Veure més »

Ibn Battuta

Abu-Abd-Al·lah Muhàmmad ibn Abd-Al·lah ibn Battuta, més conegut simplement com a Ibn Battuta —en àrab أبو عبد الله محمد ابن عبد الله اللواتي الطنجي بن بطوطة, Abū 'Abd Allāh Muhammad ibn 'Abd Allāh ibn Battūta—, (Tànger, 25 de febrer de 1304 – 1368 o 1369) va ser un viatger, explorador i erudit (ulema) musulmà berber de l'època de la dinastia marínida que és conegut pels seus viatges anomenats Rihla.

Nou!!: Khwarizm і Ibn Battuta · Veure més »

Imperi Aquemènida

Limperi Aquemènida o dels aquemènides fou el primer i més extens imperi dels perses, el qual es va estendre pels territoris dels actuals estats de l'Iran, l'Iraq, el Turkmenistan, l'Afganistan, l'Uzbekistan, Turquia, Xipre, Síria, el Líban, Israel-Palestina i Egipte.

Nou!!: Khwarizm і Imperi Aquemènida · Veure més »

Jalal-ad-Din Mangubertí

Jalal-ad-Din Manguberti, Mangubirti, Mangüberti, Mankubirti o Minguburnu o Jalal-ad-Din Khwarizm-Xah (en farsi: جلال الدین منکبرنی) fou xa del Khwarizm, fill de Muhammad de Khwarizm i darrer sobirà de la Dinastia Anuixtigínida.

Nou!!: Khwarizm і Jalal-ad-Din Mangubertí · Veure més »

Kath

Kath fou una ciutat de la riba oriental de l'Amudarià (Oxus) i antiga capital de Khwarizm, propera a la moderna ciutat de Khivà, avui a l'Uzbekistan.

Nou!!: Khwarizm і Kath · Veure més »

Köneürgenç

Minaret de Kutlung-Timur a les ruïnes de la ciutat de Konya-Urgenj Köneürgenç, en turquès, o Konya-Urgenj (en turc Köhne Ürgenç; en rus Куня Ургенч, en farsi: کهنه‌گرگانج Kohna Gūrgānj o کهنه‌اورگانج Kohna Ūrgānj, "vella Urgenj") és una antiga ciutat a l'actual Turkmenistan.

Nou!!: Khwarizm і Köneürgenç · Veure més »

Khan

Khan, en català medieval ca o can, és un títol equivalent a sobirà utilitzat originàriament per les hordes turques i mongòliques i després per algunes autoritats islàmiques.

Nou!!: Khwarizm і Khan · Veure més »

Khanat de Khivà

El Khanat de Khivà —Xiva Xonligien uzbek— fou un estat d’Àsia Central que existí en la regió històrica de Coràsmia de 1510 a 1920.

Nou!!: Khwarizm і Khanat de Khivà · Veure més »

Khanat de Txagatai

El Khanat de Txagatai fou un estat mongol de l'Àsia Central, sorgit de l'ulus o terra hereditària assignada a Txagatai Khan, segon fill de Genguis Khan.

Nou!!: Khwarizm і Khanat de Txagatai · Veure més »

Khatun

Khatun (en farsi خاتون, ātūn; turc hatun) fou un títol d'origen sogdià que portaven les sobiranes turques, les esposes dels sobirans turcs i també les parentes del sobirà.

Nou!!: Khwarizm і Khatun · Veure més »

Khàzars

Els khàzars (en göktürk KhAZAG, hɑ'zɑɾ) foren un poble turquès sorgit al segle V com a confederació tribal i que al començament del segle VII es van establir al sud-est de l'estepa russa i el Daguestan.

Nou!!: Khwarizm і Khàzars · Veure més »

Khivà

Khivà (uzbek: Хива, Хivа; rus: Хива, Khivà; persa: خیوه, Khiveh, àrab: Khiwa), antigament anomenada Coràsmia (Khorezm, Khwārezm) és una ciutat de l'Uzbekistan que fou capital i centre d'un khanat i després d'una república que va passar a formar part de l'Uzbekistan el 1924.

Nou!!: Khwarizm і Khivà · Veure més »

Khorasan (província del Califat)

Khorasan o Khurasan fou una província del califat omeia sobre la que exerciren el poder efectiu del al principi del segle X. El nom de regió del Khorasan (vegeu Gran Khorasan) apareix al segle VII i els àrabs el donaven a totes les terres a l'est del Jibal iranià.

Nou!!: Khwarizm і Khorasan (província del Califat) · Veure més »

Khwarizm

Khwarizm (Khwarazm, Khorazm, Khwarezm, Khorezm) anomenada Khivà al període post mongol, és una regió de la part inferior de l'Amur Darya (Oxus).

Nou!!: Khwarizm і Khwarizm · Veure més »

Maing

Maing és un municipi francès, situat a la regió dels Alts de França, al departament del Nord.

Nou!!: Khwarizm і Maing · Veure més »

Mar d'Aral

Vaixell a una zona dessecada del Mar d'Aral Estat de la Mar d'Aral a l'octubre de 2008 El mar d'Aral vist de l'espai el 1985. Moment en què l'illa ''Renaixement'', originalment al centre de l'Aral, es converteix en una península (fi de 2000-començament de 2001). Animació de l'estat del mar d'Aral. La mar d'Aral (en kazakh Арал Теңізі, Aral Tengizi; en uzbek Orol dengizi, en rus Аральское Море o bé Арал) és una mar interior endorreica de l'Àsia Central, també considerada un llac d'aigua salada.

Nou!!: Khwarizm і Mar d'Aral · Veure més »

Masagetes

Els masagetes o massagetes (Massagetae, Μασσαγέται) foren un poble poderós de la zona de l'est de la mar Càspia, segurament una branca dels escites.

Nou!!: Khwarizm і Masagetes · Veure més »

Màlik-Xah I

Jalal-ad-Dawla Muïzz-ad-Din Abu-l-Fath Màlik-Xah ibn Alp Arslan, conegut com a Màlik-Xah I (1055-1092), fou sultà gran seljúcida del 1073 al 1092, sota el qual l'imperi seljúcida va arribar a la seva màxima extensió i potència.

Nou!!: Khwarizm і Màlik-Xah I · Veure més »

Merv

Merv o Merw (en persa: مرو transliterat Marw o Mary; en xinès: 木鹿, Mulu, per distingir-la de l'altra ciutat amb el mateix nom, Marw al-Rudh, els àrabs la van anomenar Marw al-Shahidjan o Marw al-Shāhidjān), antigament centre de la satrapia de Margiana, i posteriorment Alexandria i Antioquia Margiana), fou una antiga ciutat situada a l'actual Turkmenistan, situada en un important oasi a l'Àsia central, a la històrica ruta de la Seda, prop de l'actual Mary. Forma part del Patrimoni de la Humanitat en la llista de la UNESCO. De la metròpoli que va ser, en queda una vasta superfície de terra ondulada de la qual sobresurten les restes de les muralles, un parell de mausoleus i la ciutadella del castell del soldà. Els terratrèmols i els vents han destruït el poc que els mongols van deixar dempeus. De tota manera, es creu que la major part de les restes de Merv continuen enterrades. Els habitants moderns de la regió són turcmans de la tribu Tekke o Teke, i tadjiks; hi ha minories balutxis i brahuis. La capital regional és a Bayram Ali.

Nou!!: Khwarizm і Merv · Veure més »

Mongòlia

Mongòlia (mongol: Монгол Улс, romanització: Mongol ULS) és un extens país, sense accés al mar, que es localitza entre les regions de l'Àsia oriental i Àsia central.

Nou!!: Khwarizm і Mongòlia · Veure més »

Muhàmmad ibn Jarir at-Tabarí

Abu-Jàfar Muhàmmad ibn Jarir ibn Yazid ibn Kathir ibn Ghàlib at-Tabarí, més conegut simplement com a at-Tabarí o, entre els àrabs, com limam at-Tabarí —en àrab أبو جعفر محمد بن جرير بن يزيد بن كثير بن غالب الطبري, Abū Jaʿfar Muḥammad ibn Jarīr ibn Yazīd ibn Kaṯīr ibn Ḡālib aṭ-Ṭabarī; الإمام الطبري, al-imām aṭ-Ṭabarī— (Tabaristan, Iran, 839 - Bagdad, 923) va ser un historiador i exegeta de l'Alcorà d'origen persa de molt renom.

Nou!!: Khwarizm і Muhàmmad ibn Jarir at-Tabarí · Veure més »

Muhàmmad ibn Mussa al-Khwarazmí

Muhàmmad ibn Mussa al-Khwarazmí, conegut normalment com a al-Khwarazmí o al-Khuwarizmí (Bagdad ?, 780 - 850), fou un matemàtic, geògraf i astròleg/astrònom creador dels termes àlgebra i algorisme.

Nou!!: Khwarizm і Muhàmmad ibn Mussa al-Khwarazmí · Veure més »

Muhàmmad Xaibani

Abu-l-Fath Muhàmmad Xaibani (v. 1451- 1510), nét d'Abu l-Khayr després d'un període sense notícies clares de 32 anys, va ser el segon sobirà de la dinastia turcomongola dels xibànides de l'Uzbekistan que regnà de 1500 a 1510.

Nou!!: Khwarizm і Muhàmmad Xaibani · Veure més »

Mutazilisme

El mutazilisme (en àrab المعتزلة, al-mu`tazila, "els que s'abstenen"Dominique Urvoy, La filosofia, entre raó i revelació, article de Les textes fondamentaux de la pensée en Islam, número especial de Le Point, novembre-desembre 2005.) va ser un corrent de pensament islàmic aparegut al segle VIII, alhora i en paral·lel que el sunnisme i el xiisme, però que va desaparèixer definitivament al segle XIII, essencialment integrat pel sunnisme.

Nou!!: Khwarizm і Mutazilisme · Veure més »

Nuh I ibn Nasr

Nuh I ibn Nasr ibn Àhmad, postumament al-Amir al-Shahid (L'emir digne d'elogi), fou emir samànida de Transoxiana i Khurasan (943-954).

Nou!!: Khwarizm і Nuh I ibn Nasr · Veure més »

Oghuz

Els oghuz (en turc Oğuz; en àrab غز, ḡuzz; en grec bizantí Ouzoi; també coneguts com a Oguz, Kuz, Ouz, Okuz, Oufoi, Ouz, Torks, Uguz, Uuz o Uz) foren una horda o federació de tribus turqueses semi-nòmades de l'Àsia Central, establerta al nord de la mar Càspia i la mar d'Aral.

Nou!!: Khwarizm і Oghuz · Veure més »

Qutayba ibn Múslim

Abu-Hafs Qutayba ibn Múslim ibn Abi-Sàlih Múslim ibn Amr al-Bahilí, més conegut simplement com a Qutayba ibn Múslim —en àrab قتيبة بن مسلم, Qutayba ibn Muslim— (669-715) fou un general àrab al servei del califat omeia.

Nou!!: Khwarizm і Qutayba ibn Múslim · Veure més »

Regne d'Armènia Menor

El Regne de la Petita Armènia, Armènia Menor o Regne Armeni de Cilícia es va fundar a Cilícia a partir del 1064 i va tenir un paper destacat a les croades.

Nou!!: Khwarizm і Regne d'Armènia Menor · Veure més »

Saques

Els saques era el nom donat pels perses a la branca oriental dels escites: Saka (grec sakai, llatí sacae, xinès sseu pronunciat sseuk) Els sacae (saques) segons Ptolemeu limitaven a l'oest amb els sogdians, al nord amb els escites, i a l'est amb els seres.

Nou!!: Khwarizm і Saques · Veure més »

Segle VII

El segle VII és el període que va des de l'any 601 fins al 700 i està marcat per l'expansió de l'islam, que va provocar la redefinició política i territorial del món medieval.

Nou!!: Khwarizm і Segle VII · Veure més »

Segle VIII

El segle vuitè (VIII) és un període que comprèn els anys inclosos entre en 701 i el 800 i està marcat per la ràpida expansió dels musulmans, que conquereixen nous territoris a Europa i Àsia i exporten la seva cultura i avenços als pobles cristians.

Nou!!: Khwarizm і Segle VIII · Veure més »

Segle X

El segle X és un període que inclou els anys compresos entre el 901 i el 1000.

Nou!!: Khwarizm і Segle X · Veure més »

Segle XI

El segle XI és un període de l'alta edat mitjana que comprèn els anys inclosos entre el 1001 i el 1100.

Nou!!: Khwarizm і Segle XI · Veure més »

Sirdarià

El Sirdarià (del rus Сырдария, Sirdarià; en kazakh: Сырдария, Sirdarià; en tadjik: Сирдарë, Sirdarió; en uzbek: Sirdaryo; en persa: سيردريا, Sirdarià) és un riu de l'Àsia central antigament anomenat en grec Ιαξάρτης, Iaxartes.

Nou!!: Khwarizm і Sirdarià · Veure més »

Sogdiana

Sogdiana, cap al 300 aC.Sogdiana o Sògdia (Σογδιανή, persa antic Suguda) fou una regió i satrapia de l'Imperi persa aquemènida.

Nou!!: Khwarizm і Sogdiana · Veure més »

Sulayman

Sulayman forma part del nom de molts personatges.

Nou!!: Khwarizm і Sulayman · Veure més »

Susa (Iran)

Localització de '''Susa''' a Mesopotàmia Susa (شوش Shush, en farsi; Çūšā, en persa antic; Σοῦσα, en grec; ܫܘܫ Shush, en siríac; al-Sus, en àrab; שׁוּשָׁן Shushān, en hebreu bíblic) fou una antiga ciutat que va ser capital del Regne d'Elam i residència del senyor suprem del país.

Nou!!: Khwarizm і Susa (Iran) · Veure més »

Tamerlà

Tamerlà (Kish, prop de Samarcanda, suposadament el 8 d'abril de 1336 - Otrar, 14 de febrer de 1405) fou un conqueridor turcomongol que establí l'imperi dels timúrides.

Nou!!: Khwarizm і Tamerlà · Veure més »

Toktamix

Toktamix (mitjans del - vers 1406) fou un guerrer mongol del llinatge de Genguis Khan per via de Jotxi.

Nou!!: Khwarizm і Toktamix · Veure més »

Transoxiana

Transoxiana (literalment "més enllà de l'Oxus", en àrab Mawara al-Nahr "el país més enllà del riu") és una denominació històrica per a l'àrea geogràfica delimitada pels rius Amudarià (antigament Oxus) i Sirdarià, que incloïa la Sogdiana i part de la Bactriana, i que correspon bàsicament a l'Uzbekistan actual.

Nou!!: Khwarizm і Transoxiana · Veure més »

Turquestan

Mapa del Turquestan El Turquestan (en turc Türkistan) és una regió de l'Àsia central, habitada majoritàriament per pobles turquesos i limitada a l'oest per la mar Càspia, les estepes siberianes al nord, les muntanyes de l'Altai i el desert de Gobi a l'est i les serralades de l'Hindu Kush, el Pamir i el Kunlun al sud.

Nou!!: Khwarizm і Turquestan · Veure més »

Volga

El Volga és el riu més llarg d'Europa, és un riu de la Rússia occidental amb una longitud de 3.700 km, un cabal mitjà de 8.000 m³/s (en això també és el primer d'Europa), i una conca d'uns 1.400.000  km² que amb els seus afluents rega més d'un terç del territori de la Rússia europea.

Nou!!: Khwarizm і Volga · Veure més »

Xibànides

Xibànides, o xaybànides, és el nom d'una dinastia mongol descendent de Xiban, un fill de Jotxi, el fill gran de Genguis Khan.

Nou!!: Khwarizm і Xibànides · Veure més »

Yússuf

Yússuf (també transcrit com a Iússuf, Yusuf, Iusuf) forma part del nom de molts personatges.

Nou!!: Khwarizm і Yússuf · Veure més »

Zamakhxar

Zamakhxar fou una petita localitat de Khwarizm a l'edat mitjana, entre la població de Nuzwar i Urgendj al Gurgandj la darrera capital medieval.

Nou!!: Khwarizm і Zamakhxar · Veure més »

1017

Sense descripció.

Nou!!: Khwarizm і 1017 · Veure més »

1034

Sense descripció.

Nou!!: Khwarizm і 1034 · Veure més »

1041

Sense descripció.

Nou!!: Khwarizm і 1041 · Veure més »

1042

L'any 1042 (MXLII) fou un any comú iniciat en divendres pertanyent a l'alta edat mitjana.

Nou!!: Khwarizm і 1042 · Veure més »

1077

Sense descripció.

Nou!!: Khwarizm і 1077 · Veure més »

1340

Una miniatura de la batalla de les '' Cròniques de Jean Froissart''.

Nou!!: Khwarizm і 1340 · Veure més »

1360

Sense descripció.

Nou!!: Khwarizm і 1360 · Veure més »

1361

Sense descripció.

Nou!!: Khwarizm і 1361 · Veure més »

1364

Sense descripció.

Nou!!: Khwarizm і 1364 · Veure més »

1379

Sense descripció.

Nou!!: Khwarizm і 1379 · Veure més »

1380

Sense descripció.

Nou!!: Khwarizm і 1380 · Veure més »

1388

Sense descripció.

Nou!!: Khwarizm і 1388 · Veure més »

1437

Sense descripció.

Nou!!: Khwarizm і 1437 · Veure més »

1505

Sense descripció.

Nou!!: Khwarizm і 1505 · Veure més »

1510

Primera pàgina del llibre sacramental de baptismes de la parròquia de Sant Just Desvern (Baix Llobregat).

Nou!!: Khwarizm і 1510 · Veure més »

328 aC

L'any 328 aC va ser un any del calendari romà prejulià.

Nou!!: Khwarizm і 328 aC · Veure més »

681

Sense descripció.

Nou!!: Khwarizm і 681 · Veure més »

712

L'any 712 fou un any de traspàs començat en divendres segons els còmputs del calendari gregorià.

Nou!!: Khwarizm і 712 · Veure més »

751

Sense descripció.

Nou!!: Khwarizm і 751 · Veure més »

921

Sense descripció.

Nou!!: Khwarizm і 921 · Veure més »

944

Sense descripció.

Nou!!: Khwarizm і 944 · Veure més »

995

Sense descripció.

Nou!!: Khwarizm і 995 · Veure més »

Redirigeix aquí:

Coràsmia, Khorazm, Khwarazm, Khwarezm, Khwarizmia, Khwarizmshah, Khwarizmshahs, Khwarizmxah, Khwarèsmia.

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »